Joc de basquetbol

INTRODUCCIO
às un joc d'acció rà pida. Es practica entre dos equips de cinc jugadors cadascun. L'objectiu del joc és
obtenir més punts que l'equip contrari en un temps donat, anotant punts en introduir la pilota en el cistell de
l'altre equip. Es tracta d'impedir al seu torn que l'adversari entre en possessió de la pilota i encistellada.
La pilota pot ser passada, tiratge, colpejada, rodada o botada en qualsevol adreça, en subjecció les regles
pròpies del joc. El partit consta de dos temps de 20 minutos cadascun i un descans de 10 minuts.
El reglament oficial de la F.I.B.A (Federació internacional del básquetbol amateur) prohibeix
explÃ−citament l'empat, per la qual cosa en aqueix cas es juga una o més pròrrogues de cinc minuts
cadascuna fins que s'aconseguisca una victòria. L'à rbitre inicia el joc llançant pilota a l'aire des del centre
del camp
El bà squet és un joc d'equip. à s més, dirÃ−em que és un joc on l'acció col·lectiva és
fonamental per a manejar els equips i aconseguir els objectius proposats. No obstant açò, per a formar
aquesta tècnica col·lectiva és necessari que els jugadors que formen el nostre equip reunisquen els
elements que possibiliten la construcció d'aquest grup que ha de rodar corporativament com una unitat
Si bé l'alçada és un factor important en la configuració d'un bon jugador, no constitueix en absolut un
element decisiu. L'agilitat, els reflexos, la rapidesa, el sentit de la posició, el dosatge de l'esforç, la serenitat
-especialment en els últims moments del partit, quan l'encert en un llançament a cistella pot ser decisiu- i la
precisió són qualitats que distingeixen al jugador del básquetbol.
Aquesta prà ctica esportiva ha aconseguit un desenvolupament molt notable que es manifesta tant en el
terreny de la tècnica com en el de la preparació fÃ−sica.
A causa del seu dinamisme, espectacularitat i a la freqüència d'accions anotadores, és un dels esports
amb major nombre d'espectadors i participants en el món.
1.- HISTÃ RIA DEL BASQUETBOL.
Si ben llunyanament podem trobar en les èpoques dels grecs o dels asteques, referències sobre el bà squet,
el principi d'aquest joc modern té els seus orÃ−gens en una escola nord-americana l'any 1891. El
promotor d'est va ser un tal James Naismith, instructor d'esport en el YMCA (Associació de Joves
Cristians) en Springfield. James va especificar les tretze regles bà siques
del bà squet les quals à dhuc estan vigents, no obstant això s'han efectuat algunes modificacions per
adequar-les a les noves èpoques on el joc, principalment, es basa en la rapidesa amb que s'anoten els punts i
en la forma espectacular d'anotar-los.
1
Ocasionat pels llargs hiverns que sofria Springfield, i amb la urgència que els seus alumnes es mantinguessin
entretinguts i en bones condicions fÃ−siques, James va considerar crear un nou joc que es pogués jugar
sota sostre i en espais reduïts.
Després de passar alguns mesos estudiant altres esports existents i adoptant el més atractiu de cadascun,
Naismith aconsegueixo establir una sèrie de requisits que hauria de tenir aquest nou esport:- Afinitat per la
Pilota.- Fà cil d'aprendre- Que pogués ser jugat en qualsevol terreny- Atac permanent de la meta- Que hi
hagués un balanç entre l'atac i la defensa- No Fos un esport agressiu
AixÃ− va ser com a poc a poc i després de diversos assajos, per fi James crea l'esport conegut com
Basketball basket (cistella) i ball (pilota), La imatge del joc era simple; es jugaria solament amb les mans i
tindria com a obje ctiu ficar la pilota en una cistella, d'on prové el seu nom.
Els principis bà sics creats per James van ser:
1. La pilota serà esfèrica i pot ser llançat amb una o dues mans sense importar la seva adreça.
2. Tot jugador pot col·locar-se en el terreny de joc on li agradi i en qualsevol moment.
3. No es pot retenir la pilota i córrer amb ella.
4. Els dos equips jugaran junts sobre el terreny, però està prohibit el contacte entre els jugadors.
5. La meta ha de ser elevada, horitzontal i de dimensions petites perquè hagi de recórrer-se més a la
destresa que a la potència
6. Els equips estarien conformats per nou jugadors
El primer joc de bà squet oficial va ser jugat en el gimnàs de YMCA el 20 de gener de 1892. En 1894 es va
establir el va tirar lliure; en 1897 es reglamenten cinc jugadors per equip i en 1904 es va definir la grandà ria
de la pista.
El bà squet femenÃ− va començar en 1892 a la universitat de Smith quan Senda Berenson, professora
d'educació fÃ−sica, realitzá alguns canvis a les regles de James per ajustar-los a les dones. El primer partit
oficial va ser jugat a Estats Units en 1893.
El bà squet es va difondre rà pidament per tots els Estats Units i Canadà i ascendit a categoria OlÃ−mpica
en 1936. L'esport a nivell mundial està regulat per la Federació Internacional de Bà squet Amateur
(*FIBA) i es realitzen campionats cada cert temps.
El bà squet segueix sent el mateix des dels seus inicis, on més que el contacte fÃ−sic fort preval, la
tècnica i habilitat de cada jugador. El bà squet s'ha transformat en un dels esports més seguit a nivell
mundial.
2.- REGLAMENT DEL BASQUETBOL.
Les regles van ser aprobades per el Comité Central de FIBA RÃ−o de Janeiro, Brasil, 29 d' abril de 2012, i
aplicables des de el 01 de octubre de 2012
2.1.- ELEMENTOS DE JUEGO:
2
El cam de jog :
Un camp de bà squet té aquestes caracterÃ−stiques: forma rectangular i superfÃ−cie dura, de 26 m de
longitud i 14 m d'amplà ria. En els camps coberts, l'altura del sostre ha de ser, com a mÃ−nim, de 7 m. t. El
cercle ha de tenir un radi d'1,80 m i ha d'estar dibuixat o traçat exactament en el centre del camp. Taulers i
cistelles
Els dos taulers han de ser de material transparent, amb un espessor de 3 cm constar d'una sola peça. Han de
tenir 1,80 m en sentit horitzontal i 1,20 m en vertical. Les vores hauran d'estar marcats amb una lÃ−nia blanca
de 5 cm. d'ample. El cèrcol ha d'estar subjecte al tauler i col·locat sobre un plà nol horitzontal, a 3,05 m
del terreny, equidistant de les dues vores verticals del tauler. Aquesta mesura és molt important i no pot
variar ni tan sols en alguns mil·lÃ−metres.
