29 set. 2015 EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DE LA GRIP 1. Virus Influenza 2. El reservori viral 3. La malaltia gripal 4. Epidemiologia general 5. Vigilància epidemiològica 6. Mesures preventives Vacunes b) Antivirals a) H3N2 Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB CDC. Dr. F. Murphy 1. Virus Influenza (A,B,C) • Virus A: 3 subtipus (H1N1, H2N2 i H3N2), associat a extenses epidèmies i pandèmies; humans i altres animals (antigens de superficie: Hemaglutinina 1-16, Neuraminidasa 1-9) • Virus B: menys associat a epidèmies; només afecta a humans, sobretot a infants • Virus C: casos esporàdics i brots localitzats, rar en humans Virus predominants. Aïllaments virals confirmats: EEUU. Virus A i Virus B (1992-2000) 0,1% 0,3% Percentatge d’aïllament de tipus A i B 100 8% 86% 22% 19% 0,6% 23% 80 Virus B 60 Virus A 99,9% 78% 92% 81% 99,7% 77% 99,4% 1992-93 93-94 94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 2.087 3.963 3.423 4.132 40 20 14% 0 Total = 6.344 11.439 12.993 13.696 CDC MMWR Weekly. Update: Influenza activity (1992-93 to 1998-99) Evolució històrica dels virus influenza en l’espècie humana Detecció d’acticossos sèrics Aïllament de virus B Virus B Pandemia Pandèmia 1968 “Grip de Hong Kong” Virus A H3N8 H2N2 1918 “Grip espanyola” H2N2 H3N2 H3N2 1957 “Grip asiàtica” 1977 Reaparició del virus H1 H1N1 H1N1 H1N1 H1N1 2009 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1970 1950 1960 Any 1990 1980 2010 2000 2015 Proteïnes de superficie dels Virus Influenza Neuraminidasa, N Hemaglutinina, H RNA: 8 segments Proteina M2 (només en el virus A) De: Roche, 2003 H N Proteïnes de superficie: N, H, M2 Virus Influenza A Canvis en els antigens de superfície dels virus influenza Antigen drift (canvis menors) Antigen shift (canvis majors); o reordenació intrasubtipus - Mutacions adaptatives - Reordenació genètica Emergència de una soca pandèmica Perill ! Grip estacional Vacuna anual Pandèmia de grip Nova vacuna Canvis antigènics menors, “antigenic drift” o “deriva antigènica” RNA Hemaglutinina Neuraminidasa Anticós Àcid siàlic • Canvis sequencials en l’Hematoglutinina que condueixen a l’“escapament immunitari” • Virus H1N1 de 1977: drif lent • Virus H3N2 de 1968: ràpid drift estacional Emergència de nous subtipus, canvis antigènics majors, “antigenic shift” o “reordenació viral” Virus humà H1N1 de 1918 Virus aviar Nous virus humans: 1957: H2N2 1968: H3N2 Reordenació entre 2 subtipus diferents • Generació de nous virus pandèmics, p.e. descendents del virus H1N1 de 1918 en les pandèmies de 1957 (H2N2) i de 1968 (H3N2) 2. Reservori dels virus Influenza • El reservori primari per a l’home és l’home (cicle natural) • Transmissió interespècies (cicle pandèmic): − Les noves soques gripals s’originen en les aus aquàtiques migratories (son el reservori ancestral dels virus) des d’on poden passar a les aus domèstiques, porcs, cavalls i a l’home − Restricció d’hoste: propietat biològica que protegeix les espècies − Coinfecció: possible reordenació genètica dels virus aviars en el porc i en l’home amb generació de nous subtipus − Possible infecció directa aviar-home amb adaptació i estabilització del virus aviar en l’home (mutacions adaptatives) Transmissió interespècies Infecció directa Aus de corral Cicle natural dels Cicle virus pandèmic Influenza en Mamífers les aus Aus aquàtiques (principalment el porc) Reordenació genètica Humans Salt d’espècie Subtipus de Hemaglutinina H1-H16 Subtipus de Neuroaminidasa