La Fam

La Fam
5. Discutiu amb els vostres companys sobre l'actitud de Samsó amb relació a les circumstàncies de què és
protagonista. Quina és la seva filosofia de vida? Considereu coherent la seva posició? Compareu−la amb la
del Nel i també amb la de Lupa. Contrasteu les vostres conclusions amb les declaracions públiques que, a
propòsit de l'obra, va fer l'autor a la premsa del període [cf. Els textos núm. 4, 6 i 9 de l'Antologia.
El que intenta fer Samsó amb la seva vida, és complir les seves necessitats bàsiques per poder viure, i no tenir
una vida gaire complicada. Per exemple si ell ha de triar entre tenir una dóna que l'estimi incondicionalment,
tenir un cotxe... i entre tenir la panxa plena, ell es decantarà per tenir la panxa plena. Segons el que fa en el
transcurs de l'obra sembla que no estimi res en concret, que només vulgui viure amb les necessitats bàsiques.
És una persona anàrquica.
El seu comportament és totalment incoherent ja que la seva actitud davant la vida sembla canviar quan el
moviment sindical es liderat per ell (quan a Nel li falta empenta), però després d'això, de portar−lo a lo més
alt, ho deixa de banda per seguir amb la seva vida normal, sense sobresalts i predominada de necessitats
bàsiques i res més. Això ens enganya ja que quan podíem pensar que Samsó progressava psicològicament,
quan semblava que de veritat l'importava una cosa i que ho donaria tot per ella, ho acaba deixant i tornant al
seus orígens, a la vida quotidiana que havia tingut abans de tot el moviment organitzat i vencedor.
Nel en canvi és un home molt diferent a Samsó. És bona persona, fidel al amor que sent per Lupa, un home
obert i raonador, però te un gran defecte, és una persona covard.
Lupa és una dona amb caràcter, una dona que no es deixa dominar i que reconeix quant s'equivoca. S'enamora
de Samsó quan aquest és el líder del sindicat, però acaba per deixar de pensar en ell quan veu que és un home
despreocupat.
6. Busqueu els fragments en què Samsó afirma que té gana i intenteu d'escatir quines són les funciones que
exerceix el motiu de la fam en l'obra.
Al començar l'obra ja podem veure la fam que té Samsó quan sense pensar−ho li treu l'entrepà a Lupa,
l'entrepà que anava destinat a Nel. Això propicia una trobada entres els dos homes, la primera toma de
contacte, on Nel al veure com està Samsó sense feina i sense sostre per refugiar−se, l'invita a acollir−se a casa
seva.
Al final del llibre, al desenvolupament, és on també es comprova la fam que passa Samsó i que tot el que
passa per la seva vida és fruit de les necessitats bàsiques que ell intenta complir. Quan els contrarevolucionaris
intenten subornar−lo donant−li un plat d'arròs i diners, ell fa que accepta però només ho fa per poder menjar,
desprès ell fuig sent la persona que sempre havia sigut.
Tot el que passa en l'obra referent amb Samsó es mogut per la fam, tant el principi d'ell en el sindicat com la
sortida, quan ja està saciat, deixant decepcionat a tota persona que havia confiat en ell i que l'havia recolzat.
És la fam el que fa que Samsó tingui moments lúcids, moments heroics però també és la fam el que provoca la
imatge que acaba tenint, la de persona interessada, sense principis i de poca paraula.
12. Llegiu les critiques sobre La fam que van escriure Domènec Guansé (La Publicitat), María Luz Morales
(La Vanguardia) i Xavier Benguerel (Revista de Catalunya) [cf. els textos núm. 7, 8 i 10 de l'«Antologia»].
Quina creieu que és la més ben argumentada i convincent? Al vostre parer, quina és la funció que,
actualment exerceix o hauria d'exercir la crítica d'espectacles?
1
Pel meu criteri la millor crítica, valorant arguments, és la de Xavier Benguerel, ja que a més de ser la més
extensa es divideix en parts. També parla dels personatges i de la manera que tenen de representar−se a l'obra
i dels actes i accions que ens ells es desenvolupen. Compara el llibre amb l'obra, i opina com les altres dues
critiques, que el llibre està millor que l'obra. També compara l'obra de Joan Oliver amb d'altres que ja havia
fet; per totes aquestes raons jo em decanto per la Antologia número 10, com la crítica més completa i
argumentada.
Sota el meu punt de vista, la crítica d'espectacles d'avui en dia continua sent útil, ja que has de tenir una
referència del que vas a veure, encara que una crítica no repercuteix en la decisió d'anar o no anar a veure
l'espectacle... Una crítica està basada en el punt de vista d'una persona especialitzada, d'un crític; però que un
crític digui alguna cosa d'una obra de teatre, no vol dir que tu hagis de estar d'acord, ja que els gustos de les
persones són diferents, a tu et pot agradar molt i a un altra persona li haurà avorrit.
En conclusió podem dir que les crítiques són útils per orientar sobre el que anem a veure, però que un crític
opini no vol dir que nosaltres haguem d'opinar el mateix.
13. Proposeu solucions per evitar els problemes que, per manca de recursos, va patir l'escenificació de l'obra
a causa de les dificultats de la reraguarda [cf. Els textos número 13 i 14 de l'Antologia]. Considereu la fam és
una obra realista?
Per solucionar els problemes de manca de recursos abans no es podia fer res ja que en temps de guerra no es
pot fer el que es vol, hi ha unes pautes a seguir si no es volen tenir problemes.
Avui en dia, els actors no es guanyen la vida molt dignament, ja que per ser actor has de seguir uns processos
de una durada considerable. A més d'això hi ha poca gent que vagi al teatre (implica poca recaptació), o que
llegeixi novel·les. Actualment la societat s'ha centrat en la televisió o el cinema, fins i tot la ràdio ha passat a
un segon pla. És per això que la vida del actor no és gaire fàcil, per trobar feina en una obra de teatre, primer
ha de trobar una obra de teatre. Un actor hauria de poder guanyar−se la vida igual que un informàtic, és una
feina més, una feina que la fas amb gust i que t'ha de servir per no passar fam, per poder estar vivint bé sense
haver de passar problemes de diners.
Pel que fa al realisme de l'obra, podem dir que esta composta d'una part realista i d'una part no realista. La part
real més obvia és la reacció de la gent davant la guerra, una intenció de lluita en contra, però a la vegada por
cap a aquesta. Les reaccions del personatges són totalment realistes però Samsó és la excepció ja que a ell li
dona igual tot, només pensa en ell i en les seves necessitats per viure. La part irreal es centra en les accions
que fan determinats personatges a l'hora de ser bones persones, encara que tinguin fam i estiguin passant un
veritable calvari. La part més irreal de l'obra és la manera heroica que te Samsó de dominar el sindicat i
portar−lo a la glòria, havent sigut ell un home de món sempre, sense cap experiència en afers com aquests.
2