"Si tens febre, queda't a casa"

34 LA VANGUARDIA
Tendències
O.J.D.: 179285
E.G.M.: 816000
Tarifa: 24253 €
Macedònia de virus
Més de cent virus diferents
poden causar refredats.
Malgrat les molèsties que
provoquen, la gran majoria
d’aquestes infeccions no són
greus. Encara que hi ha
fàrmacs contra el virus de
la grip, no n’hi ha contra els
múltiples virus del refredat
comú. Els més estesos
d’aquests virus són:
COMUNS I BENIGNES
Rinovirus
Són els reis del refredat comú. Un prodigi d’adaptació a
l’espècie humana, a la qual
infecten des de la prehistòria. L’aparició de l’agricultura
i de les primeres ciutats va
crear unes densitats de població que va donar tant als
virus respiratoris com als
rinovirus condicions òptimes
per estendre’s. Proliferen a
uns 34 graus, per la qual
cosa infecten amb eficiència
les vies respiratòries altes,
però no els pulmons, on la
temperatura és més elevada.
Com que en general no causen símptomes greus, els
portadors de rinovirus poden
fer vida normal i interactuar
amb altres persones, i això
facilita que s’expandeixin.
Tenen un període mitjà d’incubació inferior a dos dies, la
qual cosa indica que han
evolucionat per proliferar a
alta velocitat, segons una
investigació de la Universitat
Johns Hopkins (EUA) publicada a la revista The Lancet
Infectious Diseases. Causen
al voltant del 60% de refredats, informa Josep Vaqué,
de l’hospital Vall d’Hebron.
Convé anar a la feina quan s’està refredat i es poden
infectar altres persones? Quatre experts aclareixen dubtes
E
s un dilema que
es planteja cada
tardor quan baixen les temperatures i comencen
a circular virus
respiratoris: què ha de fer una
persona quan no es troba bé
però amb analgèsics i un sobreesforç pot aguantar per anar a
treballar? Què és millor per a
ella i per als altres, quedar-se a
casa fins que baixi la infecció o
presentar-se a la feina amb el
risc d’encomanar-la als altres?
No hi ha cap norma consensuada per decidir què és el correcte en aquests casos, han coincidit a assenyalar quatre metges
consultats per La Vanguardia.
La qüestió és gairebé moral: si
un es queda a casa, pot semblar
que s’escaqueja; si va a treballar,
pot semblar que no li importa
infectar els altres. Quin és el mal
menor?
Els quatre experts coincideixen que la febre és el símptoma
més clar que pot ajudar a prendre la decisió correcta. Si un té
febre –abans de prendre fàrmacs que la fan baixar com el
paracetamol o l’ibuprofèn–, convé quedar-se a casa. Sobretot si a
més té tos, una congestió nasal
manifesta o esternuda amb freqüència. En canvi, si no té febre,
fins i tot si té altres símptomes
de malestar com dolor muscular
o cansament, en principi pot
anar a treballar.
“El benefici més gran de quedar-se a casa no és per a un mateix, sinó per als altres”, explica
Antoni Trilla, cap de medicina
preventiva i epidemiologia de
l’hospital Clínic. “Llevat que un
faci una feina extenuant, quedar-
se a casa no escurça de manera
substancial el temps de recuperació. Però és una mesura aconsellable per evitar contagis”.
En els casos en què una persona no té febre i va a treballar
amb un refredat, unes senzilles
mesures de prevenció redueixen el risc de transmissió dels virus respiratoris. “La més important és rentar-se les mans, que és
una cosa que fem menys del que
convindria”, destaca Consol Serra, cap del servei de salut laboral
de l’hospital del Mar.
La importància de rentar-se
les mans s’explica perquè les infeccions respiratòries no només
es transmeten a través de l’aire
quan inhalem virus que han estat tossits, esternudats o simplement exhalats per altres
persones. “Es transmeten també, en molts casos, a través de les
mans”, adverteix Josep Vaqué,
cap del servei de medicina preventiva de l’hospital Vall d’Hebron. Per exemple, una persona
refredada es toca el nas o la boca; després prem el botó d’un
ascensor o la pantalla tàctil d’un
caixer; una altra persona prem
després el mateix botó o la mateixa pantalla tàctil; es toca uns
moments més tard el nas o els
llavis amb la mà; i el virus canta
victòria: ja té una altra víctima
per infectar.
