València, desembre 2014 La Universitat de València desenvolupa softwares per trobar dianes terapèutiques contra els tumors infantils neuroblàstics La catedràtica d’Histologia de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València Rosa Noguera lidera la recerca amb imatges digitals dels tumors infantils neuroblàst¡cs i aquest mes ha aconseguit un projecte del Fons d’Investigacions Sanitàries de la Seguritat Social, dotat amb 122.800 euros per a tres anys. L’estudi pretén avançar en el desenvolupament d’un conjunt de softwares que serviran per trobar dianes terapèutiques i tractaments més individualitzats contra aquest tipus de càncer, el tercer en incidència durant la infantesa, després de la leucèmia i aquells que afecten el sistema nerviós central. Aquest projecte té com a finalitat aplicar tècniques innovadores d’imatge microscòpica i genètica computacional com a eines clau per a aconseguir un model predictiu millorat. Així, l’equip estudiarà les interaccions físiques entre cèl·lules neuroblàstiques, les cèl·lules que les envolten (estromals, com ara les de la resposta immune) i la matriu extracel·lular (conjunt de elements fibrosos i viscosos que donen suport físic envoltant les cèl·lules) per a considerar incloure-les com a dianes terapèutiques d’aquest tipus de tumor infantil. ALGORITMES AL SERVEI DE LA PREVENCIÓ D’aquesta manera, el grup dirigit per la professora Rosa Noguera desenvoluparà i integrarà l’anàlisi de la imatge microscòpica de 400 tumors, tot utilitzant la infraestructura del biobanc de 23.100 imatges microscòpiques histològiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de 1 València, tenyides amb diferents mètodes, mitjançant la utilització d’algoritmes o softwares específics per a quantificar i caracteritzar els elements tant cel·lulars com de la matriu extracel·lular. El objectiu d’aquest treball és “trobar noves característiques morfològiques i topològiques dels elements, els quals, tot i que es troben entre les cèl·lules tumorals formant la massa tumoral, no han estat focus de recerca molt intensa, i nosaltres considerem que poden ajudar a identificar subgrups de pacients amb un risc més alt de recaiguda o mort”, argumenta la catedràtica Rosa Noguera, qui explica la importància que els científics “pugam conèixer com les cèl·lules tumorals senten i utilitzen el seu entorn, per a interpretar aquests missatges i disminuir la seua supervivència”. La identificació d’aquesta nova informació a través d’imatges microscòpiques i la genètica computacional “ens farà avançar un pas endavant en la teràpia individualitzada basada en l’arquitectura biotensegral molecular i tissular”, segons Noguera. A més a més, insisteix que podria ser “la base científica de la mecanoteràpia tumoral i protocols innovadors terapèutics aplicables en aquesta i en altres patologies. L’ús d’aquests algoritmes, alhora, pot ser un requeriment assistencial en els Serveis d’Anatomia Patològica dels diferents hospitals del Sistema Nacional de Salut. EL 15% DE MORTS INFANTILS PER CÀNCER El neuroblastoma és un tumor pediàtric extremadament heterogeni que representa un 15% de les morts infantils per càncer, tot i que la seua supervivència s’ha millorat durant els últims anys. És el tumor sòlid extracranial més freqüent en xiquets i la majoria es troba en l’abdomen (65%). L’edat mitjana de diagnosis està al voltant dels 18 mesos aproximadament el 40% dels pacients es diagnostiquen abans del primer 2 any de vida, 75% abans de 4 anys i 98% abans dels 10 anys. En Espanya, una mitjana de 70-100 xiquets entre 0 i 14 anys són diagnosticats cada any darrere de les leucèmies i els tumors cerebrals. El neuroblastoma pot desaparèixer o transformar-se en benigne espontàniament o química o pot tenir un gran creixement invasiu malgrat tractaments intensius. “És per això que cal identificar factors presents en els teixits tumorals relacionats amb les diferents evolucions”, apunta la investigadora. Rosa Noguera és metgessa i catedràtica d’Histologia del Departament de Patologia de la Universitat de València. Ha dedicat els quasi 30 anys de la seua activitat assistencial a caracteritzar la genètica de més de 2.000 tumors infantils diagnosticats en Espanya. Juntament amb la docència, coordina el laboratori de Patologia Molecular a la Facultat de Medicina i Odontologia, alhora, Centre de Referència Nacional d’Estudis Biològics del Neuroblastoma. Paral·lelament ha desenvolupat una gran tasca de recerca bàsica i traslacional per a la delimitació de nous marcadors tumorals en l’àrea de la genètica més avançada i en la d’histologia. Noguera contribueix activament en la supervisió de treballs de investigació, en diverses col·laboracions nacionals i internacionals i en el grup de validació genètica de tumors neuroblàstics a Europa. 