N1-N9 Grip humana (H1N1) 2009 (H1N1) 1977 H2N2 H3N2 Grip aviària H5N1 H7N7 H9N2 Nou subtipus H16 descobert en gavines (Fouchier RA et al. J Virol 2005;79:2814-22) Hostes naturals dels virus influenza A Nicholson KG, Wood JM, Zambon M. Influenza. Lancet 2003;362:1733-45 3. La malaltia gripal La grip estacional: • Quadre típic d’inici sobtat (en hores): febre amb calfreds i símptomes associats: cefalea, mialgia, postració, dolor faringi, rinitis, tos; símptomes gastrointestinals en infants • Usualment és una malaltia autolimitada, però a vegades es produeixen complicacions: Pneumònia 1ª (viral) i 2ª (bacteriana) Empitjorament de malalties CVD’s i altres Quadre “sepsis-like”, convulsions febrils, otitis mitjana en infants • En les persones grans o amb malalties cròniques: pot produir malaltia greu i elevada letalitat • Pneumònia i Grip: Una de les 10 primeres causes de mortalitat a Espanya i Catalunya (2,0-2,3%) El quadre clínic de la grip és diferent segons el grup d’edat Signe/Símptoma Infants Adults Gent gran Tos (no productiva) ++ ++++ +++ Febre +++ +++ + Mialgia + + + Cefalea ++ ++ + Postració (trancazo) + + +++ Dolor faringi + ++ + Rinitis/congestió nasal ++ ++ + Dolor abdominal/diarrea + – + Nàusees/vòmits ++ – + ++++ + – Molt freqüent Menys freqüent Absent Cox NJ, Subbarao K. Lancet Lancet.. 1999 Morbiditat associada als episodis de grip Restricció d’activitats 10% al 20% 5 – 6 dies 10+ dies Restar al llit 2 – 3 dies Absentisme 3 dies Atenció mèdica 50% Kavet J. Am J Public Health 1977 Treanor, JAMA, 2000 Nichol, ICHE, 1997 The MIST Study Group, The Lancet, 1998 Tasas de visitas médicas por gripe, hospitalizaciones por enfermedad respiratoria aguda, y mortalidad por neumonía e influenza, en situación interpandémica. Houston, EEUU, 1978-1989 120 Visitas médicas / 100 habitantes Hospitalizaciones por enf. resp. aguda / 10.000 h. Tasa anual 100 Mortalidad por neumonía e influenza / 100.000 h. 80 60 40 20 0 <5 5-9 10-14 1020-24 2035-44 3555-64 5515-19 1525-34 2545-54 45≥65 Grupo de edad (años) Glezen WP et al. Am J Epidemiol 1991; 133: 296296-304 Taxes d’hospitalització per grip confirmada pel laboratori, segons grup d’edat i setmana de vigilància. Estats Units, temporada gripal 2012-2013, sistema FluSurv-NET ≥65 anys 0-4 anys 50-64 anys 18-49 5-17 Susceptibilitat humana Susceptibilitat de l’hoste humà davant la Grip • Si apareix un nou subtipus (antigenic shift): tothom és susceptible • La infecció produeix immunitat davant el mateix subtipus, però poc davant els freqüents canvis antigènics menors (antigenic drift) • Les taxes d’atac depenen del grau d’immunitat persistent front a soques relacionades amb l’actual, per aixó la incidència es més elevada en la infància 4. Epidemiologia general • Malaltia estacional: tardor i hivern Possibles casos esporàdics (tot l’any) Epidèmies: taxes d’atac del 10-20% en la comunitat, i més del 50% en centres tancats com escoles i llars d’ancians Temporada gripal 2014-2015 a l’hemisferi nord: de novembre de 2014 a abril de 2015 • Pandèmies: Afectació – 1918 A (H1N1) “Grip espanyola” Greu – 1957 A (H2N2) “Grip asiàtica” Greu – 1968 A (H3N2) “Grip de Hong Kong” Lleu – 2009 A (H1N1) Lleu Transmissió de la Grip Ksiazed TG. NEJM 2003;348:1953 AGENT: Virus gripal MECANISMES DE TRANSMISSIÓ HOSTE SUSCEPTIBLE Contacte directe (mucoses, secrecions) i indirecte (objectes) Efecte Transmissibilitat ++ Infectivitat ++ Patogenicitat + Virulència + Reservori Ser humà Gotetes gruixudes i mitjanes Gotetes petites