M Monografies El procés de consolidació fiscal (II): Les despeses de la Generalitat de Catalunya Número 20 2016 Monografies Número 20/2016 © Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons del tipus reconeixement d’autoria, usos no comercials i sense obra derivada. Resum de la llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/ 3.0/es/deed.ca Llicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/ 3.0/es/legalcode.ca Redacció Mònica López , Sara Palomino, Mariona Riera, Àngel Van Beek i Esther Pallarols (Direcció General d’Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques (coord.)); Francesc Pardo i Víctor Vallès (Direcció General de Planificació i Seguiment de les Inversions); Quirze Cabré i Alba Currià (Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor); Ivan Planas (Director General d’Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques). Edició i Maquetació Natàlia Feliu, Magda Mompeó i Glòria Socias Direcció General d’Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques Passeig de Gràcia, 19 08007 Barcelona http://economia.gencat.cat Disseny gràfic Enric Jardí Índex Introducció 4 1. Les competències i l’estructura organitzativa de la Generalitat 6 2. Grans trets de l’evolució de la despesa de la Generalitat 9 2.1. Interessos del deute 13 2.2. Despesa dels departaments 17 2.3. Resultat de les entitats 23 2.4. Principals variacions de la despesa i quantificació de l’esforç de consolidació 26 3. Departament de la Presidència 34 4. Departament de Governació i Relacions Institucionals 56 5. Departament d’Economia i Coneixement 92 6. Departament d’Ensenyament 144 7. Departament de Salut 178 8. Departament d’Interior 208 9. Departament de Territori i Sostenibilitat 235 10. Departament de Cultura 287 11. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 313 12. Departament de Benestar Social i Família 342 13. Departament d’Empresa i Ocupació 373 14. Departament de Justícia 411 15. La despesa departamental per naturalesa econòmica 441 16. Despeses transversals i òrgans superiors 461 17. La inversió del conjunt del sector públic i els mecanismes de finançament estructurats 467 18. Conclusions 502 Introducció* L’objectiu d’aquest document és analitzar, des del vessant de la despesa dels departaments de la Generalitat i de les seves entitats, el procés de consolidació fiscal iniciat l’any 2011 per reduir el dèficit i contribuir a la sostenibilitat financera de la Generalitat. L’anàlisi s’emmarca en l’evolució que ha tingut la despesa els darrers 11 anys, motiu pel qual es presenta l’evolució de la despesa de la Generalitat en el període 2003-2014. Les dades analitzades corresponen a la despesa consolidada de l’Administració de la Generalitat, el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i el Servei d’Ocupació de Catalunya (en endavant, CatSalut, ICS, ICASS i SOC). La classificació de la despesa per àmbits sectorials segueix l’estructura dels departaments, amb algunes excepcions. Aquest és el cas del Departament de Salut, que també inclou la despesa del CatSalut i l’ICS, del Departament de Benestar Social i Família, que inclou la despesa de l’ICASS i del Departament d‘Empresa i Ocupació, que inclou la despesa del SOC. En altres casos, com el Departament d’Economia i Coneixement, s’ha optat per separar dos àmbits sectorials molt diferents: d’una banda universitats i recerca i, de l’altra, la resta de polítiques d’economia. Les dades s’han ajustat per tal d’homogeneïtzar les sèries de cada departament d’acord amb les competències que tenien assignades el 31 de desembre del 2014. Aconseguir aquestes sèries temporals homogènies, que permeten explicar de les variacions de despesa per canvis en les polítiques i no per canvis en la imputació de la despesa1, ha estat un dels reptes més grans d’aquesta publicació, i també una de les seves limitacions, ja que no ha estat possible reconstruir la totalitat del sector públic administratiu i només s’han reconstruït les entitats anteriorment esmentades, que són les més grans en volum de recursos gestionats. *Volem agrair tots els comentaris i suggeriments rebuts en l’elaboració d’aquesta monografia, i molt especialment els d’Anna Tarrach, que han contribuït a enriquir i millorar el resultat final. 1 L’anàlisi per polítiques i programes de despesa tampoc servia perquè l’estructura actual per programes es va començar a aplicar l’any 2006. 4 Monografies. 20 2016 També s’han fet ajustaments per aproximar la despesa anual al criteri de meritació, per tant, les dades es refereixen a la despesa meritada i no a obligacions reconegudes que són les dades que es publiquen habitualment en el compte general i en els estats d’execució pressupostària. Pel que fa a les entitats, s’analitza l’evolució del resultat mesurat en termes de comptabilitat nacional d’acord amb el sistema europeu de comptes i els seus ingressos i despeses, d’acord a la comptabilitat pressupostària, en funció dels drets liquidats i les obligacions reconegudes. La despesa total no inclou les transferències procedents de la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat ni les del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), atès que la Generalitat fa d’intermediària d’aquests recursos entre l’Administració pagadora i el receptor. Com a conseqüència, tenen la seva contrapartida exacta en els ingressos, ja que la Generalitat no té capacitat de modificar-ne el destí. Tanmateix, s’ha considerat oportú incloure aquestes dades com a informació complementària en els capítols dedicats a Governació i Relacions Institucionals i a Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Atès que, com es veurà, una part molt significativa de l’ajust dut a terme durant el procés de consolidació fiscal ha afectat les inversions i que part de la inversió del sector públic s’ha fet amb mètodes de finançament estructurat que no tenen un reflex pressupostari directe en la despesa dels departaments, s’inclou en aquesta publicació un capítol específic sobre la inversió total del sector públic de la Generalitat, que explica l’evolució de la inversió tant pressupostària com extrapressupostària i quin ha estat l’impacte dels finançaments estructurats en el pressupostos i les finances de la Generalitat. El document s’estructura en un primer apartat sobre competències i estructura organitzativa de la Generalitat; un segon apartat amb els grans trets de l’evolució de les despeses de la Generalitat, en què es mostra l’evolució dels interessos del deute i l’evolució del total de la despesa departamental; un capítol (que inclou una fitxa resum amb la informació més rellevant al final) per a cada un dels 12 departaments de la Generalitat un capítol que resumeix l’evolució de la despesa dels departaments per naturalesa econòmica; un capítol dedicat a les despeses tranversals i els òrgans superiors; un capítol sobre les inversions del sector públic, i, finalment, un apartat de conclusions. 5 Monografies. 20 2016 1. Les competències i l’estructura organitzativa de la Generalitat 1.1. Les competències de la Generalitat La despesa de la Generalitat de Catalunya és el reflex de les seves competències. La distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes que es recull en el títol VIII de la Constitució, i s’enumeren a l’Estatut d’autonomia. En l’esquema de distribució competencial entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya és possible distingir els nivells de responsabilitat següents: a) Competències exclusives: la Generalitat disposa de reserva absoluta de totes les potestats legislatives, reglamentàries i executives sobre matèries tan importants com agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals, aigües de conques internes, associacions i fundacions, organització de caixes d’estalvis, consum, cooperatives, comerç, mutualitats de previsió social, cultura, dret civil català, esport i lleure, habitatge, transports, joventut, llengua, ordenació del territori i urbanisme, organització territorial, turisme, etc. b) Competències compartides: existeixen determinades matèries sobre les quals convergeixen l’autoritat estatal i l’autonòmica, ja sigui com a cotitulars de la mateixa funció, ja sigui a través del repartiment de les accions que han de ser exercides en el desenvolupament de la competència. En aquests casos, l’Estat s’atribueix la fixació de les bases o principis d’una matèria i la comunitat autònoma n’assumeix el desenvolupament legislatiu, i pot fixar polítiques pròpies. És el que passa a Catalunya en camps com educació, sanitat, règim d’expropiació i contractes, ordenació del crèdit, banca i assegurances, mercats de valors i centres de contractació, règim miner i energètic, protecció del medi ambient, ordenació del sector pesquer, indústria, planificació de l’activitat econòmica a Catalunya, defensa de les persones consumidores, etc. c) Competències executives: la Generalitat es limita a executar la legislació estatal, si bé pot dictar reglaments d’execució de la normativa estatal. Aquestes funcions són exercides en terrenys com 6 Monografies. 20 2016 domini públic hidràulic, normativa penitenciària, treball, propietat intel·lectual i industrial, pesos i mesures, etc. Per tant, la Generalitat de Catalunya té assumides competències sobre matèries directament relacionades amb la ciutadania i el seu benestar, entre les quals destaquen: la sanitat, l’educació, l’assistència social, l’administració de justícia, el medi ambient, la seguretat, la indústria, la defensa de les persones consumidores, les polítiques d’ocupació, el dret civil català, la cultura, l’ordenació del territori i l’urbanisme, les fundacions, les associacions i la joventut, entre d’altres. A través de la normativa bàsica, l’Estat també influirà intensament sobre l’evolució de les despeses. Amb aquesta normativa l’Estat fixa des de la cartera de serveis a les condicions de la prestació dels serveis bàsics de l’estat del benestar. Durant el procés de consolidació fiscal, l’Estat actuarà modificant aquesta normativa bàsica, fixant la variació de les retribucions i la limitació de la contractació del personal del sector públic, aprovant mesures específiques de l’àmbit de la salut, l’educació, els serveis socials, etc. Pel que fa als traspassos de noves competències durant el període analitzat 2003-2014, cal dir que una vegada finalitat el traspàs del servei del trànsit l’any 2001, la resta de traspassos han estat molt menors, amb dues excepcions, el traspàs de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’any 2008, i el traspàs del personal de la Inspecció del Treball l’any 2011. Així doncs el període analitzat no es veu afectat significativament per aquest factor. 1.2. L’estructura organitzativa de la Generalitat Pel que fa a l’estructura de la Generalitat, l’Administració general està complementada per un sector públic per a la prestació eficient de serveis. Aquesta activitat és exercida no només per les institucions esmentades anteriorment, sinó també pels ens públics subjectes al dret privat i empreses creades en el si de l’Administració autonòmica, ja que l’Administració de la Generalitat de Catalunya està formada pels sectors següents: 7 Una Administració de la Generalitat, integrada pels departaments, els fons no departamentals (com el dels interessos del deute) i els òrgans superiors (com el Parlament i la Sindicatura de Comptes). Un sector públic administratiu, integrat per l’Administració de la Generalitat i per les entitats autònomes administratives; pel Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Monografies. 20 2016 Un sector públic empresarial que inclou els organismes autònoms industrials, comercials o anàlegs i les empreses públiques de la Generalitat, entre les quals s’inclouen entitats de dret públic, societats mercantils, consorcis i fundacions. Amb relació al sector públic empresarial, la Generalitat ha desplegat un conjunt d’organismes que comparteixen com a objectiu dur a terme de la forma més eficient, eficaç i econòmica la prestació dels serveis a càrrec de l’Administració catalana, amb finalitats tan diverses com l’execució d’obres d’infraestructura (Infraestructures de la Generalitat de Catalunya SAU), la gestió del cicle de l’aigua (Agència Catalana de l’Aigua), el suport al crèdit a les empreses i al crèdit agrari (Institut Català de Finances) i la gestió del sòl mitjançant la promoció d’habitatge públic i de polígons industrials (Institut Català del Sòl). És en aquest sentit que els principis en els quals es fonamenta el procés de descentralització de serveis de la Generalitat fan esment exprés de la necessitat que coincideixin les finalitats dels ens i empreses públiques amb les de la Generalitat, assegurant, igualment, el control dels poders públics sobre l’activitat d’aquests ens i empreses, com a condició indispensable perquè s’incloguin dins del sector públic. A llarg del període analitzat aquesta estructura organitzativa també ha anat variant, amb la creació, supressió o fusió d’entitats. 8 Monografies. 20 2016 2. Grans trets de l’evolució de la despesa de la Generalitat En el període 2003-2014 les despeses de la Generalitat tenen una evolució marcada principalment per 4 factors: el desplegament dels serveis socials, l’ampliació del nivell i qualitat de les prestacions de salut i ensenyament i el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra, l'increment dels interessos del deute, l'evolució dels ingressos finalistes, i l'impacte de les mesures de consolidació fiscal. L’any 2014, la despesa meritada de la Generalitat, el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i el Servei d’Ocupació de Catalunya és de 25.056 milions, xifra que representa el 12,75% del PIB. El 87,7% és despesa departamental2, el 7,7% és despesa en interessos del deute i el 4,6% restant correspon a les despeses transversals dels departaments i dels òrgans superiors. Gràfic 2.1. Composició de la despesa de la Generalitat 2014 Total departaments, 21.977 MEUR, 87,7% Interessos, 1.918 MEUR, 7,7% Despeses transversals, 1.161 MEUR, 4,6% Font: Generalitat de Catalunya. La despesa del Departament de Salut inclou la despesa consolidada del Departament, el CatSalut i l’ICS. La despesa del Departament de Benestar Social i Família inclou la despesa consolidada del Departament i de l’ICASS, i la despesa del Departament d’Empresa i Ocupació inclou la despesa del SOC. Calculat amb competències homogènies de 2014 i separant els àmbits competencials d’Universitats i Recerca de l’àmbit d’Economia. 2 9 Monografies. 20 2016 Pel que fa a les despeses dels departaments, l’import total és de 21.977 milions. La despesa de Salut, amb 8.948 milions, és la que té més pes i representa un 40,7% de la despesa total dels departaments, seguida de la despesa d’Ensenyament que amb 4.220 milions representa el 19,2% i de Benestar Social i Família que presenta el 9,2% del total. La resta de departaments representen menys d’un terç de la despesa. Gràfic 2.2. Composició de la despesa per departaments 2014 Departament de Salut, 8.948 MEUR, 40,7% Departament d'Ensenyament, 4.220 MEUR, 19,2% Departament de Benestar Social i Família, 2.027 MEUR, 9,2% Resta, 6.782 MEUR, 30,9% Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 2.1. Distribució de la despesa total 2014 MEUR % Presidència 428 1,9 Governació i Relacions Institucionals 253 1,2 Economia 114 0,5 Universitats i Recerca 1.046 4,8 Ensenyament 4.220 19,2 Salut 8.948 40,7 Interior 1.121 5,1 Territori i Sostenibilitat 1.517 6,9 Cultura 219 1,0 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 363 1,6 2.027 9,2 Empresa i Ocupació 847 3,9 Justícia 873 4,0 21.977 100,0 Benestar Social i Família Subtotal departaments Interessos Despeses transversals i òrgans superiors Despesa total de la Generalitat 1.918 1.161 25.056 Font: Generalitat de Catalunya Des de l’any 2003 fins a l’any 2008, la despesa de la Generalitat mostra creixements propers i superiors al 10% de taxa de variació interanual. 10 Monografies. 20 2016 Gràfic 2.3. Evolució de la despesa de la Generalitat 35.000 16,00 30.000 14,00 12,00 25.000 10,00 20.000 8,00 15.000 6,00 10.000 4,00 5.000 2,00 0 0,00 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 2.2. Evolució de la despesa de la Generalitat 2003 MEUR 14.870 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 9,80 2004 17.311 2.441 16,4 10,64 2005 18.990 1.679 9,7 10,85 2006 21.365 2.375 12,5 11,25 2007 23.937 2.572 12,0 11,77 2008 27.186 3.248 13,6 13,01 2009 28.574 1.389 5,1 14,14 2010 28.851 277 1,0 14,19 2011 27.686 -1.165 -4,0 13,84 2012 25.569 -2.117 -7,6 13,05 2013 25.913 344 1,3 13,36 2014 25.056 -857 -3,3 12,75 2003-2010 - 13.981 94,0 - 2010-2014 - -3.795 -13,2 - 2003-2014 - 10.186 68,5 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Els anys 2009 i 2010 el creixement es desaccelera amb augments anuals del 5 i de l’1% respectivament. A partir de 2011 s’inicia el procés de consolidació fiscal i es comencen a observar reduccions de despesa, del 4%, l’any 2011, i del 7,6%, l’any 2012. L’any 2013 la despesa incrementa un 1,3%, per les operacions de refinançament del deute de determinades entitats del sector públic. L’any 2014 la despesa es redueix un 3,3%. 11 Monografies. 20 2016 En el conjunt del període la despesa de la Generalitat passa de 14.870 milions l’any 2003 a 25.056 milions l’any 2014, la qual cosa representa un creixement del 68,5%. En termes de PIB la despesa passa d’un pes de 9,80% al 12,75%. En termes per habitant la despesa passa de representar 2.218 euros l’any 2003 a 3.332 euros l’any 2014, la qual cosa representa una creixement real del 16%, un cop descomptat l’efecte dels preus. Gràfic 2.4. Despesa total per habitant 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Quadre 2.3. Despesa total per habitant (EUR per habitant) Nominal Real 2003 2.218 2.218 2004 2.541 2.450 2005 2.715 2.512 2006 2.995 2.697 2007 3.320 2.865 2008 3.692 3.135 2009 3.822 3.209 2010 3.840 3.130 2011 3.672 2.919 2012 3.377 2.590 2013 3.431 2.626 2014 3.332 2.568 % de variació 2003-2010 73 41 % de variació 2010-2014 -13 -18 % de variació 2003-2014 50 16 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 12 Monografies. 20 2016 2013 2014 El total de despeses es pot desglossar en els següents blocs de despesa: Interessos del deute Òrgans superiors i altres despeses transversals Departaments La despesa dels departaments té un pes decreixent en la despesa total, que s’ha vist condicionada per l’increment dels interessos del deute i també de les despeses transversals, concretament per les operacions de refinançament dels anys 2013 i 2014 vinculades als mecanismes de liquiditat de l’Estat i que s’analitzen en el capítol 16 d’aquesta monografia. Quadre 2.4. Composició de la despesa de la Generalitat Interessos Transversals i òrgans superiors Departaments Total MEUR Índex MEUR Índex MEUR Índex MEUR Índex 2003 451 3,0 188 1,3 14.232 95,7 14.870 100,0 2004 403 2,3 256 1,5 16.652 96,2 17.311 100,0 2005 481 2,5 553 2,9 17.957 94,6 18.990 100,0 2006 505 2,4 218 1,0 20.642 96,6 21.365 100,0 2007 574 2,4 214 0,9 23.149 96,7 23.937 100,0 2008 755 2,8 925 3,4 25.506 93,8 27.186 100,0 2009 828 2,9 458 1,6 27.289 95,5 28.574 100,0 2010 1.055 3,7 375 1,3 27.421 95,0 28.851 100,0 2011 1.771 6,4 443 1,6 25.472 92,0 27.686 100,0 2012 1.793 7,0 981 3,8 22.795 89,1 25.569 100,0 2013 1.940 7,5 2.163 8,3 21.810 84,2 25.913 100,0 2014 1.918 7,7 1.161 4,6 21.977 87,7 25.056 100,0 variació 2003 - 2010 604 - 187 - 11.274 - 13.981 - variació 2010 - 2014 863 - 786 - -5.444 - -3.795 - variació 2003 - 2014 1.467 - 973 - 7.745 - 10.186 - Font: Generalitat de Catalunya. 2.1. Interessos del deute Aquest apartat explica l’evolució dels interessos del deute meritats. Aquest compromís de despesa no discrecional ha de ser encaixat dins del límit de despesa que imposa l’objectiu de dèficit i els ingressos disponibles, per tant qualsevol increment dels interessos va en detriment de la resta de despeses. 13 Monografies. 20 2016 La despesa en interessos del deute presenta un perfil clarament creixent al llarg del període 2003-2014. Bàsicament, l’evolució dels interessos pagats depèn, en cada moment, de dos factors: la variació en el volum total de deute; i el cost del deute formalitzat, derivat de les característiques de les operacions realitzades i de l’evolució dels tipus d’interès de referència. Gràfic 2.5. Evolució de la despesa en interessos 2.500 1,20 1,00 2.000 0,80 1.500 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya En una primera etapa, entre 2003 i 2006, l’import anual d’interessos es presenta força estable, al voltant dels 400-500 milions anuals. Es tracta d’un període amb dèficits relativament continguts, que condueixen a moderats increments nets de deute d’un any a l’altre. D’altra banda, l’Euríbor, principal referència de les operacions a tipus variable, es manté també estable entre el 2003 i el 2005, mentre que el tipus d’interès mitjà de les operacions a tipus fix es va reduint any rere any. A finals de 2005, el Banc Central Europeu (en endavant, BCE) comença a adoptar una política monetària menys expansiva, provocant una pujada dels tipus d’interès de referència, que s’allarga fins el 2008. Aquesta evolució del mercat interbancari, juntament amb un dèficit i un volum de deute que el 2008 ja comença a accelerar-se, fan que la despesa financera comenci a augmentar de forma considerable, passant dels 505 milions el 2006 a 755 milions el 2008. A partir de l’any 2008, arran de la crisi financera, el BCE segueix el camí traçat per altres bancs centrals i va fa un nou gir en la política monetària, rebaixant dràsticament els tipus d’interès d’intervenció fins 14 Monografies. 20 2016 2014 a arribar als mínims actuals. Tanmateix, la forta baixada dels índexs de referència no és suficient per compensar els enormes volums de dèficit registrats d’ençà l’any 2008, que comporten uns increments molt significatius en el deute viu de la Generalitat . En un primer moment, les grans necessitats de nou endeutament es cobreixen amb l’obertura de nous programes d’emissió de deute a l’estranger. No obstant això, l’esgotament d’aquesta via i les turbulències financeres que viuen els mercats fan que la Generalitat hagi de recórrer a nous instruments per seguir fent front a les grans necessitats d’endeutament ocasionades per uns dèficits que no cedeixen. Amb aquest objectiu, entre 2010 i 2012, la Generalitat du a terme un programa d’emissions destinades a inversors detallistes, que permeten cobrir les necessitats d’aquells exercicis, si bé el seu cost en termes d’interessos i comissions és força elevat i empeny encara més a l’alça el Capítol III de despeses financeres. Tot això fa que passi de 828 milions el 2009 a 1.793 milions el 2012. Quadre 2.5. Evolució de la despesa en interessos 2003 MEUR 451 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,30 2004 403 -48 -10,7 0,25 2005 481 78 19,3 0,27 2006 505 24 5,1 0,27 2007 574 70 13,8 0,28 2008 755 181 31,5 0,36 2009 828 73 9,7 0,41 2010 1.055 227 27,4 0,52 2011 1.771 716 67,9 0,89 2012 1.793 22 1,2 0,92 2013 1.940 147 8,2 1,00 2014 1.918 -22 -1,1 0,98 2003-2010 - 604 134,0 - 2010-2014 - 863 81,8 - 2003-2014 - 1.467 325,3 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Les creixents dificultats de finançament de Catalunya i d’altres comunitats autònomes fan que l’any 2012 comencin a entrar en funcionament els mecanismes de liquiditat de l’Estat, principalment, el Fons de liquiditat autonòmica i el Fons de pagament a proveïdors, que lliguen el cost del nou endeutament de la Generalitat a l’evolució dels tipus d’interès del Tesoro, que es redueixen considerablement des d’aleshores. Aquests mecanismes de liquiditat, juntament amb 15 Monografies. 20 2016 l’aplicació dels nous principis de prudència financera (que limiten el tipus d’interès dels préstecs renovats amb la banca nacional) i una relativa contenció dels nivells de dèficit públic, limiten els increments dels interessos del deute en els últims anys. D’altra banda, cal tenir en compte que l’aplicació dels esmentats mecanismes de liquiditat acceleren el procés d’assumpció de deute de les entitats del sector públic per part de l’Administració General, per les millors condicions financeres. Això fa que augmenti el deute i el pagament d’interessos de la Generalitat i que, alhora, es redueixi en les altres entitats del sector públic de la Generalitat. Gràfic 2.6. Interessos del deute per habitant 300 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Quadre 2.6. Interessos del deute per habitant (EUR per habitant) Nominal Real 2003 67 67 2004 59 57 2005 69 64 2006 71 64 2007 80 69 2008 103 87 2009 111 93 2010 140 114 2011 235 187 2012 237 182 2013 257 197 2014 255 197 % de variació 2003-2010 109 70 % de variació 2010-2014 82 72 % de variació 2003-2014 279 192 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 16 Monografies. 20 2016 2013 2014 En termes de despesa per habitant, els interessos del deute meritats passen de representar 67 a 255 euros l’any 2014, i en termes reals la depesa d’interessos del deute per habitant s’ha gairebé triplicat. 2.2. Despesa dels departaments Aquest apartat analitza l’evolució de tota la despesa dels departaments de la Generalitat. Es recorda que aquesta despesa s’ha calculat en termes de despesa consolidada amb el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i el Servei d’Ocupació de Catalunya. I també en termes de despesa meritada a cada exercici. La correcció de la comptabilitat pressupostària per aproximar el criteri de meritació afecta sobretot al Departament de Salut i en menor mesura al de Benestar Social i Família. Gràfic 2.10. Evolució de la despesa dels departaments de la Generalitat 16,00 30.000 14,00 25.000 12,00 20.000 10,00 8,00 15.000 6,00 10.000 4,00 5.000 2,00 0 0,00 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. La despesa dels departaments és creixent entre 2003 i 2009, amb increments gairebé sempre superiors al 10% anual. L’any 2004 es fa una aportació extraordinària de 709 milions a les universitats públiques per assumir el seu deute, sense aquesta aportació l’augment de la despesa seria del 12%, enlloc del 17%. Durant l’any 2007 s’inicia un canvi de tendència en el cicle econòmic amb un fort impacte sobre el mercat immobiliari, que comporta un empitjorament molt ràpid de la recaptació de l’Impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. La pèrdua 17 Monografies. 20 2016 acumulada a desembre respecte de la previsió feta en el pressupost inicial és de 1.246 milions. Per compensar part d’aquesta caiguda d’ingressos a setembre de 2007 s’aplica una retenció de crèdits pressupostaris de 475 milions. Tanmateix, l’any 2007 es fa una aportació extraordinària a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 935 milions per absorbir el seu deute. Sense aquesta aportació l’augment interanual de 2007 hauria estat del 7,6% enlloc del 12,1%. L’any 2008 s’aprova un pressupost amb un creixement del 7,4% de la despesa, tot i que durant l’exercici s’acorden diferents mesures sobre el control de la despesa. Tanmateix, l’impacte pressupostari d’aquestes mesures és relativament baix, atès que la política econòmica encara és volgudament expansiva, perquè el cicle de recessió es preveia curt. Quadre 2.12. Evolució de la despesa dels departaments 2003 MEUR 14.232 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 9,38 2004 16.652 2.421 17,0 10,23 2005 17.957 1.304 7,8 10,26 2006 20.642 2.685 15,0 10,87 2007 23.149 2.507 12,1 11,38 2008 25.506 2.356 10,2 12,20 2009 27.289 1.783 7,0 13,51 2010 27.421 132 0,5 13,49 2011 25.472 -1.949 -7,1 12,73 2012 22.795 -2.677 -10,5 11,63 2013 21.810 -984 -4,3 11,25 2014 21.977 166 0,8 11,18 2003-2010 - 13.189 92,7 - 2010-2014 - -5.444 -19,9 - 2003-2014 - 7.745 54,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2009 s’acorda un nou model de finançament que permet aprovar un crèdit extraordinari per import de 1.143 milions. Aquest crèdit extraordinari es distribueix entre els Departaments de Salut (759 milions), Ensenyament (172 milions), Treball (58 milions), Medi ambient i Habitatge (43 milions), Justícia (42 milions), Cultura i Mitjans de Comunicació (35 milions), Innovació, Universitats i Empresa (30 milions), Acció Social i Ciutadania (4 milions). Addicionalment es finança via endeutament (que suposa un major dèficit de l’exercici) un suplement de crèdit al Departament de Salut per un import equivalent a les despeses pendents d’imputar al 18 Monografies. 20 2016 pressupost del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut fins a un màxim de 1.851 milions. En total, les dues operacions suposen un increment de pressupost de 2.994 milions. No tot l’increment de pressupost es trasllada en increment de despesa l’any 2009, perquè la llei s’aprova el 18 de desembre i algunes despeses s’acaben formalitzant l’any següent. En qualsevol cas, permet que la depesa de 2009 augmenti fins als 27.289 milions. L’any 2010, es manté el nivell de despesa similar al de 2009. Tot i que els anys 2007, 2008 i 2009 ja es comencen a aplicar mesures d’ajust puntal sobre la despesa, no és fins a l’any 2010 que aquestes mesures s’adopten amb un impacte significatiu tant a nivell de l’Estat com a nivell de la Generalitat. Per part de l’Estat s’aprova la reducció del 5% de les retribucions a partir de juny de 2010, i també algunes mesures en l’àmbit de Salut i especialment sobre la despesa farmacèutica. La Generalitat també adopta diverses mesures, tant en l’elaboració del pressupost com durant l’execució. El pressupost inicial de 2010 s’aprova amb una reducció de la despesa respecte de la liquidació 2009 del 0,4%, i manté les mesures de contenció de determinades partides com estudis i dictàmens i protocol, la congelació de les retribucions dels alts càrrecs i un increment del 0,3% de les retribucions de la resta de personal, previst als pressupostos generals de l’Estat. Amb tot, els Pressupostos de la Generalitat s’aproven amb un dèficit del 3,25% del PIB (-6.370 milions) per sobre del 2,75% fixat com a objectiu (2,5% de dèficit i 0,25% addicional per finançar inversions productives si s’obtenia estalvi corrent). Com que es supera l’objectiu de dèficit previst, es presenta un Pla econòmic i financer de reequilibri, però a la vista de la no aprovació d’aquest pla d’ajust, i amb l’argument dels primers indicis de recuperació econòmica dels primers mesos de 2010, es prepara un seguit de mesures de contenció de la despesa i increment dels ingressos, per donar compliment al nou objectiu de dèficit acordat pel Consejo de Política Fiscal y Financiera el mes de juny, del 2,4% (-4.700 milions), que es formalitza en el Decret Llei 3/2010, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic. Tanmateix, les mesures correctores finalment tenen un impacte molt menor de l’esperat, els ingressos segueixen empitjorant respecte de les previsions del pressupost i els nous ajustos fets per la IGAE, situen el dèficit de 2010, finalment, en 9.100 milions un 4,48% del PIB. Els ajustos de despeses l’any 2010 es concentren en el Departament d’Ensenyament on les despeses de personal tenen més pes i en el Departament de Territori i Sostenibilitat per la reducció del volum d’inversió. L’any 2011 és el primer any en què la despesa es redueix i ho fa de l’ordre del 7%. 19 Monografies. 20 2016 Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2011 s’aproven el 27 de juliol, amb una reducció dels crèdits del 10% respecte del pressupost inicial de 2010. Aquests pressupostos es consideren la primera fase del pla d’ajust. L’objectiu és programar una reducció del dèficit consistent i creïble, i el mateix pressupost anticipa que moltes de les mesures iniciades durant el 2011 no estaran plenament implantades fins l’any 2012. Altres mesures de despesa aprovades a la Llei de pressupostos son la suspensió dels ajuts universals per infants a càrrec i diverses mesures en matèria de personal (com la suspensió de les aportacions al pla de pensions dels treballadors del sector públic o la reducció del 50% dels fons d’acció social). Però l’ajust més rellevant és la reprogramació de les inversions en tots els àmbits. Quadre 2.13. Evolució de la despesa de la Generalitat (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Presidència 367 695 552 436 425 428 Governació i Relacions Institucionals 209 435 414 283 266 253 51 391 193 120 124 114 643 1.389 1.127 1.091 1.022 1.046 Ensenyament 3.010 5.282 5.019 4.491 4.326 4.220 Salut 6.152 10.388 9.613 9.162 8.843 8.948 Interior 522 1.264 1.217 1.157 1.149 1.121 Territori i Sostenibilitat 912 1.894 1.838 1.581 1.428 1.517 Cultura 197 318 295 223 206 219 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MN 326 597 560 428 430 363 Benestar Social i Família 867 2.428 2.424 2.208 2.045 2.027 Empresa i Ocupació 487 1.371 1.276 727 677 847 Justícia 489 969 945 888 870 873 14.232 27.421 25.472 22.795 21.810 21.977 Interessos 451 1.055 1.771 1.793 1.940 1.918 Transversals i òrgans superiors 188 375 443 981 2.163 1.161 Despesa total de la Generalitat 14.870 28.851 27.686 25.569 25.913 25.056 Economia Universitats i Recerca Subtotal departaments Font: Generalitat de Catalunya. Durant l’any 2011 es fa un important exercici de redistribució de recursos per prioritzar la despesa social i els serveis públics bàsics. Cal destacar, pel seu impacte en el volum total d’estalvis generats, el pla de xoc aplicat pel Departament de Salut i l’escenari d’actuacions 20112014 plantejat, per garantir la sostenibilitat econòmica del sistema sanitari públic i la qualitat de les prestacions i dels serveis en un moment d’important manca de recursos. En l’àmbit de Benestar Social 20 Monografies. 20 2016 i Família es suspenen les prestacions universals per fills a càrrec, tot i que l’impacte més gran pel que fa a la reducció d’aquesta despesa en termes de meritació s’observa l’any 2012. L’any 2012 la despesa disminueix un 10,5%. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 s’aproven amb la intenció de ser el desplegament de la segona fase de l’ajust de consolidació fiscal que s’havia iniciat l’any anterior. Mentre l’esforç de l’any 2011 es centra en les despeses, l’esforç del 2012 es reparteix entre ingressos i despeses, i introdueix mesures de coresponsabilitat per part del Govern central, dels treballadors públics i dels ciutadans. Entre les mesures que es preveuen en el pressupost ja hi figura una reducció del 5% de mitjana de les retribucions dels treballadors públics (aplicada sobre una de les pagues extraordinàries, que ja s’havia suprimit un any abans als alts càrrecs) i de complements salarials i beneficis socials, la reducció de gairebé totes les partides pressupostàries, la introducció d’un tiquet moderador en l’àmbit de les receptes farmacèutiques, el que després es va conèixer com a “euro per recepta”, i l’increment del cànon de l’aigua. Tanmateix, els Pressupostos de 2012 es presenten en un context d’una incertesa important, ja que l’Estat encara no havia presentat els seus pressupostos. Després de la presentació del Projecte de pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2012, el Govern de l’Estat notifica a la Generalitat l’import de les bestretes a compte dels recursos del model de finançament per al 2012 i la liquidació definitiva dels recursos de 2010. En conjunt, l’import global a rebre és 1.733 milions menys del notificat el juliol de l’any anterior i amb el qual s’havien elaborat els Pressupostos de la Generalitat per a 2012. Els PGE 2012 també incorporen fortes reduccions en les transferències finalistes a les comunitats autònomes. Per alleujar aquestes restriccions, l’objectiu de dèficit s’amplia de l’1,3% del PIB aprovat el maig de 2011 fins a l’1,5% del PIB, però aquesta ampliació de l’objectiu és clarament insuficient i obliga a aplicar noves mesures per intentar complir amb l’objectiu de dèficit. Davant aquests fets la Generalitat aprova el 15 de maig de 2012 un pla d’ajust per reduir 1.500 milions la despesa, on es concreta la reducció de les retribucions, la reprogramació d’inversions i es posa en marxa un pla per a la venda de patrimoni públic, entre altres mesures d’ingressos. Paral·lelament, el Govern de l’Estat aprova un seguit de reals decrets de mesures urgents per reduir el dèficit: RDL 14/2012, de 20 d’abril de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu. 21 Monografies. 20 2016 RDL 16/2012, de 20 d’abril de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. En aquest marc de restriccions, el 5 de juny de 2012 el Govern aprova per Acord de Govern el que es coneix com el tercer ajust del procés de consolidació. La reducció total de despesa prevista és de 1.804 milions, dels quals 1.069 milions és l’impacte de mesures aprovades a nivell estatal en matèria de salut (748 milions) i educació i universitat (321 milions), els 735 milions restants corresponen a reducció de transferències i aportacions a les entitats del sector públic de la Generalitat, reprogramació d’inversions i noves mesures salarials. Posteriorment, el Govern central aprova el RDL 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat on es modifica, entre altres lleis, la Llei de l’IVA i la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). També es suprimeix la paga extra del mes de desembre dels treballadors del sector públic. Aquesta mesura subsumeix la reducció del 5% prevista en els pressupostos de la Generalitat. La combinació de totes aquestes mesures juntament amb la retenció de la major part de saldos disponibles del pressupost, aprovada per Acord de Govern de 17 de juliol de 2012, fan possible la reducció observada de la despesa en 2.676 milions. Els ajustos més grans en volum l’any 2012 recauen sobre l’àmbit de salut i d’ensenyament, però també sobre l’àmbit de territori i d’empresa i ocupació. Tot i els importants ajustos, les previsions queden lluny de les mesures estimades pel Govern de l’Estat per la manca de desplegament per part d’aquest, sobretot en la normativa que ha de permetre reduir el preu dels medicaments i per tant la despesa farmacèutica. L’any 2013 transcorre íntegrament en situació de pròrroga pressupostària, perquè l’objectiu de dèficit definitiu de l’1,58% no es coneix fins el 31 de juliol i això dificulta extremadament l’elaboració d’un pressupost. A diferència de la majoria d’administracions públiques, la Generalitat, decideix mantenir la supressió de la paga extra els anys 2013 i 2014. La reducció addicional de la despesa l’any 2013 es deu a l’efecte de les recurrències de les mesures preses durant l’any anterior, però també per la reducció dels ingressos finalistes que arriben des de l’Estat i des de la Unió Europea. La majoria de mesures de 2012, especialment les de salut i ensenyament, es comencen a aplicar durant la segona part de l’any i, per tant, no és fins a 2013 que s’observa l’impacte complet 22 Monografies. 20 2016 d’aquestes. Durant l’any 2013 també s’apliquen mesures per ajustar els cànons dels drets de superfície que els departaments paguen a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU (en endavant, INFRACAT). El resultat final és una reducció de la despesa del 4,48%. L’any 2014 la depesa s’incrementa un 0,7%, bàsicament per l’augment de la despesa de l’àmbit Salut i de la despesa d’Empresa i Ocupació. Gràfic 2.11. Pes de la despesa social i del serveis bàsics sobre el total departaments 85,0 83,0 81,0 79,0 77,0 75,0 73,0 71,0 69,0 67,0 65,0 2003 2004 Despesa social 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Despesa en serveis bàsics Font: Generalitat de Catalunya Com es pot veure en el gràfic 2.11, durant el procés de consolidació fiscal s’intenta preservar al màxim la despesa social, entre els quals s’inclou la despesa de l’àmbit de salut, de l’ensenyament, de benestar social i família, les polítiques d’habitatge i la Renda mínima d’inserció, de tal manera que els seu pes sobre el conjunt de despeses departamentals s’incrementa des de 2010 fins 2013. I També la despesa en serveis bàsics, que inclou a més de la despesa social, Justícia, Interior i Universitats. La gran reducció en termes percentuals es concentra en les inversions i les polítiques de funcionament de les institucions i administració general i de foment. 2.3. Resultat de les entitats Una vegada analitzada l’evolució de la despesa dels departaments, falta afegir la visió de tota l’agrupació departamental, analitzant també el resultat de les entitats de cada departament. Aquest resultat està mesurat en termes de comptabilitat nacional d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (en endavant, SEC) i les dades han estat facilitades per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (en 23 Monografies. 20 2016 2014 davant, IGAE) que és l’òrgan competent per al seu càlcul. Cal advertir que no hi ha una correspondència exacta entre el resultat comptable de les entitats i el resultat en termes SEC, perquè s’apliquen un seguit d’ajustos per passar de la comptabilitat financera a la comptabilitat nacional. El quadre 2.14 mostra l’evolució del resultat de les entitats que han estat classificades dins el sector admnistracions públiques (en endavant, entitats APSEC), de cada una de les agrupacions departamentals. Des de desembre de 2010 a desembre de 2014, el conjunt d’entitats ha millorat el seu resultat en 835 milions d’euros3. Quadre 2.14. Evolució del resultat en termes SEC de les entitats de cada agrupació departamental1 (MEUR) Període de consolidació fiscal 2010 2011 2012 2013 2014 -16 -9 -37 -5 13 -5 1 -8 1 1 9 58 3 15 25 46 -94 -70 -62 51 0 0 0 -1 0 Salut 15 71 59 65 79 Interior 31 53 19 58 52 -334 -159 181 32 92 15 14 -31 0 8 7 -5 -8 -4 5 Benestar Social i Família -27 -3 -15 -2 1 Empresa i Ocupació -73 21 -32 24 -8 0 0 -3 0 0 -332 -52 58 121 320 - - - - - Transversals i òrgans superiors -176 -513 185 640 7 Total -508 -565 243 761 327 Presidència Governació i Relacions Institucionals Economia Universitats i Recerca Ensenyament Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MN Justícia Subtotal departaments Interessos Font: Generalitat de Catalunya. 1 No inclou el dèficit de 538 milions d'IFERCAT de l'any 2010 del Departament de Territori i Sostenibilitat que ha estat considerat com a operació one-off Des de l’1 de juny de 2010 s’adopten diverses disposicions relacionades 3 Els valors positius indiquen superàvit i els valors negatius dèficit. 24 Monografies. 20 2016 amb mesures de simplificació de l’estructura del sector públic de Generalitat, però no és fins al canvi de legislatura que el Govern es fixa com a l’objectiu reduir el nombre d’entitats del sector públic majoritari en un 25% de l’1 de gener de 2011 al 31 de desembre de 2013. Actualment la reducció és de gairebé el 30%. També s’apliquen diverses de mesures de racionalització i redimensionament d’entitats, atès que cal adaquar-les al nou volum de transferències i d’activitat, produint-se diversos expedients de regulació d’ocupació. I també es traslladen de manera directa o indirecta (a través de la reducció de la transferència) les mesures de personal, com la supressió de la paga extra. Però les mesures que més han impactat en la millora del resultat de les entitats són les relacionades amb la reducció del ritme d’inversió, com per exemple el cas d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (en endavant IFERCAT), entitat encarregada de la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona, redueix la seva inversió de 1.001 milions l’any 2008 a 101 milions l’any 2014; o d’Infraestrucutres de la Generalitat de Catalunya, SAU (en endavant, INFRACAT), entitat que s’encarrega de la construcció d’edificis i equipaments per compte de la Generalitat, que redueix la seva inversió real de 1.260 milions l’any 2010 a 250 milions l’any 2014. Més de la meitat de la millora l’aporten les entitats de Territori i Sostenibilitat, la més substancial és la millora del resultat de l’IFERCAT, però també durant aquest període l’Agència Catalana de l’Aigua, que té superàvit, és classificada com a entitat APSEC, i contribueix a millorar el resultat global de la Generalitat (per a més informació veure el capítol 9, dedicat a Territori i Sostenibilitat). El segon epígraf que més millora és l’apartat de despeses transversals i òrgans superiors i correspon a la millora del resultat d’INFRACAT4,. Els superàvits de 2013 i 2014 han estat ocasionats per les aportacions de capital rebudes en motiu de les operacions de refinançament del deute de l’entitat. Aquesta entitat actualment està adscrita al Departament d’Economia i Coneixement, però rep aportacions de tots els departaments. Amb anterioritat les entitats que la composen (GISA, REGSA, REGSEGA i ICF-Equipaments) havien estat adscrites a diversos departaments. Per aquests motius s’ha considerat oportú assignar-la a una secció de despeses transversals enlloc d’assignar-la a un únic departament. 4 25 Monografies. 20 2016 L’any 2012 en motiu de l’aplicació del segon i del tercer pla d’ajust s’apliquen un seguit de retencions a les tranferències a les entitats del sector públic i a canvi es permet finançar part de l’activitat de les entitats a través de la incorporació de romanents de tresoreria, produint un empitjorament del resultat de les entitats. 2.4. Principals variacions de la despesa i quantificació de l’esforç de consolidació El quadre 2.16 de la pàgina següent, mostra les variacions de la despesa entre 2003 i 2010 i entre 2010 i 2014 per departaments. A la tercera columna es pot observar com en el primer període els departaments que creixen més en valors absoluts són Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família, tot i que en termes percentuals (la segona columna) els majors increments són a Economia, per la creació de l’Agència Tributària de Catalunya, Empresa i Ocupació i el Departament de Benestar Social i Família. Quadre 2.15. Principals variacions de la despesa de la Generalitat variació 2003 - 2010 MEUR % variació 2010 - 2014 Índex 1 MEUR % variació 2003 - 2014 Índex 1 MEUR % Índex 1 Presidència 328 89,3 2,5 -267 -38,4 4,9 61 16,7 0,8 Governació i RI 226 107,9 1,7 -182 -41,8 3,3 44 21,0 0,6 Economia 340 663,7 2,6 -277 -70,8 5,1 63 123,1 0,8 Universitats i Recerca 746 116,1 5,7 -343 -24,7 6,3 404 62,8 5,2 Ensenyament 2.272 75,5 17,2 -1.062 -20,1 19,5 1.210 40,2 15,6 Salut 4.236 68,9 32,1 -1.440 -13,9 26,5 2.796 45,4 36,1 Interior 742 142,1 5,6 -142 -11,3 2,6 599 114,8 7,7 Territori i Sostenibilitat 982 107,8 7,4 -377 -19,9 6,9 606 66,4 7,8 Cultura 121 61,4 0,9 -99 -31,1 1,8 22 11,1 0,3 Agricultura, Ramaderia, P, A i MN 271 83,2 2,1 -234 -39,3 4,3 37 11,2 0,5 1.561 180,0 11,8 -401 -16,5 7,4 1.160 133,7 15,0 Empresa i Ocupació 884 181,6 6,7 -524 -38,2 9,6 360 74,0 4,7 Justícia 481 98,4 3,6 -96 -9,9 1,8 384 78,7 5,0 13.189 92,7 100,0 -5.444 -19,9 100,0 7.745 54,4 100,0 Interessos 604 134,0 863 81,8 1.467 325,3 Transversals i òrgans superiors 187 99,6 786 209,8 973 518,3 Despesa total de la Generalitat 13.981 94,0 -3.795 -13,2 10.186 68,5 Benestar Social i Família Subtotal departaments Font: Generalitat de Catalunya. 1 Contribució a la variació total dels departaments 26 Monografies. 20 2016 Durant el període de consolidació fiscal, des de desembre de 2010 a desembre de 2014, els departaments que més s’ajusten en percentatge (cinquena columna) són en els àmbits d’Economia, Governació, Empresa i Ocupació, Presidència, Agricultura i Cultura. En canvi, els departaments que presten els serveis bàsics són els que menys s’ajusten, amb l’excepció del Departament de Territori i Sostenibilitat ja que el gran volum de compromisos derivats de finançaments estructurats impedeix fer un ajust més gran. Per ordre de menys a més reducció de despesa apareixen (cinquena columna) Justícia, Interior (ambdós molt intensius en capital humà), Salut, Territori i Sostenibilitat, Benestar Social i Família i Ensenyament.. Pel que fa a l’evolució global del conjunt del període 2003-2014 s’observa que la despesa departamental que més creix en termes percentuals des de 2003 fins a 2014 és la despesa de Benestar Social i Família, amb un creixement del 133,7%, pel desplegament dels serveis socials vinculats a la Dependència o l’atenció de les persones grans. En volum de recursos, la despesa departamental que més creix és la del Departament de Salut (2.769 milions) seguida d’Ensenyament (1.210 milions) i Benestar Social i Família (1.160 milions). Gràfic 2.12. Mitjana anual de la variació 2003-2010 i de la variació 2010-2014. (MEUR) 1.000 750 500 250 0 -250 -500 -750 -1.000 Ensenyament Salut Benestar Resta departaments Interessos Mitjana anual de la variació 2003-2010 Mitjana anual de la variació 2010-2014 Font: Generalitat de Catalunya. El gràfic 2.12 mostra com de mitjana els increments anuals de Salut, Ensenyament i Benestar Social i Família són més elevats durant el 27 Monografies. 20 2016 Transversals període 2003-2010 que les reduccions del període 2010-2014. El mateix passa a la resta de departaments, però amb valors més igualats entre els dos períodes. El el gràfic 2.13 mostra el percentatge de variació de despesa feta per cada un dels àmbits departamentals de la Generalitat entre el 31 de desembre de 2010 i el 31 de desembre de 2014. El detall de les dades figura en el quadre 2.15. Gràfic 2.13. Variació 2010-2014 de la despesa dels departaments de la Generalitat (% de variació) -5,0 -15,0 -25,0 -35,0 -45,0 -55,0 -65,0 -75,0 PRE GRI ECO* SUR ENS SLT INT TES CLT AAM BSF Font: Generalitat de Catalunya. *Sense SUR Pel que fa a les despeses no departamentals, els interessos del deute creixen durant els dos períodes. En total 1.467 milions. El mateix passa amb les despeses transversals i d’òrgans superiors, i s’explica bàsicament per les operacions de refinançament del deute d’INFRACAT i les operacions de cancel·lació de censos vinculades a les operacions immobiliàries. Pel que fa a la variació del resultat de les entitats, el quadre 2.16 mostra la variació agregada de cada una de les agrupacions departametnals. La millora és global és de 835 milions, i com ja s’ha dit, més de la meitat es concentra en l’agrupació de Territori i Sostenibilitat, i un 21,9% en les despeses transversals i òrgans superiors per la millora del resultat d’INFRACAT. 