3 La Universitat de València desarrolla softwares para encontrar dianas terapéuticas contra los tumores infantiles neuroblásticos La catedrática de Histología de la Facultad de Medicina y Odontología de la Universitat de València Rosa Noguera lidera la investigación con imágenes digitales de los tumores infantiles neuroblást¡cos y este mes ha conseguido un proyecto del Fondo de Investigaciones Sanitarias de la Seguridad Social, dotado con 122.800 euros para tres años. El estudio pretende avanzar en el desarrollo de un conjunto de softwares que servirán para encontrar dianas terapéuticas y tratamientos más individualizados contra este tipo de cáncer, el tercero en incidencia durante la niñez, después de la leucemia y aquellos que afectan el sistema nervioso central. Este proyecto tiene como finalidad aplicar técnicas innovadoras de imagen microscópica y genética computacional como herramientas clave para conseguir un modelo predictivo mejorado. Así, el equipo estudiará las 4 interacciones físicas entre células neuroblásticas, las células que las rodean (estromales, como por ejemplo las de la respuesta inmune) y la matriz extracelular (conjunto de elementos fibrosos y viscosos que dan apoyo físico rodeando las células) para considerar incluirlas como dianas terapéuticas de este tipo de tumor infantil. ALGORITMOS AL SERVICIO DE LA PREVENCIÓN De esta manera, el grupo dirigido por la profesora Rosa Noguera desarrollará e integrará el análisis de la imagen microscópica de 400 tumores, utilizando la infraestructura del biobanco de 23.100 imágenes microscópicas histológicas de la Facultad de Medicina de la Universitat de València, teñidas con diferentes métodos, mediante la utilización de algoritmos o softwares específicos para cuantificar y caracterizar los elementos tanto celulares como de la matriz extracelular. El objetivo de este trabajo es “encontrar nuevas características morfológicas y topológicas de los elementos, los cuales, a pesar de que se encuentran entre las células tumorales formando la masa tumoral, no han sido foco de investigación muy intensa, y nosotros consideramos que pueden ayudar a identificar subgrupos de pacientes con un riesgo más alto de recaída o muerte”, argumenta la catedrática Rosa Noguera, quien explica la importancia que los científicos “podamos conocer cómo las células tumorales sienten y utilizan su entorno, para interpretar estos mensajes y disminuir su supervivencia”. La identificación de esta nueva información a través de imágenes microscópicas y la genética computacional “nos hará dar un paso adelante en la terapia individualizada basada en la arquitectura biotensegral molecular y tisular”, según Noguera. Además, insiste que podría ser “la base científica de la mecanoterapia tumoral y protocolos innovadores terapéuticos aplicables en esta y en otras patologías”. El uso de estos 5 algoritmos, a su vez, puede ser un requerimiento asistencial en los Servicios de Anatomía Patológica de los diferentes hospitales del Sistema Nacional de Salud. EL 15% DE MUERTES INFANTILES POR CÁNCER El neuroblastoma es un tumor pediátrico extremadamente heterogéneo que representa un 15% de las muertes infantiles por cáncer, a pesar de que su supervivencia ha mejorado durante los últimos años. Es el tumor sólido extracraneal más frecuente en niños y la mayoría se encuentra en el abdomen (65%). La edad mediana de diagnosis ronda los 18 meses -aproximadamente el 40% de los pacientes se diagnostican antes del primer año de vida, 75% antes de 4 años y 98% antes de los 10 años. En España, una media de 70-100 niños entre 0 y 14 años son diagnosticados cada año detrás de las leucemias y los tumores cerebrales. El neuroblastoma puede desaparecer o transformarse en benigno espontánea o químicamente o puede tener un gran crecimiento invasivo a pesar de tratamientos intensivos. Por este motivo, “hay que identificar factores presentes en los tejidos tumorales relacionados con las diferentes evoluciones”, apunta la investigadora. Rosa Noguera es médica y catedrática de Histología del Departamento de Patología de la Universitat de València. Ha dedicado los casi 30 años de su actividad asistencial a caracterizar la genética de más de 2.000 tumores infantiles diagnosticados en España. Junto con la docencia, coordina el laboratorio de Patología Molecular a la Facultad de Medicina y Odontología, a la vez, Centro de Referencia Nacional de Estudios Biológicos del Neuroblastoma. Paralelamente, ha desarrollado una gran tarea de investigación básica y traslacional para la delimitación de nuevos marcadores tumorales en el área de la genética más avanzada y en la de histología. Noguera contribuye activamente en la supervisión