inhalables: en procediments de risc Susceptibilitat Edat avançada Comorbiditat: Exposició laboral sanitària Exposició familiar INCIDENCIA DE GRIPE POR GRUPOS DE EDAD Semana 13 / 2014 0-4 años 5-14 años 15-64 años ≥65 años Grip: mecanisme de transmissió N’hi ha prou amb 3 particules infectives! • Principalment per gotetes gruixudes i mitjanes, de més de 5 µ (<1 metre, a curta distància) • Per nuclis goticulars, ≤5 µ, a més distancia: possible transmissió en maniobres i exploracions mèdiques (traquetomia, neteja de vies respiratòries,…) • Per contacte directe: mans i objectes; el virus pot persistir durant hores en superfícies Incubació i transmissió • Periode d’incubació: 1-3 dies; durada de la malaltia: 3-5 dies • Periode de transmissibilitat: Disseminació viral (la persona és infecciosa): des d’1 dia abans dels símptomes, fins 3-5 dies des de l’inici d’aquests • Els infants i persones amb immunodepressió poden ser infectius durant més temps; fins a 7 dies • El 50% de les persones infectades, aproximadament, tenen pocs o cap símptoma; poden ser infecciosos • Transmissió de persona a persona: per gotetes produides en tossir o estornudar (rarament per via aèria) 17 temporadas: 1996-2013 2004-2005 2009-2010 2005-2006 Semana 19 / 2014 Estación gripal Virus predominante 2009-10 A(H1N1)pdm09 2010-11 A(H1N1)pdm09 2011-12 A(H3N2) 2012-13 B 2013-14 A(H1N1)pdm09 2014-15 A(H3N2) Malalties de declaració obligatòria i sistema de declaració a emprar, 2015 MALALTIA Individualitzada Urgent Febre tifoide/febre paratifoide X Grip/grip humana per un nou subtipus de virus X Hepatitis A X Hepatitis B X Hepatitis C X Hidatidosis X Infecció per Chlamydia trachomatis (se n’exclou el limfogranuloma veneri) X Infecció gonocòccica X Infecció per E. coli productora de toxina Shiga o Vero X X Legionel·losis X X Leishmaniosi X X Pandèmies de Grip Per a que es presenti una Pandèmia cal 3 requisits: • Emergència d’un nou subtipus de virus influenza i existència d’una població susceptible (immunologically naïve) • • Replicació dels virus en humans • • Disseminació molt ràpida i fora de temporada gripal • • Morbiditat i mortalitat diferents de les de la grip estacional Eficient transmissió interhumana (de persona a pesona) Característiques d’una Pandèmia: Aparició en moltes àrees geogràfiques del món; epidèmies locals explosives Malaltia greu: possible predilecció per una determinada edat Les pandèmies de grip són inevitables Pandèmia de “Grip espanyola” 1918-1919. Tres onades ràpides i succesives. Inglaterra i Gales Mortalitat setmanal/1000: Inglaterra i Gales 30 25 20 15 10 5 Letalitat: 0,70% 3,25% 2,70% 29 -ju n 13 -ju l 27 -ju l 10 -a go 24 -a go 07 -s ep 21 -s ep 05 -o ct 19 -o ct 02 -n ov 16 -n ov 30 -n ov 14 -d ic 28 -d ic 11 -e ne 25 -e ne 08 -fe b 22 -fe b 08 -m ar 22 -m ar 05 -a br 19 -a br 0 Reid AH. Armed Forces Institute of Pathology. EEUU. 2002. Gani R, Hughes H, Fleming D, Griffin T, Medlock J, Leach S. Potential Impact of antiviral drug use during influenza pandemic. Emerg Infect Dis 2005; 11: 1355-1362 (modificat). “Grip espanyola” 19181918-1919 384 págs (July 1, 1996) Ed. Allison & Busby ISBN: 0749002468 5. Vigilància epidemiològica Comeses: • Determinar la incidència de casos i la seva la • • • • • • distribució geogràfica i per edats (MDO) Definir la situació d’activitat gripal (monitorització) Detecció ràpida d’epidèmies i caracteritzar la soca/soques implicada/es Conèixer l’evolució del problema i elaborar hipòtesis evolutives (MDO, sistemes