Drets i obligacions Un equip de bà squet consta de cinc jugadors en el camp, un dels quals és el capità , i
d'altres cinc en la banqueta. En competicions internacionals el conjunt de jugadors és de dotze, dels quals
cinc estan sobre el terreny de joc i set en la banqueta, per als canvis. Cada jugador ha de portar marcat davant i
darrere de la seua samarreta un nombre, que ha de ser de color indeleble i diferent al de la samarreta. La
numeració per equips ha d'anar del 4 al 15 en les competicions internacionals,
El capità és el representant del seu equip i es pot dirigir als à rbitres en relació amb interpretacions sobre
les decisions d'aquests o per a obtenir possibles informacions. Si aquest jugador, per qualsevol motiu, ha
d'abandonar el terreny de joc, ha de comunicar a l'à rbitre (normalment al primer à rbitre) quin jugador ho va
a substituir durant la seua absència. L'entrenador de l'equip ha d'anar vestit de forma diferent a la dels
jugadors que estiguen sobre el terreny de joc,
2.2.- PRINCIPALS REGLES
El partit es divideix en dos temps de vint minuts de joc, efectiu cada temps amb un descans de deu minuts
(cada temps es divideix en dues quarts). L'equip visitant escull camp en el primer temps. Si el partit és en
camp neutral. Es farà per sorteig.
Salt entre dos S'efectua cada vegada que l'à rbitre posa en joc la pilota, llançant-ho a l'aire entre dos
jugadors contrincants. Per a realitzar-ho, els dos jugadors han de situar-se de manera que els seus peus
estiguen en la meitat del cercle central més pròxim a la seua pròpia cistella i que un peu estiga el més
a prop possible del punt central del dià metre del cercle. A continuació un dels à rbitres ha de llançar la
pilota perpendicularment entre els dos jugadors. Cap dels dos jugadors pot tocar la pilota després que
aquest haja arribat a la seua altura mà xima. Si caiguera al sòl sense que almenys un dels jugadors ho
haguera tocat, l'à rbitre fa repetir el salt. Els jugadors en qüestió no poden tocar la pilota fins que aquest
aconseguisca la seua mà xima altura i no abandonar el sector de salt fins que la pilota haja sigut aconseguit.
Els jugadors, en el salt, no poden tocar-ho més de dues vegades.
Realització d'una cistella Un encistellada és và lid si la pilota entra en el anell per la part superior i ho
travessa o es para en la xarxa. Una encistellada feta des de qualsevol part del camp val dos punts. Una
encistellada efectuada per tir lliure val un punt. Si la pilota entra en la cistella per sota, es considerada pilota
3
morta i es lliurarà a l'equip contrari perquè ho pose en joc des de la banda. IInterceptar una pilota en
atac:Un jugador atacant situat dins de la zona dels tres segons no pot tocar o agafar la pilota quan aquest es
troba en la seua fase descendent a una altura superior a la del nivell del cèrcol, ja siga que es tracte d'una
passada o d'un intent d'encistellada. Quan la pilota toque el anell o el tauler, acaba aquesta restricció. Un
jugador atacant no ha de tocar ni la cistella ni el tauler contrari mentre la pilota, procedent d'un tir, estiga
sobre el anell .
Interposar-se a la pilota en la defensiva: Un jugador defensiu no haurà de tocar la pilota després que ha
començat a caure en tirar un contrincant al cistell i mentre la pilota està sobre el nivell del cèrcol.
Aquesta restricció s'aplica únicament a un tir a cistell (no a una rematada) i solament fins que la pilota haja
tocat el cèrcol o fins que es faça evident que no ho tocarÃ
Un jugador defensiu no haurà de tocar el propi cistell o tauler mentre la pilota està en contacte amb el anell
durant un intent de consecució d'un cistell, o tocar la pilota o el cistell mentre la pilota es troba dins
d'ell.Com es posa la pilota en joc després de marcar-se un cistell«Després de ser aconseguit un cistell
des del terreny de joc, qualsevol jugador contrari a l'equip al que s'acrediten els punts posarà la pilota en joc
des d'un punt qualsevol fora de la lÃ−nia de fons on el cistell haja sigut assolit. Podrà llançar la pilota des
de qualsevol punt situat darrere de la lÃ−nia de fons o podrà passar-ho a un company d'equip situat darrere
d'aquesta lÃ−nia. No podran consumir-se més de cinc segons a realitzar el servei, explicant-se aquests a
partir del moment en què la pilota es troba a poder del primer jugador situat fora de la lÃ−nia de fons.
L'Õrbitre no haurà de tocar la pilota, llevat que fent-ho ajude a posar-ho en joc amb major rapidesa. Els
adversaris del jugador que ha de posar la pilota en joc no tocaran la pilota. Es deixarà passar que un adversari
ho toque accidental o instintivament, però si retarda el joc interferint la pilota, haurà de ser sancionat amb
una falta tècnica.
Després de l'últim tir lliure, la pilota haurà de traure's de banda: a)Per qualsevol jugador contrari del que
ha llançat el tir lliure, des de darrere de la lÃ−nia de fons, si el tir va ser aconseguit, o b) Per qualsevol
company d'equip del jugador que ha llançat el tir lliure i des de la meitat del camp de joc, si aquell va ser
conseqüència d'una falta tècnica comesa per un Entrenador o substitut, i tant si va ser convertit el tir o
no.
Qui perd el partit: Perd el partit, naturalment, l'equip que marca menys punts. Pot perdre també la trobada
un equip que es retire després d'haver sigut convidat a jugar pel primer à rbitre o bé un equip que es
quede en el camp amb un nombre de jugadors inferior a dos. Tempteig empatat i perÃ−ode extra.«Si el
tempteig està empatat en acabar el segon temps, es continuarà el joc durant un perÃ−ode extra de cinc
minuts o durant tots els perÃ−odes de cinc minuts que siguen necessaris per a desfer l'empat. Abans de la
primera pròrroga, els equips tiraran a sort per a escollir cistell i canviaran de cistells al començament de
cada pròrroga addicional. Es concedirà un descans de dos minuts abans de cada pròrroga. Al
començament de cada pròrroga la pilota serà posada en joc en el centre.
Final del partit: un partit finalitza quan el cronometrador indica la terminació del temps de joc amb un
xiulet o qualsevol altre senyal acústic.
Canvis. Es poden fer canvis en les següents situacions:
a) retenció de pilota b) mancada c) expulsió d) joc parat per lesió o per qualsevol altre motiu indicat
per l'Ã rbitre.
Com es juga la pilota En bà squet la pilota es juga amb les mans. Està sancionat el donar-li amb els
peus o amb els punys.
4
Control de la pilota: Un jugador controla la pilota quan ho té en les mans o ho fa botar. Moviments
amb la pilota Un jugador pot avançar amb l
Un jugador defensiu no haurà de tocar el propi cistell o tauler mentre la pilota està en contacte amb
el anell durant un intent de consecució d'un cistell, o tocar la pilota o el cistell mentre la pilota es troba
dins d'ell.Com es posa la pilota en joc després de marcar-se un cistell«Després de ser aconseguit
un cistell des del terreny de joc, qualsevol jugador contrari a l'equip al que s'acrediten els punts
posarà la pilota en joc des d'un punt qualsevol fora de la lÃ−nia de fons on el cistell haja sigut assolit.
Podrà llançar la pilota des de qualsevol punt situat darrere de la lÃ−nia de fons o podrà passar-ho
a un company d'equip situat darrere d'aquesta lÃ−nia. No podran consumir-se més de cinc segons a
realitzar el servei, explicant-se aquests a partir del moment en què la pilota es troba a poder del
primer jugador situat fora de la lÃ−nia de fons. L'Õrbitre no haurà de tocar la pilota, llevat que
fent-ho ajude a posar-ho en joc amb major rapidesa. Els adversaris del jugador que ha de posar la
pilota en joc no tocaran la pilota. Es deixarà passar que un adversari ho toque accidental o
instintivament, però si retarda el joc interferint la pilota, haurà de ser sancionat amb una falta
tècnica.