28 Monografies. 20 2016 EMO JUS Quadre 2.16. Variació del resultat en termes SEC de les entitats de cada agrupació departamental1 (MEUR) Variació 2010-2014 Índex 2 29 3,5 6 0,7 16 1,9 Universitats i Recerca 5 0,6 Ensenyament 0 0,0 Salut 64 7,7 Interior 21 2,5 426 51,0 Cultura -7 -0,9 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MN -2 -0,2 Benestar Social i Família 28 3,4 Empresa i Ocupació 65 7,8 0 0,0 652 78,1 - - Transversals i òrgans superiors 183 21,9 Total entitats Generalitat 835 100,0 Presidència Governació i Relacions Institucionals Economia Territori i Sostenibilitat Justícia Subtotal entitats de departaments Interessos Font: Generalitat de Catalunya. 1 No inclou el dèficit de 538 milions d'IFERCAT de l'any 2010 del Departament de Territori i Sostenibilitat que ha estat considerat com a operació one-off 2 Contribució a la variació total dels departaments L’evolució conjunta de les despeses i del resultat de les entitats entre 2010 i 2014 Al quadre 2.17 s’observa que l’ajust total dels departaments i les entitats és de 6.096 milions, el 89% d’aquest ajust es fa en forma de reducció de despesa i l’ 11% en forma de millora del resultat de les seves entitats. Per calcular l’ajust global de tota l’agrupació departamental el resultat de les entitats es resta de la despesa. El motiu és que la majoria d’entitats es financen amb transferències i aportacions des del departament per tant una major transferència equival a una millora del resultat, de la mateixa manera que una menor transferència equival a un empitjorament del resultat. Si disminueix la transferència i el resultat millora vol dir que l’entitat està fent un esforç d’ajust de la seva despesa i dels seus ingressos que és addicional a les transferències. Cal tenir en compte però, que la contribució de les entitats és molt més gran de l’esmentat 11% atès que una part important de la reducció de la despesa departamental s’aconsegueix a través de la reducció de les transferències i aportacions a les entitats 29 Monografies. 20 2016 (per a una anàlisi detallada de la contribució de les principals entitats de cada departament es pot consultar el capítol corresponent de la monografia). Quadre 2.17. Ajust global de la despesa i del resultat de les entitats 2010-2014 Variació 2010 - 2014 Despesa (MEUR) Resultat entitats (MEUR) Total1 (MEUR) (a) (b) (a-b) Presidència -267 29 -296 Governació i Relacions Institucionals -182 6 -188 Economia -277 16 -293 Universitats i Recerca -343 5 -348 Ensenyament -1.062 0 -1.062 Salut -1.440 64 -1.504 Interior -142 21 -164 Territori i Sostenibilitat -377 426 -803 -99 -7 -92 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural -234 -2 -233 Benestar Social i Família -401 28 -430 Empresa i Ocupació -524 65 -589 Cultura Justícia -96 0 -96 -5.444 652 -6.096 Interessos 863 - 863 Transversals i òrgans superiors 786 183 603 -3.795 835 -4.630 Subtotal departaments Despesa total adelalaconsolidació Generalitat Contribució fiscal de la Generalitat Font: Generalitat de Catalunya. 1 Una millora del resultat es considera equivalent a una reducció de despesa, perquè també redueix el dèficit global. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat Fins ara s’ha analitzat la variació de despesa entre dos moments del temps, a 31 de desembre de 2010 i a 31 de desembre de 2014, però no tots els departaments han iniciat les reduccions en els mateixos exercicis i la situació final tampoc és la mateixa, per tant la comparació entre el 2010 i el 2014 no explica el que ha pogut passar en els anys situats entre aquetss dos . El gràfic 2.14 mostra les variacions absolutes de la despesa dels departaments, que han estat calculades a partir de les dades del quadre 2.13. L’ajust s’inicia l’any 2011 i s’intensifica el 2012. L’any 2013 es continua reduint la despesa però amb menys intensitat i l’any 2014 el conjunt de despesa dels departaments comença a augmentar. 30 Monografies. 20 2016 Gràfic 2.14. Variacions interanuals de la despesa departamental (MEUR) 500 0 -500 -1.000 -1.500 -2.000 -2.500 -3.000 2011 2012 2013 2014 Font: Generalitat de Catalunya. La mateixa informació del gràfic 2.14 es pot desagregar per departaments. El quadre 2.18 mostra les variacions fetes cada any per cada un dels àmbits departamentals i també la mitjana de variació anual. Mentre els departaments de Salut, Economia i Universitats i Recerca tenen l’ajsut més intens de depesa l’any 2011, la resta tenen l’ajust més intens l’any 2012. Pel que fa a la recuperació dels nivells de despesa, la meitat dels departaments comencen a incrementar la despesa l’any 2014. Quadre 2.18. Variacions interanuals de la despesa departamental 2011 MEUR Presidència Governació i Relacions Institucionals 2012 % -143 -20,6 -21 -4,9 MEUR 2013 % MEUR 2014 % MEUR mitjana anual % % variació 0,7 -10,8 -116 -21,0 -11 -2,5 3 -131 -31,7 -17 -6,0 -13 -4,7 -11,8 Economia -198 -50,6 -73 -38,0 Universitats i Recerca -262 -18,9 -36 4 3,7 -10 -8,1 -23,2 -3,2 -69 -6,3 25 2,4 -6,5 Ensenyament -263 -5,0 -529 -10,5 -165 -3,7 -106 -2,4 -5,4 Salut -775 -7,5 -450 -4,7 -320 -3,5 105 1,2 -3,6 Interior -47 -3,7 -60 -4,9 -7 -0,6 -28 -2,4 -2,9 Territori i Sostenibilitat -56 -2,9 -258 -14,0 -153 -9,7 89 6,2 -5,1 Cultura -23 -7,3 -72 -24,5 -17 -7,6 13 6,5 -8,2 Agricultura, Ramaderia, Pesca, A i MN -37 -6,2 -132 -23,6 2 0,4 -67 -15,6 -11,2 Benestar Social i Família -5 -0,2 -215 -8,9 -163 -7,4 -18 -0,9 -4,3 Empresa i Ocupació -95 -6,9 -548 -43,0 -50 -6,9 170 25,0 -7,9 Justícia -25 -2,6 -6,0 -18 -2,1 3 -1.949 -7,1 -2.677 -10,5 -984 -4,3 166 0,8 -5,3 147 8,2 -22 -1,1 19,0 -1.002 -46,3 53,4 Subtotal departaments Interessos Transversals i òrgans superiors Despesa total de la Generalitat 716 67,9 69 18,3 -1.165 -4,0 -56 22 1,2 538 121,4 -2.117 -7,6 1.181 120,4 344 Font: Generalitat de Catalunya. El gràfic 2.15 mostra les variacions absolutes del resultat en termes 31 Monografies. 20 2016 1,3 -857 0,3 -3,3 -2,6 -3,4 SEC de les entitats del sector públic de la Generalitat. S’observa com després d’un lleuger empitjorament del resultat l’any 2011, a partir de l’any 2012 i també el 2013 s’aconsegueixen millores molt significatives del resultat, en part explicades per les operacions de refinançament del deute de les mateixes. L’any 2014 es produeix un empitjorament del resultat perquè ja no es produeixen les esmentades operacions. Però entre 2010 i 2014 la millora segueix essent de 835 milions d’euros. Gràfic 2.15. Variacions interanuals del resultat en termes SEC de les entitats (MEUR) 1.000 800 600 400 200 0 -200 -400 -600 2011 2012 2013 2014 Font: Generalitat de Catalunya. Per poder comparar l’esforç fet durant tots els anys de consolidació en termes homogenis, tenint en compte el que ha passat a cada exercici, i no només la variació entre dos moments del temps, s’ha calculat la variació equivalent de 2011. Aquesta magnitud indica quin és el percentatge de reducció que s’hauria hagut d’aplicar a la despesa l’any 2011, i després mantenir-la constant, per aconseguir la mateixa variació acumulada entre 2010 i 2014. És a dir, captura l’esforç acumulat al llarg d’aquests anys. Comparant la variació equivalent de 2011 entre els diferents departaments, Justícia redueix un 7,7%, Interior un 9,5%, Benestar Social i Família un 11,2%, Salut un 12,5% i Ensenyament un 14,5%. Pel que fa als departaments que més redueixen la seva despesa, encapçala la llista Economia amb una reducció del 70,5%, que s’explica, en bona part, per la reducció de les aportacions, ja des de l’any 2011 a l’Institut Català de Finances, seguit d’Empresa i Ocupació, amb una reducció del 39% i de la Presidència amb un reducció del 33,9%. El quadre 2.19 mostra la variació acumulada entre 2010 i 2014, de la despesa i del resultat de les entitats. A la darrera columna s’ha calculat 32 Monografies. 20 2016 la variació equivalent de 2011, en els mateixos termes que els descrits anteriorment. Quadre 2.19. Contribució a la consolidació fiscal 2010-2014 en termes acumulats Variació acumulada 2010 - 2014 Resultat entitats (MEUR) (a) (b) Presidència -937 25 Variació equivalent (a-b) de 2011 (%) -962 -33,9 Governació i Relacions Institucionals -524 14 -538 -30,6 Economia -1.012 65 -1.077 -70,5 Universitats i Recerca -1.270 -359 -911 -17,0 Ensenyament -3.073 0 -3.073 -14,5 Salut -4.986 214 -5.200 -12,5 -411 58 -470 -9,5 -1.211 1.483 -2.694 -30,2 Cultura -330 -70 -260 -21,5 Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MN -608 -40 -568 -24,1 Benestar Social i Família -1.009 90 -1.100 -11,2 Empresa i Ocupació -1.956 298 -2.254 -39,0 -301 -4 -298 -7,7 -17.630 1.774 -19.404 -17,5 Interessos 3.201 0 3.201 Transversals i òrgans superiors 3.250 1.023 2.227 Despesa total de la Generalitat -11.179 2.797 -13.976 Despesa (MEUR) Interior Territori i Sostenibilitat Justícia Subtotal departaments Font: Generalitat de Catalunya. L’ajust de la despesa i del resultat de les entitats en els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 és de 13.976 milions d’euros, però una vegada descomptat l’increment dels interessos del deute i de les operacions financeres transversals, l’ajust dels departaments ja és de 19.404 milions d’euros. L’ajust que s’hauria fet l’any 2011 si després s’hagués congelat hauria estat de 4.851 milions, equivalent a una reducció del 17,5%. 33 Monografies. 20 2016 Total (MEUR) 3. Departament de la Presidència En aquest capítol s’explica el procés de consolidació de la despesa del Departament de la Presidència durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. En el primer punt es descriuen les competències, l’estructura de l’agrupació i la composició de la despesa l’any 2014. En el segon punt s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 en termes homogenis en base a les competències de l’any 2014. En el tercer punt es mostra l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i s’explica quines són les mesures més rellevants aplicades per aquestes. Finalment, en el quart punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet pel Departament de la Presidència des de l’exercici 2011 al 2014. 3.1. Descripció del Departament de la Presidència l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en l’àmbit de la presidència estan detallades en els articles 134 i 146 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en els àmbits següents: a) Esport: s’encarrega principalment del foment, la planificació, l’execució, la formació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. Estableix el règim jurídic de federacions, clubs esportius i entitats catalanes i planifica la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya. b) Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual: té competència en l'organització de la prestació dels serveis públics de 34 Monografies. 20 2016 ràdio, televisió i qualsevol altre servei de comunicació audiovisual de l’àmbit de la Generalitat i de l'àmbit local, respectant la garantia de l'autonomia local. La Generalitat comparteix amb l’Estat les competències pel que fa a mitjans de comunicació social, i també a serveis de contingut audiovisual, com ara ràdio o televisió, la regulació i el control d’aquests serveis que utilitzin suports o tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. La Generalitat participa en entitats i organismes d'àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l'esport. Al Títol V, Capítols II i III de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya es regulen les competències de la Generalitat de Catalunya en temes d’afers exteriors i de relacions amb la Unió Europea. En el marc d’aquestes competències el Departament de la Presidència: participa en la subscripció i l’execució dels tractats internacionals que l’Estat espanyol adopta i que afecten matèries que són competència de la Generalitat de Catalunya, col·labora en institucions i organismes europeus, promou la cooperació transfronterera i interregional, impulsa la cooperació al desenvolupament, treballa per augmentar la participació en organismes internacionals, impulsa i coordina les accions exteriors d’altres organismes públics de Catalunya, i dóna suport a les comunitats catalanes a l’exterior. L’adscripció de les competències del Departament de la Presidència han anat variant entre 2003 i 2014 amb les successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat. Entre els anys 20032006 el Departament tenia competència en afers religiosos, política lingüística i polítiques de joventut que actualment són competència d’altres departaments; entre 2004-2006 la despesa de la Secretaria de Cooperació Exterior era competència del Departament de Governació; entre 2003 i 2009 el Consell Audiovisual era un òrgan superior amb pressupost propi, mentre que actualment és una entitat de dret públic que es finança mitjançant transferència del Departament de la Presidència; i entre 2007-2010, per una banda, es va crear el Departament de la Vicepresidència que assumia part de competències del Departament de la Presidència i, per una altra, les despeses de la Secretaria de Comunicacions Audiovisuals eren assumides pel Departament de Cultura. 35 Monografies. 20 2016 Les dades històriques s’han homogeneitzat d’acord amb aquests canvis competencials, excepte en el cas del canvi d’adscripció del Gabinet Jurídic Central (que l’any 2003 era competència del Departament de Governació) i les despeses de remuneracions del personal referents als canvis d’estructura anteriors a l’any 2007. Per altra banda, la despesa del Departament de la Presidència també inclou les despeses institucionals i divulgatives de caràcter interdepartamental de la secció de despeses de diversos departaments i que gestiona el Departament. Les entitats L’any 2014 les entitats del sector públic de la Generalitat adscrites al Departament són: Entitats autònomes: el Patronat de la Muntanya de Montserrat, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), el Consell Català de l’Esport i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO); Entitat autònoma comercial: l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOPC), Entitats de dret públic: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR), l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Consell Audiovisual de Catalunya; Societats mercantils: la Televisió de Catalunya, SA (TVC), Catalunya Ràdio SRG, SA, TVC Multimèdia, SL, Intracatalònia, SA i el Circuit de Motocròs de Catalunya, SL; Consorcis: Consorci Urbanístic Portal Costa Brava - Illa de Blanes i el Patronat Catalunya Món – Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-DIPLOCAT), Fundacions: La Marató de TV3 Composició de la despesa L’any 2014 el Departament de la Presidència té una despesa de 428 milions, que representa el 2% de la despesa departamental, i 882 dotacions de personal estructural. Si s’analitza la composició d’aquesta despesa per programes: el 57,3% de la despesa es destina a mitjans de comunicació social, el 23,7% a direcció i administració general, el 12% a activitat física i esport, el 2,1% a relacions exteriors, l’1,5% a cooperació al desenvolupament, i el 3,4% a la resta de programes. 36 Monografies. 20 2016 Gràfic 3.1. Composició de la despesa per programes 2014. PRE Mitjans de comunicació social, 245 MEUR, 57,3% Direcció i admó grals., 101 MEUR, 23,7% Activitat física i esport, 51 MEUR, 12% Relacions exteriors, 8 MEUR, 2,1% Cooperació al desenvolupament, 6 MEUR, 1,5% Altres programes de despesa, 15 MEUR, 3,4% Font: Generalitat de Catalunya. Gràfic 3.2. Composició de la despesa per capítols 2014. PRE Remuneracions del personal, 41 MEUR, 9,5% Despeses corrents de béns i serveis, 63 MEUR, 14,7% Transferències corrents, 81 MEUR, 18,8% Inversions reals, 3 MEUR, 0,6% Transferències de capital, 11 MEUR, 2,6% Aportacions de capital i préstecs, 229 MEUR, 53,4% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina: un 53,4% a despeses per aportacions de capital i préstecs, bàsicament per l’aportació a la CCMA, un 18,8% a despeses per transferències corrents, en un 14,7% a despeses corrents de béns i serveis, en un 9,5% a remuneracions del personal, i la resta a despeses d’inversions reals i transferències de capital (3,2%). 3.2. Evolució de la despesa total Entre l’any 2003 i 2014, la despesa del Departament de la Presidència augmenta en 61 milions, que representa un creixement del 16,7%. Aquest creixement s’explica principalment per l’evolució de les aportacions de capital a la CCMA, que representen més de la meitat del total de despeses. 37 Monografies. 20 2016 Gràfic 3.3 Evolució de la despesa. PRE 1.600 0,80 1.400 0,70 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Així, l’any 2003 la despesa liquidada és de 367 milions i augmenta un 89,3% fins assolir els 695 milions l’any 2010. A partir de 2010 i fins a 2014, la despesa es redueix un 38,4% (-267 milions). L’any 2007 es fa una aportació extraordinària a la CCMA de 935 milions per absorbir el seu deute. Quadre 3.1. Evolució de la despesa. PRE 2003 MEUR 367 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,24 2004 336 -31 -8,4 0,21 2005 437 101 30,1 0,25 2006 589 152 34,8 0,31 2007 1.521 932 158,2 0,75 2008 772 -749 -49,2 0,37 2009 699 -73 -9,4 0,35 2010 695 -5 -0,7 0,34 2011 552 -143 -20,6 0,28 2012 436 -116 -21,0 0,22 2013 425 -11 -2,5 0,22 2014 428 3 0,7 0,22 2003-2010 - 328 89,3 - 2010-2014 - -267 -38,4 - 2003-2014 - 61 16,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 38 Monografies. 20 2016 2014 En termes nominals, la despesa per habitant ha passat de 55 euros el 2003 a 57 euros el 2014, el que representa en termes reals una reducció del 19,8%, i situa la despesa per habitant en nivells similars a 2004. Gràfic 3.4. Despesa total per habitant. PRE 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 3.2. Despesa total per habitant. PRE (EUR per habitant) Nominal Real 2003 55 55 2004 49 48 2005 63 58 2006 83 74 2007 211 182 2008 105 89 2009 94 79 2010 92 75 2011 73 58 2012 58 44 2013 56 43 2014 57 44 % de variació 2003-2010 69 38 % de variació 2010-2014 -38 -42 % de variació 2003-2014 4 -20 Font: Generalitat de Catalunya i INE. 3.2.1. Remuneracions del personal Les despeses de remuneracions del personal per a l’any 2014 són de 41 milions, que representen el 9,5% de les despeses totals, i el nombre de 39 Monografies. 20 2016 2013 2014 personal estructural del Departament és de 882. En aquest personal s’inclou el cos d’advocats de la Generalitat que presta els seus serveis a les assessories jurídiques dels departaments i al Gabinet Jurídic Central. L’any 2003, la despesa de personal és de 40 milions i s’incrementa un 21,4% fins a assolir una despesa de 48 milions l’any 2010. Cal tenir en compte que no ha estat possible homogeneïtzar totalment la despesa de remuneracions del personal entre 2003-2007. Per aquest motiu, entre 2004 i 2007 la despesa del personal es redueix, ja que no inclou la despesa de personal de la Secretaria de Cooperació Exterior i, per contra, inclou les despeses de la Secretaria de Joventut i política lingüística, però amb menys pes sobre el total de despeses. Gràfic 3.5. Remuneracions del personal. PRE 0,03 60 50 0,02 40 30 20 0,01 10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2010 i 2014, les remuneracions del personal es redueixen un 15,3% (-7 milions). Aquest ajust és conseqüència de l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir de 2010. 40 Monografies. 20 2016 2013 2014 Quadre 3.3. Remuneracions del personal. PRE 2003 MEUR 40 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 37 -3 -6,9 0,02 2005 36 -1 -2,0 0,02 2006 35 -1 -2,7 0,02 2007 38 3 9,2 0,02 2008 44 5 13,3 0,02 2009 47 4 8,5 0,02 2010 48 1 1,9 0,02 2011 44 -4 -7,9 0,02 2012 41 -3 -7,7 0,02 2013 40 -1 -2,3 0,02 2014 41 1 2,0 0,02 2003-2010 - 8 21,4 - 2010-2014 - -7 -15,3 - 2003-2014 - 1 2,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 3.2.2. Despeses corrents de béns i serveis Les despeses corrents de béns i serveis fan referència a les despeses de lloguers i de manteniment i serveis als edificis del Departament, les despeses d’informàtica i de canvi a la tecnologia digital, les despeses associades al servei telefònic 012, les despeses de publicitat i d’actes institucionals de la Generalitat, entre d’altres. L’any 2014 les despeses corrents de béns i serveis són de 63 milions i representen el 14,7% del total de les despeses del Departament de la Presidència. Les despeses d’informàtica i les de publicitat, difusió i campanyes institucionals són, per volum de recursos, les més elevades, i representen el 28,1% i el 21,5% d’aquestes despeses, respectivament. Entre 2003 i 2010 la despesa es redueix un 8,7% (-8 milions). Entre 2010 i 2014 es redueixen un 22,7% (-19 milions) i durant tot el període, en conjunt, aquestes despeses un -29,4% (-26 milions). 41 Monografies. 20 2016 Gràfic 3.6. Despeses corrents de béns i serveis. PRE 100 0,07 90 0,06 80 0,05 70 60 0,04 50 0,03 40 30 0,02 20 0,01 10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. La despesa de l’any 2003 (89 milions) és la més elevada de tot el període atès que inclouen despeses de promoció i difusió de caràcter institucional com, entre d’altres, la campanya publicitària de la línia 9 de metro, la campanya televisiva de cooperació al tercer món, les campanyes de reclutaments dels mossos, etc. A partir de 2004, part d’aquesta despesa es deixa de fer de manera centralitzada des del Departament i se situa en 47 milions. Quadre 3.4. Despeses corrents de béns i serveis. PRE 2003 MEUR 89 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,06 2004 47 -43 -48,0 0,03 2005 49 3 6,1 0,03 2006 60 11 21,6 0,03 2007 54 -6 -10,6 0,03 2008 73 19 35,1 0,03 2009 75 3 3,7 0,04 2010 82 6 8,6 0,04 2011 54 -28 -33,9 0,03 2012 52 -2 -3,4 0,03 2013 57 5 9,4 0,03 2014 63 6 10,7 0,03 2003-2010 - -8 -8,7 - 2010-2014 - -19 -22,7 - 2003-2014 - -26 -29,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 42 Monografies. 20 2016 2014 Des de 2004 fins a 2010 les despeses corrents de béns i serveis presenten una clara tendència de creixement. La reorganització de les delegacions territorials a Catalunya, la creació de les delegacions territorials a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran i l’impuls a l’acció exterior amb l’obertura de les delegacions de la Generalitat a l’estranger comporten un increment de les despeses d’estructura del Departament. A més en aquests anys, s’inicia el desplegament de la TDT arreu a Catalunya, que comporta la substitució de la televisió analògica. Així, les despeses informàtiques passen de 10 milions l’any 2003 a 25 milions l’any 2010, que representen un creixement del 148,4% de la despesa. Durant el procés de consolidació fiscal, la despesa es redueix un 22,7%. Aquesta reducció afecta, entre d’altres, a les despeses de funcionament dels edificis (-4 milions), a la despesa de gestió de centres i serveis (-3 milions) i a les despeses d’informàtica (-7 milions, dels quals -2,7 milions corresponen a despesa traspassada al Departament d’Empresa i Ocupació en concepte de governança i connectivitat). 3.2.3. Transferències corrents Les transferències corrents fan referència principalment a les aportacions per finançar les despeses de funcionament de les entitats adscrites al Departament de la Presidència. Gràfic 3.7. Transferències corrents. PRE 250 0,14 0,12 200 0,10 150 0,08 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2014 les transferències corrents són de 81 milions d’euros, que 43 Monografies. 20 2016 2013 2014 representen el 18,8% de les despeses totals del Departament. El 34,4% d’aquesta despesa es destina al Consell Català de l’Esport, amb 28 milions, el 9,3% (8 milions) al grup CCMA i el 8,6% (7 milions) a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya. Durant el període 2003 i 2010, les aportacions que presenten un major increment en valors absoluts són les del Consell Català de l’Esport que es dupliquen amb un creixement de 27 milions (98,1%), com a conseqüència de l’augment de les subvencions per a la promoció de l’esport federat i també en l’àmbit escolar i ciutadà. Essent l’any 2006, l’any de més intensitat. L’any 2007 es crea el Centre d’Estudis d’Opinió, com a organisme autònom administratiu, amb una aportació per part del Departament d’1 milió per al 2008 i de 2 milions per al 2010. Quadre 3.5. Transferències corrents. PRE 2003 MEUR 130 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,09 2004 144 14 10,7 0,09 2005 172 28 19,7 0,10 2006 222 50 29,0 0,12 2007 194 -28 -12,8 0,10 2008 189 -4 -2,3 0,09 2009 182 -7 -3,8 0,09 2010 148 -34 -18,6 0,07 2011 115 -33 -22,3 0,06 2012 64 -51 -44,3 0,03 2013 78 14 21,2 0,04 2014 81 3 4,3 0,04 2003-2010 - 18 14,0 - 2010-2014 - -67 -45,3 - 2003-2014 - -49 -37,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. A partir del 2010, les transferències corrents disminueixen un 45,3%. L’ajust de la despesa es concentra en les transferències corrents al Consell Català de l’Esport, que disminueixen 26 milions entre 2010 i 2014, com a conseqüència de la disminució de les subvencions concedides. Les aportacions a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també es redueixen en 24 milions, principalment per la minoració de les despeses per remuneracions del personal derivada de la reestructuració organitzativa a nivell de personal. 44 Monografies. 20 2016 3.2.4. Inversions reals i transferències de capital En aquest apartat s’inclouen les despeses d’inversions reals i les transferències de capital a les entitats que formen part de l’agrupació departamental, principalment al Consell Català de l’Esport. Gràfic 3.8. Inversions reals i transferències de capital. PRE 0,04 70 60 0,03 50 40 0,02 30 20 0,01 10 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 3.6. Inversions reals i transferències de capital. PRE 2003 MEUR 20 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 30 10 49,3 0,02 2005 24 -6 -20,3 0,01 2006 48 24 101,8 0,03 2007 55 7 14,2 0,03 2008 63 8 14,7 0,03 2009 54 -9 -14,0 0,03 2010 51 -3 -6,3 0,03 2011 27 -24 -47,0 0,01 2012 12 -15 -56,9 0,01 2013 14 2 17,1 0,01 2014 14 1 4,9 0,01 2003-2010 - 31 153,5 - 2010-2014 - -37 -71,9 - 2003-2014 - -6 -28,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 45 Monografies. 20 2016 2014 L’any 2014 aquestes despeses són de 14 milions, dels quals 3 milions corresponen a despeses d’inversió i 11 milions a transferències de capital, i representen el 3,2% de les despeses totals del Departament. Durant els anys 2003 i 2010, les despeses d’inversió i les transferències de capital augmenten en 6 milions i 25 milions, respectivament. Especialment, creixen les transferències de capital al Consell Català de l’Esport, que permeten a l’entitat incrementar la inversió per a la construcció de nous equipaments esportius arreu de Catalunya. Entre els anys 2010 i 2014, aquestes despeses es redueixen 37 milions, dels quals 23 milions es concentren en les transferències de capital, bàsicament en l’àmbit dels esports. Aquest ajust de la despesa és possible pels elevats nivells d’inversió del període anterior, que han permès disposar d’una important xarxa d’equipaments esportius. 3.2.5. Aportacions de capital i préstecs En aquest capítol de despesa s’inclouen les aportacions al compte de capital de les entitats del sector públic de la Generalitat, bàsicament de la CCMA i del CAR, la despesa per concessió de préstecs i bestretes i la constitució de dipòsits i fiances. L’any 2014, aquestes despeses són de 229 milions, que representen el 53,4% de la despesa total del Departament de la Presidència. D’aquestes, 228 milions corresponen a aportacions de capital a la CCMA. Gràfic 3.9. Aportacions de capital i préstecs. PRE 1.400 0,70 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 46 Monografies. 20 2016 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Durant el període 2003 a 2010, la despesa creix 278 milions, com a conseqüència de l’increment de les aportacions de capital a la CCMA, que augmenta 242 milions. Aquest increment s’explica per l’impacte del canvi tecnològic cap a les tecnologies digitals, que comporta tant canvis normatius, com una major necessitat de fons per poder fer la transició tecnològica. S’ha de destacar que l’any 2007 la Generalitat assumeix el deute acumulat per l’entitat, per aquest motiu es fa una aportació extraordinària de 935 milions. Durant aquests anys també s’incrementen les aportacions al CAR, que passen d’1 milió l’any 2003 a 11 milions l’any 2010, per dur a terme inversions de modernització del Centre Esportiu de Sant Cugat i també els préstecs per a la creació d’una àrea residencial de suport al CAR. Quadre 3.7. Aportacions de capital i préstecs. PRE 2003 MEUR 88 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,06 2004 79 -9 -10,3 0,05 2005 156 77 97,4 0,09 2006 224 68 43,6 0,12 2007 1.180 956 427,6 0,58 2008 403 -777 -65,8 0,19 2009 341 -63 -15,6 0,17 2010 366 25 7,4 0,18 2011 312 -54 -14,8 0,16 2012 268 -44 -14,2 0,14 2013 237 -31 -11,5 0,12 2014 229 -8 -3,3 0,12 2003-2010 - 278 316,1 - 2010-2014 - -137 -37,4 - 2003-2014 - 141 160,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre els anys 2010 i 2014, aquestes despeses es redueixen en 137 milions (-37,4%), dels quals 101 milions corresponen a la reducció de les aportacions de capital de la CCMA, amb la finalitat de traslladar les mesures de contenció de la despesa de la Generalitat a la despesa de les entitats i que, com es veurà a continuació, comporta l’aplicació d’un conjunt de mesures per part de l’entitat per ajustar la seva despesa als nivells d’ingressos. Les aportacions de capital al CAR també disminueixen, amb -11 milions, per la finalització de les inversions. 47 Monografies. 20 2016 Actualment, el volum d’aportacions de capital és molt superior a la despesa de l’inici del període, amb un increment de 141 milions (160,4%) entre 2003 i 2014. El quadre 3.8 mostra l’evolució de les aportacions de capital a la CCMA i la resta d’aportacions i préstecs. Com es pot comprovar, llevat dels anys 2008, 2009 i 2010, en què es van intensificar les aportacions i préstecs dins dels projecte de desenvolupament del CAR i la seva àrea residencial, la resta d’anys, gairebé el total de la despesa és de la CCMA. Quadre 3.8. Composició de les aportacions de capital i préstecs. PRE (MEUR) 2003 Aportacions capital Resta d'aportacions i CCMA préstecs 87 1 Total 88 2004 72 7 79 2005 152 4 156 2006 218 6 224 2007 1.175 5 1.180 2008 382 21 403 2009 321 20 341 2010 329 37 366 2011 300 12 312 2012 260 8 268 2013 234 3 237 2014 228 1 229 2003-2010 242 36 278 2010-2014 -101 -35 -137 2003-2014 141 0 141 Font: Generalitat de Catalunya. 3.3. El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de la Presidència En aquest apartat s’analitzarà l’evolució del resultat no financer de les entitats que cada any han estat adscrites al Departament de la Presidència d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (entitats APSEC). L’any 2014, les entitats adscrites al Departament de la Presidència que contribueixen amb el seu resultat al càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya són les entitats de l’agrupació que s’integren en el sector 48 Monografies. 20 2016 públic excepte l’EADOP, que no forma part de l’àmbit SEC, i s’hi afegeixen dos consorcis amb participació minoritària de la Generalitat, el Consorci Casa Àsia i la fundació CIDOB (Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona), i l’entitat Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, S.A, que tot i no ser del sector públic de la Generalitat han estat classificades com a entitats APSEC. Tal i com es pot veure al gràfic 3.10, durant el període de 2010 a 2014 el resultat del conjunt de les entitats passa d’un dèficit de 16 milions a un superàvit de 13 milions, la qual cosa comporta una millora del resultat de 29 milions. Això és conseqüència de la contribució al dèficit, per una banda, de la CCMA, que passa d’un resultat de 18 milions de dèficit l’any 2010 a 9 milions de superàvit l’any 2014, i per una altra, la millora de resultat de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que passa d’un dèficit de 12 milions l’any 2010 a 4 milions de superàvit l’any 2014. Gràfic 3.10. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. PRE 20 10 0 -10 -20 -30 -40 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Quadre 3.9. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. PRE 2010 MEUR -16 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 -9 6 -39,3 2012 -37 -27 290,0 2013 -5 32 -86,9 2014 13 18 -377,5 2010-2014 - 29 -186,1 2010-2014 acumulat - 25 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. L’any 2012 el conjunt de les entitats presenten un empitjorament del 49 Monografies. 20 2016 resultat amb un major dèficit, com a conseqüència de la disminució de les transferències rebudes per part de la Generalitat i el finançament de les seves despesa a través de la incorporació de romanents de tresoreria d’exercicis anteriors. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) La CCMA és l’ens públic que gestiona els mitjans de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya, els canals de Televisió de Catalunya i el grup d’emissores de Catalunya Ràdio, a més dels continguts digitals generats per aquests mitjans. En aquest apartat s’analitzarà l’evolució dels comptes consolidats del grup corporatiu, el qual, després de la reorganització d’entitats, està format per l’ens públic i la societat anònima de la CCMA i la TVC Multimèdia, SL i la Fundació La Marató de TV3. Quadre 3.10. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Grup consolidat. (MEUR) 2010 Resultat SEC (a) -18 Recursos des del Departament (b) 329 Impacte (a-b) -347 2011 -5 300 -305 2012 -8 260 -268 2013 -7 234 -241 2014 9 228 -219 variació 2010-2014 27 -101 128 variació acumulada 2010-2014 61 -294 355 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. La principal font de finançament és l’aportació de capital de la Generalitat de Catalunya, que representa prop del 75% dels seus ingressos. Aquesta transferència és equiparable a les transferències corrents que reben altres entitats atès que financen les seves despeses de funcionament. Els ingressos propis (publicitat i venda de produccions) representen al voltant dels 23%. L’aportació del Departament a la CCMA l’any 2010 és de 329 milions i el seu resultat -18 milions, la qual cosa suposa un impacte en el càlcul del dèficit de la Generalitat de -347 milions. L’any 2014 l’impacte en el càlcul del dèficit és de -219 milions, que presenta una reducció de de 128 milions en el conjunt del període i una contribució acumulada des de 2010 a 2014 de 355 milions. Tot i que no hi ha una correspondència exacta entre la comptabilitat nacional i la pressupostària, el quadre 3.11. mostra la magnitud de 50 Monografies. 20 2016 l’ajust en els ingressos i en les despeses. En el quadre es pot observar com la CCMA ha hagut de fer front, no només a una disminució de l’aportació de capital, sinó també a la pèrdua d’ingressos per vendes com són la venda d’espais publicitaris i la venda de produccions pròpies, que també s’han vist afectades per la crisi econòmica global. Per assumir aquest nou escenari d’ingressos, la CCMA ha dut a terme un important esforç de reorganització i racionalització d’entitats del grup corporatiu, però també redueix la compra de continguts i drets televisius, aconseguint una reducció de les despeses corrents del 17,5%. Pel que fa a la inversió, una vegada finalitzada la part més important del canvi tecnològic, també disminueix de manera significativa. Quadre 3.11. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Grup consolidat. Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2011 2012 2013 Ingressos per vendes 117 77 70 73 -44 Resta d'ingressos 311 264 235 236 -75 Total d'ingressos 428 341 305 309 -119 Despeses corrents 359 344 305 296 -63 74 4 4 16 -58 433 348 309 312 -121 Despeses de capital Total de despeses 2014 Variació 2011-2014 Font: Generalitat de Catalunya. 3.4. Principals variacions de la despesa del Departament de la Presidència i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal En el quadre 3.12 es pot veure el resum de les principals variacions de la despesa del Departament de la Presidència durant els dos períodes d’anàlisi. Quadre 3.12. Principals variacions de la despesa. PRE 2003-2010 MEUR Remuneracions del personal % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex 8 21 3 -7 -15 3 1 3 2 Despeses corrents de béns i serveis -8 -9 -2 -19 -23 7 -26 -29 -43 Transferències corrents 18 14 6 -67 -45 25 -49 -38 -80 Subtotal de despesa corrent 19 7 6 -93 -33 35 -74 -29 -121 Inversions reals i transferències de capital 31 153 9 -37 -72 14 -6 -29 -9 Aportacions de capital i préstecs 278 316 85 -137 -37 51 141 160 231 Despesa total 328 89 100 -267 -38 100 61 17 100 Font: Generalitat de Catalunya. 51 Monografies. 20 2016 Entre 2003 i 2010 les despeses del Departament de la Presidència creixen 328 milions, com a conseqüència principalment de: Aportacions de capital i préstecs: augment de les aportacions a la CCMA, que representen la principal font d’ingressos de l’entitat (242 milions) i creixement de la resta de les aportacions i préstecs, com a conseqüència del desenvolupament del projecte empresarial del CAR (36 milions). Les aportacions de capital expliquen el 85% del creixement del total de les despeses (278 milions). Inversions reals i transferències de capital: la construcció de nous equipaments esportius comporten un increment dels recursos destinats a finançar les inversions del Consell Català de l’Esport, que expliquen el 9% de l’increment de les despeses totals (31 milions). Transferències corrents: l’impuls a les polítiques de promoció de l’activitat esportiva i en matèria de cooperació amb l’exterior comporten una major necessitat de finançament del Consell Català de l’Esport i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i representen el 6% del creixement de la despesa (18 milions). Despeses corrents de béns i serveis: l’increment de les despeses d’estructura derivades de la reorganització de les delegacions territorials a Catalunya i a l’exterior es compensen amb la descentralització d’una part de les despeses de caire institucional en els departaments que comporten una menor despesa (-8 milions). Entre 2010 i 2014 la despesa s’ajusta en 267 milions, i s’explica per: 52 Aportacions de capital i préstecs: la racionalització de les entitats del grup de la CCMA i les mesures de contenció de les despeses aplicades per l’entitat comporten menors necessitats de finançament (-101 milions); a més, la finalització del projecte de modernització del CAR permeten minorar les aportacions (-35 milions); així, aquest ajust representa el 51% de la reducció de la despesa total (-137 milions). Transferències corrents: la reducció de les subvencions concedides pel Consell Català de l’Esport i la reestructuració organitzativa a nivell de personal de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, comporten menors despeses per transferències, que representen el 25% de la reducció total de les despeses (-67 milions). Inversions reals i transferències de capital a entitats: l’estoc d’equipaments disponibles arrel de l’impuls de les inversions en l’àmbit de l’esport del període anterior permeten minorar les necessitats de noves inversions i explica el 14% de l’ajust de les despeses (-37 milions). Monografies. 20 2016 Mesures d’eficiència en les despeses de funcionament dels edificis del Departament a Catalunya i a l’exterior, que representen el 7% de l’ajust total (-19 milions). Mesures estatals i autonòmiques en matèria de personal, que expliquen el 3% de la reducció de les despeses (-7 milions). En el conjunt del període 2003-2014, les despeses augmenten 61 milions, com a conseqüència de: Aportacions de capital i préstecs: creixement de les necessitats de finançament de l’activitat de la CCMA (141 milions), que expliquen el 231% de l’increment. Transferències corrents: racionalització de les despeses de funcionament de les entitats del Departament, especialment de les transferències corrents a la CCMA (-36 milions), que contribueixen en un -80% al creixement total (-49 milions). Despeses corrents de béns i serveis: mesures de reorganització i eficiència aplicats en els dos períodes contribueixen en un -40% a la variació total (-26 milions). Inversions reals i transferències de capital a entitats: ajust de les despeses d’inversió, bàsicament les del Consell Català de l’Esport, que contribueixen en un -9% al creixement total de la despesa (-6 milions). Com a conclusió, en el conjunt del període analitzat, l’evolució de les despeses del Departament estan plenament condicionades per les necessitats de finançament de la CCMA. Entre 2003 i 2009 l’entitat rep recursos mitjançant transferències corrents i aportacions de capital del Departament, mentre que a partir de 2010 l’entitat es finança principalment mitjançant aportacions de capital. Així, en termes nets, el finançament de l’entitat durant tot el període augmenta en 105 milions, que explica en un 171,6% el creixement de la despesa del Departament de la Presidència. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat Com es pot veure en el quadre 3.13, l’any 2014 el Departament de la Presidència redueix la despesa en 267 milions respecte l’any 2010, que juntament amb la millora del resultat de les entitats SEC per import 29 milions, comporta un ajust total de 296 milions. Aquest ajust es concentra en els anys 2011 i 2012, amb una reducció de 143 milions i 116 milions, respectivament. 53 Monografies. 20 2016 Gràfic 3.11. Composició de les variacions 2010-2014. PRE (MEUR) 50 0 2011 2012 2013 2014 -50 -100 -150 -200 Aportacions de capital i préstecs Transferències corrents Remuneracions del personal Inversions reals i transferències de capital Despeses corrents de béns i serveis Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. En termes acumulats, la variació de la despesa del Departament entre 2010 i 2014 és de -937 milions. Si a més s’afegeix la millora del resultat de les entitats APSEC per import de 25 milions, la contribució total a la consolidació fiscal de la Generalitat és en conjunt de -962 milions. Quadre 3.13. Evolució de la despesa. PRE (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 40 48 44 41 40 41 Despeses corrents de béns i serveis 89 82 54 52 57 63 Transferències corrents 130 148 115 64 78 81 Subtotal de despesa corrent 259 278 213 157 175 185 Inversions reals i transferències de capital 20 51 27 12 14 14 Aportacions de capital i préstecs 88 366 312 268 237 229 367 695 552 436 425 428 Variació interanual - - -143 -116 -11 3 Variació des de 2010 - - -143 -258 -270 -267 Variació acumulada des de 2010 - - -143 -401 -671 -937 Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 3.14. Contribució a la consolidació. PRE (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 54 Monografies. 20 2016 2010-2014 -937 25 -962 Departament de la Presidència Exercici 2014 428 MEUR 245 MEUR 101 MEUR 51 MEUR 8 MEUR 21 MEUR 2% 1 Mitjans de comunicació social Direcció i administració generals Activitat física i esport Relacions exteriors Resta de polítiques 882 *% total departaments Variació despesa 2003-2014 +17% 2003-2010 2010-2014 +328 MEUR -267 MEUR 2 Contribució a l’increment 3% 2 Contribució a la reducció 5% +19 MEUR Despesa corrent -93 MEUR Despesa corrent +31 MEUR Despesa de capital -37 MEUR Despesa de capital +278 MEUR Aportacions de capital -137 MEUR Aportacions de capital Principals mesures de consolidació Racionalització de les entitats del grup CCMA, reducció de les inversions i les despeses de funcionament , que han permès reduir les aportacions de capital a la CCMA Reducció de les subvencions del Consell Català de l’Esport, especialment les d’inversió i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Mesures d’eficiència en les despeses de funcionament dels edificis del Departament i de l’exterior 1 Inclou 2 la secció Despeses diversos departaments que gestiona el Departament de la Presidència Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 55 Monografies. 20 2016 4. Departament de Governació i Relacions Institucionals En aquest capítol s’explica el procés de consolidació de la despesa durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa, de l’evolució dels ingressos finalistes i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen del Departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. La Generalitat transfereix mitjançant un fons no departamental la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE) als ajuntaments i a les diputacions. Aquests fons finalistes no formen part de la despesa del Departament i per tant no s’hi inclouen, però s’analitza la seva evolució en aquest capítol per comparar-la amb l’evolució dels recursos que la Generalitat transfereix als ens locals en concepte del Fons de Cooperació Local (FCL). En el primer punt es descriuen les competències, l’estructura de l’agrupació i la composició de la despesa l’any 2014. En el segon punt s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 en termes homogenis en base a les competències de l’any 2014. En el tercer punt es descriu l’evolució de les transferències finalistes de l’Administració General de l’Estat. En el quart, l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i s’explica quines són les mesures més rellevants aplicades per aquestes. Finalment, en el cinquè punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en el Departament de Governació i Relacions Institucionals des de l’exercici 2011 al 2014. 4.1. Descripció del Departament de Governació i Relacions Institucionals l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en els àmbits de governació i 56 Monografies. 20 2016 relacions institucionals estan detallades en els articles 122, 136, 150, 151, 156, 160 i 161 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits: a) Consultes populars: l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució. b) Funció pública i personal al servei de les administracions públiques catalanes: el règim estatutari del personal i l’ordenació i organització de la funció pública, salvant les competències compartides. Pel que fa al personal laboral l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i la formació. c) Organització de l’Administració de la Generalitat: l'estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l'articulació territorial. I també sobre les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa. d) Organització territorial, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució: determina, crea, modifica i suprimeix els ens que la configuren a Catalunya; crea, suprimeix o altera els termes dels municipis i dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels ens locals, els topònims i la determinació dels règims especials. e) Règim local, respectant el principi d’autonomia local: les relacions entre les institucions locals i els ens locals, i les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració; la determinació de les competències i de les potestats pròpies dels ens en els àmbits especificats a l’Estatut; el règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics; la determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el seu funcionament i règim d’adopció d’acords; el règim dels òrgans complementaris dels ens locals; el règim electoral dels ens locals que crea la Generalitat, a excepció dels que són garantits constitucionalment. f) Relacions amb les entitats religioses: la regulació i l’establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació amb les entitats que acompleixen la seva activitat a Catalunya en l’àmbit de les 57 Monografies. 20 2016 competències de la Generalitat. Les competències compartides que té la Generalitat amb l’Estat es resumeixen en el desenvolupament dels principis ordenadors de l'ocupació pública, sobre l'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. La Generalitat té competències executives en els següents àmbits: a) Protecció de dades de caràcter personal: s’encarrega de la inscripció i el control dels fitxers de dades de caràcter personal tant d’entitats públiques -autonòmiques, locals o que exerceixin llurs funcions a Catalunya- com d’entitats privades, incloent el sistema universitari català. Constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlla per garantir el dret a la protecció d’aquest tipus de dades en l’àmbit de les competències de la Generalitat. b) La llibertat religiosa: la Generalitat participa en la gestió del registre estatal d’entitats religioses que exerceixen la seva activitat a Catalunya i estableix acords i convenis amb les entitats inscrites i promou, desenvolupa i executa els signats entre l’Estat i aquestes entitats. L’adscripció de competències del Departament de Governació i Relacions Institucionals ha anat variant entre 2003 i 2014 amb les successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat en motiu de la remodelació del Govern de maig de 2006 i de les eleccions de novembre de 2006 i de novembre de 2010. 58 Entre 2003 i 2006 la competència d’afers religiosos l’exerceix el Departament de la Presidència i entre 2007 i 2010 el Departament de la Vicepresidència. Les relacions institucionals i amb el Parlament les exerceix el Departament de Relacions Institucionals i Participació entre 2004 i 2006 i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació entre 2007 i 2010. Les competències d’acció cívica les assumeix el Departament entre 2007 i 2010. Entre 2003 i 2006 les competències les exerceix el Departament de Benestar Social i Família, que les recupera a partir de 2011. La competència de telecomunicacions i societat de la informació el Departament la té atribuïda entre 2007 i 2010. De 2003 a 2006 aquesta competència l’exerceix el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El maig de 2006, amb la remodelació del Govern, es suprimeix aquest Departament i Monografies. 