sentinella) Monitoritzar la prevalença de soques circulants i detectar noves soques Ajudar al control mitjançant la ràpida acció preventiva Estimar la morbiditat, mortalitat i cost econòmic associats Monitorització epidemiològica de l’activitat gripal Les autoritats sanitàries monitoritzen l’activitat gripal a través de la xarxa de vigilància. Per definir la situació epidemiològica és útil fixar nivells d’activitat gripal per setmana: Sistema centinel·la. Determinació dels nous casos de grip per setmana i 100.000 habitants: • Espanya. Nivell epidèmic: sobre aprox 65 casos per 100.000 habitants setmana França.. Evolució de la pandèmia. Sistema sentinella. Sentiweb França Setmana 42 / 2009 Setmana 48 / 2009 Setmana 44 Setmana 49 Setmana 46 Setmana 51 Setmana 47 Setmana 52 © réseau Sentinelles, INSERM, UPMC. http://www.sentiweb.fr Boletin Epidemiológico Semanal 2007;15:73-84 Vigilància de la Grip a Catalunya • Morbilitat: 44 metges sentinella • • ─ Visites Domiciliàries Medicina general i Pediatria ─ Visites Medicina general i Pediatria per Síndromes gripals ateses al centre Mortalitat: Per totes les causes ─ ciutat Barcelona ─ 6 municipis provincia Laboratori: 2 mostres/setmana cada metge ─ virus grip A i B (Cultiu, PCR, IF) ─ virus parainfluenza 1,2, 3 i 4 (IF) ─ VRS (IF) ─ Adenovirus (IF) ─ Coronavirus ─ Rinovirus Departament de Salut, 2006 6. Mesures preventives a) Vacunes: La vacunació antigripal és la mesura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions. La vacunació antigripal anual està recomanada per aconseguir protecció contra les soques que circularan durant la temporada gripal. Normalment cada any hi ha canvis en aquestes soques; per aquest motiu, les vacunes s’han d’elaborar anualment per incloure les soques que amb més probabilitat seran les responsables dels casos de grip de la temporada vinent. – Vacuna inactivada – Vacuna de virus viu atenuat b) Antivirals a) Vacunes contra la grip Vacuna inactivada Vacuna usual de cada any − Trivalent − Intramuscular − Es pot administrar a partir dels 6 mesos − Cal reformular-la cada any amb les soques prevalents (OMS) − Desenvolupada en ous embrionats − La vacuna Optaflu®, ha estat preparada en cultiu cel·lular en comptes d’ous embrionats, per tant no conté residus d’ou i és adequada per immunitzar els pacients que presentin al·lèrgia greu a les proteïnes de l’ou − Hi ha formulacions amb Adjuvants (Chiromas®), indicades per a persones de més de 64 anys, i una molt recent d’administració intradérmica (Intanza®). A la pàgina web de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris es poden consultar les vacunes antigripals autoritzades: http://www.aemps Vacunes contra la grip No disponible a Espanya Vacuna de virus viu atenuat (Flumist®, Fluenz®) − Trivalent − Evita >90% dels símptomes − Intranasal: el virus es replica en vies respiratòries − Aprovada als EEUU per persones de 2 a 49 anys amb bona salut − En infants de 2-8 anys: 2 dosis separades al menys en 4 setmanes en els nens que reben la vacuna per primera vegada − Preu elevat (70$) Grip estacional. Hemisferi Nord Composició antigènica de la vacuna 2015-2016 Campanya vacunal: octubre i novembre de 2016 Per a vacunes inactivades o atenuades. La vacuna antigripal trivalent recomanada per a la temporada gripal 2015-2016 a l’hemisferi nord (de novembre de 2015 a abril de 2016), ha d’incloure soques similars a: • A/California/7/2009 (H1N1)pdm09 • A/Switzerland/9715293/2013 (H3N2) • B/Phuket/3073/2013 (llinatge