EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DE LES MALALTIES NEUROLÒGIQUES i DELS TRANSTORNS MENTALS Malalties Neurològiques 1. Demències i malaltia d’Alzheimer 2. Malaltia de Parkinson 3. Esclerosi Múltiple Transtorns Mentals 4. Depressió Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB MALALTIES NEUROLÒGIQUES Component genètic Malalties monogèniques Gens Component ambiental Malalties multifactorials Gens de susceptibilitat + factors ambientals Hemofilia Càncer de còlon familiar Diabetes Hipertensió arterial M. Neurològiques Malalties ambientals Ambient Xarampió, Grip Asbestosi “Tot el que no és genètic, és ambiental”, G. Marañón 1. Demències i Malaltia d’Alzheimer • Demència: desenvolupament progressiu de múltiples dèficits cognitius que es manifesta per deteriorament de la memòria, i al menys una o més de les següents: afàsia, apràxia, agnòsia i alteració de les funcions executives • • La pateix el 10-12% de la població de més de 65 anys Principals tipus: − Malaltia d’Alzheimer (MA), 60-75% del total − Demències vasculars, 15-20% − D. associades a malaltia de Parkinson − D. tòxiques, metabòliques, tumorals, M. de JakobCreutzfeldt, depressió crònica Malaltia d’Alzheimer: característiques • Malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per deteriorament cognitiu i conductual d’inici insidiós i curs progressiu d’aparició en la edat adulta, principalment en la vellesa. És una demència emència degenerativa primària • Descrita el 1906 per Alois Alzheimer, neuropatòleg i psiquiatre alemany • Formes esporàdiques freqüents i casos amb agregació familiar (el risc es duplica si un familiar de primer grau ha patit la malaltia) • Formes de transmissió autosòmicaautosòmica-dominant rares • Inici insidiós i progressió lenta lenta:: a partir dels 65 anys anys.. Supervivència mitjana mitjana:: 77-15 anys Malaltia d’Alzheimer: clínica • Símptomes: pèrdua de memòria, afàsia, apràxia, agnòsia, transtorns de les funcions executives: abstracció, planificació, organització,… • Diagnòstic: síndrome clínica + exclusió d’altra causa + lesions neuropatològiques. Recents criteris de Dubois, 2007*. • Dificultat del diagnòstic: El 47,7% de les «persones grans» normals que van al metge general han experimentat dificultats cognitives en el darrer any (deterior cognitiu lleu) • Mort: 7-15 anys després dels primers símptomes *Dubois B, Feldman HH, Jacova C, DeKosky ST, Barberger Barberger--Gateau P, Cummings J, et al. Research criteria for the diagnosis of Alzheimer’s disease disease:: revising the NINCDS NINCDS--ADRDA criteria criteria.. Lancet 2007; 6:7346:734-46. Signes primerencs o d’alarma de demència 1. Pèrdua de memòria que afecta el treball 2. Dificultat per fer les tasques habituals 3. Problemes en el llenguatge 4. Desorientació en temps i lloc 5. Disminució o afectació del judici 6. Dificultats en el pensament abstracte 7. Col·locar malament les coses 8. Canvis de temperament o conducta 9. Canvis de personalitat 10. Pèrdua de la iniciativa Malaltia d’Alzheimer: lesions heterogènies 1. Plaques senils extracel·lulars d’amiloide (compostes de neurites, astròcits i cèl·lules glials al voltant d’un nucli de substància β-amiloide) 2. Cabdells (“tangles”,“ovillos”) neurofibrilars intracel·lulars (filaments helicoidals; s’hi deposita proteina tau hiperfosforilada) -imatges en flama- 3. Desaparició dels nuclis encefàlics basals − Els cabdells i les plaques comporten pèrdua neuronal: atrofia cortical − Deteriorament del sistema colinèrgic (disminució de l’activitat de la colinaacetiltransferasa) Lloc de les lesions: • Neocòrtex • Hipocamp • Amigdala • Nuclis basals (sistema colinèrgic) Cabdells (proteina tau) Plaques (amiloide) Preparació histològica Plaques d‘amiloide en la Malaltia d’Alzheimer De http://www.rnw.nl/health/html/brain.html Cabdells neurofibrilars en la Malaltia d’Alzheimer De