Tenir parella millora el pron stic de c ncer

24 LA VANGUARDIA
O.J.D.:
E.G.M.:
Tarifa:
Área:
166965
692000
25440 €
1814 cm2 - 160%
Tendències
DIMECRES, 28 MAIG 2014
Fecha: 28/05/2014
Sección: TENDENCIAS
Páginas: 24-25
Psicologia i malaltia, una relació complexa
E
JOSEP CORBELLA
Barcelona
n una investigació
que mostra la importància de les
emocions en l’evolució del càncer,
un equip internacional d’oncòlegs ha detectat que
les dones a qui es diagnostica un
càncer de mama que viuen amb
la seva parella tenen més probabilitats de supervivència que les
que viuen sense parella.
“És desconcertant”, admet
Javier Cortés, oncòleg de l’hospital Vall d’Hebron i coautor de
l’estudi. “No sabem exactament
per què passa, però sabem que
passa. Quan mirem les dades,
l’efecte és molt clar”.
Cortés adverteix que el fet de
tenir parella no és l’única variable que influeix en l’evolució
d’un càncer, ni tampoc la més
important. “La majoria de dones
a qui avui dia es diagnostica un
càncer de mama superen la malaltia”, recorda.
L’estudi, que es presentarà el 2
de juny al congrés de la Societat
Americana d’Oncologia Mèdica a
Chicago, s’ha basat en dades de
549.589 dones diagnosticades de
càncer de mama als EUA entre el
1990 i el 2010. Aprofitant que se
sabia l’estat civil de les pacients,
els investigadors han comparat
dones casades amb solteres, divorciades i vídues. Aquesta mostra de més de mig milió de persones el converteix en l’estudi
més ampli que s’ha fet fins ara
sobre relacions de parella i evolució del càncer. En l’anàlisi de
les dades hi han participat, a més
de Vall d’Hebron, investigadors
dels Estats Units, l’Índia, Dubai i
Singapur.
Un primer resultat sorprenent
és que el diagnòstic sol ser més
precoç, i per tant la probabilitat
de supervivència més alta, en dones casades que en les que no conviuen amb una parella estable.
Entre les casades, el tumor sol
ser més petit en el moment del diagnòstic i és més infreqüent que
ANA MACPHERSON
Barcelona
E
n cada prova, en cada
biòpsia, en l’operació,
en el començament de
la radioteràpia, en cada
cita carregada d’incertesa. “Sempre hi han estat, amb mi”. L’Àngels, 49 anys, va descobrir que tenia un tumor al pit el segon dia de
l’any. Ho havia notat el 31 de desembre, però on ha d’anar un final d’any. El dia 2, a urgències, ja
el van mirar i van remirar i li van
deixar clar que no pintava bé.
“A l’estiu havia perdut la mare,
a qui estava molt unida, perquè
sóc filla única, i estava tocada. I
apareix això. Al principi em deien ‘és un carcinoma, però encara
no té cognom’. Després n’hi van
posar i em van dir que probablement n’hi hauria prou operant.
Em van operar i de sobte es van
plantejar que potser faria falta
químio. Davallada, incertesa. Des-
No
estàs
sola
les cèl·lules tumorals hagin envaït ganglis limfàtics.
“Potser aquí hi intervé un sentiment de responsabilitat”, suggereix Cortés. “Quan una persona
té família, sovint se sent responsable de cuidar-se pels altres. Això
pot fer que es preocupi més per
fer-se les mamografies recomanades o per anar aviat al metge si li
apareix un bony al pit, en lloc de
deixar-ho per a més endavant”.
Una altra possibilitat, afegeix l’oncòleg, és que “quan es té suport
familiar sol ser més fàcil organitzar-se per anar al metge o a ferse una prova diagnòstica”.
Un resultat encara més sorprenent és que, quan es comparen dones que tenen càncers de mama
iguals, el pronòstic continua sent
millor entre les casades. És a dir,
si només es comparen tumors localitzats a la mama –el que els oncòlegs anomenen estadi I–, la probabilitat de supervivència és alta
per a totes les pacients, però més
alta per a les casades (i en principi també per a les que conviuen
amb una parella estable sense estar casades, tot i que l’estudi no
ho explicita). Passa el mateix
quan es comparen tumors que
L’Àngels té el seu marit, la filla, la tieta i un company de feina
que li respecten els alts i baixos i sempre li fan costat
Junts en cada prova
prés el test genètic, el mammaprint, i van poder veure que el
meu risc de metàstasi era del 9%
i que la químio amb prou feines
el milloraria. Així que no vaig haver de fer-la i vaig començar la
ràdio, 33 sessions, un mes i mig;
cada dia, amb descans els caps de
setmana. I no he estat mai sola,
encara que amb la ràdio he preferit de vegades venir pel meu
compte. Només són cinc minuts.