Yamagata) Vacuna tetravalent: A més a més de les anteriors ha d’incloure la soca viral similar a B/Brisbane/60/2008 pdm09: virus pandèmic de 2009 Vacuna antigripal inactivada: tipus “Hi ha 3 tipus de vacunes antigripals inactivades clàssiques: les vacunes de virus complets (senceres), les vacunes de virus fragmentats (fraccionades) i les vacunes d’antigens de superfície (subunitats). • En la majoria de països, les vacunes de virus complets han estat substituïdes per vacunes de virus fragmentats i de subunitats, que són menys reactives. • Les vacunes fragmentats (fraccionades) contenen un virus que ha estat dissociat per l’acció d’un detergent. • En les vacunes de subunitats, els antígens HA i la NA s’han purificat encara més, i s’han separat altres components del virus. • L’efectivitat d’aquest tres tipus de vacunes es considera equivalent, però teòricament les dues darreres, més purificades per aconseguir una menor reactivitat, poden resultar menys immunògenes”. Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Vacuna antigripal inactivada: tipus Virus sencer Virus fraccionat (Split) Pautes d’administració Edat 6-35 mesos* 3-8 anys* 9-17 anys 18-59 anys 60-64 anys >64 anys Tipus Subunitats (Subunit) (im: intramuscular; id: intradérmica) ml Dosis Setmanes entre dosis Fraccionada/Subunit 0,25-0,50 im 1-2 4 Fraccionada/Subunit 0,50 im 1-2 4 Fraccionada/Subunit 0,50 im 1 Fracc/Subunit 0,50 im o id 9 μg 1 Fracc/Subunit 0,50 im o id 15 μg 1 Fracc/Subunit amb adjuvant 0,50 im o id 15 μg 1 - *En els infants menors de 9 anys vacunats per primera vegada es recomana administrar 2 dosis separades, com a mínim, per un mes d’interval (4 setmanes) Vacunes disponibles, 2015-2016 En el concurs públic per a l’adquisició de les vacunes, els lots de vacunes que han estat adjudicats són: Vacunes fraccionades o de subunitats 135.000 dosis de vacuna Vaxigrip® de Sanofi Pasteur MSD, S.A. 455.000 dosis de vacuna Influvac® de BGP Products Operations, S.L. Vacunes d’immunogenicitat reforçada 280.000 dosis de vacuna Chiromas® de Novartis Vaccines and Diagnostics GmbH 310.000 dosis de vacuna Intanza® de 15 mcg de Sanofi Pasteur MSD, S.A. Vacunes de cultiu cel·lular 20.000 dosis de vacuna Optaflu® de Novartis Vaccines and Diagnostics GmbH Vaxigrip® i Influvac® estan indicades a partir del 6 mesos d’edat, Optaflu® a partir dels 18 anys, Intanza® a partir dels 60 anys i Chiromas® a partir dels 65 anys. Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Vacuna antigripal inactivada: tipus “Recomanacions actuals: • Els menors de 12 anys no han de rebre les vacunes senceres (cap de les vacunes distribuïdes a Catalunya és de virus sencers). • La vacuna reforçada (amb adjuvant) només està autoritzada per a les persones a partir de 65 anys (Chiromas®) • La intradèrmica (Intanza®) de 15 μg és per ús a partir de 60 anys • La resta de vacunes no tenen cap tipus de limitació per l’edat i poden ser administrades a partir dels sis mesos. • Els adults i infants grans han de ser vacunats en el deltoide, els infants petits han de ser vacunats en la cara anterolateral de la cuixa (vast extern del quàdriceps). Abans d’injectar la vacuna cal sacsejar-la intensament”. Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Període de vacunació recomanat • Es recomana que tota la població objecte de vacunació sigui vacunada entre el 19 d’octubre i el 30 de novembre, de manera que quan s’iniciï la temporada gripal estigui ja immunitzada. Administració de la vacuna • La majoria estan indicades per ser administrades per via intramuscular, l’excepció és la vacuna Intanza®, que ha de ser administrada per via intradèrmica. • Les vacunes d’administració intramuscular poden ser administrades per via subcutània, amb l’excepció de la vacuna amb adjuvant que està contraindicada per via subcutània. • L’administració intramuscular causa menys reaccions locals, encara que la via subcutània és la recomanada per a les persones en tractament anticoagulant o amb problemes hemorràgics. Departament de Salut. Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2014 Eficàcia de les vacunes inactivades • • • Varia en funció de l’edat i la immunocompetència • La resposta és més bona en els infants-joves i adults (17-50 anys), que en les persones grans (>64 anys) • En els infants i joves produeix elevats titols d’inhibició de la HA i evita la infecció • En les persones grans produeix baixos titols d’inhibició de la HA i no elimina la susceptibilitat a la infecció • En les persones grans contribueix a disminuir la morbiditat i la mortalitat en reduir les infeccions respiratòries de vies baixes Depén de la concordança entre la soca vacunal i la circulant Produeix resposta immunològica protectora en el 70-90% dels vacunats Efectivitat de la vacunació antigripal 100 90 90 80 80 70 60 50 40 30 20 10 0 • • • • • % reducció % reducció Vu et al. Vaccine 2002;20:1831-6 100 70 60 50 40 30 20 10 0 Molt efectiva (70%-90%) en prevenir el quadre clínic gripal en les persones de <65 anys Del 30%-70% en prevenir I’hospitalització en vells no ingressats en centres per a crònics Del 30%-40% en prevenir el quadre clínic gripal en vells fràgils Del 50%-60% en prevenir l’hospitalització en vells de centres geriàtrics Del 80% en prevenir la mort en vells ingressats en centres geriàtrics CDC. MMWR 2000;49:5-6 Nichol et al. N Engl J Med 1995;333:889-93 Persones sanes de 18-64 anys Persones de més de 64 anys Vacunació estacional. Grups de risc a vacunar (1) Grups de població diana de vacunació antigripal 1. Persones d'edat igual o superior a 60 anys. Es farà especial èmfasi en aquelles persones que conviuen en institucions tancades. 2. Persones de menys de 60 anys que presenten un alt risc de complicacions derivades de la grip: • • • • Nens i nenes (de més de 6 mesos) i adults amb malalties cròniques cardiovasculars (excloent hipertensió arterial aïllada), neurològiques o pulmonars, incloent displàsia broncopulmonar, fibrosi quística i asma. Nens i nenes (de més de 6 mesos) i adults amb: malalties metabòliques, inclosa diabetis mellitus obesitat mòrbida (índex de massa corporal ≥ 40 en adults, ≥ 35 en adolescents o ≥ 3 DE en la infància) insuficiència renal hemoglobinopaties i anèmies asplènia malaltia hepàtica crònica malalties neuromusculars greus immunosupressió (inclosa l'originada per la infecció de VIH, per fàrmacs o en els receptors de trasplantaments) càncer implant coclear o en espera de l’implant trastorns i malalties que comporten disfunció cognitiva: síndrome de Down, demències i altres. Nens, nenes i adolescents, de 6 mesos a 18 anys, que reben tractament prolongat amb àcid acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye després de la grip. Dones embarassades en qualsevol trimestre de gestació. Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Vacunació estacional. Grups de risc a vacunar (2) 3. Persones que poden transmetre la grip a aquelles que tenen un alt risc de presentar complicacions Treballadors dels centres sanitaris, tant d'atenció primària com especialitzada i hospitalària; pública i privada. Es farà especial èmfasi en aquells professionals que atenen pacients d'alguns dels grups d'alt risc anteriorment descrits. Persones que per la seva ocupació treballen en institucions geriàtriques o en centres d'atenció a malalts crònics, especialment els que tinguin contacte continu amb persones vulnerables. Estudiants en pràctiques en centres sanitaris. Persones que proporcionin cures domiciliàries a pacients d'alt risc o gent gran. Persones que conviuen a la llar, inclosos nens o nenes de més de 6 mesos d'edat, amb altres que pertanyen a alguns dels grups d'alt risc, per la seva condició clínica especial (esmentats al punt 2). Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Vacunació estacional. Grups de risc a vacunar (3) 4. Altres grups en els quals es recomana la vacunació Persones que treballen en serveis públics essencials, amb especial èmfasi en els subgrups següents: Forces i cossos de seguretat de l'Estat, amb dependència nacional, autonòmica o local Bombers Serveis de protecció civil Persones que treballen en els serveis d'emergències sanitàries Treballadors d'institucions penitenciàries i d'altres centres d'internament per resolució judicial Malgrat l’existència de recomanacions d’algunes institucions, cal tenir present que per a la campanya antigripal 2015-2016 no es considera grup de risc –a l’efecte de rebre la vacunació antigripal de manera sistemàtica– la població sana infantil o adulta menor de 60 anys, no inclosa en els apartats 1, 2 i 3. Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Vacunació estacional. Teballadors de la salut A efectes de vacunació, dins d’aquest col·lectiu s’inclou el personal no assistencial que treballa en centres sanitaris (personal administratiu, de neteja, de manteniment, etc.) i el personal assistencial (auxiliar, d’infermeria i facultatius). La vacunació antigripal està indicada en els treballadors de la salut per un doble motiu: perquè poden actuar com una font d’infecció per a persones de risc –en els malalts que són atesos en els centres sanitaris– (punt 3), i perquè formen part del col·lectiu de serveis essencials per a la comunitat (punt 4). • • Cal educar al personal de la salut sobre els beneficis de la vacunació per a ells mateixos, per a les seves families i els pacients Cal informar-los sobre les eventuals reaccions adverses associades Percentatge de vacunació (%) Hospital Vall d’Hebron (2013): Personal en general, 25,5%; personal mèdic, 34%; residents, 41,2% Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya EEUU. CDC, 2007. Se recomienda la vacunación anual contra la gripe a: 1. Todas las personas, incluidos los escolares, que deseen reducir el riesgo de enfermar por gripe o de transmitirla a otros 2. Todos los niños de 6-59 meses (p.e., 6 meses – 4,9 años) 3. Todas las personas de >50 años 4. Los niños y adolescentes (de 6 meses –18 años) que reciben aspirina a largo plazo 5. Mujeres embarazadas (durante el período gripal) 6. Adultos y niños con transtornos crónicos del aparato pulmonar (incluido asma), cardiovascular (excepto hipertensión), renal, hepático, hematológico o metabólico (incluido diabetes mellitus) 7. Adultos y niños con inmunosupresión (incluida inmunosupresión por medicamentos o por el VIH) 8. Adultos y niños con algún transtorno (p.e., disfunción cognitiva, lesiones de la médula espinal, epilepsia, transtornos neuromusculares), que pueda comprometer la función