Factors ambientals i salut. Canvi clim tic

22 setembre 2015
Factors ambientals i
salut. Canvi climàtic
1. Factors
2. Canvi
ambientals
climàtic
Dr. Josep Vaqué
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
1. Factors ambientals i salut
•
Medi ambient. Sistema de suport de l’home en el que totes les
espècies realitzen un intercanvi energètic. Conjunt de components
físics, químics, biològics, socials, econòmics i culturals capaços de
causar efectes directes i indirectes, a curt o llarg termini en els sers vius.
•
Ecosistema. Organització vital superior. Inclou el medi ambient i els
organismes que interaccionen entre sí i amb el medi ambient.
•
•
Antroposistema. Ecosistema en el que predomina el ser humà.
•
Clima. Conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una
regió. En funció de si es refereix a tot el món, a una regió o a una
localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima,
respectivament.
•
El temps. Fluctuacions que es produeixen a curt termini en l’atmosfera,
com els canvis en la nebulositat, insolació, vent, temperatura i humitat.
Factors ambientals. Totes les variables de naturalesa física, química o
biològica, que intervenen en l’ecosistema (energia, factors físics, factors
químics, elements biòtics).
Afectació global i local dels factors ambientals
•
Canvi climàtic: Canvi de clima atribuït directament o
indirectament a l'activitat humana que altera la composició de
l'atmosfera mundial, i que se suma a la variabilitat natural del
clima observada durant períodes de temps comparables
(Conveni Marc sobre Canvi Climàtic, 1994)
El canvi climàtic és el principal repte per a la salut del
segle XXI (Lancet, 2009)
•
Contaminació atmosfèrica: "Presència en l’aire d’una
substància estranya o una variació significativa en la
proporció dels seus constituents, susceptible de provocar un
efecte perjudicial o crear una molèstia a l’home” (Consell
d’Europa, 1967)
DALY o AVAD.
Percentatge d’anys
de vida ajustats per
mort prematura i per
discapacitat (%
global). Dimensiona
la càrrega d’anys de
vida perduts.
Share of global GDP
%: Percentatge del
producte interior brut
global (tot el món).
Historial trend:
Tendència històrica.
Overcoming obesity:
An initial economic analysis.
McKinsey Global Institute,
Nov. 2014
PRINCIPALS CÀRREGUES SOCIALS GENERADES PELS
HUMANS. Estimació de l’impacte econòmic directe i de la
inversió necessària per mitigar determinades càrregues socials,
2012
DALY o AVAD %
2. Canvi climàtic
•
El canvi climàtic és una conseqüència directa del
desenvolupament socioeconòmic basat en els carburants
fòssils, que s’inicià a Europa amb la revolució industrial
(~1750)
•
Començà a apreciar-se a mitjans dels anys 80, en
detectar-se un progressiu increment del CO2 atmosfèric
Determinacions del CO2:
• època preindustrial: 280 parts per milió (ppm)
• any 1958: 316 ppm
• any 2012: 400 ppm
• any 2100 (previsió): 560 ppm
•
A finals del anys 80 es va detectar un progressiu
increment de la temperatura global. Les estimacions
recents, 2007, prediuen un augment de la tª global entre
1,8 i 4 ºC per a l’any 2100
Evolució de la temperatura global i projeccions, 2007
Temperatura (ºC)
Projeccions
Reconstruccions
Registres instrumentals
.