20 2016 aquestes competències s’integren en el Departament de la Presidència. Entre 2007 i 2010, es crea el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa que assumeix aquestes competències i que a partir de 2010 s’integrarà en el Departament d’Empresa i Ocupació. La cooperació exterior l’assumeix el Departament entre 2004 i 2006. El 2003 aquesta competència l’exerceix el Departament de la Presidència. La competència s’atribueix al Departament de la Vicepresidència entre 2007 i 2010, any a partir del qual retornen al Departament de la Presidència. El Gabinet Jurídic Central l’any 2003 està adscrit al Departament, però a partir de 2004 s’adscriu al Departament de la Presidència. Les dades històriques han estat homogeneïtzades d’acord amb aquests canvis competencials, excepte en el cas del canvi d’adscripció del Gabinet Jurídic Central i de les despeses de remuneracions del personal de l’àmbit de la cooperació exterior que no han estat possible individualitzar. Les entitats L’any 2014 hi ha 6 entitats dels sector públic de la Generalitat adscrites al Departament: Una entitat autònoma administrativa: l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Tres entitats de dret públic: l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el Memorial Democràtic i l’Institut Català Internacional per la Pau Dos consorcis: el Consorci Administració Oberta de Catalunya i el Consorci del Museu Memorial de l'Exili Composició de la despesa L’any 2014 la despesa del Departament de Governació i Relacions Institucionals ascendeix a 253 milions d’euros, que representa l’1 % de la despesa departamental, i té 468 dotacions de personal estructural5. La distribució de la despesa per programes és la següent: 5 el 60,9% es destina a suport financer de la Generalitat als ens locals, mitjançant el qual es duen a terme les convocatòries del Fons de Cooperació Local, Banc de dades d’ocupació pública, de la Secretaria d’Administració i Funció Pública. 59 Monografies. 20 2016 el 15,2% al programa de direcció i administració generals, l’11,7% a suport a obres i serveis dels ens locals, mitjançant el qual s’executen les convocatòries del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, el 4,5% al programa de societat digital, i el 7,8% restant als programes de Formació i selecció del personal de recerca (9 milions), Relacions institucionals i qualitat democràtica (5 milions), Òrgans superiors Generalitat i control extern (3 milions), Relacions exteriors (1 milions), Relacions amb les confessions religioses (1 milions), Organització, gestió i seguiment de processos electorals (1 milions) i Impuls de l’autogovern i del desplegament estatutari (0,3 milions). Gràfic 4.1. Composició de la despesa per programes 2014. GRI Suport financer de la Generalitat als ens locals, 154 MEUR, 60,9% Direcció i administració generals, 38 MEUR, 15,2% Suport a obres i serveis dels ens locals, 30 MEUR, 11,7% Societat digital, 11 MEUR, 4,5% Altres, 20 MEUR, 7,8% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina: el 75,4% de la despesa a transferències corrents, el 9,2% a despeses corrents de béns i serveis, el 7,9% a remuneracions del personal, el 6,7% a transferències de capital, el 0,2% a inversions reals, i el 0,5% a aportacions de capital i préstecs. 60 Monografies. 20 2016 Gràfic 4.2. Composició de la despesa per capítols 2014. GRI Remuneracions del personal, 20 MEUR, 7,9% Despeses corrents de béns i serveis, 23 MEUR, 9,2% Transferències corrents, 191 MEUR, 75,4% Inversions reals, 1 MEUR, 0,2% Transferències de capital, 17 MEUR, 6,7% Aportacions de capital i préstecs, 1 MEUR, 0,5% Font: Generalitat de Catalunya. 4.2. Evolució de la despesa total De l’anàlisi de l’evolució de la despesa s’observa que entre 2003 i 2010 aquesta augmenta en 226 milions (107,9%), assolint un màxim de 443 milions el 2009. Entre 2010 i 2014, amb la consolidació fiscal, la despesa es redueix en 182 milions, que significa una caiguda del 41,8%. Els ajustos més grans es fan a partir de 2012 quan es suspèn el Pla Únic d’obres i serveis d’inversió, el Fons de Cooperació Local es redueix significativament i es redueixen les transferències a totes les entitats i departaments. En termes globals, entre 2003 i 2014 la despesa del Departament augmenta en 44 milions, que representa un increment del 21%. Gràfic 4.3. Evolució de la despesa. GRI 500 0,25 450 400 0,20 350 300 0,15 250 200 0,10 150 100 0,05 50 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 61 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 4.1. Evolució de la despesa. GRI 2003 MEUR 209 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,14 2004 253 43 20,8 0,16 2005 327 75 29,6 0,19 2006 388 60 18,4 0,20 2007 391 4 1,0 0,19 2008 401 10 2,5 0,19 2009 443 42 10,5 0,22 2010 435 -8 -1,9 0,21 2011 414 -21 -4,9 0,21 2012 283 -131 -31,7 0,14 2013 266 -17 -6,0 0,14 2014 253 -13 -4,7 0,13 2003-2010 - 226 107,9 - 2010-2014 - -182 -41,8 - 2003-2014 - 44 21,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 4.4 i el quadre 4.2 mostren l’evolució de les despeses executades del Departament de Governació i Relacions Institucionals per habitant. En termes nominals la despesa per habitant passa de 31 euros el 2003 a 34 euros el 2014, el que representa en termes reals una reducció del 17%. Gràfic 4.4. Despesa total per habitant. GRI 70 60 50 40 30 20 10 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 Monografies. 20 2016 2008 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 62 2007 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 4.2. Despesa total per habitant. GRI (EUR per habitant) Nominal Real 2003 31 31 2004 37 36 2005 47 43 2006 54 49 2007 54 47 2008 54 46 2009 59 50 2010 58 47 2011 55 44 2012 37 29 2013 35 27 2014 34 26 % de variació 2003-2010 86 51 % de variació 2010-2014 -42 -45 % de variació 2003-2014 8 -17 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 4.2.1. Remuneracions del personal Les despeses de remuneracions del personal per a l’any 2014 són de 20 milions, que representen el 7,9% de la despesa total, i el nombre de personal estructural del Departament és de 468. L’any 2003 la despesa de personal és de 19 milions i augmenta un 47,1% fins a assolir els 29 milions l’any 2010. S’ha de tenir en compte que no ha estat possible homogeneïtzar la totalitat de la despesa de remuneracions del personal durant aquest període en base als canvis de competències. Així, en la despesa de personal de 2003 inclou la que correspon al Gabinet Jurídic Central i entre els anys 2004-2006 inclou la despesa de personal de l’àmbit de la cooperació exterior, que en l’actualitat són competència del Departament de la Presidència. A partir de 2010 i fins l’any 2014, aquestes despeses es redueixen un 29,4% (-8 milions). Així, l’ajust de les despeses és conseqüència de l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir de 2010. D’aquesta manera, la despesa se situa en els nivells de despesa dels anys 2003-2005. 63 Monografies. 20 2016 Gràfic 4.5. Remuneracions del personal. GRI 0,02 35 30 25 20 0,01 15 10 5 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 4.3. Remuneracions del personal. GRI 2003 MEUR 19 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 18 -1 -7,5 0,01 2005 19 1 7,9 0,01 2006 21 2 8,7 0,01 2007 24 3 13,3 0,01 2008 29 5 21,7 0,01 2009 33 4 14,4 0,02 2010 29 -5 -14,1 0,01 2011 25 -4 -13,6 0,01 2012 22 -3 -12,6 0,01 2013 21 -1 -4,7 0,01 2014 20 0 -1,9 0,01 2003-2010 - 9 47,1 - 2010-2014 - -8 -29,4 - 2003-2014 - 1 3,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 4.2.2. Despeses corrents de béns i serveis Les despeses corrents de béns i serveis fan referència principalment a les despeses d’informàtica i les despeses de funcionament ordinari del 64 Monografies. 20 2016 2014 Departament (lloguers d’edificis, despeses de manteniment i conservació, serveis als edificis, entre d’altres), així com les despeses associades a les convocatòries d’eleccions al Parlament de Catalunya. L’any 2014, les despeses corrents de béns i serveis són de 23 milions, que representen el 9,2% del total de despesa del Departament. Entre aquestes despeses destaquen les despeses d’informàtica, que amb 16 milions representen el 66,9% del total de despeses corrents. La resta són principalment despeses de béns i serveis de suport a les tasques administratives derivades de l’exercici de les competències del Departament. Gràfic 4.6. Despeses corrents de béns i serveis. GRI 60 0,09 0,08 50 0,07 40 0,06 0,05 30 0,04 20 0,03 0,02 10 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010 les despeses corrents de béns i serveis augmenten 19 milions, que significa un increment del 72,9%, passant de 26 milions a 45 milions. L’increment entre 2003 i 2004 correspon a la despesa pluriennal pel lloguer a la plataforma tecnològica de l’Administració Oberta de Catalunya i l’increment entre 2005 i 2006 a processos electorals (21 milions) atès que el 2006 hi ha el referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i eleccions al Parlament de Catalunya. Entre 2010 i 2014 la despesa es redueix en 22 milions, amb una disminució del 48,7%. S’ha de destacar que durant aquest període es produeixen dues convocatòries d’eleccions al Parlament de Catalunya que condicionen l’evolució de les despeses. Així, els anys 2010 i 2012, les despeses corrents de béns i serveis són més elevades, ja que coincideixen amb anys electorals. 65 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 4.4. Despeses corrents de béns i serveis. GRI 2003 MEUR 26 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 38 12 44,9 0,02 2005 37 -1 -2,8 0,02 2006 56 19 52,1 0,03 2007 45 -12 -20,8 0,02 2008 47 2 5,1 0,02 2009 45 -2 -3,2 0,02 2010 45 0 0,2 0,02 2011 19 -27 -58,4 0,01 2012 36 17 90,0 0,02 2013 25 -11 -29,3 0,01 2014 23 -2 -8,2 0,01 2003-2010 - 19 72,9 - 2010-2014 - -22 -48,7 - 2003-2014 - -3 -11,3 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Si s’analitza el període de consolidació fiscal, sense tenir en compte les despeses associades a les eleccions al Parlament, en conjunt presenten una tendència decreixent, com a conseqüència de la disminució de les despeses de funcionament dels edificis, bàsicament lloguers i serveis dels edificis, i de la supressió de les despeses del FAS, com a mesura transversal de contenció de la despesa, que ha comportat un estalvi de 6 milions. 4.2.3. Transferències corrents Les transferències corrents del Departament fan referència principalment a les despeses del Fons de Cooperació Local però també s’inclouen les transferències a les entitats adscrites al Departament, bàsicament a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i al Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, i les transferències al Conselh Generau d’Aran. L’any 2014, les transferències corrents són de 191 milions d’euros, que representen el 75,4% de la despesa total del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Aquest any les despeses del Fons de Cooperació Local representen el 65,1% de la despesa per transferències corrents, amb 124 milions. Les transferències al Conselh Generau d’Aran representen l’11%, amb 21 milions i les transferències a 66 Monografies. 20 2016 les entitats adscrites al Departament l’11,8%, amb 23 milions. Addicionalment, per a l’any 2014, es modifica la convocatòria 20132016 del PUOSC, que habitualment finança despeses d’inversió dels ens locals, per subvencionar les despeses corrents, com la derivada de reparacions, manteniment i conservació, amb un import de 13 milions. Gràfic 4.7. Transferències corrents. GRI 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 4.5. Transferències corrents. GRI 2003 MEUR 96 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,06 2004 118 22 23,0 0,07 2005 154 36 30,8 0,09 2006 173 20 12,8 0,09 2007 190 17 9,8 0,09 2008 213 23 12,1 0,10 2009 220 7 3,2 0,11 2010 227 7 3,1 0,11 2011 213 -14 -6,0 0,11 2012 130 -83 -38,9 0,07 2013 129 -1 -0,7 0,07 2014 191 61 47,4 0,10 2003-2010 - 131 137,6 - 2010-2014 - -36 -15,9 - 2003-2014 - 95 99,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2003, les transferències corrents són de 96 milions d’euros i es 67 Monografies. 20 2016 2014 dupliquen fins a assolir els 227 milions l’any 2010. A partir de 2010, la despesa es redueix en 36 milions, amb una caiguda del 15,9%, i se situa en una despesa de 191 milions l’any 2014. Entre 2003 i 2014 la despesa gairebé es duplica. Com es veurà a continuació, aquesta evolució de les transferències corrents s’explica bàsicament per l’evolució de les despeses del Fons de Cooperació Local. El Fons de Cooperació Local Aquestes transferències són uns ajuts adreçats als ens locals amb la finalitat de contribuir al seu finançament a partir de la participació d’aquests en els ingressos de la Generalitat i que es formalitzen mitjançant les convocatòries anuals del Fons de Cooperació Local amb els consells comarcals, els ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveu a l’article 219 que la Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local (en endavant, FCL) destinat als governs locals. L’any 2014 a Catalunya hi ha 41 comarques, 947 municipis i 69 entitats municipals descentralitzades. El FCL s’ha de veure com la participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat d’acord amb el que preveu l’article 39.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que estableix que les entitats locals participaran en els tributs propis de les comunitats autònomes. De manera generalitzada, el reben tots els municipis, comarques i ens locals, per fer front a despeses i inversions fruit del propi funcionament o per activitats diverses dins les seves competències. Es distribueix d’acord amb els criteris de població, estructura dels nuclis, despesa associada a la capitalitat comarcal i despesa per la gestió del territori. El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix a l’article 198 que el Fons s’ha de distribuir mitjançant la Llei anual de Pressupostos. Cada any els pressupostos de la Generalitat consignen a l’Estat de despeses del Departament de Governació i Relacions Institucionals l’import que es destinarà al Fons de Cooperació Ajuntaments, al Fons de Cooperació Consells Comarcals i al Fons de Cooperació Entitats 68 Monografies. 20 2016 Municipals Descentralitzades i regulen en un article la seva distribució. El Fons total creix un 118% entre 2003 i 2014, passant de 57 a 124 milions. Entre 2003 i 2010 creix un 174,5%, fins als 156 milions. Entre 2010 i 2014, amb motiu de la reducció dels ingressos de la Generalitat, degut a la necessitat de consolidació fiscal de la Generalitat la despesa es redueix en un 20,6% assolint el mínim de 70 milions en 2013. Gràfic 4.8. Fons de Cooperació Local (total). GRI 180 0,09 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. En l’exercici 2012 s’apliquen mesures de consolidació per donar compliment a l’objectiu d’estabilitat pressupostària, per la qual cosa només es pot aplicar el 50% del FCL Ajuntaments i la resta es tramita a càrrec del pressupost de 2013. La continuació de les mesures d’estabilitat pressupostària en 2013 i el fet d’haver d’atendre els compromisos de despesa de la convocatòria de 2012 no permeten tramitar el FCL Ajuntaments de 2013 i només el 66,5% del FCL Comarques de 2013. L’any 2014, per tal de garantir que els ens locals rebin per 2013 i 2014 els mateixos recursos de la convocatòria de 2012, s’aprova la Llei 5/2014 que estableix una dotació complementària de 53 milions per als ajuntaments i 7 milions per als consells comarcals que es distribueix en un període de 3 anys (2014, 2015 i 2016). No obstant el 2014, donades les disponibilitats pressupostàries, només es tramita el 52,6% del FCL Ajuntaments i el 74,2% del FCL Consells comarcals, i es difereix la resta com a deute per als exercicis futurs6. 6 A desembre de 2014 i degut a un canvi de la normativa SEC, es reconeix despesa 69 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 4.6. Fons de Cooperació Local (total). GRI 2003 MEUR 57 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,04 2004 68 11 18,7 0,04 2005 96 28 41,7 0,05 2006 115 19 20,2 0,06 2007 130 15 12,9 0,06 2008 150 20 15,4 0,07 2009 152 2 1,1 0,08 2010 156 5 3,0 0,08 2011 139 -17 -10,8 0,07 2012 87 -52 -37,6 0,04 2013 70 -17 -19,8 0,04 2014 124 54 78,1 0,06 2003-2010 - 99 174,5 - 2010-2014 - -32 -20,6 - 2003-2014 - 67 118,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En els apartats següents es fa l’anàlisi de la convocatòria pels diferents nivells d’administració local que en són beneficiaris. Fons de Cooperació Local Ajuntaments El Fons creix un 192% entre 2003 i 2014, passant de 31 a 90 milions. Fins a 2010 augmenta un 280,9%, passant de 31 a 118 milions. A partir de 2010, amb motiu de la caiguda dels ingressos de la Generalitat, es redueix la despesa fins als 90 milions el 2014, amb un mínim de 47 milions el 2013. Quan s’inicia el procés de consolidació es pretén que els ens beneficiaris no vegin reduïda la seva participació en els recursos, per la qual cosa les convocatòries passen a tenir caràcter pluriennal. Així la convocatòria de 2012 es manté en 90 milions i es distribueix en dues anualitats, 41 milions el 2012 i 49 milions el 2013. En 2012 es paguen 12 milions pendents de la convocatòria 2011. La convocatòria 2013 es distribueix en 43 milions el 2014, 21 milions el 2015 i 26 milions el pendent d’imputació per un import de 100 milions per ajuntaments i 2 milions per consells comarcals. Aquesta operació té caràcter one off i quedarà comptabilitzada en el pressupost de 2015. 70 Monografies. 20 2016 2016, i la convocatòria 2014 es distribueix en 47 milions el 2014 i 43 milions el 2015. Gràfic 4.9. Fons de Cooperació Local Ajuntaments. GRI 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 4.7. Fons de Cooperació Local Ajuntaments. GRI 2003 MEUR 31 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 40 9 28,0 0,02 2005 62 23 57,8 0,04 2006 81 18 29,5 0,04 2007 95 14 17,1 0,05 2008 114 19 20,0 0,05 2009 114 1 0,5 0,06 2010 118 4 3,2 0,06 2011 104 -14 -11,5 0,05 2012 53 -51 -49,1 0,03 2013 47 -6 -11,3 0,02 2014 90 43 91,7 0,05 2003-2010 - 87 280,9 - 2010-2014 - -28 -23,4 - 2003-2014 - 59 192,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Fons de Cooperació Local Consells Comarcals El Fons creix un 30% entre 2003 i 2014, es passa de 26 a 34 milions. 71 Monografies. 20 2016 2014 Entre 2003 i 2010 creix un 48,1%, fins als 38 milions. A partir de 2010, amb motiu de la consolidació fiscal, es redueix la despesa fins als 34 milions en 2014, amb un mínim de 22 milions el 2013. Per poder mantenir la dotació de 34 milions de 2012, a partir de 2013 el Departament també opta per fer convocatòries pluriennals. Així, 1,8 milions de la convocatòria de 2013 són a càrrec del pressupost de 2015 i el mateix import a càrrec de 2016, i 7,8 milions de la convocatòria de 2014 són a càrrec del pressupost de 2015. Gràfic 4.10. Fons de Cooperació Local Consells Comarcals. GRI 0,020 45 40 35 0,015 30 25 0,010 20 15 0,005 10 5 0 0,000 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 4.8. Fons de Cooperació Local Consells Comarcals. GRI 2003 MEUR 26 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 28 2 7,7 0,02 2005 33 5 19,2 0,02 2006 34 1 3,0 0,02 2007 35 1 3,0 0,02 2008 36 1 3,0 0,02 2009 37 1 3,0 0,02 2010 38 1 2,5 0,02 2011 35 -3 -9,0 0,02 2012 34 -1 -3,5 0,02 2013 22 -11 -33,5 0,01 2014 34 11 50,5 0,02 2003-2010 - 12 48,1 - 2010-2014 - -5 -12,2 - 2003-2014 - 8 30,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 72 Monografies. 20 2016 2014 Fons de Cooperació Local Entitats Municipals Descentralitzades Entre 2003 i 2014 aquesta despesa creix un 36,2%, passant de 250.000 a 340.552 euros. Entre 2003 i 2010 augmenta un 43,3% fins als 358.216 euros. Amb la consolidació de 2010 la despesa es redueix fins als 340.552 euros, amb un mínim de 311.487 euros el 2012. Gràfic 4.11. Fons de Cooperació Local EMD. GRI 0,4 0,00030 0,4 0,00025 0,3 0,00020 0,3 0,00015 0,2 0,2 0,00010 0,1 0,00005 0,1 0,00000 0,0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 4.9. Fons de Cooperació Local EMD. GRI 2003 MEUR 0,3 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,00016 2004 0,3 0,1 20,0 0,00018 2005 0,3 0,0 3,0 0,00018 2006 0,3 0,0 3,0 0,00017 2007 0,3 0,0 3,0 0,00016 2008 0,3 0,0 3,0 0,00016 2009 0,3 0,0 3,0 0,00017 2010 0,4 0,0 3,0 0,00018 2011 0,3 0,0 -4,5 0,00017 2012 0,3 0,0 -8,9 0,00016 2013 0,3 0,0 11,0 0,00018 2014 0,3 0,0 -1,5 0,00017 2003-2010 - 0,1 43,3 - 2010-2014 - 0,0 -4,9 - 2003-2014 - 0,1 36,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 73 Monografies. 20 2016 Transferències corrents a entitats vinculades Al 2014 les transferències més destacades a les entitats vinculades al Departament són 9 milions a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i 7 milions al Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). D’altra banda el Departament transfereix 21 milions al Conselh Generau d’Aran, que conforma la principal aportació que efectua la Generalitat al finançament de la Val d’Aran. Escola d’Administració Pública de Catalunya Entre 2003 i 2014 l’aportació a l’EAPC creix des dels 4 milions als 9 milions. Entre 2003 i 2010 l’aportació augmenta en 7 milions, des dels 4 milions fins als 11 milions. Entre 2010 i 2014, amb motiu de la consolidació fiscal, l’aportació disminueix 2 milions, un 16,2%, però la reducció màxima es produeix el 2012 quan l’aportació és de 5 milions ja que com a mesura de contenció es decideix que les entitats es financin mitjançant els seus romanents de tresoreria. Gràfic 4.12. Escola d'Administració Pública de Catalunya. GRI 12 0,006 10 0,005 8 0,004 6 0,003 4 0,002 2 0,001 0,000 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 74 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 4.10. Escola d'Administració Pública de Catalunya. GRI 2003 MEUR 4 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,002 2004 3 0 -10,7 0,002 2005 8 4 133,3 0,004 2006 9 1 18,6 0,005 2007 5 -4 -45,0 0,002 2008 10 5 107,9 0,005 2009 11 1 4,9 0,005 2010 11 0 0,2 0,005 2011 10 -1 -12,0 0,005 2012 5 -4 -46,0 0,003 2013 7 2 40,1 0,004 2014 9 2 25,8 0,005 2003-2010 - 7 196,8 - 2010-2014 - -2 -16,2 - 2003-2014 - 5 148,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya Entre 2004 i 2014 l’aportació a l’AOC passa de 2 a 7 milions. Entre 2004 i 2010 l’aportació augmenta en 7 milions fins a situar-se en 9 milions. En aquest període l’aportació màxima és de 14 milions el 2008. Entre 2010 i 2014, amb motiu de la consolidació fiscal, l’aportació disminueix un 25,5%, però la major reducció es produeix al 2012 quan l’aportació és de 2 milions ja que es substitueix bona part de l’aportació pels romanents de tresoreria. 75 Monografies. 20 2016 Gràfic 4.13. Consorci Administració Oberta de Catalunya. GRI 16 0,01 14 0,01 12 0,01 10 0,00 8 0,00 6 0,00 4 0,00 2 0,00 0 2004 MEUR 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 4.11. Consorci Administració Oberta de Catalunya. GRI 2004 MEUR 2 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,00 2005 10 7 308,1 0,01 2006 8 -1 -11,8 0,00 2007 13 5 56,5 0,01 2008 14 1 5,0 0,01 2009 12 -2 -12,8 0,01 2010 9 -3 -23,0 0,00 2011 11 1 13,9 0,01 2012 2 -8 -77,0 0,00 2013 6 4 159,9 0,00 2014 7 1 9,4 0,00 2004-2010 - 7 297,3 - 2010-2014 - -2 -25,5 - 2004-2014 - 5 195,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 76 Monografies. 20 2016 2014 Requadre 1. El finançament de la Val d’Aran L'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006 reconeix la realitat nacional occitana d'Aran i en l’article 94.1 preveu que l’Aran disposa d’un règim jurídic especial que estableix una llei del Parlament i l’article 94.5 que una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. La Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, concreta i activa el reconeixement del sistema institucional tradicional aranès i defineix també la tipologia i l'abast de les seves competències. El Títol IV regula les competències i el finançament del Conselh Generau d'Aran. Així, d’acord amb l’article 23 el Pressupost de la Generalitat inclouen específicament les quantitats que resulten dels acords de la Comissió Govern de la Generalitat-Consell General sobre valoració de les competències transferides i també estableix els percentatges de participació a favor del Conselh Generau en el Fons de Cooperació Local de Catalunya. La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran actualitza aquesta normativa. Gràfic 1. Finançament del Conselh Generau d'Aran 30 0,01 25 0,01 0,01 20 0,01 15 0,01 10 0,00 5 0,00 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 1 i el quadre 1 mostra el total de les aportacions nominatives per part dels departaments de la Generalitat. S’observa que entre 2003 i 2014 els recursos incrementen un 65,5%, passant de 13 a 21 milions. Cal tenir en compte que part de l’augment s’explica pels traspassos de competències. Entre 2003 i 2010 l’increment és del 70,7%, arribant als 22 milions. Entre 2010 i 2014, amb el procés de consolidació, els recursos es redueixen en 1 milió que significa una disminució del 3,1%. La pràctica totalitat dels 21 milions de 2014 es transfereixen des del 77 Monografies. 20 2016 2014 Departament de Governació i Relacions Institucionals. Finalment, l’Aran també pot rebre altres aportacions de partides que no són nominatives en virtut de convenis puntuals. Quadre 1. Finançament del Conselh Generau d'Aran 2003 MEUR 13 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 14 2 12,1 0,01 2005 15 1 5,0 0,01 2006 16 1 5,9 0,01 2007 18 2 14,2 0,01 2008 20 2 12,6 0,01 2009 21 0 1,9 0,01 2010 22 1 4,6 0,01 2011 25 3 12,8 0,01 2012 20 -5 -18,8 0,01 2013 20 0 2,1 0,01 2014 21 1 3,6 0,01 2003-2010 - 9 70,7 - 2010-2014 - -1 -3,1 - 2003-2014 - 8 65,5 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Addicionalment mitjançant les convocatòries del Fons de Cooperació Local també es transfereixen recursos a l’Aran. En 2014 el Conselh Generau d’Aran rep 623.373,4 euros del Fons de Cooperació Local i dels Consells Comarcals. 4.2.4. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital i préstecs En aquest apartat s’inclouen les despeses d’inversions reals, les transferències de capital, principalment el PUOSC, i les aportacions de capital i préstecs a entitats del sector públic de la Generalitat. L’any 2014 les despeses d’inversions reals són 0,63 milions i representen el 0,2% de la despesa total. Les transferències de capital fan referència principalment a les aportacions per finançar inversions de les entitats adscrites al Departament i a les despeses del PUOSC dels ens locals per al finançament d’obres. 78 Monografies. 20 2016 L’any 2014 les transferències de capital són de 17,05 milions d’euros, que representen el 6,7% de la despesa total del Departament. Per aquest any, el 74,3% de les transferències es destinen al finançament del PUOSC (13 milions). L’any 2011 assoleixen un màxim de 152,71 milions. L’any 2003 les transferències de capital són de 67,73 milions d’euros i augmenten un 92,7% fins a assolir els 130,54 milions l’any 2010. A partir de 2010, la despesa es redueix en 113,49 milions que representen una disminució del 86,9%. En conjunt, entre 2003 i 2014, aquesta despesa es redueix en 50,68 milions (-74,8%). Gràfic 4.14. Inversions reals, transferències i aportacions de capital i préstecs. GRI 180 0,09 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’evolució d’aquestes despeses s’explica per les despeses del PUOSC. S’ha de tenir en compte que l’any 2014, es modifica la convocatòria vigent del PUOSC, per tal de finançar despeses de manteniment i conservació que, d’altra banda, tenen impacte en les despeses per transferències corrents. Aquest fet explica la major part de la caiguda de 89 milions el 2013 a 17 milions el 2014. Respecte a les aportacions de capital i préstecs, l’any 2014 aquesta despesa és d’1,27 milions i representa el 0,5% de la despesa total del Departament. L’any 2003 aquesta despesa és pràcticament zero i augmenta fins a assolir un màxim de 5,23 milions l’any 2009 com a conseqüència de la concessió de préstecs a entitats per finançar inversions. 79 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 4.12. Inversions reals, transferències i aportacions de capital i préstecs. GRI (MEUR) 2003 Inversions Transferències reals de capital 0,29 67,73 Aportacions de capital i préstecs 0,01 Total 68,03 Variació (MEUR) Variació (%) - % del PIB 0,04 2004 1,46 77,63 0,01 79,11 11,08 16,3 0,05 2005 1,18 116,14 0,01 117,34 38,23 48,3 0,07 2006 1,22 135,62 0,02 136,86 19,52 16,6 0,07 2007 2,81 127,88 2,07 132,75 -4,11 -3,0 0,07 2008 2,54 107,49 2,00 112,02 -20,73 -15,6 0,05 2009 1,00 138,26 5,23 144,49 32,47 29,0 0,07 2010 0,60 130,54 2,84 133,98 -10,51 -7,3 0,07 2011 1,64 152,71 2,42 156,78 22,80 17,0 0,08 2012 1,54 92,65 0,72 94,91 -61,87 -39,5 0,05 2013 0,27 88,87 1,20 90,34 -4,57 -4,8 0,05 2014 0,63 17,05 1,27 18,95 -71,39 -79,0 0,01 2003-2010 - 65,95 96,9 - 2010-2014 - -115,03 -85,9 - 2003-2014 - -49,08 -72,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) El PUOSC instrumenta la cooperació econòmica per a la realització de les obres i els serveis de competència municipal, la majoria de les quals es concreten en urbanitzacions, pavimentació, conservació de la via pública, abastament d'aigua i equipaments culturals, esportius o docents. El PUOSC es regula a la Llei 23/1987, de 23 de desembre, per la qual s'estableixen els criteris de finançament del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya i les bases per a la selecció, la distribució i el finançament de les obres i serveis a incloure-hi (modificada per la Llei 13/1988 i la Sentència del Tribunal Constitucional 109/1998, de 21 de maig). D’acord amb aquesta normativa el PUOSC es finança mitjançant les aportacions de la Generalitat, les que rep la Generalitat per part de l’Estat i les Diputacions, les dels municipis, mancomunitats o comarques beneficiaris al seu propi càrrec i les atorgades de forma expressa per organismes de caràcter internacional. Poden concórrer a la convocatòria els municipis i les entitats locals de Catalunya, d'acord amb el que s'especifica en el Decret que la regula. Les entitats municipals descentralitzades poden concórrer-hi en les obres i serveis sobre els quals tinguin competències, i les 80 Monografies. 20 2016 mancomunitats en aquells serveis de prestació mancomunada. Fins a l’exercici 2014 la despesa es consigna només al capítol 7 del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Amb motiu de la consolidació fiscal es modifica el quadrienni 20132016 i es decideix que en 2014 i 2015 només es subvencionen les despeses de reparacions, manteniment i conservació, consignant-se el seu import en el capítol 4 de despeses del Departament. La sèrie de la despesa 2003-2014 inclou les convocatòries següents: Quadrienni 2000-2003 Quadrienni 2004-2007 Quadrienni 2008-2012 Convocatòria 2014-2015 (manteniment) Cada quadrienni té 4 convocatòries anuals i cada convocatòria anual es distribueix en 4 anualitats, de tal manera que en el pressupost de cada any s’hi comptabilitzen obligacions de 4 convocatòries de PUOSC diferents. El PUOSC passa de 52 l’any 2003 a 140 milions l’any 2011. Disminueix fins a 85 milions l’any 2012 i fins a 13 l’any 2014. No obstant, el 2014 es destinen 13 milions de les transferències corrents per subvencionar les despeses de reparacions, manteniment i conservació. Gràfic 4.15. Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya. GRI 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 81 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 4.13. Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya. GRI 2003 MEUR 52 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 54 2 4,3 0,03 2005 92 37 68,4 0,05 2006 108 17 18,2 0,06 2007 116 8 7,2 0,06 2008 91 -25 -21,8 0,04 2009 122 31 34,4 0,06 2010 117 -5 -3,7 0,06 2011 140 23 19,4 0,07 2012 85 -55 -39,2 0,04 2013 82 -3 -3,4 0,04 2014 13 -70 -84,6 0,01 2003-2010 - 65 125,1 - 2010-2014 - -105 -89,2 - 2003-2014 - -40 -75,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 4.3. Ingressos finalistes de l’Administració General de l’Estat En aquest apartat s’analitza l’evolució dels ingressos finalistes procedents de l’Administració General de l’Estat. El Departament de Governació i Relacions Institucionals rep recursos de l’Estat per a destinar-los a polítiques de despesa relacionades amb la formació del personal i el PUOSC. El Departament també ha rebut recursos de les Diputacions per finançar part del PUOSC. Aquests recursos no estan inclosos en aquest apartat d’ingressos. Addicionalment, la Generalitat també rebi i els recursos a distribuir als governs locals consistents en participacions en tributs recaptats per l’Estat (PIE). Per a l’any 2014, el Departament rep 4 milions per a finançar despeses de formació del personal. Si s’analitza l’evolució dels ingressos finalistes de l’Estat sense tenir en compte els recursos que es transfereixen als ens locals en concepte de PIE, durant tot el període 2003-2014 es redueixen en 15 milions, amb una disminució del 77,2%, com a conseqüència de la reducció dels ingressos finalistes vinculats al PUOSC. Així, entre 2003 i 2010, s’observa una disminució dels ingressos de 10 milions d’euros, que representen una reducció de més del 50%. Entre els anys 2010 i 2014, 82 Monografies. 20 2016 aquests ingressos continuen reduint-se, passant de 9 a 4 milions. Des de 2012, la Generalitat no rep recursos en concepte de PUOSC i els ingressos finalistes rebuts es destinen a despeses de formació del personal. Gràfic 4.16. Ingressos finalistes de l'AGE (sense PIE). GRI 18 0,010 16 0,009 14 0,008 0,007 12 0,006 10 0,005 8 0,004 6 0,003 4 0,002 2 0,001 0 0,000 2006 MEUR 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 4.14. Ingressos finalistes de l'AGE (sense PIE). GRI 2003 MEUR 19 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,013 2004 18 -2 -8,7 0,011 2005 17 -1 -4,9 0,010 2006 17 0 0,0 0,009 2007 17 0 0,0 0,008 2008 17 0 0,0 0,008 2009 17 0 0,0 0,008 2010 9 -7 -44,2 0,005 2011 9 0 -3,9 0,005 2012 3 -6 -65,6 0,002 2013 3 0 0,6 0,002 2014 4 1 41,7 0,002 2003-2010 - -10 -51,6 - 2010-2014 - -5 -52,9 - 2003-2014 - -15 -77,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 83 Monografies. 20 2016 Requadre 2. La Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE) L’article 2.1 c) del Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, preveu que la hisenda de les entitats locals està constituïda entre d’altres recursos per les participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes. L’article 219.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya. Així aquests fons provenen de l’Administració General de l’Estat i es gestionen mitjançant un fons no departamental de la Generalitat per transferir-los als ajuntaments i a les diputacions. La Generalitat només fa de caixa pagadora. Tot i que s’han exclòs de l’anàlisi general de les finances de la Generalitat, es considera rellevant mostrar la seva evolució perquè ajuda a contextualitzar algunes de les decisions que ha près la Generalitat envers el finançament dels ens locals. Entre 2003 i 2014 aquestes despeses augmenten 1.123 milions, que significa un increment del 55,5%. Entre 2003 i 2010 aquestes despeses augmenten des dels 2.025 milions fins al màxim de 3.174 milions de 2008, any a partir del qual es redueixen, coincidint amb la disminució dels ingressos tributaris. Amb el procés de consolidació assoleixen el mínim de 2.543 milions en 2010 i es recuperen fins als 3.148 milions de 2014. L’evolució de PIE també es veu condicionada pel sistema de bestretes i liquidacions que utilitza l’Estat per finançar els ens locals. 84 Monografies. 20 2016 Gràfic 2. Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat (PIE). GRI 1,80 3.500 1,60 3.000 1,40 2.500 1,20 2.000 1,00 1.500 0,80 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0 2003 2004 MEUR % PIB 0,00 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 2. Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat (PIE). GRI 2003 MEUR 2.025 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 1,33 2004 2.280 255 12,6 1,40 2005 2.283 3 0,1 1,30 2006 2.819 536 23,5 1,48 2007 3.077 258 9,2 1,51 2008 3.174 97 3,2 1,52 2009 3.136 -38 -1,2 1,55 2010 2.543 -593 -18,9 1,25 2011 2.769 226 8,9 1,38 2012 2.892 123 4,5 1,48 2013 3.171 279 9,6 1,64 2014 3.148 -23 -0,7 1,60 2003-2010 - 519 25,6 - 2010-2014 - 605 23,8 - 2003-2014 - 1.123 55,5 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 85 Monografies. 20 2016 2014 Gràfic 3. Evolució de les transferències de la PIE i de les despeses del FCL. GRI (Índex 2003=100) 300 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 2006 2007 Transferències PIE Despeses FCL 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Generalitat de Catalunya Malgrat que el volum de recursos transferits als ens locals és molt diferent entre la participació dels ingressos procedents de la Generalitat i els procedents de l’Estat, s’observa un creixement més elevat dels recursos de la Generalitat. El FCL creix entre 2003 i 2014 un 118% i la PIE ho fa en un 55,5%. No obstant en el període 20102014 el FCL disminueix 32 milions i la PIE augmenta 605 milions, per la qual cosa la disponibilitat global de recursos dels ens locals no s’ha vist afectada. 4.4. El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de Governació i Relacions Institucionals En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les entitats que cada any han estat adscrites al Departament de Governació i Relacions Institucionals d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat. L’any 2014 el Departament de Governació i Relacions Institucionals té adscrites 8 entitats que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya, i entre les quals s’inclouen, a banda de les entitats del seu sector públic, el Consorci Institut Europeu de la Mediterrània i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, que tot i no ser del sector públic de la Generalitat han estat 86 Monografies. 20 2016 2014 classificades com a entitats APSEC. Gràfic 4.17. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. GRI 2 0 -2 -4 -6 -8 -10 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Tal i com es pot veure al gràfic 4.17, durant el període de 2010 a 2014 el resultat del conjunt de les entitats passa d’un dèficit de 5 milions a un superàvit d’1 milió, que comporta una millora del resultat de 6 milions. Quadre 4.15. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. GRI 2010 MEUR -5 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 1 5 -111,0 2012 -8 -9 ns 2013 1 9 -110,3 2014 1 0 18,1 6 -120,1 14 - 2010-2014 2010-2014 acumulat Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. El resultat SEC de 2010 s’explica pel dèficit del Consorci d'Administració Oberta Electrònica de Catalunya (AOC). El 2011 es produeix una millora del resultat de l’AOC i un increment del superàvit de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). El dèficit de l’any 2012 s’explica pel resultat de les entitats que financen la seva activitat amb incorporació de romanents de tresoreria en comptes de fer-ho amb les transferències i aportacions del Departament que es redueixen considerablement aquest exercici. L’any 2013 les entitats presenten un superàvit d’1 milió d’euros que s’explica per una millora en el resultat de l’AOC i de l’Autoritat Catalana de Protecció de dades i pel superàvit de l’EAPC. Finalment, l’any 2014 les entitats tanquen 87 Monografies. 20 2016 amb el mateix superàvit d’1 milió, pràcticament en la seva totalitat de l’EAPC. 4.5. Principals variacions de la despesa del Departament de Governació i Relacions Institucionals i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal Tal i com s’observa al quadre 4.16, entre 2003 i 2010 les despeses del Departament de Governació i Relacions Institucionals creixen en 226 milions, com a conseqüència principalment de: Transferències corrents: augmenten les subvencions del Fons de Cooperació Local, especialment l’adreçat a ajuntaments (131 milions) i expliquen el 58% de l’augment. Transferències de capital: creixen les subvencions destinades al finançament de les inversions dels ens locals, en concepte del PUOSC (63 milions) i expliquen el 28% de l’augment. Entre 2010 i 2014 la despesa s’ajusta en 182 milions, i s’explica per: Transferències de capital: es redueixen 113 milions per la supressió del PUOSC per inversions de capital i es modifica per cobrir les despeses de conservació i manteniment d’obres i serveis dels municipis. Aquesta mesura explica el 62% de la reducció davant el procés de consolidació. Transferències corrents: es redueixen 36 milions perquè s’ajusten les convocatòries del Fons de Cooperació Local. Expliquen el 20% de la consolidació. Mesures de racionalització d’espais i d’eficiència en les despeses de funcionament i estalvis derivats de la supressió del FAS com a mesura transversal de contenció de la despesa redueixen la despesa en 22 milions i expliquen el 12% de l’ajust. Les mesures transversals en matèria de personal expliquen un 5% de l’ajust. En el conjunt del període 2003-2014, les despeses en conjunt creixen 44 milions, però internament aquesta variació és conseqüència de: Transferències corrents: creixen les subvencions atorgades als ens locals, en el marc del Fons de Cooperació Local (95 milions d’euros), que contribueixen en un 217% al creixement de la despesa. Transferències de capital: canvi d’orientació de les transferències del PUOSC, que passen de finançar despeses d’inversió a despeses corrents de conservació i manteniment (-51 milions) i que contribueixen en un -115% al creixement de la despesa. 88 Monografies. 20 2016 Quadre 4.16. Principals variacions de la despesa. GRI 2003-2010 MEUR Remuneracions del personal % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex 9 47 4 -8 -29 5 1 4 2 19 73 8 -22 -49 12 -3 -11 -7 Transferències corrents 131 138 58 -36 -16 20 95 100 217 Subtotal de despesa corrent 160 113 71 -67 -22 37 93 66 212 0 ns 0 0 ns 0 0 ns 1 Transferències de capital 63 93 28 -113 -87 62 -51 -75 -115 Subtotal de despesa de capital 63 93 28 -113 -87 62 -50 -74 -114 3 ns 1 -2 -55 1 1 ns 3 226 108 100 -182 -42 100 44 21 100 Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat L’ajust fet sobre la despesa del Departament entre 2010 i 2014 és de 181,7 milions. L’ajust més intens es produeix l’any 2012 per les mesures aplicades al llarg d’aquest any. Gràfic 4.18. Composició de les variacions 2010-2014. GRI (MEUR) 100 50 0 2011 2012 2013 2014 -50 -100 -150 -200 Remuneracions del personal Transferències corrents Transferències de capital Despesa total Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Font: Generalitat de Catalunya. Però si s’analitza la contribució acumulada durant els exercicis 2011 a 2014, les polítiques de Governació i Relacions Institucionals contribueixen a la consolidació fiscal amb una reducció acumulada de despesa de 524 milions i les entitats adscrites al Departament milloren el resultat de la Generalitat, en termes acumulats, en 14 milions d’euros. En conjunt entre departament i entitats, la contribució a la consolidació fiscal és de 538 milions d’euros. Durant aquest període el Departament deixa de rebre de l’Estat 18 89 Monografies. 20 2016 milions d’euros en concepte d’ingressos finalistes i en termes acumulats, per tant, el 3,4% de les mesures de despesa són en resposta i per compensar aquests menors ingressos. Quadre 4.17. Evolució de la despesa. GRI (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 19,4 28,5 24,6 21,5 20,5 20,1 Despeses corrents de béns i serveis 26,3 45,4 18,9 35,9 25,4 23,3 Transferències corrents 95,5 227,0 213,4 130,4 129,5 190,8 141,2 300,9 257,0 187,8 175,4 234,3 0,3 0,6 1,6 1,5 0,3 0,6 Transferències de capital 67,7 130,5 152,7 92,6 88,9 17,1 Subtotal de despesa de capital 68,0 131,1 154,4 94,2 89,1 17,7 0,0 2,8 2,4 0,7 1,2 1,3 209,2 434,9 413,7 282,7 265,8 253,2 Variació interanual - - -21,2 -131,0 -17,0 -12,5 Variació des de 2010 - - -21,2 -152,2 -169,2 -181,7 Variació acumulada des de 2010 - - -21,2 -173,4 -342,6 -524,3 Subtotal de despesa corrent Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Tal i com es pot veure en el quadre 4.18, la contribució total del Departament de Governació i Relacions Institucionals i les entitats APSEC adscrites en el procés de consolidació fiscal és de -520 milions, sense considerar la reducció dels ingressos finalistes de l’Estat. Quadre 4.18. Contribució a la consolidació. GRI (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Variació acumulada ingressos finalistes de l'AGE (sense PIE) (c) Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes de l'Estat (sense PIE) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 90 Monografies. 20 2016 2010-2014 -524 14 -538 -18 -520 Departament de Governació i Relacions Institucionals Exercici 2014 253 MEUR 154 MEUR 38 MEUR 30 MEUR 11 MEUR 20 MEUR 1% Suport financer de la Generalitat als ens locals Direcció i administració generals Suport a obres i serveis dels ens locals Societat digital Resta de polítiques 468 *% total departaments Variació despesa 2003-2014 +21% 2003-2010 2010-2014 +226 MEUR -182 MEUR 1 Contribució a l’increment 2% +160 MEUR Despesa corrent +63 MEUR Despesa de capital +3 MEUR Aport. capital i préstecs 1 Contribució a la reducció 3% -67 MEUR Despesa corrent -113 MEUR Despesa de capital -2 MEUR Aport. capital i préstecs Principals mesures de consolidació 1 Es redueixen els imports de les convocatòries per inversió del PUOSC i a partir de 2014 es destinen únicament a despeses de manteniment Les convocatòries del Fons de Cooperació Local mantenen els imports a partir de 2012 però passen a tenir caràcter pluriennal atès que es redueix l’execució anual de la despesa S’apliquen les mesures transversals en matèria de personal i estalvis de despesa corrent que també es traslladen a les entitats Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 91 Monografies. 20 2016 5. Departament d’Economia i Coneixement En aquest apartat es descriu el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament d’Economia i Coneixement. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. Sempre que ha estat possible, les dades de despesa han estat corregides per tal d’aproximar el criteri de meritació de la despesa. En el primer punt es descriu la composició de la despesa del Departament d’Economia i Coneixement l’any 2014. Per les seves característiques s’ha considerat oportú analitzar per separat l’evolució de l’àmbit d’economia i el d’universitats i recerca En el segon punt s’explica l’àmbit d’economia. Es descriuen les competències de la Generalitat en aquest àmbit, les entitats a través de les quals s’exerceixen aquestes competències i quina ha estat la composició de la despesa el 2014. A continuació s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 i l’evolució del resultat de les entitats de l’àmbit d’economia que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat. Finalment, es descriuen les principals variacions de la despesa i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en l’àmbit d’economia des de l’exercici 2011 al 2014. En el tercer punt s’explica amb la mateixa estructura anterior l’àmbit d’universitats i recerca. 5.1. Composició de la despesa del Departament d’Economia i Coneixement 2014 L’any 2014 la despesa total del Departament d’Economia i Coneixement és de 1.178 milions, que es destinen als següents programes: el 64,7% es destina a Educació universitària, 92 Monografies. 20 2016 el 16,9% es destina a Recerca i desenvolupament, el 7,2% es destina a Beques i ajuts a l’estudi, el 5,5% es destina a despeses de Direcció i administració generals, el 2,3% al programa d’Administració de les finances de la Generalitat, l’1,4% al programa Ordenació i promoció del comerç i l’artesania, l’1,1% al programa Emprenedoria i foment empresarial, i el 0,9% a la resta de programes del Departament, com per exemple Estadística (7 milions) i Crèdit oficial (2 milions). La despesa del Departament d’Economia i Coneixement inclou la despesa en titulització d’actius, que l’any 2014 es va executar des d’un fons no departamental per import de 12 milions. Gràfic 5.1. Composició de la despesa per programes 2014. ECO Educació universitària, 762 MEUR, 64,7% Recerca i Desenvolupament, 200 MEUR, 16,9% Beques i ajuts a l'estudi, 85 MEUR, 7,2% Direcció i administració generals, 65 MEUR, 5,5% Administració de les finances de la Generalitat, 27 MEUR, 2,3% Ordenació i promoció del comerç i l'artesania, 16 MEUR, 1,4% Emprenedoria i foment empresarial, 13 MEUR, 1,1% Altres, 11 MEUR, 0,9% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols) l’any 2014 la distribució és la següent: el 85,1% són transferències corrents, el 5,9% són transferències de capital, el 3,7% en remuneracions del personal, el 3,6% en aportacions de capital i préstecs, i l’1,7% restant és despeses corrents de béns i serveis (16 milions) i inversions reals (4 milions). Gràfic 5.2. Composició de la despesa per capítols 2014. ECO Remuneracions del personal, 43 MEUR, 3,7% Despeses corrents de béns i serveis, 16 MEUR, 1,4% Transferències corrents, 1.002 MEUR, 85,1% Inversions reals, 4 MEUR, 0,4% Transferències de capital, 69 MEUR, 5,9% Aportacions de capital i préstecs, 43 MEUR, 3,6% Font: Generalitat de Catalunya. 93 Monografies. 20 2016 El 89,7% de la despesa del Departament és de la Secretaria d’Universitats i Recerca i el 10,3% restant és de l’àmbit d’economia. Atès que es tracta de dos àmbits de despesa molt diferents, s’analitza per separat l’evolució de la despesa de l’àmbit d’economia i dels àmbits d’universitats i recerca. 