Refranyer de música i cant_0.pdf

Música i cant
A bones ganes de ballar, poc so és menester.
Poc importen les circumstàncies quan es té ganes de fer alguna determinada
cosa.
Similar en castellà: A buen hambre no hay pan duro.
A cada cantador, el seu tocador.
Cada persona té una manera de fer les coses, de manera que convé estar ben
coordinats quan s’han de fer entre dos o més.
Similar en castellà: Cada maestrico tiene su librico.
A cantar mal no val; cantar bé entreté.
Recomana a la immensa majoria abstenir-se de cantar.
A casa dels músics vas a fer albades?
És una crítica a qui pretén saber més que els que són de l’ofici.
Similar, l’expressió: A bon sant t’encomanes.
Al músic vell, sempre li queda el compàs.
El pas del temps sol desgastar la memòria i l’agilitat, però no del tot.
Similar: On hi ha hagut, sempre queda.
Castellà: Al músico viejo le queda el compás.
Similar en castellà: Quien tuvo, retuvo.
Amagueu els patos, que vénen els músics.
No són de fiar pel fet d’anar habitualment de festa i en colla.
Similar: Amagueu els patos, que ve la tronà.
A música de brams, contrapunt de garrotades. (NO de Brahms)
A música de brams, contrapunt de garrotada.
Quan es produeix alguna discussió en la que va creixent el to de veu, és
previsible la baralla física.
A pocs doblers, poca música.
La quantitat de diners disponible decideix la qualitat i la quantitat del resultat.
Similars: Qui no té diners no té vicis.
A la fira no vages si no dus diners, que voràs moltes coses i no
compraràs res.
Debades, ningun frare pega barretades.
Contraris: Amb diners, torrons.
Amb diners, sant Pere balla.
A Sant Andreu del Palomar, sense música no es pot ballar.
És una crítica a qui ha dit alguna obvietat.
Com: A Xert, tots caguen amb el cul obert.
A so de tabals no s’agafen llebres. (tabal = tambor, timbala, caixa)
Qui pretén alguna cosa ha de mantindre-ho en secret.
Castellà: No quiero perro con cencerro.
Gato con guantes no caza ratones.
A tothom plau son cant i son infant.
Confirma que cada persona està satisfeta amb allò que és seu.
Similar: L’escarabat diu a son fill perla.
Bé canta, però mal entona.
Bon home però mal músic.
És una manera elegant de dir-li mediocre a algú.
Cada ball vol la seua música.
Cantant cantant, les penes se’n van.
No és la solució, però ajuda.
Castellà: Quien canta, su mal espanta.
Deixa fer fent, que la música és de qui l’entén.
Deixa fer vent, que la música és de qui l’entén.
Similar: Qui té un burro i el ven, ell s’entén.
No et fiques en temes d’altres.
Castellà: Ser como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer.
De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta.
De músic, metge i poeta, tothom en té una miqueta.
Totes les persones tenim molts aspectes i tots som més o menys aptes per a
tot.
Castellà: De poeta y de loco, todos tenemos un poco.
Déu ens lliure d’un mal veí i d’un estudiant de violí.
No hi ha més mal veí que un aprenent de violí.
Els assajos musicals molesten quasi tant com un veí indesitjable.
Dolçainer i torero, no pots ser-ho.
Es diu quan alguna cosa que ens volen fer passar per certa ens resulta
il·lògica.
Com l’expressió castellana: No se puede estar en misa y repicando.
Dona que canta, no li mires la cara.
Qui s’anuncia, alguna cosa pretén.
El cantar vol alegria i el plorar vol tristor.
Tot té una raó de ser.
El flabiol, no el toca qui vol. (flabiol = flauta de canya)
Cada art o professió vol el seu ofici.
El músic que se n’alaba, mai comença i mai acaba.
Qui realment val no necessita fer-se propaganda.
El pare joglar, el fill timbaler.
En casa del dolçainer, tots són balladors.