Per minimitzar aquesta via de
contagi, convé que es rentin les
mans, d’una banda, les persones
que ja estan refredades, espeDEPÈN DEL REFREDAT
Els metges recorden
que no anar a treballar
només es justifica en
una minoria de casos
QUI HI SURT GUANYANT
El benefici més gran
de quedar-se a casa
no és per a un mateix,
sinó per als altres
cialment després d’esternudar o
tossir si es tapen la boca amb la
mà. Però també les que no estan
refredades, especialment abans
de menjar, perquè és un moment en què les mans aniran a la
boca –o bé les mans tocaran el
tovalló, el vas o el pa, i aquests
Metges, infermeres i mestres
]Els metges i infermeres
que tracten persones
altament vulnerables a
les infeccions, per exemple
a les UCI, als quiròfans o
als serveis d’oncologia, han
d’extremar les precaucions
per evitar contagiar els
seus pacients, assenyalen
els especialistes consultats
per La Vanguardia.
També aconsellen que
els mestres de parvulari i
escoles siguin especialment
curosos tant per protegir
els nens com per reduir
l’impacte de les infeccions
respiratòries en la societat.
Les aules, recorden, solen
ser focus de contagis que
amplifiquen la dimensió
de les epidèmies.
Fecha:
02/11/2012
Sección: TENDENCIAS
Páginas: 34,35
AMB FORMA DE CORONA
Coronavirus
Són la segona causa més
comuna de refredats. Es
calcula que que causen prop
del 25% dels refredats comuns, segons l’epidemiòleg
Josep Vaqué. La majoria
d’afectats tenen símptomes
sense gravetat que es limiten
a les vies respiratòries altes
com ara congestió nasal, tos
i mal de coll, en alguns casos
amb febre. En una minoria
Si tens febre,
queda’t a casa
JOSEP CORBELLA
Barcelona
DIVENDRES, 2 NOVEMBRE 2012
després aniran a la boca–.
Quant als contagis a través de
l’aire, per prevenir-los, els metges aconsellen tapar-se la boca i
el nas amb un mocador d’un sol
ús en tossir o esternudar. I després desempallegar-se del mocador a la paperera més propera
–una recomanació que es restringeix a casos d’infecció respiratòria manifesta, però que no
s’estén a casos en què s’esternuda per altres motius com una
al·lèrgia–.
També convé recordar que els
virus respiratoris solen desplaçar-se un màxim d’un metre a
través de l’aire si no hi ha corrent, explica Josep Vaqué. Per
això, una manera eficaç d’evitar
encomanar altres persones és
procurar no apropar-se a aquestes persones a menys d’un metre
i mig, especialment en el cas de
persones que treballen en activitats d’atenció al públic.
Utilitzar la febre com a criteri
de tall per decidir qui s’ha de
quedar a casa i qui ha d’anar a
treballar ajuda a confinar el virus de la grip, que és el que causa més complicacions en les epidèmies hivernals. En canvi, no
retira de circulació la majoria de
virus del refredat comú, que no
solen causar febre ni són tan virulents. “No té sentit establir
mesures molt estrictes per als
virus del refredat comú”, afirma
Ferran Morell, cap del servei de
pneumologia de Vall d’Hebron.
“Si a cada refredat ens haguéssim de quedar a casa, el cost econòmic seria inassumible”.
Un cop desapareix la febre,
els metges aconsellen aplicar
per als adults la mateixa norma
que els pediatres defensen per
als nens: deixar passar 24 hores
des del final de la febre abans de
tornar a la feina.c
de persones afectades la
infecció s’estén als pulmons i
pot causar una pneumònia.
També s’han descrit alguns
casos en què un coronavirus
ha infectat el tracte gastrointestinal. Deuen el seu nom
al fet que, quan s’observen
al microscopi, es veuen
rodons i envoltats d’unes
puntes que els donen aspecte de corona. Tenen un període mitjà d’incubació de poc
més de tres dies.
O.J.D.: 179285
E.G.M.: 816000
Tarifa: 24253 €
Fecha:
02/11/2012
Sección: TENDENCIAS
Páginas: 34,35
LA VANGUARDIA 35
TENDÈNCIES
DIVENDRES, 2 NOVEMBRE 2012
Hi ha enemics petits
Amb 30 nanòmetres de diàmetre, el rinovirus és un dels virus més petits. Altres
virus tenen un volum mil vegades més gran.
ELS ALTRES
Adenovirus i altres
En el 15% restant de refredats es registra una gran
varietat de virus. Els més
comuns són els adenovirus,
que, a més de símptomes
respiratoris menors com la
congestió nasal i la tos, poden causar altres molèsties
com otitis, conjuntivitis o
símptomes gastrointestinals.
També poden estendre’s als
pulmons i causar pneumònia
i, en un percentatge molt
baix de pacients, complicacions neurològiques. Altres
tipus de virus que poden
causar símptomes de refredat comú inclouen els metapneumovirus, que es van
descobrir al 2001, i els virus
parainfluença.
perquè és una de les causes
més freqüents de visites hospitalàries en nens petits i de
mortalitat en gent gran i
persones immunodeprimides.
Infecta inicialment les vies
respiratòries altes però entre
un 25% i un 40% de casos
s’estén als pulmons, on pot
causar pneumònia o bonquiolitis. En climes temperats, es
registra una epidèmia anual
els mesos freds que s’encavalca amb la de la grip.
