Màster en Antropologia i Etnografia Curs 2009-2010 Professors: Manuel Delgado / Gerard Horta Títol de l’assignatura: Teories del trànsit Crèdits: 5 (20 hores) Objectius de l’aprenentatge A partir d’un recorregut pel desenvolupament antropològic de la recerca sobre les manifestacions del trànsit, s’abordaran les principals teories explicatives que n’han resultat amb relació a una heterogènia gamma de medis i processos socials. Sobre la base de la tasca etnogràfica, la comparació i la reflexió teòrica entorn dels contextos convocats com a objecte d’estudi, es pretén comprendre i explicar les instrumentalitzacions del trànsit com a dispositiu per a les relacions socials en qualitat de legitimador d’estratègies individuals o grupals, instrument de control polític, mecanisme regulador social, mitjà per garantir la supervivència del grup a través de la defensa de la identitat, vehiculador de processos de resistència i transformació social, projecció simbòlica del conflicte i, alhora i sobretot, com un mitjà per a la somatització de les dinàmiques socials. Continguts L’assignatura abraça dos eixos que s’aniran encavalcant al llarg del curs. D’una banda, s’incidirà en termes introductoris sobre el paper del cos com a instrument primigeni dels humans i, seguint aquest fil, sobre la varietat de dimensions socials –culturals, polítiques, econòmiques i religioses– de la mística, la possessió, la mediumnitat i el xamanisme; d’altra banda, parallelament, s’incidirà en les teoritzacions i tipologitzacions del trànsit d’entrada a través d’una introducció als models teòrics que estableixen Luc de Heusch (adorcisme/exorcisme), Raymond Firth (possessió espiritual/mediumnitat espiritual/xamanisme) i Jean Duvignaud (trànsit/possessió), emfasitzant-s’hi els models explicatius que, associats a un bon nombre d’investigacions etnogràfiques (vegeu la bibliografia), s’han centrat a estudiar les maneres com el culte organitza camps socials individuals i/o collectius –materials, intellectuals, emocionals; classificacions i conceptualitzacions del món, relacions de poder i processos d’’inferiorització social en què l’abandonament del control corporal per part de grups subalterns expressa la seva marginació– tot fent-los intelligibles respecte als sentits amb què des dels usos del trànsit els grups humans operen dins l’arena social, atenent-hi en conseqüència distintes classes d’enfocaments i interpretacions teòriques tant com de pràctiques i orientacions explícites o implícites per part dels actors socials implicats. Les primeres cinc sessions, impartides per Gerard Horta, significaran una introducció a les dimensions teòriques del trànsit. Les següents cinc sessions, impartides per Manuel Delgado, s’endinsaran en l’estudi de cinc monografies paradigmàtiques dins l’estudi del trànsit. Metodologia i organització general de l’assignatura Classes magistrals, en un nombre de deu sessions de dues hores cada una. Avaluació acreditativa dels aprenentatges Elaboració d’ un treball entorn de la matèria treballada. Bibliografia bàsica BASTIDE, R. (1986 [1960]) Sociología de la religión (2 toms). Xixon: Júcar. BEATTIE, J./MIDDLETON, J. (1969) Spirit mediumship and society in Africa. Londres: Routledge & Kegan Paul. CHAUMEIL, J.P. (1983) Voir, savoir, puvoir. París: EHESC. DD.AA. [DOUGLAS/GLUCKMAN/HORTON] (1991 [1967]) Ciencia y brujería. Barcelona: Anagrama. DOUGLAS, M. (1978 [1970]) Símbolos naturales. Exploraciones en cosmología. Madrid: Alianza. DURKHEIM, E. (1986 [1912]) Les formes elementals de la vida religiosa. Barcelona: Ed. 62 – Diputació de Barcelona. DUVIGNAUD, J. (1979 [1977]) El sacrificio inútil. Mèxic DF: FCE. EVANS-PRITCHARD, E.E. (1980 [1956]) La religión nuer. Madrid: Taurus. GIBBAL, J.M. (1984) Guérrisseurs et magiciens du Sahel. París: Métailié. GIOBELLINA, F. (1985) “El cuerpo sagrado. Acerca de los análisis de fenómenos de posesión religiosa”, pàg. 161-193, evista de Investigaciones Sociológicas, núm. 34 (juny), Madrid. – (1994) Las formas de los dioses. Categorías y clasificaciones en el candomblé. Cadis: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz. GLUCKMAN, M. (1978 [1965]) Política, derecho y ritual en la sociedad tribal. Madrid: Akal. HELL, B. (1999) Possession & Chamanisme. Les maîtres du désordre. París: Flammarion. HEUSCH, L. DE (1973 [1971]) Estructura y praxis. Ensayos de antropología teórica. Mèxic DF: Siglo XXI. LAPLANTINE, F. (1977 [1974]) Las tres voces de la imaginación colectiva. Barcelona: Granica. LEIRIS, M. (1989 [1958]) La possession et ses aspects théâtraux chez les Ethiopiens de Gondar. París: Fata Morgana. LÉVI-STRAUSS, C. (1992 [1958]) “El hechicero y