voz ¿ 7 ^Dr. Curró, comentat per joaquim Déiem que els capítols de la biografía del Dr. Turró que va escriure Joaquim Ruyra s'han perdut i que del treball només se'n conserva un inici. L'escriptor, tanmateix, aliudí el seu amic en diverses ocasions. Ho féu, per exemple, a l'any 1904, en el discurs presidencial deis Jocs Floráis de Moiá, al qual titula "El sentiment estétic en el moment de la sensació". Diu allí: "En dies ja llunyedans, un antic amic meu, malgratenc, D. Ramón Turró, persona de claríssirri talent, que es dedicava aleshores a investígacions psicológiques, m'havia insinuat alguns conceptes originalíssims sobre els fonaments d'una Estética, que tractava de muntar. Les seves idees resultaven, no obstant, deficients i no sé si mes tard les hauré sabudes ben encarrilar o si, desanimat, les haurá desemparades. J o les vaig oblidar de seguida; i quan, al cap de molts anys i després d'alguns estudis, vaig comencar a meditar peí meu compte sobre qüestions estétiques, vaig fer-ho partint de camins molt diferents i distanciáis; mes, fós per la reminiscencia que aquelles idees havien deixada en el meu cervell, fós per la forca de veritat que contenien, o per ambdues causes ensems, de modificado en modificació vaig venir a raure en elles sense adonarme'n; í, si bé tampoc no m'hi vaig poder detenir i haguí d'esmenar-les d'arrel, no puc menys de declarar que son estades el meu principal guia". Joaquim Ruyra, per tant, está molt distanciat del seu amic. I no dubta pas en qualificar-lo: les seves idees eren "deficients"; ell mateix, l'escriptor, hagué d"'esmenar-les d'arrel". En unes conferencies donades a l'any 1928 i titulades "Art i Moral", digué Ruyra: "En el temps de la meva joventut va estar en gran predicament entre els intel'lectuals catalans l'agnosticisme de Spencer, i un il'lustrat amic meu, que el professava, s'obstiná a fer-me'l conéixer i abracar. A tal fi va llegir-me i explicar-me els arguments del mestre anglés; i, certament, varen seduirme, pertorbar-me, enlluernar-me... J o no sabia pas com rebatre'ls: pero me'n vaig malfiar". — He acabado de reafirmar mi tesis de que el agricultor debe trabajar toda su vida duramente, inhumanamente y a merced de toda clase de agentes, atmosféricos unos y otros inatmosféricos por completo. ¡Ah! eso sí; sin la agricultura no existiría la vida; la agricultura no solamente es un trabajo sino una profesión. — -Algo anecd'óticor — No; todo me parece normal y corriente dentro de lo anecdótico. — -'Algunas palabras para nuestros iectoresr —Solamente que me ha gustado mucho mi estancia en el pueblo, que tenemos muchas ganas de volver a España y que nos llevaremos un gran recuerdo de esta tierra. — Lo cual nos llena de satisfacción. Hasta siempre O. Madera. F. F. F. Voz de Malgrat. 1/7/1963. Pàgina 2 Muijra "Al cap d'un llarg lapse d'anys", va dir Ruyra mes enllá, "després de molt pensar-hi, vaig trobar la manera de rebatre els sofismes spencerians; i al cap de molts anys encara, quan se'm presenta ocasió, vaig dir-ho al referit amic, invitant-lo a escoltarme; pero, no sois no m'atengué, sino que s'escandalitzá de la meva ignorancia. "I ara! -exclama-. On etn surts amb Spencer! que en fa de temps que és antiquat! Ja ningú no se'n recorda", "Vaig alegrar-me", continua dient Ruyra, "d'aquesta resposta, pero, la satisfacció no em dura gaire perqué vaig comprendre que el meu iníelic amic havia caigut ja en una altra aberració filosófica. Era naturalista, evolucionista, com aquests litera ts de qué ara ens estem ocupant. Quan la cara ha d'ésser del llop!...". Aquesta vegada, Ruyra no va estampar el nom del Dr. Turró. La seva referencia a ell, pero, és prou clara; i el judici prou terminant. Joaquim Ruyra féu una tercera aHusió al seu amic. És en les mateixes conferencies titulades "Art i Moral". Diu: "Estant un dia de conversa amb el nostre gran bióleg Dr. Turró, forca decantat per a la filosofía evolucionista, tocárem la qüestió de l'anarquia moral que actualment respiren moltes de novel'les fulletinesques franceses, i ell, que en tenia algunes damunt de la taula, exclama, amb la seva impetuositat característica: "— Son una infamia!" etz. Després d'un breu diáleg, "No -va respondre ell resoludament-. Tota moral que s'aparti de la de Jesucrist és imperfecta". "Aquesta, dones, amics meus"' afegeix Ruyra, "ha d'ésser la moral de 1'esdeVenidor, la que ha d'acabar per reduir les estridéncies que s'hi relacionin, perqué vosaltres també, com el Dr. Turró (que ho veia també a malgrat del seu allunyament del catolicisme) espero que, després d'haver-!a estudiada, mirareu com a impossible que l'home en descobreixi mai una altra de mes racional i mes fina". JORDI ELIAS ció do una mayor venta, y caprichoso, por querer ponerse de espaldas a una clientela de torio el año que, cuando termine el índice ascendente de venta vernniega, se mantendrá invariablemente. Comprendemos el espíritu de los tres comerciantes lecheros que trataron de defender las razones y los derechos de una comunidad que a todo esto nada podía oponer, y aunque el hecho ya está consumado y tengamos que pagar en adelante los frutos de una desconsideración y un despropósito no podemos menos de expresar ¡> estos probos comerciantes nuestro aplauso y nuestro respeto. Cuando vemos el ejemplo de nuestro Gobierno que con tiento, estudio y medida, está tratando los problemas de los precios de los víveres básicos (últimamente lo hemos observado en el aceite y el pan) y vemos, en cambio, (|U,e algunos de los comerciantes lecheros se lanzan a la aventura de un nuevo precio con tanta despreocupación, sin valorar nada ni tener en cuenta nada, conferimos el sentirnos defraudados y decepcionados. Que nadie dude de esto: ni el capricho ni el egoísmo conducen a riada bueno