Historia de la Microbiología

Actualment, sabem que la microbiologia és la ciència que estudia els microorganismes i que els agrupa
en: bacteriologia, virologia, micologia i parasitologia.
Tot i que no s'havia demostrat, antigament alguns humans creien, en l'existència d'organismes
microscòpics.
Anys més tard, concretament al 1676, Antoni Van Leeuwenhoek (1632 - 1723) mitjançant una sola lent,
va crear el primer microscopi òptic que li va permetre observar, al llarg de tota la seva trajectòria, tota
classe d'insectes, protozous, glòbuls vermells, espermatozous i va confirmar i desenvolupar el descobriment
de la xarxa de fibres capil·lars de Marcello Malpighi.
Louis Pasteur (1822 - 1895) va refutar la respectada teoria de la generació espontà nia, cosa que va
permetre establir la microbiologia dins les ciències biològiques.
Pasteur, també va dissenyar mètodes per a la conservació d'aliments, l'anomenada pasteurització i va
crear vacunes contra l'à ntrax, la còlera aviar i la rà bia.
John Tyndall (1820 - 1893) es va basar en les idees de Pasteur d'observar que els microorganismes tenen
dificultats de resistir a altes temperatures, de manera que va crear la Tyndal·lització.
Els dubtes més importants dels primers investigadors en aquella època van ser: l'origen dels
microorganismes, tenir-ne una bona classificació, la cura de les malalties que produïen, les relacions entre
microorganismes i relació amb els hostes, entre d'altres preguntes.
Al 1838, Erenberg va dissenyar un criteri de classificació de bactèries que depenia de la seva forma.
Podien ser bastons, espiroquetes (espirals) o cocs (esfèriques).
La microbiologia moderna va començar quan Joseph Lister (1827 - 1912) va descobrir que la putrefacció
en objectes no era la mateixa que la putrefacció en éssers vius, sinó que el que es produïen eren
infeccions. De manera que va començar a curar aquestes ferides: Les desinfectava aplicant à cid fènic.
Aquest primer antisèptic va donar peu a que Morton, l'any 1846, crees un mètode antisèptic, vigent
encara actualment: La tècnica de desinfectar primer els materials i utensilis que tocaran la ferida.
Ernest Abel va avançar en quant a la construcció de microscopis i els va millorar de manera sorprenent, de
manera que Koch va poder avançar i aportar els descobriments esmentats a continuació.
Robert Koch (1843 - 1910) és reconegut com a el pare de la microbiologia ja que va contribuir en la
“teoria dels gèrmans de les malalties” amb els seus postulats de Koch, on va demostrar que malalties
especÃ−fiques venen donades per microorganismes patògens concrets. Els postulats són:
• El microorganisme ha d'estar present en tots els individus que tinguin la malaltia, però no en individus
sans.
• El microorganisme ha de ser recuperat de l'individu malalt i poder ser aïllat en un cultiu pur.
• El microorganisme aïllat en el medi de cultiu ha de provocar la malaltia quan s'inoculi a un individu sa.
• El microorganisme s'ha de tornar a aïllar de l'individu inoculat i ha de correspondre al que es va inocular.
L'únic microorganisme patogen que no segueix aquesta pauta és el Mycobacterium leprae, que no segueix
el segon postulat, ja que no es pot aïllar.
1
Koch va ser dels primers cientÃ−fics en aconseguir cultius purs, de manera que va ser dels pioners en aïllar
i descriure noves espècies de bactèries, com seria el cas de la Mycobacteria tuberculosa, causant de la
tuberculosi.
Tanmateix, aquests descobriments no reflexà ven tota la diversitat de microorganismes i, els primers en
adonar-se d'això van ser Martinus Beijerinck (1851 - 1931) i Sergei Winogradsky (1856 - 1856).
Martinus Beijerinck va ser qui va descobrir el virus i va desenvolupar tècniques de cultiu, cosa que va
revolucionar el món de la microbiologia i va permetre cultivar una gran quantitat de microbis que no es sabia
que es podien aïllar.
Sergei Winogradsky va desenvolupar el concepte de quimiolitotròfia de manera que es va poder descobrir
quin era el paper essencial dels microorganismes fins els processos geoquÃ−mics. També va ser el primer
en aïllar i descriure per primera vegada les bactèries nitrificants.
El setembre de 1929, Alexander Fleming (1881 - 1955) va descobrir, per un cop de sort, que una de les
plaques que havia sembrat abans de l'estiu, amb Staphylococcus aureus, hi havia crescut un fong. Aquest fong
era el Penicillium notatum, que inhibia el creixement de l'estafilococ. Encara que Fleming va ser subestimat
pels seus companys, va comunicar el seu descobriment al “British Journal Of Experimental Pathology” al
1929 i va obtenir un Premi Nobel de la medicina al 1945.
Selman A. Waksman (1888 - 1973) va descobrir la antimiocina, que tot i que era un molt bon antibiòtic mai
es va poder utilitzar ni posar a la venta, ja que era molt tòxic.
Tres anys més tard, va descobrir la estreptomicina i, per aquest motiu, se li va atorgar un premi Nobel junt
amb Fleming, per a fer un avenç revolucionari en la medicina.
Actualment, el coneixement microbiològic s'ha especialitzat tant que el trobem dividit en apartats: La
microbiologia mèdica estudia els microorganismes patògens i les possibles cures per les malalties que
produeixen, la immunologia investiga les causes de les aparicions de les malalties des d'un punt de vista
immunològic, la microbiologia ecològica estudia la feina que fa cada microorganisme en un medi concret,
la microbiologia agricultural estudia les reaccions que existeixen entre plantes i microorganismes i, finalment,
la biotecnologia estudia els possibles beneficis que pot portar a l'home l'explotació de microbis.
Generació espontà nia: Creença falsa, que sosté que la vida sorgeix de matèria no viva.
Esterilització parcial d'un aliment mitjançant l'augment de la seva temperatura fins a 80 - 90 ºC durant un
temps menor a un minut.
Tyndal·lització: Consisteix en sotmetre un producte a escalfaments entre 56 i 100ºC i refredaments
intermitents durant, aproximadament, uns 30 minuts, amb l'objectiu de destruir totes les formes vegetatives.
Tipus d'autotròfia dels organismes que sintetitzen llur material cel·lular per reducció de matèria
inorgà nica procedent del medi, mitjançant electrons i energia, ambdós obtinguts de l'oxidació de
matèria inorgà nica obtinguda del medi, i sense cap mena d'intervenció directa de la llum solar
C5 - Microbiologia_____________________________________________________________________
2