"Sóc el mateix, però la gent ja no em veu com una raresa".

O.J.D.: 23535
E.G.M.: 80000
Tarifa: 7400 €
16
17
A l’Alejandro
Necoechea de la
Rosa li agradava
menjar i endrapava
a tota hora. I la gula
li estava costant la
salut. Amb només
16 anys, els metges
de l’Hospital
de la Vall d’Hebron
li van recomanar
l’operació de
reducció d’estómac.
L’Alejandro va ser
un dels tres
adolescents que el
centre sanitari va
operar el 2011. L’any
passat no en va
intervenir cap.
El noi lamenta
que la gent sigui
cruel amb les
persones obeses
DIUMENGE 20 DE GENER 2013
Fecha:
20/01/2013
Sección: AL DIA
Páginas: 16,17
ARA TU
ARA ENS EN SORTIM
Text Trinitat Gilbert
“Sócelmateix
peròlagentja
noemveucom
unararesa”
F
Fa just un any que l’Alejandro Necoechea de la Rosa va entrar al quiròfan
de l’Hospital de la Vall d’Hebron de
Barcelona per operar-se d’obesitat
mòrbida. Pesava 145 quilos, tenia hipertensió, diabetis, síndrome d’apnea
obstructiva del son, i el més lacerant,
depressió. Tenia 16 anys i se sentia rebutjat per la societat. “Se’m quedaven
mirant pel carrer, em deien gras”, recorda l’Alejandro. El pitjor de tot és que
s’adonava que el seu físic li impedia
acostar-se a la noia que li agradava.
“Acabava pensant que se m’enriuria,
perquè era el que tothom feia, tret dels
meus amics de veritat, esclar”.
La vida quotidiana també era molt difícil. Trobar una talla 56 de pantalons a
qualsevol botiga era una odissea i, a més,
era impossible triar-ne formes, models
o colors. “Me’ls comprava en botigues
americanes, i tots eren iguals”, diu l’Alejandro. La seva mare hi afegeix encara
una altra dada: “El preu de la seva roba
era desorbitat”.
El cas és que l’Alejandro sempre s’ha
sentit atret per la cuina, pel menjar. “De
petit era molt creatiu, perquè s’inventava receptes, i li sortien bé”, diuen els pares. De gran, sobretot quan va començar
l’institut, els viatges a la nevera i als
prestatges de la cuina eren continus
quan arribava a casa. “No parava de
menjar”, reconeix l’Alejandro.
“Jo tornava de la feina, i em trobava
que, per berenar, s’havia cuinat menjar,
amb la paella”, recorda la mare. Podia
fer servir fins a quatre llaunes de tonyina. I a tot plegat s’hi afegia que no feia
gaire exercici. Tampoc no podia fer-ne,
perquè caminar de casa a l’institut ja li
costava molt.
El menjar s’havia convertit en una
obsessió. “Si em passava una idea pel
cap, no me’n podia estar”. Això sí, l’Alejandro no era de dolços ni pastissos.
Tots els seus desitjos eren de plats cuinats, de forquilla i ganivet.
Problema greu de salut
Van començar a posar-hi una solució.
Primer van adreçar-se al programa
Adolescents en Moviment, de l’Hospital de la Vall d’Hebron, que li va marcar
una dieta alimentària. Al cap d’un
temps, el cap de la Unitat de Cirurgia
Endocrina, Metabòlica i Bariàtrica, José Manuel Fort, va proposar a l’Alejandro i als pares l’operació de reducció
d’estómac, l’anomenada sleeve gastrectomy. “Vaig suggerir l’operació perquè
l’obesitat de l’Alejandro s’havia convertit en un problema greu de salut”, afirma el doctor Fort.
“Em va explicar en què consistia
l’operació, i hi vaig estar d’acord, perquè
entenia que amb tots els mals que tenia
no podia continuar”, diu l’Alejandro. Així doncs, van començar els preparatoris
de la cirurgia: les anàlisis, les proves.
Dotze dies abans no va poder menjar res.
L’operació va durar tres hores. Li van
extirpar part de l’estómac per convertirlo en un tub gàstric. Quan en va sortir, es
va sentir molt dèbil. Primer va estar a la
unitat de cures intensives i després a
planta. Va haver de passar per tres tipus
de dietes després de la cirurgia. Primer,
la líquida. Després, la tova, i, finalment,
la normal, però amb la mida d’una cullera per àpat. És a dir, si volia menjar verdura, carn, pasta o el que fos, ho podia
fer, però només una cullerada.
