ElVinyet Antologia de literatura i vinya de la comarca de la D.O. Binissalem Edita: Consell de Mallorca Fotografies i selecció de textos: Miquel Frontera Serra Realització: Frontera i Font S.L. Disseny i maquetació: Guillermo Orell / Miquel Frontera Revisió lingüística: Marga Font. © de les fotografies: Miquel Frontera. Impressió: Gráficas Mundo DL PM - 1621-2009 Agraïments i dedicatòria: Als propietaris de cellers, de casetes i vinyets que ens han permès fer fotografies. Als treballadors de les vinyes que s’ han deixat retratar. Als autors dels textos. Presentació 6 El vinyòvol 8 18 La dansa sagrada El castell d’iràs i no tornaràs L’esclau de Can Fuster 22 32 I per això tenim poc jocs... Oracions per necessari 34 2 36 La formació del vi novell Paisatge 44 petites elegies 50 58 passeig pels camps... BIBLIOGRAFIA 4 38 62 Presentació Com a vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, tenc el plaer de presentar-vos el catàleg de l’exposició «El Vinyet. Antologia de literatura i vinya de la comarca de la D.O. Binissalem», de Miquel Frontera Serra, un maridatge excel·lent d’imatges i paraules amb denominació d’origen. L’objectiu de Miquel Frontera ha captat els elements essencials de la cultura vitivinícola i amb molt bon criteri fa l’inventari fotogràfic del component humà, registra la bellesa del paisatge canviant i deixa constància d’alguns dels elements més significatius del patrimoni etnològic. El fotògraf ha combinat tot aquest material de primera qualitat amb una selecció exquisida de literatura conreada a la mateixa terra on creixen les vinyes i el vi de la D.O. Binissalem, per la qual cosa presenta una estructura fina i harmoniosa, amb suaus tanins i aromes terciàries. El resultat d’aquesta harmoniosa unió entre fotografia, literatura i cultura vitivinícola és un esclat d’aromes i sabors, un plaer sensorial digne dels déus. Us convid a tastar-lo. Joana Lluïsa Mascaró i Melià Vicepresidenta i consellera executiva de Cultura i Patrimoni 6 7 El Vinyòvol. El sen Marc, amb cassots i calçons de cànyom blanquejat, avarques en els peus, i en el cap capell desmotllat de llana grisa coronat de pàmpol; els cabells curts i blancs com la neu, afaitat de fresc, testa romana la més pura, de cara i pit colrat, armat d’una massota llarga i estreta, dret com una estàtua davant la portadora, esclafa i pitja les panerades de raïms que les veremadores li presenten. Ben plenes i atapeïdes les portadores, dos jovençans de llenyam vermell, les treuen, amb uns cimalers, a la camada, a on les carreguen 8 en els carros, que les s’enduen en el cup. Entre carretada i carretada, per descansar, vermadors i vermadores, s’encalcen, criden, gisquen i juguen, forcejant, a l’entorn del sen Marc, que fent de Baco, contempla impassible aquell estol de sàtirs i bacants. Joan Rosselló de Son Fortesa. La veremada Joan Rosselló Crespí (Alaró, 1854- Palma, 1935). L’any 1903 publica l’aplec titulat Manyoc de fruita mallorquina, que s’ha considerat l’inici de la narrativa ruralista de Mallorca que va inspirar Salvador Galmés. Les narracions titulades La Vermada i Les trascolades de Son Torrella, són d’aquest aplec. 