Guia VICENTE TALENS.indd

AUDITORíAS 09
VICENTE TALENS
AUDITORÍAS 09
Vicente Talens
Exposició del 22 d abril al 15 de maig de 2009
Galeria Octubre. Universitat Jaume I de Castelló
Castelló de la Plana
Organització, producció i coordinació tècnica:
Vicerectorat de Cultura
Servei d Activitats Socioculturals. Universitat Jaume I
Textos:
Vicente Talens, Joan Feliu, Marisa Giménez
Traducció:
Servei de Llengües i Terminologia. Universitat Jaume I
Muntatge:
Arsipe. Gestión Cultural
Disseny i maquetació:
Servei de Comunicació i Publicacions
Registre fotogràfic:
Luis Vidal i Neus Esplugues
Impressió:
SICHET. Artes gráficas
Depòsit legal:
CS-85-2009
AUDITORíAS 09
VICENTE TALENS
Inspecció introspectiva
7
Obra artística
9
Entrevista a Vicente Talens
12
L Auditor
22
Textos en castellà
24
Sèrie Polanski
45
Vídeos
52
Textos en anglès
55
Curriculum
65
AUDITORíAS 09
Inspecció
introspectiva
Aquestes són les conclusions d una inspecció, una auditoria. Inspeccionar el taller de
Vicente Talens et revela l essència de la seua producció. Molta llum i claredat. Un ordre
en un caos controlat. La personificació d unes idees molt clares.
Tens la impressió que Vicente Talens ha viscut en l art la història d una interioritat que
es tradueix davant l espectador en una seqüència evolutiva de formes i estils.
Evidentment, el dinamisme inherent a cada quadre o escultura i que actua si és el cas
com a motor de la creació artística, si bé representa un a priori, està subjecte a modes
específics de la seua particular expressió.
En efecte, la forma en què, no sé si en el seu somni nocturn o més probablement en el
seu constant somni diürn, es manifesta, correspon a trets singulars propis del seu estil.
Sons conscients en color i tridimensionals.
En Vicente Talens no es veu la ratlla de separació entre l abstracte i la realitat, i si algú
arriba a veure-la, que quede com a primera conclusió de l auditoria la seua intenció de
romandre en ambdós costats.
Perquè més que mesclar motius iconogràfics de la seua personal representació
figurativa o d escenaris espacials amb formes més o menys rigoroses, el que fa és
impulsar la composició cap a seqüències purament líriques, simbòliques i coloristes
especialment propícies per a la mirada còmplice del qui sap somiar amb elles.
Si quelcom defineix l heterogènia obra pictòrica de Talens és que és una pintura
escultòrica, una pintura volumètrica, quasi sempre esferoide, que metabolitza la
tridimensionalitat atrapada en sinuoses formes en continu desplaçament pel fons. De
fet, les seues formes ixen del suport per a convertir-se en tridimensionals, mentre altres
s aixafen al llenç adaptant-se a la seua fingida bidimensionalitat.
Em vaig preparar a través d Internet per a la inspecció. La paraula auditoria ve del llatí
auditorius, i d aquesta prové auditor, que té la virtut de sentir, i el diccionari el considera
revisor de comptes col·legiats però s assumeix que aqueixa virtut de sentir i revisar
comptes està encaminada a l avaluació de l eficiència i l eficàcia en l ús dels recursos,
així com al control d aquests. L auditoria pot definir-se com un procés sistemàtic per a
obtenir i avaluar de manera objectiva les evidències relacionades amb informes sobre
activitats econòmiques i altres esdeveniments relacionats, el fi de les quals consisteix
Vicente Talens
a determinar el grau de correspondència del contingut informatiu amb les evidències
que li van donar origen, així com establir si els dits informes s han elaborat observant
els principis establits per al cas. D altra banda, l auditoria constitueix una eina de control
i supervisió que contribueix a la creació d una cultura de la disciplina de l organització
i permet descobrir falles en les estructures o vulnerabilitats existents en l organització.
Auditem, doncs. Crec que la capacitat sensible, això que anomenem cultura estètica,
s amplia en la mesura que es globalitza més la nostra experiència, així que amb els
anys em considerava mitjanament preparat per a deixar-me sorprendre per l obra d un
artista que resulta un tipus realment original, un poc tímid i al mateix temps orgullós
del que fa, sentimental, gens estrafolari, de mirada amable i un perfil de bona gent, un
somiador irreductible i romàntic, treballador a repèl d ànima insomne i esperit un poc
al·lucinat. I açò va ser el que em vaig trobar.
Vicente Talens havia salvat l escull de la incomprensió del món professional
normalment entestat a escamotejar la patent de cors com a pintor a qui es dedica
també a l escultura, les instal·lacions, la fotografia, el vídeo o el disseny amb èxit. Però
és que les seues obres es defensen per si soles. Algunes són autèntiques càrregues
de profunditat encara per explotar, formiguers d idees i possibilitats que han de ser
explorades a consciència.
Ha sigut un buscador incansable d una estètica pròpia i en algunes ocasions, són ja uns
quants anys bregant, portaestendard de la irreverència, seguint el fil de la interpretació
de Malevich dels límits de la pintura, la negació de les possibilitats narratives d aquesta
i la creació d una forma sensual totalment visual.
S ha interessat de forma especial per les formes geomètriques de les imatges,
per l espai pictòric quasi immaterial creat amb l ajuda dels canvis tènues entre els
matisos de les seues figures, com si foren una obra abstracta construïda a base de
formes geomètriques simples que reconcilien les tensions entre figuració i abstracció,
l eclèctic, divers, contradictori però original i múltiple fil d Ariadna de les arts plàstiques
contemporànies.
Algunes de les seues obres trien una línia de treball minimalista, altres ressusciten
experiències de treballs anteriors, mentre que n hi ha que pretenen que la pintura
romanga viva més a través del que oculten que del que mostren.
Hi ha una bona part dels seus treballs, els més recents, en què s aprecia l interès
per la relació de la superfície mínima de l escultura en forma de relleus d escaiola
pintats, i el fons pla del suport. El seu treball com a escultor no pot deslligar-se de la
pintura, perquè les estructures més importants de la seua cosmovisió s introdueixen
amb una naturalitat elemental en els marcs espacials creats per ell. La forma en què
col·loca les seues obres en relleu en un espai donat, amb un color mai arbitrari, cerca
fonamentalment la creació d un sistema de relacions que podrien ser interpretades
com a xicotetes instal·lacions. Com he dit és pintor i escultor, però al mateix temps
qualsevol altre mitjà és imaginable o utilitzable per a ell, fotografies, pel·lícules, música
o vídeo.
Així, la seua pluralitat quant a la utilització del material últimament es tradueix en la
inclusió, de manera molt conseqüent, de l escaiola. Apareixen algunes obres blanques,
8|9
AUDITORíAS 09
Nirvana, 2008
T. mixta / llenç
270x190
Vicente Talens
però la majoria es matisen amb color. Naturalment, no es tracta d un bany de color
desarticulat que ho inunde tot, sinó una triada combinació que modula els detalls,
ombres i contorns.
Si els seus quadres assenyalen tant el seu domini de la pintura com la seua convicció
en aquesta com a mitjà expressiu; en aquesta, la seua opció més recent, Vicente
Talens fa una incursió en el relleu portant a tres dimensions algunes de les figures
que emergeixen de les seues pintures des d amplis gestos al mateix temps abstractes
i orgànics. Hi ha les formes oblongues, però també les flors, els sols i fins i tot la seua
particular visió de l homenet del semàfor. En totes, el color, element clau en la seua
pintura, va apoderant-se de les superfícies. De manera decidida, quasi crua, cobreixen
amb el seu gruix el generós espai dels seus formats i els confereixen un important pes
emotiu.
De la pintura al relleu, i d aquest a l escultura exempta. No em resistisc a tocar algunes
de les seues obres de ple volum, metal·litzades o pintades, travestides amb el tuning.
Encara aquestes, igual que els seus relleus, eviten qualsevol forma grandiosa o heroica,
i estan igualment relacionades amb la seua fèrtil verborrea pictòrica. No em resistisc
a tocar perquè davall l aparença de plantejaments abstractes bateguen indubtables
orígens orgànics.
En aquesta línia, mereixen una menció especial els seus pezrros, lliures, encadenats o
cridats a taula. Estan plens d una força subconscient que emergeix a la superfície des
de les profunditats, com si portaren aliment a les nostres emocions, però de forma
serena, perquè des de sempre, el gos, encara que també siga peix, ha sigut el company
més fidel de l ésser humà, i simbolitza l amistat i la fidelitat. Però atenció, mireu-los als
ulls, perquè també poden comportar-se amb rudesa, fins i tot com a feroços enemics,
si no els sabem tractar com mereixen, si coartem la seua llibertat, que és també la de
l artista.