A poc a poc va poder anar incrementant les quantitats de menjar.
“Tampoc no et pensis que gaire”, comenta. “He de fer cinc àpats al dia de la
mida d’un iogurt”. No es pot excedir. I,
a més, ha de deixar passar dues hores i
mitja entre menjada i menjada, per poder fer la digestió.
Passió per la cuina
Ara l’Alejandro pesa 65 quilos i fa 1,69
centímetres. “Ha crescut quatre centímetres durant tot aquest primer any des
de l’operació, cosa que és molt important, perquè la cirurgia que li vam practicar no és agressiva, no li ha compromès
el creixement”, assenyala el metge. I el
millor de tot, intervé l’Alejandro, és que
se sent molt feliç.
O.J.D.: 23535
E.G.M.: 80000
Tarifa: 7400 €
Fecha:
20/01/2013
Sección: AL DIA
Páginas: 16,17
ARA TU
Estudiant
L’Alejandro
estudia per ser
cuiner. Li encanta
posar-se darrere
els fogons i és
creatiu amb les
receptes. PERE TORDERA
una epidèmia
L’últim estudi de la Fundació Thao
revela que un 30% dels nens i nenes
de l’Estat d’entre 3 i 12 anys
pateixen sobrepès i obesitat.
Esforç polític i social
L’estudi, fet l’any passat a més de
38.000 nens i nenes, va detectar
que un 21,7% pateixen sobrepès i un
8,3% obesitat, unes xifres que
demostren –segons el director
científic del programa, Rafael
Casas– que l’Estat viu “una
epidèmia” contra la qual s’ha de
lluitar amb esforç en els àmbits
polític i social. La franja d’edat més
preocupant és la que va dels 6 als 9
anys, quan el 33% dels nens i nenes
tenen sobrepès.
Dieta mediterrània
Només un 66% dels nens asseguren
que esmorzen cada dia, malgrat que
és un dels àpats més importants del
dia i una bona manera de prevenir
l’obesitat. Una altra dada
preocupant és que un 75% dels
menors enquestats diuen que
mengen una peça de fruita al dia i
només un 53% en prenen una
segona, unes xifres que els experts
consideren “molt baixes”. Pel que fa
a la verdura, la cosa no millora: un
62% de la canalla menja verdura
almenys un cop al dia i un 27% en
menja més d’una vegada. D’altra
banda, però, un 76% dels nens
asseguren que mengen peix amb
regularitat.
Els avis, figura clau
L’Alejandro ha
passat de pesar
145 quilos a 65 i
ha crescut quatre
centímetres
La cuina el continua
apassionant, per descomptat. La seva creativitat per
preparar receptes no l’hi
van extreure al quiròfan.
Tot al contrari, ara la potencia amb els estudis de
cuina a l’Escola Sinaí de
Barcelona. “M’agradaria
ser cuiner, cambrer, pastisser. Tot m’agrada”, explica.
Amb 17 anys acabats de fer,
confessa que li sap greu que la societat sigui tan cruel amb les persones que no estan dins d’uns paràmetres
de normalitat. “Jo continuo sent igual de
caràcter, però ara la gent ja no se’m queda mirant com si fos una raresa”.
També té clar que la salut és molt important. “M’havia sobrepassat i me la
vaig jugar. Tinc clar que no s’ha de fer”,
admet. Ah! I l’esport el té com una activitat pendent, a la qual es vol dedicar. De
moment, estudia cuina, la seva passió.
Els avis poden ser l’últim bastió
perquè les noves generacions
recuperin la dieta mediterrània,
progressivament oblidada pels
pares, ja que una de cada dues
persones grans fomenten una
alimentació equilibrada entre
els seus néts. És una de les
conclusions del primer estudi
sobre la influència dels avis en
l’alimentació dels nens,
impulsat per la Federació
Espanyola de Societats de
Nutrició, Alimentació i Dietètica i
l’Agència Espanyola de Seguretat
Alimentària.
El paper de la televisió
Depressió L’obesitat mòrbida
li causava problemes de salut i
tristesa. Ara té clar que se la va
jugar i es planteja fer esport i fer
un altre tipus de vida.
El ministeri de Sanitat ha signat
aquest mes de gener un conveni
amb empreses d’alimentació i
begudes per fomentar hàbits de
vida saludables. Inclouran
missatges per combatre els
problemes derivats de l’obesitat a
través de campanyes de televisió
que s’emetran durant el 2013.
DIUMENGE 20 DE GENER 2013