Després de l'últim tir lliure, la pilota haurà de traure's de banda: a)Per qualsevol jugador contrari
del que ha llançat el tir lliure, des de darrere de la lÃ−nia de fons, si el tir va ser aconseguit, o b) Per
qualsevol company d'equip del jugador que ha llançat el tir lliure i des de la meitat del camp de joc, si
aquell va ser conseqüència d'una falta tècnica comesa per un Entrenador o substitut, i tant si va
ser convertit el tir o no.
Qui perd el partit: Perd el partit, naturalment, l'equip que marca menys punts. Pot perdre també la
trobada un equip que es retire després d'haver sigut convidat a jugar pel primer à rbitre o bé un
equip que es quede en el camp amb un nombre de jugadors inferior a dos. Tempteig empatat i
perÃ−ode extra.«Si el tempteig està empatat en acabar el segon temps, es continuarà el joc durant
un perÃ−ode extra de cinc minuts o durant tots els perÃ−odes de cinc minuts que siguen necessaris per
a desfer l'empat. Abans de la primera pròrroga, els equips tiraran a sort per a escollir cistell i
canviaran de cistells al començament de cada pròrroga addicional. Es concedirà un descans de dos
minuts abans de cada pròrroga. Al començament de cada pròrroga la pilota serà posada en joc en
el centre.
Final del partit: un partit finalitza quan el cronometrador indica la terminació del temps de joc amb
un xiulet o qualsevol altre senyal acústic.
Canvis. Es poden fer canvis en les següents situacions:
a) retenció de pilota b) mancada c) expulsió d) joc parat per lesió o per qualsevol altre motiu indicat
per l'Ã rbitre.
Com es juga la pilota En bà squet la pilota es juga amb les mans. Està sancionat el donar-li amb els
peus o amb els punys.
Control de la pilota: Un jugador controla la pilota quan ho té en les mans o ho fa botar. Moviments
amb la pilota Un jugador pot avançar amb la pilota en qualsevol adreça, sempre que observe les
següents normes: a) quan reba la pilota estant aturat, pot girar pivotando sobre un peu qualsevol; b)
quan rebre la pilota estant en moviment o després d'un dribling pot fer un doble temps per a
parar-se o lliurar-se de la pilota. El primer temps és: -Quan el jugador té un dels peus en contacte
amb el sòl en el moment en què rep la pilota; -Quan el jugador, havent bloquejat la pilota en l'aire, o
siga, amb els peus separats de la terra, toca el terreny amb un peu o amb els dos simultà niament. El
segon temps es verifica quan el jugador, després d'haver efectuat el primer temps, toca novament el
5
terreny amb un peu o amb els dos simultà niament.
Un jugador que es pare segons autoritza el reglament i un dels seus peus es troba mes avançat que
l'altre, pot girar sempre que utilitze el peu endarrerit com a pivot. Si els dos peus es trobaren en la
mateixa altura el jugador pot llavors utilitzar qualsevol peu indistintament per a pivotejar.Si un
jugador que rebre la pilota estant aturat o bé que es pare en posició reglamentà ria amb la pilota en
les mans, pot elevar el peu pivot o saltar per a tirar al cèrcol o per a passar, però ha de desprendre's
de la pilota abans que els seus peus toquen novament el terreny.
Si en canvi inicia dribling, no pot moure el peu pivot fins que haja soltat la pilota. El seguir avançant
amb la pilota fora de les esmentades normes se sanciona amb la falta anomenada ¨passos¨.
Retenció de la pilota Es diu retenció de la pilota quan dos jugadors d'equips contraris bloquegen amb
una o amb les dues mans la pilota i també quan un jugador no ho juga o no fa cap moviment per a
posar-ho en joc durant cinc segons. Posar la pilota en joc vol dir passar-ho, fer-ho rodar, rebotar o
botar o bé tirar al llaure
Casos especials de retenció: Si la pilota ix del camp i abans d'eixir ha sigut tocat simultà niament per
dos jugadors contrincants .O si l'arbitre dubte sobre que jugador ha sigut l'ultime a tocar-ho o bé si
els à rbitres no estan d'acord, s'ha de reprendre el joc amb un salt entre els dos jugadors que han
intervingut, que s'efectuara des del circule mes pròxim al punt pel qual ha eixit la pilota.
Quan queda retingut en els suports de les cistelles es posa novament en joc amb un salt dels dos
contrincants en la lÃ−nia de tir lliure mes aproxima, llevat que la retenció ocorreguera com a
conseqüència d'un tir lliure per falta tècnic d'un entrenador o reserva, en aquest cas la pilota es
posa en joc en forma prevista.
Jugador fóra del camp Es considera que un jugador esta fora del camp quan trepitja la ratlla que
delimita el camp o ix més enllà de la mateixa.
la pilota esta fora del camp quan toca a un jugador que esta situat fora del rectangle de joc o a
qualsevol persona o cosa que aquest damunt o fora de la ratlla de limite i tan ben quan toca el terreny
mes fora d'aquesta lÃ−nia o la part posterior dels taulers .
Se diu pivotejar el moure un peu en qualsevol adreça mentre l'altre, permaneix en contacte amb el
sòl. En aquest cas no es fan"passos». Tot jugador haurà d'acostumar-se a executar aquesta regla
tècnica.
Dribling Es quan un jugador imprimeix a la pilota un impuls, llançant-ho, espentant-ho, fent-ho
rodar o rebotar i ho torna a tocar abans que ho faça un altre jugador. A cada impuls, la pilota ha de
tocar el sòl, excepte quan es comença, que pot llançar-se una sola vegada la pilota cap amunt, o
siga, que un jugador abans de començar a botar la pilota, pot llançar-ho a l'aire i tocar-ho abans
que arribe al sòl. El dribling finalitza en el moment en què el jugador toca la pilota amb les dues
mans simultà niament o bé ho deté amb una mà o amb les dues. Mentre el jugador no té
contacte amb la pilota, o siga, entre un pot i l'altre, pot fer els passos que desitge.
Una vegada finalitzat el dribling, el jugador no pot seguir driblant, llevat que la pilota haja tocat a un
altre jugador, al cèrcol o al tauler o bé que un jugador contrari li haja donat un colp, provocant que
el driblador perdera el control de la pilota. De no ser aixÃ−, l'iniciar un altre dribling és falta.
Tirs lliures Son tirs directes al anell que no poden ser obstaculitzats. D'entrar la pilota en la cistella,
l'encistellada val un punt. Aquests tirs s'efectuen des de darrere de la lÃ−nia de tir lliure.
6
Jugador designat per a llançar un tir lliure: Quan l'à rbitre sanciona amb una falta personal i
concedeix dos tirs lliures, indica a quins jugador li han fet la personal i és aquest el que ha de
llançar els tirs lliures. Si ho fera un altre jugador, encara que entrara el tir, no seria và lid, passant
llavors la pilota a poder de l'equip contrari per a posar-ho en joc des de fora del camp, o siga, des de la
banda, a l'altura de la lÃ−nia de tir lliure.