A casa del músic, qui no balla, punteja.
A casa del músic, qui no canta, taral·leja.
A la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs.
Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal.
Com: El fill de la gata, la rata mata.
Tal pare, tal fill.
Castellà: Hijo de gato, gatito.
Els músics, per a cantar, han menester pregar; i en haver començat, no se’n
saben deixar. (haver menester o haver de menester = necessitar)
Necessiten molts assajos, però quan s’animen, no pararien.
Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser.
Fa de mal cantar amb el ventre buit.
Igual que: La panxa porta les cames.
Sense menjar no es pot fer res sinó anar perdent forces fins a morir-se.
La bona música surt de la barrica. (surt = sorgeix, brolla, ix / barrica = bóta, tonell,
bocoi)
Els efectes del vi fan cantar la gent.
La cançó del tururut, qui gemega ja ha rebut.
Es diu a qui ha resultat mal parat en algun assumpte.
La dona maca no canta gaire, però quan canta, encanta. (maca, castellanisme =
bonica, bella / gaire = gens, no molt)
La que és bonica no necessita fer-ho notar, i quan ho fa es torna encantadora.
La música amanseix les feres.
Els elogis i les paraules tendres afavoreixen la bona disposició de les persones
i molts éssers vius, com els sons suaus, que els donen bones vibracions.
Castellà: La música amansa a las fieras.
La música no fa dol.
Inclús en els soterrars, en moltes cultures es toca música.
Més val un gust que cent panderos.
La realització d’un desig és equiparable a la més gran de les felicitats.
Similar, l’expressió: Permetre’s un luxe.
Similar en castellà: Una vez al año no hace daño.
Similar en castellà, l’expressió: Darse un homenaje.
Música, caça i pesquera no volen vellesa.
Música, caça i pesquera, se’n volen a la vellesa.
Música, cacera i pesquera porten pollera.
Cada cosa necessita energia i mitjans (les tres ocupacions requereixen caixa,
gàbia = pollera o poal).
Música em fas? No em besaràs.
Música li fas? No t’hi casaràs.
Música li fas? Tu no l’hauràs. (haver = aconseguir, haure)
Com més insistisques, més em canses i més t’avorriré.
Contrari: Música li fas? Tu t’hi casaràs.
Música i flors conquisten amors.
Música i flors porten amors.
Són coses agradables als sentits.
Similar: La música amanseix les feres.
Música que no he d’escoltar, que la pague un altre.
Ningú sol pagar res que no haja de disfrutar.
Músic pagat fa mal so.
Músic pagat no fa bon so.
Dolçaina pagada, roín so.
Dolçainer pagat, so roín.
Dolçaina pagada, mal tocada.
Qui ha cobrat la faena abans de fer-la, ja no té interés a acabar-la bé.
Castellà: A quien paga adelantado, mal le sirve su criado.
Similar en castellà: Una barriga llena no estudia de buena gana.
Músics, xics i criatures, a la millor la fan.
Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat.
Similar: Amageu els patos, que vénen els músics.
Ni barber mut ni músic catxassut. (catxassut = calmós, adolmilat)
Hi ha oficis que demanen vitalitat.
No et fies d’home que no cante.
Qui mai canta és perquè viu amargat i pot ser rancorós.
Connex: No et fies de la galta que de nit s’afaita.
Castellà: Gallo que no canta, algo tiene en la garganta.
No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut. (sia = forma antiga de siga)
Els barbers solen ser xarraires i donar conversa per a amenitzar el treball,
mentre que tot músic és conegut per tot el poble gràcies a les desfilades.
No s’ha de ballar pas més de pressa del que marca la música.
Recomana no avançar-se al ritme general, el qual pot canviar o aturar-se i fernos quedar mal.
Similars: Qui molt corre, prompte para.
Després d’Ibi, Tibi.
On hi ha música, mala cosa no hi pot haver.
On hi ha música, no hi pot haver dolenteria.