5.2. Descripció de l’àmbit d’economia Les competències Les competències de la Generalitat en l’àmbit de l’economia estan detallades en els articles 120, 126, 135, 141, 145, 152 i 154 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competència exclusiva en: a) Caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya: en la regulació de la seva organització respectant el que estableixi l’Estat en l’exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 b) Mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social: en l’estrucutra, en l’organització i en el seu funcionament. c) Estadística: en l’estadísitca d’interès de la Generalitat que inclou la planificació estadística, l’organització administrativa i la creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. d) Joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya: en la creació i l’autorització de joc i apostes i la seva regulació. En la regulació de les empreses que es dediquen a la gestió, explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució de materials relacionats amb el joc en general. També en la regulació i control dels locals, les instal·lacions i els equipaments, entre d’altres. e) Espectacles i activitats recreatives: en l'ordenació del sector, en el règim d'intervenció administrativa i en el control de tota mena d'espectacles en espais i locals públics. f) Competència: En l’establiment i regulació del Tribunal Català de la Competència amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya. I, en la promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya. 94 Monografies. 20 2016 La Generalitat té competències compartides en: a) Caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya: en l’activitat financera que inclou la regulació de la distribució d’excedents i de l’obra social, en disciplina, inspecció i sanció de les caixes i en l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. b) Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social: en l'estructura, l'organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador. També comparteix la competència sobre l’activitat, disciplina, inspecció i sanció d’aquest tipus d’entitats. c) Mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya: en la creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. En la regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores dels mercats de valors, entre d’altres. La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alteren o poden alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. En matèria de planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica a la Generalitat li correspon la promoció, i comparteix amb l’Estat l’ordenació de l’activitat econòmica. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat. Li correspon a la Generalitat l’execució de la promoció i la defensa de la competència pel que fa a activitats econòmiques que no ultrapassin el territori de Catalunya, això inclou executar mesures relatives als processos econòmics, la inspecció i l’execució del règim i del procediment sancionador i la defensa de l’activitat comercial. La Generalitat participa i col·labora en l'elaboració d'estadístiques d'abast supraautonòmic i, en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d'Economia i Hisenda i el Banc d'Espanya exerceixen sobre les caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya. Finalment, l’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit 95 Monografies. 20 2016 estatal o la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. L’adscripció de competències en matèria d’Economia i Coneixement ha anat variant entre 2003 i 2014 amb les successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat: Entre 2007 i 2010 el Departament exerceix la competència en energia i mines. De 2003 a 2006 aquesta competència està atribuïda al Departament de Treball i Indústria i a partir de 2011 l’exerceix el Departament d’Empresa i Ocupació. Entre 2007 i 2010 el departament exerceix la competència en consum, que des de 2004 fins l’any 2007 està desenvolupada pel Departament de Comerç, Turisme i Consum. A partir de 2011 aquesta competència l’exerceix el Departament d’Empresa i Ocupació. Entre 2008 i 2010 té com a entitat vinculada el Centre d’Estudis d’Opinió al qual realitzava transferències de despesa. Aquesta entitat passa a estar adscrita al Departament de la Presidència a partir de 2011. Les entitats L’any 2014 estan adscrites al Departament 34 entitats del sector públic7, de les quals 9 són entitats de l’àmbit d’economia: Dues entitats autònomes administratives: l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i l’Autoritat Catalana de la Competència Una entitat autònoma comercial: l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) Dues entitats de dret públic: l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència Tributària de Catalunya Tres societats mercantils: l’Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU, Fira 2000, SA i Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU Una fundació: la Fundació Privada Catalana per a l'Ensenyament de l'Idioma Anglès i l'Educació en Anglès Composició de la despesa L’any 2014 l’àmbit d’Economia té 816 dotacions de personal L’any 2014 el Departament d’Economia i Coneixement té adscrites 34 entitats del sector públic, 9 de l’àmbit d’Economia, 24 de l’àmbit d’Universitats i Recerca i INFRACAT que fa despesa per tots els departaments de la Generalitat 7 96 Monografies. 20 2016 estructural i la seva despesa és de 114 milions, que es destinen als següents programes: el 41,5% a direcció i administració generals, el 23,4% a l’administració de les finances de la Generalitat, el 14,1% a ordenació i promoció del comerç i l'artesania, l’11,2% a emprenedoria i foment empresarial, el 5,8% a estadística, el 3,9% restant inclou la despesa en les altres polítiques d’aquest àmbit com per exemple, crèdit oficial (2,1 milions), en promoció i defensa de la competència (1,4 milions) Aquesta despesa no inclou les remuneracions del personal de la Secretaria d’Universitats i Recerca que s’han inclòs en l’apartat de despeses transversals, i inclou la despesa del fons de titulització d’actius, que aquest any es va executar des d’un fons no departamental. Gràfic 5.3. Composició de la despesa per programes 2014. ECO sense SUR Direcció i administració generals, 47 MEUR, 41,5% Administració de les finances de la Generalitat, 27 MEUR, 23,4% Ordenació i promoció del comerç i l'artesania, 16 MEUR, 14,1% Emprenedoria i foment empresarial, 13 MEUR, 11,2% Estadística, 7 MEUR, 5,8% Altres, 4 MEUR, 3,9% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina: el 31,7% són remuneracions del personal, el 31,3% transferències corrents, el 14,4% aportacions de capital i préstecs, i l’11,7% són transferències de capital. L’àmbit d’economia pràcticament no fa despesa en inversions reals. 97 Monografies. 20 2016 Gràfic 5.4. Composició de la despesa per capítols 2014. ECO sense SUR Remuneracions del personal, 36 MEUR, 31,7% Despeses corrents de béns i serveis, 12 MEUR, 10,9% Transferències corrents, 36 MEUR, 31,3% Inversions reals i transferències de capital, 13 MEUR, 11,7% Aportacions de capital i préstecs, 16 MEUR, 14,4% Font: Generalitat de Catalunya. 5.2.1. Evolució de la despesa total en l’àmbit d’Economia La sèrie homogènia de la despesa de l’àmbit d’Economia no inclou les remuneracions del personal de la Secretaria d’Universitats i Recerca dels anys 2011 a 2014 i, inclou la despesa de titulització d’actius de l’any 2014. Entre 2003 i 2014 la despesa de l’àmbit d’Economia augmenta un 123,1% (63 milions), passa de 51 milions el 2003 a 114 milions el 2014. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa gairebé es multiplica per vuit fins als 391 milions de 2010, any en què assoleix el seu màxim. La despesa creix en 340 milions en termes absoluts, principalment per l’increment de les aportacions de capital i dels préstecs, que augmenten 280 milions, i de les transferències corrents a les entitats de l’àmbit d’economia, que augmenten en 31 milions. Els creixements més grans de despesa són els de 2006 i 2010, que s’expliquen per l’aportació de capital a l’Institut Català de Finances que és de 75 milions l’any 2006, primer any en què se li fa una aportació, i arriba als 244 milions el 2010. A partir d’aquest any l’aportació a l’ICF es redueix significativament, fins als 23 milions el 2011 i els 7 milions el 2012 i el 2013, l’any 2014 no es fa cap aportació de capital a l’ICF. Durant la consolidació fiscal la despesa es redueix en 277 milions (70,8%) per la reducció de les aportacions de capital i préstecs (-94,1%), que s’explica sobretot per la variació de les aportacions de capital a l’ICF. 98 Monografies. 20 2016 Gràfic 5.5. Evolució de la despesa. ECO sense SUR 0,25 450 400 0,20 350 300 0,15 250 200 0,10 150 100 0,05 50 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 5.1. Evolució de la despesa. ECO sense SUR 2003 MEUR 51 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 59 8 15,3 0,04 2005 66 7 11,3 0,04 2006 165 99 151,2 0,09 2007 181 16 9,6 0,09 2008 196 15 8,2 0,09 2009 173 -23 -11,6 0,09 2010 391 218 126,1 0,19 2011 193 -198 -50,6 0,10 2012 120 -73 -38,0 0,06 2013 124 4 3,7 0,06 2014 114 -10 -8,1 0,06 2003-2010 - 340 ns - 2010-2014 - -277 -70,8 - 2003-2014 - 63 123,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 5.6 i la quadre 5.2 mostren l’evolució de la despesa de l’àmbit d’economia per habitant, tant en termes nominals com reals. En termes reals la despesa per habitant passa de 8 euros el 2003 a 12 euros el 2014, el que representa un increment del 53%. El 2010 és l’any en què la despesa per habitant és més elevada amb 42 euros. 99 Monografies. 20 2016 2014 Gràfic 5.6. Despesa total per habitant. ECO sense SUR 60 50 40 30 20 10 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Quadre 5.2. Despesa total per habitant. ECO sense SUR (EUR per habitant) Nominal Real 2003 8 8 2004 9 8 2005 9 9 2006 23 21 2007 25 22 2008 27 23 2009 23 19 2010 52 42 2011 26 20 2012 16 12 2013 16 13 2014 15 12 % de variació 2003-2010 ns ns % de variació 2010-2014 -71 -72 % de variació 2003-2014 99 53 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 5.2.2. Remuneracions del personal El 2014 es destinen 36 milions a despeses de personal que representen el 31,6% de la despesa total de l’àmbit d’economia. L’any 2003 aquesta despesa és de 34 milions que augmenta un 45,7% (15 milions) fins als 49 milions de 2010. Entre els anys 2010 i 2014, la despesa en remuneracions de personal es redueix un 26,6% (-13 100 Monografies. 20 2016 2014 milions) fins als 36 milions de 2014. L’ajust és conseqüència de l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir de 2010. En resum, entre 2003 i 2014 aquesta despesa augmenta un 7% passant dels 34 milions de 2003 als 36 milions de 2014. Gràfic 5.7. Remuneracions del personal. ECO sense SUR 0,03 60 50 0,02 40 30 20 0,01 10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 5.3. Remuneracions del personal. ECO sense SUR 2003 MEUR 34 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 36 3 7,5 0,02 2005 38 1 3,6 0,02 2006 45 7 19,3 0,02 2007 55 10 22,0 0,03 2008 48 -7 -12,1 0,02 2009 50 2 3,9 0,02 2010 49 -1 -1,7 0,02 2011 42 -8 -15,7 0,02 2012 37 -5 -11,2 0,02 2013 36 -1 -2,3 0,02 2014 36 0 0,3 0,02 2003-2010 - 15 45,7 - 2010-2014 - -13 -26,6 - 2003-2014 - 2 7,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 101 Monografies. 20 2016 2014 5.2.3. Despeses corrents de béns i serveis Les despeses corrents de béns i serveis fan referència, entre d’altres, a les despeses en lloguers, manteniment i serveis als edificis de l’àmbit d’economia i a les despeses d’informàtica. Gràfic 5.8. Despeses corrents de béns i serveis. ECO sense SUR 25 0,02 20 15 0,01 10 5 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 5.4. Despeses corrents de béns i serveis. ECO sense SUR 2003 MEUR 10 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 10 0 4,5 0,01 2005 13 3 31,2 0,01 2006 18 5 35,6 0,01 2007 21 3 18,0 0,01 2008 19 -2 -9,5 0,01 2009 17 -2 -10,7 0,01 2010 15 -3 -15,2 0,01 2011 11 -4 -27,3 0,01 2012 11 0 0,4 0,01 2013 10 0 -2,3 0,01 2014 12 2 18,5 0,01 2003-2010 - 5 50,3 - 2010-2014 - -2 -15,5 - 2003-2014 - 3 27,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 102 Monografies. 20 2016 2014 L’any 2014 es destinen 12 milions a aquestes despeses que representa el 10,9% de la despesa total. La despesa de l’àmbit TIC, amb 5 milions, representen el 36,7% del total de les despeses corrents de béns i serveis. Entre 2003 i 2010, les despeses corrents de béns i serveis creixen un 50,3% (5 milions), passa de 10 milions l’any 2003 a 15 milions l’any 2010. A partir de 2010 i fins a 2014, es redueixen un 15,5% (-2 milions), per la reducció de les despeses de serveis associades als edificis. En conjunt, durant el període 2003-2014, les despeses corrents de béns i serveis augmenten un 27% (3 milions). 5.2.4. Transferències corrents Les transferències corrents fan referència a les aportacions a les entitats adscrites a l’àmbit d’Economia per al finançament de les seves despeses de funcionament, principalment a l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’Agència Tributària de Catalunya. L’any 2014 s’hi destinen 36 milions que representen el 31,7% de la despesa total de l’àmbit d’Economia. Aquest any destaca la transferència a l’Agència Tributària de Catalunya que, amb 25 milions, representa el 70,7% de la despesa en transferències corrents. Gràfic 5.9. Transferències corrents. ECO sense SUR 0,03 50 45 0,02 40 35 0,02 30 25 0,01 20 15 10 0,01 5 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010, les transferències corrents passen de 5 a 35 milions, gran part del creixement de la despesa s’explica per la creació de 103 Monografies. 20 2016 2014 l’Agència Tributària de Catalunya l’any 2007, mitjançant la Llei 7/2007, de 17 de juliol, com a eix bàsic del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la seva autonomia tributària. Així, l’any 2008 aquesta entitat rep 20 milions per cobrir les seves despeses de funcionament. L’any 2010, aquesta transferència és de 16 milions. A més, durant aquests anys creixen les transferències a l’Institut d’Estadística de Catalunya, que passen de 4 milions l’any 2003 a 8 milions l’any 2010 i a partir de 2005, es transfereixen recursos a l’Institut Català de Finances, que l’any 2010 rep 4 milions. Entre els anys 2010 i 2014, en conjunt, aquestes despeses es mantenen pràcticament estables. Si bé les transferències a l’Agència Tributària de Catalunya creixen un 59,9%, passant de 16 milions l’any 2010 a 25 milions l’any 2014, amb la finalitat de continuar amb el desplegament de l’entitat, aquest augment es compensa amb una reducció de les aportacions a la resta d’entitats de l’àmbit d’Economia. A partir de 2010, aquesta despesa es manté amb un import de 36 milions. En resum, entre 2003 i 2014, les despeses per transferències corrents incrementen en 31 milions. Quadre 5.5. Transferències corrents. ECO sense SUR 2003 MEUR 5 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,00 2004 7 2 51,3 0,00 2005 8 1 17,7 0,00 2006 16 7 88,5 0,01 2007 17 1 5,3 0,01 2008 39 23 136,8 0,02 2009 33 -6 -15,3 0,02 2010 35 2 6,1 0,02 2011 39 4 10,2 0,02 2012 44 5 13,1 0,02 2013 37 -7 -15,9 0,02 2014 36 -1 -3,6 0,02 2003-2010 - 31 ns - 2010-2014 - 0 1,1 - 2003-2014 - 31 ns - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 104 Monografies. 20 2016 5.2.5. Inversions reals i transferències de capital En aquest apartat s’inclouen les despeses d’inversions reals i les transferències de capital a les entitats que formen part de l’àmbit d’Economia. Gràfic 5.10. Inversions reals i transferències de capital. ECO sense SUR 30 0,02 25 20 15 0,01 10 5 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 5.6. Inversions reals i transferències de capital. ECO sense SUR 2003 MEUR 3 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,00 2004 5 2 66,3 0,00 2005 5 0 6,7 0,00 2006 10 5 107,3 0,01 2007 13 2 23,8 0,01 2008 18 6 43,9 0,01 2009 4 -14 -76,7 0,00 2010 12 8 178,1 0,01 2011 14 2 19,3 0,01 2012 8 -6 -41,4 0,00 2013 28 20 ns 0,01 2014 13 -15 -52,5 0,01 2003-2010 - 9 ns - 2010-2014 - 2 13,8 - 2003-2014 - 11 ns - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 105 Monografies. 20 2016 2014 L’any 2014 es destinen 13 milions que corresponen en la seva totalitat a transferències de capital. Aquestes despeses representen l’11,7% del total de despeses de l’àmbit d’Economia. L’any 2003, les despeses d’inversió i les transferències de capital són de 2 i 1 milions respectivament. Fins l’any 2010, les despeses d’inversió es mantenen estables i les de transferències de capital augmenten en 9 milions. Entre 2010 i 2014, aquestes despeses creixen en 2 milions, la despesa en inversió es redueix en 2 milions i la de transferències de capital augmenta en 4 milions. Aquesta evolució està plenament condicionada per les transferències de capital. L’any 2007 la Generalitat va formalitzar un aval a un Fons de titulització d’actius amb l'objectiu de millorar l'accés al finançament de les petites i mitjanes empreses de Catalunya a l'hora d'endegar nous projectes. Els fons de titulització d’actius es constitueixen amb l’aportació de crèdits cedits per les entitats financeres que hi participen. Per finançar l’adquisició d’aquests crèdits el fons de titulització emet bons que es col·loquen en el mercat secundari de la Borsa de Barcelona i que gràcies a l’aval de la Generalitat, de fins el 80% del valor, es poden col·locar a un preu més favorable. D’aquesta manera les entitats financeres aconsegueixen incrementar el nivell d’activitat i nous recursos, al mateix temps que s’obliguen a reinvertir aquests guanys en nous préstecs per a pimes. L’any 2010, s’executa l’aval per un import de 8 milions que explica perquè entre 2003 i 2010, les transferències de capital augmenten en 9 milions. Entre els anys 2010 i 2014, les transferències de capital continuen creixent, tot i que de manera irregular, com a conseqüència de l’evolució de les despeses derivades de l’execució del Fons de titulització d’actius. Aquestes despeses passen de 8 milions l’any 2010 a 12 milions l’any 2014, sent l’any 2013 quan aquesta despesa va ser més elevada amb 22 milions. 5.2.6. Aportacions de capital i préstecs En aquest apartat s’inclouen els crèdits destinats a l’adquisició d’actius financers que puguin ser representats en títols valors, anotacions en compte, contractes de préstecs o qualsevol altre document que inicialment els reconegui. Inclou, també, els crèdits destinats a la constitució de dipòsits i fiances. Però en l’àmbit d’economia recull fonamentalment les aportacions al compte de capital o fons patrimonial de les entitats vinculades del sector públic de la Generalitat sobre el patrimoni de les quals la Generalitat i les seves entitats tenen drets econòmics. 106 Monografies. 20 2016 Gràfic 5.11. Aportacions de capital i préstecs. ECO sense SUR 300 0,16 0,14 250 0,12 200 0,10 150 0,08 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 5.7. Aportacions de capital i préstecs. ECO sense SUR 2003 MEUR 0,04 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,00 2004 0,64 0,60 ns 0,00 2005 1,24 0,61 94,8 0,00 2006 75,88 74,64 ns 0,04 2007 75,24 -0,64 -0,8 0,04 2008 70,44 -4,80 -6,4 0,03 2009 67,79 -2,65 -3,8 0,03 2010 279,83 212,04 ns 0,14 2011 87,97 -191,86 -68,6 0,04 2012 19,87 -68,10 -77,4 0,01 2013 12,38 -7,48 -37,7 0,01 2014 16,41 4,02 32,5 0,01 2003-2010 - 279,79 ns - 2010-2014 - -263,43 -94,1 - 2003-2014 - 16,36 ns - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 les aportacions de capital i préstecs creixen en 16,36 milions. Es produeix un increment de 279,83 milions entre 2003 i 2010, any en què s’assoleix el nivell màxim de despesa, i una reducció de 263,43 milions durant la consolidació fiscal. Entre 2003 i 2005 aquesta despesa és poc significativa i no és fins l’any 107 Monografies. 20 2016 2014 2006, amb l’aportació de 75 milions a l’Institut Català de Finances, que pren rellevància en el pressupost d’Economia. A partir d’aquest any i fins el 2009 la despesa en aportacions de capital oscil·la entre els 76 milions i els 68 milions i inclou aportacions a ICF i a Fira 2000. L’any 2009 també es fa una aportació a l’Agència Tributaria de Catalunya de 3,7 milions, any en què aquesta entitat es crea. El 2010 la despesa en aportacions de capital i préstecs arriba al seu màxim de gairebé 280 milions. Aquest augment respon a la voluntat de millorar els instruments crediticis al servei del finançament de l’economia que es tradueix en una aportació extraordinària de 244 milions a ICF per mantenir els ratis de solvència de l’entitat i millorar la capacitat de finançament a les empreses i, de 17,6 milions a AVALIS. També es transfereixen 14 milions al Consorci Fira Internacional i 4 milions d’euros a l’Agència Tributaria de Catalunya. A partir de 2010 la despesa en aportacions de capital i préstecs es redueix en 263,43 milions, passant dels 279,89 milions de 2010 als 16,41 milions de 2014. La major part de la reducció l’explica l’evolució de l’aportació a l’ICF, ja que a partir de 2010 aquesta despesa computa a efectes del càlul del dèficit de la Generalitat en termes SEC i, es decideix anar reduint l’aportació a l’entitat. L’any 2011 s’hi destinen 23 milions i 7 milions el 2012 i el 2013, finalment, l’any 2014 no es fa cap aportació de capital a l’ICF. La despesa de 2014 inclou una aportació de 16,1 milions a Fira 2000 i una de 0,2 milions a l’Agència Tributaria de Catalunya. 5.2.7. El resultat SEC de les entitats adscrites a l’àmbit d’Economia En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les entitats adscrites al Departament d’Economia i Coneixement de l’àmbit d’Economia, d’acord amb el sistema europeu de comptes (en endavant, entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat. L’any 2014 hi ha 7 entitats de l’àmbit d’Economia que que contribueixen amb el seu resultat al dèficit de la Generalitat de Catalunya. Aquest llistat inclou totes les entitats del sector públic menys l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) i l’Institut Català de Finances que tot i ser del sector públic no estan classificades com a entitats APSEC. Tal i com es pot veure al gràfic 5.12, el resultat SEC de les entitats ha passat d’un superàvit de 9 milions l’any 2010 a un de 25 milions el 2014. El superàvit de l’any 2011 i 2013 correspon gairebé en la seva 108 Monografies. 20 2016 totalitat a ICF Holding, SAU i el de 2014 a Fira 2.000. L’any 2011 el superàvit d’ICF Holding, SAU va ser de 53 milions però va caure fins als 4 milions el 2012. Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU (IFEM) ha tingut superàvit tots els anys, essent d’un import d’entre 7 i 8 milions entre 2010 i 2013. Gràfic 5.12. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. ECO sense SUR 70 60 50 40 30 20 10 0 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Quadre 5.8. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. ECO sense SUR 2010 MEUR 9 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 58 49 532,8 2012 3 -55 -94,5 2013 15 12 374,7 2014 25 10 65,4 2010-2014 - 16 174,6 2010-2014 acumulat - 65 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 5.2.8. Principals variacions de la despesa de l’àmbit d’Economia i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal Entre 2003 i 2010 la despesa d’Economia es multiplica per set, amb un augment de 340 milions que representa el 3% de l’increment de despesa de tots els departaments. Els principals augments de despesa s’han produït a: 109 Monografies. 20 2016 Les aportacions de capital, amb un augment de 280 milions expliquen el 82% de l’increment d’aquest període. L’augment més gran respon a l’aportació extraordinària de 244 milions a l’ICF de 2010. Les transferències corrents, amb un augment de 31 milions d’euros expliquen el 9% de l’augment de despesa. Destaca la transferència corrent a l’Agència Tributària de Catalunya, que neix l’any 2007 i se li comencen a transferir recursos a partir de 2008 i l’augment de despesa en la transferència a l’Idescat i a l’ICF. La resta de despesa corrent, amb un augment de 20 milions expliquen el 6% de l’increment. L’augment més gran és en les remuneracions del personal. Les operacions de capital, amb un augment de 9 milions, expliquen el 3% de la variació de la despesa. Quadre 5.9. Principals variacions de la despesa. ECO sense SUR 2003-2010 MEUR Remuneracions del personal % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex 15 46 5 -13 -27 5 2 7 4 5 50 1 -2 -16 1 3 27 4 Transferències corrents 31 ns 9 0 1 0 31 ns 49 Subtotal de despesa corrent 51 106 15 -15 -15 5 36 74 57 9 ns 3 2 14 -1 11 ns 17 Aportacions de capital i préstecs 280 ns 82 -263 -94 95 16 ns 26 Despesa total 340 ns 100 -277 -71 100 63 123 100 Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals i transferències de capital Font: Generalitat de Catalunya. Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix en 277 milions, que representa el 81,5% de l’augment de despesa del període anterior i un 5% de l’ajust de la despesa departamental. L’evolució de les despeses durant aquest període s’explica per: 110 Les aportacions de capital i préstecs expliquen un 95% de l’ajust. Aquestes despeses es redueixen en 263 milions d’euros, principalment perquè el 2014 no es fa cap aportació a ICF i l’any 2010 aquesta entitat havia rebut una aportació extraordinària de 244 milions. Addicionalment, no s’aporten recursos a AVALIS i es redueix significativament l’aportació a l’Agència Tributària de Catalunya. Les remuneracions del personal expliquen el 5% de l’ajust. Aquestes despeses es redueixen en 13 milions per l’impacte de les mesures transversals en matèria de personal aplicades per la Generalitat i l’Estat durant la consolidació fiscal. La resta de despeses corrents expliquen un 1% de la variació, principalment per l’ajust de les despeses corrents de béns i serveis. Monografies. 20 2016 Les inversions reals i les transferències de capital, amb un augment de 2 milions d’euros, redueixen l’ajust de despesa en un 1%, principalment per l’evolució de les despeses del fons de titulització d’actius. En resum, entre 2003 i 2014 la despesa de l’àmbit d’Economia es duplica amb un augment de 63 milions que explica un 1% de l’increment de la despesa dels departaments durant aquest període. Les principals variacions són: Les transferències corrents, amb un augment de 31 milions, expliquen un 49% de l’increment. Durant aquest període es posa en funcionament l’Agència Tributaria de Catalunya i se li comencen a fer transferències corrents per a finançar el seu funcionament. Les aportacions de capital i préstecs amb un augment de 16 milions expliquen el 26% de l’increment d’aquest període. L’augment de despesa s’explica perquè l’any 2003 no es destinaven recursos a aquestes despeses. Les inversions reals i les transferències de capital augmenten en 11 milions que expliquen el 17% de l’increment d’aquest període. La variació d’aquesta despesa s’explica per l’evolució de la despesa en titulització d’actius, que es comença a fer l’any 2007. La resta de despeses corrents expliquen un 8% de l’increment de despesa d’aquest període. Les despeses corrents de béns i serveis augmenten en 3 milions d’euros i les remuneracions del personal en 2 milions. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat En termes acumulats des de 2010, l’ajust de despesa durant la consolidació fiscal ha estat de 1.012,43 milions d’euros, l’ajust més intens es produeix l’any 2011 seguit de l’ajust de 2012. Tal i com es pot veure en el gràfic 5.13 l’any 2011 i 2012 la reducció més gran és en les aportacions de capital, si bé també es redueixen les remuneracions del personal i les despeses corrents de béns i serveis. Entre els exercicis 2011 i 2014, les polítiques de l’àmbit d’Economia han contribuït a la consolidació amb una reducció acumulada de la despesa de 1.012 milions i les entitats d’aquest àmbit han millorat, en termes acumulats, el seu resultat en termes SEC en 65 milions. En conjunt la contribució a la consolidació fiscal de l’àmbit d’Economia ha estat de 1.078 milions d’euros. 111 Monografies. 20 2016 Gràfic 5.13. Composició de les variacions 2010-2014. ECO sense SUR (MEUR) 50 0 2011 2012 2013 2014 -50 -100 -150 -200 -250 Aportacions de capital i préstecs Transferències corrents Remuneracions del personal Inversions reals i transferències de capital Despeses corrents de béns i serveis Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 5.10. Evolució de la despesa. ECO sense SUR (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 33,90 49,40 41,65 36,99 36,15 36,26 Despeses corrents de béns i serveis 9,79 14,72 10,69 10,74 10,50 12,43 Transferències corrents 4,70 35,33 38,95 44,07 37,07 35,73 48,39 99,45 91,30 91,79 83,71 84,43 Inversions reals i transferències de capital 2,77 11,78 14,06 8,24 28,22 13,41 Aportacions de capital i préstecs 0,04 279,83 87,97 19,87 12,38 16,41 51,21 391,05 193,32 119,91 124,32 114,24 Variació interanual - - -197,73 -73,42 4,41 -10,08 Variació des de 2010 - - -197,73 -271,15 -266,74 -276,81 Variació acumulada des de 2010 - - -197,73 -468,88 -735,62 -1.012,43 Remuneracions del personal Subtotal de despesa corrent Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 5.11. Contribució a la consolidació. ECO sense SUR (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 112 Monografies. 20 2016 2010-2014 -1.012 65 -1.078 Departament d’Economia i Coneixement Àmbit d’Economia Exercici 2014 114 MEUR 0,5% 1 47 MEUR 27 MEUR 16 MEUR Direcció i administració generals 13 MEUR Emprenedoria i foment empresarial Adm. de les finances de la Generalitat Ordenació i promoció del comerç i l’artesania 7 MEUR Estadísitca 4 MEUR Altres 816 *% total departaments Variació despesa 2003-2014 +123% 2010-2014 2003-2010 +340 MEUR -277 MEUR Contribució a l’increment de despesa 3% Contribució a la reducció de despesa 5% 2 +51 MEUR Despesa corrent +9 MEUR Despesa de capital +280 MEUR Aportacions de capital i préstecs 2 -15 MEUR Despesa corrent +2 MEUR Despesa de capital -263 MEUR Ap. de capital i préstecs Principals mesures de consolidació Es deixen de fer aportacions de capital a l’Institut Català de Finances per tal de reduir el seu impacte en el càlcul del dèficit SEC de la Generalitat Mesures transversals en matèria de personal aplicades per la Generalitat i l’Estat 1No inclou les despeses de personal de la SUR que s’han imputat a l’apartat de despeses transversals. a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC) 2Contribució 113 Monografies. 20 2016 5.3. Àmbit d’Universitats i Recerca 5.3.1. Descripció de l’àmbit d’Universitats i Rrecerca Les competències La Secretaria d’Universitats i Recerca (en endavant SUR) és el principal òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya, en la presa de decisions en els àmbits d’universitats i recerca. Les competències de la Generalitat en els àmbits d’universitats i recerca estan detallades en els articles 158 i 172 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits: a) Coordinació i organització del sistema Universitari: concretament en la programació i la coordinació del sistema universitari català i dels procediments d’accés a les universitats i en la creació d'universitats públiques i l'autorització de les privades. b) Finançament de les Universitats: pel que fa al finançament propi de les universitats i, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari. c) Retribucions del personal docent i investigador: pel que fa a la fixació del règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l'establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. d) Beques i ajuts a l’estudi: la Generalitat té competència per regular i gestionar un sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, en la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. Les competències compartides entre la Generalitat i l’Estat són principalment les de regulació (dels requisits per a la creació i el reconeixement d'universitats i centres universitaris i l'adscripció d'aquests centres a les universitats, del règim d’accés a les universitats o del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari) i d’avaluació i garantia de la qualitat i de l’excel·lència de l'ensenyament universitari i del personal docent i investigador. Per últim, la Generalitat té la competència executiva sobre l'expedició dels títols universitaris oficials. 114 Monografies. 20 2016 En l’àmbit de recerca la Generalitat té competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca propis i als projectes que finança, que inclou en tot cas: a) L'establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l'avaluació dels projectes. b) L'organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l'acreditació dels centres i les estructures situades a Catalunya. c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. d) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. La difusió de la ciència i la transferència de resultats. Per últim, comparteix amb l’Estat les competències relatives a l’establiment dels criteris de col·laboració entre l'Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació. L’adscripció de les competències en matèria d’universitats i recerca entre 2003 i 2014, ha anat variant amb les successives reorganitzacions institucionals que la Generalitat de Catalunya. Des de 2003 i fins a maig de 2006 aquestes competències les exerceix el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI). El maig de 2006, amb la reestructuració del Govern, es suprimeix aquest Departament i les competències d’universitats i recerca s’integren en el Departament d’Educació. Després de les eleccions de novembre de 2006, el nou Govern crea el Comissionat per a Universitats i Recerca dins del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Per últim, després de les eleccions de novembre de 2010 es suprimeix el Comissionat per a Universitats i Recerca i es crea la Secretaria d’Universitats i Recerca que s’integra dins del Departament d’Economia i Coneixement. Les entitats Atès que l’adscripció d’entitats es fa a nivell departamental, la Secretaria d’Universitats i Recerca formalment, no té cap entitat adscrita. Si bé, hi ha 24 entitats del sector públic dependents del Departament d’Economia i Coneixement que es relacionen amb la Generalitat a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Prèviament a descriure les entitats que es relacionen amb la Generalitat a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca, cal esmentar que no s’inclouen tots els centres de recerca de la Generalitat 115 Monografies. 20 2016 ja que en alguns casos l’adscripció és amb el departament que té les competències del seu àmbit d’investigació. Per exemple els centres que desenvolupen recerca en l’àmbit de la Salut estan adscrites al Departament de Salut i les que duen a terme recerca agroalimentària al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca 24 entitats del sector públic de la Generalitat: Dues entitats de dret públic: l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca(AGAUR) i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) La Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (ICERCA) que gestiona els centres de recerca de Catalunya (centres CERCA) 21 centres de recerca (10 consorcis i 11 fundacions) que realitzen recerca en els diferents àmbits Composició de la despesa L’any 2014 la Secretaria d’Universitats i Recerca té 163 dotacions de personal estructural i la seva despesa és de 1.057 milions, que es destinen als següents programes: el 72,1% a Educació universitària, el 18,9% a la política de Recerca i desenvolupament, el 8% a Beques i ajuts a universitats i recerca, i l’1% a Direcció i administració generals. Gràfic 5.14. Composició de la despesa per programes 2014. SUR Educació universitària, 762 MEUR, 72,1% Recerca i desenvolupament, 199 MEUR, 18,9% Beques i ajuts a l'estudi, 85 MEUR, 8% Direcció i administració generals, 10 MEUR, 1% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina a: 116 el 91,5% a transferències corrents, el 5,3% a transferències de capital, Monografies. 20 2016 el 2,5% a són aportacions de capital a entitats del sector públic, i el 0,8% a despeses corrents de béns i serveis (4 milions) i inversions reals (4 milions). Gràfic 5.15. Composició de la despesa per capítols 2014. SUR Despeses corrents de béns i serveis, 4 MEUR, 0,4% Transferències corrents 967 MEUR, 91,5% Inversions reals, 4 MEUR, 0,4% Transferències de capital, 56 MEUR, 5,3% Aportacions de capital i préstecs, 26 MEUR, 2,5% Font: Generalitat de Catalunya. 5.3.2. Evolució de la despesa en universitats i recerca En aquest apartat s’analitza l’evolució de la despesa de la Direcció General d’Universitats i la Direcció General de Recerca, centres directius competents en els àmbits d’universitats i recerca, ja que no ha estat possible reconstruir una sèrie homogènia de la despesa de la Secretaria d’Universitats i Recerca. La resta de despeses de la Secretaria d’Universitats i Recerca s’han inclòs en l’apartat de despeses transversals de la Generalitat. Gràfic 5.16. Evolució de la despesa en universitats i recerca. SUR 1.600 1,00 1.400 0,80 1.200 1.000 0,60 800 0,40 600 400 0,20 200 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014, la despesa en universitats i recerca ha augmentat 117 Monografies. 20 2016 2013 2014 un 62,8%, passant dels 643 milions de 2003 als 1.046 milions de 2014. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa s’ha multiplicat per dos fins als 1.389 milions de 2010. A partir de 2010 la despesa en universitats i recerca es comença a ajustar, l’ajust més gran es produeix l’any 2011 mentre que la resta d’anys l’ajust és menor, de tal manera que des de 2010 a 2014 la reducció de despesa és de 343 milions. L’any 2004 es fa una aportació de capital extraordinària de 709 milions a les universitats per eixugar el seu deute. Quadre 5.12. Evolució de la despesa en universitats i recerca. SUR 2003 MEUR 643 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,42 2004 1.458 815 126,9 0,90 2005 881 -577 -39,6 0,50 2006 1.009 128 14,5 0,53 2007 1.039 31 3,0 0,51 2008 1.176 137 13,2 0,56 2009 1.331 155 13,2 0,66 2010 1.389 58 4,3 0,68 2011 1.127 -262 -18,9 0,56 2012 1.091 -36 -3,2 0,56 2013 1.022 -69 -6,3 0,53 2014 1.046 25 2,4 0,53 2003-2010 - 746 116,1 - 2010-2014 - -343 -24,7 - 2003-2014 - 404 62,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Gràfic 5.17. Despesa en universitat i recerca per habitant. SUR 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 Monografies. 20 2016 2008 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 118 2007 2009 2010 2011 2012 2013 2014 La despesa en universitats i recerca per habitant passa de 96 euros el 2003 a 139 euros el 2014, en termes reals representa un increment del 12%. Quadre 5.13. Despesa en universitat i recerca per habitant. SUR (EUR per habitant) Nominal Real 2003 96 96 2004 214 206 2005 126 117 2006 141 127 2007 144 124 2008 160 136 2009 178 149 2010 185 151 2011 149 119 2012 144 110 2013 135 104 2014 139 107 % de variació 2003-2010 93 57 % de variació 2010-2014 -25 -29 % de variació 2003-2014 45 12 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Tot seguit es descriu l’evolució de les principals partides de despesa que determinen aquesta evolució. 5.3.3. Finançament de les universitats públiques El finançament de les universitats públiques inclou el finançament ordinari, que en bona part es destina a finançar la despesa de personal, i els recursos condicionats a objectius. Aquestes dues despeses representen de mitjana el 86% de les transferències a universitats. Les despeses de funcionament ordinari es distribueixen a través del model de finançament de les universitats públiques que està dissenyat per assignar els recursos en base a indicadors i fórmules objectives i és d’aplicació des de 20028. La seva finalitat és reduir al màxim la discrecionalitat en l’assignació dels recursos fixant objectius comuns 8El model es dissenya a partir de la Moció 27/VI, de 8 de juny de 2000, del Parlament de Catalunya 119 Monografies. 20 2016 per a totes les universitats, per tal de garantir la transparència i la igualtat entre els estudiants del sistema públic. L’any 2003 s’aprova la Llei d’Universitats Catalana9 (en endavant LUC) que estableix en la disposició final segona que la Generalitat ha d’augmentar la dotació assignada al finançament de les universitats públiques, dins del període 2003-2010, fins arribar a un increment real mínim del 30% de la dotació pressupostada del 2002. L’any 2006 s’ aprova el Pla de millora del finançament universitari10 que estableix un escenari financer pel període 2007-2010. Aquest escenari inclou una dotació addicional de recursos a distribuir entre les universitats en funció de l’assoliment d’objectius estratègics en l’àmbit de la recerca, la docència i la gestió11 i preveu una millora de l’escenari LUC fixant com a objectiu un creixement real del finançament del 65,5%. El Pla és d’aplicació a partir de 2007 i una vegada esgotada la seva vigència s’ha mantingut un fons de recursos condicionat a l’assoliment d’objectius. Gràfic 5.18. Evolució finançament de les universitats públiques. SUR 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Tot i el creixement del finançament de les universitats en aquest període, atesa la conjuntura econòmica i el seu impacte en les finances Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya. Acord de Govern de 10 d’octubre de 2006 sobre el Pla de finançament per a la millora de les universitats públiques catalanes”. 11 El fet que es condicioni una part de recursos a la consecució d’objectius en l’àmbit universitari no és nou, ja que ja es fa en els contractes programa de les Universitats Públiques. La novetat és el fet que s’incorpora al finançament de les universitats públiques un fons addicional, la distribució del qual està condicionat a l’assoliment d’objectius relacionats amb l’activitat que desenvolupen. 9 10 120 Monografies. 20 2016 2014 públiques, en termes reals no es va poder complir estrictament l’escenari de finançament previst l’any 2006. Si bé, entre 2003 i 2010 el finançament ordinari de les universitats públiques, en termes reals, incrementa un 37,2%, superant l’escenari fixat a la LUC. El gràfic 5.18 mostra l’evolució de la despesa meritada del finançament de les universitats públiques entre 2003 i 2014. L’evolució d’aquesta despesa entre 2003 i 2010 s’explica per les millores en el finançament de les universitats que s’han anat produint durant aquest període. L’any 2003 la despesa en el finançament de les universitats era de 524 milions, a partir d’aquest any va augmentar un 68,4% fins als 883 milions de 2010. Quadre 5.14. Evolució finançament de les universitats públiques. SUR 2003 MEUR 524 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,35 2004 572 48 9,2 0,35 2005 606 34 6,0 0,35 2006 662 55 9,1 0,35 2007 742 80 12,1 0,36 2008 803 61 8,2 0,38 2009 892 89 11,1 0,44 2010 883 -9 -1,1 0,43 2011 746 -137 -15,5 0,37 2012 672 -74 -9,9 0,34 2013 665 -7 -1,1 0,34 2014 664 0 0,0 0,34 2003-2010 - 359 68,4 - 2010-2014 - -218 -24,7 - 2003-2014 - 140 26,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant el procés de consolidació fiscal, els recursos destinats al finançament de les universitat s’han reduït un -24,7% (218 milions) fins als 664 milions de 2014. L’ajust de la transferència a les universitats, s’inicia l’any 2010, amb una reducció de 9 milions, i s’intensifica l’any 2011 amb una reducció de 137 milions, continua l’any 2012 amb una reducció 74 milions i l’any 2013, 7 milions. Aquestes reduccions de la transferència a les universitats han anat acompanyades d’un seguit de mesures, per ajudar a les universitats a assumir els nous nivells de despesa. Algunes de les mesures han estat adoptades a nivell estatal i algunes a nivell de la Generalitat: 121 Monografies. 20 2016 Mesures que redueixen la despesa de les universitats i permeten reduir la transferència de la Generalitat a les universitats: a) Per part de l’Estat: reducció general de les retribucions del 5%12a partir de juny de 2010 amb recurrència l’any 2011, i supressió de la paga extraordinària del mes de desembre13 el 2012. b) Per part de la Generalitat; l’any 2013 i 2014 la Generalitat manté la reducció de la paga extraordinària. Mesures que incrementen els ingressos de les universitats i permeten reduir la transferència de la Generalitat a les universitats: a) Per part de l’Estat: ampliació dels límits d’increments dels preus públics universitaris, l’any 2012. b) Per part de la Generalitat: aplicació l’any 2012 de l’augment màxim dels preus púbics universitaris, permès en la normativa estatal14, seguint el principi de corresponsabilitat dels usuaris, marcat per la Llei de Pressupostos per al 2012. Aquestes mesures tenen impacte l’any 2012 i també el 2013. En paral·lel, el mateix any, el Govern de la Generalitat aprova destinar el 25% dels recursos recaptats addicionalment en les matrícules dels estudis de grau i de primer i segon cicle per les universitats públiques i la Universitat Oberta de Catalunya, a les Beques Equitat, amb la finalitat que la major corresponsabilitat dels estudiants en el cost dels estudis sigui compatible amb els criteris d’equitat. Al llarg de tot el període analitzat, el finançament de les universitats ha augmentat en 140 milions, però ha reduït lleugerament el seu pes Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic 13 Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2012 incloïen la reducció de les retribucions dels treballadors públics en un 5%. Quan l’Estat aprova el RDL 20/2012, de 13 de juliol que suprimeix la paga extraordinària del mes de desembre la Generalitat tira enrere la reducció prevista en els seus pressupostos. 14 El 20 d’abril l’Estat aprova el Real Decret Llei 14/2012, que inclou entre les mesures previstes de racionalització de la despesa de l’àmbit d’Ensenyament l’increment de les taxes universitàries per aproximar els preus públics als costos derivats de la prestació de serveis. Amb l’aprovació del Decret 77/2012, de 10 de juliol, la Generalitat estableix els nous preus acadèmics aplicant l’increment màxim permès en la normativa estatal. 12 122 Monografies. 20 2016 sobre el PIB, situant-lo en valors al voltant del 0,3%. Tanmateix, des del punt de vista de la despesa universitària, el finançament de 2014 no és comparable al de 2003, perquè la contribució actual dels estudiants és superior. Si l’evolució del finançament es posa en relació amb l’evolució dels alumnes i dels professors, s’observa que l’increment de finançament ha estat molt superior a l’increment del nombre de professorat en el conjunt del període i encara més del nombre d’alumnes, els quals han disminuït des de 2005 fins a 2010. Gràfic 5.19. Evolució del finançament de les universitats i dels estudiants i els professors en Equivalència a Temps Complert (ETC). SUR (2003=100) (MEUR) 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 2003 2004 2005 Estudiants ETC 2006 2007 Professors ETC 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Finançament Universitats Font: Generalitat de Catalunya. Si el finançament ordinari i per objectius de les universitats públiques es posa en relació amb el nombre d’alumnes es pot observar com es passa d’un finançament de 4.059 euros per estudiant ETC l’any 2003, a 7.292 euros per estudiant ETC l’any 2009 i a 4.800 euros per estudiant l’any 2014. L’important increment de 2009, s’explica tant per l’increment de finançament com per la davallada en el nombre d’alumnes. La davallada de finançament a partir de 2010 s’explica bàsicament per les mesures de personal i a partir de 2012 per les mesures de personal i per l’increment dels preus públics de la matrícula universitària que ha de pagar cada estudiant. 123 Monografies. 20 2016 2014 Gràfic 5.20. Finançament de les universitats per estudiant ETC. SUR 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 2003 2004 2005 €/estudiant ETC (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 €/estudiant ETC (real) Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 5.15. Finançament de les universitats per estudiant ETC. SUR (EUR per habitant) Nominal Real 2003 4.059 4.059 2004 4.497 4.335 2005 4.834 4.473 2006 5.359 4.826 2007 6.067 5.235 2008 6.569 5.579 2009 7.292 6.123 2010 6.728 5.483 2011 5.449 4.332 2012 4.774 3.661 2013 4.775 3.655 2014 4.800 3.699 % de variació 2003-2010 66 35 % de variació 2010-2014 -29 -33 % de variació 2003-2014 18 -9 Font: Generalitat de Catalunya. Per mantenir la comparativa amb la resta de polítiques també es presenta la informació per habitant. La despesa per habitant en el finançament de les universitats ha passat dels 78 euros per habitant de 2003 als 88 euros per habitant de 2014 en termes nominals, però en termes reals, descomptant l’efecte dels preus, s’ha reduït un 13%. 124 Monografies. 20 2016 2013 2014 Gràfic 5.21. Finançament de les universitats per habitant. SUR 140 120 100 80 60 40 20 0 2003 2004 2005 €/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 €/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Quadre 5.16. Finançament de les universitats per habitant. SUR (EUR per habitant) Nominal Real 2003 78 78 2004 84 81 2005 87 80 2006 93 84 2007 103 89 2008 109 93 2009 119 100 2010 118 96 2011 99 79 2012 89 68 2013 88 67 2014 88 68 % de variació 2003-2010 50 22 % de variació 2010-2014 -25 -29 % de variació 2003-2014 13 -13 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 125 Monografies. 20 2016 2013 2014 5.3.4. Resta de despeses corrents de l’àmbit d’Universitats La resta de despeses corrents de l’àmbit d’Universitats inclouen la transferència a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca per a la política de beques15, altres transferències a les universitats per a programes específics com el Serra Húnter o el PROFOR, i transferències a entitats com al Consorci Escola Tècnica d’Igualada, al Consorci de Serveis Universitàris o a l’Escola Industrial de Barcelona. Gràfic 5.22. Resta despeses corrents. SUR 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. El quadre 5.17 mostra l’evolució de la resta de despeses corrents de la Direcció General d’Universitats. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa ha augmentat en 124 milions, passant dels 23 milions de 2003 als 147 milions de 2010. A partir d’aquest any la despesa segueix augmentant un 5,4%, fins als 155 milions de 2014. La major part dels recursos que es transfereixen a l’AGAUR són els que l’Administració General de l’Estat transfereix a la Generalitat de Catalunya en concepte de beques i ajuts a l’estudi. No es disposa d’una sèrie de despesa o ingressos per aquest concepte, però de mitjana durant el període la transferència és d’uns 50 milions. 15 126 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 5.17. Resta despeses corrents. SUR 2003 MEUR 23 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 54 31 137,6 0,03 2005 55 2 3,0 0,03 2006 130 75 135,2 0,07 2007 75 -55 -42,4 0,04 2008 112 37 49,3 0,05 2009 128 16 14,1 0,06 2010 147 19 14,6 0,07 2011 146 0 -0,2 0,07 2012 196 50 34,2 0,10 2013 163 -33 -17,0 0,08 2014 155 -8 -5,2 0,08 2003-2010 - 124 547,2 - 2010-2014 - 8 5,4 - 2003-2014 - 132 582,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Per la seva importància estratègica i pel seu baix cost destaca el Programa Serra Húnter (en endavant SHP). Aquest programa, cofinançat conjuntament entre la Generalitat i les universitats públiques, dota a les universitats d’un sistema addicional de contractació de personal docent més flexible i internacional. L’objectiu del programa és facilitar la incorporació a les universitats públiques catalanes de personal docent i investigador altament qualificat i amb mèrits homologables als dels estàndards internacionals, per tal de reforçar l’obertura social i la internacionalització de les universitats. Cada any el Govern de la Generalitat determina el nombre de contractacions de professorat que poden fer les universitats per aquesta via i aquestes decideixen les característiques dels contractes del SHP. Durant la primera fase del programa, entre 2005 i 2010 es van contractar 428 professors permanents. El programa es va iniciar l’any 2005 amb una despesa d’1 milió, a partir d’aquest moment la despesa ha anat creixent fins als 8 milions de 2010. Entre 2010 i 2012 el programa segueix amb la mateixa estructura que els anys precedents per iniciar, a partir de 2012, la segona fase del programa que preveu la incorporació de 500 nous professors entre 2012 i 2020. Tal i com es pot veure en el quadre 5.18, la despesa del SHP entre 2010 i 2014 s’ha mantingut més o menys constant al voltant dels 9-8 milions. 127 Monografies. 20 2016 Gràfic 5.23. Evolució de les despeses en el Programa Serra Húnter. SUR 10 0,005 8 0,004 6 0,003 4 0,002 2 0,001 0 0,000 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 5.18. Evolució de les despeses en el Programa Serra Húnter. SUR 2005 MEUR 1 Variació (MEUR) 1 Variació (%) ns % del PIB 0,000 2006 2 1 ns 0,001 2007 4 2 ns 0,002 2008 4 1 24,6 0,002 2009 7 3 57,1 0,003 2010 8 1 20,8 0,004 2011 9 0 5,4 0,004 2012 9 0 -0,5 0,004 2013 9 0 -0,8 0,005 2014 8 -1 -9,9 0,004 2005-2010 - 8 ns - 2010-2014 - -1 -6,3 - 2005-2014 - 7 ns - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 5.3.5. Transferències de capital de l’àmbit d’Universitats Les transferències de capital de l’àmbit d’Universitats es destinen principalment a les universitats per a finançar la seva inversió en infraestructures. L’any 2003 la despesa de la Direcció General d’Universitats era de 22 milions, aquesta despesa es va multiplicar per 6 fins als 130 milions de 2010, durant la vigència del Pla d’Inversions Universitàries 2001128 Monografies. 20 2016 2006, que es finançava amb transferències de caràcter pluriennal a les universitats. L’augment de despesa de 2010 s’explica per que aquell any es va transferir a les universitats 86 milions procedents de recursos de l’Estat16. Gràfic 5.24. Transferències de capital a les universitats. SUR 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. La reducció de despesa que es produeix entre 2010 i 2014 respon a un alentiment en l’execució de les obres, però també a un canvi en el sistema de finançament de les inversions de les universitats. El nou Pla d’Inversions universitàries 2007-2013 incorpora, com a principal novetat, que una part de la inversió l’executi ICF equipaments, (un ens instrumental de la Generalitat que actualment s’ha integrat a Infraestructures de Catalunya) que recuperarà la inversió mitjançant el cobrament d’uns lloguers periòdics durant, de mitjana, 29 anys. L’any 2010, atenent a les dificultats financeres de la Generalitat, es modifica el Pla per incrementar el nombre d’actuacions que es faran a través de l’ens instrumental per allisar les necessitats financeres en el temps i, d’altra banda, es complementa amb altres fonts de finançament com els préstecs del Programa de Campus d’Excel·lència Internacional17. 16Concretament per la participació de les universitats en el programa campus d’excel·lència Internacional i pels recursos per a inversions derivats de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 17El programa campus d’excel·lència internacional consisteix en què l’AGE concedeix un préstec que inclou un període de carència i que s’ha de destinar a finançar els projectes d’inversions escollits. Per a més informació veure: http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/areaseducacion/universidades/convocatorias/entidades/campus-excelencia- 129 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 5.19. Transferències de capital a les universitats. SUR 2003 MEUR 22 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 35 13 59,5 0,02 2005 64 29 84,3 0,04 2006 73 9 13,6 0,04 2007 72 -1 -0,9 0,04 2008 77 5 6,6 0,04 2009 92 15 19,8 0,05 2010 130 37 40,3 0,06 2011 49 -81 -62,5 0,02 2012 27 -21 -43,4 0,01 2013 20 -8 -27,7 0,01 2014 21 1 5,6 0,01 2003-2010 - 108 493,1 - 2010-2014 - -109 -83,8 - 2003-2014 - -1 -4,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 5.3.6. Aportacions de capital a les universitats públiques i a entitats de l’agrupació Durant els anys 2004 i 2005 la Generalitat va assumir el deute de les universitats públiques que s’havia generat durant l’anterior pla d’inversions universitàries. Aquesta operació va suposar una injecció de capital de 709 milions l’any 2004 i de 33 milions l’any 2005. Les aportacions que apareixen a partir de 2010 són aportacions a fons patrimonials d’agències (AQU Catalunya i AGAUR) i a fons propis dels consorcis, per finançar les despeses d’inversió d’aquestes entitats. internacional.html). 130 Monografies. 20 2016 Gràfic 5.25. Aportacions de capital i préstecs. SUR 800 0,50 700 0,40 600 500 0,30 400 0,20 300 200 0,10 100 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 5.20. Aportacions de capital i préstecs. SUR 2003 MEUR 0,0 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,00000 2004 709,1 709,1 - 0,43580 2005 33,2 -675,9 -95,3 0,01898 2006 0,1 -33,1 -99,8 0,00004 2007 0,2 0,1 115,6 0,00008 2008 0,1 -0,1 -56,3 0,00004 2009 0,2 0,1 133,3 0,00009 2010 2,5 2,3 ns 0,00122 2011 1,8 -0,7 -29,2 0,00088 2012 1,2 -0,6 -32,5 0,00060 2013 5,5 4,4 ns 0,00286 2014 5,0 -0,6 -10,3 0,00253 2003-2010 - 2,5 ns - 2010-2014 - 2,5 ns - 2003-2014 - 5,0 ns - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 5.3.7. Evolució de la despesa en recerca En aquest apartat es considera com a despesa en recerca l’evolució de la despesa liquidada de la Direcció General de Recerca (en endavant, 131 Monografies. 20 2016 2014 DGR), centre directiu competent en aquest àmbit. L’any 2014 la despesa en recerca és de 201 milions, que es distribueix en els següents capítols de despesa: el 72,2% en transferències corrents, el 17,3% en transferències de capital, l’10,6% restant en aportacions de capital a entitats del sector públic, i (17 milions) i préstecs dins i fora del sector públic (4 milions). Gràfic 5.26. Composició del pressupost de la DG Recerca el 2014. SUR Transferències corrents, 145 MEUR, 72,2% Transferències de capital, 35 MEUR, 17,3% Aportacions de capital i préstecs, 21 MEUR, 10,6% Font: Generalitat de Catalunya. Atenent al detall de la despesa es pot concloure que l’activitat de la Direcció General de Recerca es centra en: El finançament dels centres de recerca (157 milions): tant la seva despesa corrent com de capital i fons propis. Impulsar la carrera investigadora18 (29 milions): mitjançant transferència de recursos (corrents, de capital i aportacions a fons propis) a l’AGAUR. Finançar la recerca de les universitats (15 milions). L’any 2003 la Generalitat destina a recerca 74 milions, el que representa el 0,05% del PIB d’aquell any. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa augmenta un 207,3% fins assolir els 227 milions de l’any 2010. A partir d’aquest any, la despesa en recerca es redueix en 26 milions fins als 201 milions de 2014, any en què aquesta despesa ha 18La Direcció General de Recerca té entre les seves competències planificar la formació i el desenvolupament professional del personal investigador i de suport a la recerca. Amb aquest objecte cada any transfereix recursos a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitats i de Recerca (AGAUR). L’any 2014 aquesta direcció general transfereix a l’AGAUR 29 milions (28,7 milions en transferències corrents, 0,7 milions en transferències de capital i 0,07 milions com aportació de capital). 132 Monografies. 20 2016 representat el 0,1% del PIB. Els trets destacables de l’evolució d’aquesta despesa són: Durant aquests dotze anys la despesa ha crescut en 127 milions a raó d’un 9,5% anual acumulat, molt superior al ritme de creixement de la resta de despeses departamentals (4%). El ritme de creixement d’aquesta despesa s’ha vist frenat durant el procés de consolidació fiscal però a un ritme menor que el del conjunt de la despesa departamental (-3% front al -5,4%). La importància que s’ha donat a aquesta despesa s’observa tant en l’evolució que ha tingut el seu pes sobre el PIB -passant de representar un 0,05% a un 0,10%-, com respecte el conjunt de les despeses departamentals, passant d’un pes del 0,52% a un del 0,91%. Gràfic 5.27. Evolució de la despesa de la DG Recerca. SUR 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 133 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 5.21. Evolució de les despeses de la DG Recerca. SUR 2003 MEUR 74 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,05 2004 88 14 19,0 0,05 2005 122 34 38,1 0,07 2006 143 22 18,1 0,08 2007 150 6 4,3 0,07 2008 184 34 22,9 0,09 2009 218 34 18,6 0,11 2010 227 9 4,1 0,11 2011 184 -43 -18,9 0,09 2012 194 9 5,0 0,10 2013 169 -25 -12,9 0,09 2014 201 33 19,4 0,10 2003-2010 - 153 207,3 - 2010-2014 - -26 -11,4 - 2003-2014 - 127 172,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. A partir de 2001 la Generalitat inicia una nova política orientada a l’impuls dels centres de recerca per tal de posar el focus de la gestió i funcionament dels centres en l’activitat de recerca, com ja es feia en altres centres, com l’IRTA i l’IFAE. Per fer-ho s’apliquen criteris que afegeixen flexibilitat al seu funcionament i en la presa de decisions. La nova forma de gestió i presa de decisions s’adopta directament en els centres de nova creació. Aquesta transformació en la forma de concebre els centres de recerca a Catalunya ha adonat lloc al que es coneix amb el nom de sistema de centres CERCA19 que es caracteritza per: Concepció dels centres de recerca com a organismes independents amb personalitat jurídica pròpia. Aplicació d’un model de gestió privada en base a una programació pluriennal de l’activitat. Dimensionament de la plantilla del personal investigador per tenir impacte internacional. Desenvolupament de recerca orientada a l’impacte científic. 19 Es pot consultar el detall dels centres CERCA a: http://cerca.cat/alfabetic/ 134 Monografies. 20 2016 Un finançament estructural estable. Assessorament i avaluació periòdica d’un comitè científic internacional d’alt nivell. Els centres CERCA estan finançats parcialment per la Generalitat a través de la Direcció General de Recerca -que aporta de mitjana el 61% del finançament que reben de la Generalitat- i de la resta de departaments. El gràfic 5.28 i el quadre 5.22 mostren l’evolució del finançament dels centres CERCA per part dels departaments de la Generalitat des de l’any 200920. Entre 2009 i 2014 el finançament d’aquests centres s’ha mantingut constant al voltant dels 100 milions. Als centres CERCA els hi ha estat d’aplicació la normativa bàsica de l’Estat en matèria de retribucions, com és la reducció del 5% de les retribucions de 2010 i la supressió de la paga extra de 2012. Però com que els centres CERCA disposen d’autonomia financera (en virtut del que s’estableixen la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres de 2011, la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financers i administratives i de creació de l’Impost sobre les estades en establiments turístics, i la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives i del sector públic) l’ajust de la supressió de la paga extra del 2013 i 2014, es va dur a terme descomptant de la subvenció dels centres la part equivalent a una paga extraordinària. Gràfic 5.28. Evolució del finançament dels centres CERCA. SUR 0,05 101 0,05 0,05 97 0,05 0,05 93 0,05 0,05 89 2009 MEUR 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 20 No es disposa d’informació d’anys anteriors, en termes homogenis. 135 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 5.22. Evolució del finançament dels centres CERCA. SUR 2009 MEUR 97 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,05 2010 96 -1 -1,3 0,05 2011 100 5 4,9 0,05 2012 99 -2 -1,7 0,05 2013 97 -2 -1,5 0,05 2014 99 1 1,4 0,05 2003-2010 - - - - 2010-2014 - 3 3,0 - 2003-2014 - - - - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 5.3.8. El resultat SEC de les universitats i les entitats adscrites a l’àmbit d’Universitats i Recerca En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les universitats i de les entitats que s’han relacionat amb la Generalitat a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca d’acord amb el sistema europeu de comptes (en endavant, entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat. Resultat SEC de les universitats públiques En l’apartat 5.3.3 i 5.3.5 s’ha explicat que entre 2010 i 2014 les universitats han deixat de rebre de la Generalitat 327 milions entre transferències corrents i de capital. Aquests ajust de despesa s’ha concentrat l’any 2011 (-218 milions), atès que els anys següents, si bé les transferències s’han seguit reduint, també s’han posat en funcionament mesures encaminades a ajudar a les universitats a ajustar la seva despesa al nou nivell d’ingressos així com proporcionar a les universitats ingressos addicionals. Totes aquestes mesures han tingut un reflex en el resultat en termes SEC de les universitats i per tant en el càlcul del dèficit de la Generalitat. Tal i com es pot veure al gràfic 5.29, el resultat de les universitats ha passat d’un superàvit de 57 milions el 2010 a un de 36 milions el 2014. L’any 2011 les universitats van tancar amb un dèficit en termes SEC de 100 milions, amb un empitjorament del seu resultat de 157 milions. Si es té en compte que els ingressos que reben de la Generalitat es van reduir en 218 milions, les universitats van ajustar en uns 61 milions la seva despesa. A partir de 2012, any en què es comencen a aplicar mesures encaminades a ajudar a les universitats a absorbir la caiguda 136 Monografies. 20 2016 d’ingressos, el seu dèficit s’ha anat reduint fins als 36 milions de superàvit de l’any 2014. Gràfic 5.29. Resultat SEC de les Universitats públiques. SUR 80 60 40 20 0 -20 -40 -60 -80 -100 -120 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Quadre 5.23. Resultat SEC de les Universitats públiques. SUR 2010 MEUR 57 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 -100 -157 -275,4 2012 -63 37 -37,0 2013 -61 2 -3,2 2014 36 97 -159,0 2010-2014 - -21 -36,8 2010-2014 acumulat - -416 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. El resultat SEC de les entitats adscrites a l’àmbit d’Universitats i Recerca L’any 2014 la Secretaria d’Universitats i Recerca té adscrites 30 entitats que contribueixen amb el seu resultat al dèficit de la Generalitat de Catalunya. Aquest llistat inclou totes les entitats del sector públic excepte el Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Consorci Institut de Geomàtica, el Consorci Centre de Visió per Computador i el Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics d’Enginyeria que tot i ser entitats del sector públic no han estat classificades com entitats APSEC. S’han classificat com entitats APSEC, tot i no ser entitats del sector públic, el Consorci Escola Tècnica d’Igualada, la Fundació Parc 137 Monografies. 20 2016 Científic de Barcelona, el Consorci Centre d’Estudis Demogràfics, el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya, la Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia, la Fundació Observatori de l’Ebre, el Consorci Escola Industrial de Barcelona, la Fundació Autònoma Solidària, la Fundació Bosch i Gimpera i la Cultura Innovadora i científica UB, SL. Tal i com es pot veure al gràfic 5.30, el resultat de les entitats ha passat d’un dèficit d’11 milions l’any 2010 a un superàvit de 15 milions l’any 2014. Aquesta reducció en el dèficit de les entitats d’universitats i recerca s’explica pel conjunt de mesures que s’han aplicat a les empreses que han permès obtenir guanys d’eficiència. Gràfic 5.30. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. SUR 20 15 10 5 0 -5 -10 -15 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. El dèficit de l’any 2010 s’explica pel dèficit del Consorci Institut d’Investigacions biomèdiques August Pi i Sunyer. La millora del resultat de 2011 l’explica el superàvit de l’AGAUR. L’any 2012 l’AGAUR també tanca l’exercici amb superàvit, si bé aquest es veu compensat pel dèficit de la Fundació Institut de Ciències Fotòniques i del Parc Científic. L’any 2013 s’observa una millora generalitzada en el resultat de totes les entitats que encara és més gran en l’exercici 2014, any en què diferents entitats tanquen amb superàvits, com el Parc Científic de Barcelona, el Centre de Regulació Genòmica o l’Institut Català d’Investigació Química. 138 Monografies. 20 2016 Quadre 5.24. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. SUR 2010 MEUR -11 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 6 17 -154,5 2012 -7 -13 -216,7 2013 -1 6 -85,7 2014 15 16 -1.600,0 2010-2014 - 26 -236,4 2010-2014 acumulat - 57 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 5.4. Principals variacions de la despesa en l’àmbit d’Universitats i Recerca i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal Entre 2003 i 2010 la despesa en universitats i recerca s’ha duplicat, amb un augment de 746 milions d’euros que representa el 6% de l’increment de despesa de tots els departaments de la Generalitat. El 79% de l’increment es produeix en la despesa de l’àmbit d’Universitats i el 21% en el de Recerca. Els principals augments s’han produït a: 139 Les transferències corrents expliquen el 81% de l’increment d’aquest període. Més de la meitat de l’augment s’explica per l’evolució del finançament de les universitats públiques, la resta per l’evolució de la despesa en beques i ajuts a l’estudi i les transferències en recerca Les despeses de capital expliquen un 16% de l’increment de despesa. Els augments més importants són en les transferències de capital a les universitats en el marc del Pla d’Infraestructures Universitàries i, en menor mesura, a centres de recerca Les aportacions de capital expliquen un 4% de l’augment de despesa, principalment les vinculades als centres de recerca Monografies. 20 2016 Quadre 5.25. Principals variacions de la despesa. SUR 2003-2010 MEUR Despeses corrents de béns i serveis Transferències corrents Finançament de les universitats Subtotal de despesa corrent Inversions reals % 2010-2014 % 2003-2014 Índex MEUR Índex MEUR -3 -85 0 0 15 0 -3 -83 % Índex -1 604 102 81 -234 -20 68 370 62 92 359 68 48 -218 -25 64 140 27 35 601 101 81 -234 -20 68 367 61 91 0 -100 0 0 - 0 0 - 0 Transferències de capital 118 261 16 -107 -66 31 11 23 3 Subtotal de despesa de capital 118 261 16 -107 -66 31 10 23 3 27 - 4 -1 -3 0 26 - 6 746 116 100 -343 -25 100 404 63 100 Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix en 343 milions d’euros, que representa el 46% de l’augment de despesa del període anterior i un 6% de l’ajust de la despesa departamental. Per àmbits d’actuació, el 93% de l’ajust (317 milions d’euros) els explica la despesa d’universitats i un 8% (26 milions) la despesa en recerca. Les despeses que més s’han reduït en aquest període són: Les transferències corrents, amb una reducció de 234 milions expliquen un 68% de l’ajust de la despesa. La reducció s’ha concentrat en el finançament de les universitats públiques, amb una reducció de 218 milions, ja que les diferents mesures retributives i de personal i l’increment de les taxes universitàries han permès reduir aquesta despesa. Addicionalment les universitats han hagut d’aplicar mesures de millora de l’eficàcia i l’eficiència per fer front als nous reptes d’un finançament minvant. Les transferències corrents de l’àmbit de Recerca s’han reduït en 23,8 milions. Les transferències de capital, amb una reducció de 107 milions, expliquen un 31% de la reducció de despesa. L’ajust s’ha produït en les transferències de capital a les universitats en el marc del Pla d’Infraestructures Universitàries 2007-2013 i respon a un alentiment en l’execució de les obres i a un canvi en el sistema de finançament de les inversions de les universitats. En resum, entre 2003 i 2014 la despesa d’universitats i recerca ha augmentat en 404 milions d’euros, que representa un augment de la despesa durant aquest període del 63% i explica un 5% de l’increment de la despesa departamental. Les principals variacions són: 140 Monografies. 20 2016 Les transferències corrents, amb un augment de 370 milions expliquen el 92% de l’increment de despesa. El finançament de les universitats públiques durant aquest període ha augmentant en 140 milions, la resta de transferències de l’àmbit d’Universitats, inclou la despesa en beques i ajuts a l’estudi, ha augmentat en 135 milions i les transferències corrents de l’àmbit de Recerca en 95 milions. Les aportacions de capital i préstecs han augmentat en 26 milions que representa el 6% de l’increment d’aquest període. Aquest augment de despesa respon principalment, a les aportacions a fons propis dels centres de recerca, que han augmentat en 21,2 milions d’euros. Les transferències de capital amb un augment d’11 milions expliquen un 3% de l’increment de despesa. Aquest augment s’ha produït en les transferències de capital als centres de recerca per fer inversions en infraestructures. Les transferències de capital a les universitats s’han situat al mateix nivell que el 2003. La despesa corrent de béns i serveis s’ha reduït en 3 milions d’euros i explica un -1% de l’augment de despesa per les mesures de racionalització d’aquestes despeses dutes a terme durant la consolidació. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat En termes acumulats des de 2010 les polítiques d’universitats i recerca han contribuït en 1.270 milions a l’esforç de consolidació fiscal per la banda de les despeses i pràcticament la totalitat de l’ajust es dur a terme l’any 2011. Gràfic 5.31. Composició de les variacions 2010-2014. SUR (MEUR) 50 0 -50 2011 2012 2013 -100 -150 -200 -250 -300 Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Font: Generalitat de Catalunya. 141 Monografies. 20 2016 Transferències corrents Transferències de capital Despesa total 2014 Quadre 5.26. Evolució de la despesa. SUR (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 3 0 0 1 0 1 594 1.198 1.047 1.017 972 964 524 883 746 672 665 664 597 1.199 1.048 1.018 973 964 0 0 0 0 0 0 Transferències de capital 45 163 66 53 31 56 Subtotal de despesa de capital 45 163 66 53 31 56 0 27 13 20 18 26 643 1.389 1.127 1.091 1.022 1.046 Variació interanual - - -262 -36 -69 25 Variació des de 2010 - - -262 -298 -367 -343 Variació acumulada des de 2010 - - -262 -560 -928 -1.270 Despeses corrents de béns i serveis Transferències corrents Finançament de les universitats Subtotal de despesa corrent Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Les reduccions més grans de despesa s’han concentrat en el finançament de les universitats públiques i les transferències de capital, si bé el seu impacte sobre les universitats ha estat molt inferior, perquè s’ha aconseguit una millora acumulada del seu resultat de 416 milions. Pel que fa a les entitats han contribuït amb el seu ajust d’activitat i les millores d’eficiència aplicades en 57 milions. Si es valora de forma conjunta l’esforç de la Generalitat en l’àmbit d’universitats i recerca, amb el de les universitats i les entitats, la contribució a la consolidació de l’àmbit d’Universitats i Recerca ha estat de 911 milions. Quadre 5.27. Contribució a la consolidació. SUR (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) 2010-2014 -1.270 57 Variació acumulada resultat SEC Universitats (c) -416 Contribució a la consolidació (a-b-c) -911 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 142 Monografies. 20 2016 Departament d’Economia i Coneixement Àmbit Universitats i Recerca Exercici 2014 1.057 MEUR 1 762 MEUR 199 MEUR 85 MEUR 10 MEUR 5% Educació universitària Recerca i desenvolupament Beques i ajuts a l’estudi Direcció i administració generals 163 *% total departaments Variació despesa 2003-2014 +63% 2003-2010 2010-2014 +746 MEUR -343 MEUR Contribució a l’increment 6%2 Contribució a la reducció 6%2 +601 MEUR Despesa corrent -234 MEUR Despesa corrent +118 MEUR Despesa de capital -107 MEUR Despesa de capital +27 MEUR Aportacions de capital -1 MEUR Aportacions de capital Principals mesures de consolidació Aplicació de les mesures retributives estatals i autonòmiques al personal de les universitats que han permès reduir els recursos del finançament de les universitats Augment de les taxes universitàries al màxim permès per la llei Creació d’un sistema de beques que garanteixen l’equitat en l’accés a les universitats i l’excel·lència Replantejament de les inversions incloses en el Pla d’Infraestructures Universitàries i la forma de finançar la inversió Millora l’eficàcia i l’eficiència dels servis acadèmics, científics i de gestió de les universitats amb la creació del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) Es correspon amb la despesa liquidada de la Secretaria d’Universitats i Recerca de 2014. No inclou les despeses de personal, atès que estan imputades a la Secretaria General del Departament d’Economia i Coneixement i en la monografia s’han inclòs en l’apartat de despeses transversals. 2 Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC) 1 143 Monografies. 20 2016 6. Departament d’Ensenyament En aquest apartat es descriu el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament d’Ensenyament. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa del Departament d’Ensenyament, de l’evolució dels ingressos finalistes i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. Sempre que ha estat possible les dades de despesa han estat corregides per tal d’aproximar el criteri de meritació de la despesa. En el primer punt es descriu el Departament d’Ensenyament de l’any 2014, les competències, l’estructura i la composició de la despesa durant el 2014. En el segon punt es descriu l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 amb competències homogènies de 2014. La primera part inclou una descripció del context a partir dels principals indicadors del sector i dels principals canvis normatius que més han impactat en l’evolució de la despesa. En la segona part s’explica l’evolució de les principals partides de despesa ja sigui per importància en volum o en rellevància durant el procés de consolidació fiscal i s’expliquen les principals mesures que s’han dut a terme. En el tercer punt es descriu l’evolució de les transferències finalistes d’altres administracions i en el punt quart es descriu l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i s’explica quines són les mesures més rellevants aplicades per aquestes. Finalment, en el punt cinquè es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en el Departament d’Ensenyament de l’exercici 2011 al 2014. 144 Monografies. 20 2016 6.1. Descripció del Departament d’Ensenyament l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en l’àmbit de l’ensenyament estan detallades a l’article 131 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en: a) Ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació infantil. Aquesta competència inclou, entre d’altres, regular els òrgans de participació i consulta dels sectors afectats, determinar els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil, definir plantilles del professorat, gestionar els centres públics, la inspecció i avaluació interna del sistema educatiu i la formació del personal que treballa en aquest àmbit. b) Ensenyament no universitari post obligatori pel que fa a estudis que no condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l'Estat i sobre els centres docents en què s'imparteixen aquests ensenyaments. La Generalitat comparteix amb l’Estat les competències que inclouen la programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu, l’ordenació del sector i de l’activitat docent i educativa, l’establiment de plans d’estudis i l’ordenació curricular, el règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals, l’accés i els criteris d’admissió, el règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen, l’organització dels centres públics i privats sostinguts amb fons públics, entre d’altres. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. El Departament d’Ensenyament, al llarg del període 2003-2014, a més de canvis en la seva denominació també té canvis en la seva estructura i competències. Amb motiu del Decret 143/2006, de 13 de maig el Departament passa a denominar-se Departament d'Educació i Universitats ja que se suprimeix el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i des de maig fins a 31 de desembre de 2006 assumeix les competències i la despesa de la Gerència d’Universitats i Recerca. 145 Monografies. 20 2016 Les entitats L’any 2014 hi ha 3 entitats del sector públic adscrites al Departament d’Ensenyament: un consorci: el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) dues fundacions: la Fundació Privada per a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) Composició de la despesa La despesa liquidada pel Departament d’Ensenyament l’any 2014 és de 4.220 milions i per programes mostra la següent distribució: el 93,2% es destina a Educació general, el 2,7% a Serveis complementaris a l’educació, el 2,4% a Direcció i administració generals, l’1,6% a Beques i ajuts a l’estudi, i el 0,2% restant a Educació universitària (8 milions) i a Formació del personal docent (1 milió). Gràfic 6.1. Composició de la despesa per programes 2014. ENS Educació general, 3.932 MEUR, 93,2% Serveis complementaris a l'educació, 113 MEUR, 2,7% DIrecció i administració generals, 100 MEUR, 2,4% Beques i ajuts a l'estudi, 67 MEUR, 1,6% Resta, 9 MEUR, 0,2% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina: 146 el 61,7% correspon a les remuneracions del personal, la major part d’elles de personal docent, el 31,5% correspon a transferències corrents, que inclou els concerts educatius i les beques, el 5,4% correspon a despeses corrents de béns i serveis, l’1,1% correspon a inversions reals, i el 0,2% són transferències de capital (9 milions) i aportacions de capital i préstecs (0,2 milions). Monografies. 20 2016 Gràfic 6.2. Composició de la despesa per capítols 2014. ENS Remuneracions del personal, 2.606 MEUR, 61,7% Despeses corrents de béns i serveis, 228 MEUR, 5,4% Transferències corrents 1.329 MEUR, 31,5% Inversions reals, 48 MEUR, 1,1% Transferències i aportacions de capital i préstecs, 9 MEUR, 0,2% Font: Generalitat de Catalunya. 6.2. El context El sistema educatiu es divideix en educació universitària i no universitària. El Departament d’Ensenyament exerceix les competències en l’àmbit de l’ensenyament no universitari. L’ensenyament no universitari s’estructura en ensenyaments de règim general, ensenyaments de règim especial i l’educació d’adults. Els ensenyaments de règim general estan organitzats per etapes: l’educació infantil (llar d’infants de 0 a 3 anys i segon cicle de 3 a 6 anys), l’educació bàsica (educació primària de 6 a 12 anys i l’educació secundària obligatòria de 12 a 16 anys) i les etapes post obligatòries (el batxillerat, els programes de qualificació professional inicial, la formació professional de grau mitjà i la formació professional de grau superior). Els ensenyaments de règim especial inclouen els ensenyaments d’idiomes, els ensenyaments artístics (música, dansa, arts plàstiques i disseny, art dramàtic i conservació i restauració de béns culturals, entre d’altres) i els ensenyaments esportius. Dins del sistema educatiu no universitari els ensenyaments es classifiquen en obligatoris i no obligatoris. Són obligatoris l’educació primària i l’educació secundària obligatòria, dels 6 als 16 anys. D’altra banda les normes determinen els ensenyaments que són gratuïts i universals: el segon cicle de l’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà. En el sistema educatiu de Catalunya s’estableix un model educatiu d’interès públic. Per desplegar-lo el Govern de la Generalitat regula i sosté el Servei d’Educació de Catalunya, que, conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts. El 147 Monografies. 20 2016 sosteniment dels centres públics es fa amb criteris de suficiència d’acord amb el que estableixen els pressupostos de la Generalitat i, si s’escau, els convenis subscrits amb l’Administració local. El finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya es basa en el model de concert educatiu. El principal condicionant de l’evolució de la despesa a Catalunya és l’evolució demogràfica, que repercuteix en l’evolució del nombre d’alumnes al qual ha de donar servei el sistema educatiu d’acord amb la normativa aplicable. Així entre 2003 i 2013 la població de Catalunya creix un 12,7% i el nombre total d’alumnes d’educació infantil, primària i secundària un 27,7%. A banda de factors demogràfics, la despesa també es veu fortament condicionada pels canvis en la regulació del sistema educatiu que tenen per objectiu millorar la qualitat de l’ensenyament i els seus resultats. A l’inici del període analitzat està vigent la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), que estructura el sistema educatiu en les etapes descrites, però successius canvis normatius i altres disposicions impacten en la despesa pública. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), que amb posterioritat es modifica en alguns aspectes per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), estableix la gratuïtat del segon cicle de l’educació infantil, encara que mantenint el seu caràcter voluntari, i determina que les administracions públiques han de garantir una oferta suficient de places en centres públics i que n’han de concertar amb centres privats, motiu pel qual augmenta el nombre d’unitats concertades. L’Estat dota un fons finalista per a les Comunitats Autònomes que finalitza l’any 2011. Pel que fa al primer cicle d’educació infantil les administracions han de promoure l’oferta de places públiques i coordinar-se amb altres entitats per garantir l’oferta dins d’aquest cicle. En aquest sentit la Generalitat ha promogut l’oferta de places públiques en col·laboració amb l’administració local i ha destinat ajuts als usuaris de l’oferta privada. Amb el Pacte Nacional per a l'Educació (PNE) signat el 20 de març de 2006 s’implementa la sisena hora als centres públics de primària que comporta l’increment de l’horari escolar en una hora setmanal i al mateix temps la reducció d’una hora lectiva del professorat mantenint el seu horari laboral setmanal, fet pel qual augmenta el nombre de personal docent un 10,4% l’any 2006 i un 6,3% l’any 2007 ja que cal contractar més hores lectives. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació de Catalunya (LEC), 148 Monografies. 20 2016 desenvolupa i concreta les competències d'educació que té Catalunya en virtut de l'Estatut. Aquesta llei impulsa la modernització de la gestió dels centres públics dotant-los d'autonomia de gestió i perquè desenvolupin el seu propi projecte educatiu. També estableix l’homologació retributiva i de condicions de treball en el termini de tres anys del professorat dels centres concertats amb el professorat dels centres públics. Finalment recull el compromís d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i situar durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim, al voltant del 6% del PIB, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació. Tots aquests factors demogràfics i normatius fan necessari incrementar el nombre d’equipaments escolars i del seu personal, tant el docent com el d’administració i serveis. Així en el període 2003-2013 el nombre de centres docents públics que imparteixen des de l’educació infantil fins a l’educació secundària creix un 36,8%, passant dels 816 als 926 centres, i el nombre de docents contractats pel Departament d’Ensenyament un 29,4%. Amb l’inici de la crisi econòmica de 2008 i la consegüent caiguda dels ingressos de les administracions públiques a partir de 2010 es comencen a adoptar mesures de contenció i ajust de les despeses. El repte de la consolidació fiscal en l’àmbit de l’ensenyament és el d’ajustar la despesa sense afectar la qualitat del servei educatiu i alhora seguir incrementant els indicadors de resultats educatius augmentant els nivells de formació i reduint les taxes d’abandonament escolar. Tant el Govern de l’Estat com el Govern de la Generalitat aproven mesures transversals que afecten a les remuneracions del personal. El Govern de l’Estat redueix les retribucions un 5% en 2010 i el Govern de la Generalitat les redueix també un 5% en 2012, i suprimeix el complement de productivitat i les aportacions al pla de pensions i, de manera temporal, la paga extra que també s’ha dut a terme en 2013 i 2014. Atès que pràcticament el 62% de la despesa del Departament d’Ensenyament de 2004 correspon a remuneracions de personal, les mesures transversals que s’apliquen sobre aquest concepte són les de major impacte. D’altra banda tant el Govern de l’Estat com el Govern de la Generalitat adopten mesures específiques en l’àmbit de l’ensenyament no universitari. El Govern de l’Estat promulga el Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, que fixa amb caràcter mínim l’horari lectiu que ha d’impartir el professorat en els centres docents públics; flexibilitza el 149 Monografies. 20 2016 nombre d’alumnes per aula (modificació de ratis) mentre subsisteixin les mesures limitadores d’incorporació de personal de nou ingrés; vincula el nomenament de personal interí i substitut a absències de durada superior als deu dies (les absències curtes han de ser cobertes amb els recursos ordinaris del centre), i ajorna l’aplicació de les disposicions del Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional al curs 20142015. També elimina l’exigència d’oferir almenys dues modalitats de batxillerat en cada centre docent. L’estimació inicial de l’impacte del Reial decret llei seria de 261 milions d’euros. El Departament d’Ensenyament també aplica altres mesures d’ajustament de la despesa recollides a les lleis de mesures fiscals i financeres de 2011 i 2012 i a la Llei de pressupostos de 2012. Entre d’altres, s’han minorat les aules d’acollida, com a conseqüència de la reducció de la immigració; les zones escolars rurals (ZER); i s’amortitzen dotacions de vacants no consumides (en part també com a aplicació parcial del RDL 14/2012). Pel que fa a llars d’infants es reforça la col·laboració amb l’administració local per a l’assumpció de les convocatòries per funcionament de les llars d’infants municipals a partir del curs 2012-2013, es suspèn el Pla de foment per a la creació de noves places i els ajuts a les llars d’infants privades; s’incrementen les taxes i els preus públics acompanyant-los d’un fons per a beques (nou preu públic de cicles formatius de grau superior, increment de preus de les llars d’infants i increment de les taxes de l’Escola Oficial d’Idiomes); i altres mesures de les qual destaquen els convenis amb altres administracions territorials i amb institucions sense ànim de lucre per reduir el cost total de determinats serveis per a la Generalitat com el transport escolar o les beques menjador. Finalment també cal tenir en compte que l’Estat, des de 2010, redueix a la meitat els programes finalistes del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. 6.3. Evolució de la despesa total L’any 2014 la despesa és de 4.220 milions que respecte de 2003 implica un creixement de 1.210 milions, que significa un increment del 40,2%. Però la despesa màxima té lloc l’any 2009, any d’aprovació de la LEC, amb una despesa de 5.393 milions. Entre 2003 i 2010 la despesa del Departament d’Ensenyament creix de 3.010 a 5.282 milions amb un augment de 2.272 milions, que significa un increment del 75,5%. L’increment més gran es produeix l’any 2006 per l’aplicació de la LOE i el PNE. A partir de 2010 es comença a notar 150 Monografies. 20 2016 la reducció del 5% de les retribucions aprovades pel Govern de l’Estat a partir de juny de 2010. Entre 2010 i 2014 la despesa disminueix en 1.062 milions, que significa una caiguda del 20,1%. Gràfic 6.3. Evolució de la despesa. ENS 6.000 3,00 5.000 2,50 4.000 2,00 3.000 1,50 2.000 1,00 1.000 0,50 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 6.1. Evolució de la despesa. ENS 2003 MEUR 3.010 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 1,98 2004 3.369 359 11,9 2,07 2005 3.776 407 12,1 2,16 2006 4.271 495 13,1 2,25 2007 4.653 382 8,9 2,29 2008 5.070 417 9,0 2,43 2009 5.393 323 6,4 2,67 2010 5.282 -111 -2,1 2,60 2011 5.019 -263 -5,0 2,51 2012 4.491 -529 -10,5 2,29 2013 4.326 -165 -3,7 2,23 2014 4.220 -106 -2,4 2,15 2003-2010 - 2.272 75,5 - 2010-2014 - -1.062 -20,1 - 2003-2014 - 1.210 40,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En termes nominals, la despesa per habitant passa de 449 euros l’any 2003 a 561 euros l’any 2014, que en termes reals, descomptant l’efecte dels preus, indica una disminució del 4%. 151 Monografies. 20 2016 2014 Gràfic 6.4. Despesa total per habitant. ENS 800 700 600 500 400 300 200 100 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Quadre 6.2. Despesa total per habitant. ENS (EUR per habitant) Nominal Real 2003 449 449 2004 495 477 2005 540 500 2006 599 539 2007 645 557 2008 689 585 2009 721 606 2010 703 573 2011 666 529 2012 593 455 2013 573 438 2014 561 432 % de variació 2003-2010 57 28 % de variació 2010-2014 -20 -25 % de variació 2003-2014 25 -4 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 6.3.1. Remuneracions del personal El 2014 les despeses de personal són de 2.606 milions, que representen el 61,7% del pressupost del Departament. El 92,9% de la despesa correspon al personal docent i el 7,1% al personal d’administració i serveis. Aquest departament és molt intensiu en personal, tant per les despeses 152 Monografies. 20 2016 2013 2014 directes com a través dels concerts educatius. La major part de l’evolució s’explica per la progressió dels seus efectius i les seves retribucions i per tant les mesures transversals i específiques en matèria de personal tenen molt impacte. Gràfic 6.5. Composició del personal. ENS Personal d'administració i serveis, 186 MEUR, 7,1% Personal docent, 2.420 MEUR, 92,9% Font: Generalitat de Catalunya. Entre 2003 i 2010 les despeses de personal incrementen en 1.307 milions, un 73,6%. Durant aquest període, a més d’incrementar el nombre d’efectius en 17.249 docents, també s’ incrementen progressivament les retribucions. Els efectius incrementen a una mitjana del 4,3% anual mentre que la despesa global incrementa un 8,8%. La despesa màxima es situa l’any 2009 en 3.179 milions i a partir de juny de 2010 s’aplica la reducció del 5% de les retribucions. Entre 2010 i 2014 aquestes despeses es redueixen en 477 milions, que significa una caiguda del 15,5%. En el període 2003-2014 les despeses de personal incrementen 830 milions que significa un increment del 46,8%. Gràfic 6.6. Remuneracions del personal. ENS 1,80 3.500 1,60 3.000 1,40 2.500 1,20 2.000 1,00 1.500 0,80 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 153 Monografies. 20 2016 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 6.3. Remuneracions del personal. ENS 2003 MEUR 1.776 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 1,17 2004 1.959 183 10,3 1,20 2005 2.142 183 9,3 1,22 2006 2.388 246 11,5 1,26 2007 2.736 348 14,6 1,35 2008 2.991 255 9,3 1,43 2009 3.179 188 6,3 1,57 2010 3.083 -96 -3,0 1,52 2011 2.966 -117 -3,8 1,48 2012 2.690 -276 -9,3 1,37 2013 2.572 -118 -4,4 1,33 2014 2.606 34 1,3 1,33 2003-2010 - 1.307 73,6 - 2010-2014 - -477 -15,5 - 2003-2014 - 830 46,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Gràfic 6.7. Evolució de la despesa de personal. ENS 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2003 2004 2005 2006 Total despesa de personal 2007 2008 2009 2010 Personal d'administració i serveis 2011 2012 Personal docent Font: Generalitat de Catalunya i INE. Despeses de personal docent El nombre de dotacions de personal docent augmenta fins al 2010, any que s’inicia la consolidació fiscal, i són especialment importants els increments de 2006 i 2007 quan s’introdueix la 6a hora i es redueix la 154 Monografies. 20 2016 2013 2014 dedicació del personal docent. En aquest període augmenta el nombre de funcionaris, tot i que a partir de 2007 es redueix el nombre de places ofertes a cada convocatòria. L’última convocatòria de docents va ser el 2011. A partir de 2006 el nombre de funcionaris i d’interins evoluciona en proporció inversa. La supressió de la paga extra de 2012 explica 180 milions de reducció i la resta correspon a la consolidació de la reducció del 5% de les retribucions a partir de juny de 2010 i a la reducció del nombre d’efectius (un 0,5% de mitjana anual) degut bàsicament a les mesures estatals de 2012 que incrementaven el rati d’alumnes per aula i posaven restriccions a les substitucions. No obstant, també cal tenir en compte que a partir d’1 de gener de 2011 i d’acord amb el Real Decret Llei 13/2010, de 3 de desembre, d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d’ocupació, s’inclou en el Règim General de la Seguretat Social als funcionaris públics de nou ingrés, i aquest fet implica un increment de la despesa. Quadre 6.4. Evolució del nombre d'efectius del personal docent. ENS 2003 Personal docent 50.708 Variació (%) - 2004 53.048 4,6 2005 55.248 4,1 2006 61.019 10,4 2007 64.876 6,3 2008 67.213 3,6 2009 67.328 0,2 2010 67.957 0,9 2011 67.854 -0,2 2012 65.192 -3,9 2013 65.609 0,6 2014 66.596 1,5 Font: Generalitat de Catalunya. Com es pot observar en el gràfic 6.8 la despesa de personal docent presenta taxes de creixement més elevades que el nombre d’efectius, especialment a partir de 2005, com a conseqüència de l’augment de les retribucions. El 40% del creixement de la despesa s’explica pels increments retributius i el 60% per l’augment del nombre d’efectius. 155 Monografies. 20 2016 Gràfic 6.8. Evolució de la despesa de personal docent i del nombre d'efectius. ENS (Índex 2003=100) 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 2003 2004 2005 Despesa personal docent 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Nombre efectius Font: Generalitat de Catalunya 6.3.2. Despeses corrents de béns i serveis Les despeses corrents en béns i serveis recullen els recursos necessaris per a l’exercici de les activitats del Departament. Els conceptes més destacats són el funcionament de centres i serveis propis amb gestió autonònoma, els drets de superfície i les despeses TIC. La resta de despeses inclouen els serveis de suport a centres i col·lectius i totes aquelles necessàries per al funcionament de l’activitat de prestació de serveis per part del Departament, com és el cas dels subministraments. Aquestes despeses incrementen de 142 milions l’any 2003 fins a 228 milions l’any 2014. En total un increment del 60,5%. L’any amb més despesa correspon a l’any 2010, amb una despesa de 400 milions. 156 Monografies. 20 2016 2014 Gràfic 6.9. Despeses corrents de béns i serveis. ENS 0,25 450 400 0,20 350 300 0,15 250 200 0,10 150 100 0,05 50 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 6.5. Despeses corrents de béns i serveis. ENS 2003 MEUR 142 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,09 2004 171 29 20,1 0,10 2005 198 28 16,2 0,11 2006 261 62 31,4 0,14 2007 311 50 19,2 0,15 2008 319 8 2,7 0,15 2009 338 19 5,9 0,17 2010 400 62 18,4 0,20 2011 339 -61 -15,2 0,17 2012 326 -13 -4,0 0,17 2013 282 -44 -13,5 0,15 2014 228 -54 -19,0 0,12 2003-2010 - 258 181,3 - 2010-2014 - -172 -42,9 - 2003-2014 - 86 60,5 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Despesa de funcionament de centres i serveis propis amb gestió autònoma Les despeses corrents de béns i serveis inclouen la despesa de funcionament de centres amb gestió autònoma (depeses de funcionament de les escoles). Aquestes despeses creixen fins al 2007, assolint un import de 117 milions, i es redueixen a partir de 2008, fins 157 Monografies. 