LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS FITXA TÈCNICA Espanya, 1999.

LA LENGUA
DE LAS MARIPOSAS
FITXA TÈCNICA
La Lengua de las Mariposas:
Espanya, 1999.
En Castellà, color, 95m.
Direcció: José Luis Cuerda.
Intèrprets: Fernando Fernán Gómez (Don Gregorio), Manuel Lozano (Moncho), Uxía Blanco (Rosa), Gonzalo
Martín Uriarte (Ramón). Alexis de Los Santos (Andrés), Guillermo Toledo (O'Lis)
Guió: Rafael Azcona basado en la novela ¿Qué me quieres amor? de Manuel Rivas.
Producció: Fernando Bovaira, José Luis Cuerda.
Fotografia: Javier Salmones.
Música: Alejandro Amenábar.
So: Goldstein & Steinberg.
Edició: Nacho Ruiz Capillas.
Vestuari: Sonia Grande.
Produïda per: Sogetel, Les produccions del Escorpí, Grup Veu.
Distribuïda per Argentina:. Primer Plano Film Group
Estrenada a Buenos Aires: el 25 de Gener de 2001.
1
ARGUMENT
En aquesta pel·lícula parlem de molts temes com l'amistat, la infantesa, l'escola, la iniciació a la vida...Però
també hi apareixen temes més temuts com ara la por, el terror, de les misèries de la condició humana,
l'esclavitud, d'ignorància, la pobresa, d'injustícia, el racisme... També podem afirmar, però, que té una part
històrica molt important ja que determina clarament la vida dels personatges ( el seu aire de nostàlgia pels
anys de llibertat i d'esperança en vers la segona república).
A finals de l'hivern de 1936. En un petit poble gallec, en Moncho, un nen de vuit anys amb problemes d'asma
i amb el pare republicà i la mare religiosa 100%, s'incorpora per primera vegada a l'escola a la qual té terror
perquè ha escoltat dir que els mestres peguen als alumnes. El primer dia de classe, li pregunten el seu nom i es
posa molt nerviós; i en conseqüència d'això se li escapa pipi davant de tota la classe i fuig aterroritzat. Passa
tota la nit en la forest ( al bosc del poble ) i sol fins que tota la gent del poble surt a buscar−lo i el seu germà
gran el troba. El senyor Gregorio, el mestre que no pega, va haver d'anar en persona a disculpar−se a casa seva
per l'incident i per demanar−li que torni a assistir a les seves classes. De tornada a l'escola, i a instàncies del
propi mestre, Moncho és rebut amb aplaudiments pels seus companys. A partir de llavors comença
l'aprenentatge per part del nen del saber i de la vida. Roque, un nou amic que fa allà; li farà veure coses noves
sobre la vida que ell desconeix com ara l'amor, l'odi, l'ignorància d'alguns adults( els amors apassionats
d'O'Lis i Carmiña, la seva germana de part de pare)
Però Moncho també te un germà que li fa costat en tot moment i que toquen junts en una orquestra. Un dia,
dins l'orquestra es decideix d'anar a tocar fora ja que els paguen 14 duros ( un per a cada un ). Allà, els dos
germans s'instal·len a casa de l'alcalde del poble on el germà gran d'en Moncho coneix a una noia xina de la
qual s'enamora bojament ja que ell te delit per les noies xines.
Ella està casada amb l'alcalde ( el qual la va salvar de petita dels llops i va fer−ne la seva dona de gran ) però
no l'estima ja que sent atracció per el germà d'en Moncho. Al cap d'uns quants dies, en Moncho i el seu germà
també descobreixen que tenen una germana ( la qual és filla del seu pare i d'una altre dona que va estar amb
ell abans de casar−se amb la seva mare i que està molt mal vista pel poble i per això els seus pares no els
n'havien parlat mai) I tornant a les classes,.Mentre, el mestre els inculcarà coneixements tan medul·lars com
poc acadèmics: l'origen americà de les patates, les habilitats del tilonorrinco o la necessitat que les papallones
tinguin la llengua en forma espiral per poder agafar l'aliment de les flors.
Al final, però, en Moncho queda fascinat per en Gregorio i aquest, al seu torn, comença a sentir per la criatura
una simpatia especial. Però no obstant això, aquesta pau es veurà truncada al juliol de 1936 quan La Guerra
Civil esclata a Espanya. En vistes del pànic de la situació, molts republicans es varen amagar però el professor
juntament amb tots els republicans que donaren la cara van ser arrestats.
CRÍTICA
La meva opinió en vers la pel·lícula és la següent;
Jo crec que la pel·lícula és bona ja que l'argument està molt treballat i és molt encertat igualment que el tema.
En Moncho, crec que fa un paper poc real ja que un nen de la seva edat, no acostuma a fer preguntes com les
que qüestiona ell. També crec que el seu paper està una mica forçat ( per exemple la seva actitud a classe i la
reacció que té després de tenir l'atac d'asma i que el submergeixen a l'aigua que és massa instantani i poc real).
Però el que si que trobo molt positiu del seu paper són les expressions de la seva cara al final de la pel·lícula
quan comença a descobrir el que està passant realment amb la República i que possiblement no tornarà a
veure mai més el seu professor.
