per_una_millor_atencio_a_les_persones_sense_llar.pdf

Per a una millor atenció
a les persones sense llar
Propostes als partits polítics que es
presenten a les eleccions a l’Ajuntament de
Barcelona
Arrels Fundació - Març 2011
Introducció
Arrels Fundació desenvolupa la seva intervenció en l’àmbit de les
persones sense llar de Barcelona. Per l’entitat la col—laboració amb
l’Ajuntament ha estat un dels factors bàsics de la seva actuació ja
que moltes de les competències implicades ho són a nivell
d’administració local. És per això que Arrels participa activament
en la Xarxa d’atenció a persones sense sostre, en la Xarxa
d’habitatges d’inclusió dins l’Acord ciutadà per una Barcelona
inclusiva i en el Consell Municipal de Benestar entre altres àmbits
de treball de municipals.
A Barcelona s’estima que 1.200 persones s’acullen cada dia en
algun dels serveis d’allotjament de la Xarxa d’Atenció a Persones
Sense Sostre, integrada per serveis de titularitat pública i entitats
privades, mentre que unes 800 persones pernocten al carrer,
caixers o espais que entenem com a carrer. Aquestes,
aproximadament 2.000, i moltes altres que compten amb
habitatges inadequats o insegurs o depenen de serveis que els
faciliten allotjament, precisaran de suport social al llarg del proper
mandat municipal.
Així dons, davant les properes eleccions municipals hem cregut
necessari recollir en un document les nostres propostes que, com
diu el títol, pretenen una millor atenció a les persones sense llar.
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
2
1 – Serveis d’atenció a persones
sense llar
Els serveis d’atenció a persones sense sostre estan configurats en forma
d’itinerari des de la primera acollida, la cobertura de necessitats bàsiques, el
seguiment, el suport social amb caràcter finalista... Molts dels aspectes
implicats en aquest itinerari depenen de competències municipals..
En relació a aquests serveis es detecten un seguit de situacions que creiem
requereixen d’un abordatge prioritari.
Es donen certes dificultats en l’accés a centres de primera acollida. No sempre
queda garantida la reserva de plaça des del punt on la persona fa la demanda
de servei. Això obliga la persona a desplaçar-se a un centre concret, sovint
ubicat en zones que requereixen un desplaçament llarg, i a esperar fins que es
confirmi la disponibilitat de plaça, fet que molts cops no es dona, malgrat que.
en algun altre centre hagin quedat places disponibles.
Proposta 1.1.
Establir sistemes que garanteixin la plena ocupació (coordinació
centralitzada de la demanda, reserves entitats, transport...). Creiem
important, en aquest sentit, que es respectin els acords que es prenen
a la xarxa.
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
3
Els equips de seguiment social d’atenció a persones sense sostre es troben en
una situació de saturació i de recursos limitats que impedeix la sortida de les
persones en tractament social cap a situacions i recursos més enllà d’aquestes
situacions, que haurien de tenir un caràcter transitori. Aquesta saturació
genera, molt fàcilment, l’efecte que es coneix com a “porta giratòria” amb
persones en situació cronificada que precisen d’una major motivació per a
seguir un pla de treball satisfactori.
Proposta 1.2.
Posar a disposició de la Xarxa un número suficient d’habitatges
d’inclusió per cobrir de forma àgil la continuïtat del procés cap a
l‘autonomia personal i alliberar així places als centres de primera
acollida per destinar-les a aquelles persones en situació més
cronificada.
(La Unió Europea disposa de Fons FEDER per destinar-los a la construcció o rehabilitació
d’habitatges per a persones sense llar)
Hi ha persones que surten de centres sanitaris, però que necessiten continuar la
cura al propi domicili. La insuficiència de places amb caràcter de convalescència
motiva en molts casos que aquestes persones tornin al carrer o hagin de ser
atesos amb recursos inadequats.
Proposta 1.3.
Creació de nous centres de convalescència amb habitacions
individuals. Els que existeixen actualment o no disposen de places
suficients o no tenen les condicions adequades.
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
4
Els serveis d’alimentació presenten com a limitacions el fet d’oferir poques
places a l’hora de sopar i comptar amb una mala distribució en el territori.
Proposta 1.4.
Cal una ampliació horària dels serveis de menjador i una millor
distribució en el territori amb centres d’una mida més assequible.