9 10 11 12 13 14 15 16 17 El castell d’iràs i NO tornaràs (fragment). Na Fadeta pega un siulo, i compareixen set estols d’homonets i donetes de colzada, i los diu: — Homonets i donetes, hala tots a treballar: heu de fer aqueix camp vinya, i avui mateix hi heu de coir es reims i heu de fer es vi. Aquella tracalada d’homonets i donetes ja són partits: uns senya qui senya ses tires; altres amb xadetes cava qui cava, i hala gavetes fetes! i ses dones a dur sarments. Al punt en tornen carregades; les sembren, les tapen de terra; i venga gerretes d’aigua, i rega qui rega. Quan ses gavetes s’acabaven i sa vinya quasi estava sembrada, venia un 18 estol d’un pinar amb una partida de feixos de politxons. Ho esbanquen i ho politxonen tot. Arriba un altre estol d’un olivar, fent rodolar una partida de soques d’olivera. Amb serres, aixes i destraletes les serren, les entaulen, fan congrenys, dogues i fons. Mentre uns ja comencen a vestir bótes congrenyades, altres ja tenen es clot d’es cup llest, i altres ses pedres vives picades per forrar-lo, es manobres sa mescla feta i es ciment pastat; i es picapedrers amb quatre grapades fan sa volta, i posen i clouen ses pedres. Quan posen sa darrera palada, es fusters peguen es darrers cop a sa postissada des cup, i la tiren damunt sa boca. Mentrestant, ets altres estols no s’aturen de regar 19 sa vinya i de bufar-hi per fer-hi fresca. Ells ses sarments comencen a inflar, sa vesten de pàmpol, se carreguen de borrons. Amb caliuets de foc ses donetes los encalenteixen, i tornen reïms, amb una rapa d’un forc i mig, amb uns grans com a metlles. Un estol d’esparteretes ha fetes senaies per tothom. Cadascuna pren sa seua, i ja són partits a vermar; i en tenir sa senaia plena, hala an es cup! I es trepitjadors, ben arromangats, trepitja qui trepitja, i bones cantades! Tot d’una que es cup és ple, amollen sa xeta, i se posen a ompli bótes. Fan una partida de cupades, trascolen, umplen tot es botam. Què me’n direu? Com començava a fer fosqueta i sortia 20 s’estel d’es porquers, es vi ja havia bullit i s’era estil·lat. Na Fadeta obrí un parei de xetes, i sortí brunent un suc escumós, negre, llampant i d’un bevent lo més exquisit. Ets homonets i donetes begueren fins que el seu cos en volgué; i amb un realet de plata que Na Fadeta los posà a tots dins sa mà, fogiren fent bots i escaravits, i desaparegueren com s’ànima de Robert. Recollida per Antoni Maria Alcover Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó. 21 L’esclau de Can Fuster Idò diuen que a Can Fuster, n’hi va haver un d’esclau, que hi va romandre molts d’anys. I res s’hauria estrevengut, si un diassa aquell homonet, cansat i redecansat d’estar a sota dels senyors sense tenir-ne cap profit, no hagués provat de fugir. Aquell revetler no va tenir cap altre pensament, en haver sucat l’all una bona estona, més que d’amagar-se dins el celler de Can Fuster, que aleshores tenia un bon vinyet que donava un vi de pinyol vermell. Anau ara a encalçar que va fer aquella animeta dins el celler, però per molt que remogueren no el trobaren per enlloc. Els senyors, quan varen veure què havien perdut el quest del tot a l’esclau, el donaren per ben perdut i no se n’empatxaren més. Diuen que aquell any, el vi de Can Fuster va sortir d’allò més bo, més dolç que sucre, i tothom que el tastava se’n llepava 22 els dits. Ja ho crec que va tenir pressa aquell vinet, la gent el s’engolia com si fos malvasia de Banyalbufar. Quin vinet més bo! — Deia tothom. Ell va tenir tanta de pressa que aviat va mancabar i no n’hi va haver per qui en va voler, d’aquell vi. Passà el temps i arribà un dia que l’amo va donar ordre d’anar a fer net el cup i a dedins hi afinaren els ossos sense gens de popa d’aquell esclau que havia fuit. Podeu fer comptes si hi romangueren més blancs que la paret! Al punt ho entengueren per què havia estat bo el vi aquell any. Recollida per Mateu Morro Llegendes i rondalles santamarieres. 