O.J.D.: 179285 E.G.M.: 816000 Tarifa: 7902 € Fecha: 21/12/2012 Sección: TENDENCIAS Páginas: 35 L’hospital x rall d’Hebronmillora el diagn6saic del chncer de mama L’aven(beneficiar~unesSO0donesa l’any a Catalunyai 3.000 a Espanya JOSEP CORBELLA Barcelona L’onc61egAleix Prat, de l’hospital Vall d’Hebron, ha descobert un m6todeper diagnosticar correctament un tipus de cancer de mama que fins ara no semprees elassifica bé. L’aveng permetr~ millorar el tractament d’un 10%de tots els cancers de mama, que avui dia s’identifiquen comun subtipus de tumordiferent del que són en realitat. Unes 400 dones es veuen afectades a l’any a Catalunya i unes 3.000 a Espanyaper aquests errors de classiñcació. El m6tode proposat per Prat, que previsiblement s’incorporar~ el 2013a la g~ia de refer6ncia internacional per a la classificació dels cSncers de mama,es basa a analitzar els receptors de l’hormona femenina progesterona a les c6Hules tumorals. Una quantitat elevada de receptors de progesterona indica que el tumor és poc agressiu i pot tractar-se únicament ambcirurgia i ter~tpia hormonal. Una quantitat baixa indica que el tumorés mésagressiu i per tant requereix quimioter~pia. "Hi ha diferents subtipus de c~mcer de mama", explica Meix Prat, de l’Institut d’OncologiaVall d’Hebron (VHIO)."Al voltant del PERFIL Gen6ticaper a les pacients ----Aleix Prat (Barcelona, 1979) es va formar com onc61ega la Vall d’Hebron. El mentor, Josep Baselga, li va aeonsellar que ampliés la formació a Carolina del Nord (EUA), on ha passat quatre anys investigant el perfil gen6tic dels tumors de mama. Aquest any ha rebut el premi internacional per a la Investigaeió en C/mcer XAVIER CERVERA de Mama i ha tornat a la d’Oncologiade la Vall d’Hebron(VHIO) Vall d’Hebron. quen als hospitals, per6 no ofereixen resultats inequívocs. Els investigadors han demostrat que la quantitat de receptor de progesterona a les c6Hulescanceroses ajuda a definir si un tumor és luminal A o luminal B. Segons els resultats presentats a la revista Journal of Clinical Oncology, si menys del 20%de les c61.1ules d’un tumor luminal A tenen receptors de progesterona, ha de ser classiñcat coma luminal B i tractat ambquimioterapia. "En mirar les dades d’expressió g6nica, em vaig adonar que un dels gens mésactius en tumorsluminals A és el gen del receptor de progesterona. Aixb emva fer pensar que el receptor de progestero- El traetament d’un10%de tots els tumorsde pit podrh millorargrAciesa aquestainvestigació na podia ser un bon marcadorhistopatol6gic per identificar els aut6ntics tumorsluminals A", explica Prat. L’avantatge al’incorporar l’analisi dels recepmrsde progesteEl diagn6stices basaen l’an~lisi del Nord(EUA),ha compararl’acrona a la classificació actual dels 70%del c/mcers de mamasón hormonosensib]esi pertanyen al sub- histopatolbgicade les c6l.lules tu- tivhat de cinquanta gens ambles c~meersde mama,afegeix, és que tipus conegut coma luminal. Perb morals, que consisteix a estudiar dades que es podenobtenir de l’es- "és una tecnica que es pot aplicar gracies a les an~tlisis genbnñques les seves caraeterístiques al micro- tudi de les e61-1ules amb el dem~tmateixa tots els hospitals’. sabem que el cSncer de mamalu- scopi. Per6 l’efic~cia d’aquestat6c- microscopi. Prat adverteixque la novaclassiminal es pot classificar en dos nica per identificar els tumorsluLes analisis gen6miquesindificació que proposano sera la solugrans grups biol6gics". minals A és limitada i un terg són quen de manera inequívoca si un ció definitiva. "Es un avengrespecEls anomenats luminals A són en realitat del subtipus B. tumor és luminal A o luminal B, te al que tenim ara -destaca-, peels que es tracten ambcirurgia i tePer resoldre aquest problema, per6 són una t6cnica d’investigar6 en el futur les anhlisis gen6mirapia hormonal. Els luminals B, un equip científic internacional ció que encara no s’aplica de mane- ques ens oferiran una visió més més agressius, són els que reque- liderat per AleixPrat i Charles Pe- ra rutinSria als hospitals. Les anSli- exacta del perfil molecularde careixen quimioter~pia. rou, de la Universitat de Carolina sis histopatolbgiquessi que s’apli- da tumor".e Aleix Prat, a l’lnstitut