Actualment les persones sense ingressos o amb una Renda Mínima d’Inserció i
que són menors de 60 anys, no tenen accés a reduccions en el preu del
transport metropolità.. Aquestes persones necessiten desplaçar-se, no solament
per realitzar les gestions i visites necessàries al llarg del seu itinerari social, sinó
per cobrir necessitats bàsiques com alimentar-se en menjadors públics o cobrir
necessitats d’higiene personal.
Proposta 1.5
Ampliar la possibilitat de reducció en el preu a aquelles persones
sense ingressos o amb ingressos procedents de la Renda Mínima
d’Inserció (PIRMI).
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
5
2 - Mesures dirigides a persones en
situació cronificada de carrer
Es constata la situació cronificada de persones que es mantenen al carrer o
alternen vida al carrer amb estades a centres de primera acollida o allotjament
en pensions sense adherir-se a cap servei tot i l’atansament continuat dels
equips de carrer. Observant la seva trajectòria es detecten algunes necessitats
que, en cobrir-les, servirien com a punt de vinculació.
Es considera necessària la creació d’espais d’atenció que contribueixin a pal—liar
la situació de les persones que segueixen al carrer i disposar de punts
accessibles de contacte.
Proposta 2.1
Crear espais diürns, senzills i accessibles amb serveis de consigna,
urinaris i dutxes. Valorar la possibilitat d’aprofitar equipaments
públics com són els Centres Cívics. Estudiar bones pràctiques d’altres
ciutats.
Les persones de carrer en situació més crònica, poques vegades accepten un
suport a causa de les limitacions que perceben des dels agents socials. Per a
molts, l’inici d’un pla de treball ha de consistir en un aixopluc molt similar al que
el carrer ofereix. Cal un temps perquè aquestes persones adquireixin un nivell
de confiança suficient que els permeti afrontar, amb un major realisme, els
reptes d’un nou procés de recuperació personal.
Proposta 2.2.
Creació d’espais nocturns d’accés de molt baixa exigència per aquelles
persones en situació consolidada de desarrelament social conegudes
per la Xarxa.
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
6
En determinats espais de la Ciutat es produeix la instal—lació de “colònies”
estables de persones sense sostre. No intervenir a temps acostuma a comportar
problemes de convivència que, finalment, acaben requerint la intervenció
policial.
Proposta 2.3.
Es proposa una intervenció a temps que eviti els conflictes entre les
mateixes persones, i entre la ciutadania i les entitats o serveis que
intervenen. La col—laboració entre els diferents actors pot donar
resultats més enllà de la solució policial.
L’allotjament en pensió és una solució viable per mantenir allotjades
temporalment aquelles persones que presenten majors dificultats per a la
convivència. Al llarg dels anys el cost d’aquest tipus de serveis s’ha demostrat
exageradament elevat, i a més a més hi ha hagut una paulatina reducció
d’establiments que acceptin persones procedents de situacions d’exclusió social.
Proposta 2.4
Adquisició per part de l’Ajuntament d’una pensió per posar-la a
disposició de la xarxa per a l’atenció de situacions específiques a cost
reduït.
(La inversió es recupera en pocs anys donat l’elevat cost que es paga en l’actualitat per aquest
tipus d’allotjament. La Unió Europea disposa de Fons FEDER per destinar-los a la construcció o
rehabilitació d’habitatges i equipaments per a persones sense llar)
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
7
3 - Prevenir des de l’atenció
primària i especialitzada
L’acció a temps dels serveis socials d’atenció primària evita no solament
situacions no desitjades de noves persones al carrer sinó, també, un estalvi en
despesa posterior en serveis socials i cobertura de necessitats bàsiques.
Igualment anticipar-se a la necessitat de serveis especialitzats permetrà evitar
la cronicitat de determinades situacions personals. El contacte permanent
d’Arrels amb persones que no van rebre una atenció a temps provoca una
reflexió sobre el que s’hauria d’haver fet en àmbits previs als de la nostra
intervenció.
Un desnonament per impagament de lloguer o de deutes hipotecaris representa
per la persona o família afectada un esdeveniment vital negatiu que pot
projectar la persona cap a una situació d’exclusió social severa. L’abordatge a
temps pot evitar haver d’arribar a aquestes situacions Actualment es desconeix
la situació social de les persones que tenen pendent un desnonament.
