Invasió subtil i altres contes; Pere Calders

I. INTRODUCCIÓ
• Aspecte tècnic
Títol: Invasió subtil i altres contes
Autor: Pere Calders
Col·lecció: El Cangur núm.: 25
Editorial: Edicions 62
Lloc i any d'edició: Barcelona, febrer de 1982
Nombre de pàgines: 122
1.2. Aspecte literari
Pere Calders (Barcelona 1912−1994) es va donar a conèixer als vint anys, amb una sèrie de dibuixos, articles i
contes a diaris i revistes. Als vint − i − quatre anys publicà els primers llibres, però les seves millors obres les
va escriure a Mèxic, on estigué exiliat durant vint − i − i tres anys.
Va guanyar alguns premis importants com ara el Premi Sant Jordi, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i
el Premi Nacional de Periodisme.
A Invasió subtil i altres contes, Calders qualifica amb un humor intel·ligent (interpretat de moltes formes), la
falta d'imaginació i la incapacitat de l'individu de sortir dels fets més monòtons. Per trobar aquest punt
d'humor intel·ligent es val d'una subtil ironia i un domini evident de les formes expressives, cosa que es veu en
els diàlegs d'alguns contes.
L'obra de Calders és rica i imaginativa, i proposa una visió diferent de la condició humana. No acaba
d'acceptar les coses absolutes, i ens convida a seguir el seu exemple fent el mateix. Tot això ho aconsegueix
utilitzant un estil no excessivament complicat, però tampoc fàcil. La peculiaritat d'aquest estil és la forma que
té de ridiculitzar els vicis, els costums i les passions de les persones, a més d'identificar−los amb un humor i
una ironia intel·ligents.
−2−
II. ANÀLISI DE CONTES LLARGS
He escollit els contes: Invasió subtil, Tot esperit,
La societat consumida, La llum a casa i La rebel·lió de les coses.
Pel que fa als temes que tracta Pere Calders, podem veure la mort en Tot esperit, la reflexió en La llum a casa,
la rebel·lia en
La rebel·lió de les coses, el prejudici en Invasió subtil i l'esclavitud en La societat consumida.
Entre totes les estructures dels contes trobarem que totes són internes, però podem trobar estructures diferents.
1
L'estructura paral·lela la trobem a Invasió subtil, perquè ens compara l'aspecte dels dos protagonistes;
l'estructura analitzadora la trobem a
Tot esperit, La rebel·lió de les coses i La lluna a casa, perquè ens argumenten els temes que tracten als contes;
i finalment l'estructura enumerativa la trobem a La societat consumida, perquè ens ho va explicant tot pas a
pas i l'una a continuació de l'altra.
Els personatges anònims i vulgars els podem trobar a Tot esperit i La rebel·lió de les coses, i en aquests altres
Invasió subtil,
La societat consumida i La lluna a casa, hi podem reconèixer els personatges, de tots aquests contes els seus
personatges no canvien, es a dir, que son estàtics. També hi podem trobar personatges plans que son els que es
construeixen al voltant d'un sol tret i no canvien al llarg del relat, com ara a Invasió subtil i
La societat consumida; també poden ser personatges rodons que son els que es defineixen per la seva
complexitat i capacitat de desconcertar, com ara a Tot esperit, La lluna a casa i
La rebel·lió de les coses.
Podem distingir diferents punts de vista, en el punt de vista extern, hi podem trobar: La rebel·lió de les coses,
La lluna a casa i La societat consumida, perquè el narrador es absent de la història que ens explica i s'adopta a
la 3a persona gramatical. En el punt de vista intern, hi podem trobar: Invasió subtil i
Tot esperit, perquè el narrador participa en la història com a personatge i s'adopta a la 1a persona gramatical.
−3−
Entre els tipus de narradors, hi trobem a Invasió subtil el narrador omniscient perquè diu en que cadascun dels
personatges sent, pensa, vol i realitza, i fa referència a esdeveniments que no han estat presenciats per cap
d'ells; a Tot esperit,
La societat consumida i La rebel·lió de les coses, el narrador és protagonista perquè ens explica el que sent, el
que pensa, el que fa, i descriu què observa; a La lluna a casa el narrador és testimoni perquè participa també
en l'acció, però no hi té un paper central.
Dins la lògica de l'absurd o de l'insòlit en les situacions i diàlegs hi trobem Invasió subtil, que és un conte
insòlit ja que el personatge jutja a una persona sense conèixer−la; Tot esperit, que és un conte fantàstic perquè
el diàleg de la policia amb el treballador, no pot ser real, ja que els fantasmes no existeixen;
La societat consumida, és un conte una mica absurd, ja que cadascú es lliure de fer el que vulgui i no te
perquè posar−se una anella al nas per poder ser controlat per algú; La lluna a casa, que és una mica surrealista
poder entrar una lluna dins a casa teva amb uns miralls i La rebel·lió de les coses és un conte que també es
molt surrealista perquè no es pot tornar a la total naturalesa per obra d'art, fent que tots els objectes de la vida
quotidiana se't tornin de pedra.