Crec que el tros que pot arribar a tocar−nos més el cor és quan en Moncho ha d'insultar al professor, i li cauen
2
les llàgrimes dientli ornitorrinto.
El seu germà, l'Andrés crec que fa el típic paper de germà gran. El que m'ha agradat més de la seva
interpretació són les mirades de comprensió i compassió que li fa a la xina i també quan toca a l'escenari
davant de la xina que per fi es deixa anar i toca amb el cor!!
El paper dels seus pares és el d'uns bons pares protectors. Ells, amb tota la bona fe del món els intenten
protegir de l'altre filla del seu pare. Aquesta actitud crec que anys enrere era molt normal.
Una de les coses que més fa destacar la família és que el pare és republicà i la mare molt religiosa i tot i
aquesta gran diferència conviuen molt bé junts ja que s'estimen.
Una altra de les coses més curioses és que a la família, qui decideix les coses realment importants es veu
clarament que és la mare ja que quan a ella li sembla encertat, convenient i oportú fa anar−los a tots a
l'església.
I ara ve el paper del professor que és una gran persona. Per mi que la seva interpretació del paper és la que ha
fet que aquesta pel·lícula tingués l'èxit que ha tingut. El seu paper el trobo essencial per la pel·lícula i no li
trobo cap aspecte inoportú o que no m'agradés. Del seu paper no en canviaria res.
Després també hi ha papers més secundaris com el de la filla d'en Ramon.
Crec que aquesta noia ha fet una bona interpretació del seu paper ( amb el tema del gos... ).
En definitiva, aquesta pel·lícula m'ha agradat molt ja que el tema era del meu interès i hi ha hagut escenes
molt impactants.
EL PROFESSOR
GREGORIO
Ell, juntament amb en Moncho són sense cap mena de dubte els protagonistes de La Lengua de las Mariposas.
El professor, és un home intel·lecte i sensible, disposat a ensenyar tot el que sap sense esperar res a canvi.
També és honest i gentil amb tothom i no accepte suborns ( com en el cas de que el pare d'un alumne no
estava satisfet amb el que el seu fill aprenia a les classes del professor Gregorio i un bon dia es va presentar
allà amb dues aus pel mestre a canvi de que ensenyes més al seu fill. I el mestre, com es de suposar no ho va
acceptar i quan el pare va ser fora li va tornar les dues aus a l'alumne perquè les retornés al seu pare).
El professor Gregorio, juga un paper molt important a la pel·lícula ja que ens ensenya molts valors com ara la
bondat ( amb que tracta a tothom bàsicament als alumnes ), la sinceritat, el perdó ( per exemple quan el
Moncho es baralla amb el fill del pare Nacional que en ves de renyar−los i canviar−los de lloc a la classe els
fa agafar de la ma i tot s'arregla ), el coratge i la valentia ja que en cap moment no deixa els seus ideals
profunds i clars de la república encara que això a la llarga li suposarà la mort: cap al final de la pel·lícula,
esclata la guerra civil espanyola i ell, com és professor i a més a més republicà queda detingut.
També crec que és molt responsable ja que de seguida s'adona que en Moncho no és un nen normal com els
altres. Ja veu que és molt especial i més sensible. Per això es sent molt culpable d'haver volgut fer−li passar
una mica de vergonya davant tota la classe ja que quan li pregunta el seu nom se li escapa una mica de pipi i
tothom comença a riure....doncs el professor Gregorio el primer que fa es arribar−se a casa seva per
demanar−li disculpes i que torni a assistir a les classes.
3
El professor Gregorio dins la pel·lícula també salva en Moncho d'un atac d'asma: un dia, passejant pels prats
fent les seves classes de Naturals, en Moncho es va començar a trobar malament i no podia respirar. Per sort,
en Gregorio el va submergir dins l'aigua d'un riu que hi havia prop d'allà on eren i va tornar a respirar.
Aquest mateix dia, el pare d'en Moncho, en Ramon ; agraït per tot el que el professor a fet per ells, li diu a
Don Gregorio que li farà tot un vestit. Primer el professor el refusa perquè el posa en un compromís, però
l'acaba acceptant ja que en Ramon li diu que perquè no ho pot acceptar si són amics i a més a més tots dos són
republicans.
I finalment una petita anècdota que em va fer gràcia; El microscopi arriba però ningú podrà usar−lo, perquè el
18 de juliol del mateix any la guerra civil fractura la vida de la comunitat. Data de noves definicions on els
quals abans simpatitzaven amb do Gregorio i fins i tot es declaraven com republicans. Amb el seu arrest per
part de la guàrdia civil, don Gregorio dóna l'ultima lliçó: ensenya el que deurà ser el remordiment per la
traïció a la amistat.
BIBLIOGRAFIA
En les pàgines següents:
http://www.otrocampo.com/criticas/lalengua.html
http://www.todocine.com/mov/00212317.htm
http://www.aulacreativa.org/cineducacion/temasmariposas.htm
http://www.zinema.com/pelicula/1999/lalengua.htm
En el catàleg de la pel·lícula
4