La resta tot és color. No puc experimentar el seguiment mateix que ha fet Vicente
Talens en construir les seues enigmàtiques formes, encara que ell mateix intente
explicar-m ho. La meua mirada segueix amb atenció cada forma i cada desplaçament
en l espai de les formes orgàniques i per tant plenes de vida, generades per una
llampada de color, i només puc concloure que gràcies a la meticulositat del seu treball
Talens ha aconseguit traure a flor d aigua des del fons de l espai unes personals formes
sense que pugam desembolicar la madeixa de l enigma d on provenen. Només són
formes en vertiginós i al mateix temps silenciós vol.
El temps de l auditoria passa inaugurant vols i moviments plurals que se suggereixen
en torn de les seues pròpies formes, perseguint la línia d una obra oberta, amb un
propi món de suggeriments. No es detecten falles en les estructures o vulnerabilitats
existents en l organització. L auditoria ha conclòs.
Joan Feliu Franch
Universitat Jaume I
Castalia Iuris
10|11
AUDITORíAS 09
Jirafa, 2008
T. mixta / llenç
150x150
Vicente Talens
Entrevista
a Vicente Talens
Hem quedat en un cafè pròxim a casa de Vicente Talens. És l hora del desdejuni.
Després ‒durant l entrevista‒ em comentarà que és el seu moment del dia preferit,
que a vegades, quan té temps, li agrada allargar aquest plaer, més prompte duplicarho… perquè a fi que no li sàpia a poc repeteix el ritual del desdejuni dues vegades.
Quan acabem se n anirà a l estudi on passarà hores.
Tot just arribar-hi, m ensenya algunes còpies de les fotografies que es penjaran en
l exposició. Són «fotoinstal·lacions», reprodueixen muntatges efímers, dels quals
només la càmera ha sigut testimoni perquè han sigut creats per ell en un moment i
per a un objectiu concret. De seguida es reconeixen elements de l univers «talensià»;
apareixen les escultures «pezrros», les seues màscares (mescla de Tintín i Hannibal
Lecter)… ubicades còmodament en escenaris que l artista imagina per a elles.
En una de les fotoinstal·lacions els seus pezrros, aquests cans que acompanyen
artísticament Talens en els últims anys, es desposseeixen del seu aire hieràtic per a
llançar-se impàvids al món dels sentits. En la imatge, rodegen, més prompte acorralen,
el cos quasi nu d una dona que jau al terra. Fartes d aparèixer com una «obra» més
de l exposició, les escultures semblen reivindicar el seu propi escenari, el seu propi
hàbitat entre el domèstic, el sofisticat o el surrealista.
Els teus pezrros que sempre apareixen en les teues exposicions tranquils, amb
actitud impassible, en aquestes fotografies es revolucionen un poc...
Sí, perquè tenen una oportunitat...(rialles). Realment, aquests gossos han sigut
sempre animals domèstics. Aquí participen en l acció d una fotografia entorn
d una model. D alguna forma, és donar una altra dimensió a les peces...
Com t enfrontes amb el procés de creació de les obres per a una exposició?
Doncs, la veritat és que tinc algunes dificultats per a dormir, i per això solc
pensar a les nits. Visualitze el quadre en què estic treballant, també el quadre de
l endemà... és més divertit que comptar ovelles! Per exemple, en les fotografies
‒les fotoinstal·lacions‒ els escenaris estan pensats al mil·límetre a la nit. L endemà
faig un esbós, i després vaig component l escenari utilitzant el visor d una càmera.
He creat els escenaris amb fang, suro blanc, teles i cartons; materials com els que
12|13
AUDITORíAS 09
Vida preferente Núm. 5, 2009
T. mixta / llenç
145x145
Vicente Talens
apareixen en el platós de televisió que, quan t acostes, és tot brut i reciclat. A través
de la fotografia i la imatge digital, el resultat adquireix la seua vertadera dimensió.
Quadres escultòrics, fotografies... En aquesta exposició, la pintura deixa de ser
protagonista per a passar a un segon pla?
En absolut. Més o menys està tot ben repartit perquè els quadres a més del valor
per si mateixos, són també els esbossos de les escultures i també d alguna forma
de les fotoinstal·lacions.
Creus que el concepte tan repetit al llarg de la història de l art de «la mort de la
pintura» es farà realitat en aquesta època de canvis vertiginosos i grans avanços
tecnològics?
Al contrari, crec que amb la pintura ocorrerà el mateix que amb el teatre. És un
mitjà tan directe, tan autèntic i físic que serà com un refugi. A més, és el camp de
proves perfecte a nivell conceptual.
Com t agrada que et definisquen, escultor?, pintor? artista polifacètic?
Artista en el sentit més folklòric, com Lola Flores... (rialles)
Fa poc que has estrenat estudi. Fins ara el comparties amb altres artistes, com és per
a tu treballar en soledat?
Realment, compartir estudi amb algú ha sigut amb el meu bon amic Quique
Marzal, perquè abans tenia el meu propi estudi, encara que amb veïns artistes...
Conec gent que no es dedica a açò perquè no pot suportar la soledat de l estudi.
T agrada envoltar-te d artistes?, tens molts amics del món artístic?
M agrada contactar, però per qüestions de temps no em moc en els cercles
d artistes. Tinc més amics professionals que artistes, en el sentit que es dediquen a
activitats industrials. Alguns són fotògrafs o escultors però industrials.
Des de quan tens consciència de voler ser pintor?
Des de molt xicotet, ja des de primer d EGB. De fet, en l última reunió que vaig
tenir amb els companys de col·legi, molts em van dir que jo era l únic que realment
havia sigut el que volia ser.
Et recordes de quins artistes t agradaven en aquella època, a quins artistes volies
semblar-te?
Des de xicotet m ha agradat el còmic, més que la pintura. Va arribar un moment
en què va començar a interessar-me la pintura, però el llenguatge del còmic
em resultava tan contaminant que vaig haver de deixar-ho de colp i no tornar a
comprar còmics. Ahir, per exemple, vaig estar a la FNAC veient l últim llibre de Paco
Roca i vaig tenir una crisi (rialles). Vaig estar a punt de comprar-lo... i de fet, vaja,
segur que el compraré.
En la teua obra hi ha símbols que es repeteixen constantment. T agrada explicarlos o prefereixes que la gent interprete la teua iconografia?
La majoria dels significats són de tipus anecdòtic, amb la qual cosa és més
14|15
AUDITORíAS 09
Vida preferente Núm. 6, 2009
T. mixta / llenç
180x180
Vicente Talens
interessant que la gent els interprete a la seua manera, perquè per a mi poden
tenir un significat banal, divertit.
Quina és la sensació que predomina quan estàs immers en el procés de creació d una
obra, plaer?, ansietat?, impaciència?
El més excitant continua sent la tela en blanc quan et planteges una nova
composició, és com un problema matemàtic, a vegades pots tardar setmanes
abans de trobar una via per a desenvolupar.
Has experimentat molt amb tècniques i materials nous, creus que la teua obra
envelleix bé?
Aquesta pregunta és interessant, la veritat és que algunes sí i altres no. És quelcom
que m he plantejat últimament i és curiós, és el que s anomena «obsolescència» en
l art. Hi ha una època molt «pastissera» que correspon a quan vaig conèixer la que
ara és la meua dona... Aquesta època és tan pastissera que m espanta.
Ets artista, però al mateix temps has inspirat i animat molts projectes interessants.
Últimament has exercit també com a comissari, és important per a tu conrear aquesta
faceta d agitador cultural?
Per descomptat, és molt important que hi haja un teixit creatiu. L exposició
Crimen 08 a la Galeria Mr. Pink de València (de la qual he sigut comissari) l he fet
fonamentalment per amistat. Sobre la marxa em vaig adonar que era interessant
el plantejament conceptual. Al final vam comprovar que el resultat era més que
acceptable quant a les expectatives que teníem.
Des de la teua pàgina de Facebook també estàs proposant coses, interrelacionant
gent... et sembla interessant aquesta forma de comunicació?
Ha d haver-hi un nombre d amics perquè es crega una dinàmica, el més important
és que la gent siga generosa i compartisca els seus amics amb els altres. És
l única forma que açò funcione. Però la gent no ho fa. Veig pàgines de Facebook
totalment desolades, com a erms. La gran diferència que té amb altres formes de
comunicar-se tipus Messenger o altres xarxes socials on l usuari està més ocult, és
que has de contenir-te, tenir certa educació. He vist gent prou borda que quan
està en Facebook es comporta molt bé. Cal escriure correctament, ser simpàtic... És
una forma d antídot davant la manera d escriure dels mòbils o de Messenger... És
diferent i interessant.
Quant al món artístic... creus que hi tindrà repercussió?
És prompte encara per a saber-ho. Es parla de frivolitats, però de moment no es
planteja res molt interessant. Hauria d haver-hi una xarxa específica de cultura,
encara que potser... seria prou feixuc.
Trenques l estereotip d artista turmentat, bohemi...
Sí, per complet. Jo vull rosses, descapotables, diners... (riu). Vaja, no. Els diners no
són tan importants.
16|17
AUDITORíAS 09
Vida preferente Núm. 3, 2009
T. mixta / llenç
200x200
Vicente Talens
Els que et coneixem sabem bé que no. Al contrari, ets generós i els diners t importen
bastant poc.
