Article Grups de Millora. Diari Segre. 31 de març 2013. O. Serra

SEGRE
Domingo, 31 de marzo de 2013
ECONOMÍA
27
AGRICULTURA SEGURIDAD
LIDERATGE
Caen los robos de maquinaria
Grups de millora agrícola por un espray, dice UP
OLGA SERRA*
E
ls cercles de qualitat,
anomenats també grups
de millora, són grups
petits de persones –es recomana màxim 12 components– que de forma voluntària es reuneixen periòdicament per identificar i analitzar una problemàtica determinada plantejant possibles solucions i accions de
millora. Aquests grups assessoren la Direcció.
Insisteixo com sempre en
la importància de la formació. És cabdal a les organitzacions formar el màxim
possible de persones en qualitat i millora contínua, i si
això no és possible seria
molt positiu i recomanable
aconseguir motivar algunes
de les persones formades en
qualitat de l’empresa per
aconseguir endegar el funcionament d’aquests grups
voluntaris.
El coneixement que un
professional adquireix quan
se’l forma en qualitat i millora contínua dota d’eines
per analitzar i treballar les
problemàtiques d’una forma objectiva, eficient i pràctica, sense emetre judicis de
valor, que no aporten res i
fan perdre temps i molta
energia.
Els grups de millora promouen la motivació al
comptar amb l’opinió de les
persones que formen el
principal actiu d’una organització, els recursos humans. Treballar en aquests
grups dóna l’oportunitat als
professionals de participar
per assolir els objectius estratègics de l’empresa. Qui
lidera equips ha de tenir
molt clar que ningú coneix
millor la seva feina que qui
ho viu cada dia i es troba
amb les dificultats.
Els grups de millora són
grups democràtics que es
basen en el respecte a les
persones i a la seva intel·ligència i contribueixen al
creixement, desenvolupament i perfeccionament de
l’empresa. Per tant, un bon
líder ha de veure en aquests
grups una eina humana molt
potent per a millorar la qualitat de l’organització.
El líder ha de ser capaç
d’endegar el projecte i per
altra banda d’identificar les
persones que seran els motors de cada grup desenvolupant el rol de coordina-
dor. Quan la sistemàtica dels
grups de millora en una organització estigui clarament
implantada, els líders de cada grup s’escolliran de forma democràtica, però en un
principi pot ajudar delegar
aquesta funció a persones
que per formació i per perfil ho realitzaran amb èxit.
Els cercles de qualitat afavoreixen la integració, la
participació i promouen la
tasca en equip. El fet de treballar professionals de diferents àrees fa possible que
es conegui millor el funcionament global de l’empresa. Es comparteixen situacions i problemàtiques i es
busquen solucions conjuntes. És també la visió de l’organització per processos i
no com a departaments aïllats.
És una bona forma de començar a treballar en qualitat en organitzacions en
El líder es pot trobar
amb empreses que es
resisteixen al canvi,
una cursa d’obstacles
que sigui necessari un canvi en la seva cultura organitzativa i en organitzacions
on els canvis es produeixen
d’una forma lenta i on sigui
palpable la resistència a
aquests.
El líder es pot trobar amb
empreses que es resisteixen
al canvi, vivint i enfrontantse a una cursa d’obstacles
que demana una part
d’energia important. Les
pors, inseguretats, conflictes per la pèrdua de poder
i altres interessos, fan que
en ocasions un líder es vegi
obligat a nedar contra corrent per lluitar contra adversitats, alhora que destina una altra part important
de la seva energia a endegar un projecte i a innovar,
per això és important fer
equip i comptar amb la participació dels professionals.
La voluntat de canvi en
una organització és una força motivadora i el que sí que
és cert és que “si continues fent les coses com sempre les has fet, obtindràs els
mateixos resultats” (Albert
Einstein).
(*) DIRECTORA D’INFERMERIA I QUALITAT DE LA FUNDACIÓ JOSEP FINESTRES DE
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I DOCTORANDA EN SALUT I COL·LABORADORA
ACADÈMICA - CONSULTORA D’INGENIO, ESCOLA DE LIDERATGE.