Certament, llevat dels soterrars, hi ha alegria.
On hi ha músics, no hi falten músiques.
Les xiques volen xics divertits.
Pagant, sant Pere canta.
En pagar, sant Pere canta.
Pagant, mossén Pere canta.
Els diners aconsegueixen les coses més impensables.
Igual que: Amb diners, torrons.
La mateixa idea que: Debades, ningun frare pega barretades. (pegar
barretades = orar cantant i fent cabotades tocat amb el barret)
Pare dolçainer, fill tabaleter.
Si el pare és músic, el fill és ballador.
Com: En casa del dolçainer, tots són balladors.
El pare músic, el fill ballador.
Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament.
Obtenen tan poc benefici que al final de la vida no han aconseguit fer cap
patrimoni.
Pobre que només sap una cançó no guanya més que un rosegó.
Convé saber fer de tot i no limitar-se a una sola cosa o especialitat.
Pocs diners, poc sermó i poca música.
Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar.
Amb economia precària no es poden fer grans coses.
Similar: Qui no té diners, no té vicis.
Contrari: Amb diners, torrons.
Quan passa el vent per la flauta, és hora de fer anar els dits.
S’ha de saber aprofitar el moment propici.
Castellà: A Ocasión, todo el mundo la coge por los cabellos. (Ocasión és un
personatge mitològic grec femení = fortuna, sort, oportunitat)
Qui canta, el seu mal espanta.
Es diu a qui canta sense motiu aparent perquè cantar ajuda a desviar l’atenció
de penes i problemes.
Castellà: Quien canta, su mal espanta.
Canta la rana, y no tiene pelo ni lana.
Qui canta, encara és viu.
Convé mirar la vida pel seu costat amable.
Similar: Mentre hi ha vida, hi ha esperança.
Qui canta no dorm.
Qui canta acostuma a estar fent alguna cosa creativa.
Qui canta sense to no té el cap bo.
Cada cosa té el seu moment i la seua circumstància convenient.
Igual que: Qui canta en la taula i xiula en el llit, no té l’enteniment complit.
Qui mal canta és qui més canta.
Sol anunciar-se la gent mediocre, perquè l’excel·lent és coneguda sense
necessitat de fer-se propaganda.
Qui mal canta, pluja crida.
Exageradament, vol dir que fins el Sol l’evita.
Qui no canta no nyanta. (nyantar = menjar)
Si u no es fa de notar, els altres l’ignoren.
Igual que: El que no plora, no mama.
Castellà: El que no llora, no mama.
Qui sap sonar el flabiol, balla quan vol. (flabiol = flauta de canya)
Qui té ofici té de què menjar i qui té els mitjans pot servir-se’n.
Sarau i balls, a casa d’altre.
Ningú vol suportar molèsties originades per les diversions d’altres.
Connex: Justícia, però no per ma casa.
Castellà, l’expressió: Con la música a otra parte.
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners.
Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici.
Sastres, putes i músics, de vells són avorrits.
Generalment, a la vellesa, deixem de ser innovadors en l’ofici i solem contar les
mateixes batalletes que els altres ja coneixen massa bé.
Si la por fóra música, com ballaríem tots.
Similar al següent, destaca que la por de cada u no és perceptible pels altres i
que és més general que ens imaginem.
Similar: La por és lliure.
Si l’enveja fóra música, com ballaríem tots.
Posa de manifest que l’enveja, que no es veu a simple vista, abunda més que
no ens pensem.
Com: Si l’enveja fóra tinya, quants de tinyosos hi hauria.
Si música li fa, no se l’endurà.
Ja explicat més amunt.
Tu saps una cançó i jo en sé una altra.
Tu saps una cançó i jo sé una rondalla. (rondalla = conte popular de les nostres
comarques)
No em contes els teus problemes, que jo també en tinc.
Tant com canta el rector, respon l’escolà. (escolà = ajudant, acòlit)
Hi ha persones que es deixen influir per altres o els imiten.