A més, sóc bastant dolent en això, ho he demostrat.
Portes més de vint anys mostrant la teua obra. De totes les exposicions que has
realitzat, quin recordes amb més afecte?
La primera de La Esfera Azul. La recorde especialment perquè vaig viure molt de
prop tot el projecte.
A més de les galeries d art, la teua obra es pot contemplar en molts espais públics.
Hi ha locals que són mini universos «talensians», et permeten aquests encàrrecs
treballar amb total llibertat?
Normalment la gent em busca perquè sap més o menys el que es pot trobar en
contractar-me. Gràcies a això puc treballar amb bastant llibertat. Amb el temps he
anat unificant el treball d interiorista ‒sobretot en locals de copes‒ amb el treball
d artista fins a trobar un punt d encontre.
De la decoració de quin local estàs més orgullós?
Carioca és per a mi molt interessant perquè està manufacturat al cent per cent. No
he arribat a fer les aixetes, però quasi…
Quins projectes t agradaria dur a terme en aquest camp?
Estic molt interessat en la gent major. Estic pensant en llocs d oci per a la gent
major com puguen ser locals de copes d avui en dia o discoteques amb aire cool .
Em preocupa la marginació de la gent major a tots els nivells.
Tu tens por al pas del temps?
No. A més vaig veure l altre dia Gran Torino de Clint Eastwood i això em va reafirmar
en la meua admiració pel procés gerontològic ben portat.
Estàs magnífic, et cuides molt?
Com diu José María Yturralde: «Cal cuidar bé el cos per a pintar».
Com t imagines d ací a trenta anys?
Igual. Exactament igual. Potser amb més xacres, però amb més coneixement, més
progressió... M interessen els híbrids de distintes disciplines, la ruptura de límits
i aprendre el maneig de nous mitjans amb vista a evolucionar d una forma clara
que amplie la meua percepció de les coses. Ara veig les coses d una manera més
global.
Alguna vegada has estat a punt de llançar la tovallola i dedicar-te a una altra cosa?
Si em dedicara a una altra cosa, no ho sé, seria una professió de caire romàntic,
potser seria escriptor, ho intentaria abans de provar qualsevol altra cosa.
De fet, el catàleg de la teua exposició inclou un text teu...
Sí. M interessa l escriptura com una ferramenta més, com puga ser la fotografia
18|19
AUDITORíAS 09
La culpa es mía, 2008
T. mixta / llenç
180x180
Vicente Talens
per a registrar les instal·lacions efímeres, m interessa escriure sobre el propi treball
o sobre situacions paral·leles al treball. Per exemple, el text de l auditor d alguna
forma era una excusa que em permetia, a través de l entrada d un personatge
enviat per una entitat bancària, descriure tot el meu estudi.
Últimament has sumat algun premi a la teua carrera... són importants els premis?
En tinc alguns i em sembla una forma molt interessant d avançar i motivar-se,
sempre que el certamen siga honest. Enviar-ho com més lluny d on estigues
millor. Altres professions com ara l arquitectura, literatura… solen funcionar amb el
sistema de premis, sobretot en arquitectura; els concursos.
En aquests moments, a quins artistes admires?
Hi ha un nivell molt alt, els russos AES+F GROUP, Gordon Matta-Clark, Katharina
Fritsch, Guillermo Kuitca, i tots els fotògrafs, sense excepció, encara que vaig tindre
una gran pujada amb unes fotos de Thomas Struth.
Com és un dia perfecte per a tu?
Alçar-me a una hora relativament matinera, llegir el periòdic, desdejunar-se dues
vegades i després estar treballant tot el dia en l estudi, fins a la vesprada.
Marisa Giménez Soler
Directora de La Esfera Azul
20|21
AUDITORíAS 09
Vida preferente Núm. 2, 2009
T. mixta / llenç
190x190
Vicente Talens
L Auditor
L auditor va introduir la clau que li havia proporcionat la seua entitat bancària i la va
girar cap a la dreta. Va tenir dificultats per a obrir la porta, no semblava encaixar en el seu
premarc, mostrava una natural resistència a veure qüestionat el seu futur. En obrir-la,
un enorme local en penombra, ple d embalums i obstacles, revelava tota la informació
que necessitaria. Va temptejar la paret i va activar cinc interruptors disposats en línia
que prompte van generar una intensa llum. Li incomodava percebre i taxar espais aliens
diverses vegades al dia, per això la primera visió d aqueix estudi de pintor li va produir
desassossec. Utilitzant el mesurador làser va calcular una altura desproporcionada, al
voltant de 4,5 metres; semblava que el propietari haguera envaït part del pis superior.
Va començar la taxació dels objectes: una fila de 18 escultures idèntiques cromades
amb forma de gos, una tassa de vàter amb el seu interior policromat amb motius
pornogràfics i dues manuelles de color rosa al seu interior, centenars de xicotets relleus
en guix emprimats, amb temàtica inconnexa, repartits per tot el sòl per a després ser
apegats sobre grans taulers de contraplacat, amb una disposició que recorda la narració
cal·ligràfica… i una sèrie de quadres de gran format de composició molt clara, amb
juxtaposició d elements diversos i grans zones de color fusionant-se entre si. Al fons es
podien veure més taulers amb relleus escultòrics, només que havien sigut contaminats
pel vocabulari plàstic dels llenços; tal vegada tot el material siga del mateix artista.
En observar detingudament els relleus va sentir un cert afany de registre i classificació,
però no va aconseguir trobar-hi una connexió; hi havia peces semblants a formes
orgàniques visibles als quadres, però també figures realistes en posició de bany de
sol i elements de dubtós rigor botànic. A la paret contigua es podia veure un pòster
central d una coneguda revista masculina amb una dedicatòria signada de la model.
En general, hi havia molta brutícia i pols, no resultava fàcil fer un recompte ràpid de
tot el material existent. Necessitava asseure s, al fons es podia veure un butaca amb
respatler en forma de cor. Es va acostar rodejant-la, el seu seient estava totalment
cobert de motles plàstics d un color blanquinós. Va pensar en la seua cita amb la
piscina municipal dins d una hora. Va acabar l informe i va eixir tancant la porta sense
dificultat.
Vicente Talens
22|23
AUDITORíAS 09
Vida preferente Núm. 1, 2008
T. mixta / llenç
200x200
Vicente Talens
Inspección
introspectiva
Estas son las conclusiones de una inspección, una auditoría. Inspeccionar el taller de
Vicente Talens te revela la esencia de su producción. Mucha luz y claridad. Un orden
en un caos controlado. La personificación de unas ideas muy claras.
Tienes la impresión de que Vicente Talens ha vivido en el arte la historia de una
interioridad que se traduce ante el espectador en una secuencia evolutiva de formas
y estilos.
Evidentemente, el dinamismo inherente a cada cuadro o escultura y que actúa en su
caso como motor de la creación artística, si bien representa un a priori, está sujeto a
modos específicos de su particular expresión.
En efecto, la forma en que, no sé si en su sueño o más probablemente en su constante
ensueño diurno, se manifiesta, corresponde a rasgos singulares propios de su estilo.
Sueños conscientes en color y tridimensionales.
En Vicente Talens no se ve la raya de separación entre lo abstracto y lo real, y si
alguien llega a verla, quede como primera conclusión de la auditoría su intención de
permanecer en ambos lados.
Porque más que mezclar motivos iconográficos de su personal representación
figurativa o de escenarios espaciales con formas más o menos rigurosas, lo que hace
es impulsar la composición hacia secuencias puramente líricas, simbólicas y coloristas
especialmente propicias para la mirada cómplice del que sabe soñar con ellas.
Si algo define la heterogénea obra pictórica de Talens es que es una pintura escultórica,
una pintura volumétrica, casi siempre esferoide, que metaboliza la tridimensionalidad
atrapada en sinuosas formas en continuo desplazamiento por el fondo. De hecho,
sus formas salen del soporte para convertirse en tridimensionales, mientras otras se
aplastan en el lienzo adaptándose a su fingida bidimensionalidad.
Me preparé a través de Internet para la inspección. La palabra auditoría viene del latín
auditorius, y de esta proviene auditor, que tiene la virtud de oír, y el diccionario lo
considera revisor de cuentas colegiado pero se asume que esa virtud de oír y revisar
cuentas está encaminada a la evaluación de la eficiencia y la eficacia en el uso de
los recursos, así como al control de los mismos. La auditoría puede definirse como
un proceso sistemático para obtener y evaluar de manera objetiva las evidencias
24|25
AUDITORíAS 09
Llave Núm. 1, 2009
T. mixta / llenç
200x100
Vicente Talens
relacionadas con informes sobre actividades económicas y otros acontecimientos
relacionados, cuyo fin consiste en determinar el grado de correspondencia del
contenido informativo con las evidencias que le dieron origen, así como establecer si
dichos informes se han elaborado observando los principios establecidos para el caso.