20 2016 2014 als 74 milions de 2014. Aquesta reducció és possible gràcies a l’increment de taxes i preus públics, l’increment dels quals queda a disposició dels centres (més de 14 milions). Gràfic 6.10. Evolució de la transferència a centres i serveis propis amb gestió autònoma per al seu funcionament. ENS 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 6.6. Evolució de la transferència a centres i serveis propis amb gestió autònoma per al seu funcionament. ENS 2003 MEUR 75 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,05 2004 81 6 7,8 0,05 2005 83 2 2,5 0,05 2006 102 19 23,5 0,05 2007 117 14 14,1 0,06 2008 108 -9 -7,4 0,05 2009 100 -8 -7,1 0,05 2010 96 -5 -4,7 0,05 2011 77 -19 -19,3 0,04 2012 78 1 1,5 0,04 2013 70 -9 -11,0 0,04 2014 74 5 6,6 0,04 2003-2010 - 21 27,6 - 2010-2014 - -21 -22,3 - 2003-2014 - -1 -0,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Altres despeses corrents de béns i serveis 158 Monografies. 20 2016 2014 Les altres despeses corrents de béns i serveis incrementen des de 67 milions en 2003 fins a un màxim de 304milions en 2010, moment a partir del qual comencen a disminuir fins als 154 milions en 2014. Inclouen, entre d’altres despeses, els lloguers dels drets de superfície i les despeses TIC. Gràfic 6.11. Altres despeses corrents de béns i serveis. ENS 350 0,16 300 0,14 0,12 250 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 6.7. Altres despeses corrents de béns i serveis. ENS 2003 MEUR 67 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,04 2004 90 23 33,9 0,06 2005 116 26 28,5 0,07 2006 158 43 37,0 0,08 2007 194 36 22,4 0,10 2008 211 17 8,7 0,10 2009 237 27 12,6 0,12 2010 304 67 28,2 0,15 2011 262 -42 -13,8 0,13 2012 247 -15 -5,6 0,13 2013 212 -35 -14,3 0,11 2014 154 -58 -27,5 0,08 2003-2010 - 237 353,1 - 2010-2014 - -150 -49,4 - 2003-2014 - 87 129,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En el pressupost liquidat de 2014 l’import dels drets de superfície és de 159 Monografies. 20 2016 2014 55 milions. El Departament inicia la utilització d’aquest sistema de finançament per a la construcció de centres l’any 2006 amb una despesa liquidada de 8 milions. El volum màxim de despesa s’assoleix el 2012 amb 123 milions moment a partir del qual disminueix. En el període de creixement de la despesa entre 2006 i 2012 es produeix una reducció puntual el 2010 amb una despesa liquidada de 10 milions. Cal tenir en compte que quan s’opta per aquest sistema de finançament es produeix un impacte en els exercicis pressupostaris successius a mesura que es liquida el cànon corresponent. Pel que fa a les despeses TIC l’any 2014 la despesa liquidada és de 51 milions i fa referència a la compra de serveis al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en concepte de solucions tecnològiques en l’àmbit dels sistemes d’informació i el seu manteniment. 6.3.5. Transferències corrents Les transferències corrents inclouen, entre d’altres despeses, la despesa dels concerts educatius, que representen el 75% de totes les transferències corrents d’Ensenyament. L’altre 25% correspon al finançament dels centres educatius i llars d’infants locals, subvencions a llars d’infants privades, les beques de menjador i transport, etc. El 2014 les despeses executades de capítol 4 ascendeixen a 1.329 milions i representen el 31,5% del pressupost. Gràfic 6.12. Transferències corrents. ENS 1.800 0,90 1.600 0,80 1.400 0,70 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 160 Monografies. 20 2016 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Entre 2003 i 2010 augmenten 689 milions d’euros, que significa un creixement del 78,2%. Entre 2010 i 2014, la despesa es redueix en 241 milions, amb una caiguda del 15,3%. De fet, és a l’any 2010 quan s’observa la primera reducció de despesa. En el període 2003-2014 les transferències corrents augmenten 448 milions d’euros, que significa un creixement del 51%. Un altre tret destacable és que augmenta el seu pes sobre el PIB (passant del 0,58% al 0,68%) atès que el seu ritme de creixement és superior al del PIB. Quadre 6.8. Transferències corrents. ENS 2003 MEUR 881 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,58 2004 990 110 12,4 0,61 2005 1.103 113 11,4 0,63 2006 1.269 165 15,0 0,67 2007 1.279 10 0,8 0,63 2008 1.423 144 11,3 0,68 2009 1.573 149 10,5 0,78 2010 1.570 -3 -0,2 0,77 2011 1.473 -97 -6,2 0,74 2012 1.337 -136 -9,3 0,68 2013 1.380 43 3,2 0,71 2014 1.329 -51 -3,7 0,68 2003-2010 - 689 78,2 - 2010-2014 - -241 -15,3 - 2003-2014 - 448 50,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Els concerts educatius La Generalitat de Catalunya finança ensenyaments en centres privats per mitjà del que es coneix com a concerts educatius, que estan regulats pel Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius. La finalitat del concert educatiu és fer eficaç el dret a l’educació bàsica i afavorir l’exercici del dret dels pares a escollir el centre docent i el tipus d’educació que desitgen per als seus fills en un marc d’igualtat d’oportunitats. Els concerts educatius tenen una durada de quatre anys i, si durant la seva vigència es produeix una modificació de la situació del centre que afecta al seu concert, se’n poden revisar les clàusules. El 90% del concert educatiu es destina a pagar el salari del personal docent i la resta al finançament de les despeses de funcionament del centre. Pressupostàriament és una subvenció a les famílies, però la 161 Monografies. 20 2016 Generalitat realitza el pagament de les nòmines directament als docents a través d’un mecanisme de nòmina delegada, i les despeses de funcionament directament als centres. Gràfic 6.13. Evolució dels concerts educatius. ENS 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant el curs 2014-2015 la Generalitat de Catalunya concerta 14.254 unitats o línies d’ensenyaments de 708 centres. Amb una dotació de plantilla de 21.668 professionals i que donen cobertura a 364.954 alumnes. La despesa en concerts de l’any 2003 és de 674 milions i incrementa un 59,4% fins als 1.074 milions de 2010. A partir de 2010 la despesa disminueix 35 milions fins a situar-se al voltant dels 1.039 milions el 2014, que significa una caiguda del 3,3%. En el període 2003-2014 la despesa en concerts creix en 365 milions i el seu pes sobre el PIB creix del 0,44% del 2003 al 0,53% de 2014. Entre 2003 i 2010 la despesa en concerts educatius mostra increments anuals superiors al 10%, llevat de l’exercici 2007 amb un increment nul, l’exercici 2008, amb un creixement lleugerament inferior (9,2%) i l’exercici 2010, amb una reducció de la despesa del -4,8%. Entre 2003 i 2006 augmenta el nombre d’unitats concertades i el 2007 l’increment és de només el 0,4% respecte de l’any anterior, moment a partir del qual s’estabilitza amb increments moderats el nombre d’unitats concertades. A partir d’aquell moment les variacions en la despesa de concerts s’expliquen principalment per la variació en la retribució dels docents, especialment l’any 2009 quan la LEC aprova l’equiparació de les retribucions i les condicions de treball del personal 162 Monografies. 20 2016 2014 docent entre l’escola concertada i l’escola pública. Aquesta equiparació fa que l’any 2010 també sigui d’aplicació a l’escola concertada la reducció general de les retribucions del 5% per al període d’1 de juny a 31 de desembre de 2010 aprovada per l’Estat. Quadre 6.9. Evolució dels concerts educatius. ENS 2003 MEUR 674 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,44 2004 751 77 11,4 0,46 2005 835 85 11,3 0,48 2006 936 101 12,1 0,49 2007 936 0 0,0 0,46 2008 1.022 86 9,2 0,49 2009 1.128 106 10,4 0,56 2010 1.074 -54 -4,8 0,53 2011 1.045 -28 -2,7 0,52 2012 1.043 -3 -0,3 0,53 2013 1.027 -16 -1,6 0,53 2014 1.039 12 1,2 0,53 2003-2010 - 400 59,4 - 2010-2014 - -35 -3,3 - 2003-2014 - 365 54,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2010 i 2014 la despesa en concerts es redueix en 35 milions, a raó d’una reducció anual acumulada del -0,8%. La reducció més gran es produeix l’any 2010 (-54 milions) i 2011 (-28 milions), la resta d’anys l’ajust és menor (-3 milions el 2012 i -16 milions el 2013) fins a l’increment de l’1,2% (12 milions) de 2014. La reducció de despesa de 2011 respon a la consolidació de la reducció de salaris del 5% establerta per l’Estat a partir de juny de 2010, que per aquest exercici afecta tot l’any sencer. Les reduccions de despesa dels exercicis 2012 i 2013 són poc significatives atès que les mesures establertes en el RDL 14/2012, de 20 d’abril de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu de l’Estat tenen poc impacte en la despesa dels concerts educatius, en establir paràmetres similars als que ja hi havia en els centres privats concertats, i d’altra banda la LEC, aprovada el juliol de 2009, preveu l’homologació retributiva i de condicions de treball en el termini de tres anys del professorat dels centres concertats amb el professorat dels centres públics. 163 Monografies. 20 2016 Quadre 6.10. Nombre d'unitats concertades. ENS 2003 Unitats 11.209 Variació (%) - 2004 12.054 7,5 2005 12.935 7,3 2006 13.869 7,2 2007 13.929 0,4 2008 13.991 0,4 2009 14.048 0,4 2010 14.111 0,4 2011 14.235 0,9 2012 14.214 -0,1 2013 14.251 0,3 2014 14.254 0,0 Font: Generalitat de Catalunya. Gràfic 6.14. Evolució de la despesa en concerts i nombre d'unitats concertades. ENS (Índex 2003=100) 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 2003 2004 2005 Despesa concerts 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Nombre d'unitats concertades Font: Generalitat de Catalunya Resta de transferències corrents La resta de transferències corrents de l’àmbit d’ensenyament inclouen les beques del Ministeri, les transferències als consells comarcals per a serveis escolars (beques menjador i de transport), la transferència al Consorci d’Educació de Barcelona, el funcionament de llars d’infants (municipals i privades), el funcionament de centres, etc. 164 Monografies. 20 2016 2013 2014 Gràfic 6.15. Resta de transferències corrents. ENS 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 6.11. Resta de transferències corrents. ENS 2003 MEUR 207 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,14 2004 240 33 15,9 0,15 2005 268 28 11,8 0,15 2006 333 65 24,1 0,18 2007 343 10 3,0 0,17 2008 401 58 17,0 0,19 2009 444 43 10,8 0,22 2010 496 52 11,6 0,24 2011 428 -68 -13,7 0,21 2012 294 -134 -31,3 0,15 2013 354 60 20,2 0,18 2014 291 -63 -17,8 0,15 2003-2010 - 289 139,7 - 2010-2014 - -205 -41,4 - 2003-2014 - 84 40,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2003 aquestes despeses ascendeixen a 207 milions i s’incrementen un 139,7% fins als 496 milions de 2010. A partir d’aquest any les transferències corrents de la resta de l’àmbit d’ensenyament es redueixen en 205 milions d’euros, que significa una caiguda del 41,4%, fins als 291 milions de 2014. En el període 20032014 la resta de transferències de l’àmbit d’ensenyament creixen en 84 165 Monografies. 20 2016 2014 milions d’euros, amb un increment del 40,4%, mantenint més o menys constant el seu pes sobre el PIB (0,15%). No obstant s’observa un primer període fins a 2010 en què la despesa es més que duplica per, finalment, durant el procés de consolidació fiscal, situar-se a nivells de 2005. Entre 2003 i 2010 destaca el creixement del 2006 (24,1%) i el menor creixement de 2007 (3%). L’augment de despesa de 2006 respon principalment a un increment de les beques del Ministeri, i de les transferències per finançar el funcionament de les llars d’infants i als consells comarcals per als serveis escolars. Durant el procés de consolidació fiscal l’ajust més gran es produeix l’any 2012 (-134 milions) i el 2011 (-68 milions), mentre que la resta d’anys trobem un creixement de la despesa el 2013 (+60 milions) i una reducció el 2014 (-63 milions). La reducció de 2011 s’explica per una menor transferència als consells comarcals per a finançar serveis escolars. L’ajust de l’any 2012 respon a una reducció significativa de les transferències per a finançar el funcionament de les llars d’infants municipals i a la menor transferència al Consorci d’Educació de Barcelona, en el marc de la retenció de transferències que es duu a terme aquell exercici pressupostari. Per pal·liar aquest ajust de l’any 2012 es signa un conveni de col·laboració entre la Generalitat, les diputacions i les entitats municipalistes pel desenvolupament d’un pla extraordinari d’assistència financera local. Les variacions de despesa que es produeixen els anys 2013 i 2014 s’expliquen per un increment de 65 milions d’euros en transferències per a finançar les llars d’infants municipals l’any 2013 i perquè l’any 2014 la Generalitat no fa la transferència per finançar el funcionament de les llars d’infants municipals ja s’acorda amb les Diputacions modificar els convenis de la seva participació en el Pla Únic d’Obres i Serveis i destinar a les escoles bressos els recursos inicialment previstos per obra nova, per als cursos 2013-2014 i 2014-2015. 6.3.6. Inversions reals Les inversions reals es redueixen des de 200 milions en 2003 a 174 milions en 2010, amb una disminució de 27 milions que significa una caiguda del 13,3%. No obstant incrementen fins al 2006 i es redueixen a partir de 2007. Una part important de les inversions a partir de 2006 es comencen a realitzar amb drets de superfície a través d’INFRACAT. 166 Monografies. 20 2016 Gràfic 6.16. Inversions reals. ENS 350 0,20 0,18 300 0,16 250 0,14 0,12 200 0,10 150 0,08 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 6.12. Inversions reals. ENS 2003 MEUR 200 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,13 2004 236 36 18,0 0,15 2005 319 83 35,1 0,18 2006 320 1 0,4 0,17 2007 286 -35 -10,8 0,14 2008 275 -10 -3,6 0,13 2009 252 -23 -8,5 0,12 2010 174 -78 -31,1 0,09 2011 198 24 13,9 0,10 2012 121 -76 -38,6 0,06 2013 71 -51 -41,7 0,04 2014 48 -23 -32,2 0,02 2003-2010 - -27 -13,3 - 2010-2014 - -126 -72,3 - 2003-2014 - -152 -76,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2010 i 2014 les inversions reals disminueixen en 126 milions, amb una caiguda del 72,3%. Tot i això, fins al 2013 (última dada disponible) incrementen en 926 les escoles, 633 de les quals a partir de 2007. 167 Monografies. 20 2016 2014 En el període 2003-2014 les inversions reals disminueixen en 152 milions, amb una caiguda del 76%. En resum, la inversió creix fins a 320 milions en 2006, moment a partir del qual s’inicia la seva reducció assolint el mínim l’any 2014 amb una despesa liquidada de 48 milions. 6.3.7. Transferències de capital Les transferències de capital creixen des dels 11 milions d’euros en 2003 fins als 56 milions d’euros en 2010, amb un augment de 45 milions d’euros, que significa que es quadrupliquen. Aquestes despeses incrementen fins a 2008, quan assoleixen el màxim de 62 milions, i comencen a caure amb un únic increment el 2010, any a patir del qual continua la reducció. A partir de 2010 disminueixen 47 milions fins als 9 milions de 2014, amb una caiguda del 84,2%. Les despeses de capítol 7 inclouen el Pla de Foment de les llars d’infants que durant el període de consolidació es suspèn. En resum entre 2003 i 2014 les transferències de capital es redueixen en 2 milions d’euros, des dels 11 milions fins als 9 milions, que significa una caiguda del 17,7%. Gràfic 6.17. Transferències de capital. ENS 70 0,04 60 0,03 50 0,03 40 0,02 30 0,02 20 0,01 10 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 168 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 6.13. Transferències de capital. ENS 2003 MEUR 11 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 13 2 19,5 0,01 2005 13 1 4,9 0,01 2006 34 20 149,5 0,02 2007 42 8 25,2 0,02 2008 62 20 48,2 0,03 2009 51 -11 -17,5 0,03 2010 56 4 8,4 0,03 2011 43 -13 -22,7 0,02 2012 16 -27 -62,5 0,01 2013 21 5 30,1 0,01 2014 9 -12 -58,1 0,00 2003-2010 - 45 419,7 - 2010-2014 - -47 -84,2 - 2003-2014 - -2 -17,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 6.3.8. Aportacions de capital i préstecs Aquestes despeses corresponen a les bestretes del personal. El seu import és poc significatiu en relació amb el volum de recursos que gestiona el Departament. La seva evolució també ha estat decreixent. Gràfic 6.18. Aportacions de capital i préstecs. ENS 0,7 0,0005 0,0004 0,6 0,0004 0,5 0,0003 0,4 0,0003 0,3 0,0002 0,0002 0,2 0,0001 0,1 0,0001 0,0 0,0000 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 169 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 6.14. Aportacions de capital i préstecs. ENS 2003 MEUR 0,59 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,0004 2004 0,44 -0,15 -24,7 0,0003 2005 0,51 0,06 14,4 0,0003 2006 0,48 -0,03 -5,8 0,0003 2007 0,40 -0,08 -15,8 0,0002 2008 0,38 -0,02 -4,8 0,0002 2009 0,38 0,00 -0,8 0,0002 2010 0,33 -0,06 -14,7 0,0002 2011 0,24 -0,08 -25,5 0,0001 2012 0,13 -0,11 -46,5 0,0001 2013 0,14 0,01 11,2 0,0001 2014 0,16 0,02 14,5 0,0001 2003-2010 - -0,27 -45,0 - 2010-2014 - -0,16 -49,3 - 2003-2014 - -0,43 -72,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 6.4. Els ingressos finalistes de l’Estat en l’àmbit d’ensenyament Entre 2010 i 2014 els ingressos finalistes que rep el Departament d’Ensenyament per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport cauen un 66,1% (124 milions). El component principal d’aquests fons són les beques que en aquest període augmenten un 51,3% (21 milions). Gràfic 6.19. Ingressos finalistes de l'Estat per beques. ENS 70 0,04 60 0,03 50 0,03 40 0,02 30 0,02 20 0,01 10 0,01 0,00 0 2010 MEUR 2011 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE 170 Monografies. 20 2016 2012 2013 2014 Quadre 6.15. Ingressos finalistes de l'Estat beques. ENS 2010 MEUR 40 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2011 50 10 24,5 0,03 2012 49 -1 -1,6 0,03 2013 50 1 2,0 0,03 2014 61 11 21,1 0,03 - 21 51,3 - 2010-2014 Font: Generalitat de Catalunya i INE. La resta de fons cauen un 98,1% (145 milions). En aquest cas es suprimeixen els fons per garantir la gratuïtat del 2n cicle d’Educació Infantil, que en 2010, el darrer exercici en el qual es reben, fan un total de 57 milions d’euros. També es suprimeixen altres programes com el Programa Escola 2.0 (20 milions en 2011), el Pla Educa3 Foment de llars d'infants (18 milions en 2011), el Pla suport implantació de la LOE (17 milions en 2010) i el Plan de Refuerzo, Orientación y Apoyo (11 milions en 2012). Però no són els únics programes suprimits, perquè entre els altres programes de menor quantia que es suprimeixen hi ha el Pla per a la reducció de l’abandonament prematur, el Contracte programa per millora de l’èxit escolar, les gratificacions per jubilació anticipada dels docents i el Conveni d’immigració. Gràfic 6.20. Ingressos finalistes de l'Estat per programes específics. ENS 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2010 MEUR 2011 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE 171 Monografies. 20 2016 2012 2013 2014 Quadre 6.16. Ingressos finalistes de l'Estat per programes específics. ENS 2010 MEUR 147 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,07 2011 96 -52 -35,0 0,05 2012 25 -71 -73,7 0,01 2013 5 -20 -78,7 0,00 2014 3 -3 -48,4 0,00 2010-2014 - -145 -98,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 6.5. El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament d’Ensenyament En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les entitats adscrites al Departament d’Ensenyament d’acord amb el sistema europeu de comptes (entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat. L’any 2014 les entitats adscrites que contribueixen amb el seu resultat al càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya són les entitats de l’agrupació que s’integren en el sector públic i s’hi afegeix la Fundació GESPA (Escola Bressol), que tot i no ser del sector públic de la Generalitat es classifica com a entitat APSEC. En 2013 l’Escola Superior de Música té un dèficit d’1 milió, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya un superàvit d’1 milió i el Consorci d’Educació de Barcelona un dèficit d’1 milió que recondueix en 2014. En la resta d’exercicis les entitats equilibren el resultat entre els ingressos i les despeses. 6.6. Principals variacions de la despesa del Departament d’Ensenyament i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal Entre 2003 i 2010 les despeses del Departament d’Ensenyament creixen en 2.272 milions, com a conseqüència principalment de: 172 Les remuneracions del personal, amb un augment de 1.307 milions que representa un 58% de l’increment de despesa. Que s’explica per l’increment de població en edat escolar, la implantació de la sisena hora a partir de l’any 2006, i la reducció d’una hora lectiva del Monografies. 20 2016 professorat mantenint l’horari laboral setmanal i els increments retributius generals aplicats. Les transferències corrents, augmenten 689 milions que representa un 30% de l’augment de despesa del període. Els concerts educatius augmenten 440 milions d’euros per l’increment de les unitats concertades durant aquest període per l’entrada en vigor de la LOE l’any 2006 que determina la gratuïtat del segon cicle d’educació infantil i, a partir de l’aprovació de la LEC l’any 2009, per l’equiparació salarial del personal docent de l’escola concertada amb el de l’escola pública. La resta de transferències corrents augmenta en 289 milions d’euros. Les despeses corrents de béns i serveis, amb un augment de 258 milions representa l’11% de l’increment d’aquest període. Les despeses de funcionament de centres i serveis propis amb gestió autònoma augmenten lleugerament i són la resta de despeses que expliquen aquest increment, principalment les obligacions que es deriven dels drets de superfície constituïts per a la construcció de nous centres i les despeses TIC. Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa s’ajusta en 1.062 milions, que representa el 20% de la reducció de les despeses departamentals. L’ajust s’explica per : 173 Les remuneracions del personal, amb una reducció de 477 milions, expliquen el 45% de l’ajust de despesa. Principalment per l’aplicació de les mesures transversals en matèria de personal de la Generalitat i l’Estat i les mesures específiques de l’àmbit d’Educació, com per exemple l’augment de la ràtio d’alumnes professors i les limitacions a les substitucions. Les transferències corrents es redueixen en 241 milions d’euros que representen 23% de l’ajust. La despesa en concerts educatius es redueix lleugerament, un 3% per l’impacte de l’homologació retributiva i de condicions de treball del personal dels centres concertats amb el personal dels centres públics prevista a la LEC i, addicionalment segueixen augmentant les unitats concertades. L’ajust es concentra en la resta de transferències corrents, que es redueixen en 205 milions, principalment per la reducció del finançament de les llars d’infants i de la transferència als consells comarcals per finançar serveis escolars. Les despeses corrents de béns i serveis, amb una reducció de 172 milions expliquen el 16% de l’ajust per la reducció de les despeses de funcionament dels centres i serveis propis amb gestió autònoma gràcies a l’increment de taxes i preus públics que es queda a disposició dels centres. També es redueixen les despeses TIC i en drets de superfície. Les inversions reals, amb una reducció de 126 milions, expliquen un 12% de l’ajust que respon a què a partir de 2006 gran part de la Monografies. 20 2016 inversió es dur a terme mitjançant drets de superfície. I per la reducció general del volum d’inversió. Quadre 6.17. Principals variacions de la despesa. ENS 2003-2010 MEUR % 1.307 Despeses corrents de béns i serveis Transferències corrents 2010-2014 Índex MEUR Índex MEUR 74 58 -477 -15 45 830 47 69 258 181 11 -172 -43 16 86 61 7 689 78 30 -241 -15 23 448 51 37 Concerts educatius 400 59 18 -35 -3 3 365 54 30 Resta de transferències corrents 289 140 13 -205 -41 19 84 40 7 2.254 81 99 -889 -18 84 1.365 49 113 -27 -13 -1 -126 -72 12 -152 -76 -13 Transferències de capital 45 420 2 -47 -84 4 -2 -18 0 Subtotal de despesa de capital 18 9 1 -172 -75 16 -154 -73 -13 0 -45 0 0 -49 0 0 -72 0 2.272 75 100 -1.062 -20 100 1.210 40 100 Remuneracions del personal Subtotal de despesa corrent Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Despesa total % 2003-2014 Font: Generalitat de Catalunya. En el conjunt del període 2003-2014, les despeses augmenten 1.210 milions, com a conseqüència de: Les remuneracions del personal augmenten 830 milions que expliquen el 69% de l’increment de despesa d’aquest període. El 40% s’explica per increments retributius i el 60% per l’increment del nombre d’efectius. Les transferències corrents, amb un augment de 448 milions, que expliquen el 37% de l’increment de despesa d’aquest període, principalment per l’evolució de la despesa en concerts educatius (365 milions). Les despeses corrents de béns i serveis augmenten 86 milions i expliquen el 7% de l’augment d’aquest període. Atès l’increment del nombre de centres i per tant de les despeses totals de funcionament i per l’augment de les obligacions que es deriven de la constitució de drets de superfície. Les inversions reals amb una reducció de 152 milions d’euros són la única despesa que es redueix, ja que a partir de 2006 una part de les inversions es passa a realitzar amb drets de superfície. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat En el període de consolidació fiscal, el Departament redueix la despesa amb una variació mitjana anual del 14,5% i aquest ajust es concentra principalment en els anys 2011 i sobretot 2012, quan a més de les mesures de la Generalitat s’apliquen importants mesures a nivell estatal, que també tenen recurrència durant l’any 2013. 174 Monografies. 20 2016 % Índex Gràfic 6.21. Composició de les variacions 2010-2014. ENS (MEUR) 100 0 2011 2012 2013 2014 -100 -200 -300 -400 -500 -600 Remuneracions del personal Transferències corrents Transferències de capital Despesa total Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Font: Generalitat de Catalunya. En termes de variació de despesa acumulada, entre 2010 i 2014 aquesta es redueix en 3.073 milions i les entitats adscrites al Departament incrementen el dèficit de la Generalitat en 1 milió d’euros, el que situa la contribució a la consolidació de la Generalitat del Departament d’Ensenyament i les seves entitats en 3.072 milions. Quadre 6.18. Evolució de la despesa. ENS (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 1.776 3.083 2.966 2.690 2.572 2.606 Despeses corrents de béns i serveis 142 400 339 326 282 228 Transferències corrents 881 1.570 1.473 1.337 1.380 1.329 Concerts educatius 674 1.074 1.045 1.043 1.027 1.039 Resta de transferències corrents 207 496 428 294 354 291 2.799 5.053 4.778 4.353 4.234 4.163 200 174 198 121 71 48 11 56 43 16 21 9 211 229 241 138 92 57 1 0 0 0 0 0 3.010 5.282 5.019 4.491 4.326 4.220 Variació interanual - - -263 -529 -165 -106 Variació des de 2010 - - -263 -792 -956 -1.062 Variació acumulada des de 2010 - - -263 -1.054 -2.011 -3.073 Remuneracions del personal Subtotal de despesa corrent Inversions reals Transferències de capital Subtotal de despesa de capital Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. 175 Monografies. 20 2016 Durant aquest mateix període el Departament ha deixat de rebre de l’Estat 411 milions d’euros, per tant un 13,4% de les mesures de despesa del Departament són en resposta als menors ingressos finalistes. Sense tenir en compte la davallada d’aquests, la contribució del Departament i les seves entitats en la consolidació fiscal és de 2.661 milions. Quadre 6.19. Contribució a la consolidació. ENS (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Variació acumulada ingressos finalistes AGE beques (c) Variació acumulada ingressos finalistes AGE prog. diversos (d) Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes (a-b-c-d) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 176 Monografies. 20 2016 2010-2014 -3.073 -1 -3.072 49 -460 -2.661 Departament d’Ensenyament Exercici 2014 4.220 MEUR 3.932 MEUR 113 MEUR 100 MEUR 67 MEUR 8 MEUR 19% Educació general Serveis complementaris a l’educació Direcció i administració generals Beques i ajuts a l’estudi Altres programes 73.757 *% total departaments 7.161 Departament 66.593 Docents 21.668 Docents concertats1 Variació despesa 2003-2014 +40,2% 2003-2010 2010-2014 +2.272 MEUR -1.062 MEUR 2 Contribució a l’increment 17% +1.307 MEUR Despesa de personal 2 Contribució a la reducció 20% -477 MEUR Despesa de personal +947 MEUR Resta de despesa corrent -413 MEUR Resta de despesa corrent +18 MEUR Desp. capital i ap. capital -172 MEUR Desp. capital i ap. capital Principals mesures de consolidació Mesures transversals de reducció de remuneracions de personal que tenen un gran impacte per ser un departament intensiu en personal. Mesures en aplicació del Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu que modifica l’horari lectiu, el rati d’alumnes per aula, el nomenament d’interins i substituts i ajorna disposicions de l’ordenació general de la formació professional al curs 2014-2015, entre altres. Mesures del propi Departament com l’amortització de dotacions de vacants, reducció d’aules d’acollida per la reducció de la immigració, suspensió del Pla de foment per la creació de places de llars d’infants i col·laboració amb l’administració local per a les convocatòries de funcionament de llars d’infants municipals, increment de taxes i preus públics acompanyat d’un fons de beques i convenis amb administracions territorials i institucions sense ànim de lucre per reduir el cost d’alguns serveis com el transport escolar i les beques menjador, entre d’altres mesures. 1 El Departament paga la nòmina mitjançant els concerts educatius però aquest personal no forma part de la seva plantilla. 2 Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 177 Monografies. 20 2016 7. Departament de Salut En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa de l’àmbit de Salut. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa consolidada del Departament de Salut, del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut. També es mostra l’evolució del resultat de les entitats que depenen de l’àmbit de Salut. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. Sempre que ha estat possible, les dades de despesa han estat corregides per tal d’aproximar el criteri de meritació de la despesa. En primer punt es descriu l’àmbit de Salut l’any 2014, les competències, les entitats de l’agrupació departamental de Salut i la composició de la despesa. En el segon punt s’explica el context amb l’evolució dels principals indicadors i els canvis normatius i plans i programes que més han condicionat l’evolució de la despesa. En el tercer es mostra l’evolució de la despesa de Salut entre 2003 i 2014 i s’analitza l’evolució de les principals partides de despesa i en el quart es mostra l’evolució del resultat de les entitats en termes SEC. Finalment, en el cinquè punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en l’àmbit de Salut des de l’exercici 2011 al 2014. 7.1. Descripció de l’àmbit de Salut l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en l’àmbit de la salut estan detallades en els articles 162 i 165 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El Departament de Salut és el principal òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya en la presa de decisions sanitàries. En matèria de sanitat i salut pública, li correspon la competència exclusiva sobre l'organització, el funcionament intern, l'avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris i, 178 Monografies. 20 2016 tanmateix, participa en la planificació i la coordinació estatal en aquesta matèria. També li correspon la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics i l'ordenació farmacèutica. Així mateix, té competències compartides en els àmbits següents: a) els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental, b) les mesures i actuacions destinades a la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica, c) la planificació dels recursos sanitaris públics i la coordinació de les activitats sanitàries privades, d) la formació sanitària especialitzada, que inclou l'acreditació i l'avaluació de centres, e) l'oferta de places, elaboració de convocatòries, programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica, i expedició de diplomes d'àrees de capacitació específica, f) el règim estatutari i la formació del personal del sistema sanitari públic. Les entitats L’any 2014 l’agrupació de Salut està formada pel Servei Català de la Salut (CatSalut) que és l'entitat que garanteix l'atenció sanitària de cobertura pública a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, l’Institut Català de la Salut (ICS), que és l’empresa pública més gran de Salut que actualment hi ha a Catalunya, per 8 entitats de dret públic, 7 societats mercantils, 15 consorcis i 16 fundacions. Aquestes entitats es dediquen a la prestació de serveis de salut, a la prestació de serveis auxiliars i complementaris del sistema de salut pública, a la recerca i a l’avaluació. Composició de la despesa La despesa consolidada del Departament de Salut, del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de l’Institut Català de la Salut (ICS) l’any 2014 és de 8.948 milions. En termes de PIB representa el 4,55%. Aquesta despesa està calculada en termes de meritació anual, per tant difereix de les obligacions reconegudes a cada exercici. 179 Monografies. 20 2016 La distribució de la despesa de Salut és el reflex del model sanitari català que es va començar a instaurar a partir de l’any 1981 quan la Generalitat va rebre les competències en matèria sanitària, i que es va formalitzar l’any 1990 amb l’aprovació de la LOSC, la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya. Aquest model es basa en la separació de funcions entre provisió de serveis públics i producció de serveis públics, de tal manera que el CatSalut fa la funció d’asseguradora i de compra de serveis. La compra de serveis a l’ICS es fa a través de transferència de fons públics, i la compra de serveis a la resta de centres ja siguin públics o privats es fa a través de la figura dels concerts sanitaris. El CatSalut també s’encarrega de la compra de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) dels centres concertats i de la despesa farmacèutica per les bonificacions dels preus dels productes farmacèutics prescrits amb receptes mèdiques. La distribució de la despesa l’any 2014 en els diferents conceptes és la següent: El 46,5% (4.157 milions) correspon a la compra de serveis de salut per part del CatSalut a través dels concerts sanitaris. Aquest import no inclou els concerts per la compra de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria, el 28,7% (2.568 milions) correspon a les despeses de funcionament de l’ICS i dels seus hospitals i centres d’atenció primària, el 15,2% (1.357 milions) correspon a la despesa de farmàcia, el 5,1% (457 milions) correspon a les despeses del CatSalut per la compra de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (en endavant, MHDA), que també tenen forma de concerts, i el 4,6% (409 milions) correspon a la resta de despeses de Salut, entre les quals s’inclou les despeses de Salut pública i les despeses de funcionament del Departament i del Servei Català de la Salut. Gràfic 7.1. Composició de la despesa per programes 2014. SLT Concerts (excl. MHDA), 4.157 MEUR, 46,5% ICS, 2.568 MEUR, 28,7% Farmàcia, 1.357 MEUR, 15,2% MHDA, 457 MEUR, 5,1% Resta de despeses, 409 MEUR, 4,6% Font: Generalitat de Catalunya. 180 Monografies. 20 2016 7.2. El context L’evolució de la despesa en l’àmbit de Salut entre 2003 i 2014 s’ha de situar en un context de creixement demogràfic de la població, que entre 2003 i 2014 ha crescut un 12,1%, i que l’any 2012 arriba a un màxim de 7.571.000 persones. A partir d’aquest any, la població ha disminuït un 0,7% fins als 7.518.903 persones l’any 2014. Gràfic 7.2. Evolució de la població. 7,8 7,6 7,4 7,2 7,0 6,8 6,6 6,4 6,2 2003 2004 2005 2006 nombre de persones (en milions) 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2013 2014 Font: IDESCAT. Un altre factor també demogràfic és l’envelliment progressiu de la població. La població major de 65 anys ha passat de representar un 17,3% l’any 2003 a un 18,3% actuals. I dins d’aquesta població la taxa de sobreenvelliment, calculada amb la població major de 85 anys sobre la població major de 65 anys ha passat de representar el 12,3% l’any 2005 al 15,4% l’any 2014. Gràfic 7.3. Evolució del rati de persones per metge. 220 215 210 205 200 195 190 185 2003 2004 2005 Persones per metge Font: IDESCAT. 181 Monografies. 20 2016 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Aquesta major població ha fet necessari incrementar els serveis de salut i també el personal que hi treballa, però també s’ha incrementat la cobertura de tal manera que la ràtio de persones per metge durant tots els anys analitzats ha estat decreixent, tot i l’increment de població. Entre 2003 i 2014 el nombre de persones per metge s’ha reduït un 12%, passant de 216 persones per metge a 191 persones per metge. El nombre de personal que treballa en centres públics o concertats entre 2004 i 2014 ha crescut més d’un 20%. Actualment el sistema públic de salut de Catalunya compta amb 70 hospitals, 421 centres d’atenció primària, 240 centres de salut mental, 140 centres sociosanitaris. Durant aquests darrers 11 anys, ha finalitzat la construcció de 29 centres d’atenció primària, la construcció de l’Hospital Moisès Broggi a Sant Joan d’Espí i el Parc sanitari Pere Virgili a Barcelona, entre d’altres. La sanitat pública de Catalunya té 25.808 llits: 13.297 d'aguts, 8.497 sociosanitaris i 4.014 de salut mental. La ràtio de llits hospitalaris per habitant l’any 2013 és de les millors dels darrers 10 anys. Gràfic 7.4. Evolució del nombre de llits hospitalaris. (per 1.000 habitants) 4,85 4,80 4,75 4,70 4,65 4,60 4,55 4,50 4,45 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Llits hospitalaris Font: IDESCAT. Pel que fa als medicaments, les innovacions farmacèutiques i la incorporació de nous tractaments ha fet augmentar de manera molt significativa la despesa farmacèutica, especialment de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria pel tractament de malalties com els medicaments antiretrovirals i contra l’hepatitis. L’altre factor determinant de l’evolució de la despesa farmacèutica és el 182 Monografies. 20 2016 2012 2013 preu dels medicaments, que de manera global el podem aproximar a través de l’indicador de despesa per recepta. Aquesta variable decreix durant tot el període i passa dels 12,97 euros per recepta l’any 2004 a 10,08 euros l’any 2014. Aquesta reducció s’aconsegueix per la reducció del preu dels medicaments i pel foment dels medicaments genèrics. Gràfic 7.5. Evolució de la despesa en receptes per habitant. 25 20 15 10 5 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2012 2013 despesa per recepta receptes per habitant Font: IDESCAT. Pel que fa a la satisfacció dels usuaris, aquesta és positiva i els sistema manté una valoració excel·lent. La percepció de la salut també és bona i 8 de cada 10 catalans considera que té un bon estat de salut i l’esperança de vida és creixent en tot el període analitzat. La última dada publicada és de 83,19 anys d’esperança de vida al néixer, mitjana entre homes i dones. Gràfic 7.6. Evolució de l'esperança de vida al néixer. 83,5 83,0 82,5 82,0 81,5 81,0 80,5 80,0 2003 2004 2005 Esperança de vida al néixer Font: IDESCAT. 183 Monografies. 20 2016 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Pel que fa als principals canvis normatius, acords de Govern i plans departamentals que més han afectat a l’evolució de la despesa, a banda de les mesures transversals de personal destaquen: L’any 2011, el Departament de Salut, davant la necessitat d’ajustar la seva despesa a les disponibilitats pressupostàries de la Generalitat, elabora un pla de xoc i un conjunt d’actuacions a mitjà termini per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic i la qualitat de les prestacions i dels serveis. El pla demana d’un esforç col·lectiu i conjunt de tots els agents del sistema. Real decret Llei 9/2011, de 19 d’agost, de mesures per a la millora de la qualitat i cohesió del sistema nacional de salut, de contribució a la consolidació fiscal i d’elevació de l’import màxim dels avals de l’Estat per a 2011. Aquest RDL inclou un seguit de mesures de farmàcia, entre d’altres la prescripció per principi actiu de menor preu. El conjunt de mesures aplicades l’any 2011 aconsegueixen un impacte de 778 milions d’euros, en termes d’estalvi. Real Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut (en endavant, RDL 16/2012). La memòria econòmica xifra l’estalvi en 7.267 milions d’euros per al conjunt de l’Estat i en el Pla econòmic i financer de la Generalitat s’estima en 748 milions d’euros d’acord amb el pes de la població sobre el total. Aquest RDL, no s’ha acabat desplegant completament i quan ho ha fet ha estat amb retard, de tal manera que l’impacte observat ha estat molt menor, concretament de 283 milions d’euros entre 2012 i 2013. Entre les mesures que preveu inclou: a) Harmonització de la condició d’assegurat europeu, que vol dir que es modifica el dret universal a l’assistència sanitària i es torna a vincular la condició d’assegurat (amb cotització a la Seguretat Social), però el Departament de Salut a través de la instrucció 10/2012 amplia el dret d’assistència primària i especialitzada a determinats casos i col·lectius més vulnerables. b) Ordenació de la cartera comú bàsica de medicaments, es creen grups de treball però no es modifica la cartera durant 2012. c) Redefinició del catàleg de medicaments o nomenclàtor. L’1 de setembre de 2012 l’Estat elimina 400 referències de medicaments, però l’impacte és petit atès que existeixen substituts dins del mateix catàleg. 184 Monografies. 20 2016 d) Aportació dels usuaris a la cartera suplementària o copagament. Es preveu la modificació de l’aportació que fan els usuaris sobre els medicaments i sobre els serveis i prestacions, però no tots s’acaben aplicant. Els que tenen més impacte són el copagament de medicaments. e) Mesures per evitar l’acumulació de medicaments. Amb estalvi estimat pel conjunt de l’Estat de 1.000 milions. A Catalunya no ha tingut un estalvi significatiu pel fet que la factura electrònica ja es troba implementada. f) Impuls de fàrmacs genèrics, per la prescripció de principis actius de menor preu i l’actualització dels preus de referència. g) Ordenació dels recursos humans del sistema nacional de salut. Es crea un grup de treball, però prenen mesures concretes. h) Plataforma centralitzada de compres. La mesura estatal preveu importants estalvis, però a Catalunya fa temps que ja s’aplica. i) Fons de garantia assistencial: aquesta mesura de fet implica la retirada de 100 milions d’euros de fons per part de l’Estat, que organitza el fons com una compensació extrapressupostària entre comunitats autònomes, però no acaba de regular els mecanismes de compensació, que per Catalunya serien importants atès que és receptora neta de pacients i prescripcions. j) Aplicació del pacte sociosanitari: amb poc recorregut a Catalunya perquè s’aplica l’atenció sociosanitària des de fa molt anys. 21 Llei d’acompanyament dels pressupostos per al 2012 aprova la taxa coneguda com a euro per recepta21. Aquesta taxa recapta 45,6 milions durant l’any 2012 i té un impacte moderador sobre la demanda estimat en 40 milions. Tanmateix el 6 de maig de 2014, el Tribunal Constituicional declara inconstitucional aquesta taxa, per la qual cosa el seu període de vigència és del 23 de juny de 2012 al 15 de gener de 2013. Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. L’article 41 crea la taxa sobre actes preparatoris i els serveis accessoris de millora de la informació inherents al procés per a la prescripció i dispensació de medicaments i productes sanitaris mitjançant l’emissió de receptes mèdiques i ordres de dispensació. 185 Monografies. 20 2016 L’any 2012 també tenen impacte les mesures transversals en matèria de personal i es segueixen aplicant mesures de racionalització, sobre tot reprogramació d’inversions, i l’any 2013 es trasllada la reducció de la paga extra a les tarifes dels concerts sanitaris. En conjunt les mesures aplicades l’any 2012 redueixen la despesa en 449 milions d’euros i les de 2013 en 339 milions d’euros. L’any 2014 s’inclouen en el Pla d’ajust de la Generalitat un seguit de mesures en l’àmbit de Salut, amb un impacte global de 14 milions i que tenen el següent detall: aplicació de la història clínica compartida unificada (2 milions d’estalvi), millora la centralització dels processos de compres (5 milions), millora la prescripció farmacèutica a través de la recepta electrònica (1 milió), revisió dels protocols d’utilització de productes en els programes de crònics ( 5 milions), i potenciació de l’ús d’especialitats farmacèutiques genèriques (1 milió). En el pla d’ajust també s’inclou com a mesura l’increment del Fons d’Orientació de Garantia Sanitària (FOGA) amb un impacte de 41 milions d’euros en els ingressos. 7.3. Evolució de la despesa de Salut La despesa de l’àmbit de Salut ha passat de 6.152 milions d’euros l’any 2003 a 8.948 milions d’euros l’any 2014, el que representa un creixement del 45,4%. L’any 2003 la despesa és de 6.152 milions d’euros i augmenta fins als 10.388 milions d’euros l’any 2010, gairebé un 70%. Aquest creixement està vinculat tant el creixement de la població, com al creixement de la despesa per habitant, que passa de 918 a 1.383 euros per habitant de 2003 a 2010. Però no és fins l’any 2011, que la despesa es redueix per primera vegada, un 7,5%. A banda de la recurrència de les mesures de 2010, el Departament de Salut promou l’aplicació d’un conjunt de mesures. A través d’un pla de xoc es demana a tots els agents del sistema sanitari que revisin els procediments que permetin racionalitzar i prioritzar la despesa sanitària amb l’objectiu de treure el màxim profit als recursos disponibles i mantenint la qualitat dels serveis. El 26% són mesures de simplificació administrativa, un 20% són reprogramació d’ inversions i un 7% són mesures que impacten sobre la prestació de serveis sanitaris i assistencials. 186 Monografies. 20 2016 L’any 2012, la despesa es redueix un 4,7%, per la consolidació d’algunes de les mesures iniciades l’any 2011, per la introducció de la nova taxa de l’euro per recepta, la supressió de paga extra al personal de l’ICS, per l’ajornament de l’inici d’obres i equipaments i per l’aplicació d’algunes de les mesures dels RDL 16/2012. Gràfic 7.7. Evolució de la despesa. SLT 12.000 6,00 10.000 5,00 8.000 4,00 6.000 3,00 4.000 2,00 2.000 1,00 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 7.1. Evolució de la despesa. SLT 2003 MEUR 6.152 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 4,06 2004 6.586 434 7,0 4,05 2005 7.124 538 8,2 4,07 2006 7.998 875 12,3 4,21 2007 8.812 814 10,2 4,33 2008 9.794 982 11,1 4,69 2009 10.370 576 5,9 5,13 2010 10.388 18 0,2 5,11 2011 9.613 -775 -7,5 4,81 2012 9.162 -450 -4,7 4,68 2013 8.843 -320 -3,5 4,56 2014 8.948 105 1,2 4,55 2003-2010 - 4.236 68,9 - 2010-2014 - -1.440 -13,9 - 2003-2014 - 2.796 45,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2013 la despesa es torna a reduir un 3,5%, d’una banda perquè es 187 Monografies. 20 2016 2014 trasllada la reducció equivalent a la supressió de la paga extra a la tarifa dels concerts sanitaris i de l’altra perquè es continuen aplicant mesures sobre la despesa farmacèutica malgrat el baixíssim impacte del RDL 16/2012. L’any 2013 també continua la reprogramació d’inversions. L’any 2014 la despesa de Salut canvia la tendència i creix un 1,2%, bàsicament per l’increment de compra de serveis sanitaris, perquè es continuen mantenint les mesures transversals de despeses de personal i també pel repunt de la despesa farmacèutica i de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. En termes nominals la despesa meritada de l’àmbit de Salut per habitant augmenta de 918 euros per càpita l’any 2003 a 1.190 euros per càpita l’any 2014. En termes reals, descomptant les variacions de l’IPC, la despesa gairebé no ha variat, però en aquesta anàlisi cal tenir en compte que part dels estalvis en salut han vingut per una baixada del cost dels factors de producció durant el procés de consolidació (retribucions, preu dels medicaments i tecnologia sanitària i altres despeses de funcionament no sanitàries). Gràfic 7.8. Despesa total per habitant. SLT 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 188 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 7.2. Despesa total per habitant. SLT (EUR per habitant) Nominal Real 2003 918 918 2004 967 932 2005 1.018 942 2006 1.121 1.010 2007 1.222 1.055 2008 1.330 1.130 2009 1.387 1.165 2010 1.383 1.127 2011 1.275 1.013 2012 1.210 928 2013 1.171 896 2014 1.190 917 % de variació 2003-2010 51 23 % de variació 2010-2014 -14 -19 % de variació 2003-2014 30 0 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. En els següents apartats s’analitza l’evolució de les principals partides de despesa de Salut. 7.3.1. Els concerts sanitaris La despesa en concerts sanitaris del Servei Català de la Salut és de 4.157 milions d’euros l’any 2014 i representa el 46,5% de la despesa de Salut. Aquesta despesa inclou la compra de serveis de salut a entitats públiques i privades que formen part de la xarxa de centres de salut d’utilització pública. La despesa en concerts sanitaris del CatSalut incrementa de 2.268 milions d’euros l’any 2003 a 4.157 milions d’euros l’any 2014. Amb un increment en el conjunt del període de 1.888 milions d’euros, que representa el 78% de l’increment total de la despesa de capítol 2. 189 Monografies. 