IPCC = Intergovernmental Panel on Climate Change 2007
Stephenson J. Population, development, and climate change: links and effects on human health. Lancet 2013
IPCC 2013
Evolució de la concentració de CO2 i projeccions, 2013
Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) 2013
Evolució de la temperatura global i projeccions, 2013
Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) 2013
2.1 Població i canvi climàtic
•
Es previsible que per a l’any 2050 la població mundial
arribi als 10 mil milions d’habitants
•
Les transicions demogràfica i epidemiològica, en especial
la disminució de les malalties transmissibles pel millor
sanejament, nutrició, vacunació i atenció sanitària, han
comportat que gran part dels infants assoleixin l’edat
adulta, i s’hagi produït una notable disminució de la
mortalitat general
•
Això ha comportat un gran augment de la població i el seu
envelliment, i ha facilitat la urbanització; alhora, ha anat
acompanyada de la disminució de la fertilitat
•
Existeix la percepció de que el desenvolupament
socioeconòmic s’associa a una disminució de la fertilitat
Població mundial (1700-2025)
2015
Percentatge anual
de canvi (%)
Població mundial
(milers de milions)
Stephenson J. Population, development, and climate change: links and effects on human health. Lancet 2013
Evolució de la població
mundial i 3 estimacions, 2013
Any 1600
Alt
creixement
Mitjà
Baix
Creixement anual de la població (%)
1700
1800
1900
2000
2100
2200
Producte interior brut global (GDP, dòlars)
Evolució del producte interior brut mundial, 2013
1600
1700
1800
1900
2000
2100
Any
Stephenson J. Population, development, and climate change: links and effects on human health. Lancet 2013
2200
Població i canvi climàtic (1)
• Els consumidors, no la població, generen el canvi climàtic,
ja que el creixement del consum excedeix el creixement de
la població. Aquesta afirmació, que és una simplificació, no
és errònia
• Si la població mundial es desenvolupa segons la projecció
de baix creixement (PPPC 2007), les emissions globals de
CO2 cauran un 15% el 2050 i un 40% el 2100
• Si l’evolució de la població fos vers la projecció d’alt
creixement, les emissions augmentaran un 17% el 2050 i
un 60% el 2100
• L’argument de que la disminució de la població és la
solució per al canvi climàtic, és equivoc i insuficient
Població i canvi climàtic (2)
• Els efectes del canvi climàtic poden ser devastadors en
els països pobres
• Ja que els països pobres han contribuït ben poc al canvi
climàtic és imperatiu que assoleixen uns alts nivells de
desenvolupament i prosperitat
• La reducció del consum s’hauria de fer en els països rics,
per la qual cosa és essencial que desenvolupin una forma
més sostenible d’estils de vida, per tal d’assolir un món
més avinent per a les generacions futures
Stephenson J. Population, development, and climate change: links and effects on human health. Lancet 2013
2.2 Inductors del canvi climàtic
A. Increment de l’efecte hivernacle i
calentament global
B. Esgotament de l’ozó estratosfèric
A. Efecte hivernacle (“greenhouse effect“)
•
L’efecte hivernacle és un fenomen causat per la
presència de gasos en l’atmosfera, presents de
forma natural, principalment vapor d’aigua i CO2
•
Aquests gasos retenen part de l’energia calòrica que la
Terra rep del sol, mantenint la temperatura dins dels
límits que han permès el desenvolupament de la vida
com la coneixem
•
Es manté així una temperatura mitjana a la superfície
del planeta d’aproximadament 15º
•
Sense la concentració natural d’aquests gasos en
l’atmosfera, la temperatura mitjana en la superfície de la
Terra seria similar a la de la Lluna, uns -18º (sota zero)
Efecte hivernacle (“greenhouse effect“)
• L’efecte hivernacle no és, per ell mateix, una amenaça
per a la vida de la Terra, però l’activitat humana tendeix
a augmentar la concentració de CO2 i altres gasos en
l’atmosfera (“gasos d’efecte hivernacle, GEH”)
• Com a conseqüència d’això, queda atrapada una major
quantitat d’energia calòrica solar en l’atmosfera, cosa
que eleva la temperatura mitjana del planeta:
escalfament global i canvi climàtic
• La temperatura mitjana global ha augmentat en 0,85 ºC
des de finals del segle XIX. Si continuen les present
emissions de GEH, al final del segle XXI la temperatura
es probable que excedeixi de 2 ºC l’esmentat de finals
del segle XIX. Un augment >2 ºC seria molt perillós
Augment de les emissions de CO2
•
El gas d’efecte hivernable més comú produït per les
activitats humanes és el CO2. És responsable del 63% del
calentament global d’origen humà. Des de 1750 la seva
concentració a l’atmosfera ha augmentat en un 40% i no
cessa d’augmentar
•
La seva principal font és la combustió de carburants
fòssils: carbó, petroli i gas per a la producció d’electricitat,
l’escalfament dels edificis, i el transport de persones i
mercaderies
•
Una altra font de CO2: els arbres i boscos ajuden a regular el
clima en captar el CO2 de l’atmosfera. La desforestació
retorna el CO2 dels arbres tallats a l’atmosfera i destrueix la
capacitat d’absorció dels boscos
Incendis i desforestació ilegal a Brasil per cultivar soja
(Novo Progresso, Estat de Paraná), 2004
LEAD, 2004
Altres gasos d’efecte hivernacle, GEH
•
Altres gasos generats per l’activitat humana en menor quantitat que el
CO2, contribueixen també a l’efecte hivernacle. Tots ells atrapen millor la
calor que el CO2 i per tant produeixen gran part del calentament global (CG).