Si un jugador, erròniament, llança un tir lliure en la seua pròpia cistella, s'anul·la el tir, tant si hi
ha encistellada com si no i es repeteix en l'altra cistella (es tracta d'un cas que supose que no haurÃ
passat mai,
Si el jugador designat per a tirar haguera de retirar-se per lesió, llavors els tirs els efectua el que ho
substitueix.
En cas que no hi haguera jugadors reserves, tirarà la personal el capità o qualsevol un altre jugador
que aquest designe. Si el que ha de tirar ha de ser canviat per un altre, ha d'efectuar el tir abans de
retirar-se.
Les Faltes tècniques les pot tirar qualsevol jugador de l'equip que ha resultatt beneficiat.Normes
sobre el tir lliure
Un tir lliure s'ha de dur a terme abans de transcorreguts cinc segons d'haver-se posat la pilota a la
disposició del jugador encarregat d'executar-ho i de manera que la pilota entre en la cistella o toc el
anell abans que toque un altre jugador.
A més, ni el jugador que tira ni cap altre jugador poden tocar la pilota o la cistella mentre la pilota es
dirigeix cap a la cistella, està en contacte amb la cistella o dins d'ella.
El jugador que a tirat no pot trepitjar la lÃ−nia de Tir lliure ni sobrepassar-la. Els altres jugadors de
tots dos equips no poden trepitjar les lÃ−nies de l'Ã rea de tir lliure ni penetrar en la mateixa i tampoc
molestar al jugador que està tirant
Col·locació dels jugadors en el tir lliure. Dos jugadors de l'equip contra el qual es tira es col·loquen
al costat del tauler, a cada costat en els dos primers espais.Poden situar-se a més altres dos jugadors
al llarg de l'Ã rea, de manera que s'alternen jugadors d'un equip i de l'altre...
Ningún jugador pot moure's del seu lloc fins que la pilota haja tocat el cèrcol.
Represa del joc :després d'un tir lliure sense encistellar. Si l'últim dels tirs efectuats com a
conseqüència d'una falta no entra en la cistella, la pilota roman en joc. Si en canvi no toca ni el anell
ni el tauler i ix del camp, l'equip contrari ho posa en joc des de la lÃ−nia de banda, a l'altura de la
lÃ−nia de tir lliure. Si no es toca, ni tauler ni cèrcol i la pilota cau dins del terreny de joc, cap jugador
pot agafar-ho per a seguir el joc, sinó que ha de lliurar-se a l'equip contrari, que ho posa en joc com en
el cas anterior.
Quan es tracta d'un tir lliure com a conseqüència d'una falta tècnica contra l'entrenador o un
reserva, llavors posa la pilota en joc un jugador qualsevol de l'equip que ha tirat i ho ha de fer a l'altura
del mig camp.
Falta personal, és la comesa per un jugador que implica contacte personal amb un contrincant.
Bloqueig, és un contacte personal que impedeix el que un adversari que no té la pilota, es desplace.
7
Agarrar és restringir la llibertat de moviments d'un adversari per mitjà d'un contacte
personal.Quan un jugador està marcant a un contrincant per l'esquena i resulta un contacte personal,
es produeix una falta personal.
Els à rbitres hauran de dedicar especial atenció a aquest tipus infraccions. El fet que el Jugador
defensiu estiga intentant jugar la pilota, no justifica el que establisca contacte amb el qual es troba en
possessió del mateix.
Si el jugador defensiu ocasiona un contacte personal en el seu intent d'arribar a la pilota des d'una
posició desfavorable haurà de ser penalitzat. Un jugador no haurà de subjectar, espentar, carregar,
ficar la cameta o impedir l'avanç d'un jugador contrari estenent els braços, malucs o genolls, o
doblegant el cos per a adoptar qualsevol altra posició diferent de la normal, ni podrà utilitzar
violències de cap gènere.
No haurà de tocar a cap contrincant amb la mà , llevat que aquest contacte siga només amb la mÃ
del jugador contrari, mentre la té sobre la pilota, i es produïsca incidentalment en intentar jugar la
pilota, exceptuant la situació en què l'altre jugador està en l'acte de tirar a cistell.
El contacte ocasionat per un jugador defensiu en acostar-se per darrere a un adversari que té la
pilota, és una forma d'espentar, i l'originat per l'impuls adquirit per un jugador que ha tirat a cistell,
és una forma de cà rrega.
Un jugador que efectua un regateig no haurà de carregar ni entrar en contacte amb un jugador
adversari que es trobe en el seu camÃ−, ni tractarà d'efectuar un regateig entre dos adversaris o entre
un adversari i una lÃ−nia de demarcació, llevat que l'espai que dispose siga tal que existisca una
possibilitat raonable de passar sense efectuar contacte algun.
Si el jugador que efectua el regateig, en el seu intent de passar a un jugador adversari, ha aconseguit
avançar el cap i els muscles pel que fa a aquest adversari, sense haver ocasionat cap contacte
personal, la major responsabilitat en cas de qualsevol contacte que poguera Produir-se a partir de
llavors, serà de part del jugador defensiu.
Si el jugador que efectua el regateig avança en lÃ−nia recta, té dret a tal camÃ−, però si un
contrincant aconsegueix establir una posició defensiva legal en aquest camÃ−, el jugador que avança
en regateig ha d'evitar el contacte, canviant d'adreça o finalitzant el regateig.
El jugador que efectua una pantalla (intenta evitar que un contrari abast una posició determinada) i
que fa molt poc esforç per a jugar la pilota, té la major responsabilitat si es produeix un contacte:
a) Si se situa tan prop d'un adversari que s'origine una cà rrega o un contacte quan aquest adversari
efectua moviments normals o
b) Si s'interposa tan rà pidament en el camÃ− d'un contrari en moviment, que l'espenta o la cà rrega
no poden ser evitats.
Penalització: Es carregarà una falta personal a l'infractor en tots els casos. A més: a) Si la falta
és comesa a un jugador que no està en acció de tirar a cistell, la pilota serà posada en joc per
l'equip no infractor des de la lÃ−nia lateral, en el punt més proper a aquell en què va tenir lloc la
falta.
Falta personal intencionada às la que es fa deliberadament i es considera falta greu, classificada entre
la falta personal i la desqualificació.
8
Falta personal doble: Quan dos jugadors contrincants cometen falta personal recÃ−procament quasi al
mateix temps, es diu falta personal doble. En aquest tipus de faltes no s'atorga cap tir lliure però
s'anota una falta personal a cadascun dels jugadors. Es reprèn el joc amb un salt entre els dos
jugadors des del cercle més pròxim.
Quan assenyale la falta, l'à rbitre indicarà a l'Anotador el nom del jugador infractor, i llavors
lliurarà la pilota a l'equipe adversari perquè efectue el servei des de la lÃ−nia lateral.b) Si la falta
és comesa a un jugador que està en acció de tirar a cistell:
1) Si el cistell és convertit es donarà per và lid, i, a més, serà concedit un tir lliure.
2) Si el cistell no és convertit es concediran dos tirs libres.en quant assenyale la falta, l'Õrbitre
indicarà a l'Anotador el nombre del jugador infractor i posarà la pilota a la disposició del jugador
que ha de llançar el tir o tirs lliures.