20 2016 Gràfic 7.9. Evolució de la despesa en concerts sanitaris (exclòs MHDA). SLT 5.000 2,50 4.500 4.000 2,00 3.500 3.000 1,50 2.500 2.000 1,00 1.500 1.000 0,50 500 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’evolució de la despesa de concerts depèn de l’evolució de la tarifa i de l’evolució de la compra de serveis. Els fets més rellevants han estat: 190 L’any 2005 s’aprova el VII Conveni col·lectiu de treball dels hospitals de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP) i dels centres d'atenció primària, 2005-2008, que equipara les retribucions del personal del sector concertat amb les del sector públic. L’any 2010 s’aplica una reducció de tarifa d’un 3,26% equivalent a la reducció del 5% de les retribucions aprovades per l’Estat el maig de 2010, tot i que l’increment de contractació fa que la despesa global de concerts incrementi un 1,7%. L’any 2011 s’aplica una reducció del 2% de la tarifa i una reducció de compra d’activitat a les diferents línies de serveis, reducció de programes sanitaris, ajustament de la ràtio de consulta externa (primera visita/successiva), reducció de compra d’activitat quirúrgica addicional per llistes d’espera, reordenacions de serveis sanitaris, etc. El resultat final és una reducció global del 6%. L’any 2012 no hi ha cap variació de la tarifa, tot i que en aquell any es va retirar la paga extra dels treballadors públics, és a dir, el personal estatutari i funcionari de l’Institut Català de la Salut i pel que fa a les entitats concertades de titularitat pública, aquestes van reternir l’import equivalent a la factura del concert (atès que era una mesura bàsica estatal d’aplicació obligada). L’any 2013 s’aplica una reducció del 4,6% de la tarifa, però s’incrementa la contractació i la despesa global només es redueix un 2,5%. Aquesta reducció de tarifa trasllada a tot el sector concertat (tant públic com privat) la supressió d’una paga extra. En virtud de Monografies. 20 2016 2014 l’autonomia de gestió dels centres concertats de titularitat pública poden aplicar aquesta reducció d’ingressos a les mesures de gestió internes que considerin adients, sempre i quan mantinguin el resultat pressupostari compromès. L’any 2014 no es modifiquen les tarifes. Quadre 7.3. Evolució de la despesa en concerts sanitaris (exclòs MHDA). SLT 2003 MEUR 2.268 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 1,50 2004 2.487 218 9,6 1,53 2005 2.743 257 10,3 1,57 2006 3.222 479 17,4 1,70 2007 3.658 436 13,5 1,80 2008 4.109 451 12,3 1,97 2009 4.353 244 5,9 2,15 2010 4.427 74 1,7 2,18 2011 4.159 -267 -6,0 2,08 2012 4.165 6 0,1 2,13 2013 4.057 -108 -2,6 2,09 2014 4.157 100 2,5 2,12 2003-2010 - 2.158 95,1 - 2010-2014 - -270 -6,1 - 2003-2014 - 1.888 83,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’evolució del nombre de centres hospitalaris concertats: Entre 2003 i 2014 hi ha 1 més d’atenció especialitzada i 4 més de salut mental. Gràfic 7.10. Evolució dels centres concertats. SLT 75 74 73 72 71 70 69 68 67 66 2003 2004 2005 Nombre de centres concertats Font: Generalitat de Catalunya i INE. 191 Monografies. 20 2016 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Pel que fa al personal dels centres concertats l’any 2013 eren 72.300 persones en equivalents a temps complet (en endavant, ETC), que representa un increment del 37% des de 2004 i una reducció del 4% des de 2010. Gràfic 7.11. Evolució del personal dels centres concertats de Salut. SLT (Índex 2004=100) 140 130 120 110 100 90 80 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Evolució del personal dels centres concertats mesurats ETC 2010 2011 Font: Central de resultats. Departament de Salut. 7.3.2. La Medicació Hospitalària de dispensació ambulatòria Inclou la despesa feta pel CatSalut en la compra la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (en endavant, MHDA) als centres que tenen concert sanitari. Inclou medicaments com els antiretrovirals, citostàtics i els immunodepressors selectius, però també els tractaments contra l’hepatitis i els tractaments amb hormona del creixement. Aquesta despesa ha incrementat ràpidament per l’impacte que ha tingut la constant aparició de nous medicaments d’alta complexitat, majoritàriament d’utilització en l’àmbit hospitalari. Aquesta despesa ha passat 167 milions d’euros l’any 2013 a 457 milions d’euros l’any 2014. Ha crescut un 9,6% en termes anuals acumulats durant tot el període. Entre 2003 i 2010 incrementa 282 milions d’euros. L’any 2011, amb ajust de 39 milions d’euros, és l’únic any que aquesta despesa es redueix, la resta d’anys continua incrementant, per 192 Monografies. 20 2016 2012 2013 l’impacte de les mesures sobre preu, previstes en el RDL 9/2011. L’any 2014, amb 457 milions és l’any de més despesa de tot el període analitzat. Tot i que fora de l’escenari d’anàlisi, per a l’any 2015 la previsió és que incrementi significativament amb la incorporació a la cartera de medicaments del tractament contra la hepatitis C. Gràfic 7.12. Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria. SLT 500 0,25 450 400 0,20 350 300 0,15 250 200 0,10 150 100 0,05 50 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 7.4. Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria. SLT 2003 MEUR 167 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,11 2004 199 32 19,0 0,12 2005 237 38 19,1 0,14 2006 277 40 17,0 0,15 2007 311 33 12,1 0,15 2008 373 62 19,8 0,18 2009 428 56 14,9 0,21 2010 449 21 4,8 0,22 2011 410 -39 -8,7 0,20 2012 411 1 0,4 0,21 2013 434 22 5,4 0,22 2014 457 24 5,5 0,23 2003-2010 - 282 168,3 - 2010-2014 - 9 1,9 - 2003-2014 - 290 173,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 193 Monografies. 20 2016 2014 7.3.3. Evolució de la despesa de l’Institut Català de la Salut La despesa de l’ICS, amb 2.568 milions d’euros, representa un 29% de la despesa total de l’àmbit de Salut. Inclou les despeses de funcionament i d’inversió dels centres que gestiona l’ICS. Actualment, 285 equips d’atenció primària i 8 hospitals: Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona, Verge de la Cinta de Tortosa i Viladecans. Entre 2003 i 2014 la despesa de l’ICS ha augmentat un 37%, i com es veurà a continuació, aproximadament la meitat d’aquest increment global es deu a les despeses de personal, un 40% a les despeses de funcionament i les inversions i un 10% a la despesa de productes farmacèutics i MHDA. El gràfic 7.13 mostra l’evolució de la despesa meritada de l’ICS entre 2003 i 2014. En el gràfic s’observa com la despesa incrementa fins a 2009. L’any 2010 disminueix un 1% per l’efecte combinat de la reducció del 5% de les retribucions i l’increment de les depeses de funcionament. Gràfic 7.13. Evolució de la despesa de l'ICS. SLT 1,80 3.500 1,60 3.000 1,40 2.500 1,20 2.000 1,00 1.500 0,80 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2011 degut a l’aplicació del Pla de xoc del Departament de Salut redueix la despesa un 9% i l’any 2012 un 6,2%. L’any 2012 les despeses de personal cauen un 10,2% per la supressió d’una paga extra i la resta de mesures aplicades sobre les plantilla, mentre que la resta de 194 Monografies. 20 2016 2014 despeses de l’ICS incrementa un 2,5%. L’any 2013 es continuen reduint les despeses de personal per les recurrències de les mesures aplicades l’exercici anterior i s’observa també una reducció a la resta de despeses. Quadre 7.5. Evolució de la despesa de l'ICS. SLT 2003 MEUR 1.878 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 1,24 2004 2.015 137 7,3 1,24 2005 2.174 159 7,9 1,24 2006 2.358 185 8,5 1,24 2007 2.612 253 10,7 1,28 2008 2.916 304 11,6 1,40 2009 3.096 180 6,2 1,53 2010 3.065 -31 -1,0 1,51 2011 2.791 -275 -9,0 1,39 2012 2.619 -172 -6,2 1,34 2013 2.558 -60 -2,3 1,32 2014 2.568 10 0,4 1,31 2003-2010 - 1.187 63,2 - 2010-2014 - -497 -16,2 - 2003-2014 - 690 36,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 7.3.4. Remuneracions del personal de l’ICS L’any 2014 les remuneracions de personal de l’ICS representen 1.648 milions d’euros i ocupen a gairebé 39.000 persones mesurades en equivalents a temps complet. El període 2003 -2010 es caracteritza per un creixement sostingut de les dotacions de personal i també de les retribucions. A partir de 2010, amb la reducció del 5% de les retribucions a partir de juny, la despesa es comença reduir. L’any 2011 la despesa segueix reduint-se per la recurrències de la mesura i per la reducció del nombre total d’efectius. L’any 2012 la reducció de despesa és de 10,2%, el nombre d’efectius es manté constant, però es suprimeix el 50% del complement de productivitat del personal conegut com a DPO (direcció per objectius), 195 Monografies. 20 2016 es suprimeix la paga extra i la resta de mesures transversals de personal aplicades per la Generalitat Gràfic 7.14. Remuneracions del personal de l'ICS. SLT 2.500 1,20 1,00 2.000 0,80 1.500 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 % PIB 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2013 la despesa es continua reduint per la reducció de personal i per la reducció de altre 50% del complement de DPO. Quadre 7.6. Remuneracions del personal de l'ICS. SLT 2003 MEUR 1.296 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,85 2004 1.404 108 8,3 0,86 2005 1.495 91 6,5 0,85 2006 1.613 118 7,9 0,85 2007 1.801 188 11,7 0,89 2008 2.011 210 11,7 0,96 2009 2.126 114 5,7 1,05 2010 2.068 -58 -2,7 1,02 2011 1.906 -162 -7,8 0,95 2012 1.711 -194 -10,2 0,87 2013 1.661 -50 -2,9 0,86 2014 1.648 -13 -0,8 0,84 2003-2010 - 772 59,5 - 2010-2014 - -420 -20,3 - 2003-2014 - 351 27,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 7.15. mostra com l’evolució de les despeses de personal ha 196 Monografies. 20 2016 2014 estat més ràpida que l’evolució del personal entre 200422 i 2009, per l’efecte dels increments retributius aplicats durant aquests anys. Entre 2004 i 2009 les despeses en remuneracions de personal de l’ICS creixen un 51%, un 35% és l’increment de retribucions i un 16% és increment de personal ETC. A partir de 2010 la reducció de les retribucions ha estat més gran que la reducció del personal. En el conjunt del període analitzat, de 2004 i 2014, les despeses de personal han incrementat un 17%, aquest creixement es pot descomposar entre un creixement del 9% del personal ETC i un 8% de creixement de les retribucions. Gràfic 7.15. Remuneracions del personal i dels ETC de l'ICS. SLT (Índex 2004=100) 160 150 140 130 120 110 100 90 80 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Remuneracions del personal ICS Personal ETC ICS 2011 2012 Font: Generalitat de Catalunya i INE. 7.3.5. Resta de despeses de l’ICS La resta de despeses de l’ICS que no són de personal representen 921 milions d’euros per al 2014, inclou les despeses de funcionament dels centres de l’ICS, la seva inversió i la despesa farmacèutica dels hospitals, i també la dispensació ambulatòria. Aquesta despesa creix 415 milions entre 2003 a 2010, i s’ajusta per primera vegada l’any 2011. L’ajust que s’observa de l’any 2011 correspon d’una banda a les mesures de personal que afecten a la resta de capítols de despesa, com la supressió dels ajuts de menjador, o la reducció del fons d’acció social, però també inclou les mesures de reducció del preu de medicaments i revisió del calendari d’inversions. 22 No es disposa d’informació en termes homogenis per a l’any 2003. 197 Monografies. 20 2016 2013 2014 A partir de 2012, 2013 i 2014 la despesa es manté relativament estable amb lleugeres variacions ocasionades per les despeses de funcionament i la compra de medicaments. Gràfic 7.16. Resta de despesa de l'ICS. SLT 1.200 0,55 1.000 0,50 0,45 800 0,40 600 0,35 400 0,30 200 0,25 0 2003 MEUR 0,20 2004 2005 % PIB 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 aquestes despeses han incrementant en conjunt 339 milions i la despesa de l’any 2014 es situa en valors superiors a 2008. Aquesta despesa també s’ha vist afectada per l’increment del cost dels medicaments de dispensació ambulatòria. Quadre 7.7. Resta de despeses de l'ICS. SLT 2003 MEUR 582 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,38 2004 611 29 4,9 0,38 2005 679 68 11,1 0,39 2006 745 67 9,9 0,39 2007 811 65 8,7 0,40 2008 905 94 11,6 0,43 2009 970 66 7,3 0,48 2010 997 27 2,8 0,49 2011 885 -112 -11,3 0,44 2012 907 22 2,5 0,46 2013 897 -10 -1,1 0,46 2014 921 24 2,6 0,47 2003-2010 - 415 71,3 - 2010-2014 - -76 -7,7 - 2003-2014 - 339 58,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 198 Monografies. 20 2016 2014 7.3.6. La despesa farmacèutica La despesa farmacèutica inclou el cost dels medicaments dispensats amb recepta oficial del CatSalut que estan inclosos en l’oferta pública i que es financen totalment o en part pel sistema sanitari. No inclou la despesa en medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) dels centres concertats ni de l’ICS. Gràfic 7.17. Evolució de la despesa farmacèutica. SLT 2.000 1,20 1.800 1,00 1.600 1.400 0,80 1.200 1.000 0,60 800 0,40 600 400 0,20 200 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2014 la despesa farmacèutica ha estat de 1.357 milions d’euros. Es tracta de la despesa més gran del capítol de transferències corrents, si bé el seu pes en el conjunt del capítol i de les despeses no financeres s’ha anat reduint de forma constant entre 2003 i 2014. L’any 2003 la Generalitat destina 1.474 milions d’euros a despesa farmacèutica, despesa que augmenta un 24,6% fins els 1.837 milions d’euros de l’any 2010, i després es redueix 26,1% entre 2010 i 2014. L’any 2010 és el primer en que s’observa una reducció de la despesa (27 milions d’euros) i es deu a les mesures de racionalització de la despesa pública aplicades pel Ministeri de Salut. Durant el procés de consolidació fiscal aquesta despesa es redueix en 480 milions d’euros, situant la despesa farmacèutica a un nivell inferior al de 2003. En termes anuals veiem com el 50% de l’ajust es produeix l’exercici 2012 amb una reducció de 241 milions d’euros (14,2%), el 2011 la despesa en farmàcia es redueix en 143 milions d’euros (-7,8%) i el 2013 en -125 milions d’euros (-8,6%). La reducció de la despesa durant el procés de consolidació fiscal respon a les 199 Monografies. 20 2016 2014 diferents mesures empreses per l’Estat i la Generalitat per a racionalitzar la despesa sanitària i que han impactat directament en la despesa en farmàcia. Quadre 7.8. Evolució de la despesa farmacèutica. SLT 2003 MEUR 1.474 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,97 2004 1.539 65 4,4 0,95 2005 1.603 63 4,1 0,92 2006 1.675 72 4,5 0,88 2007 1.719 44 2,6 0,85 2008 1.822 103 6,0 0,87 2009 1.864 42 2,3 0,92 2010 1.837 -27 -1,5 0,90 2011 1.693 -143 -7,8 0,85 2012 1.452 -241 -14,2 0,74 2013 1.327 -125 -8,6 0,68 2014 1.357 30 2,2 0,69 2003-2010 - 363 24,6 - 2010-2014 - -480 -26,1 - 2003-2014 - -118 -8,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. La reducció entre 2010 i 2014 és de 480 milions d’euros i representa el 33% de l’ajust fet en l’àmbit de Salut. L’any 2011 l’Estat aprova el Real Decret Llei 9/2011, de mesures per a la millora de la qualitat i cohesió del sistema nacional de salut, de contribució a la consolidació fiscal i d’elevació de l’import màxim dels avals de l’Estat, que expliquen la reducció de la despesa farmacèutica de 2011 i que tenen impacte recurrent els exercicis 2012 i 2013. La reducció de la despesa en farmàcia de l’exercici 2012 (-241 milions d’euros), s’explica per l’impacte combinat de les mesures de racionalització de l’Estat i també de la Generalitat. A nivell estatal l’any 2012 s’aprova el RDL 16/2012, amb mesures que impacten en la despesa farmacèutica. Tanmateix les mesures que l’Estat havia fixat l’any 2010 i 2011 segueixen incidint en la despesa d’aquest exercici. Cal dir que no totes les mesures previstes en el RDL 16/2012 s’han acabat aplicant, però aquelles que s’han aplicat han contribuït a reduir la despesa en farmàcia. A nivell de la Generalitat de Catalunya, l’any 2012 la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’Impost sobre les estades en establiments turístics, inclou la creació 200 Monografies. 20 2016 d’un tiquet moderador que grava els actes que permeten l’expedició dels medicaments i dels productes sanitaris, en endavant taxa farmacèutica. La taxa farmacèutica presenta un doble impacte ja que d’una banda incrementa els ingressos i de l’altra té un efecte moderador en el consum. L’impacte recaptatori és de 45,6 milions d’euros l’any 2012 i de 4,3 milions d’euros l’any 2013 fins a la seva suspensió, però amb un efecte moderador de la demanda estimat de 140 milions d’euros en termes anuals. El maig de 2014 el Tribunal constitucional declara inconstitucional la taxa farmacèutica. Tot aquest conjunt de mesures ha tingut un impacte conjunt de 241 milions d’euros, dels quals s’ha estimat que les mesures de l’Estat van tenir un impacte de 205 milions d’euros (123 milions d’euros per l’impacte del RDL 16/2012 i 82 milions d’euros per les recurrències del RDL9/2011) i l’aplicació de l’euro per recepta amb un impacte els mesos que va estar en vigor el 2012 de 36 milions d’euros. L’any 2013 no s’emprenen noves mesures de racionalització de la despesa sanitària, si bé, es segueixen desplegant les anteriors que són les que expliquen la reducció d’aquesta la despesa. 7.3.7. Evolució de la resta de despeses de Salut La resta de despeses de Salut, inclouen principalment les despeses de funcionament del Departament i del SCS inclòs el seu personal, les despeses de salut pública (vacunes sistemàtiques) i les transferències als organismes de Salut, i també les inversions del departament de Salut i del CatSalut. Gràfic 7.18. Resta de despeses. SLT 700 0,35 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 201 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Entre 2003 i 2014 la resta de despeses de Salut incrementen de 364 a 409 milions d’euros, en total 12,3%. Durant el procés de consolidació fiscal l’ajust de la resta de despeses de Salut és de -202 milions d’euros. La major part de la reducció ha estat per la reducció del nivell d’inversió i de les aportacions de capital, però també s’han ajustat les despeses de funcionament del CatSalut i del Departament. Durant aquest període s’han fet importants estalvis en consums no sanitaris, com l’electricitat i altres subministraments. Quadre 7.9. Resta despeses. SLT 2003 MEUR 364 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,24 2004 346 -18 -5,0 0,21 2005 367 21 6,1 0,21 2006 465 99 26,9 0,25 2007 513 48 10,3 0,25 2008 575 62 12,0 0,28 2009 629 54 9,4 0,31 2010 610 -19 -3,0 0,30 2011 560 -51 -8,3 0,28 2012 515 -45 -8,0 0,26 2013 467 -48 -9,3 0,24 2014 409 -58 -12,5 0,21 2003-2010 - 247 67,8 - 2010-2014 - -202 -33,1 - 2003-2014 - 45 12,3 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 7.4. Evolució del resultat de les entitats de Salut A l’inici del procés de consolidació fiscal, amb l’objectiu d’assolir els màxims nivells d’eficiència i traslladar els objectius de consolidació fiscal a través de l’instrument propi d’aquest sector- el contracte- la Comissió Interdepartamental per la Sostenibilitat Econòmica del Sistema Sanitari decideix preservar al màxim l’autonomia de gestió dels centres concertats de titularitat pública i evitar les distorsions en el funcionament del sector concertat que l’aplicació de la normativa de caire transversal estava generant en el model sanitari català. Això es trasllada a través del Capítol V de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, 202 Monografies. 20 2016 de mesures fiscals i financeres (modificat per la llei 2 /2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic). Gràfic 7.19. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. SLT 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Quadre 7.10. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament 2010 MEUR 15 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 71 56 369,9 2012 59 -12 -16,4 2013 65 6 10,1 2014 79 14 21,5 64 425,9 214 - 2010-2014 2010-2014 acumulat Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Aquesta normativa, de forma sintètica, determina que a les entitats del sector públic de la Generalitat i aquelles classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010) que gestionen serveis sanitaris per compte de de la Generalitat en règim de mercat intern regulat, no els serà d’aplicació les mesures que s’imposin a través de normativa pròpia de la Generalitat de forma transversal sobre les entitats del sector públic. De les referides entitats, exclusivament es poden beneficiar de l’esmentat règim d’autonomia aquelles que adeqüin les seves actuacions a llurs disponibilitats pressupostàries, és a dir, que no presentin desviació en negatiu respecte el resultat pressupostari previst en la llei anual de pressupostos en termes SEC. 203 Monografies. 20 2016 El resultat de les entitats de l’agrupació de Salut és de superàvit durant tot el període analitzat, però si bé l’any 2010 el superàvit era de 15 milions d’euros, a partir de 2011 es situa entre la franja dels 60 i 80 milions d’euros. Aquests superàvits es destinen a retornar el deute acumulat per aquestes entitats. 7.5. Principals variacions de la despesa de l’àmbit Salut i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal Entre 2003 i 2010 la despesa de salut incrementa un 69%, en total 4.236 milions d’euros, concentra gairebé un terç de l’increment de la despesa de tots els departaments de la Generalitat, concretament un 32%. Quadre 7.11. Principals variacions de la despesa. SLT 2003-2010 MEUR % Concerts sanitaris (exclosa MHDA) 2.158 Despesa de l'ICS 2010-2014 Índex MEUR 95 51 -270 1.187 63 28 Despeses de personal de l'ICS 772 60 Resta de despeses de l'ICS 415 Farmàcia Índex MEUR % -6 19 1.888 83 68 -497 -16 34 690 37 25 18 -420 -20 29 351 27 13 71 10 -76 -8 5 339 58 12 363 25 9 -480 -26 33 -118 -8 -4 MHDA (concerts) 282 168 7 9 2 -1 290 173 10 Resta de despeses 247 68 6 -202 -33 14 45 12 2 4.236 69 100 -1.440 -14 100 2.796 45 100 Despesa total % 2003-2014 Font: Generalitat de Catalunya. Els principals augments de despesa s’han produït a: 204 L’increment de la despesa en concerts sanitaris representa el 51% de l’increment total de l’àmbit de Salut, amb 2.158 milions. Aquest increment és fruit del major nombre de centres centres concertats i dels increments de tarifes aplicats per traslladar les mesures retributives d’equivaració salarial entre els centres públics de l’ICS i els centres concertats dels anys 2005-2008. L’increment de la despesa de l’ICS representa el 28% de la variació de la despesa de Salut en aquest període. En total 1.187 milions que es reparteixen entre 772 milions de majors despeses de personal i 415 milions d’augment en les despeses de funcionament i les inversions de l’ICS. L’increment de la despesa en farmàcia representa un 9% de la variació total, la despesa en MHDA un 7% i la resta de despeses un 6%. Monografies. 20 2016 Índex Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix en 1.440 milions d’euros. Aquest ajust representa el 26% de l’ajust total dels departaments de la Generalitat. En conjunt el Departament de Salut, el CatSalut i l’ICS han reduït la despesa un 14%, essent dels àmbits que percentualment menys ha ajustat la seva despesa. L’ajust s’ha distribuït entre les següents despeses: La reducció de 480 milions de la despesa farmacèutica representa un terç de la reducció total. La reducció de 420 milions de les despeses de personal de l’ICS, degut a les mesures de transversals en matèria de personal, representa un 29% de la variació total. La reducció de de 270 milions la despesa en concerts sanitaris pel trasllat a la tarifa dels concerts de les mesures transversals en matèria de personal i l’increment dels serveis concertats, representa el 19% de la reducció. En canvi, la despesa en MHDA incrementa 9 milions. En el conjunt del període analitzat 2003-2014, la despesa de l’àmbit de Salut augmenta un 45% (2.796 milions). I internament les variacions s’expliquen per: Un 68% de l’increment és ocasionat pels concerts sanitaris bàsicament per dos motius, d’una banda per l’increment del nombre d’hospitals i centres d’atenció primària concertats per fer front a l’increment de població protegida, i de l’altre, per l’equiparació salarial que es va aplicar durant els anys 2005-2008 entre el personal dels centres concertats i el personal estatutari de l’ICS, el 25% de l’increment es produeix a l’ICS, el 10% de l’increment és ocasionat per l’increment de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria, i per contra la despesa farmacèutica disminueix, ja que les mesures aplicades durant el procés de consolidació tenen un impacte més gran que l’increment observat entre 2003 i 2010. Tot i que l’any 2014, tornen a canviar de tendència i comencen a incrementar de nou. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat L’ajust de la despesa entre 2010 i 2014 és de 1.440 milions. L’ajust més intens es produeix l’any 2011 per les mesures del Pla de xoc aplicat pel Departament de Salut, que recau principalment a les partides de concerts (bloc de despeses corrents de béns i serveis). L’any 2012 l’ajust més gran es fa sobre la despesa farmacèutica que es continua reduint l’any 2013 (bloc de transferències corrents). 205 Monografies. 20 2016 Gràfic 7.20. Composició de les variacions 2010-2014. SLT (MEUR) 200 0 2011 2012 2013 2014 -200 -400 -600 -800 -1.000 Remuneracions del personal Transferències corrents Transferències de capital Despesa total Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 7.12. Evolució de la despesa. SLT (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Concerts sanitaris (exclosa MHDA) 2.268 4.427 4.159 4.165 4.057 4.157 Despesa de l'ICS 1.878 3.065 2.791 2.619 2.558 2.568 1.296 2.068 1.906 1.711 1.661 1.648 582 997 885 907 897 921 1.474 1.837 1.693 1.452 1.327 1.357 MHDA (concerts) 167 449 410 411 434 457 Resta de despeses 364 610 560 515 467 409 6.152 10.388 9.613 9.162 8.843 8.948 Variació interanual - - -775 -450 -320 105 Variació des de 2010 - - -775 -1.225 -1.545 -1.440 Variació acumulada des de 2010 - - -775 -2.001 -3.546 -4.986 Despeses de personal de l'ICS Resta de despeses de l'ICS Farmàcia Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Si l’ajust es mesura en termes de la variació acumulada cada any des de 2010, la variació acumulada des de 2010 seria de 4.986 milions que s’amplia fins a 5.200 milions d’euros quan s’afegeix la millora, també acumulada des de 2010, del resultat de les entitats. Quadre 7.13. Contribució a la consolidació. SLT (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 206 Monografies. 20 2016 2010-2014 -4.986 214 -5.200 Departament de Salut Exercici 2014 8.948 MEUR 1 4.157 MEUR 2.568 MEUR 1.357 MEUR 457 MEUR 409 MEUR 41% Concerts sanitaris (exclosa MHDA) ICS Farmàcia MHDA (concertada) Resta de despeses 114.200 *% total departaments 2.030 Departament 473 CatSalut 111.697 SISCAT2 Variació despesa 2003-2014 +45% 2003-2010 2010-2014 +4.236 MEUR -1.440 MEUR Contribució a l’increment 32% +2.158 MEUR +1.187 MEUR +363 MEUR +282 MEUR +247 MEUR 3 Contribució a la reducció 26% 4 Concerts sanitaris ICS Farmàcia MHDA (concertada) Resta de despeses -270 MEUR -497 MEUR -480 MEUR +9 MEUR -202 MEUR 3 Concerts sanitaris4 ICS Farmàcia MHDA (concertada) Resta de despeses Principals mesures de consolidació Mesures sobre farmàcia per part de l’Estat: modificació del copagament, actualització de preus de referència i redefinició del catàleg de medicaments. Per part la de la Generalitat: extensió de recepta electrònica i durant uns mesos de 2012 aplicació de l’euro per recepta. Part d’aquestes mesures també afecta al preus de la MHDA, però la incorporació de nous tractaments d’alta complexitat i elevat preu, fa incrementar aquesta despesa durant el període de consolidació Mesures transversals en matèria de personal que es traslladen amb un gran impacte sobre el personal de l’ICS. També es trasllada als concerts sanitaris a través de la reducció de la tarifa, però cal tenir en compte que durant el període ha incrementat l’activitat concertada per l’obertura de nous centres, entre ells dos hospitals. Mesures de racionalització de la resta de despeses de Salut, que no són de l’àmbit estrictament sanitari 1 Inclou la despesa meritada consolidada del Departament de Salut, el CatSalut i l’ICS. Inclou el personal equivalents a temps complet de l’ICS (38.922) i dels centres concertats (72.775, valor estimat a partir de l’última dada disponible de 2013). 3 Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 4 Inclou l’augment de despesa generat per l’obertura de nous centres. 2 207 Monografies. 20 2016 8. Departament d’Interior En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament d’Interior. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest Departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. En el primer punt es descriu el Departament l’any 2014, les competències, les entitats de l’agrupació i la composició de la despesa. En el segon punt s’explica el context amb l’evolució dels principals indicadors que més han condicionat l’evolució de la despesa. En el tercer es mostra l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 i l’evolució de les principals partides de despesa i en el quart s’explica l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació en termes SEC. Finalment, en el cinquè punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet pel Departament d’Interior des de l’exercici 2011 al 2014. 8.1. Descripció del Departament d’Interior l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en l’àmbit d’Interior estan detallades en els articles 132, 163, 164 i 173 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits: a) Emergències i protecció civil: la Generalitat regula, planifica i executa les mesures relatives a emergències, i dirigeix i coordina les referents a protecció civil, entre elles la prevenció i extinció d’incendis. b) Videovigilància i control de so i enregistraments: mitjançant la policia de Catalunya i les empreses privades la Generalitat exerceix aquesta competència respectant els drets fonamentals. 208 Monografies. 20 2016 La Generalitat té competències executives en els següents àmbits: a) Emergències i protecció civil: pel que fa a salvament marítim i seguretat nuclear. b) Seguretat privada: en referència a l’autorització d’empreses amb domicili social a Catalunya i que no ultrapassin els límits de Catalunya, també s’encarrega de la inspecció i la sanció, de formar el personal i de coordinar la seguretat privada i pública. c) Seguretat pública en relació amb el dret de manifestació i reunió: correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal, les facultats executives que li atribueixi l’Estat. En els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, la Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat. Per altra banda, la Generalitat s’encarrega de la planificació i regulació del sistema de seguretat pública a Catalunya i de l’ordenació i coordinació de les actuacions de les policies locals. En aquest àmbit, la Generalitat crea, organitza i té el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra-, que actua en el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia en els àmbits de la seguretat ciutadana, de l'ordre públic, la policia administrativa, la judicial i la investigació criminal. També s’encarrega del control i la vigilància del trànsit. La Generalitat participa per mitjà d'una junta de seguretat amb l'Estat, presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya. També contribueix en el bescanvi d'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de cooperació i auxili amb les autoritats policíaques d'altres països. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, ha d'ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat. L’adscripció de competències en matèria d’interior han anat variant entre 2003 i 2014 amb les successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat. L’any 2003 les competències de l’àmbit de Justícia i d’Interior estaven integrades en un únic departament. Entre 20072010 les competències de l’àmbit de Relacions Institucionals i Participació es van integrar en el Departament d’Interior i a partir de 2011 van passar a ser competència del Departament de Governació. 209 Monografies. 20 2016 Les entitats L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través del Departament d’Interior 3 entitats: Dues entitats autònomes administratives: el Servei Català de Trànsit i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya Una entitat pública: el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112. Composició de la despesa L’any 2014 la despesa del Departament d’Interior ascendeix a 1.121 milions, que representa el 5% de la despesa departamental, i té 21.402 dotacions de personal de les quals 17.172 són mossos d’esquadra i 2.444 són bombers. Aquesta despesa es destina als següents programes: el 76,2% a la seguretat ciutadana, el 13,7% a la prevenció i extinció d’incendis, i el 10,1% a la resta de programes, que inclouen el programa de direcció i administració generals (94 milions), protecció civil (11 milions) i formació del personal de seguretat (8 milions). Gràfic 8.1. Composició de la despesa per programes 2014. INT Seguretat ciutadana, 854 MEUR, 76,2% Prevenció, extinció d'incendis i salvaments, 154 MEUR, 13,7% Direcció i administració generals, 94 MEUR, 8,4% Protecció civil, 11 MEUR, 0,9% Formació personal de seguretat, 8 MEUR, 0,7% Font: Generalitat de Catalunya. Respecte a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina: el 83,5% són remuneracions del personal, el 14,7% són despeses corrents de béns i serveis, l’1,5% són transferències corrents, i el 0,3% són inversions reals. 210 Monografies. 20 2016 Gràfic 8.2. Composició de la despesa per capítols 2014. INT Remuneracions del personal, 936 MEUR, 83,5% Despeses corrents de béns i serveis, 165 MEUR, 14,7% Transferències corrents, 17 MEUR, 1,5% Inversions reals, 3 MEUR, 0,3% Font: Generalitat de Catalunya. Aquesta composició de la despesa és conseqüència de l’estructura organitzativa del Departament, que amb un elevat nombre de personal, especialment de cossos operatius, i l’existència de centres de treball dispersos en el territori (parcs de bombers i comissaries), comporten un nivell de despeses de funcionament i d’estructura molt elevat. Les despeses de capital només representen el 0,3% del conjunt de la despesa. Atès que les inversions en edificis es fan mitjançant la constitució de drets de superfície que impliquen el pagament d’un arrendament i les inversions en vehicles mitjançant el rènting, ambdues figuren dins les despeses corrents. 8.2. El context El desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra explica bona part de l’evolució de la despesa del Departament d’Interior, que presenta un important dimensionament tant a nivell de personal com d’estructura organitzativa. L’any 1994 es formalitza el model de substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya i s'acorda el desplegament dels Mossos d'Esquadra, que reemplaça la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. El calendari del desplegament contempla diverses fases seguint un model d'extensió del cos en el territori i de l’assumpció progressiva de competències especialitzades i en matèria de trànsit. Així, el període analitzat 2003-2014 comprèn la darrera fase de desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra. El desplegament s’inicia l’any 1994 a les comarques d'Osona i s’estén progressivament a la resta de comarques de Girona, a la Catalunya Central, al Pirineu, a Ponent i a les comarques de l'entorn de 211 Monografies. 20 2016 Barcelona. L’any 2005 s’inicia el desplegament a Barcelona ciutat. Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre conclouen el desplegament territorial el 2008. D’aquesta manera, l’any 2010 el Cos de Mossos d’Esquadra23 supera els 16.000 efectius i disposa de 92 comissaries en funcionament. El nombre d’efectius continua creixent fins a l’any 2012, quan s’assoleix el nombre màxim de mossos d’esquadra, amb 17.307 efectius. A partir de 2013 la suspensió de les convocatòries de nou accés al cos comporta un descens del -0,4% anual. Quadre 8.1. Evolució del nombre d'efectius del Cos de Mossos d'Esquadra. INT 2003 Mossos d'Esquadra 9.506 Variació (%) - 2004 10.707 12,6 2005 10.614 -0,9 2006 11.818 11,3 2007 13.081 10,7 2008 14.221 8,7 2009 15.177 6,7 2010 16.029 5,6 2011 16.756 4,5 2012 17.307 3,3 2013 17.242 -0,4 2014 17.172 -0,4 Font: Generalitat de Catalunya. Per tal de finançar aquest desplegament, entre 2003 i 2008 la Generalitat rep uns recursos específics de l’Estat a través de convenis, que finalment l’any 2009 s’integren en els recursos del nou model de finançament i formen part del fons de suficiència. El servei del trànsit, després del seu traspàs l’any 2001, es finança totalment amb la recaptació de les multes. Per altra banda, durant aquests anys es reforça l’àmbit de les emergències i de la seguretat civil, tant a nivell de prevenció com d’intervenció. S’incrementa el nombre d’efectius del Cos de Bombers i se’n milloren les infraestructures disponibles, mitjançant la modernització i la construcció de parcs de bombers. 23 Inclou els Mossos d’Esquadra en pràctiques i el personal facultatiu i tècnic. 212 Monografies. 20 2016 Quadre 8.2. Evolució del nombre d'efectius del Cos de Bombers. INT 2003 Bombers 2.122 Variació (%) - 2004 2.172 2,4 2005 2.218 2,1 2006 2.355 6,2 2007 2.431 3,2 2008 2.409 -0,9 2009 2.481 3,0 2010 2.420 -2,5 2011 2.569 6,2 2012 2.533 -1,4 2013 2.474 -2,3 2014 2.444 -1,2 Font: Generalitat de Catalunya. L’any 2010, els efectius del Cos de Bombers de la Generalitat24 són gairebé de 2.500 i estan en funcionament 169 parcs. El nombre màxim d’efectius s’assoleix l’any 2011 amb 2.569 bombers. A partir de 2012, aquest nombre disminueix com a conseqüència de la suspensió de les convocatòries d’accés al cos. L’any 2014 el nombre d’efectius és de 2.444. Quadre 8.3. Evolució del nombre de parcs de bombers i comissaries en funcionament. INT Parcs de bombers Comissaries 2006 177 62 2007 180 78 2008 180 88 2009 173 92 2010 169 90 2011 161 90 2012 158 92 2013 156 92 Font: Generalitat de Catalunya. No s’inclouen els bombers en pràctiques. Tampoc s’inclouen els bombers voluntaris, que no formen part de la plantilla del Cos de Bombers de la Generalitat. 24 213 Monografies. 20 2016 8.3. Evolució de la despesa total Entre els anys 2003 i 2014 la despesa total del Departament d’Interior té un increment del 114,8% (599 milions). Fins a l’any 2008 els increments de despesa són superiors al 10% anual (l’any 2004 i 2007 són superiors al 20%), com a conseqüència del ràpid desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra, però també pel creixement del Cos de Bombers. Gràfic 8.3. Evolució de la despesa. INT 1.400 0,70 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE L’any 2010, tot i les mesures transversals en matèria retributiva, la despesa continua creixent per la necessitat de seguir incorporant efectius i no és fins l’any 2011 que es comença a reduir com a resultat de les mesures aplicades sobre les despeses de funcionament i d’inversió. L’ajust més important de la despesa es produeix l’any 2012, amb una caiguda del 4,9%, per l’efecte combinat de la reducció de les retribucions del personal equivalent a l’import d’una paga extraordinària, del menor increment del nombre d’efectius i de l’estalvi en les despeses de funcionament. L’any 2014, l’ajust de la despesa s’explica bàsicament per la reducció de les despeses de funcionament, però també per una lleugera disminució del nombre d’efectius dels cossos específics. 214 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 8.4. Evolució de la despesa. INT 2003 MEUR 522 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,34 2004 636 114 21,8 0,39 2005 729 94 14,7 0,42 2006 806 77 10,6 0,42 2007 969 163 20,2 0,48 2008 1.107 138 14,3 0,53 2009 1.205 98 8,9 0,60 2010 1.264 58 4,8 0,62 2011 1.217 -47 -3,7 0,61 2012 1.157 -60 -4,9 0,59 2013 1.149 -7 -0,6 0,59 2014 1.121 -28 -2,4 0,57 2003-2010 - 742 142,1 - 2010-2014 - -142 -11,3 - 2003-2014 - 599 114,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 8.4 i el quadre 8.5 mostren l’evolució de les despeses liquidades del Departament d’Interior per habitant, tant en termes nominals com reals. En termes reals la despesa per habitant passa de 78 euros el 2003 a 115 euros el 2014, que representa un increment del 48%. L’any 2010 la despesa per habitant assoleix el nivell màxim amb 137 euros. En termes reals, la despesa per habitant de 2014 se situa en nivells similars a l’any 2007. Gràfic 8.4. Despesa total per habitant. INT 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 Monografies. 20 2016 2008 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 215 2007 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 8.5. Despesa total per habitant. INT (EUR per habitant) Nominal Real 2003 78 78 2004 93 90 2005 104 96 2006 113 102 2007 134 116 2008 150 128 2009 161 135 2010 168 137 2011 161 128 2012 153 117 2013 152 116 2014 149 115 % de variació 2003-2010 116 76 % de variació 2010-2014 -11 -16 % de variació 2003-2014 91 48 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 8.3.1. Remuneracions del personal Les despeses de remuneracions del personal per a l’any 2014 són de 936 milions, que representen el 83,5% de la despesa total del Departament. Aquestes despeses inclouen les remuneracions del Cos de Mossos d’Esquadra, del Cos de Bombers de la Generalitat i del personal d’administració i serveis. Per a l’any 2014, les despeses de personal del Cos de Mossos d’Esquadra representen el 80,6% de les remuneracions totals, mentre que el personal del Cos de Bombers i el personal d’Administració representen el 13,6% i el 5,8%, respectivament. L’any 2003, aquestes despeses són de 365 milions i s’incrementen un 169,2% (617 milions) fins a assolir una despesa de 982 milions l’any 2010, com a conseqüència del creixement de la plantilla de personal del Cos de Mossos d’Esquadra i del Cos de Bombers, com també per l’increment de les retribucions d’ambdós col·lectius. 216 Monografies. 20 2016 Gràfic 8.5. Remuneracions del personal. INT 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE Entre 2010 i 2014, aquestes despeses es redueixen un 4,6% (-45 milions), però en el cas del Departament d’Interior, l’ajust és molt inferior a la d’altres àmbits, perquè, tot i l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir de 2010, tant per part de l’Administració General de l’Estat com de la pròpia Generalitat, els cossos específics del Departament segueixen incrementant dotacions fins a l’any 2012. Quadre 8.6. Remuneracions del personal. INT 2003 MEUR 365 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,24 2004 431 66 18,2 0,26 2005 499 68 15,7 0,28 2006 582 84 16,8 0,31 2007 710 128 22,0 0,35 2008 828 118 16,6 0,40 2009 947 119 14,3 0,47 2010 982 35 3,7 0,48 2011 985 4 0,4 0,49 2012 947 -39 -3,9 0,48 2013 946 -1 -0,1 0,49 2014 936 -9 -1,0 0,48 2003-2010 - 617 169,2 - 2010-2014 - -45 -4,6 - 2003-2014 - 572 156,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 217 Monografies. 20 2016 2014 Durant el procés de consolidació fiscal, el pes de la reducció de la despesa de personal recau bàsicament en el personal d’Administració, que ha disminuït un 24,8% (-18 milions), seguit de les retribucions del Cos de Bombers, que es redueixen un 12,7% (-19 milions). Les despeses per remuneracions del personal dels Mossos d’Esquadra es minoren un 1,2% (-8 milions), per l’augment del nombre d’efectius. Com es pot veure en el gràfic 8.6, l’evolució del nombre d’efectius dels cossos operatius de mossos i bombers. Els primers augmenten un 80% en tot el període i els segons un 15%. Gràfic 8.6. Evolució del nombre d'operatius. INT 20.000 18.000 16.000 Nombre d'efectius 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 mossos bombers funcionaris Font: Generalitat de Catalunya Remuneracions del Cos de Mossos d’Esquadra L’any 2014, la despesa liquidada en remuneracions del personal del Cos de Mossos d’Esquadra és de 754 milions, que representa el 80,6% de la despesa total del personal del Departament. L’any 2003 aquesta despesa és de 209 milions i s’incrementa un 265,3% fins a assolir 763 milions l’any 2010. En canvi, entre 2010 i 2014 es redueix un 1,2%. Actualment aquesta despesa representa més del triple respecte el 2003. Aquesta evolució s’explica pel creixement d’efectius derivat del desplegament en el territori del Cos de Mossos d’Esquadra, per les millores retributives aplicades durant tot el període i pel reforçament de l’estructura de comandament del Cos. Així, la incorporació al Cos de 218 Monografies. 20 2016 nous mossos i les convocatòries de promoció interna per accedir a les diferents escales de categoria professional i/o d’especialització comporten un increment de la despesa de remuneracions per canvi de categoria del personal (de mosso d’esquadra en pràctiques a mosso d’esquadra de l’escala bàsica o de mosso d’esquadra de l’escala bàsica a altres escales superiors). Gràfic 8.7. Evolució de la despesa de remuneracions del personal del Cos de Mossos d'Esquadra. INT 900 0,45 800 0,40 700 0,35 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0 0,00 2003 2004 2005 MEUR % PIB 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Generalitat de Catalunya i INE Entre 2003 i 2010, la despesa d’aquest personal creix com a conseqüència de l’increment del nombre d’efectius del cos (68,6%) i de millores retributives que afecten als complements específics, amb un impacte en el salari total del 30% de mitjana entre 2006-2010. Entre 2010 i 2014, el nombre de Mossos d’Esquadra presenta un increment molt més moderat (7,1%). Entre 2010 i 2012, el nombre d’efectius continua creixent per la incorporació de noves promocions de mossos d’esquadra, però entre 2012 i 2014, el nombre d’operatius es comença a reduir en un 0,8% per la suspensió de la convocatòria de places de nou accés a partir de 2012. Això explica que les remuneracions del personal es redueixin un 1,2% (-9 milions) durant aquests anys. 219 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 8.7. Despesa de remuneracions del personal del Cos de Mossos d'Esquadra. INT 2003 MEUR 209 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,14 2004 250 41 19,7 0,15 2005 295 45 17,9 0,17 2006 436 141 47,9 0,23 2007 543 107 24,6 0,27 2008 639 95 17,5 0,31 2009 728 90 14,0 0,36 2010 763 35 4,8 0,38 2011 774 11 1,4 0,39 2012 751 -23 -2,9 0,38 2013 759 8 1,0 0,39 2014 754 -5 -0,6 0,38 2003-2010 - 554 265,3 - 2010-2014 - -9 -1,2 - 2003-2014 - 546 261,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 8.8 mostra com la despesa de remuneracions del personal del Cos de Mossos d’Esquadra evoluciona amb increments molt més forts que el nombre d’efectius i, per tant, s’observa com les millores retributives han tingut un major impacte en la despesa. Gràfic 8.8. Evolució de la despesa de remuneracions del personal i del nombre d'efectius del Cos de Mossos d'Esquadra. INT (Índex 2003=100) 400 350 300 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 Despesa personal Font: Generalitat de Catalunya 220 Monografies. 20 2016 2006 2007 Nombre d'efectius 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Del creixement total de la despesa d’aquest personal, el 70% s’explica pels increments retributius i el 30% pel creixement d’efectius del Cos. Remuneracions del Cos de Bombers L’any 2014 la despesa liquidada en remuneracions del Cos de Bombers ha estat de 127 milions i representa l’11,4% de la despesa total del personal del Departament. S’ha de tenir en compte que les despeses de personal de bombers no inclou la despesa pels serveis prestats pels bombers voluntaris, que no són personal propi del Departament i que té impacte en les despeses corrents de béns i serveis. L’any 2003 les remuneracions del Cos de Bombers són de 60 milions i s’incrementen un 141,6% fins a assolir 146 milions l’any 2010. A partir d’aquest any i fins al 2014 aquesta despesa es redueix un 12,7%. Actualment representa més del doble de la despesa de 2003. Durant el període 2003-2010, el creixement de les despeses de personal de bombers és degut a l’augment dels efectius, que creixen un 14% en aquests anys, i a l’increment generalitzat dels complements específics entre 2006-2010, que tenen un impacte en el salari total del 26% de mitjana. Gràfic 8.9. Evolució de la despesa de remuneracions del personal del Cos de Bombers. INT 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 2004 2005 MEUR % PIB 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Font: Generalitat de Catalunya i INE En el procés de consolidació, la despesa del Cos de Bombers disminueix 19 milions. Si bé l’any 2011 s’incorporen nous bombers al 221 Monografies. 20 2016 2013 2014 Cos, passant de 2.420 efectius l’any 2010 a 2.569 l’any 2011, entre 2012 i 2014, amb la suspensió de les convocatòries d’accés, es redueix la plantilla un 4,9%, que comporta alhora una reducció de la despesa de personal del 12,7%. Quadre 8.8. Despesa de remuneracions del personal del Cos de Bombers. INT 2003 MEUR 60 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,04 2004 66 5 8,8 0,04 2005 72 6 9,5 0,04 2006 109 37 52,1 0,06 2007 125 15 13,9 0,06 2008 136 11 8,9 0,06 2009 149 14 10,0 0,07 2010 146 -3 -2,3 0,07 2011 146 0 -0,3 0,07 2012 139 -6 -4,2 0,07 2013 131 -8 -5,9 0,07 2014 127 -4 -2,9 0,06 2003-2010 - 86 141,6 - 2010-2014 - -19 -12,7 - 2003-2014 - 67 110,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 8.10 mostra l’evolució de la despesa de personal del Cos de Bombers i l’evolució del nombre d’efectius durant els anys 2003 i 2014. Com es pot observar la despesa de personal de bombers presenta taxes de creixement més elevades que el nombre d’efectius, especialment a partir de 2005, com a conseqüència de l’augment de les retribucions. Així, el 86% del creixement de la despesa s’explica pels increments retributius i el 14% per l’augment del nombre d’efectius. 222 Monografies. 