Por otra parte la auditoría constituye una herramienta de control y supervisión que
contribuye a la creación de una cultura de la disciplina de la organización y permite
descubrir fallas en las estructuras o vulnerabilidades existentes en la organización.
Auditemos pues. Creo que la capacidad sensible, eso que llamamos cultura estética,
se amplía en la medida que se globaliza más nuestra experiencia, así que con los años
me consideraba medianamente preparado para dejarme sorprender por la obra de
un artista que resulta un tipo realmente original, un poco tímido y a la vez orgulloso
de lo que hace, sentimental, nada estrafalario, de mirada amable y un perfil de buena
gente, un soñador irreductible y romántico, trabajador a contrapelo de alma insomne
y espíritu un poco alucinado. Y esto fue lo que me encontré.
Vicente Talens había salvado el escollo de la incomprensión del mundillo profesional
normalmente empecinado en escamotearle la patente de corso como pintor al que se
dedica también a la escultura, las instalaciones, la fotografía, el video o el diseño con
éxito. Pero es que sus obras se defienden por sí solas. Algunas de ellas son auténticas
cargas de profundidad aún por explotar, hormigueros de ideas y posibilidades que
deben ser exploradas a conciencia.
Ha sido un buscador incansable de una estética propia y en algunas ocasiones, son ya
unos cuantos años bregando, portaestandarte de la irreverencia, siguiendo el hilo de la
interpretación de Malevich de los límites de la pintura, la negación de las posibilidades
narrativas de ésta y la creación de una forma sensual totalmente visual.
Se ha interesado de forma especial por las formas geométricas de las imágenes, por el
espacio pictórico casi inmaterial creado con la ayuda de los cambios tenues entre los
matices de sus figuras, como si fueran una obra abstracta construida a base de formas
geométricas simples que reconcilian las tensiones entre figuración y abstracción, el
ecléctico, diverso, contradictorio pero original y múltiple hilo de Ariadna de las artes
plásticas contemporáneas.
Algunas de sus obras escogen una línea de trabajo minimalista, otras resucitan
experiencias de trabajos anteriores, mientras que hay que pretenden que la pintura
permanezca viva más a través de lo que ocultan que de lo que muestran.
Hay una buena parte de sus trabajos, los más recientes, en los que se aprecia el interés
por la relación de la superficie mínima de la escultura en forma de relieves de escayola
pintados, y el fondo plano del soporte. Su trabajo como escultor no puede desligarse
de la pintura, pues las estructuras más importantes de su cosmovisión se introducen
con una naturalidad elemental en los marcos espaciales creados por él. La forma en
la que coloca sus obras en relieve en un espacio dado, con un color nunca arbitrario,
busca fundamentalmente la creación de un sistema de relaciones que podrían ser
interpretadas como pequeñas instalaciones. Como he dicho es pintor y escultor, pero
al mismo tiempo cualquier otro medio es imaginable o utilizable para él, fotografías,
películas, música o vídeo.
26|27
AUDITORíAS 09
Chamsa, 2009
T. mixta / llenç
90x90
Vicente Talens
Así, su pluralidad en cuanto a la utilización del material últimamente se traduce en
la inclusión, de manera muy consecuente, de la escayola. Aparecen algunas obras
blancas, pero la mayoría se matizan con color. Naturalmente, no se trata de un baño de
color desarticulado que lo inunde todo, sino una escogida combinación que modula
los detalles, sombras y contornos.
Si sus cuadros señalan tanto su dominio de la pintura como su convicción en ella
como medio expresivo; en ésta, su opción más reciente, Vicente Talens incursiona
en el relieve llevando a tres dimensiones algunas de las figuras que emergen de
sus pinturas desde amplios gestos a la vez abstractos y orgánicos. Están las formas
oblongas, pero también las flores, los soles e incluso su particular visión del hombrecillo
del semáforo. En todas ellas, el color, elemento clave en su pintura, va apoderándose
de las superficies. De manera decidida, casi cruda, cubren con su espesor el generoso
espacio de sus formatos y les confieren un importante peso emotivo.
De la pintura al relieve, y de él a la escultura exenta. No me resisto a tocar algunas de
sus obras de bulto redondo, metalizadas o pintadas, travestidas con el tuning. Aún
éstas, al igual que sus relieves, evitan cualquier forma grandiosa o heroica, y están
igualmente relacionadas con su fértil verborrea pictórica. No me resisto a tocar porque
bajo la apariencia de planteamientos abstractos laten indudables orígenes orgánicos.
En esta línea, mención especial merecen sus pezrros, libres, encadenados o llamados a
la mesa. Están llenos de una fuerza subconsciente que emerge a la superficie desde las
profundidades, como si trajeran alimento a nuestras emociones, pero de forma serena,
pues desde siempre, el perro, aunque también sea pez, ha sido el compañero más fiel
del ser humano, y simboliza la amistad y la fidelidad. Pero cuidado, mírenlos a los ojos,
porque también pueden comportarse con rudeza, incluso como fieros enemigos, si
no los sabemos tratar como merecen, si coartamos su libertad, que es también la del
artista.
El resto todo es color. No puedo experimentar el seguimiento mismo que ha
hecho Vicente Talens al construir sus enigmáticas formas, aunque él mismo intente
explicármelo. Mi mirada sigue con atención cada forma y cada desplazamiento en el
espacio de las formas orgánicas y por tanto llenas de vida, generadas por un destello
de color, y sólo puedo concluir que gracias a la meticulosidad de su trabajo Talens ha
conseguido sacar a flote desde el fondo del espacio unas personales formas sin que
podamos desenvolver la madeja del enigma de donde provienen. Sólo son formas en
vertiginoso y a la vez silencioso vuelo.
El tiempo de la auditoría pasa inaugurando vuelos y movimientos plurales que se
sugieren en torno de sus propias formas, persiguiendo la línea de una obra abierta,
con un propio mundo de sugerencias. No se detectan fallas en las estructuras o
vulnerabilidades existentes en la organización. La auditoría ha concluido.
Joan Feliu Franch
Universitat Jaume I
Castalia Iuris
28|29
AUDITORíAS 09
Atento, 2009
T. mixta / llenç
90x90
Vicente Talens
Entrevista
a Vicente Talens
Hemos quedado en un café cercano a su casa. Es la hora del desayuno. Luego
‒durante la entrevista‒ me comentará que es su momento del día preferido, que
a veces, cuando tiene tiempo, le gusta alargar este placer, más bien duplicarlo…
porque para que no le sepa a poco repite el ritual del desayuno dos veces. Cuando
acabemos se irá al estudio donde pasará horas.
Nada más llegar, me enseña algunas copias de las fotografías que se colgarán en la
exposición. Son «fotoinstalaciones», reproducen montajes efímeros, de los que solo
la cámara ha sido testigo porque han sido creados por él en un momento y para
un objetivo concreto. En seguida se reconocen elementos del universo «talensino»;
aparecen las esculturas «pezrros», sus máscaras (mezcla de Tintín y Hannibal Lecter)…
ubicadas cómodamente en escenarios que el artista imagina para ellas.
En una de las fotoinstalaciones sus pezrros, esos canes que acompañan artísticamente
a Talens en los últimos años, se despojan de su aire hierático para lanzarse impávidos
al mundo de los sentidos. En la imagen, rodean, más bien acorralan, el cuerpo casi
desnudo de una chica que yace en el suelo. Hartas de aparecer como una «obra» más
de la exposición, las esculturas parecen reivindicar su propio escenario, su propio
hábitat entre lo doméstico, lo sofisticado o lo surrealista.
Tus pezrros que siempre aparecen en tus exposiciones tranquilos, con actitud
impasible, en estas fotografías se revolucionan un poco...
Sí, porque tienen una oportunidad...(risas). Realmente, estos perros han sido
siempre animales domésticos. Aquí participan en la acción de una fotografía en
torno a una modelo. De alguna forma, es darle otra dimensión a las piezas...
¿Cómo te enfrentas al proceso de creación de las obras de cara a una exposición?
Pues, la verdad es que como tengo algunas dificultades para dormir, suelo
pensar por las noches. Visualizo el cuadro en el que estoy trabajando, también
el cuadro del día siguiente…¡es más divertido que contar ovejas! Por ejemplo, en
las fotografías ‒las fotoinstalaciones‒ los escenarios están pensados al milímetro
por la noche. Al día siguiente hacía un boceto, y después iba componiendo el
escenario utilizando el visor de una cámara. He creado los escenarios con barro,
30|31
AUDITORíAS 09
Auditoría Núm. 1, 2008
T. mixta / taula
180x122
Vicente Talens
corcho blanco, telas y cartones; materiales como los que aparecen en los platós de
televisión que, cuando te acercas, es todo cochambroso y reciclado. A través de la
fotografía y la imagen digital, el resultado adquiere su verdadera dimensión.
Cuadros escultóricos, fotografías... En esta exposición, ¿la pintura deja de ser
protagonista para pasar a un segundo plano?
En absoluto. Más o menos está todo bien repartido porque los cuadros además del
valor por sí mismos, son también los bocetos de las esculturas y también de alguna
forma de las fotoinstalaciones.