Una falta intencionada és una falta personal comesa deliberadament per un jugador, i d'una gravetat
situada entre la d'una falta personal normal i la d'una falta descalificant
. El jugador que deliberadament ignora la pilota i causa un contacte personal amb un adversari que
té possessió de la pilota, comet una falta intencionada. En general, açò també és aplicable en
el cas de les faltes comeses en la persona d'un jugador que no té la pilota.
El jugador que té possessió de la pilota també pot cometre una falta intencionada si entra
deliberadament en contacte amb un adversari. El jugador que comet faltes intencionades repetidament,
podrà ser desqualificat.
Penalització: S'anotarà una falta personal a l'infractor i, a més, es concediran dos tirs lliures. Si la
falta és comesa contra un jugador en acció de tirar a cistell i el cistell és aconseguit, el tant serÃ
và lid i, a més, es concedirà un tir lliure.
Doble falta és la produïda quan dos jugadors d'equips oposats cometen faltes personals, l'un contra
l'altre, aproximadament al mateix temps. En cas d'una doble falta no es concedirà cap tir lliure, però
es carregarà una falta personal a cada jugador infractor.
La pilota serà posada en joc en el cercle més proper mitjançant un salt entre els dos jugadors en
qüestió, llevat que s'haja aconseguit una cistella và lida al mateix temps, en aquest cas la pilota
serà posada en joc des de la lÃ−nia de fons.
Regla « Tres-per-dos» Sempre que li siguen concedits dos tirs lliures a un jugador al que li va ser
comesa una falta quan estava en acció de tirar a cistell, si qualsevol o tots dos d'aquests tirs no és
convertit, li serà concedit un tir lliure addicional.
No obstant açò, si el tir o tirs no anaren và lids com a conseqüència d'una violació comesa pel
propi llançador o per un company d'equip, aquest tir lliure addicional no serà concedit.
Dret de Opció Un equip al que li han sigut concedits dos tirs lliures pot optar per llançar els tirs o
per posar la pilota en joc des de fora de banda a l'altura del punt mitjà de la lÃ−nia lateral. La
decisió la prendrà el Capità de l'equip, qui indicarà , per pròpia iniciativa, i immediata i
clarament a l'Õrbitre, que la pilota serà posada en joc des de la lÃ−nia lateral. Qualsevol demora del
Capità a fer ús d'aquest dret d'opció invalidarà el citat dret i els dos tirs lliures seran llançats.
El jugador que efectua el servei des de fora de banda pot passar la pilota a un jugador situat en
9
qualsevol punt del terreny de joc. El dret d'opció no s'aplicarà si a un equip li han concedit un o dos
tirs lliures i possessió de pilota.
Falta descalificant: Cualquier infracció flagrant i antiesportiva és una falta descalificable. El
jugador que comet aquesta falta haurà de ser desqualificat i immediatament eliminat del partit.
Cinc faltes: Tot jugador que haja comès cinc faltes, ja siguen personals o tècniques, haurÃ
d'abandonar automà ticament el terreny de joc.
Deu faltes per Equip: despres que un equip ha comès deu faltes de jugador, ja siguen personals o
tècniques, en cada mitja part (els perÃ−odes extra són considerats com una continuació de la
segona part) totes les faltes de jugador posteriors, seran penalitzades amb dos tirs lliures.
Falta comesa per un jugador mentre que el seu equip té possessió de pilota : Una falta comesa per
un jugador mentre que el seu equip està en possessió de la pilota, serà penalitzada sempre anotant la
falta al jugador infractor i concedint la pilota a un jugador oponent, en el punt més proper a aquell
en què es va produir la infracció, fora del terreny de joc en la lÃ−nia lateral.
Regla dels tres segons.Cap jugador de l'equip que té la pilota pot romandre més de tres segons en
l'anomenada «zona dels tres segons» de l'equip contrari, que està compresa entre el fons i el vorell
extrem de la lÃ−nia de tir lliure. Aquesta limitació s'aplica també quan es reprèn el joc des de fora
del camp, en aquest cas els segons es comencen a explicar des del moment en què el jugador que va a
posar la pilota en joc es troba fora del camp i amb la pilota en el seu poder.
Les lÃ−nies que assenyalen l'Ã rea dels tres segons es consideren com parteix integrant d'aquesta motiu
pel qual el jugador que trepitja aquestes lÃ−nies està dins de l'à rea. No s'expliquen els tres segons
quan la pilota ha sigut llançat cap a la cistella o mentre rebota en el tauler i tampoc quan és pilota
morta. ja que en aquests casos cap dels dos equips està a poder de la pilota. A un jugador que bote la
pilota dins de l'à rea dels tres segons se li pot concedir la permanència dins de l'à rea per més
temps per a tirar a la cistella
Regla dels cinc segons S'assenyalarà pilota retinguda quan un jugador. que es troba estretament
marcat i té possessió de la pilota. no ho passa. Llança , colpeja, roda o bota en un espai de cinc
segons.
Regla dels deu segons: L'equip que obté possessió de la pilota en la seua pista posterior haurà de,
dins de l'espai de deu segons, Explicats a partir del moment en què va obtenir la possessió de la pilota
en la pista, fer arribar la pilota a la seua pista davantera. La pilota es troba en la pista davantera d'un
equip quan toca la pista més enllà de la lÃ−nia central o toca a un jugador d'aquest equip que té
part del seu cos en contacte amb la pista més enllà de la lÃ−nia central. Una infracció d'aquesta
Regla constitueix una violació.
Regla dels trenta segons Quan un equip aconsegueix la pilota, ha d'intentar tirar a la cistella abans que
hagen transcorregut trenta segons, en cas contrari comet infracció.
3.- TÃ CNICA DEL BASQUETBOL
3.1.-- Concepte Es defineix com l'execució i mecà nica dels fonaments (bot passada, tir, etc).Diferenciarem:
a) Tècnica Individual: .Se sustenta sobre una determinada capacitat fÃ−sica i psicològica.
b) Tècnica Col·lectiva: Se sustenta sobre la Tècnica Individual i una capacitat psicosocial bà sica
10
(cooperació, disciplina, etc
Alguns moviments d'un jugador de bà squet són fonamentals, doncs en ells es basa tot el joc. Segons un
concepte estricte, els "fonaments" són solament quatre: el bot, la passada, el tir i els moviments defensius.
Existeix altres moviments que no es consideren estrictament fonamentals, com el rebot, el bloqueig, etc
3.2.- Passades: La passada és l'acció per la qual els jugadors d'un mateix equip intercanvien la pilota,
existeixen diferents tipus entre els quals es troben:
• De pit: El més comú, realitzat traient la pilota des de l'altura del pit i arribar al receptor a la mateixa
altura aproximadament, en una trajectòria quasi recta.
• Picat o de pique: En donar la passada es llança la pilota amb la intenció que rebote abans de ser rebut
perquè siga més difÃ−cil tallar-ho i més senzill rebre-ho.
• De beisbol: Semblant al llançament d'un llançador, passada llarga amb una mà .
• De bolos: Donat amb una mà , traient la pilota des de sota la cintura, simulant un llançament de bitlles.
• Per darrere de l'esquena: Com el seu nom indica és una passada efectuada per darrere de l'esquena, amb
la mà contrà ria al lloc en el qual es troba el futur receptor.
• Per sobre del cap: S'usa sobretot pels pivots i en traure un rebot, com el seu nom indica s'efectua llançant
la pilota des de damunt del cap fortament i amb les dues mans.
