REALISME I QÜESTIÓ SOCIAL: 1854-1874. Tio Nelo Tio Nelo. Núm. 12 (26 abr. 1862). Valencia : Juan Guix, 1862. BVNP. Biblioteca Nicolau Primitiu La causa de la llibertat amb què comença el XIX prompte girà cap a posicions més socials. A mesura que el programa lliberal avançava trencant antics equilibris la causa de la igualtat semblava fer-se més popular, més sentida. Molts romàntics i lliberals giraren cap al progressisme per acabar fent-se republicans i federalistes. També molt aviat aparegueren les primeres societats obreres amb els seus butlletins. Altres des del carlisme evolucionaren cap a les posicions d’un catolicisme social o d’un incipient sentiment regionalista. El Mole, en la seua llarga i accidentada vida, en la que hagué de canviar varies desenes de voltes de nom per evitar persecucions i represàlies, juntament amb El Saltamartí, El Tio Nelo o El Crisol així com a través de l’abundant literatura popular que continuava, com en els segles anteriors, circulant quasi sempre al marge dels canals oficialment autoritzats, i segurament més vegades encara escrits i reescrits a mà per ser recitats en places i carrers pels col·loquiers valencians. La causa de la libertad con la que comienza el XIX pronto giró hacia posiciones más sociales. A medida que el programa liberal avanzaba rompiendo antiguos equilibrios la causa de la igualdad parecía hacerse más popular, más sentida. Muchos románticos y liberales giraron hacia el progresismo para acabar haciéndose republicanos y federalistas. También muy pronto aparecieron las primeras sociedades obreras con sus boletines. Otros desde el carlismo evolucionaron hacia las posiciones de un catolicismo social o de un incipiente sentimiento regionalista. El Mole, en su larga y accidentada vida, en la que tuvo que cambiar varias decenas de veces de nombre para evitar persecuciones y represalias, junto con El Saltamartí, El Tio Nelo o El Crisol así como a través de la abundante literatura popular que continuaba, como en los siglos anteriores, circulando casi siempre al margen de los canales oficialmente autorizados y seguramente más veces todavía escritos y reescritos a mano para ser recitados en plazas y calles por col·loquiers valencianos.