su magia”, dins Antropología estructural. Barcelona: Paidós. MARTINO, E. DE (1999 [1962]) La tierra del remordimiento. Barcelona: Edicions Bellaterra. MÉTRAUX, A. (1968 [1958]) Le vaudou haïtien París: Gallimard. ROUCH, J. (1989 [1960]) La religion et le magie songhay. Brusselles: Université de Bruxelles. SCARDUELLI, P. (1988 [1983]) Dioses, espíritus, ancestros. Mèxic DF: FCE. SCHEFF, J.C. (1986 [1973]) La catarsis en la curación, el rito y el drama. Mèxic DF: FCE. WORSLEY, P. (1980 [1957]) Al son de la trompeta final. Un estudio de los cultos “cargo” en Melanesia. Madrid: Siglo XXI. Bibliografia complementària AUGRAS, M. (1992) Le double et la métamorphose. París: Méridiens. BENEDUCE, R. (2002) Trance e possessione in Africa. Torí: Bollati. BOODY, J. (2005 [1988]) “Spirits and Selves in Northern Sudan: The Cultural Therapeutics of Possession and Trance”, pàg. 398-418, dins M. Lambeck, Anthropology of Religion. Oxford: Blackwell. – (1989) Wombs and alien spirits. Madison: The University of Wisconsin Press. – (1994) “Spirit possession revisited. Beyond Instrumentality”, pàg. 407-434, dins Annual Review of Anthropology, vol. 23, Palo Alto. CALLEY, M. (1965) God’s People: West Indian Pentecostal Sects in England. Londres: Oxford University Press. COMAROFF, J. (1985) Body of power, Spirit of Resistence. Chicago: University of Chicago Press. DEVEREUX, G. (1973 [1970]) Ensayos de etnopisquiatría general. Barcelona: Barral. DURKHEIM, E./MAUSS, M. (1996 [1897, 1898, 1902]) Clasificaciones primitivas. Barcelona: Ariel. DUVIGNAUD, J. (1990 [1973]) Herejía y subversión. Barcelona: Icària. ELIADE, M. (1988) El chamanismo y las técnicas arcaicas del éxtasis. Mèxic DF: FCE. EVANS-PRITCHARD, E.E. (1991 [1965]) Las teorías de la religión primitiva. Madrid: Siglo XXI. FERCHIOU, S. (1993) “Le magico-religieux, espace de liberté et de pouvoir pour les femmes”, dins Création, Liberté, Femmes en Méditerranée. Tunis : CREDIF. FERRÁNDIZ, F. (1995) “Itinerarios de un médium: espiritismo y vida cotidiana en la Venezuela contemporánea”, pàg. 133-166, dins Antropología, núm. 19. – (2004) Escenarios del cuerpo. Espiritismo y sociedad en Venezuela. Bilbao: Universidad de Deusto. FIRTH, R. (1967) Tikopia Ritual and Belief, Londres Allen & Unwin,. HERRENSCHMIDT, O. (1989 [1979]) “Sacrificio simbólico o sacrificio eficaz”, dins M. IZARD/P. SMITH (eds.), La función simbólica. Xixon: Júcar. HERSKOVITS, M.J. (1973 [1948]) El hombre y sus obras. La ciencia de la antropología cultural. Mèxic DF: FCE. HURBON, L. (1978 [1972]) Dios en el vudú haitiano. Buenos Aires: Castañeda. LAN, D. (1985) Guns & Guerrilla. Guerrillas and Spirits Mediums in Zimbabwe. Los Angeles: James Currey-University of California Press. LE GOFF, J. [ed.] (1987 [1968]) Herejías y sociedades en la Europa preindustrial, siglos XVIXVIII. Madrid: Siglo XXI. LÉVI-STRAUSS, C. (1991 [1950]) “Introducción a la obra de Marcel Mauss”, dins M. MAUSS, Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. LEWIS, I.M. (1971 [1956]) Extatic religion: an anthropological study of spirit possession and shamanism Hardmonsworth: Penguin Books. – (2000 [1986]) Religion in context. Cults and charisma. Cambridge: University Press. LIENHARDT, G. (1985 [1961]) Divinidad y experiencia. La religión de los Dinkas. Madrid: Akal. LINDHOLM, C. (2001 [1990]) Carisma. Barcelona: Gedisa. LINSE, U. (2002 [1996]) Videntes y milagreros. La búsqueda de la salvación en la era de la industrialización. Madrid: Siglo XXI. MANNHEIM, K. (1987 [1929]) Ideologia i utopia. Barcelona: Edicions 62-Diputació de Barcelona. MARTINO, E. (1997 [1971]) El mundo mágico. Buenos Aires: Araucaria. Postafaci de Silvia Mancini. MAUSS, M. (1991 [1902-1938]) Sociología y antropología. Madrid: Tecnos. MÉTRAUX, A. (1955) “La comedia ritual en la posesión”, pàg. 25-47, dins Diógenes, núm. 11, Buenos Aires. MOORE, H./SANDERS, T. (2001) “Magical interpretations and material realities: an introduction”, pàg. 1-27, dins MOORE/SANDERS (eds.) Magical interpretations and material realities. Londres: Routledge. ONG, A. (1987) Spirits of Resistance and Capitalist Discipline. Nova York: State University of New York Press. – (1988) “The Production of Possession”, pàg. 28-42, dins American Ethnologist, vol. 15, núm. 1. OROBITG, G. (1997) “El cuerpo como lenguaje. La posesión como lenguaje de género entre los pumé de los llanos de Apure (Venezuela)”, pàg. 71-82, dins Ankulegi, Donostia. POUILLON, J. (1975) Fétiches sans fétichisme. París: Maspero. ROUGET, G. (1990 [1980]) La musique et la transe. París: Gallimard. Pròleg de Michel Leiris. SHARON, D. (1980) El chamán de los cuatro vientos. Mèxic DF: Siglo XXI.