•
El Protocol de Kioto, que entrà en vigor el 2005, és un tractat internacional
que limita les emissions dels GHE; a més del CO2 controla altres 6 GEH:
–
CH4 (metà): responsable del 20% del CG; degut a l’expansió de la
ramaderia, pel creixent consum de carn i productes lactis.
–
N2O (òxid nitrós): responsable del 6% del CG; les fonts d’emissió són
els fertilizants nitrogenats, els combustibles fòssils i alguns procesos
industrials (producció de nylon).
–
Gasos fluorats (són 4). Alguns gasos industrials (Clorofluorocarburs
CFCs) produeixen la “Depleció de la capa d’ozó” i generen el 12% del
CG. Han estat prohibits, però el seus substituts (Gasos fluorats) que no
alteren la capa d’ozó generen molt CG. Són 4: hidrofluorocarburs,
perfluorocarburs, sulfurhexafluorat, trifluorat de nitrògen.
Gasos d'efecte hivernacle associats a les
activitats humanes
1860
1998
Font: OMS (2003)
Registre de gasos d'efecte invernacle en el gel a
partir de l'any 1700
CH4: Metà
N2O: Òxid nitrós
CO2: Diòxid de
carboni
Steffer, 2004
Evolució de la concentració de CH4 i projeccions
Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) 2013
B. Depleció de la capa d’ozó (O3)
• Capa o escut d’ozó (“ozone shield”): Capa d’ozó
de l’estratosfera que dona protecció a la superficie
de la Terra, mercés a la intensa absorció que
aquest gas fa de la nociva radiació ultraviolada del
Sol
• Des de finals del anys 70 l’ozó situat pel damunt de
l’Antàrtida (Pol Sud) ha arribat a disminuir fins un
60%
• L’ozó és destruit de forma natural durant l’absorció
de la radiació ultraviolada: O3 + UV >>> O2 + O
ESTRATOSFERA
Capa o escut d’ozó
TROPOSFERA
Depleció de la capa d’ozó
• Les activitats humanes alteren el total d’ozó: el
principals agents responsables són els
clorofluorocarburs o CFCs
• Les molècules de Clor ataquen l’ozó convertint-lo en
oxigen: Cl + O3 >>> ClO + O2
• Una sola molècula de clor elimina 100.000
molècules d’ozó abans de que alhora sigui
eliminada per altres processos
• El 1987 se signà el Protocol de Montreal per a la
progressiva disminució de la producció dels CFC’s
5-10-2006
2.3 Efectes del canvi
climàtic
Huracà Katrina, 2005
Efectes del canvi climàtic (1)
Els efectes es produeixen en tots el continents i el seu impacte
es preveu augmenti en les properes dècades:
•
•
•
Calentament del oceans i expansió del seu volum, inici de la
fusió dels casquets polars i disminució de les glaceres:
augment del nivell de mar, erosió i inundació del sistemes
costaners
Aparició d’esdeveniments climàtics extrems: onades de
calor, sequeres, règim de pluges canviant, tempestes i
inundacions.
Afectació de la qualitat i disponibilitat d’aigua
Efectes del canvi climàtic (2)
Els efectes es produeixen en tots el continents i el seu impacte
es preveu augmenti en les properes dècades:
•
•
•
•
•
Conca Mediterrània: cada vegada serà més seca i més vulnerable a
la sequera i als focs
Nord d’Europa: serà més humid, amb pluges intenses i inundacions
a l’hivern
Regions vulnerables: els països pobres són els més vulnerables,
per la seva manca de recursos i infraestructures
Grans conseqüències per a la salut humana, les plantes i la fauna.