http://www.rnw.nl/health/html/brain.html La porta de la malaltia d’Alzheimer Placa d’amiloide Membrana de la neurita Canal de calci Reticol endoplasmàtic Sense malaltia Mitocòndria normal Mitocòndria alterada Malaltia d’Alzheimer Reticol endoplasmàtic Canals de calci2 L’excessiva producció de pèptid amiloide (A ), i la seva acumulació extracel·lular, arriba a interferir amb el funcionament de les mitocòdries de les neurites. Les formes solubles i petites d’A causen la disrupció dels canals de calci, i aquest entra massivament dins la cèl·lula i les mitocondries. L’excés de Ca dins aquestes causa l’apertura dels seus porus de permeabilitat transitòria (mPTP), que condiciona l’entrada de mol·lècules tòxiques i la desintegració de la mitocòndria, tot i produint ROS (reactive oxygen species). Starkov AA, Beal FM. Portal to Alzheimer’s disease. Nature Medicine 2008;14:10202008;14:1020 -21 Correlacions anatòmiques en la Malaltia d’Alzheimer: 3 fases de la malaltia • Afectació del sistema límbic límbic:: memòria • Neocòrtex parietal: parietal: organització espacial espacial,, funcions diverses • Neocòrtex frontal frontal:: conducta Història natural de la Malaltia d’Alzheimer Base genètica? 0 Dipòsits d’amiloide 20 Possibles símptomes Dany cel·lular 40 Resposta inflamatòria 60 Inici símptomes Mort 80 edat Diagnòstic clínic Malaltia clínica Adaptat de S. Verma Malaltia d’Alzheimer: classificació Forma de presentació − Familiar (2 ó + familiars de primer grau) − Esporàdica (50-80% dels casos) Edat d’inici (terminologia desfasada) − Presenil: diagnòstic abans del 65 anys (510% casos): elevada probabilitat de ser transmesos de forma autosòmica dominant − Senil: a partir de 65 anys Epidemiologia descriptiva: prevalença i incidència Prevalença (en persones de 60 i més anys) − Demències. Espanya: 10% (5-14%) (>500.000 casos) − M. Alzheimer. Espanya: 5-7% (320.000-380.000 casos) − M. Alzheimer. Europa: 5,4-6,4% − M. Alzh. Catalunya 2002: 178,8 per 100.000 h. >65 anys Incidència (>64 anys) − − − − Demència. Espanya: 1,5 casos nous/100 persones-any M. Alzheimer. Espanya: 1 cas nou/100 persones-any M. Alzh. Catalunya 2002: 73,9 per 100.000 h. >65 anys Mundial: 4,6 milions de casos/any Epidemiologia descriptiva Edat − Augment exponencial de la prevalença amb l’edat. A partir dels 60 anys es dobla cada 5 anys Sexe − La dona té major incidència que l’home; ratio dona/home: 1,2-1,5 Factors geogràfics − Àsia i Àfrica < incidència que Europa i EEUU Estimated Lifetime Risks for Alzheimer’s by Age and Sex, Race, Gender and Alzheimer disease. Big Think Editors 2010. Prevalença de demència, 2009 ... Prevalença de Demència Senil en 5 estudis Prevalença (%) 30 EUA, 1978 Inglaterra, 1970 Dinamarca, 1963 20 Finlàndia, 1985 10 Nova Zelanda, 1983 0 Edat 60 65 70 75 80 85 90 anys Mortimer JA. 1985 Casos de malaltia d’Alzheimer per 1000 EEUU. Prevalença de malaltia d’Alzheimer segons edat en dones i homes, 1999 Dones Homes Edat (anys) Hy LX, Keller DM. Prevalence of AD among whites: a summary by levels of severity. Neurology 2000;55:198-204. Nussbaum RL, Ellis CE. Alzheimer’s Disease and Parkinson’s Disease. N Engl J Med 2003;348:1356-64. UK. Incidència de Demència, 1997-2007 Dones Homes Participants. All adults aged 60 years or over with a first ever code for dementia from 1990 to 2007 (n=22.529); random sample of five participants without dementia for every participant with dementia matched on practice and time period (n=112.645). Rait G et al. Survival of people with clinical diagnosis of dementia in primary care: cohort study. BMJ 2010;341:c3584 doi:10.1136/bmj.c3584. Número de defuncions segons les principals causes específiques de mort i sexe. Espanya, 2004 Total Malalties isquèmiques del cor Malalties cerebrovasculars Insuficiència cardiaca Càncer de bronquis i pulmó Demències. Malaltia d’Alzheimer Mal. cròniques