¿Crees que el concepto tan repetido a lo largo de la historia del arte de «la muerte
de la pintura» se hará realidad en esta época de cambios vertiginosos y grandes
avances tecnológicos?
Al contrario, creo que con la pintura va a ocurrir lo mismo que con el teatro. Es un
medio tan directo, tan auténtico y físico que va a ser como un refugio. Además, es
el campo de pruebas perfecto a nivel conceptual.
Cómo te gusta que te definan, ¿escultor?, ¿pintor? ¿artista polifacético?
Artista en el sentido más folklórico, como Lola Flores... (risas)
Hace poco que has estrenado estudio. Hasta ahora habías compartido con otros
artistas, ¿cómo es para ti trabajar en soledad?
Realmente, compartir estudio con alguien ha sido con mi buen amigo Quique
Marzal, porque antes tenía mi propio estudio, aunque con vecinos artistas... Conozco
gente que no se dedica a esto por no poder soportar la soledad del estudio.
¿Te gusta rodearte de artistas?, ¿tienes muchos amigos del «mundillo» artístico?
Me gusta contactar, pero por cuestiones de tiempo no me muevo en los círculos de
artistas. Tengo más amigos profesionales que artistas, en el sentido que se dedican
a actividades industriales. Algunos son fotógrafos o escultores pero industriales.
¿Desde cuándo tienes conciencia de querer ser pintor?
Desde muy pequeño, ya desde primero de EGB. De hecho, en la última reunión
que tuve con los compañeros de colegio, muchos me dijeron que yo era el único
que realmente había sido lo que quería ser.
¿Te acuerdas de qué artistas te gustaban en aquella época, a qué artistas querías
parecerte?
Desde pequeño me ha gustado el cómic, más que la pintura. Llegó un momento
en que empezó a interesarme la pintura, pero el lenguaje del cómic me resultaba
tan contaminante que tuve que dejarlo de golpe y no volver a comprar cómics.
Ayer, por ejemplo, estuve en la FNAC viendo el último libro de Paco Roca y tuve
una crisis (risas). Estuve a punto de comprarlo... y de hecho, vamos, seguro que lo
compraré.
En tu obra hay símbolos que se repiten constantemente. Te gusta explicarlos o
prefieres que la gente interprete tu iconografía?
32|33
AUDITORíAS 09
Auditoría Núm. 6, 2009
T. mixta / taula
180x122
Vicente Talens
La mayoría de los significados son de tipo anecdótico, con lo cual es más interesante
que la gente los interprete a su manera, porque para mí pueden tener un significado
banal, divertido.
Cuál es la sensación que predomina cuándo estás inmerso en el proceso de creación
de una obra, ¿placer?, ¿ansiedad?, ¿impaciencia?
Lo más excitante sigue siendo el lienzo en blanco cuando te planteas una nueva
composición, es como un problema matemático, a veces puedes tardar semanas
antes de dar con una vía a desarrollar.
Has experimentado mucho con técnicas y materiales nuevos, ¿crees que tu obra
envejece bien?
Esa pregunta es interesante, la verdad es que algunas sí y otras no. Es algo que me he
planteado últimamente y es curioso, es lo que se llama «obsolescencia» en el arte. Hay
una época muy «pastelera» que corresponde a cuando conocí a la que ahora es mi
mujer... Esa es tan pastelera que me asusta, vamos.
Eres artista, pero a la vez has inspirado y alentado muchos proyectos interesantes.
Últimamente has ejercido también como comisario, ¿es importante para ti cultivar
esta faceta de agitador cultural?
Por supuesto, es muy importante que haya un tejido creativo. La exposición Crimen
08 en la Galería Mr. Pink de Valencia (de la que he sido comisario) la he hecho
fundamentalmente por amistad. Sobre la marcha me di cuenta que era interesante
el planteamiento conceptual. Al final comprobamos que el resultado era más que
aceptable en cuanto a las expectativas que teníamos.
Desde tu página de Facebook también estás proponiendo cosas, interrelacionando
gente... ¿te parece interesante esta forma de comunicación?
Tiene que haber un número de amigos para que se cree una dinámica, lo más
importante es que la gente sea generosa y comparta sus amigos con los demás. Es la
única forma de que esto funcione. Pero la gente no lo hace. Veo páginas de Facebook
totalmente desoladas, como páramos. La gran diferencia que tiene con otras formas de
comunicarse tipo Messenger u otras redes sociales donde el usuario está más oculto,
es que tienes que contenerte, tener cierta educación. He visto a gente bastante borde
que cuando está en Facebook se comporta muy bien. Hay que escribir correctamente,
ser simpático... Es una forma de antídoto ante la manera de escribir de los móviles o de
Messenger... Es diferente e interesante.
En cuanto al mundo artístico... ¿crees que va a tener repercusión?
Es pronto aún para saberlo. Se habla de frivolidades, pero de momento no se plantea
nada muy interesante. Tendría que haber una red específica de cultura, aunque
quizás... sería bastante cargante.
Rompes el estereotipo de artista atormentado, bohemio...
Sí, por completo. Yo quiero rubias, descapotables, dinero... (ríe). Bueno, no. El dinero
no es tan importante.
34|35
AUDITORíAS 09
Auditoría Núm. 2, 2008
T. mixta / taula
180x122
Vicente Talens
Los que te conocemos sabemos bien que no. Al contrario, eres generoso y el dinero
te importa bastante poco.
Además, soy bastante malo en eso, lo he demostrado.
Llevas más de veinte años mostrando tu obra. De todas las exposiciones que has
realizado, ¿cuál recuerdas con más cariño?
La primera de La Esfera Azul. La recuerdo especialmente porque viví muy de cerca
todo el proyecto.
Además de en galerías de arte, tu obra se puede contemplar en muchos espacios
públicos. Hay locales que son mini universos «talensinos», ¿te permiten estos
encargos trabajar con total libertad?
Normalmente la gente me busca porque sabe más o menos lo que se puede encontrar
al contratarme. Gracias a ello puedo trabajar con bastante libertad. Con el tiempo he
ido unificando el trabajo de interiorista ‒sobre todo en locales de copas‒ con el trabajo
de artista hasta buscar un punto de encuentro.
¿De la decoración de qué local estás más orgulloso?
Carioca es para mí muy interesante porque está manufacturado al cien por cien. No he
llegado a hacer los grifos, pero casi…
¿Qué proyectos te gustaría llevar a cabo en este campo?
Estoy muy interesado en la gente mayor. Estoy pensando en lugares de ocio para la
gente mayor como puedan ser locales de copas de hoy en día o discotecas con aire
cool…. Me preocupa la marginación de la gente mayor a todos los niveles.
¿Tú tienes miedo al paso del tiempo?
No. Además vi el otro día Gran Torino de Clint Eastwood y ello me reafirmó en mi
admiración por el proceso gerontológico bien llevado….
Estás estupendo, ¿te cuidas mucho?
Como dice José María Yturralde: «Hay que cuidar bien el cuerpo para pintar».
¿Cómo te imaginas dentro de treinta años?
Igual. Exactamente igual. Quizás con más achaques, pero con más conocimiento, más
progresión... Me interesan los híbridos de distintas disciplinas, la rotura de límites y
aprender el manejo de nuevos medios de cara a evolucionar de una forma clara que
amplíe mi percepción de las cosas. Ahora veo las cosas de una manera más global.
¿Alguna vez has estado a punto de tirar la toalla y dedicarte a otra cosa?
Si me dedicara a otra cosa, no sé, sería una profesión de cariz romántico, quizás sería
escritor, lo intentaría antes de probar cualquier otra cosa.
De hecho, el catálogo de tu exposición incluye un texto tuyo...
Sí. Me interesa la escritura como una herramienta más, como pueda ser la fotografía
para registrar las instalaciones efímeras, me interesa escribir sobre el propio trabajo o
36|37
AUDITORíAS 09
Auditoría Núm. 5, 2009
T. mixta / taula
180x122
Vicente Talens
sobre situaciones paralelas al trabajo. Por ejemplo, el texto del auditor de alguna forma
era una excusa que me permitía, a través de la entrada de un personaje enviado por
una entidad bancaria, describir todo mi estudio.
Últimamente has sumado algún premio a tu carrera... ¿son importantes los
premios?
Tengo algunos y me parece una forma muy interesante de avanzar y motivarse, siempre
y cuando el certamen sea honesto. Mandarlo cuanto más lejos de donde estés mejor.
Otras profesiones como la arquitectura, literatura… suelen funcionar con el sistema de
premios, sobre todo en arquitectura; los concursos.
En estos momentos, ¿a qué artistas admiras?
Hay un nivel muy alto, los rusos AES+F GROUP, Gordon Matta-Clark, Katharina Fritsch,
Guillermo Kuitca, y a todos los fotógrafos, sin excepción, aunque el mayor subidón lo
tuve con unas fotos de Thomas Struth.
¿Cómo es un día perfecto para ti?
