miradas cruzadas: viajes y percepciones en los mares

MIRADAS CRUZADAS: VIAJES Y PERCEPCIONES
EN LOS MARES DE ASIA
LA PRESENCIA IBÉRICA EN ASIA ORIENTAL
Entre los siglos XV y XVII los pueblos de Asia Oriental y de
Europa transformaron radicalmente sus percepciones del mundo.
Durante el primer tercio del siglo XV, el imperio chino de los
Ming emprendió una serie de viajes exploratorios a través del
sudeste asiático, el océano Índico, el mar Rojo y la costa africana
que incrementaron de forma sustancial sus conocimientos sobre
el mundo exterior: se compilaron mapas, rutas y descripciones,
llegaron a territorio chino embajadas tributarias y se incrementó
el comercio marítimo y el proceso de diáspora china a través de
los mares del sureste asiático.
Casi un siglo más tarde, castellanos y portugueses emprendieron
en paralelo sus aventuras marítimas de exploración y conquista.
Los portugueses llegaron a Asia Oriental después de haber
rodeado el continente africano y después de haber consolidado
en el océano Índico una constelación de enclaves marítimos
estratégicos. Los castellanos llegaron a Asia Oriental atravesando
el océano Pacífico. Las disputas y rivalidades entre los dos reinos
ibéricos se sucedieron en el intento de controlar el codiciado
mercado de las especias y más tarde el acceso al comercio con
China y Japón. Desde Manila y Macao los dos reinos ibéricos
proyectaron sus ambiciones en la zona.
MIRADAS CRUZADAS:
VIAJES Y PERCEPCIONES
EN LOS MARES DE ASIA
LA PRESENCIA IBÉRICA EN ASIA ORIENTAL
Octubre - noviembre 2005
En este ciclo de cuatro conferencias, coordinado por el profesor
Manel Ollé y Casa Asia, se analizarán las percepciones que se
suscitaron tanto en Asia como en Europa en este proceso de
viajes, exploraciones y empresas comerciales y coloniales. Se
contemplarán tanto las visiones que forjaron los portugueses y
españoles del imperio chino en tiempos de la dinastía Ming
como la forma en que fueron percibidos los portugueses en el
sureste asiático o la visión que se ha tenido a lo largo de los
tiempos de los viajes de exploración marítima que emprendió
por el índico el eunuco musulmán Zheng He como emisario
del imperio chino.
Jueves 20 de octubre, a las 19.30 h
«La China Ming vista desde Filipinas», a cargo de Manel Ollé,
profesor de estudios de Asia Oriental en la Universidad Pompeu
Fabra.
Al poco de llegar las naves castellanas a Filipinas en 1565 emergió
en el horizonte el perfil asombroso del imperio chino. Se
sucedieron los intentos de embajada, las expediciones misionales,
los intercambios comerciales y los proyectos de conquista de
China. En todo este proceso se fueron acumulando relatos de
viaje, relaciones y descripciones de China que repercutieron en
el horizonte intelectual europeo.
Alto Patronato:
MINISTERIO
DE CULTURA
Jueves 27 de octubre, a las 19.30 h
«Descripciones portuguesas de China en el siglo XVI», a cargo
de Rui Manuel Loureiro, investigador del Centro de Historia de
Além-Mar de la Universidade Nova de Lisboa.
Los portugueses llegaron por primera vez al litoral de China en
1513. Desde entonces, mercaderes, misioneros y aventureros con
experiencia en el terreno producirían numerosas cartas,
informaciones y relatos, cuyo mayor paradigma es el Tratado de
las cosas de China de Fray Gaspar da Cruz. Así, los portugueses
dieron a conocer a la Europa culta el Imperio del Cielo, potencia
asiática hasta entonces prácticamente desconocida para los
europeos.
Jueves 3 de noviembre, a las 19.30 h
«Visiones asiáticas de los portugueses», a cargo de Jorge Santos
Alves, investigador del Centro de Estudios de Historia y Cartografía
Antigua del Instituto de Investigación Científica Tropical y profesor
da Universidad Católica Portuguesa.
La moderna historiografía portuguesa comienza a prestar atención
a los textos asiáticos de los siglos XV y XVII y a sus construcciones
de la imagen de los portugueses. En esta conferencia nos
concentraremos en la imagen de los portugueses en la memoria
histórica del mundo malayo-indonesio y chino. Al mismo tiempo,
buscaremos la interpretación histórica de las diferencias y
similitudes entre las visiones de estas dos memorias.
Jueves 10 de noviembre, a las 19.30 h
«La percepción de los viajes de Zheng He a través de los tiempos»,
a cargo de Roderich Ptak, catedrático de sinología de la
Universidad de Munich.
La mayoría de los héroes chinos restringieron sus hazañas al
territorio chino, pero Zheng He con sus viajes marítimos consiguió
que su fama alcanzara mucho más allá de esas fronteras,
despertando el respeto y la admiración entre los países vecinos.
Los viajes de Zheng He, al igual que los de otros eunucos de la
corte, contribuyeron a la propagación de muchos ideales de la
visión del mundo de los Ming. Durante unas tres décadas, gracias
a estos viajes, China fue la nación marítima líder en gran parte
del sudeste asiático y del océano Índico.