de vies resp. inferiors Diabetis Càncer de còlon Pneumònia Malaltia hipertensiva Càncer de mama de la dona Càncer de estòmac Insuficiència renal Cáncer de pròstata Accidents de trànsit Total % 38.840 10,4 34.250 9,3 19.123 5,1 19.065 5,1 19.052 5,1 15.517 4,2 9.966 2,7 9.803 2,6 7.356 2,0 6.206 1,7 5.833 1,6 5.811 1,5 5.705 1,5 5.694 1,5 4.867 1,3 371.934 100,0 Homes Dones 21.898 14.201 6.553 16.632 5.988 11.583 3.924 5.543 3.847 1.965 --3.611 2.808 5.694 3.730 194.928 16.942 20.049 12.570 2.433 13.064 3.934 6.042 4.260 3.509 4.241 5.833 2.200 2.897 -1.137 177.006 INE, 2004 .... .... España. Principales causas de defunción según sexo, 2008 y 2011 2008 2011 8,4% 9,7% INE. 2010, 2013 España. Dones Homes Ministerio de Sanidad. Indicadores, 2009 Epidemiologia descriptiva: morbiditat i problemàtica Morbiditat associada – Patologia neurològica i psiquiàtrica – P. secundària a la immobilitat – Problemes associats al dèficit cognitiu Discapacitat Pèrdua de la qualitat de vida Repercusió en la familia i “cuidadors” Epidemiologia analítica: factors genètics (1) Transmissió autosòmica dominant. Intervé en els casos d’inici precoç <65 anys (5-10% casos): • Mutacions en el cromosoma 21 (gen que codifica la proteina precursora de la ß-amiloide, APP) (Rudolph Tanzi i Dimitry Goldgaber, 1986). Si aquesta proteina no funciona bé és produeix un acúmul d’amiloide i es formen plaques que són tòxiques per a les neurones i indueixen una resposta inflamatòria: efecte tòxic en dominó o hipòtesi de la cascada amiloidea • Altres mutacions en gens: com a resultat es deposita la ßamiloide: mutacions en el cromosoma 14: la presenilina 1 (PS1); i en el cromosoma 1: la presenilina 2 (PS2) • S’ha estudiat sense èxit una possible vacuna anti-amiloide Forma familiar Forma esporàdica MA d’inici precoç <65 anys • Edat típica d’aparició: als 30-50 anys • Herència autosòmica dominant • En més del 50% dels casos és produïda per mutacions en gens APP, PS1 i PS2 • Les tres mutacions donen lloc a un augment de l’agregació de la β-amiloide Hipòtesi etiopatogènica. Van Es MA, Van Den Berg LH. Alzheimer’s disease beyond APOE. Nature Genetics. 2009;41:1047-1048. Tanzi RD. The Genetics of Alzheimer Disease. Cold Spring Harb Perspect Med. 2012;2:a006296. Epidemiologia analítica: factors genètics (2) Augment de la susceptibilitat. Intervé en la demència tardana o esporàdica (90-95% dels casos): • Al·lel 4 del gen que codifica la apolipoproteina E (gen ApoE-4) en el cromosoma 19 (Allen Roses, 1992) • 2 còpies de l’al·lel 4 comporten sempre la malaltia abans d’arribar als 90 anys (segons Roses). Homozigots: 2% de la població. Estudi de les Monges senils (EEUU, David Snowdon): 20% tenien 1 còpia de 4, i 2,6% dues còpies • Es un gen de susceptibilitat, no es causa necessària ni suficient de la malaltia; és un factor de risc • Risc de MA en tota la vida (“lifetime”) per una persona que té 1 al·lel 4: 29%; sense cap al·lel: 9% Apolipoproteina E (demència tardana) • • • • • • ApoE proteina multifuncional: intervé en el metabolisme del colesterol i en els processos de reparació neuronal (aclarament de la β-amiloide del cervell, formació de la proteina tau dels cabdells neurofibrilars,…) Existeixen 3 al·lels ApoE: 2, 3, 4. El 4 s’ha associat a la malatia d‘Alzheimer. En homozigots 4, OR= de 8 a 15 Hipòtesi tau: Els al·lels 2 i 3 eviten la formació de cabdells (“tangles”) que contenen la proteina tau, i l’al·lel 4 ho estimula Hi ha intensa correlació entre la localització i quantitat de cabdells i el grau de deteriorament mental Sensibilitat i especificitat = ~60%; escassa o nula validesa predictiva; és poc sensible i específica: sense valor diagnòstic Desenvolupament d’una vacuna anti-tau, sense èxit Apolipoproteina E (demència tardana) Polimorfismes del gen ApoE-4 (en el cromosoma 19): ε2: factor protector OR ε2 i ε2: 0’6 ε3: factor neutre ε4: factor de risc OR ε3 i ε4: 3’2 OR ε4 i ε4: 14’9 A més a més, la homozigosi per ε4 condiciona un inici de la malaltia més precoç. L’al·lel APOE-ε4 és l’únic factor genètic que ha estat relacionat amb totes les alteracions estructurals i bioquímiques de la Malaltia d’Alzheimer: • disminució de l’aclarament de β- • • • • amiloide formació de cabdells neurofibrilars estrés oxidatiu alteracions en l’homeostasi lipídica disfunció colinèrgica. La hipòtesi de la cascada amiloide APP Es produiria a partir de la proteina APP, a través de la generació del péptid Aβ beta-amiloide i amb múltiples pasos secundaris, fins la mort cel·lular APP: proteina precursora amiloide Aβ: beta-amiloide De: David Cravens La cadena patofisiológica Bucle autotòxic Productes autotòxics Factors de risc Gens, edat, ambient, ... Lesions patològiques Plaques neurítiques, cabdells neurofibrilars, neurodegeneració Citoquines inflamatòries Activació de la microglia Activació del sistema del complement Astrocitosi Cascada amiloide Epidemiologia analítica (factors de risc) Factors de risc primaris • Història familiar de demència RR 3,5 (2,6 – 4,6) • Història familiar de Down RR 2,7 (1,2 – 5,7) • Història familiar de Parkinson RR 2,4 (1,0 – 5,8) • Edat materna >40 anys RR 1,7 (1,0 – 2,9) • Història personal de depressió RR 1,8 (1,3 – 2,7) • Síndrome de Down (al superar els 40 anys) • Altres: Hipertensió arterial; Ictus; Obesitat; Diabetis tipus II Factors exògens • Traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de coneixement, inclosa boxa (demència pugilística) RR 1,8 (1,3 – 2,7) Solvents orgànics; Pesticides; Mercuri (amalgames d’odontologia)? Alguns factors dietètics semblen ser protectors: fruita, te, peix ? L’exercici físic: és protector Consum d’alcohol: un consum moderat és protector ? Consum de tabac: sembla ser protector RR 0,64 Ús d’AINE o estatines: és protector RR 0,2 (0,05 – 0,83) • • • • • • Nivell educatiu baix. Concepte de “reserva cognitiva” Reserva cognitiva, declivi de les funcions mentals i dintell clínic de demència A: Declivi lent, bona reserva mental, pèrdua lenta de neurones, no desenvolupa demència durant la vida B: Declivi igual que A però menor reserva mental de partida; desenvolupa demència C: Igual reserva de partida que A, però declivi ràpid per predisposició genètica o d’altre tipus Reserva mental D: Menor reserva mental de partida i declivi ràpid per predisposició genètica o altre tipus A B C D Dintell de demència 0 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 Edat (anys) 60 65 70 75 80 90 UK. Risc i PRAP de Demència, 2010 Neale adult reding test: test de lectura per adults PRAP o PAF: Percentatge de risc atribuible de població Hazard ratio: RR obtingut amb el model de Cox Richtie K et al. Designing prevention programmes to reduce incidence of dementia: prospective cohort study of modifiable risk factors. BMJ 2010;341:c3885 doi:10.1136/bmj.c3885. Prevenció de la Malaltia d’Alzheimer (1) Intervencions poblacionals i en grups de risc Prevenció primària. Estratègies poblacionals: • Nutrició equilibrada • Millora del nivell educatiu de la població ? • Reducció de riscos ? Prevenció primària. Grups en risc: Consell genètic Prevenció secundària. Valoració d’individus: • Identificació d’individus en estadi preclínic • Identificació d’individus en les primeres fases clíniques Val la pena fer el diagnòstic precoç? 1. Raons de seguretat (conducció de vehicles i 2. 3. 4. 5. 