respiratoria 9. Residentes en centros geriátricos y otros centros para crónicos 10. Personal sanitario 11. Contactos familiares sanos (incluidos niños) y cuidadores de personas con problemas médicos que los situen en un elevado riesgo de complicaciones graves por gripe. MMWR. Recommendations and reports 2007 Vol. 56 / No. RR-6. Vacuna inactivada: efectes adversos i contraindicacions Efectes adversos • • • • Reaccions locals Febre, malestar Reaccions al·lèrgiques Manifestacions neurològiques 15%-20% poc frequent rares molt rares Contraindicacions • • • Lactants <6 mesos • Persones que havien presentat una Síndrome de GuillainBarré durant 6-8 setmanes posteriors a la vacuna Reacció greu a una dosi prèvia Persones amb anafilàxia greu als components de la vacuna: antibiòtics, tiomersal, proteina d’ou Vacunació antigripal en persones de 65 o més anys (%) .. Objectiu europeu: 75% 58% Mereckiene J, et al, and the VENICE project gatekeepers group. Seasonal influenza immunisation in Europe. Overview of recommendations and vaccination coverage for three seasons: pre-pandemic (2008/09), pandemic (2009/10) and post-pandemic (2010/11). Euro Surveill. 2014;19(16):pii=20780. Available online: http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=20780. Vacunació en grups de risc, embarassades i sanitaris Mereckiene J, et al, and the VENICE project gatekeepers group. Seasonal influenza immunisation in Europe. Overview of recommendations and vaccination coverage for three seasons: pre-pandemic (2008/09), pandemic (2009/10) and post-pandemic (2010/11). Euro Surveill. 2014;19(16):pii=20780. Available online: http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=20780. Recomanacions sobre la grip. Àmbit educatiu • Quan es tus o s’esternuda, cal tapar-se la boca i el nas amb un mocador de paper d’un sol ús • Mantenir les mans netes, i rentar-se sempre les mans després d’haver tossit o esternudat • Eixugar-se les mans amb mocadors de paper d’un sol ús • No apropar les mans brutes als ulls i del nas b) Antivirals Es disposa de 2 tipus de fàrmacs efectius contra el virus influenza: – Inhibidors de la M2: Amantadina i Rimantadina – Inhibidors de la Neuraminidasa: • Oseltamivir (Tamiflu®, cápsules i suspensió) • Zanimivir (Relenza®, per inhalació) Antivirals: Inhibidors de la Neuroaminidasa Oseltamivir i Zanamivir • Eficaços contra totes les soques conegudes del virus de la grip A i virus de la grip B. Oseltamivir (Tamiflu®). Fàrmac de primera elecció • Dosi (vía oral): – Casos lleus i gravetat mitjana: 75 mg/12 hores per via oral durant 5 dies – Els casos greus: 150 mg/12 hores via oral durant 7-10 dies – Profilaxi: 75 mg/24 hores per via oral durant 7-10 dies – Pacients amb aclariment de creatinina de 10-30 ml/min reduir la dosi de tractament (75 mg al dia) i de profilaxi (75 mg cada dos dies). – Aprovació provisional en nens <1 any. En nens dosificar segons pes. • Efectes secundaris: nàusees i vòmits • No es disposa de dades sobre efectes secundaris en l’embaràs Antivirals: Inhibidors de la Neuroaminidasa Zanamivir (Relenza®) • De primera elecció per la profilaxi post-exposició en el personal sanitari – Dosi (via inhalatòria): • Adults: 10 mg (=2 inhalacions)/12 hores durant 5 dies • Nens >5 anys: dosi d’adult • Aprovació provisional en nens <5 anys • Efectes secundaris: diarrea, nàusees, sinusitis, afectació nasal, bronquitis, tos i cefalea • En pacients amb MPOC o asmàtics: contraindicat pel risc de broncoespasme Si us plau, preguntes i dubtes