III. ANÀLISI DE CONTES BREUS
1. Nota biogràfica.
El narrador és el personatge del conte (Pere). Té una edat compresa entre els trenta o quaranta anys perquè és
l'època de la vida que t'adones que t'estàs fent gran, veus que tota la vida t'ha passat pel davant sense
donar−te'n compte i que l'has dedicada tota al treball, per això penses amb el cap de setmana, per desconnectar
2
de la feina.
Tinc un nom i dos cognoms més que m'identifiquen. No fa molts anys que sóc al món però segur que d'aquí
poc em trobaré fora d'aquest món. Ara només penso com divertir−me.
−4−
2. Qüestions de tràmit.
El reu té moltes últimes voluntats que si comencessin a dir−les, no acabarien mai.
3. Obcecació.
Títol: Retenció perquè es retén de fer coses que de moment no les pot fer a casa seva.
El protagonista va decidir quedar−se a casa que no pas acceptar la propaganda que li feien (anar al cel, es a
dir, morir−se). Va decidir quedar−se a casa, però a causa de les goteres, tenia variades privacions, com ara
estar en silenci absolut, dormir, mirar la televisió, cuinar...
4. Copyright.
Persona que ha estat venuda sense saber−ne els beneficis.
5. Ganes de buscar−se−la.
Va venir el cobrador dient que venia a cobrar el gas, però li vaig dir que no tenim gas, llavors insistí en cobrar
l'electricitat i li vaig dir que en tenim, va continuar insistint en cobrar l'aigua i li vaig dir que tampoc tenim
aigua, i va ser quan llavors ell digué que em violaria, perquè això es una cosa que sempre va de gust.
6. Costums d'altres terres.
Els indis alova tenen un físic lleig, però de caràcter estan molt ben dotats. Quan et reben t'ofereixen la dona,
així com a la meva cultura les dones no son com un objecte que passen per qualsevol mà. Ara bé, si la dona no
t'agrada, et poden matar, així com a la meva cultura no es maten els homes perquè no els hi agradi la dona
d'un altre home.
7. No se sap mai.
− Ei! Però on vas!?
− No veieu quina corba hi ha? Si anem recte ens estimbarem!
− Per a alguna cosa estan els frens, no?
− No me'n refio dels frens, si vaig a l'esquerra no em punxaré.
− No! Torna! Ja veuràs com no passa res!
−5−
8. El mirall de l'ànima.
3
Ens explica que va veure a una persona que no havia vist mai però que s'assemblava a un veí i que es van
saludar els dos.
Podem suposar que a l'altra persona li va passar el mateix (es devia assemblar amb algun conegut) i per això
la va saludar.
9. Carta al jutge.
No tothom pensa igual, i no estimaràs igual a una persona que no et cau bé, com t'estimaràs a tu mateix (si es
que t'estimes).
Distingida societat:
Em dirigeixo a vosaltres per fer−vos saber una sèrie de fets que he fet. Els fets han estat a causa d'estimar a
qualsevol persona en relació a cadascú, com a mi mateix. He decidit suïcidar−me perquè el pes de tots els
desenganys amorosos i de portar una mala vida, ja han arribat al seu fi. He matat a un veí, per donar a saber
que no estimo als altres igual que m'estimo a mi.
10. Un amic del poble.
L'expressió <El rei ha nascut! Mori el rei!>, l'interpreto com que tot el que comença s'acaba ràpidament.
−6−
IV. CONCLUSIONS
Invasió subtil i altres contes és un llibre que força interessant per la forma en què està escrit, ja que pot ser
interpretat de diverses formes.
Les diferents interpretació d'aquest llibre ens porten a pensar que totes les històries que hi podem trobar han
estat escrites per fer−nos reflexionar, ja que, si aquest llibre ha estat pensat per la reflexió, bé ha de ser
interpretat obertament perquè no tothom reflexiona de la mateixa manera.
Els temes que ens hi trobem són històries sobre la vida quotidiana que segons quins temes es poden tractar de
bojos.Com a exemple d'això tenim No s'admeten corones, que ens parla de la vida després de la mort. Aquest
tema els lectors el poden trobar surrealista a causa dels ideals del cristianisme, perquè ningú sap si hi ha vida
després de la mort o no.
Dins d'aquesta obra s'hi reflexa un humor intel·ligent que és el punt que condimenta totes les històries per
fer−nos reflexionar alegrement els temes que poden resultar amargs de la vida quotidiana.
En resum, un llibre que m'ha agradat molt per la forma en que s'ha complicat l'escriptor en escriure els temes
de cada història que ens podem trobar a l'interior del llibre.
−7−
ÍNDEX
Pàg.
Introducció................................................................................ 2
Anàlisi de contes llargs............................................................. 3−4
Anàlisi de contes breus.......................................................... 4−5−6
4
Conclusions............................................................................... 7
−1−
5