Lugar:
Casa Asia · Auditorio Tagore
Av. Diagonal, 373 · 08008 Barcelona
Entrada libre · Aforo limitado
www.casaasia.es
MIRADES CREUADES: VIATGES I PERCEPCIONS
ALS MARS D'ÀSIA
LA PRESÈNCIA IBÈRICA A L’ÀSIA ORIENTAL
MIRADES CREUADES:
VIATGES I PERCEPCIONS
ALS MARS D’ÀSIA
LA PRESÈNCIA IBÈRICA A L’ÀSIA ORIENTAL
Octubre - novembre 2005
Dijous 27 d’octubre, a les 19.30 h
«Descripcions portugueses de la Xina al segle XVI», a càrrec de
Rui Manuel Loureiro, investigador del Centre d’Història d’AlémMar de la Universitat Nova de Lisboa.
Entre els segles XV i XVII, els pobles de l'Àsia Oriental i d'Europa
van transformar radicalment les seves percepcions del món.
Durant el primer terç del segle XV, l'imperi xinès dels Ming va
emprendre una sèrie de viatges exploradors a través del sud-est
asiàtic, l'oceà Índic, el mar Roig i la costa africana que van
incrementar de forma substancial els seus coneixements sobre
el món exterior: es van compilar mapes, rutes i descripcions,
van arribar a territori xinès ambaixades tributàries i es va
incrementar el comerç marítim i el procés de diàspora xinesa
a través dels mars del sud-est asiàtic.
Els portuguesos van arribar per primera vegada al litoral de la Xina
el 1513. Des d’aleshores, mercaders, missioners i aventurers amb
experiència en el terreny van fer nombroses cartes, informacions
i relats, el gran paradigma dels quals és el Tractat de les coses de la
Xina de Fra Gaspar da Cruz. Així, gràcies als portuguesos, l’Europa
culta va conèixer l’Imperi del Cel, una potència asiàtica fins
aleshores pràcticament desconeguda per als europeus.
Gairebé un segle més tard, castellans i portuguesos van emprendre
en paral·lel les seves aventures marítimes d'exploració i conquesta.
Els portuguesos van arribar a l’Àsia Oriental després d'haver
rodejat el continent africà i després d'haver consolidat un conjunt
d'enclavaments marítims estratègics a l'oceà Índic. Els castellans
van arribar a l’Àsia Oriental per l'oceà Pacífic. Les disputes i
rivalitats entre ambdós regnes ibèrics es van succeir en un intent
de controlar el cobejat mercat de les espècies i, més tard, l'accés
al comerç amb la Xina i el Japó. Des de Manila i Macao, els dos
regnes ibèrics van projectar les seves ambicions en la zona.
«Visions asiàtiques dels portuguesos», a càrrec de Jorge Santos
Alves, investigador del Centre d’Estudis d’Història i Cartografia
Antiga de l’Institut d’Investigació Científica Tropical i professor
de la Universitat Catòlica Portuguesa.
En aquest cicle de quatre conferències, coordinat pel professor
Manel Ollé i Casa Àsia, s'analitzaran les percepcions suscitades
tant a Àsia com a Europa en aquest procés de viatges, exploracions
i empreses comercials i colonials. Es contemplaran tant les visions
que van forjar els portuguesos i els espanyols de l'imperi xinès
en temps de la dinastia Ming com la forma en què van ser
percebuts els portuguesos al sud-est asiàtic o la visió que s'ha
tingut al llarg del temps dels viatges d'exploració marítima que
l'eunuc musulmà Zheng He va fer per l’Índic com a emissari de
l'imperi xinès.
Dijous 20 d’octubre, a les 19.30 h
«La Xina Ming vista des de les Filipines», a càrrec de Manel Ollé,
professor d’estudis de l’Àsia Oriental a la Universitat Pompeu
Fabra.
Poc després d'arribar les naus castellanes a les Filipines el 1565,
va emergir a l'horitzó el perfil sorprenent de l'imperi xinès. Es
van succeir els intents d'ambaixada, les expedicions missionals,
els intercanvis comercials i els projectes de conquesta de la Xina.
Durant aquest procés es van recollir relats de viatge, relacions
i descripcions de la Xina que van repercutir en l'horitzó
intel·lectual europeu.
Alt Patronat:
MINISTERIO
DE CULTURA
Dijous 3 de novembre, a les 19.30 h
La historiografia portuguesa moderna comença a prestar atenció
als textos asiàtics dels segles XV i XVII i a les seves construccions de
la imatge dels portuguesos. En aquesta conferència, ens
concentrarem en la imatge dels portuguesos a la memòria històrica
del món malai-indonesi i xinès. Al mateix temps, buscarem la
interpretació històrica de les diferències i semblances entre les
visions d’aquestes dues memòries.
Dijous 10 de novembre, a les 19.30 h
«La percepció dels viatges de Zheng He a través del temps», a
càrrec de Roderich Ptak, catedràtic de sinologia de la Universitat
de Munic
La majoria dels herois xinesos van limitar las seves peripècies al
territori xinès, però Zheng He, amb els seus viatges marítims, va
aconseguir que la seva fama arribés molt mes enllà de les fronteres,
i va aconseguir el respecte i l’admiració dels països veïns. Els viatges
de Zheng He, igual que els d’altres eunucs de la cort, van contribuir
a la difusió de molts ideals de la visió del món dels Ming. Durant
unes tres dècades, gràcies a aquests viatges, la Xina va ser la nació
marítima líder a gran part del sud-est asiàtic i de l’oceà Índic.
Lloc:
Casa Àsia · Auditori Tagore
Av. Diagonal, 373 · 08008 Barcelona
Entrada lliure · Aforament limitat
www.casaasia.es