Levantarme a una hora relativamente temprana, leer el periódico, desayunar dos veces
y después estar trabajando todo el día en el estudio, hasta tarde.
Marisa Giménez Soler
Directora de La Esfera Azul
38|39
AUDITORíAS 09
Bodegón Núm. 2, 2009
T. mixta / llenç
200x100
Vicente Talens
El Auditor
El auditor introdujo la llave que le había proporcionado su entidad bancaria y la
giró hacia la derecha. Tuvo dificultades para abrir la puerta, no parecía encajar en su
premarco, mostraba una natural resistencia a ver cuestionado su futuro. Al abrirla, un
enorme local en penumbra, lleno de bultos y obstáculos, revelaba toda la información
que iba a necesitar. Tanteó la pared y activó cinco interruptores dispuestos en línea que
pronto generaron una intensa luz. Le incomodaba percibir y tasar espacios ajenos varias
veces al día, por eso la primera visión de ese estudio de pintor le produjo desasosiego.
Utilizando el medidor láser calculó una altura desproporcionada, alrededor de 4,5
metros; parecía que el propietario hubiese invadido parte del piso superior.
Comenzó la tasación de los objetos: una fila de 18 esculturas idénticas cromadas
con forma de perro, una taza de váter con su interior policromado con motivos
pornográficos y dos mancuernas de color rosa en su interior, cientos de pequeños
relieves en yeso imprimados, con temática inconexa, repartidos por todo el suelo para
luego ser pegados sobre grandes tableros de contrachapado, con una disposición
que recuerda a la narración caligráfica… y una serie de cuadros de gran formato de
composición muy clara, con yuxtaposición de elementos diversos y grandes zonas
de color fusionándose entre sí. Al fondo se podían ver más tableros con relieves
escultóricos, solo que habían sido contaminados por el vocabulario plástico de los
lienzos; tal vez todo el material sea del mismo artista.
Al observar detenidamente los relieves sintió un cierto afán de registro y clasificación,
pero no logró hallar una conexión entre ellos; había piezas similares a formas orgánicas
visibles en los cuadros, pero también figuras realistas en posición de baño de sol y
elementos de dudoso rigor botánico. En la pared contigua se podía ver un póster
central de una conocida revista masculina con una dedicatoria firmada de la modelo.
En general, había mucha suciedad y polvo, no resultaba fácil hacer un recuento rápido
de todo el material existente. Necesitaba sentarse, al fondo se podía ver un sillón con
respaldo en forma de corazón. Se acercó rodeándolo, su asiento estaba totalmente
cubierto de moldes plásticos de un color blanquecino. Pensó en su cita con la piscina
municipal dentro de una hora. Terminó el informe y salió cerrando la puerta sin
dificultad.
Vicente Talens
40|41
AUDITORíAS 09
Bodegón Núm. 2, 2009
T. mixta / llenç
190x90
Vicente Talens
Atento, 2009
Resina epoxídica
35X37X7
42|43
AUDITORíAS 09
Hi, 2009
Resina epoxídica
43X36X7
Vicente Talens
SÈRIE POLANSKI
VÍDEOS
Coautor: Luis Vidal
44|45
AUDITORíAS 09
Sèrie Polanski. Núm. 1
Fotografia en color
Vicente Talens
Sèrie Polanski. Núm. 2
Fotografia en color
46|47
AUDITORíAS 09
Sèrie Polanski. Núm. 3
Fotografia en color
47|47
Vicente Talens
Sèrie Polanski. Núm. 4
Fotografia en color
48|49
AUDITORíAS 09
Sèrie Polanski. Núm. 5
Fotografia en color
Vicente Talens
Sèrie Polanski. Núm. 6
Fotografia en color
50|51
AUDITORíAS 09
Sèrie Polanski. Núm. 7
Fotografia en color
Vicente Talens
El sistema, 2009
Coautor: Luis Vidal
3 min. 34 seg.
52|53
AUDITORíAS 09
La visita, 2008
Coautor: Luis Vidal
28 seg.
Vicente Talens
54|55
AUDITORíAS 09
Introspective
inspection
These are the conclusions of an inspection ‒ an audit. An inspection of Vicente Talens
workshop shows you the essence of what he produces. A great deal of light and clarity.
Order in controlled chaos. The embodiment of very clear ideas.
You have the impression that in his art, Vicente Talens has experienced a story of an
inner being which becomes an evolutionary sequence of forms and styles for the
viewer.
Obviously, the dynamism inherent in each painting or sculpture, which in his case acts
as the driving force behind his artistic creation, despite being an apriorism, is subject
to the specific ways he expresses himself.
Indeed, the form in which it manifests itself - I don t know whether in his sleep or, more
probably, in his constant daytime reverie - has features that are inherent to his own
particular style. They are conscious three-dimensional dreams in colour.
In Vicente Talens, there is no apparent line separating what is abstract from what is
real, and if anyone succeeds in seeing it, the first conclusion drawn from the audit is
his intention to remain on both sides.
Rather than mixing iconographic motifs from his personal figurative representation
or from spatial scenarios with more or less precise forms, what he does is to impel
the composition towards purely lyrical, symbolic and colouristic sequences. These are
especially apt for the complicit gaze of whoever is able to dream about them.
If there is something that defines Talens very varied pictorial work, it is that it is
sculptural painting, volumetric painting, which is almost always spheroid, and
metabolises the three-dimensionality trapped in sinuous forms that are in continuous
movement in the background. In fact, his forms project from the medium and become
three-dimensional, while others are crushed on the canvas, and adapt to its artificial
two-dimensional nature.
I used the Internet to prepare for the inspection. The word audit comes from the
Latin auditorius, and from this comes auditor, or one with the virtue of hearing, who
according to the dictionary is a professional reviewer of accounts. However, this virtue
of hearing and reviewing accounts focuses on the assessment of the efficiency and
the effectiveness with which resources are used, and checking them. An audit can
Vicente Talens
be defined as a systematic process for objectively obtaining and assessing evidence
related to reports on economic activities and other related events. Its purpose is to
determine the extent to which the contents of the information is the same as the
evidence from which the information originated, and to establish whether the reports
have been produced in accordance with the principles established for the case
concerned. An audit is also a tool for monitoring and supervision, which contributes
to the creation of a culture of discipline in an organisation, and enables flaws to be
discovered in the structures or vulnerabilities within it.
So let us carry out the audit. I believe that our ability to feel, or what we call the
aesthetic culture, increases as our experience becomes more globalised. As a result,
with the passing of the years, I felt myself to be reasonably prepared to be surprised
by the work of an artist who turns out to be an individual that is truly original, who is
somewhat shy and at the same time proud of what he does, and sentimental, not at
all eccentric, with a friendly gaze and a pleasant personality, an irrepressible dreamer
and romantic, who swims against the current, with a restless soul and a spirit that is a
little entranced. And that is what I found.
Vicente Talens had avoided the pitfall of incomprehension among those in professional
circles who are normally determined to take away a painter s license to plunder if he
also successfully produces sculpture, installations, photography, video and design.
However, the fact is that his works speak for themselves. Some of them are true depth
charges that are waiting to explode ‒ swarms of ideas and possibilities that must be
thoroughly explored.
He has searched tirelessly for his own aesthetic and sometimes ‒ he has been slogging
away for some years now ‒ he has been the standard bearer for irreverence, following
the thread of Malevich s interpretation of the limits of painting, the negation of its
narrative possibilities and the creation of a totally visual sensual form.
He has been particularly interested in the geometric forms of images, and the almost
intangible pictorial space created by slight changes in the nuances of his figures, as if
they were an abstract work constructed using simple geometric forms that reconcile the
tensions between representation and abstraction, the eclectic, diverse, contradictory
but original and many-faceted Ariadne s thread of the contemporary plastic arts.
Some of his works present a minimalist approach to his work, while others revive
experiences of previous works. There are also some that want paintings to live more
through what they conceal than through what they show.
A large proportion of his works ‒ the most recent ones ‒ highlight his interest in the
relationship between the minimal surface of sculpture, in the form of painted plaster
of Paris reliefs, and the flat background of the medium. His work as a sculptor cannot
be detached from painting, as the most important structures within his world view are
introduced into the spatial contexts that he creates with an elementary naturalness.
The way in which he positions his works in relief within a given space, using a colour
that is never arbitrary, essentially seeks to create a system of relationships that could
be interpreted as small installations. As I said, he is a painter and a sculptor, but at the
same time he is capable of imagining or using any other medium, such as photography,
film, music and video.
56|57
AUDITORíAS 09
As a result, the diversity in the material he uses ultimately leads to the very significant
inclusion of plaster of Paris. Some white works appear, but most are tinged with colour.
Naturally, this is not a disjointed bath of colour that floods everything, but is instead a
carefully chosen combination which modulates details, shadows and edges.
While his pictures highlight both his mastery of painting and his belief in it as a means
of expression, in this, his most recent tangent, Vicente Talens makes a foray into reliefs,
taking some of the figures that emerge from his paintings into three dimensions,
based on broad gestures that are both abstract and organic at the same time. There
are oblong forms, but there are also flowers, suns and even his personal take on the
little man at pedestrian crossings. Colour, a key element in his painting, takes over
the surfaces in all of them. In a firm, almost crude manner, they cover the generous
space of their formats with their thickness and confer a significant emotional weight
on them.