Però sempre els he tingut al meu
costat. En cada prova, el meu
company de feina canviant-se
torn per acompanyar el meu marit en aquelles estones inacaba-
bles d’espera i angoixa. I quan he
anat sola a la ràdio, en sortir em
trobava la tia i el dinar fet.
Aquests dos quilos que he guanyat els dec a ella”.
També recorda els assajos de
mocadors, per si de cas, davant la
seva filla. I la presència del seu
cap –és auxiliar de farmàcia– a
l’habitació quan va tornar del quiròfan. I dels companys i amics estimant-la a cop de WhatsApp
“per no molestar-me, perquè és
cert que de vegades necessitava
no parlar del tema, no repetir
una vegada i una altra el mateix.
I sempre m’ho han respectat”.
El seu home reconeix
que és difícil encertar
el que ella necessita,
per això mira de
seguir-la en tot moment
En Jose es defineix com de poques paraules i resumeix la seva
actitud a ser-hi pel que ella necessiti i digui. Admeten tots dos que
les relacions queden tocades: “El
tractament hormonal em provoca enormes alts i baixos emocio-
Hospital Vall d'Hebron
s’han estès als ganglis –estadis II i
III– o que han causat metàstasi
en altres òrgans –estadi IV–.
En conjunt, la taxa de supervivència en un termini de cinc anys
és del 89% en dones casades i es
redueix al 82% en dones solteres,
divorciades i vídues. “No tenim
dades que expliquin per què hi
ha una diferència tan gran”, adverteix Cortés. Però estudis ante-
nals. Dormo malament, de vegades estic supercansada, d’altres,
eufòrica”, explica l’Àngels. En Jose assenteix. És difícil encertarla, saber què cal fer. “No tens humor per a res”. Així que ell la segueix a ella, com ella l’ha seguit a
ell quan ha estat malament.
Reconeixen por, molta por en
les primeres etapes, por que pogués empitjorar. “Jo el que he
necessitat tot el temps és atenció. I, encara que ell no digui
res, jo sé que hi és. Són els fets,
els actes els que t’arriben. I volia
que ell, la meva família, els
meus amics em fessin costat. Però sense atabalar”.
Diu que ha tingut molta sort
també laboral, que la tracten amb
tot l’afecte. Però recorda altres
dones de les sessions de ràdio a
qui trucaven de la mútua cada
dia per veure quan es reincorporaven. O que sortien sense ganes
de res, sense una tia Maru que els
cuidés amb menjar.c
O.J.D.:
E.G.M.:
Tarifa:
Área:
166965
692000
25440 €
1814 cm2 - 160%
Fecha: 28/05/2014
Sección: TENDENCIAS
Páginas: 24-25
EL CONGRÉS DE
CÀNCER MÉS GRAN
DEL MÓN
LA VANGUARDIA 25
T E N D È N C I E S
DIMECRES, 28 MAIG 2014
A Chicago
30.000 congressistes
El congrés de la Societat Americana
d’Oncologia Mèdica (ASCO en
anglès) se celebra del 30 de maig
al 3 de juny
El seu gran nombre d’inscrits
el converteixen en el congrés
de càncer més gran del món
5.000 investigacions
Els estudis que es presenten estan
orientats a millorar els diagnòstics i els
tractaments més que no pas a comprendre
la biologia de les cèl·lules tumorals
físicament, notem que alguna cosa s’ha trasbalsat a dins nostre.
Les dones afectades ho solen viure com una sacsejada anímica
molt forta”.
Segons la hipòtesi de Cortés, el
suport emocional de la parella
pot ajudar a reduir el malestar
psicològic que acompanya el diagnòstic i el tractament del càncer i
influir de manera positiva en
l’evolució de la malaltia. “Però és
una hipòtesi –recalca–. No tenim
dades per afirmar-ho de manera
categòrica”.