6. màquines, cuinar, etc.) Estrés i interpretació familiar (culpa, negació) Educació precoç dels cuidadors sobre l’assistència al pacient Planificació del futur personal mentre el pacient és competent (testament, organització familiar,…) Dret del pacient i de la familia a conèixer Tractaments específics disponibles: − Poden estabilitzar la progressió de la malaltia − Poden endarrerir l’ingrés en centres de llarga estada Prevenció de la Malaltia d’Alzheimer (2) Intervencions preventives individuals Prevenció secundària: Estadis previs i inicials: prevenir la neurodegeneració i compensar la degeneració establerta Antioxidants. Vitamines C i E?; carotinoides: ß-carotens, leucopens; flavonoides; acid fòlic • Estrògens ? • Ús perllongat d’antiinflamatoris ? • Estimulants: Ginkgo biloba ? (Tanakene, gotes) Prevenció terciària: mantenir l’autosuficiència; tractament amb: Estabilització durant 6-10 mesos, sense millora • Inhibidors de l’acetilcolinesterasa (IAC): milloren el dèficit colinèrgic: Tacrina (ja en desús), Donezepil, Galantamina, Rivastigmina • Via glutamatèrgica, bloquejador de canals de calci associats al receptor NMDA: Memantina (20 mg dia) • Memantina combinada amb un IAC Atenció del pacient amb la Malaltia d’Alzheimer Fases de l’atenció • Malaltia inicial i moderada • Malaltia severa Atenció en el domicili • Paper de la família i del cuidador • Serveis de suport comunitari Atenció institucionalitzada • Paper del cuidador 2. Malaltia de Parkinson, MP • “Paràlisi agitant” (1817): tremolor en repós, aquinèsia, hipertonia (rigidesa) i inestabilitat postural • Hi ha una degeneració selectiva de les neurones dopaminèrgiques de la substantia nigra pars compacta • La major part dels casos tenen causa desconeguda Devine MJ, Plun-Favreau H, Wood NW. Parkinson’s disease and cancer: two wars, one front. Nature. 2011;11:812-823. MP. Formes i diagnòstic • Formes: precoç abans del 40 anys, i forma habitual tardana després dels 50 anys, amb un màxim entre els 70 i 80 a. • Varietats: esporàdica (la major part dels casos) i familiar (casos rars) • Parkinsonisme atípic, PA: Tremolor essencial, Atrofies multisistèmiques, Paràlisi supranuclear progressiva, Degeneració corticobasal • Diagnòstic clínic: dos signes cardinals. Confirmació diagnòstica: resposta al tractament amb Levodopa • SPET cerebral de neurotransmissió amb I-IBZM. Sistema dopaminèrgc post-sinàptic D2: integre en MP, afectat en PA MP. Epidemiologia descriptiva: prevalença, incidència i mortalitat Prevalença – Malaltia frequent: 1% (0,4-2,2%) a Europa i EEUU en persones de més de 65 anys – 30-340 casos per 100.000 habitants, i 500-1000 per 100.000 a partir dels 60 anys – Espanya: hi ha uns 100.000 pacients i es fan 8.000 nous diagnòstics cada any Incidència – 4-22 casos per 100.000 h/any. Rochester: 20,5; Nova York: 13 – No s’aprecien canvis en el temps – Augmenta amb l’edat (màxima de 70-79 anys) – Incidència acumulada al llarg de la vida: 3% Mortalitat – És baixa; més alta en homes; supervivència de 8-10 anys MP. Epidemiologia descriptiva: distribució Edat: Abans dels 40 anys és excepcional. La incidència comença a pujar a partir dels 50 i fins els 85 anys Sexe: Major incidència en l’home, la dona pot tenir major prevalença (per la superior longevitat) Raça: No hi ha diferències Factors geogràfics: Patró de prevalença descendent de nord a sud. És més freqüent a Europa i EEUU. Prevalença més elevada en ambients rurals MP. Epidemiologia analítica: factors de risc Factors genètics: creixent evidència del seu paper causal – Agregació familiar de casos: existeix però és poc clara ja que la presència d’un factor genètic augmenta el risc però no prediu el desenvolupament de la malaltia – Estudis en bessons mono-, dizigòtics: resultats poc clars – Presentació simultània de Malaltia de Gaucher i M. de Parkinson en families de jueus askenasi – Lesions genètiques implicades (NEJM, 2004): 8 loci genètics definits associats a formes autosòmiques dominants (5 loci: 4q21, 2p13, 4p14) o be malaltia recesiva (3 loci: 6q25, 1p36). Proteines implicades: αsinucleina, parkina i altres MP. Epidemiologia analítica: factors de risc Factors ambientals – Exposició a tòxics (monòxid de carboni, manganés, herbicides), medicaments (fenotiazides), drogues sintètiques – Dieta: el consum de greix animal i proteines n’augmenten el risc – El consum de tabac és protector RR=0,6 Altres factors – Traumatismes, lesions vasculars i tumors de cervell. L’arteriosclerosi sol ser malaltia concurrent Malaltia de Parkinson i Càncer En un article publicat el 1954 es va donar a conèixer que el Càncer era molt infreqüent en els pacients amb MP*. Així, en una cohort de 406 pacients amb MP, van desenvolupar càncer 18, mentre que se n’esperaven 41. S’han publicat diversos estudis força concordants amb aquesta disminució del risc de Càncer; ara be, en alguns s’ha descrit un petit augment del risc de Melanoma i de Càncers de Mama i Tiroide. En una recent meta-anàlisi de 29 estudis**, amb un total de 107.598 pacients amb MP, el RR combinat de Càncer fou de 0,73; IC95%: 0,63-0,83. *Doshay LJ. Problem situations in the treatment of paralysis agitans. JAMA.1954;156:680-684. **Bajaj A, Driver J A, Schernhammer ES. Parkinson’s disease and cancer risk: a systematic review and meta-analysis. Cancer Causes Control. 2010;21:697-707. Prevenció de la Malaltia de Parkinson Intervencions preventives Prevenció primària – Antioxidants: vitamina E? Prevenció secundària: Neuroprotecció – Seligina: inhibidor de la MAO-B, produeix un increment de la quantitat de dopamina, millora la transmissió dopaminèrgica – Antioxidants: vitamina E ? Prevenció terciària – Fisioteràpia – Levodopa i bromocriptina: tractament simptomàtic precoç – Tractament quirúrgic: palidectomia, transplantament cel·lular 3. Esclerosi Múltiple • Malaltia autoimmune: inflamació, desmielinització I pèrdua axonal • 2 formes principals: brots recurrents, i curs progressiu crònic. Simptomatologia extensa i variable • El primer brot s’anomena “Síndrome clínica aïllada” (CIS): neuritis òptica, sindrome de tronc o mielitis parcial • Té notable impacte social en ser la 1ª causa no traumàtica de discapacitat neurològica en adults joves • Causa: component genètic més exposició a factors ambientals (infeccions víriques?) A Incidència de transtorns immunitaris % Incidència de malalties transmissibles % Relació inversa entre la incidència de malalties transmissibles prototípiques (A) i la incidència de transtorns autoimmunitaris (B) (B),, 1950 a 2000 B Bach JF. N Engl J Med 2002; 347: 911-20 EM. Epidemiologia descriptiva • És la malaltia crònica neurològica més prevalent que afecta a adults joves de 20-50 anys. Edat mitjana d’inici: 34 anys homes i 32 dones (Rochester, EEUU) • Supervivència mitjana de 30 anys després del diagnòstic, més elevada en les dones • Més comú en dones que homes (1,7:1), en la raça blanca (àrees poblades per étnies del nord d’Europa/Escandinavia) i en grups socioeconòmic alts • S’ha descrit clusters a Canadà, Noruega i Florida, i epidèmies a Islàndia i Illes Faroe EM. Epidemiologia descriptiva: incidència, prevalença Incidència – EEUU: 6,3 casos per 100.000 habitants/any (7,7 en dones i 3,4 en homes; Rochester). Sembla augmentar i no s’explica només per les millores diagnòstiques (Rochester) – Espanya i Catalunya: 2,5-3,0 per 100.000 Prevalença – EEUU: 173 casos per 100.000 habitants a Rochester (Mayo Clinic, Minnesota, 1985) – Espanya i Catalunya: 35-68 casos per 100.000 h.. Espanya: unes 25.000 persones (2007). – Ha augmentat en les darreres dècades degut al diagnòstic precoç i a la millor supervivència EM. Epidemiologia analítica: factors de risc Factors geogràfics – Prevalença i mortalitat: augmenten en augmentar la distància des de l’equador (latitud). Hi ha un clar gradient nord-sud: Nord d’Europa, Nord d’EEUU: prevalença >50 per 100.000. Sud d’Europa i d’EEUU, <30. Zones amb pocs individus de raça blanca d’Àfrica i Àsia, <5 – Susceptibilitat per raça o ètnia? Factors ambientals? Migració – Els individus que migren de zones d’alt risc a zones de baix abans dels 15 anys, adquireixen el risc de la zona de residència, no així els adults Gradient NordNord-Sud en la prevalença de l’Esclerosi Múltiple Prevalença de l’Esclerosi Múltiple a Europa (taxa per 100.000 habitants) Casos per 100.000 Lapònia! Suècia! Irlanda del Nord! Sardenya! Pugliati M, Rosati G, Carton H et al. The epidemiology of multiple sclerosis in Europe. Eur J Neurol. 