From painting to reliefs, and from there to free-standing sculpture. I cannot resist
touching some of his round, metallised or painted shapes, which are disguised with
fine tuning. Even these, like his reliefs, avoid any grandiose or heroic forms, and are
also related to his fertile pictorial verbosity. I cannot resist touching, because obvious
organic sources lurk under the appearance of abstract approaches.
In this respect, his fish-dogs, free, chained or called to the table, are particularly
noteworthy. They are full of a subconscious strength that comes to the surface from
the depths, as if they are bringing food for our emotions, but calmly, as dogs have
always been man s best friend, even when they are also fish, and symbolise friendship
and loyalty. But be careful ‒ look into their eyes, because they can also behave roughly,
and can even be ferocious enemies if we do not know how to treat them as they
deserve, or if we restrict their freedom, which is also the artist s freedom.
All the rest is colour. I cannot experience the same observation that Vicente Talens has
undertaken to construct his enigmatic forms, although he himself tries to explain it to
me. My gaze attentively follows each form, and each movement in space by the forms
that are organic and therefore full of life, generated by a sparkle of colour. I can only
conclude that thanks to the meticulous nature of his work, Talens has succeeded in
reviving some personal forms from the back of the space without us being able to get
to the bottom of the enigma of where they come from. They are only forms in a dizzy,
and at the same time silent, flight.
The time for the audit passes by, unveiling a multitude of flights and movements
that are suggested by their own shapes, pursuing a line of open work, with their own
world of suggestions. No flaws in the structures or vulnerabilities in the organisation
are detected. The audit is over.
Joan Feliu Franch
Universitat Jaume I
Castalia Iuris
Vicente Talens
Interview with
Vicente Talens
We have arranged to meet in a café near his home. It is breakfast time. Afterwards
‒ during the interview ‒ he will tell me that it is his favourite time of day, and that
sometimes, when he has time, he likes to spin this pleasure out, or double it …
because going through the breakfast ritual twice doesn t seem excessive to him.
When we have finished, he will go to the studio, where he will spend hours.
As soon as he arrives, he shows me some copies of the photographs that will be hung
in the exhibition. They are photo installations that reproduce temporary montages.
Only the camera witnessed them, because he created them at a specific time and for
a specific purpose. Some features of the Talensian universe are easy to discern; his
fish/dog sculptures and his masks (a mixture of Tintin and Hannibal Lecter) appear
… conveniently located in settings that the artist imagines for them.
In one of the photo installations of his fish-dogs ‒ the dogs that have accompanied
Talens artistically in recent years ‒ they divest themselves of their severe air and dive
intrepidly into the world of the senses. In the image, they surround ‒ or rather corner
‒ the almost nude body of a girl lying on the ground. The sculptures are tired of
appearing as just another work in the exhibition, and seem to demand their own
setting ‒ their own habitat that lies between the domestic, the sophisticated and the
surreal.
Your fish-dogs that always appear to be relaxed in your exhibitions, with an
impassive posture, are a little bit excited in these photographs...
Yes, because they have the chance... (laughs) Really, these dogs have always been
pet animals. Here they are taking part in the action of a photograph based around
a model. It somehow gives the pieces another dimension...
How do you apply yourself to the creative process in works for an exhibition?
Well, the fact is that as I find it difficult to sleep, I usually think at night. I visualise
the painting I m working on, as well as the next day s painting…it s more fun than
counting sheep! For example, in the photographs ‒ the photo installations ‒ the
scenarios are conceived at night, down to the last millimetre. The next day I did a
sketch, and afterwards I composed the setting using the viewfinder of a camera. I
58|59
AUDITORíAS 09
created the settings with mud, white cork, fabric and cardboard; materials like the
ones that appear in television studios which are all filthy and recycled when you
get up close to them. The result takes on its real dimension with photography and
digital images.
Sculptural paintings, photographs... In this exhibition, is painting no longer the focal
point? Does it move into the background?
Not at all. It is all distributed more or less evenly, because as well as their intrinsic
value, the paintings are also sketches of the sculptures and also to some extent of
the photo installations.
Do you think that the concept of the death of painting , repeated so often
throughout history of art, will come true in this era of rapid changes and major
technological breakthroughs?
On the contrary, I think that the same thing will happen with painting as with the
theatre. It s a very direct medium, which is so authentic and physical that it will be
like a shelter. It s also the perfect testing ground in conceptual terms.
How do you like to be defined ‒ as a sculptor, as a painter? As a multi-faceted artist?
As an artist in the more colourful sense of the word, like Lola Flores (laughs)
You ve just moved into a new studio. In the past you ve shared with other artists ‒
what s working alone like for you?
Really, sharing a studio with someone was with my good friend Quique Marzal,
because I used to have my own studio, although with artists next door ... I know
people who don t get involved in art because they can t deal with the solitude of
the studio.
Do you like being surrounded by artists? Do you have many friends from artistic
circles?
I like to stay in touch, but I don t move in artistic circles because I don t have the
time. I have more professional friends than artists, in the sense that they work in
industry. Some are photographers or sculptors, but they are industrial.
When did you first become aware that you wanted to be a painter?
When I was very small, in the first year of primary school. In fact, the last time I met
up with my old schoolmates, a lot of them told me that I was the only one who
really ended up being what he wanted to be.
Do you remember which artists you liked at that time, which artists you wanted to
be like?
I have liked comics ever since I was very small, more than painting. There came a
point when I began to be interested in painting, but the language of comics had
contaminated me so much that I had to give them up all of a sudden, and not buy
comics again. Yesterday, for example, I was in the FNAC department store, looking
at Paco Roca s latest book, and I had a crisis (laughs). I was about to buy it.... and in
fact, you know, I ll certainly buy it.
Vicente Talens
In your work, there are some symbols that are constantly repeated. Do you like to
explain them or do you prefer people to interpret your iconography?
Most of the meanings are trivial, so it is more interesting if people interpret them
the way they want to, because their meaning to me may be banal, or amusing.
What is your predominant feeling when you are in the process of creating a work ‒
pleasure, anxiety, impatience?
What is most exciting is the blank canvas when you are thinking about a new
composition. It s like a mathematical problem. Sometimes it can take you weeks
before you come up with an approach you can develop.
You have experimented with new techniques and materials a great deal. Do you
think your work ages well?
That s an interesting question ‒ the truth is that some do and some don t.
It s something I ve been thinking about lately and it s odd ‒ what they call
obsolescence in art. There s a very pastel period around the time I met the woman
who s now my wife... I mean, it s so pastel that it scares me.
You re an artist, but at the same time you ve inspired and encouraged many
interesting projects. Recently, you ve also been a curator. Is cultivating this role as a
cultural activist important to you?
Of course, it is very important that there is a creative fabric. I curated the Crimen
08 exhibition at the Mr. Pink Gallery in Valencia mainly out of friendship. As I went
along, I realised that the conceptual approach was interesting. In the end we found
that the result was more than acceptable in terms of our expectations for it.
On your Facebook page you are also making suggestions, interrelating people... do
you find this type of communication interesting?
You have to have a number of friends for a dynamic to be created, and the most
important thing is for people to be generous and share their friends with others.
That s the only way it can work. But people don t do it. I see totally bare Facebook
pages, like wasteland. The big difference between Facebook and other types of
communication like Messenger and other social networks where the user is more
hidden is that you have to control yourself ‒ be a bit polite. I ve seen people who
are quite rude who behave very well when they re on Facebook. You have to
write properly, be nice.... It s a type of antidote to the mobile or messenger type of
writing... It s different and interesting.
What about the artistic world... do you think it will have an impact?
It s too early to say. People talk about trivialities, but at the moment nothing very
interesting is being considered. There would have to be a specific network for
culture, although perhaps... it would be quite annoying
You don t fit the stereotype of the tormented bohemian artist...
Of course not. I want blondes, convertibles, money... (he laughs). Well, no. Money
isn t that important.
60|61
AUDITORíAS 09
Those of us who know you know very well that that s not true. On the contrary, you re
generous and money doesn t matter much to you.
What s more, I ve proved that I m not very good at that.
You ve been exhibiting your work for more than twenty years. Of all the exhibitions
you ve done, which one brings back the fondest memories?
The first one at La Esfera Azul. I remember it particularly because I was very closely
involved in the whole project.
Your work can be seen in many public spaces, as well as in art galleries. There are
places that are mini Talensian universes. Do those commissions allow you to work
with total freedom?
People normally come to me because they know more or less what they ll get
when they take me on. Thanks to that, I can work with quite a lot of freedom.
Over time, I ve combined working as an interior designer ‒ especially in bars ‒ with
working as an artist, until I found the point where they meet.
Which decoration of a space are you most proud of?
For me, Carioca is very interesting because it is one hundred per cent manufactured.