Un CG entre 1,5 i 2,5 ºC o més posarà en risc els 20-30% de les
plantes i espècies animals
Els sectors que depenen de la temperatura i els nivells de
precipitació (agricultura, silvicultura, energia i turisme) es veuran
molt afectats
Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) 2013
Augment de la temperatura de l’aire de la
superfície del terra
Augment de la temperatura de la superfície del mar
Augment de la temperatura de l’aire marí
Augment del nivell del mar
Extensió del gel àrtic a l’estiu
Efectes del canvi climàtic sobre la salut humana
El canvi climàtic tindrà conseqüències molt destacades i
greus per a la salut humana:
•
•
•
•
•
•
Canvi dels patrons de les malalties infeccioses, en especial
de les transmeses per vectors; reemergència de malalties
Augment de les morts per onades de calor
Disminució de la seguretat dels abastaments d’aigua i
aliments, que conduirà a la malnutrició i a les malalties
diarreiques
Increment de la freqüència i magnitud dels esdeveniments
climàtics extrems (huracans, ciclons, tempestes violentes)
que produiran inundacions i lesions humanes directes
Increment de la vulnerabilitat dels que viuen en barris
pobres en que la protecció i les instal·lacions són limitades
Migracions a gran escala de la població amb probabilitat de
disturbis civils
Resum esquemàtic de les principals vies mitjançant les que el canvi climàtic afecta la
salut de la població i possibles mesures a adoptar. La mitigació es refereix a una veritable
prevenció primària (reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle). L’adaptació és una forma de
prevenció primària tardana que comprén intervencions per disminuir els efectes adversos sobre la salut
Mitigació
Adaptació
McMichael A. Climate
change and human
health: present and
future risks. Lancet
2006; 367: 859-69
Representació esquemàtica sobre com un increment de la temperatura mitjana anual
afectaria el total anual de morts associades a la temperatura, mitjançant el
desplaçament de les temperatures diàries cap a la dreta. Les morts addicionals associades
a la calor els estius superarien l’excés de morts evitades a l’hivern (com pot succeïr en alguns països
nòrdics ). El rang mitjà de la temperatura diària en els països de clima temperat seria de 5-30ºC
McMichael A. Climate change and human health: present and future risks. Lancet 2006; 367: 859-69
Amenaces per la salut de l’escalfament global
Manca
d'aigua
Increment de la temperatura
Nº de gent en risc per paaludisme, fam i inundacions (milions)
Nº d’individus en risc per limitacions en el
subministrament d'aigua (milions)
Xifres estimades del nombre addicional de persones en risc degut a impactes
del canvi climàtic, 2050-2080
Paludisme
Fam
Fam
Inundació
Increment de la temperatura
Parry, McMichael et al. 2001
Malalties transmeses per vector que es
considera són sensibles al canvi climàtic
Vector
Malalties
Mosquits
Paludisme
Mosques
Filariasi
Triatomes
Dengue
Paparres (Ixodes)
Febre groga
Mosca Tsetse
Febre de West Nile
Mosca negra
Leismaniasi
Malaltia de Chagas
Malalyia de Lyme
Tripanosomiasi africana
Oncocercosi
…
Chikungunya fever is transmitted locally
in Europe for first time, 2007
Brot de febre de Chikunguya
a Itàlia, 2007
Aedes albopictus
Febre de Chikunguya
De: Bayas JM.
•
Brot, agost de 2007, Castiglione di
Cervia (Ravenna, Itàlia) a partir d’un
turista procedent de una àrea afectada de
la India.
•
El vector transmisor de la enfermedad
fue el mosquito Aedes albopictus
•
Entre el 4 de juliol i el 27 de setembre,
es diagnosticaren 205 casos
•
En la majoria dels casos la malaltia va tenir
un curs lleu, però un pacient de 83 anys
amb patologies preexistents va morir
Depleció de l'ozó estratosfèric, radiació
ultraviolada i salut
Efectos cutáneos
• Melanoma maligno
• Cáncer de piel no melanocítico:
carcinoma basocelular,
carcinoma escamocelular
• Quemaduras solares
• Dermatosis solar crónica
• Fotodermatitis
Efectos sobre la inmunidad y las
infecciones
• Supresión de la inmunidad celular
• Mayor susceptibilidad a las infecciones
• Menor eficacia de la inmunización
preventiva
• Activación de infecciones víricas latentes
Efectos indirectos
• Efectos sobre el clima, el abastecimiento
de alimentos, los vectores de enfermedades
infecciosas, la contaminación atmosférica
• Enfriamento de la estratosfera
• Reducción del crecimiento del fitoplancton
Efectos oculares
• Queratitis y conjuntivitis actínica aguda
• Degeneración esferoidal de la córnea
• Pterigio
• Cáncer de córnea y conjuntiva
• Catarata: cortical y subcapsular posterior
• Melanoma uveal
• Retinopatía actínica aguda
• Degeneración macular
Otros efectos
• Reducción de la producción cutánea de
vitamina D: limitación de la prevención del
raquitismo, la osteomalacia y la osteoporosis;
posible efecto beneficioso en la hipertensión,
las cardiopatías isquémicas y la tuberculosis
• Alteración del bienestar general: alteración de
los ciclos de sueño-vigilia; trastorno afectivo
estacional; estado de ánimo.
OMS 2003
Si us plau, preguntes
i dubtes