23 24 25 26 27 28 29 negro 30 Callet Moll o premsal blan Manto 31 Venim de la vermada. a posta tenim pocs jocs, els raïms són petits i pocs i mala nit que hem passada. Presumida presumida per què presumeixes tant? Mira que ses presumides solen sempre quedar en plant. Ara m’ho acaben de dir, sempre m’ho havia pensat: qualque treball deus tenir tan vell i no t’has casat. Jo he cercat tavernera per ses copes que em pot dar però en haver-me de casar tornaré a s’amor primera. Gloses recollides per Josep Capó Juan Corpus de toponímia de Mallorca 32 33 Oracions per necessari Oració al patriarca Noè per plantar vinya Noè, per sembrar la parra vareu tenir prou esment de posar-li a la sarment politxó, garrot o barra. Això l’Escriptura ho narra sense equivocació. Doncs a mi, que som senyor que practic de vinyataire, deixau-me aficar al meu aire, molt sovint el politxó. Llorenç Moyà Oracions per necessari Llorenç Moyà (Binissalem, 1916- Palma, 1981), juntament amb els joves del Club Atlant (Gabriel Fiol i Antoni Moyà, entre d’altres), impulsà la Festa des Vermar de Binissalem l’any 1965. En la seva obra literària hi ha nombroses referències al seu poble i a les vinyes. El caràcter festiu de part de la seva obra lluu en aquesta imitació burlesca d’una pregària titulada “Oració al patriarca Noè per plantar vinya”, de l’obra Oracions per necessari, llibre que consolida el discurs irònic en la seva poesia. 34 35 La dansa sagrada Mentre el déu del vi presideix la sevafesta, coronat de pàmpol, enmig de les vinyes, els trepitjadors, sacerdots del temple hivernal, el celler, ballen damunt el cup una dansa original i estrambòtica: aferrats a les cordes fermades en el sostre, descalços i arremangats, trepitgen els raïms i recullen llavors, tots a un temps, les rapes que llancen a un costat, mentre el most i la molla couen en el fons del cup. Sense capell ni barret, tenyits de roig braços i cames, continuen la dansa sagrada voltant entorn de la premsa per extreure de la rapa el suc que tiren dins el cup com a libació generosa, purificant al mateix temps el most amb grapades de sal marina i de guix cristal·litzat. Joan Rosselló de Son Fortesa La veremada 36 37 38 39 40 41 42 43 P a i s a t g e . e l s c e p s T a n t u n a e n c o l u m n a a r r e s t d i n s v a s t a a n g l e g r a n l l a r g a b a t a l l a u n c a s s e p a r a n t - l o s e x a c t a m e n t d u r a n t e n l a p e r r e c t e . g u e r r a , l e s s e v e s p l a n u r a s ’ a r r e n g u e n , o n d u l a c i ó c o m d e i l a e n l ’ a l t r e , a l í n e a [ d é u d e s e n d e r o n s t a l l a t s d u e s h o s t s . T a l m e n t , s o v i n t , t o t s d ’ i g u a l s l e g i ó c o h o r t s , b r o n z e l a t e r r a e l s n o g u e r r a ] , e n p e r s p e c t i v a f a u n p e r q u è f r o n t s d e l e s l ’ e x è r c i t d e s c o b e r t a , t o t a d e s p l e g a l a é s r e s p l e n d e n t ; s i n ó n o u n a s ’ h a Q u e e l s e s t e n d r e i n t e r v a l s d i m e n s i o n s , n o d r e i x i a l t r a m e n t m a t e i x e s v a c i l · l a n t , l a f o r c e s d i n s d ’ u n t e r r a i l ’ a i r e l e s v a e r r a n t e n t r e n o c e p s s o l a m e n t p l a e r n o e l s v a e n t r e s i g u i n p e r q u è l ’ e s p e r i t , f o r n i r à b r a n q u e s n o a l e s c a d a e s l a s i n ó c e p p o d r a n l l i u r e . Virgili Geòrgiques Traducció de Miquel Dolç. Miquel Dolç va traduir autors clàssics llatins com Ovidi, Catul, Marcial, Tàcit, etc. Va ser també un notable especialista i estudiós de l’obra de Virgili, de qui va traduir al català gairebé la totalitat de la seva obra. A Les Geòrgiques, Virgili proposa un nou ideal basat en el treball i en la cooperació entre l’home i la terra. Aquest fragment, a més, podria ser considerat com una e n t a u l a t 44 e n c a r a l ’ h o r r i b l e e s c o m e s a , p e r ò M a r t de les primeres referències de la història i de la literatura a la idea de paisatge (“el plaer de la perspectiva”). 