2006;13:7002006;13:700-722 Bach JF. N Engl J Med. 2002; 347:911347:911-920 Geografia de l’Esclerosi Múltiple i migracions Migracions: de zones d’alt risc a zones de baix risc de zones de baix risc a zones d’alt risc Prevalença Elevada Mitjana Baixa Comspton A, Coles A. Multiple sclerosis. Lancet. 2008; 372: 1502– 1502–17 EM. Epidemiologia analítica: factors de risc Factors genètics: component genètic complexe – Hi ha agregació familiar: 5-25% dels pacients tenen antecedents familiars – Estudis de bessons: evidència de component genètic – Menor susceptibilitat en les raçes no blanques – Allels de MHC: Elevada presentació en certs haplotips de classe II HLA-DR2: la presència d’aquest haplotip DR2 determina un RR de ~4 per al desenvolupament de la malaltia – Marcadors DR15 i DQ6 i els seus genotips DRB1*1501, DRB5*0101, DQA1*0102, i DQB2*0602.48. L’associació és més forta en els Europeus del nord, però s’observa en totes les poblacions a excepció dels habitants de Sardenya i altres zones del Mediterrani en que la malaltia s’associa al genotip DR4 EM. Epidemiologia analítica: risc familiar Càrrega genètica compartida 100% Relació Bessó monozigòtic Germà, dos pares afectats Germà, un pare afectat 50% Bessó dizigòtic Germà/na Pare/mare Fill/a Mig germà/na 25% Oncle Nebot/da 12,5% 0% Cosí/na Adoptat Població general 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Risc d‘aparició d‘EM durant la vida (lifetime-risk) Comspton A, Coles A. Multiple sclerosis. Lancet. 2008; 372: 1502-17 EM. Epidemiologia analítica: factors de risc Infeccions – Infeccions virals (xarampió?, rubeola?, parotiditis?) a una edat més tardana que en els controls equiparats per HLA-DR2 – La infecció pel virus d’Epstein-Barr en el jove adult te un risc de desenvolupar EM de RR = 3,0 (1,3-6,5) – Hipòtesi de la higiene: Els individus que degut a un ambient net, ben aviat en la vida no han estat exposats a infeccions, quan són joves adults fan respostes aberrants a les infeccions – Mimetisme entre el virus Epstein-Barr i una proteina humana “self”, de manera que la resposta immunitària al virus reacciona de forma creuada amb la mielina i indueix desmielinització. Altres factors incriminats – Escassa exposició al sol; Deficiència de vitamina D; Alimentació; Trauma; Estrés; Malalties immunitàries (diabetes, artritis reumatoidea, malalties del tiroides); Geomagnetisme; Tabaquisme; Contaminants atmosfèrics EM. Epidemiologia analítica: factors pronòstics Constel·lació favorable de factors Constel·lació no favorable Pacient • Dona • Edat < 30 (inici) Pacient • Home • Edat > 40 (inici) Inici • Neuritis òptica • Afectació sensorial • Només 1 lesió del CNS Inici • Afectació del sistema piramidal • Afectació del cervellet • > 1 lesió del CNS Curs • Recurrent-remitent • Atacs infrequents • Llarg interval entre el 1r i 2n atac • Recuperació completa després del 1r atac Curs • Curs progressiu/elevada taxa de recurrències • Atacs freqüents • Curt interval entre el 1r i el 2n atac • Recuperació incompleta després de les primeres recaigudes Font: Dr. A. Regenauer Prevenció de l’Esclerosi Múltiple Intervencions preventives Prevenció primària ? Prevenció secundària ? Prevenció terciària – Tractament: metilprednisolona (redueix el risc de neuritis òptica), interferó beta (redueix la freqüència dels brots i l’acumulació de lesions en les formes recurrents), azatioprina – Rehabilitació: millora de la capacitat funcional 4. Transtorns mentals. Depressió • L’alta prevalença dels TM es relaciona amb les ràpides transformacions