de trabajos 6 de investigación, en varias colaboraciones nacionales e internacionales y en el grupo de validación genética de tumores neuroblásticos en Europa. The University of Valencia develops software products to find therapeutic targets against neuroblastomas in children Professor of Histology at the Faculty of Medicine and Dentistry of the University of Valencia Rosa Noguera leads research with digital images of neuroblastomas in children. This month she has been entrusted with a project by the Spanish Healthcare Research Fund (FIS) allocated €122.800 for three years. The study aims at developing software products that can be used to identify therapeutic targets and find more individualised treatments against this type of cancer, the third most common in childhood only after leukaemia and those affecting the central nervous system. This project seeks to apply innovative techniques in microscopic imaging and computational genetics as key tools for developing an improved predictive model. For this, the research team will study the 7 physical interactions between neuroblast cells, the cells around them (stromal cells; for example, those involved in the immune response) and the extracellular matrix (group of fibrous and viscous elements which provide physical support by surrounding the cells) so as to consider whether to include them as therapeutic targets for this kind of childhood tumour. ALGORITHMS AT THE SERVICE OF PREVENTION The group headed by Rosa Noguera will develop and integrate the analysis of the microscopic images of 400 tumours using the infrastructure of the UV Faculty of Medicine’s biobank, made up of 23,100 histological microscopic images, dyed through different methods, by means of using algorithms or specific software products to quantify and characterise both cellular elements and those of the extracellular matrix. The objective of this project is ‘to find new morphological and topological characteristics of these elements, which have not been fully investigated despite the fact that they are among tumour cells forming tumour mass, and which we consider can help us identify sub-groups of patients with a higher risk of relapse or death’, argues Rosa Noguera. She also explains how important it is that scientists ‘know how tumour cells feel and use their environment in order to interpret these messages and reduce their survival’. The identification of this new information through microscopic images and computational genetics ‘will allow us to walk a step further in individualised therapies based on biotensegrity architecture at the tissue and molecular level’, according to Noguera. Additionally, she insists that this could be ‘the scientific basis for tumour mechanotherapy and innovative therapeutic protocols applicable to this and other pathologies’. The use of these algorithms could also be required for assistance at the 8 pathological anatomy services in the different hospitals within the national health system. 15% OF CANCER DEATHS IN CHILDREN A neuroblastoma is an extremely heterogeneous paediatric tumour which accounts for 15% of all deaths from cancer in children, although survival rates have improved over the last few years. It is the most frequent solid extracranial tumour among children and is mostly found in the abdomen (65%). The average age for diagnosis is around 18 months — approximately 40% of patients are diagnosed during their first year of life; 75%, before reaching 4 years of age; and 98%, before the age of 10. In Spain, an average of 70-100 children aged between 0 and 14 are diagnosed each year, only behind leukaemia and brain tumours. Neuroblastomas may disappear or become benign spontaneously or chemically or they may grow invasively despite intensive treatments. For this reason, ‘it is necessary to identify factors present in tumour tissues that are related to the different disease evolutions’, the researcher points out. Rosa Noguera is a doctor and a full university professor in Histology at the Department of Pathology of the University of Valencia. She has devoted her almost 30 years of activity to characterise the genetics of over 2,000 child tumours diagnosed in Spain. Along with teaching, she coordinates the Laboratory of Molecular Pathology at the UV Faculty of Medicine and Dentistry (National Reference Centre for Neuroblastoma Biological Studies). Concurrently, she has carried out extensive basic and traslational research for the delimitation of new tumour markers in the fields of advanced genetics and histology. Noguera actively participates in the supervision of research works, in several national and international 9 collaborations and in the group for genetic validation of neuroblastomas in Europe. 1