Psicofarmacologia per a psicòlegs/ogues en l`àmbit del trànsit i la

II CICLE DE CONFERÈNCIES DE PSICOLOGIA DEL TRÀNSIT I LA SEGURETAT
PSICOFARMACOLOGIA PER A PSICÒLEGS/OGUES EN L’ÀMBIT DEL TRÀNSIT
I LA SEGURETAT ALS CENTRES DE RECONEIXEMENT DE CONDUCTORS
Dra. Maria Iglesias i Dra. Eva Soler
El dia 12 de maig va tenir lloc a la sala d’actes del COPC la quarta conferència del
2n cicle de conferències de Psicologia del Trànsit i la Seguretat organitzat per la
secció
La conferència va tenir per tema “Psicofarmacologia per a psicòlegs/ogues en
l’àmbit del trànsit i la seguretat als CRC” i va ser impartida per les doctores Maria
Iglesias i Eva Soler, del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Sandra Tarragó, vicepresidenta de la secció, va presentar el tema i les ponents.
INTRODUCCIÓ
Els fàrmacs psicotròpics actuen a nivell de Sistema Nerviós Central, afectant a
àrees com l’atenció, la vigilància, les capacitats perceptives, totes elles
indispensables per a la conducció. Per tant, són medicaments que en major o
menor mesura afecten a la conducció.
L’ús de la medicació psicotròpica és cada cop més habitual no només en les
persones que tenen malalties psiquiàtriques, sinó també en la població general, i
per tant en els conductors (5-35 %)
S’observa un nombre creixent de prescripcions d’aquests fàrmacs a nivell
d’atenció primària.
Les malalties prevalents són els trastorns d’ansietat i els d’estat d’ànim.
IDEES GENERALS
Els grups farmacològics són tractats normalment com a conjunt, sense tenir en
compte moltes vegades la importància de les diferències de l’aplicació individual.
Es troben diferències segons:
o Dosi prescrita
o Temps de prescripció (tolerància)
o Vida mitjana del fàrmac (actuació a curt, mig o llarg termini)
o Gènere i edat del pacient
o Metabolisme individual
Aquestes diferències han de tenir-se en compte sempre que es pugui en les
renovacions del permís de conducció.
En els estudis sobre els efectes dels psicofàrmacs s’avaluen diferents aspectes
per separat (temps de reacció, memòria de treball, capacitats psicomotores,...)
però no hi ha gaire estudis sobre l’efecte en conjunt.
Els estudis sobre els efectes dels psicofàrmacs en la conducció solen fer-se en
contexts experimentals, allunyats de la realitat de la conducció. El més semblant
a la realitat és el “The On de Road Driving Test” que mesura la desviació de la
trajectòria.
En els estudis sobre alcohol i conducció es relacionen els nivells d’alcohol amb la
pèrdua d’habilitats cognitives i motores.
Segons la classificació proposada per l’ICADTS (International Council on Alcohol,
Drugs and Traffic Safety) es consideren tres categories de medicaments, segons
com afecten a la conducció, i s’estableix la seva equivalència en concentració
d’alcohol en sang.
CATEGORIA
AFECTACIÓ
EQUIVALÈNCIA
ALCOHOL
I
Probablement segur o d’afectació improbable
< 0,5 g/l
II
Efectes adversos lleus o moderats
0,5-0,8 g/l
III
Efectes adversos greus i potencialment
perillosos
> 0,8 g/l
PSICOFÀRMACS I PATOLOGIA
Segons el trastorn:
Trastorns d’ansietat: benzodiazepines (BDZ) i inhibidors selectius dels
recaptadors de la serotonina (ISRS)
Trastorns de l’estat d’ànim: ISRS, BDZ, antidepressius tricíclics (ADT),
eutimitzants (liti, valproat)
Insomni: hipnòtics, BDZ
Trastorns psicòtics: antipsicòtics, BZD
Segons el grup farmacològic:
Hipnòtics: Gairebé tots s’inclouen en la categoria III
Benzodiazepines: S’inclouen en la categoria III majoritàriament.
Antidepressius:
o ADT: s’inclouen quasi tots en la categoria II
o ISRS: s’inclouen en la categoria I o II
o Altres antidepressius: diferents categories.
Antipsicòtics: s’inclouen en la categoria III i alguns antipsicòtics atípics en la
categoria II (quetiapina)
Antihistamínics: s’ha d’anar amb compte perquè es dispensen sense recepta
encara que pertanyen majoritàriament a la categoria II
Segons la vida mitjana del fàrmac:
Curta: efecte de 5 a 20 hores
Mitja: efecte de 20 a 40 hores
Llarga: efecte de 40 a 200 hores
Si es prenen per dormir, els fàrmacs de vida curta no afecten tant a la conducció,
però poden provocar més addicció que els fàrmacs de vida llarga.
CONCLUSIONS
Gairebé tots els fàrmacs psicotròpics tenen efectes que afecten negativament en
la conducció
S’ha de valorar cada cas de manera individual, tenint en compte els tipus de
fàrmac, les dosis prescrites, la vida mitjana d’acció del fàrmac, el temps de
prescripció, els efectes en la persona, etc., per decidir la possibilitat o
impossibilitat de conduir.
Cal més investigació sobre trastorns mentals, fàrmacs i conducció.
En el torn de preguntes es comenten els continguts de la xerrada, i la necessitat de
col·laboració entre els CRC i els psiquiatres o metges d’atenció primària a l’hora de
proporcionar informació complementària.