• Alley-hoop: El jugador llança la pilota a prop i a l'altura de la cistella perquè el company únicament
l'acomode.
• Amb el colze: Popularitzat per Jason Williams, el jugador colpeja la pilota per darrere de l'esquena amb el
colze del braç contrari de la direcció a la qual va a anar la passada.
• Passada de mà a mà : Es realitza quan es té al company receptor molt a prop, de manera que rep la
pilota quasi de mans del passador. En el moment de la passada, la mà que serveix la pilota, li dóna un petit
impuls perquè l'altre jugador puga rebre-la.
3.3.- Tir a cistella. El tir o llançament és l'acció per la qual un jugador intenta introduir la pilota dins del
cèrcol, els tipus existents són:
• Tir en suspensió: Llançament a cistella després d'elevar-se en l'aire, recolzant la pilota en una mÃ
mentre se subjecta amb l'altra, finalitzant el llançament amb un caracterÃ−stic colp de nina.
• Tir lliure: Llançament des de la lÃ−nia de tirs lliures, després d'una falta personal o una falta tècnica.
• Safata o doble ritme : Llançament en carrera, amb una sola mà , després d'haver-hi dau mà xim dos
passos després de deixar de botar la pilota. • Mat o bolcada: Similar a la safata, però introduint la pilota en
la cistella d'a dalt a a baix, amb una o dues mans.
• Ganxo: Llançament amb una única mà , en posició perpendicular al cèrcol, amb el braç estirat,
lliscant suaument la pilota.
• Alley-Hoop: Mat realitzat per un jugador que agafa la pilota en l'aire després de saltar i rebent la passada
11
d'un company en l'aire. Pot o DribleAcció que consisteix que la jugadora embranzida la pilota contra el sòl i
est retorne a la seua mà , els tipus existents són:• De control: En una posició sense pressió defensiva,
mentre el jugador camina, un pot alt i fort a l'altura del jugador. • De protecció: Si la defensa pressiona molt,
el jugador pot botar protegint la ilota amb el cos, donant pots baixos per a dificultar l'arribar a robar-ho. • En
velocitat: En carrera i amb espai per davant, el jugador llança la pilota cap a davant per a córrer amb
més velocitat.
4.- TÕCTICA DEL BASQUETBOL.
4.1.-Concepte às la utilització dels mitjans tècnics de forma intel·ligent en situacions reals de joc.
La tà ctica es pot definir com el sistema de joc, és a dir, la coordinació del joc dels 5 membres de l'equip.
El que determina si s'està atacant o defensant és la possessió o no de la pilota. L'atac: és un conjunt
d'accions d'un equip quan té la possessió de la pilota. Es caracteritza per la necessitat de progressar amb
ella cap a la cistella contrà ria, amb l'objectiu d'anotar punts
Diferenciarem:
a) Tà ctica Individual: .Se sustenta sobre la Tècnica Individual i la capacitat psicològica de cada individu
(Lectura de situacions del joc i presa de decisions).
b) Tà ctica Col·lectiva: .També cridada Tà ctica d'Equip, se sustenta sobre la Tà ctica Individual i la
Tècnica Col·lectiva i requereix una capacitat psicosocial major (aclarits, corts i reemplaçaments,
bloquejos, etc).
4.2.- Posicions dels jugadors: Les posicions de joc dels jugadors són: base, escorta, rà fec, ala-pivot i pivot
Els jugadors s'organitzen segons les diferents tà ctiques o sistemes de joc i aquesta distribució pot ser, per
exemple: dues bases, dos aleros i un pivot o un base, dos aleros i dos pivot...
BASE: També anomenat "*playmaker" (Creador de joc).. En atac puja la pilota fins al camp contrari i
dirigeix el joc d'atac del seu equip, manant el sistema de joc., Les seues caracterÃ−stiques recomanables són
un bon maneig de pilota, visió de joc, capacitat de donar bones passades, bona velocitat i un encertat tir
exterior. En els bases són apreciades les assistències com els punts aconseguits, encara que un bon jugador
ha d'aconseguir ambdues coses. En defensa han de dificultar la pujada de la pilota del base contrari, tapar les
lÃ−nies de passada i estar atent a arreplegar els rebots llargs. Normalment aquests jugadors no són d'una
elevada alçada, (no solen sobrepasar eldos metres9 doncs el realment important és la capacitat
organitzativa i d'adreça de joc.
ESCOLTA: Jugador normalment més baix, rà pid i à gil que la resta, exceptuant a voltes el base. Ha
d'aportar punts a l'equip, amb un bon tir incloent el tir de tres punts, un bon domini de la pilota i una gran
capacitat d'entrar a cistella.
ALERO às generalment d' una altura intermèdia entre els jugadors interiors i els exteriors. El seu joc
està equilibrat entre la força i el tir. às un lloc important, per la seua capacitat de combinar altura amb
velocitat. En atac ha de ser bon tirador de tres punts i aixÃ− mateix saber culminar una entrada fins a sota el
tauler contrari, són peces bà siques a llançar el contraatac i solen culminar la majoria d'ells.
ALA-PIVOT à s un rol més fÃ−sic que el del alero, en molts casos amb un joc molt similar al pivot.
Manté la majoria dels punts en el pal baix, encara que alguns poden arribar a convertir-se en tiradors molt
efectius. Serveixen d'ajuda al pivot per a impedir el joc interior de l'equip contrari, i tanquen el rebot.
12
PIVOT: às cridat també centre. Són els jugadors de major altura de l'equip, i els més forts
muscularment, tenen habilitat per a passades en curt i en rebot i un bon llançament de ganxo i de mitja
distà ncia Se situa en aquest lloc al jugador de major alçada i generalment actua d'esquena al tauler. Es
col·loca prop del cèrcol, al costat de la lÃ−nia de restricció i cap al costat per on s'està jugant la pilota.
La seua acció és començar l'ofensiva des del centre de la lÃ−nia de tir lliure . En defensa cerquen
arreplegar el rebot curt, impedir el joc interior de l'equip contrari i *taponar les entrades de jugadors exteriors.
4.3 -tactica defensiva:
4.3.1 La defensa en bà squet es realitza entre la persona que ataca i la cistela, la posició defensiva
consisteix a flexionar lleugerament els genolls i realitzar desplaçaments laterals intentant robar la pilota o
evitant una acció de passada, tir o intent de penetració a cistella per part del seu rival.
Els diferents tipus de defensa , que pot realitzar un equip son:
.• Defensa individual, també coneguda com a defensa a l'home o defensa d'assignació: Cada jugador
marca a un oponent en concret de l'equip rival.
• Defensa en zones: Quan els jugadors que defensen no marquen un a un als seus oponents de manera
personal, es denomina que marquen en zona esperant al fet que arriben els atacants. Com l'equip posa 5
jugadors en la pista les zones possibles es nomenen 2-3, 3-2, 1-3-1, 3-1-1, 2-1-2, 1-2-2, indicant la posició
dels mateixos.
• Defensa mixta: Seria una combinació dels dos tipus de defenses exposades anteriorment.