I didn t get to do the taps, but almost…
What projects would you like to carry out in this field?
I m very interested in elderly people. I m thinking about leisure spaces for elderly
people like today s bars or nightclubs with a laid-back atmosphere…. I m worried
by elderly people becoming marginalised at all levels.
Does the passing of time scare you?
No. What s more, I saw Gran Torino with Clint Eastwood the other day, and that
confirmed my admiration for the process of growing old gracefully….
You look great. Do you take much care of yourself?
As José María Yturralde says: You have to take good care of your body to paint .
How do you see yourself in thirty years time?
The same. Exactly the same. Perhaps with more ailments, but with more knowledge,
more progression... I m interested in hybrids of different disciplines, breaking down
barriers and learning to handle new media to clearly evolve, so that my perception
of things expands. Now I see things from a more overall perspective.
Have you ever been about to throw in the towel and do something else?
If I did something else, I don t know, it would be a profession with some romance
‒ perhaps would I be a writer, I d try that before trying anything else.
In fact, the catalogue of your exhibition includes a text of yours...
Yes. I m interested in writing as another tool for recording temporary installations,
like photography. I m interested in writing about the work itself or situations
Vicente Talens
parallel to the work. For example, the text about the auditor was a type of excuse
that allowed me to describe my whole studio using a character sent by a bank.
You ve recently been awarded a few prizes for your career... are prizes important?
I have a few and I think they are a very interesting way of moving forward and
staying motivated, providing that the competition is honest. The further away
from where they re giving out the awards you are, the better. Other professions like
architecture, literature… they usually operate with a system of prizes, especially in
architecture; design competitions.
Which artists do you admire at the moment?
The level is very high ‒ AES+F GROUP from Russia, Gordon Matta-Clark, Katharina
Fritsch, Guillermo Kuitca, and all photographers, without exception, although I got
my biggest buzz from photos by Thomas Struth.
What is a perfect day for you like?
Get up relatively early, read the paper, have breakfast twice and then work all day
in the studio, until late.
Marisa Giménez Soler
Director, La Esfera Azul
62|63
AUDITORíAS 09
The Auditor
The auditor inserted the key that his bank had given him, and turned it clockwise.
Opening the door wasn t easy. It didn t seem to fit properly in its subframe, and showed
a natural resistance when its future was called into question. When he opened it, a
huge room in semi-darkness, full of shapes and obstacles, revealed all the information
that he was going to need. He felt along the wall and turned on five switches, arranged
in a line, which soon generated an intense light. Looking at and valuing the contents
of other people s rooms several times a day made him uncomfortable. That was
why his first view of this painter s studio made him uneasy. Using his laser measure,
he calculated that it was disproportionately high, at around 4.5 metres. The owner
appeared to have invaded part of the floor above.
He began to value the objects: a line of 18 identical chrome sculptures of dogs, a toilet
bowl with pornographic motifs in its multi-coloured interior, a pair of pink dumbbells
inside it, hundreds of small primed plaster reliefs with unrelated themes, spread all
over the floor to be subsequently stuck on large plywood panels, with an arrangement
reminiscent of calligraphic narration … and a series of large format pictures with a very
clear composition, and various features juxtaposed and large areas of colour merging
together. At the back, it was possible to see more panels with sculptural reliefs, but
these had been contaminated by the plastic vocabulary of the canvases; perhaps all
the material was by the same artist.
When he took a closer look at the reliefs, he felt an urge to record and classify them,
but he was unable to find a link between them. There were reliefs that were similar
to organic forms, but there were also realistic figures in a sunbathing position and
reliefs that did not appear to be produced with strict botanical precision. There was
a centrefold of a well-known men s magazine on the adjacent wall, with a signed
dedication by the model.
In general, there was a great deal of dirt and dust, and taking quick stock of all the
material was not easy. He needed to sit down. At the back of the room was an easy
chair with a heart-shaped back. He approached it, tracing circles as he went. The seat
was completely covered in off-white plastic moulds. He thought about the municipal
swimming pool, where he was supposed to be in an hour s time. He finished his report
and shut the door behind him without any difficulty.
Vicente Talens
Vicente Talens
64|65
AUDITORíAS 09
CURRICULUM
VICENTE TALENS
València, 1962
Llicenciat en Belles Arts
EXPOSICIONS INDIVIDUALS
1981
1983
1984
1985
1988
1989
1992
1993
1995
1997
1999
2000
2002
2003
2004
2007
2008
2009
Fata Morgana, València
Centre d Iniciativa i Turisme, Platja Pobla de Farnals (València)
Centre d Iniciativa i Turisme, Platja Pobla de Farnals (València)
Café La Habana, València
Centre Juan Gil - Albert, Aldaia (València)
Galería Luis Adelantado, València
Galería Norai, Mallorca
Galería Cànem, Castelló de la Plana
Sala Municipal d Exposicions, Alacant
La Esfera Azul, València
Interior. Sala d art, Girona
L Avant Seine, París
La Esfera Azul, València
Galeria Cànem, Castelló de la Plana
L Avant Seine, París
La Esfera Azul, València
Contemporánea. Centro de Arte, Granada
Casa de Cultura, L Alfàs del Pi (Alacant)
Diputació de Castelló de la Plana, Sala de les Aules, Castelló de la Plana
La Esfera Azul, València
Casa de Cultura, Oliva (València)
Casa de Cultura, Dénia (Alacant)
Galería Misterpink, València
Centre d Art L Estació, Dénia (Alacant)
Castalia Iuris. Castelló de la Plana
Galería Kessler-Battaglia. València
Sala Octubre. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana.
Vicente Talens
EXPOSICIONS COL·LECTIVES
1982
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
2002
66|67
XII Saló de Tardor de Sagunt (València)
X Bienal de Paterna (València))
XII Exposición de Arte, Sogorb (Castelló)
XV Saló de Tardor de Sagunt (València)
XVI Saló de Tardor de Sagunt (València)
I Bienal de Pintura, Quart de Poblet (València)
Primer Premi. Sala d Exposicions Casa de la Cultura de Torrent (València)
Sala d Exposicions. Ajuntament de Quart de Poblet (València)
II Jornades d Art Contemporani, Vila-real (Castelló de la Plana)
Cavallers de Neu, València
Galería My Name s Lolita Art, València
Interarte. Luis Adelantado, València
Galería Norai, Mallorca
Galería Blau-Art, Pollença (Mallorca)
Galería El Ensanche, València
Galería La Ventana, València
Galería Blau-Art, Mallorca
Al Oeste Sala Club Diari Levante, València
CCC5S, La Safor, València
Caixa de Sagunt. Retrospectiva Salons de Tardor, Sagunt (València)
Al Oeste . Club Diari Levante, Alacant
I Fira D art de Girona
II Fira D art de Girona
Galería La Esfera Azul, València
Casa de Cultura de Sogorb (Castelló)
Casa de Cultura de Xiva (València)
III Fira de D art de Girona
Fundación Portal de la Morería, València
IV Fira D art, Girona
I Festival Agroeròtica, L Alcúdia (València)
Restaurante Seu-Xerea, València
Galería Nova-Rua, Lugo
Sala de Exposiciones Casa de la Cultura de Martos, (Jaén)
Souther Expositure. Red Arte, San Francisco (EUA)
Col·lectiva UNICEF. Sala Ibercaja, València
XIX Certamen de Arte Contemporáneo Ciudad de Utrera ,
Casa de la Cultura, (Sevilla)
Desde Oriente . Centro de Arte Contemporáneo, Granada
II Festival Agroeròtica, L Alcúdia (València)
Col·lectiva Asindown. Palau de la Música, València
Palacete de Cheveste. La Esfera Azul, València
AUDITORíAS 09
2003
2004
2005
2006
2007
2008
Col·lectiva en Ca Revolta, València
Galería La Esfera Azul, València
Restaurante Ártico, València
Casa Decor, València
La Esfera Azul 10 años 10 MUVIM. Sala Alfons Roig. València
Col·letiva Radio City Bar, València
Showroom CEL.EM, València
Villanueva de Gábigo, Saragossa
IX Certamen Nacional. Real Sitio y Villa de Aranjuez
Palau de la Música. Arte al Cham, València
Castalia Iuris. Col·lectiva la Esfera Azul, Castelló de la Plana
Cercle de Belles Arts. Fotografia, València
València Art Hotel. Misterpink. València
Col·lectiva Misterpink. València
Circulando. Cercle de Belles Arts, València
XIX Certamen de Pintura Ciudad de Alora, (Màlaga)
IX Concurso Exposición de Arte Manolo Valdés, Altura
(Castelló de la Plana)
IX Premio de Pintura. Universitat de Múrcia. Múrcia
Noveno Premio de Pintura. Artes Plásticas. Universitat de Múrcia
www.vicentetalens.com
Fotografia de l autor
Fotografia: Neus Esplugues
AUDITORíAS 09
AUDITORÍAS 09
Vicente Talens
Exposició del 22 d abril al 15 de maig de 2009
Galeria Octubre. Universitat Jaume I de Castelló
Castelló de la Plana