45 46 47 48 49 Petites elegies Tribut Les teves conques buides no veuran més aquest món tan bell i tan inútil. Entela la plugeta els vidres del balcó i rossega les línies dels ceps que et complaïes a podar, d els camins que t’enyoren al capvespre. Miquel Dolç Petites Elegies, 1958 Miquel Dolç (Santa Maria del Camí, 1912- Madrid, 1994) va tenir l’honor de ser el primer autor mallorquí que publicà un llibre en català després de la Guerra Civil: El somni encetat, que va aparèixer l’any 1943. L’any 1948 publicà Elegies de guerra, i l’any 1958 Petites elegies. 50 51 52 53 54 55 56 57 Passeig pels camps amb vinyes rovellades, ametllers secs, caminois de fang som els camps, les vinyes, els ametllers, el fang nostalgie de la boue això som una grapada de pols voleiant com un estol de sebel·lins muts i negres dins l’aire fred, humit. Plagueta de Bord, 22 de novembre 2008 Biel Mesquida Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947). La seva Plagueta de Bord és un projecte literari que publica a Internet. En la pàgina web, el text que citam va precedit del títol “T. S. ELIOT M'ACOMPANYA”, un tríptic vermell i negre de la capella de Rothko i els següents versos dels Quatre quartets (East Coker, V moviment): TAN SOLS LA LLUITA PER RETROBAR EL QUE HA ESTAT PERDUT I TROBAT I TORNAT A PERDRE UNA I ALTRA VEGADA: I ARA, EN CONDICIONS QUE NO SEMBLEN FAVORABLES. PERÒ POTSER NI GUANY NI PÈRDUA. PER A NOSALTRES, NOMÉS L'INTENT. LA RESTA NO ÉS COSA NOSTRA. 58 59 60 61 Bibliografia ALCOVER, Antoni M. Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó. MESQUIDA, Biel. Plagueta de bord. Volum I. Editorial Moll, Palma, 1996. http://blocs.mesvilaweb.cat/bielmengual AAVV. Pregons i parlaments de les Festes des Vermar. Ajuntament de MORRO I MARCÉ, Mateu. Pagesos. Edicions Documenta Balear. Binissalem. Binissalem, 2006. Palma, 2005. DOLÇ DOLÇ, Miquel. Elegies de Guerra. Editorial Moll. Palma, 1991. MOYÀ, Llorenç. Oracions per necessari. Llibreria Jovellanos. Palma, 1983. CAPÓ JUAN, Josep. La vila de Santa Maria del Camí. Edició de l’autor. Palma 1980. ORDINAS I MARCÉ, Gabriel. Un arrendament de les vinyes de Can Fuster. Revista Coanegra, 160, Maig 1998. CAPÓ JUAN, Josep. Santa Maria del Camí. Corpus de toponímia de Mallorca. Tom V. J. Mascaró Pasarius. Palma, 1986. PASCUAL, Aina. Casa i Estament social a la ruralia mallorquina. Ajuntament de Binissalem, 1997. CAPÓ JUAN, Josep, MORRO I MARCÉ, Mateu. Llegendes i rondalles santamarieres. Ajuntament de Santa Maria del Camí, 2007. ROSSELLÓ DE SON FORTESA, Joan. Obres Completes. Impremta Politècnica, Palma, 1992. JAUME MIRALLES, Juan. “Es Vinyòvol” (1931) a Cuentos, costumbres y escenas de nuestra payesía vol 1. Edicions Cort, Palma 1978. VIRGILI MARÓ, P. Geòrgiques. Traducció i revisió de Miquel Dolç. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1963. LLABRÉS, J. i VALLESPIR, J.: Els nostres arts i oficis d’antany. Vol. I-VII. Ed. Estudis monogràfics del Museu de La Porciúncula. Palma, 1980-1987. 62 ❧ 63 Totes les fotografies s’han fet a la comarca de la D.O. Binissalem durant els anys 2008-2009. Els catàleg s’ha imprès a la impremta Mundo de Palma el mes de juny del 2009 amb motiu de l’exposició El Vinyet, inaugurada el 7 de juliol a les sales del centre de cultura de la Misericòrdia del Consell de Mallorca.