Proposta 3.1
Dotar els serveis d’Atenció Primària de serveis i recursos que permetin
fer front a les situacions de risc. Comptar amb la informació que
puguin donar altres actors com gestors, administradors de finques
agents judicials...
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
8
Es fan paleses greus deficiències i limitacions en el desplegament de la Llei
39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en
situació de dependència. Aquestes limitacions afecten a persones que es troben
en procés de superació de situacions d’exclusió severa i que precisen de suport
per a rebre determinats serveis en el seu domicili, generalment un habitatge
vinculat a entitats i serveis públics.
Proposta 3.2
Avançar en el desplegament previst que permet cobrir drets
/necessitats segons el nivell d’autonomia.
Es constata una indefinició sobre qui ha de garantir la cobertura social de
determinades situacions. Per exemple, el cas de “persones pobres amb diverses
carències que, en el seu conjunt les fan tributàries de suport a llarg termini”.
Proposta 3.3
Dotar de competències al Consorci de Serveis Socials de Barcelona per
la gestió de pisos on resideixen persones en situacions pluricarencials
i necessitades de suport a llarg termini.
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
9
4 - Relacions institucionals i de gestió de
l’acció social
La relació de les entitats socials amb els organismes municipals abraça múltiples
àmbits. Del diàleg i la millora d’aquestes relacions es desprendran accions que
milloraran la vida de les persones sense llar a mig i llarg termini. El coneixement
compartit, transmès des de l’autoritat municipal, contribueix a la generació
d’una ciutadania més sensible i comprensiva a les necessitats de les persones
més vulnerables.
El Parlament Europeu va aprovar el 16 de desembre del 2010 una declaració
escrita 61/2010 en referència a l’estratègia de la UE en relació a les persones
sense llar. En aquesta declaració s’instava a la Comissió a ratificar-se en el
compromís de “ningú dormint al carrer per pròpia voluntat el 2015”.
Proposta 4.1.
Aprovació en Ple Municipal del compromís de la Xarxa d’Atenció a
Persones Sense Sostre “Imagina un 2015 sense ningú al carrer” i
l’adopció de mesures operatives que ho facin realitat.
El finançament de determinats serveis que ofereixen les entitats basat en
subvencions, la burocràcia que això representa i la inseguretat en la seva
tramitació, dificulta en gran mesura la gestió d’aquestes entitats, carrega la
seva estructura administrativa i dificulta la planificació econòmica a mig i llarg
termini.
Proposta 4.2.
Tendir a la signatura de concerts amb caràcter plurianual, i
flexibilització els sistemes de control a fi de que no representin una
càrrega innecessària.
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
10
La creixent problemàtica de la situació de persones immigrades no comunitàries
en situació irregular i sense llar, sobre les quals no es pot realitzar una acció
social des de els serveis públics, impossibilita actualment el garantir els més
elementals drets humans.
Proposta 4.3
Participació de l’Ajuntament en una comissió interdepartamental que
estudiï la regularització de determinats casos amb caràcter
humanitari. Això permetrà dur a terme una intervenció social integral
en condicions.
Un nombre considerable de persones sense llar son sancionades en base a
l’Ordenança de Mesures per a fomentar i garantir la convivència ciutadana a
l'espai públic de Barcelona de manera que, sense entrar en la idoneïtat de la
sanció, es poden arribar a produir embargaments a persones amb pensions o
prestacions mínimes.
Proposta 4.4
Establir procediments per a garantir la impossibilitat d’embargament
d’ingressos procedents de pensions o prestacions mínimes. Per
exemple, mitjançant una comprovació prèvia.
La Ciutat de Barcelona compta amb capacitat creativa i de reacció en front a
determinades situacions de dificultat. A fi de pal—liar, en part, la debilitat en el
finançament de l’acció social és possible aprofitar l’atracció turística de la ciutat.
Proposta 4.5
Estudi de la creació d’una taxa turística social per a hotels, restaurants
i creuers fomentant el caràcter de Ciutat turística i solidària.
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
11
És necessari garantir les polítiques socials més enllà de conjuntures i canvis
polítics tot traient profit de les sinergies del teixit social.
Proposta 4.6
Compromís en el manteniment de l’Acord ciutadà per una Barcelona
inclusiva i en la consolidació de les xarxes que el composen.
Per a una millor atenció a les persones sense llar -
12