Fins i tot si la hipòtesi és correcta, afegeix, el que compta no
és el fet d’estar casada sinó de
tenir una xarxa rica de relacions
El càncer
de mama
té més bon
pronòstic
quan la dona
se sent
acompanyada
ESTUDI AMB 500.000 DONES
Viure amb una parella
estable influeix en
l’evolució del càncer,
però no se sap per què
HIPÒTESI PROPOSADA
Els metges pensen
que una vida afectiva
rica podria tenir
un efecte protector
Un remolí
emocional. El càncer
té un fort impacte
psicològic
BEHROUZ MEHRI / AFP
riors amb mostres més reduïdes
de pacients han detectat el mateix fenomen en pacients amb
leucèmies, limfomes, càncers colorectals i càncers de bufeta, afegeix l’oncòleg.
“Creiem que el que intervé
aquí és un suport emocional més
que logístic”, assenyala Cortés.
Ja no és només facilitar que la pacient pugui anar a l’hospital o
que compleixi el tractament prescrit, sinó sobretot acompanyar-la
en el procés de la malaltia.
“A les pacients sempre els dic
que hi ha una part psíquica que
té una influència en la nostra part
física”, afegeix Jaume Martínez,
psicooncòleg de Vall d’Hebron.
“Quan ens donen una mala notícia, com un diagnòstic de càncer,
tot i que no ens han inoculat res
afectives, ja siguin amb la parella,
amb altres familiars o amb amics.
Així, una dona pot no tenir parella estable però sentir-se acompanyada, i al revés, pot tenir parella i tot i això sentir-se sola contra el càncer.
Martínez i Cortés avisen, també, contra la idea estesa que cal
enfrontar-se al càncer amb una
actitud positiva. “No hi ha dades
que ho sustentin i pot portar les
pacients a culpar-se del fet de no
sentir-se bé”, declara Martínez.
“Quan una dona està rebent quimioteràpia, amb nàusees i vòmits, veient com li cauen els cabells, amb por de morir, és normal que no se senti bé. El que necessita en aquell moment no és algú que li digui que s’alegri. Necessita algú que l’acompanyi”.c
Eurostars Hotels &
La Vanguardia et conviden al...
GUANYA UN CAP DE SETMANA GRATUÏT
PER A DUES PERSONES!
Descobreix cada setmana la nostra ciutat secreta
i gaudeix de fantàstiques estances als hotels Eurostars
http://alta.lavanguardia.com/eurostars
Hospital Vall d'Hebron
50 anys
Celebrat per primera
vegada el 1964, aquest
any fa mig segle
Un diagnòstic de càncer de mama obliga
dones i homes a redefinir la seva relació
“La parella no
queda mai igual”
de la dona amb el seu cos, cosa
que de vegades la porta a rebutl càncer és una malal- jar el contacte físic amb la paretia que afecta el con- lla. Canvia la seva visió del fujunt de la família, no tur, que ja no serà com el tenia
només una persona”, previst, cosa que la fa planteexplica Javier Cortés, especia- jar-se el que dóna sentit a la selista en càncer de mama de va vida... I a la consulta de vegal’hospital Vall d’Hebron. “He des veig homes que estan molt
vist parelles que s’han unit desorientats. Volen ajudar pemés després d’un càncer de rò no saben com fer-ho”.
mama i també n’he vist que
Què els recomana? “Els dic
s’han separat. No és infreqüent que, si el que fan no els funcioque continuïn juntes durant na, intentin aproximar-se a la
tot el procés del
tractament i que finalment se separin. El que no veig
són parelles que
quedin igual, com
si no hagués passat res”.
En alguns casos, la relació de
parella està deteriorada des d’abans
del diagnòstic i el
càncer acaba empitjorant-la, explica Jaume MarANA JIMÉNEZ
tínez, psicooncòleg de Vall d’He- Javier Cortés a l’hospital Vall d’Hebron
bron, que recorda
el cas d’“una dona que em va seva dona d’una altra manera.
dir des del principi ‘el meu Per exemple, és molt comú
company no m’ajudarà’, no la que els homes busquin soluciva ajudar i finalment es van ons lògiques quan la dona en
acabar separant”.
aquell moment està necessiEn altres casos, la malaltia in- tant més atenció afectiva. Els
terfereix en una relació que dic que la seva dona està vifins a aquell moment era bona. vint un procés de canvi, i que
Un diagnòstic de càncer de ma- intentin adaptar-se al seu ritma “suposa una sotragada aní- me. Que intentin adaptar-se
mica molt forta”, assenyala al que ella necessita a cada moMartínez. “Canvia la relació ment”.c
E
J. CORBELLA Barcelona