4.3.2. Pressió: às una defensa especial que es realitza quan l'equip defensor avança als seus jugadors al
camp contrari per a dificultar el servei o el pas de la pilota per part del rival al seu camp (l'equip atacant
només té 8 segons per a passar del seu camp al del rival), se sol emprar en situacions finals d'una cambra,
d'un partit o quan és molt necessari recuperar la pilota. Normalment s'aplica a tota o a 3/4 parts de la pista
encara que hi ha equips que comencen la pressió en la meitat del camp.
5.- PREPARACIÃ FISICA DEL BASQUETBOL
En el bà squet una bona preparació fÃ−sica és el primer pas perquè un equip siga eficient en les seues
jugades. Un bon condicionament fÃ−sic és prioritari perquè tant el jugador com i! equip aconseguisquen
el seu mà xim rendiment tà ctic, tècnic i psÃ−quic.
La preparació fÃ−sica li proporciona al jugador i a l'equip l'energia i vitalitat necessà ries per a realitzar les
funcions tècniques i tà ctiques requerides pel bà squet.
El condicionament fÃ−sic es dirigeix principalment al desenvolupament de dos sistemes: a) el sistema
múscul-esquelètic i b) el sistema cardio-vascular (equilibri entre el sistema nerviós central, el somà tic i
el vegetatiu
Atès que el bà squet es caracteritza per un joc de tipus acÃ−clic, amb esforços i accions discontÃ−nues, la
preparació fÃ−sica es dirigeix en el sentit que l'esportista funcione sota aqueixa condició, entrenant-se
principalment a força de repeticions que li proporcionen resistència a la velocitat requerida.
La resistència a la velocitat s'aconsegueix sobre la base d'exercicis anaeròbics de resistència a esforços
mà xims en el major temps possible. Al jugador se li condiciona perquè aconseguisca la recuperació
d'energies entre el perÃ−ode de treball i de descans.
13
L'element de força es treballa fonamentalment amb exercicis isomètrics (a força de tensió però sense
moviment) o isotònics (igual tensió però amb moviment). La utilització en l'entrenament de la pilota
medicinal és valuós per al desenvolupament de la força.
La destresa i la coordinació es treballen amb rutines de gimnà stica bà sica i gimnà stica amb aparells.
Una altra part de l'entrenament es refereix especÃ−ficament a les carreres, entenent-se com arrancades,
carreres curtes i rà pides, amb canvis d'adreça. La prà ctica de la carrera augmenta la velocitat dels
jugadors. Es practiquen exercicis per a l'assoliment d'un bon equilibri del cos, domini de la pilota, tècniques
de salt, passades combinades amb diversos exercicis de cultura fÃ−sica, i varis per a exercitar la visió
perifèrica.
El jugar bà squet afavoreix el desenvolupament de cames i de la capacitat respiratòria i cardÃ−aca, limitant
una mica el desenvolupament de la part superior del cos (muscles i músculs dels braços). Per açò
mateix l'entrenador selecciona una sèrie d'exercicis tals com:
1. Salts amb obertura de cames.
2. Flexions de tronc.
3. Exercicis de braços de front i laterals.
4. Exercicis de resistència.
5. Exercicis que contribuïsquen al desenvolupament de la part superior del tronc, a més d'aquells
exercicis que estan directament relacionats com:
1. Carreras amb canvi de ritmes.
2. Carreres curtes amb salts.
3. Pivots a dreta i esquerra.
4. Posicions fonamentals de la defensa.
5. Exercicis d'equilibri
El jugador de bà squet ha de treballar fonamentalment:
• Força
• .2. Velocitat.
• 3. Resistència.
• 4. Habilitat.
• 5. Agilitat.
6.- JUGADORS DE BASQUETBOL MÃ S DESTACATS
Quan es parla de básquet en qualsevol punt del planeta es pensa a Estats Units com a referència. I és que
la millor lliga del món és sens dubte la NBA. AllÃ− juguen els millors del planeta.
Per tant, si alguna cosa queda clar és que el “TopTen” es troba jugant en la NBA. AixÃ− que, aquest
“TopTen” es basa en aquesta competició i en les estadÃ−stiques dels seus jugadors en les tres últimes
14
lligues regulars reflectides en la pà gina oficial de la NBA.
Entre les estadÃ−stiques tingudes en compte aquesta llista destaquen l'eficà cia de cada jugador per partits
jugats, a més dels diferents merits i accions que cada jugador ha realitzat (bloquejos, robatoris, punts, rebots
i assistències) entre la temporada 2009-2010 i la 2011-2012. (de la 2013 encara no hi han dades finals)
6.1 - Llista “top ten” de l'ultima temporada
1. Kobe Bryant (Escolta/Los Angeles.Lakers)
Posició: Escolta .Atura 1,98 m. Pes 93. Edat: 34 anys. 17 temporades en la NBA. Va nà ixer a Filadèlfia .
à s un dels “veterans” de la NBA. Va començar en la NBA en 1996.. Ha aconseguit cinc anells de la NBA
que li acrediten com quÃ−ntuple guanyador de la millor lliga del món. Les seues caracterÃ−stiques són
innombrables igual que els seus èxits. En un sols partit va anotar 91 punts. Va guanyar una medalla d'or al
jocs olimpics de Pekin al 2008, y també als de Londres en 2012
2.- LeBron James (Alero/Miami Heats)
•
Posició: Alero. Altura 2:03 m. Pes: 113,4 kg. Edat 28 anys. Nascut a Ohio popularment conegut com
" *The King", "King James. 10 temporades en la NBA. Malgrat la seua irregularitat, és
capdavantera en eficiència la qual cosa li fa un jugador imprescindible tant per al seu equip com per
a aquest “top10”. Encara que la seua posició és la de rà fec, però el seu talent, versatilitat i un
poderós fÃ−sic li permet jugar tant de base com d'ala-pivot. Va guanyar la medalla d' bronze
representant a EEUU enel jocs olimpics de Atenes al 2004; la d'or al jocs de pekin al 2008 y una altra
d' or al jocs de Londres l' any pasat
3. Kevin Durant (Alero/Okahoma City Thunders)
Posició: Alero. Altura 2:06. Pes: 102 kg. Edat: 24 anys. 06 termporadas en la NBA. Nascut a Washington
DC. Va arribar als Seattle Supersonics en la primera ronda del Draft de 2007. La seua mitjana de 27 punts per
partit ho converteixen en una gran potència per al seu equip. El millor de Durant és que no para
d'aconseguir mèrits, sent encara molt jove.
15
4. Kevin Love (Ala Pivot/ MinnesotaTimberwolves)
Posició Ala pivot Altura 2:08 Pes 118 kg. Edat 25 anys. Cinc Temporades en la NBA . Va nà ixer en Santa
Monica, Califòrnia. Va arribar a la NBA de la mà dels Memphis Grizzlis en el Draft de 2008. Va guanyar
la medalla d'or representant a EEUU en el jocs olimpics de Londres 2012
5. Derrick Rose (Base/Ch.Bulls)
Posició: Base. Altura: 1,88 Pes: 89 Edat 24 anys. 04 temporades en la NBA. Triat en els Draft de 2008 pels
Chicago Bulls.Va nà ixer a Chicago (Illinois). Va guanyar la medulla d'or al mundial del 2010 a Turkia
jugant en la selecció de EEUU
6. Dwight Howard (Pivot/ Los Angeles Lakers)
Posició: Pivot. Altura 2,08 Pes 109 kgr. Edat.27 anys. Va nà ixer a Geòrgia .. 09 temporades en la NBA
.Va arribar a Orlando en el Draft del 2004. La seua habilitat per als taps i la recollida de rebots li fan un gran
jugador. Per aquest motiu siga un dels millors defenses nord-americanes com demostren els seus tres guardons
al Millor Defensa de la temporada, que ha guanyat el jove jugador en les últimes temporades.