EN NENS I GENT GRAN
Virus respiratori sincitial
El virus respiratori sincitial
mereix una menció especial,
ELS MÉS PERILLOSOS
Virus de la grip
Són els més coneguts dels
virus respiratoris, els que
més morts desencadenen i
els únics contra els quals hi
ha vacunes i fàrmacs específics. Els símptomes varien
àmpliament d’unes persones
a les altres. Mentre en alguns casos són com els símptomes d’un refredat comú,
en d’altres són motiu de
baixa laboral.
Els metges defensen la
vacuna però no se la posen
Només un 25% del personal sanitari s’immunitza contra la grip
J. CORBELLA Barcelona
GETTY IMAGES/ SCIENCE FACTION
El metge és el més mal vacunat.
Malgrat saber que la grip és una
causa de mortalitat en gent gran
i en pacients vulnerables, i
malgrat ser conscients que si
ells es vacunen evitaran posar
en risc els seus pacients, només
el 25% dels metges espanyols
s’immunitza contra la grip, segons dades presentades el 30
d’octubre per la Societat Espanyola de Quimioteràpia.
Davant d’aquesta paradoxa,
vint societats mèdiques espanyoles han presentat aquesta setmana el document Consens sobre la
vacunació contra la grip en el
personal sanitari. Les vint societats, que representen pediatres, ginecòlegs, oncòlegs i personal d’infermeria –entre altres
col·lectius–, destaquen que seria
necessari aconseguir que el 80%
de metges i infermeres es vacunessin per interrompre la transmissió de la grip en els centres
sanitaris.
L’Organització Mundial de la
Salut (OMS) recomana la vacunació antigripal del personal sanitari per dues raons principals,
segons va explicar al Congrés
Mundial de Vacunes celebrat fa
dues setmnanes a Lió (França)
Caroline Brown, directora del
programa de la grip de l’OMS a
Europa.
D’una banda, per protegir-se
ells mateixos, ja que els metges i
infermeres que estan en contacte diàriament amb persones malaltes tenen un risc alt de contreure la grip. Concretament, es
calcula que el personal sanitari
té un risc un 60% més alt d’infectar-se amb el virus de la grip
que la mitjana de la població.
Això porta a un absentisme
laboral més alt que podria evitar-se amb la vacuna, o bé a situacions en què un metge o una infermera treballen amb símptomes gripals.
“Els metges de vegades ens
creiem imprescindibles per ajudar altres persones i tenim tendència a anar a treballar encara
que no estiguem en condicions
òptimes”, observa Antoni Trilla,
cap de medicina preventiva i epi-
demiologia de l’hospital Clínic
de Barcelona. “Curiosament, el
més fàcil que podem fer per estar en bones condicions durant
les epidèmies de grip, que és vacunar-nos, la majoria de metges
no ho fan”.
La segona raó principal per la
qual l’OMS defensa la vacunació del personal sanitari és per
protegir els pacients. Per a una
persona adulta sana, com són la
majoria de metges i infermeres,
la grip és una infecció sense con-
cuna contra la grip. No hi ha estudis equivalents realitzats en
hospitals.
El fet que el virus de la grip
es comenci a transmetre a altres persones durant el període
d’incubació de la malaltia –és a
dir, abans que les persones infectades es trobin malament–
és un argument addicional a favor de la vacunació de metges i
d’infermers, segons l’OMS, ja
que poden estar transmetent
aquesta infecció quan encara
JORDI BELVER / ARXIU
La campanya de vacunació antigripal va començar l’1 d’octubre
Vint societats
mèdiques espanyoles
s’uneixen per fomentar
la vacunació entre
el personal sanitari
seqüències. Però per a una persona amb una insuficiència respiratòria, o amb una cardiopatia, o amb un trasplantament, o
amb càncer –entre altres exemples-, una grip pot causar complicacions greus potencialment
mortals.
En aquest sentit, estudis
realitzats en centres geriàtrics
han detectat reduccions de mortalitat entre el 10% i el 50% a les
institucions on el personal es va-
no són conscients que la tenen.
El document de consens de
les societats mèdiques sobre vacunació antigripal recorda que
la vacuna és efectiva i segura. Si
bé no pot garantir una protecció
absoluta perquè el virus de la
grip muta amb freqüència i perquè algunes persones tenen una
resposta immunitària pitjor que
d’altres, la vacuna redueix els casos de grip en un 75%. Tot i així,
si una persona vacunada contreu la grip, els símptomes solen
ser més lleus que si no s’hagués
vacunat.
Pel que fa a la seguretat de la
vacuna de la grip, el document
de consens destaca el baix nombre de reaccions adverses que es
registren i la defensa com “una
de les vacunes disponibles més
segures”.c