La barraca; Teodor Llorente

La Barraca
Com la gavina de la mar blavosa A un costat obri el pou la humida gola
que en la tranquil·la platja fa son niu, i, perquè tinga perfumat dosser,
com lo nevat colom que el vol reposa la garlanda de flors, que el vent tremola,
de l'arbre verd en lo brancatge ombriu, estén sobre el broncal un gesmiler;
blanca, polida, somrisent, bledana, i per la franca porta mai tancada
casal d'humils virtuts i honrats amors, les flors despreses i el flairós perfum
l'alegre barraqueta valenciana adins penetren, en la dolça onada
s'amaga entre le flors de l'aire i de la llum.
Baix la figuera, on los auclls de l'horta Pengen del mur l'aixada i la corbella,
canten festius l'aubada matinal, que a terra fan doblar lo suat front;
al primer raig del sol obri la porta lo pulcre canteret, que la donzella
i als aires purs del cel lo finestral; encorbant lo braç un, porta a la font;
i com la mare cova la niuada, i plena d'harmonies misterioses,
les amoroses ales estenent, la guitarra, que ensems gemega i riu,
pobre trespol de palla ben lligada a la llum de la lluna, en les gustoses
la guarda d'un mal vent vetlades de l'estiu
Quatre pilars, més blancs que l'atssutzena, Allà dins, entre alfàbegues florides,
formen davant un pòrtic de verdor; en lo corral, baix l'ample taronger,
corre sobre ells la parra, tota plena mormorejant pregàries beneïdes
de pàmpols d'esmeralda i raïms d'or; la mare agrunsa a son infant darrer;
a son ombra, lo pa de cada dia i al cim de la cabanya, fent−la un temple,
repartix a sos fills lo Treball sant, santificant los gojos i dolors,
i en la taula la Pau i l'Alegria obri eterna la Creu, per digne eixemple,
les flors van desfullant sos braços protectors!
1
(...)
TEODOR LLORENTE
Comentari
El text pertany a uno poesia anomenada La Barraca de Teodor Llorente.
Teodor Llorente llicentat en dret , membre cofundador de Lo Penat. Va traduir molts autor com Victor Hugo,
Byron, Voltaire... Va ser director del diari La Opinión (actualment Las provincias). Va marcar la pauta que
hauria de seguir la producció poètica dels escriptors de la Renaixença Valenciana. Va morir l'any 1911.
La Renaixença comença en 1833 i termina en 1877, té dos etapes; un primer moment en la que els autors fan
poesia romàntica en castellà, i una altra a partir de la inaguració dels Jocs Florals de Barcelona (1859). És un
periode pesidit pels intents d'instauració del liberalisme polític i pel redescobriment de la patria i la llengua.
La Poesia està composta per 48 versos dividids en sis estrofes.
El versos tenen once sìl·labes, per tant són d'art major, i la rima és A B A B C D C D −−
E F E F G H G H −− I J I J K L K L −− M N M N O P O P −− Q R Q R S T S T −−
U V U V W X W X.
Els recursos que l'autor utilitza són:
• personificació (linea11) ...raig de sol obri la porta...
• comparació (linea 16) quatre pilars mes blancs que l'assutzena...
El tema de la poesia és la descripció d'un paisatge
L'argument és com l'escriptor va descrivint tota la barraca; la mar, els arbres, les cases, les flors... L'autor pinta
el paisatge i el fa idil·lic.
El poema es divideix en sis estrofes i en cadasquna es parla d'una part de la barraca:
• primera estrofa; la mar, els arbres
• segona estrofa; els pardals
• tercera estrofa; la casa
• quarta estrofa; les flors
• quinta estrofa; parla de la donzella que va a la font
• sexta estrofa; la mare que cuida a son fill.
L'emissor és real: És el propi autor el que està veient la barrac i ens la descriu.
La finalitat de l'autor és que tots el lectors s'imaginen, mentre lligen el poema, la barraca i puguen, nomès amb
la imaginacio, sentir la brisa de la mar i olorar les flors que rodegen la barraca.
Jo creec que aquest poema està molt bé, la forma amb la que l'autor ens explica el paisatge de la barraca és
molt fàcil per a imaginar−te en aquell lloc.
2