7. Chris Paul (Base/L.A.Clippers)
Posició: Base Altura: 1,91 Pes 79 Edat 27 anys. Nascut en Carolina del Nord. 08 temporades en la NBA.
Sens dubte un dels millors bases de la NBA per les seues habilitats i per les seues caracterÃ−stiques. Resulta
16
un segur per al seu equip igual que per a la seua selecció.
8. Pau Gasol (Ala Pivot/L.A.Lakers)
L' UNIC ESPANYOL EN LA “TOP TEN” .
Posició Ala Pivot. Altura: 2,13 .Pes 103 kg. Edat. 32 anys .12 temporades s en la NBA .Va nà ixer a
Barcelona, Espanya, Va arribar a la NBA procedent del FCBarcelona en 2001 quan va ser triat en el Draftf per
Memphis Grizzlis. S'ha convertit en un dels millors estrangers a jugar en la NBA i, sens dubte, en el millor
espanyol tant per la seua qualitat com per la quantitat de trofeus col·lectius i individuals que ha aconseguit
en la lliga nord-americana. Els seus 2,13 metres d'altura i la seua habilitat amb la pilota li caract
9. Steve Nash (Base/Los Angeles Lakers)
Posción: Base. Altura 191 Pese Edat 38 anys.17 temporades en la NBA. Va nà ixer a Sud-à frica i tenen
nacionalitat canadenca. Es caracteritza pel seu gran percentatge d'assistències
10. Carmelo Anthony (Alero/N.Y.Knicks)
Posició: Alero. Altura 2,03 m. Pes 104 kg. Edat 28 anys.. 10 temporades en la NBA. Va nà ixer a Nova
York. Va ser triat en el Draft de 2003 per Denver Nuggets. La seua facilitat anotadora, aixÃ− com la seua
habilitat amb la pilota, li fan ser un jugador especial.
6.2 Jugadors Espanyols más destacats al llarg de la história:
Fernando MartÃ−n
17
Considerat un dels millors jugadors de bà squet espanyols de tots els temps. Va jugar en l'Estudiants, Reial
Madrid, Portland Trail Blazers i en la selecció espanyola, amb els quals va conquistar diferents èxits. Va
ser el primer espanyol a fitxar per un equip de la NBA. Mesurava 2,05 m d'altura i jugava de pivot sempre
amb la samarreta número 10. Com a jugador, va destacar per la seua gran fortalesa fÃ−sica no eximeix de
tècnica i talent
Fernando Romay Jugador de bà squet espanyol amb una altura de 2,13 m.Amb la selecció espanyola
va aconseguir la medalla de plata olÃ−mpica en BÃ squet en els Jocs OlÃ−mpics de Los Angeles 1984.
Va participar també l'els Jocs OlÃ−mpics de Moscou 1980 i en tres *Mundobasket i quatre
Eurobasket.en Espanya va jugar en el Reial Madrid des de 1976 fins a 1993. Durant aquest perÃ−ode
l'equip va obtenir set tÃ−tols de Lliga, cinc de Copa del Rei, dos de Copa d'Europa, tres de Recopa, un
de Copa*Korac, dues de la Copa Intercontinental i un Campionat Mundial de Clubs
Jiménez Jugador de bà squet espanyol dels anys 80' i 90'. Va destacar com a jugador del FC Barcelona,
amb el qual va guanyar set lligues ACB i quatre Copes del Rei, entre altres tÃ−tols, i com a integrant de la
Selecció de bà squet d'Espanya, amb la qual va disputar 186 partits, participant en la consecució de la
medalla de plata en els Jocs OlÃ−mpics de Los Angeles 1984, i en la de l'Eurobasket de Nantes de 1983.
Jugava en la posició d'ala-pivot, i medie 2,05 metres d'altura
Jordi Villacampa Va passar 21 anys en l'elit del bà squet espanyol, jugant tota la seua carrera esportiva en el
mateix club, el Joventut de Badalona en el qual va debutar en 1980 amb només 16 anys, i del que es va
retirar en 1997 amb 34. Amb el seu 1,96 m d'altura, i un fi tir exterior, va ser considerat un dels rà fecs de
major talent d'Europa dels anys 90', Va guanyar 6 tÃ−tols del mà xim nivell, inclosa la Copa d'Europa de
clubs conquistada en 1994. Va ser 158 vegades internacional amb la Selecció de bà squet d'Espanya.
Juan Antonio San Epifanio Popularment conegut com “Epi”, va desenvolupar tota la seua carrera esportiva
professional en el FC Barcelona, on va jugar durant dinou anys aconseguint 20 tÃ−tols de primer nivell. Ã s
considerat el millor jugador d'Europa de la dècada dels 80. Amb 1,98 metres d'altura i actuava en la posició
de rà fec, destacant pel seu gran tir exterior. Durant tota la seua carrera va jugar amb el número 15 en la
samarreta.
Juan Antonio Corbalán Considerat per a molts el millor base europeu dels 80 i un dels millors bases de la
història del bà squet español.ha sigut internacional amb Espanya 177 partits (1972/73 a 1984/85). Destaca
la seua participació en els Jocs OlÃ−mpics de Los Angeles 1984 i en el Campionat Europeu de França
1983 aconseguint en tots dos medalla d'argent
Jorge Garbajosa Va ser internacional amb la selecció espanyola de bà squet en 165 partits. El seu lloc en la
pista, amb les seues 206 cm i 111 kg, era el d'ala-pivot, encara que també es desembolicava puntualment en
el lloc de alero alt. Va jugar també en l'equip canadiense de la NBA :el Torontó-Raptors. Va formar part
18
de l'equip de comentaristes de TVE de bà squet en els Jocs OlÃ−mpics de Londres 2012.
I molts altres Jugadors com Alberto Angulo, Rafael Jofresa, Ferrán MartÃ−nez, Roberto Dueñas, Nacho
Solozabal, Buscató, Nacho Azofra. I els que están actualment triunfant amb la NBA como Ricky Rubio,
Calderón, Mark Gasol, Pau Gasol (citat a la llistta top ten)
VALORACIO
El baloncesto sigue siendo el mismo desde sus inicios, donde más que el contacto fÃ−sico fuerte prevalece,
la técnica y habilidad de cada jugador. El baloncesto se ha transformado en uno de los deportes más
seguido a nivel  mundial.
El baloncesto es un deporte practicado en todo el mundo, los cambios introducidos en el juego han influido en
las acciones individuales y de equipo, aumentando las técnicas, la habilidad y el desarrollo fÃ−sico de sus
practicantes
Debido a su dinamismo, espectacularidad y a la frecuencia de acciones anotadoras, es uno de los deportes con
mayor número de espectadores y participantes en el mundo
El baloncesto es un deporte apasionante para todas las edades y niveles de habilidad, donde la técnica y la
táctica priman sobre la fuera, y a pesar de ello son frecuentes las lesiones causadas por la sobrecarga y los
traumas que devienen de su práctica
23
19