Josep Pla i Casadevall

Josep Pla i Casadevall
Va esdevindre un escriptor català, considerat per a molts com un dels grans prosistes espanyols del segle XX.
Va néixer el 8 de març de 1897 a Palafrugell (Girona), dins d'una família de propietaris rurals, el seu cognom
Pla ve del mas Pla de Llofriu. Als 20 anys estudià la carrera de Dret a Barcelona, allà va entrar en contacte
amb els cercles literaris de la època, especialment en las tertúlies de l'Ateneu. A partir de llavors es va orientar
cap el periodisme, va col·laborar a alguns rotatius, generalment com a corresponsal, fins a la Guerra Civil
espanyola, entre altres: Las noticias, La publicidad y La veu de Catalunya, de Barcelona i El sol y Fígaro, de
Madrid.
En aquell moment es va aficionar a l'escriptura, les seves primeres obres, de caràcter miscel·lani com Coses
vistes (1925); de contingut autobiogràfic, Madrid (1929), o polític, Francesc Cambó (1928). Aquest obres van
reflexar ja el perfil d'un Josep Pla lúcid y sensual, crític i conservador, d'una gran sagacitat verbal, que busca
els seus registres expressius en la llengua parlada.
La Guerra Civil el va portar a viure exiliat a França i a Itàlia.
Al fi de la Guerra Civil, l'any 1939, Josep Pla tornà a residir en les seves terres empordaneses i, condicionat
per les circumstancies polítiques, va tenir que escriure articles per al setmanari Destino en castellà i va
escriure llibres, també en castellà, com Humor honesto y vago (1942) o El pintor Joaquín Mir (1944). Més
tard, ell mateix els traduí al català.
Amb la obra Viatge a Catalunya (1946) ell obrí un llarg període de febril activitat, que inclou un primer intent
de publicació d'obres complertes, un projecte que es va veure truncat per la mort del editor, Josep Maria
Cruzet.
Finalment la producció de Josep Pla queda estructurada en els 46 volums d'Edicions Destino.
Més enllà de la seva aparent diversitat temàtica y formal va escriure altres obres; d'entre elles: dietaris com el
Quadern gris (1966); biografies: Tres artistes (1970); ensajos: Els pagesos (1968), Les hores (1971); llibres
de viatges: El nord (1967); narracions i novel·les: La vida amarga (1967). En aquell moment el lector pot
percebre com aquests volums conflueixen en un espai unitari, on es van composant les vastes memories de
l'autor, concebides com a una crónica de la seva época.
Finalment Josep Pla va morir a Llofriu l'any 1981.
1