UNIVERSITAT DE LLEIDA
ICE - CFC
MÀSTER EN DIRECCIÓ i LIDERATGE
“La formació dels líders de la nova era
www.ingenio.cat
www.lideratge.net
Los agricultores que lo usan desde agosto no han sufrido más hurtos
|| La mercancía robada no se puede vender en el mercado negro
ROGER SEGURA/ACN
AGENCIAS
❘ TARRAGONA ❘ El sindicato Unió de
Pagesos (UP) impulsó en agosto un plan de choque contra los
robos a agricultores del Camp
de Tarragona que consistía en
marcar los útiles y la maquinaria agrícola con sprays invisibles.
Siete meses después, los resultados avalan la implementación
del sistema, que ya siguen unos
200 productores tarraconenses,
los cuales no han sufrido ni un
solo robo en sus fincas.
Según informó ayer UP, no se
ha detectado el robo de ningún
utensilio ni máquina que haya
sido marcada con los sprays invisibles, lo que ha hecho que el
sistema esté siendo adoptado
cada vez por más agricultores.
De hecho, según fuentes del sindicato agrario, se ha dado el caso de que en algunas zonas solo se han producido en las fincas de aquellos payeses que no
han implementado el sistema.
El método, llamado SelectaDNA, consiste en marcar los
útiles y la maquinaria agrícola
con una huella invisible que esconde un número de serie. Este
código permite a la Policía relacionar cada máquina con su propietario y, al mismo tiempo, disuade a los ladrones de revender en el mercado negro la mercancía robada. La propuesta, surgida de UP con el apoyo de los
Mossos d’Esquadra, tiene un coste de 200 euros por agricultor.
Un agricultor marca su tractor con el spray antirrobo invisible.
EFECTIVIDAD
En algunas zonas solo se
han producido en las fincas
de los payeses que no han
implementado el sistema
Una vez implementado el sistema, tractores, vehículos, máquinas y pequeños utensilios
quedan registrados mediante un
código personalizado para cada
agricultor, que ha tenido que rellenar un formulario dejando
constancia del material registrado y de qué número de serie disponen, además de inscribirse en
COOPERATIVAS
BANCA
Actel se alía con
una cooperativa
de Tortosa para
vender cítricos
Condenado un
banco por ofrecer
una permuta sin
informar al cliente
❘ LLEIDA ❘ La cooperativa leridana de segundo gradoActel y la
cooperativa Soldebre de Tortosa han firmado acuerdo para llevar a cabo una fusión comercial por la cual la primera
comercializará la producción
de cítricos de la segunda, que
en la próxima campaña se espere que llegue a las 20.000
toneladas de mandarinas y naranjas.
El acuerdo, avanzado por
SEGRE el pasado 9 de febrero, permitirá queActel amplíe
la oferta a sus potenciales clientes, mientras que la entidad tarraconense podrá abrir nuevos
mercados como Oriente Medio o Sudamérica, así como potenciar su posición en el mercado estatal, copado actualmente por los productores de
cítricos de Levante.
❘ BILBAO ❘ LaAudiencia Provincial
de Álava confirmó ayer una
sentencia del Juzgado de Primera Instancia número 5 deVitoria que declaraba la nulidad
de una permuta financiera de
tipos de interés, conocida como “swapp”, que una entidad
financiera había ofrecido a una
empresa, cliente suya, por considerar que el banco no explicó la verdadera naturaleza de
este contrato y los riesgos que
conllevaba.Así, obliga a la entidad a devolver las cantidades
indebidamente cobradas. La
sentencia cree acreditado que
el banco incumplió la normativa que le obligaba a “hacer
hincapié” en los riesgos de la
operación, ya que no le presentaron “escenarios desfavorables” que le permitieran representarse los riesgos que corría.
un registro que la marca comercializadora tiene a nivel europeo.A su vez, los Mossos disponen ya de lectores especiales en
las comisarías para averiguar el
origen del material que puedan
intervenir, aunque, de momento, no han tenido que hacer uso.
El sistema, además, dura hasta 25 años, y lleva utilizándose
desde hace unos siete años en el
norte de Europa con mucho éxito. La empresa que comercializa el producto, además, también
facilita la instalación de rótulos informativos en las propiedades con maquinaria marcada
para disuadir a los ladrones con
más garantías.