socials que s’estan produint • L’envelliment de la població i les transformacions socioeconòmiques, com ara les tensions econòmiques, polítiques i ètniques, l’atur, la pobresa, les migracions, la manca de suport familiar i social, la soledat i la ruptura de xarxes socials són circumstàncies que contribueixen a augmentar la prevalença de suïcidi, conductes antisocials, violència, l’ús del tabac, alcohol i altres drogues, depressió i altres problemes de salut mental Font: Pla de Salut de Catalunya 2000-2005 Salut mental • Salut mental: Estat de funcionament mental satisfactori del que en resulten unes activitats productives, relacions personals adequades i la capacitat per adaptar-se als canvis i fer front a les adversitats • Un 20% de la població pateix algun problema de salut mental durant l’any; ningú no és immune • La depressió és el problema més comú: la pateix més del 9% de la població Transtorns mentals L’OMS (2001) ressalta la importància de la prevalença dels TM en la població, i preveu que un de cada quatre habitants del planeta patirà alguna forma de trastorn mental o neurològic al llarg de la seva vida També assenyala que dues terceres parts dels afectats per un TM no arriben a demanar ajuda a un professional sanitari Depressió • La persona que en pateix no es capaç de desplegar les seves responsabilitats diàries • Afecta a adults i gent gran; el doble a les dones que els homes • La pateixen més les persones de baix nivell socioeconòmic, amb poca educació o en atur • Es freqüent en les persones amb altres patologies: malalties del cor, càncer, diabetes, fractures de maluc • Afecta al 15-25% de persones ingresades en centres per a gent gran • A Catalunya la prevalença de depressió major és del 14,5% al llarg de la vida i del 6,2% en els darrers dotze mesos Depressió • Te tractament: les terapies mèdiques i psicològiques poden ajudar a més de 80% dels casos. Si no es tracta causa incapacitació durant setmanes i mesos • Amb tractament es poden prevenir els nous episodis o reduir-ne la gravetat. La intervenció precoç redueix un 50% la durada • En Atenció Primària els transtorns més freqüents la depressió major (12,4%), el trastorn d’ansietat generalitzada (8,6%), la distímia (7,1%) i els trastorns relacionats amb l’alcohol (2,4%). • Catalunya: Un 8,1% de persones diagnosticades de depressió major i un 14,7% de les diagnosticades de patir trastorns d’ansietat no reben cap tractament • EEUU: Només un 23% dels casos de depressió reben atenció professional sanitària (77% no en reben) (1997) Salut Mental. Depressió Prevenció primària – Promoció de la Salut Mental general – Modificar el medi ambient al voltant del pacient – Instruir al pacient per saber superar les circumstàncies estressants (tècniques protectores) Prevenció secundària – Reconeixement precoç dels símptomes mentals – Intervenció en crisi sobre el factors estressants – Atenció ambulatòria o hospitalització ràpida Prevenció terciària – Programes socials normalitzats, de rehabiltació psicosocial global Transtorns mentals. Pla de Salut de Catalunya 2000-2005 Objectius – Abans de l’any 2010 seran detectats almenys el 60% dels casos de depressió en la població atesa a l’Atenció Primària de Salut, amb aquesta finalitat es reforçarà el treball coordinat amb la xarxa de salut mental i la formació dels professionals – D’aquí a l’any 2010, cal reduir la taxa de mortalitat per suïcidi en un 10% – … – D’aquí a l’any 2005 es duran a terme programes de suport a les famílies dels malalts amb TM Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Determinants socials i econòmics de la salut. Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2014. Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Determinants socials i econòmics de la salut. Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2014. Moltes gràcies per la vostra atenció