José Antonio Labordeta Canto a libertad Cant a la llibertat Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad. (bis) Hi haurà un dia en que tots a l’aixecar la vista podrem veure una terra on digui llibertat. (bis) Hermano aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Germà, la meua mà, també teu el meu front i aquell teu gest de sempre caurà sense aixecar els huracans de por davant la llibertat. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad Farem camí plegats cap a un mateix destí unint les nostres forces per a poder aixecar a tots els que van caure cridant-ne llibertat. Sonarán las campanas desde los campanarios, y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas dispuestas para el pan I sonaran campanes de tots els campanars, i els nostres camps deserts tornaran a granar unes espigues altes madures per fer el pa. Para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible para empujar la historia hacia la libertad El pa que en un passat mai va ser repartit a aquells hòmens i dones que feren quan pogueren per a empènyer l’història cap a la llibertat. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que empujarla para que pueda ser. També hi sembla possible que aquell matí tan bell, ni tu, ni jo, ni l’altre a veure arribarem. Espentejar-lo hauríem per a que pugui ser. Que sea como un viento que arranque los matojos surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad Que sigui com un vent que arrenqui la malesa alçant-se la veritat, i esborri dels camins els segles de destrosses contra la llibertat. Traducció al català de Mari-Carmen Díaz i José Miguel Gràcia