20 2016 Gràfic 8.10. Evolució de la despesa de remuneracions del personal i del nombre d'efectius del Cos de Bombers. INT (Índex 2003=100) 300 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 Despesa personal 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Nombre d'efectius Font: Generalitat de Catalunya 8.3.2. Despeses corrents de béns i serveis L’any 2014 les despeses corrents de béns i serveis són de 165 milions i representen el 14,7% del total de despesa. Aquestes despeses fan referència a les despeses de funcionament dels centres de treball, que inclouen entre d’altres els consums, els serveis informàtics, les despeses d’equipament dels cossos operatius (vestuari, vehicles i mitjans aeris i materials per als cossos de Mossos d’Esquadra i Bombers).També s’inclouen les despeses per drets de superfície d’una part de les comissaries construïdes per al desplegament dels Mossos d’Esquadra, en total 28 comissaries en diversos municipis de Catalunya. Aquests drets de superfície són un sistema de finançament estructurat d’inversions que consisteix en la construcció de l’obra i l’explotació per un tercer i la constitució d’un dret de superfície en favor de la Generalitat, que paga un cànon en concepte d’arrendament al llarg del temps un cop l’equipament entra en funcionament. Aquestes despeses no tenen, per tant, un impacte pressupostari en les despeses d’inversions reals, sinó que comporten una despesa corrent. Per a l’any 2014, les despeses de l’àmbit informàtic representen el 28,4% (47 milions) del total de les despeses corrents de béns i serveis. En aquest concepte s’inclouen els sistemes d’informació per a la coordinació dels serveis i cossos de seguretat i d’emergències i que es concreta en una xarxa de telecomunicacions unificada (RESCAT). 223 Monografies. 20 2016 2013 2014 Les despeses de rènting de vehicles i les despeses dels mitjans aeris representen el 25,5% del total de despeses corrents de béns i serveis, amb 30 milions i 12 milions, respectivament. La despesa en drets de superfície representa el 19% de les despeses corrents de béns i serveis del 2014, amb 31 milions i inclou tant la despesa de drets de superfície constituïts amb empreses superficiàries privades com els constituïts amb l’entitat pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya. La resta de despeses fan referència principalment a despeses de consums i combustibles (21 milions), conservació d’edificis i de materials de transports (7 milions), vestuari i altres equipaments per als cossos operatius (4 milions), serveis de neteja i sanejament dels centres (6 milions), entre d’altres. Gràfic 8.11. Despeses corrents de béns i serveis. INT 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE Durant tot el període, en conjunt, aquestes despeses creixen un 63,9%, 64 milions en termes absoluts. L’any 2003 aquestes despeses són de 100 milions i s’incrementen un 129% fins a assolir un import de 230 milions el 2010. Durant els anys 2003-2010, l’increment de la despesa (129 milions) és conseqüència del desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra en el territori i del creixement del nombre de comissaries, així com l’increment del nombre de bombers i de parcs de bombers en funcionament. Entre 2010 i 2014 les despeses corrents de béns i serveis es redueixen 65 milions, xifra que representa una reducció del 28,4%, com a 224 Monografies. 20 2016 2014 resultat, per una banda, de la contenció de necessitats i la modificació de contractes, molts d’ells grans contractes de caràcter pluriennal que s’han renegociat (negociació de preus a la baixa, refinançaments, etc) i, per una altra, del traspàs de les despeses de governança i connectivitat de l’àmbit d’informàtica amb CTTI al Departament d’Empresa i Ocupació (7 milions). Quadre 8.9. Despeses corrents de béns i serveis. INT 2003 MEUR 100 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,07 2004 125 24 24,2 0,08 2005 131 6 4,8 0,07 2006 155 25 18,9 0,08 2007 168 12 8,0 0,08 2008 188 20 12,0 0,09 2009 198 11 5,8 0,10 2010 230 31 15,8 0,11 2011 195 -34 -15,0 0,10 2012 187 -8 -4,1 0,10 2013 180 -7 -3,8 0,09 2014 165 -16 -8,7 0,08 2003-2010 - 129 129,0 - 2010-2014 - -65 -28,4 - 2003-2014 - 64 63,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Així, les despeses que més s’ajusten en termes absoluts són les de l’àmbit informàtic, que disminueixen 20 milions (-30%), ja que passen de 67 milions l’any 2010 a 47 milions l’any 2014, dels quals 7 milions és despesa traspassada al Departament d’Empresa i Ocupació. Les despeses de rènting de vehicles es redueixen 4 milions (12,5%), les de mitjans aeris 4 milions (25,7%) i la despesa de neteja 4 milions (38,5%). Finalment, i com a mesura transversal de contenció de la despesa, la supressió del Fons d’Acció Social i dels ajuts de menjar comporta un estalvi d’11 milions. 8.3.3. Transferències corrents L’any 2014 les transferències corrents són de 17 milions d’euros. Aquestes despeses inclouen les aportacions per transferències corrents a les entitats adscrites al Departament, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 225 Monografies. 20 2016 (CAT112). No rep recursos del Departament el Servei Català del Trànsit, ja que és una entitat autònoma que s’autofinança amb els ingressos propis de les multes. Gràfic 8.12. Transferències corrents. INT 25 0,02 20 15 0,01 10 5 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE L’any 2003 aquestes despeses són 18 milions i augmenten un 28,1% fins assolir l’import de 24 milions l’any 2010. Durant el procés de consolidació fiscal 2010-2014, aquestes es redueixen en 7 milions, que representa una minoració del 27,6%. S’ha de destacar que l’any 2012 aquestes aportacions es redueixen un 46,4% respecte el 2011, com a conseqüència de la retenció d’una part molt important de les transferències departamentals i l’aplicació de romanents de tresoreria en les entitats. Durant tot el període, la despesa es redueix un 7,2%, fins arribar als nivells de despesa de 2003. 226 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 8.10. Transferències corrents. INT 2003 MEUR 18 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 18 -1 -5,0 0,01 2005 20 3 16,6 0,01 2006 16 -4 -21,8 0,01 2007 15 -1 -8,3 0,01 2008 17 2 13,3 0,01 2009 17 1 4,5 0,01 2010 24 6 36,3 0,01 2011 22 -1 -6,1 0,01 2012 12 -10 -46,4 0,01 2013 17 5 42,8 0,01 2014 17 0 0,8 0,01 2003-2010 - 5 28,1 - 2010-2014 - -7 -27,6 - 2003-2014 - -1 -7,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 8.3.4. Inversions reals i transferències de capital L’any 2014 les despeses d’inversions reals i transferències de capital del Departament són de 3 milions, que corresponen principalment a les despeses d’inversió. En aquest bloc de despesa s’inclouen també les transferències de capital a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i al CAT 112. L’any 2003, aquestes despeses són de 39 milions, mentre que l’any 2010 són de 29 milions. Això representa una reducció del 26,1%. Durant el període de consolidació fiscal, la despesa es redueix un 88,6%. S’ha de destacar que, malgrat que a l’any 2010 es produeix una reducció significativa de la despesa respecte el 2003, entre els anys 2004 i 2008 té lloc la construcció de gran part de les comissaries del desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra i la construcció i reforma de molts parcs de bombers. Per tant, en aquests anys es produeix un important increment de les despeses d’inversió, bàsicament mitjançant Infraestructures de la Generalitat de Catalunya. 227 Monografies. 20 2016 Gràfic 8.13. Inversions reals i transferències de capital. INT 90 0,05 80 0,04 70 60 0,03 50 40 0,02 30 20 0,01 10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE A partir de 2009 i en endavant, les despeses d’inversió es redueixen considerablement, per la finalització del desplegament i l’ús d’altres mecanismes alternatius de finançament d’inversions, com els drets de superfície, que tenen impacte pressupostari en les despeses corrents i no en les despeses d’inversions reals. Quadre 8.11. Inversions reals i transferències de capital. INT 2003 MEUR 39 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,025 2004 63 24 62,3 0,039 2005 80 17 27,3 0,046 2006 53 -27 -33,8 0,028 2007 76 24 44,6 0,038 2008 75 -2 -2,0 0,036 2009 43 -32 -42,9 0,021 2010 29 -14 -33,2 0,014 2011 14 -15 -52,0 0,007 2012 10 -3 -23,7 0,005 2013 6 -4 -40,9 0,003 2014 3 -3 -47,4 0,002 2003-2010 - -10 -26,1 - 2010-2014 - -25 -88,6 - 2003-2014 - -35 -91,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 228 Monografies. 20 2016 2014 8.4. El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament d’Interior En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les entitats que cada any estan adscrites al Departament d’Interior d’acord amb el sistema europeu de comptes (entitats APSEC). L’any 2014, les tres entitats adscrites al Departament d’Interior formen part de l’àmbit APSEC i per tant contribueixen amb el seu resultat al dèficit de la Generalitat de Catalunya (el Servei Català de Trànsit, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i el Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112). Tal i com es pot veure al gràfic 8.14, durant el període 2010-2014, en conjunt, aquestes entitats presenten resultats positius i passen de 31 milions de superàvit l’any 2010 a 52 milions de superàvit l’any 2014. Aquests resultats s’expliquen bàsicament pel resultat del Servei Català del Trànsit, que presenta anualment superàvit en el tancament de l’exercici. L’any 2012 el resultat de les entitats té un superàvit de 19 milions, menor al de la resta d’anys del període, com a conseqüència de la incorporació de romanents de tresoreria per part de les entitats per finançar la seva activitat en comptes de fer-ho mitjançant les transferències i aportacions del Departament. Gràfic 8.14. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. INT 70 60 50 40 30 20 10 0 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Entre 2010-2014, en termes acumulats, les entitats milloren el seu resultat en 58 milions. 229 Monografies. 20 2016 Quadre 8.12. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. INT 2010 MEUR 31 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 53 22 71,6 2012 19 -34 -63,8 2013 58 38 198,4 2014 52 -5 -9,2 2010-2014 21 68,4 2010-2014 acumulat 58 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 8.5. Principals variacions de la despesa del Departament d’Interior i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal En el quadre 8.13 es pot veure el resum de les principals variacions de la despesa del Departament d’Interior en els dos períodes analitzats per capítols de despesa. Quadre 8.13. Principals variacions de la despesa. INT 2003-2010 MEUR % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex Remuneracions del personal 617 169 83 -45 -5 32 572 157 95 Despeses corrents de béns i serveis 129 129 17 -65 -28 46 64 64 11 5 28 1 -7 -28 5 -1 -7 0 Subtotal de despesa corrent 752 155 101 -117 -9 82 635 131 106 Inversions reals i transferències de capital -10 -26 -1 -25 -89 18 -35 -92 -6 Despesa total 742 142 100 -142 -11 100 599 115 100 Transferències corrents Font: Generalitat de Catalunya. Entre 2003 i 2010 les despeses del Departament d’Interior augmenten 742 milions, que s’expliquen per: 230 Remuneracions del personal: l’increment del nombre d’efectius, el desplegament de l’estructura de comandament del cos i les millores retributives del cos de Mossos d’Esquadra i del Cos de Bombers expliquen el 83% de l’augment de despesa (617 milions) Despeses corrents de béns i serveis: l’augment del nombre de comissaries pel desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra i de parcs de bombers i l’increment del nombre d’efectius comporta un increment de les despeses d’estructura i de les necessitats de recursos i mitjans materials pels cossos operatius, que representen el 17% del creixement de la despesa total (129 milions) Monografies. 20 2016 Transferències corrents: l’increment de les necessitats de formació impartida per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, com a conseqüència del dimensionament dels cossos operatius, i l’impuls de l’àmbit de les emergències de Catalunya amb l’entrada en funcionament del CAT 112 l’any 2010, comporten un increment de les despeses corrents d’aquestes entitats, que expliquen l’1% del creixement de la despesa (5 milions) Inversions reals i transferències de capital: l’ús dels mecanismes estructurats de finançament d’inversions mitjançant els drets de superfície permet reduir les despeses d’inversió i contribueixen en un -1% en l’increment de la despesa total (-10 milions) Entre 2010 i 2014 la despesa del Departament es redueix 142 milions. L’ajust de la despesa s’explica per: Despeses corrents de béns i serveis: la contenció de necessitats i la renegociació de grans contractes permet ajustar les despeses corrents, que representen el 46% de la reducció total (-65 milions) Remuneracions del personal: les mesures estatals i autonòmiques aplicades en matèria de personal comporten una disminució de la despesa que explica el 32% de l’ajust total (-45 milions) Inversions reals i transferències de capital: la finalització del desplegament dels Mossos d’Esquadra permet reduir les inversions, que representen el 18% del total de la reducció de les despeses (-25 milions) Transferències corrents: la suspensió de les convocatòries d’accés al Cos de Mossos d’Esquadra i al Cos de Bombers, així com amb la renegociació dels contractes de despesa recurrent permeten reduir les despeses corrents de les entitats, que expliquen el 5% de la reducció de la despesa (-7 milions) En resum, en el període 2003-2014, el conjunt de la despesa augmenta 599 milions, com a conseqüència de: 231 Remuneracions del personal: el dimensionament dels cossos de personal operatiu del Departament amb motiu del desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra i el creixement del Cos de Bombers explica el 95% de l’increment de la despesa total del Departament (572 milions) Despeses corrents de béns i serveis: l’increment dels efectius i de les comissaries i dels parcs de bombers en funcionament comporta un creixement de les despeses d’estructura del Departament que representa l’11% del creixement total (64 milions) Transferències corrents: l’ajust de les necessitats de despesa corrent de les entitats en el període de consolidació fiscal, comporta que les transferències corrents de 2014 se situïn en nivells de despesa similars a 2003, malgrat que l’any 2010 entra en Monografies. 20 2016 funcionament el CAT112, i per tant no contribueixen a incrementar la despesa (-1 milions) Inversions reals i transferències de capital: les inversions basades en mecanismes de finançament estructurat mitjançant la constitució dels drets de superfície tenen impacte en les despeses corrents i permeten reduir les inversions i compensar amb un -6% el creixement de les despeses corrents (-35 milions) Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat Tal i com s’observa en el quadre 8.14, l’any 2014 el Departament d’Interior redueix la despesa en 142 milions d’euros respecte l’any 2010, que juntament amb la millora del resultat de les entitats SEC de 21 milions, representa un ajust total de la despesa de 163 milions. En aquest cas, l’ajust de la despesa es concentra especialment en els anys 2011 i 2012, amb una reducció de 107 milions respecte el 2010. Gràfic 8.15. Composició de les variacions 2010-2014. INT (MEUR) 20 0 2011 2012 2013 2014 -20 -40 -60 -80 Inversions reals i transferències de capital Despeses corrents de béns i serveis Despesa total Transferències corrents Remuneracions del personal Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 8.14. Evolució de la despesa. INT (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 365 982 985 947 946 936 Despeses corrents de béns i serveis 100 230 195 187 180 165 18 24 22 12 17 17 483 1.235 1.203 1.146 1.143 1.118 39 29 14 10 6 3 522 1.264 1.217 1.157 1.149 1.121 Variació interanual - - -47 -60 -7 -28 Variació des de 2010 - - -47 -107 -115 -142 Variació acumulada des de 2010 - - -47 -154 -269 -411 Transferències corrents Subtotal de despesa corrent Inversions reals i transferències de capital Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. 232 Monografies. 20 2016 En termes acumulats respecte 2010, la variació de la despesa entre 2010 i 2014 és de -411 milions. Addicionalment, durant aquests anys la millora del resultat de les entitats APSEC del Departament és de 58 milions, especialment per la millora del resultat del Servei Català del Trànsit, i per tant, en conjunt la contribució en el procés de consolidació fiscal és de -470 milions en termes acumulats. Quadre 8.15. Contribució a la consolidació. INT (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 233 Monografies. 20 2016 2010-2014 -411 58 -470 Departament d’Interior Exercici 2014 1.121 MEUR 854 MEUR 154 MEUR 5% 94 MEUR 11 MEUR 8 MEUR Seguretat ciutadana Prevenció, extinció d’incendis i salvaments Direcció i administració generals Protecció civil Formació personal de seguretat 21.402 *% total departaments 17.172 Mossos d’Esquadra 2.444 Bombers 1.786 Resta de personal Variació despesa 2003-2014 +114,8% 2003-2010 2010-2014 +742 MEUR -142 MEUR 1 Contribució a l’increment 6% Contribució a la reducció 3% 1 +617 MEUR Remuneracions del personal -45 MEUR Remuneracions del personal +134 MEUR Resta de despeses corrents -72 MEUR Resta de despeses corrents -10 MEUR Inversions i transf. capital -25 MEUR Inversions i transf. capital Principals mesures de consolidació 1 Mesures transversals en matèria de personal, però amb impacte moderat per l’increment d’efectius i el desplegament de l’estructura de comandament de mossos d’esquadra i bombers. Mesures d’eficiència en les despeses de funcionament mitjançant la renegociació de grans contractes de caire pluriennals (rèntings i manteniment de vehicles, serveis de neteja als edificis, etc) Reducció de les transferències a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i al CAT 112, tant corrents com d’inversió La finalització del desplegament dels cossos operatius permet la reducció de les inversions reals. Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 234 Monografies. 20 2016 9. Departament de Territori i Sostenibilitat En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament de Territori i Sostenibilitat. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa, de l’evolució dels ingressos finalistes i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest Departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. En el primer punt es descriu el Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2014, les competències, les entitats del sector públic adscrites al Departament i la composició de la despesa. En el segon punt s’explica el context amb l’evolució dels principals indicadors i els canvis normatius que més han condicionat l’evolució de la despesa. En el tercer es mostra l’evolució de la despesa de Territori i Sostenibilitat entre 2003 i 2014 i s’analitza l’evolució de les principals partides de despesa. En el quart punt es descriu l’evolució dels ingressos finalistes que rep el Departament d’altres administracions i en el cinquè es mostra l’evolució del resultat de les entitats en termes SEC. Finalment, en el sisè punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en l’àmbit de Territori i Sostenibilitat des de l’exercici 2011 al 2014. 9.1. Descripció del Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en els àmbits de Territori i Sostenibilitat estan detallades en els articles 117,137, 140, 144, 148, 149 i 169 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en: a) Aigua i obres hidràuliques: en la gestió i planificació de l’aigua superficial i subterrània de les conques hidrogràfiques intracomunitàries que inclou, entre d’altres, la protecció 235 Monografies. 20 2016 d’ecosistemes aquàtics i terrestres, l’adopció de mesures extraordinàries per garantir el subministrament en cas de necessitat i la regulació de la concentració parcel·lària i les obres de regatge. b) Habitatge: en la planificació, ordenació, gestió, inspecció i control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. També la promoció pública d’habitatge i la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. c) Infraestructures del transport i de les comunicacions: en ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya sense la qualificació legal d’interès general. També en la xarxa viària i en les infraestructures de titularitat de la Generalitat de la xarxa ferroviària. d) Obres públiques: en la planificació, construcció i finançament de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i no han estat qualificades d’interès general ni afecten a una altra comunitat autònoma. e) Ordenació del territori i del paisatge: en l’establiment de directrius d’ordenació i gestió del territori i del paisatge, en l’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial, de la protecció d’espais naturals i de corredors biològics i, entre d’altres, en la determinació de mesures de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. f) Litoral: respectant el règim general de domini públic, en l’establiment i regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del litoral i les platges, la gestió dels títols d’ocupació i en l’ús, la regulació i la gestió econòmica del domini públic marítimoterrestre, entre d’altres. g) Urbanisme: en la regulació del règim urbanístic del sòl, del règim jurídic de la propietat del sòl i en l’establiment i regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística. També, entre d’altres, en la protecció de la legalitat urbanística. h) Transports: en transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. La Generalitat té competències compartides amb l’Estat en: a) Medi ambient: en les tasques de protecció, planificació ambiental o 236 Monografies. 20 2016 regulació de mesures de sostenibilitat ambiental. En la regulació dels recursos naturals, en la gestió dels residus, en la contaminació del sòl i del subsòl i atmosfèrica. En l’abocament en aigües superficials i subterrànies, en l’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i en les mesures de protecció de les espècies, entre d’altres. b) Urbanisme: en el dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. En matèria d’aigües i obres hidràuliques la Generalitat té competències executives en el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, el seguiment de les situacions meteorològiques de risc i la recerca en aquest àmbit. També l’elaboració de la cartografia climàtica. En matèria d’obres públiques la Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat. Per últim la Generalitat participa en diferents òrgans de gestió estatals, intracomunitaris i supraautonòmics pel que fa a la planificació hidrològica, a les infraestructures de transport situades a Catalunya i de titularitat estatal o bé que comuniquin amb altres comunitats autònomes. També col·labora amb altres autonomies per a la regulació d’espais naturals que ultrapassen el territori català. L’adscripció de les competències en matèria de Territori i Sostenibilitat entre 2003 i 2014 ha anat variant amb les successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat de Catalunya. Des de 2003 fins al 2010 les competències en polítiques ambientals i sostenibilitat, qualitat ambiental i habitatge les exerceix el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Entre 2003 i 2010 el Departament de Territori i Sostenibilitat té adscrita Gestió d’Infraestructurtes, SAU (GISA), entitat del sector públic encarregada de projectar, construir, conservar, explotar i promoure infraestructures i edificacions per encàrrec de la Generalitat. La seva actuació és diversa i va des de la construcció de la xarxa ferroviària a equipaments sanitaris, educatius, jutjats, comissaries, etc. A partir de 2011 aquesta entitat s’adscriu al Departament d’Economia i Finances i l’any 2012 s’integra a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU. 237 Monografies. 20 2016 Les entitats L’any 2014 estan adscrites al Departament de Territori i Sostenibilitat 32 entitats del sector públic de la Generalitat: Dues entitats autònomes administratives: Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i l’Institut per al Desenvolupament i la Protecció de l’Alt Pirineu i Aran. Nou entitats de dret públic: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Ports de la Generalitat, l’Institut Català del Sòl (INCASOL), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Infraestructures ferroviàries de Catalunya (IFERCAT), l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Nou societats mercantils: Equacat, SA; Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA); Cargometro Rail Transport, SA; Ecoparc de Residus Industrials, SA; Terminal Intermodal de l’Empordà, SL; Aeroports Públics de Catalunya, SLU; Autometro, SA; FGC Mobilitat, SA; i Vallter, SA. Dotze consorcis: Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (CATM), Consorci Patronat de la Vall de Núria, Consorci Port de Mataró, Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, Consorci Port de Portbou, Consorci de l’Observatori del Paisatge, Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona, Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Girona, Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida, Consorci de l’Habitatge de Barcelona, Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i el Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Composició de la despesa La despesa del Departament de Territori i Sostenibilitat de l’any 2014 és de 1.517 milions que representa el 6,9% de la despesa departamental i ocupa a 1.782 persones. Aquesta despesa es destina a: 238 el 27,8% al programa de Carreteres el 24,4% al programa d’Infraestructures ferroviàries el 19,5% al programa de Suport al transport públic de viatgers, el 11,9% al programa d’Habitatge el 5,8% al programa de Direcció i administració generals, l’10,6% a la resta de programes del Departament. Entre d’altres, Barris i nuclis antics (45,1 milions), Cicle de l’aigua (14,2 milions), Cartografia, geologia i geofísica (14,2 milions) i Aeroports i transport aeri (13,3 milions), , Monografies. 20 2016 Gràfic 9.1. Composició de la despesa per programes 2014. TES Carreteres, 422 MEUR, 27,8% Infraestructures ferroviàries, 370 MEUR, 24,4% Suport al transport públic de viatgers, 296 MEUR, 19,5% Habitatge, 180 MEUR, 11,9% Direcció i administració generals, 88 MEUR, 5,8% Altres programes, 161 MEUR, 10,6% Font: Generalitat de Catalunya. Per naturalesa econòmica (capítols) la despesa es distribueix: el 56,7% són transferències corrents, el 19,8% són transferències de capital, l’10,8% inversions reals, el 5,8% són despeses en aportacions de capital, el 4,2% són les remuneracions de personal, i el 2,6% restant són les despeses corrents de béns i serveis Gràfic 9.2. Composició de la despesa per capítols 2014. PRE Remuneracions del personal, 64 MEUR, 4,2% Despeses corrents de béns i serveis, 39 MEUR, 2,6% Transferències corrents, 861 MEUR, 56,7% Inversions reals, 163 MEUR, 10,8% Transferències de capital, 301 MEUR, 19,8% Aportacions de capital i préstecs, 88 MEUR, 5,8% Font: Generalitat de Catalunya. El Departament de Territori i Sostenibilitat és eminentment inversor, i l’elevat pes de les transferències corrents en la seva despesa és conseqüència de la inversió feta en el passat amb mètodes de finançament estructurats que han generat pagaments periòdics. Per tant, una part de la despesa corrent també es destina a finançar inversió. El 62,4% de la despesa del Departament es transfereix a les entitats del sector públic per diferents capítols de despesa el que indica que gran part de les competències del Departament les desenvolupa a través de les seves entitats. 239 Monografies. 20 2016 Gràfic 9.3. Distribució de la despesa del Departament. TES Transferències i aportacions a entitats SP, 946 MEUR, 62,4% Departament, 571 MEUR, 37,6% Font: Generalitat de Catalunya. 9.2. El context L’evolució de la despesa del Departament de Territori i Sostenibilitat està marcada per les decisions d’inversió, tant amb finançament directe com amb finançaments estructurats a través de les col·laboracions público privades, en una època de boom econòmic on l’accés al crèdit era fàcil tant pel sector públic com pel sector privat. Així les inversions licitades entre 2003 i 2010 han fet augmentar tant la despesa corrent, per l’entrada en funcionament de noves infraestructures, com els pagaments diferits de les inversions fetes amb finançaments estructurats, dificultant el procés de consolidació fiscal perquè es redueix el marge de discrecionalitat de la despesa. Entre 2003 i 2010 el Departament ha finançat 6.166 milions d’inversió amb sistemes de finançament estructurats que comporten compromisos de despesa sobre exercicis futurs25, una de les més emblemàtiques és la construcció de la Línia 9 de metro de Barcelona. A tall d’exemple, entre 2003 i 2013 la Generalitat inverteix en 456 kilòmetres de carreteres, dels quals el 67% són kilòmetres d’autovia construïts durant aquest període com l’eix Diagonal i el desdoblament de l’eix transversal, entre d’altres. Actualment a Catalunya hi ha 455 depuradores en servei, 87 depuradores més que l’any 2009, 66 de les quals s’han posat en funcionament durant el període de crisi econòmica, entre 2010 i 2014. 25 Vegeu capítol 17 sobre la inversió del conjunt del sector públic i els mecanismes de finançament estructurats. 240 Monografies. 20 2016 D’entre les principals obres dutes a terme durant aquest període destaca la complementació de la connexió entre les ETAP’s d’Abrera i Cardedeu (258 milions) i la construcció de la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (254 milions) així com les actuacions de sanejament d’aigües que ha dut a terme l’ACA en el marc del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU). Més enllà de les decisions d’inversió, també hi ha hagut canvis demogràfics, socioeconòmics i normatius que han condicionat l’activitat del Departament i l’evolució de la seva despesa. En l’àmbit del transport de viatgers, entre 2004 i 2013, el nombre de viatges en transports públics augmenta un 4,3%, passant dels 915 als 955 milions de viatges. L’augment es produeix fins a l’any 2010, amb un creixement del nombre de viatges del 7%, principalment pels viatges en ferrocarrils (+8,7%) tot i que els viatges en bus també augmenten (+4%). A partir de 2011, amb la crisi econòmica el nombre de viatges en transports públics es redueix un 2,4%. Les sol·licituds de pisos de protecció oficial augmenten considerablement, l’any 2011 l’Agència de l’Habitatge de Catalunya atén 61.721 sol·licituds de pisos de protecció oficial, tres anys després el 2014 n’atén 75.513. Pel que fa a la construcció d’habitatge de protecció oficial, els canvis normatius més importants es produeixen l’any 2004 amb l’aprovació de la Llei d’urbanisme i el 2007 amb el Decret Llei 1/2007 de les Àrees Residencials i Estratègiques. L’aprovació d’aquestes dues normes dóna lloc a un període de molta activitat que es tradueix en la construcció de 56.535 habitatges en règim de protecció oficial entre 2003 i 2014. El sector públic i les entitats sense finalitat de lucre construeixen el 69% dels habitatges en règim de protecció oficial, la resta va a càrrec de promotors privats. Un altre canvi normatiu amb impacte pressupostari sobre la despesa del Departament és la Llei 2/2004 de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial i el 7 de setembre d’aquest mateix any s’aprova el Decret 369/2004 que la desenvolupa. Aquesta llei té per objecte la rehabilitació integral dels barris que requereixen una atenció especial per evitar riscos i per millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees. La llei s’articula amb la creació d’un fons a disposició dels ajuntaments que serveix per finançar projectes d’intervenció integral que tinguin per objectiu la millora urbanística, social i econòmica d’aquests barris. La contribució al finançament de les actuacions resoltes per part de la Generalitat o els seus ens vinculats, s’estableix en cada cas i pot representar com a mínim el 50% i com a màxim el 75% del pressupost global del projecte, 241 Monografies. 20 2016 d’acord amb els criteris que es determinin en cada convocatòria. La primera convocatòria va ser el 2004 i la darrera el 2010, en aquestes 7 convocatòries s’han aprovat 29 projectes que afecten a 28 municipis i ha comportat una despesa de 517 milions fins el 2014. L’any 2012, seguint el principi de corresponsabilitat en el procés de consolidació fiscal, que implica que l’esforç de la Generalitat ha d’anar acompanyat de l’esforç de la resta d’agents, entre ells els usuaris dels serveis públics, s’aprova, a través de la Llei d’acompanyament del pressupost26, un increment del cànon de l’aigua, que permetrà augmentar el superàvit de l’ACA i facilitar el retorn del deute. Aquest mateix any el Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità anuncia un augment de la Tarifa Mitjana Ponderada (TMP) per al conjunt del sistema d’un 7,88%. 9.3. Evolució de la despesa total Entre 2003 i 2014 la despesa del Departament augmenta un 64%, passant dels 920 milions de 2003 als 1.517 milions de 2014. Atenent al gràfic 9.4 s’observa com la despesa augmenta dels anys 2003 a 2006 i, es redueix el 2007 per les retencions de crèdit que s’apliquen a finals d’aquest any per a compensar la caiguda en la recaptació de l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. L’any 2008 la despesa torna a créixer i, el 2009 s’assoleix el nivell màxim de despesa de tot el període amb 2.085 milions d’euros. L’any 2010 la despesa es redueix per les mesures aplicades per l’Estat i la Generalitat per compensar la caiguda dels ingressos i, a partir de 2011 l’evolució de la despesa respon al procés de consolidació fiscal, que finalitza l’any 2014 moment en què s’observa un repunt en la despesa. 26 Veure la Llei 5/2012, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre estades en establiments turístics 242 Monografies. 20 2016 Gràfic 9.4. Evolució de la despesa. TES 2.500 1,20 1,00 2.000 0,80 1.500 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 9.1. Evolució de la despesa. TES 2003 MEUR 912 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,60 2004 1.092 180 19,8 0,67 2005 1.404 311 28,5 0,80 2006 1.635 232 16,5 0,86 2007 1.566 -69 -4,2 0,77 2008 2.023 457 29,2 0,97 2009 2.085 62 3,0 1,03 2010 1.894 -191 -9,2 0,93 2011 1.838 -56 -2,9 0,92 2012 1.581 -258 -14,0 0,81 2013 1.428 -153 -9,7 0,74 2014 1.517 89 6,2 0,77 2003-2010 - 982 107,8 - 2010-2014 - -377 -19,9 - 2003-2014 - 606 66,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En termes reals, durant aquests dotze anys, la despesa per habitant passa de 136 euros a 155 euros, amb un increment del 14,3%. L’any 2009 és l’exercici amb una despesa per habitant més elevada (234 euros). El procés de consolidació fiscal ha situat la despesa del Departament a nivells de 2004. 243 Monografies. 20 2016 2014 Gràfic 9.5. Despesa total per habitant. TES 300 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Quadre 9.2. Despesa total per habitant. TES (EUR per habitant) Nominal Real 2003 136 136 2004 160 155 2005 201 186 2006 229 206 2007 217 187 2008 275 233 2009 279 234 2010 252 205 2011 244 194 2012 209 160 2013 189 145 2014 202 155 % de variació 2003-2010 85 51 % de variació 2010-2014 -20 -24 % de variació 2003-2014 48 14 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. En els següents apartats es descriuran les principals partides que determinen aquesta evolució. 244 Monografies. 20 2016 2013 2014 9.3.1. Transferències corrents La despesa del Departament en transferències corrents inclou les transferències a agents que actuen en els àmbits d’infraestructures, transport i habitatge, ja siguin entitats del sector públic, empreses privades o famílies i institucions sense finalitat de lucre. L’any 2014 s’hi destinen 861 milions d’euros que representa el 56,7% de la despesa total del Departament. Entre 2003 i 2014 la despesa en transferències corrents augmenta en 682 milions d’euros, passant de destinar-hi 178 milions a destinar-ne 861 milions. Durant aquest període la despesa gairebé es multiplica per cinc i el seu pes sobre el PIB s’ha quadruplicat. El seu creixement és sostingut durant els dotze anys d’anàlisi i és l’únic capítol de despesa que augmenta durant el procés de consolidació fiscal. Gràfic 9.6. Transferències corrents. TES 1.000 0,50 900 0,45 800 0,40 700 0,35 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010 les transferències augmenten en 427 milions d’euros, a raó d’un creixement anual acumulat del 19,1%. Destaquen els augments de despesa de 2005 i 2006 per la major transferència corrent a l’ATM i, el 2006 també per la despesa dels contractes programa en transport de viatgers, en bonificació de peatges i en ajuts a famílies per habitatge. A partir de 2010 i fins a 2014 la despesa segueix creixent, si bé ho fa a un ritme menor que en el període anterior (al 9,2% anual acumulat). 245 Monografies. 20 2016 2014 Com es veurà, no totes les despeses en transferències augmenten, però les que si que ho fan són les vinculades amb compromisos adquirits en anys anteriors, com són: La transferències corrents a IFERCAT que es destinen a finançar els pagaments estructurats derivats de la construcció de les estacions i altres instal·lacions associades a la Línia 9 de metro La despesa en peatges a l’ombra que serveixen per a pagar les inversions en eixos viaris La despesa per bonificacions de peatges La transferència a l’Agència de l’habitatge La transferència a l’ATM que es destina a finançar l’explotació i gestió del transport ferroviari metropolità, entre els que s’inclou la Línia 9 de metro Quadre 9.3. Transferències corrents. TES 2003 MEUR 178 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,12 2004 187 9 4,9 0,12 2005 251 64 34,0 0,14 2006 354 103 41,0 0,19 2007 432 78 21,9 0,21 2008 488 56 13,0 0,23 2009 595 107 22,0 0,29 2010 605 10 1,7 0,30 2011 659 54 8,9 0,33 2012 673 15 2,2 0,34 2013 843 170 25,2 0,43 2014 861 18 2,1 0,44 2003-2010 - 427 239,0 - 2010-2014 - 256 42,2 - 2003-2014 - 682 382,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Tot seguit s’analitza l’evolució de les diferents partides que formen part de les transferències corrents i expliquen l’evolució de la despesa. Transferències corrents al Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) L’ATM té per finalitat articular la cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de les infraestructures del transport públic col·lectiu de l’àrea de Barcelona i, la col·laboració amb les administracions que hi estan compromeses des d’un punt de vista financer o que són titulars de serveis propis o no traspassats. 246 Monografies. 20 2016 L’any 2014 el Departament destina 230 milions a l’ATM sent l’import més gran de tot el període i la transferència més gran que fa el Departament. Una part d’aquesta transferència es destina a pagar la concessió per a l’ús del túnel de la Línia 9 i el seu funcionament. Gràfic 9.7. Transferències corrents a ATM. TES 250 0,14 0,12 200 0,10 150 0,08 0,06 100 0,04 50 0,02 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 les transferències a aquesta entitat creixen un 172,9%. La major part de l’augment de despesa es produeix entre 2003 i 2010 període en què aquesta despesa augmenta en 135 milions. A partir de 2010 segueix augmentant però a un ritme molt inferior al del període anterior. El 2012 és l’únic exercici en què la transferència a l’ATM és redueix perquè en el marc del segon pla d’ajust de la Generalitat s’aprova un augment en les tarifes del transport que augmenta els ingressos de l’entitat i permet reduir la transferència del Departament. 247 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 9.4. Transferències corrents a ATM. TES 2003 MEUR 84 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,06 2004 95 10 12,4 0,06 2005 149 54 56,9 0,08 2006 180 31 21,1 0,09 2007 201 21 11,6 0,10 2008 194 -7 -3,5 0,09 2009 214 20 10,5 0,11 2010 219 5 2,2 0,11 2011 229 10 4,5 0,11 2012 202 -27 -11,6 0,10 2013 229 27 13,6 0,12 2014 230 1 0,3 0,12 2003-2010 - 135 159,5 - 2010-2014 - 11 5,1 - 2003-2014 - 146 172,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’augment de la transferència corrent a l’ATM entre 2010 i 2014 (11 milions) explica un 4% de l’increment de les transferències corrents d’aquest Departament durant el procés de consolidació fiscal (256 milions) Transferències corrents a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) IFERCAT és l’ens públic que s’encarrega, entre d’altres projectes, de la construcció i posada en funcionament de la Línia 9 de metro27. L’activitat inversora d’IFERCAT s’inicia l’any 2004, si bé el Departament comença a fer-li transferències nominatives a partir de 2009, any en què es posa en marxa la Línia 9 del metro i es comencen a fer els pagaments estructurats. Les transferències corrents a IFERCAT creixen al llarg de tot el període, passant dels 12 milions el 2009 als 192 milions de 2014. El 2014 aquesta despesa representa el 22,3% del total de les 27 Per a més informació veure l’apartat corresponent a aquesta entitat del punt 9.5. 248 Monografies. 20 2016 transferències del Departament. Els anys en què la transferència corrent a IFERCAT augmenta més són el 2012 i el 2013. Gràfic 9.8. Transferències corrents a IFERCAT. TES 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2009 MEUR 2010 2011 2012 2013 2014 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 9.5. Transferències corrents a IFERCAT. TES 2009 MEUR 12 Variació (MEUR) 12 Variació (%) - % del PIB 0,01 2010 30 18 146,7 0,01 2011 58 28 91,8 0,03 2012 134 76 131,5 0,07 2013 219 85 63,3 0,11 2014 192 -27 -12,3 0,10 2003-2010 - 30 - - 2010-2014 - 162 535,8 - 2003-2014 - 192 - - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El creixement de la transferència corrent a IFERCAT explica un 63% de l’augment de les transferències corrents del Departament durant el procés de consolidació fiscal. Transferències corrents a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) L’AHC neix l’any 2009 amb la finalitat de gestionar totes les polítiques d’habitatge de la Generalitat de Catalunya de forma simple, àgil i propera al ciutadà. Quan es crea l’AHC s’integra en el seu pressupost l’entitat Administració, Promoció i Gestió, SA (en endavant, ADIGSA), per aquest motiu es disposa d’una sèrie de transferències des de 2003. 249 Monografies. 20 2016 L’any 2014 la transferència a l’AHC és de 93 milions que representa el 9,7% de les transferències corrents del Departament. Gràfic 9.9. Transferències corrents a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. TES 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant el període analitzat la transferència a aquesta entitat creix en 70 milions d’euros, passant dels 23 milions de 2003 als 93 milions de 2014. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa pràcticament es triplica fins a assolir els 65 milions el 2010. A partir d’aquest any i fins el 2014 la transferència a l’AHC segueix creixent, si bé a un ritme inferior al del període anterior (en termes anuals acumulats el creixement és del 9,4% front al 16,1% de la primera etapa). L’augment de despesa de l’any 2011 respon a la reestructuració de la Secretaria d’Habitatge que, en part, queda absorbida per l’AHC. 250 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 9.6. Transferències corrents a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. TES 2003 MEUR 23 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 10 -13 -56,6 0,01 2005 9 -1 -5,7 0,01 2006 14 4 47,6 0,01 2007 50 36 262,8 0,02 2008 56 6 12,0 0,03 2009 64 8 13,5 0,03 2010 65 1 2,0 0,03 2011 111 46 71,5 0,06 2012 94 -17 -15,2 0,05 2013 87 -7 -7,3 0,05 2014 93 5 6,1 0,05 2003-2010 - 42 183,9 - 2010-2014 - 28 43,1 - 2003-2014 - 70 306,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’evolució de les transferències a l’AHC entre 2010 i 2014 explica un 11% de l’increment de la despesa en transferències corrents d’aquest Departament. Transferències corrents destinades a pagar els peatges a l’ombra Les concessions amb peatge a l’ombra són un model de col·laboració público privat en què una empresa privada assumeix al seu risc i ventura la construcció, finançament i explotació d’una infraestructura pública. A canvi, quan la infraestructura es posa a disposició, la Generalitat o entitat del seu sector públic abona un cànon a l’empresa privada durant un període de temps determinat. Aquest sistema de finançament de les inversions comença a utilitzar-se l’any 2003 amb l’adjudicació de la construcció de l’eix viari del Llobregat (C16). L’any 2005 s’adjudiquen 2 eixos viaris més (ReusAlcover i Maçanet de la Selva-Platja d’Aro), el 2006 s’adjudica l’eix Centelles-Vic-Ripoll, el 2007 el desdoblament de l’eix transversal i l’any 2009, amb l’eix Diagonal, es fa la última adjudicació amb aquest sistema de finançament. Els primers pagaments dels cànons per peatges a l’ombra són de 2006. El 2014 Territori i Sostenibilitat destina 129 milions d’euros a pagar peatges a l’ombra, que representa el 15% de totes les transferències del Departament. 251 Monografies. 20 2016 Gràfic 9.10. Transferències corrents a peatges a l'ombra. TES 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2006 MEUR 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’evolució d’aquesta despesa entre 2006 i 2014, amb un creixement de 127 milions, respon al ritme en què entren en funcionament els eixos viaris finançats amb aquest sistema. La despesa de 2006 i 2007 es correspon amb pagaments parcials de l’eix viari del Llobregat, l’augment de despesa de 2008 és perquè es comença a pagar l’eix viari del Llobregat i l’eix viari Reus-Alcover i el 2009 l’eix viari CentellesVic-Ripoll. L’any 2012 es comença a pagar l’Eix Diagonal i el 2013 el desdoblament de l’eix transversal. Quadre 9.7. Transferències corrents a peatges a l'ombra. TES 2006 MEUR 2 Variació (MEUR) 2 Variació (%) - % del PIB 0,001 2007 2 0 7,6 0,001 2008 27 25 ns 0,013 2009 37 10 36,5 0,018 2010 36 -1 -2,8 0,018 2011 40 4 11,1 0,020 2012 75 35 87,0 0,038 2013 101 26 34,6 0,052 2014 129 29 28,2 0,066 2003-2010 - 36 - - 2010-2014 - 93 258,7 - 2003-2014 - 129 - - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’augment de la despesa en peatges a l’ombra durant el procés de consolidació fiscal explica un 37% del creixement de les transferències corrents del Departament. 252 Monografies. 20 2016 Transferències corrents per la bonificació de peatges Quan una Administració aplica un descompte en els preus dels peatges explícits (els que paguen directament els ciutadans) es preveu un sistema per compensar a les entitats concessionàries afectades i contrarestar l’impacte de la bonificació en els ingressos de l’entitat. L’any 2014 la despesa en bonificacions de peatges és de 84 milions que representa un 1,2% de la despesa en transferències corrents. A Catalunya l’aplicació de descomptes en els peatges explícits comença a aplicar-se l’any 1999 en què l’Estat estableix una rebaixa del 7% en els peatges de les autopistes i fixa un sistema per a compensar a les concessionàries a través de la Generalitat28. L’any 2012, en el marc de les mesures de consolidació de l’Estat, es deroga la bonificació de peatges29 i l’Administració General de l’Estat (en endavant, AGE) deixa de transferir recursos a la Generalitat per aquest concepte. Atès el decalatge temporal existent entre l’any a compensar i la transferència de recursos a les concessionàries, la Generalitat rep recursos de l’Estat per aquest concepte fins l’any 2014. A partir de 2007 la Generalitat comença a aplicar descomptes propis en els peatges d’autopistes i estableix sistemes de bonificació que es tradueixen amb un augment de la despesa a partir de 2009. En resum, l’evolució d’aquesta despesa respon d’una banda, al nombre d’usuaris de les autopistes de cada any (element que determina l’import a compensar), del moment en què es reben els recursos de l’Estat i de l’establiment per part de la Generalitat de bonificacions pròpies. Durant els dotze anys d’anàlisi aquesta despesa augmenta en 44 milions d’euros, mostrant una evolució poc homogènia al llarg d’aquest període. Entre 2003 i 2008 es destinen de mitjana 40 milions a la bonificació de peatges, sent el 2004 l’any en què aquesta despesa és menor (24 milions) i el 2007 més gran (50 milions). L’augment de despesa de 2009 s’explica perquè la Generalitat comença a pagar les bonificacions Veure article 8 del Real Decreto Ley 6/1999, de 16 de abril, de Medidas Urgentes de Liberalitzación e Incremento de la Competencia. 29 Veure la disposició derogatòria úniva del Real Decreto-ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad. 28 253 Monografies. 20 2016 de peatges pròpies. L’any 2010 l’Estat envia a la Generalitat els recursos per a la bonificació de peatges a finals de desembre i la despesa no es pot comptabilitzar fins l’any següent, aquest retard explica perquè la despesa d’aquest any és menor. Gràfic 9.11. Transferències corrents per la bonificació de peatges. TES 90 0,05 80 0,04 70 0,04 60 0,03 50 0,03 40 0,02 30 0,02 20 0,01 10 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 9.8. Transferències corrents per bonificació de peatges. TES 2003 MEUR 40 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 28 -12 -30,7 0,02 2005 34 7 24,2 0,02 2006 46 11 32,2 0,02 2007 50 5 10,4 0,02 2008 45 -6 -11,2 0,02 2009 64 19 42,9 0,03 2010 31 -33 -51,5 0,02 2011 53 22 72,6 0,03 2012 30 -24 -44,3 0,02 2013 80 50 167,6 0,04 2014 84 4 5,3 0,04 2003-2010 - -9 -22,8 - 2010-2014 - 53 171,0 - 2003-2014 - 44 109,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 254 Monografies. 20 2016 2014 L’any 2013 la Generalitat paga a través de la línia ICO proveïdors els deutes de la Generalitat i l’Estat amb les concessionàries dels anys 2010 i 2011, per aquest motiu la despesa d’aquest any creix fins als 80 milions d’euros. L’any 2014 aquesta despesa creix fins els 84 milions d’euros perquè es reben els recursos de l’AGE corresponents als anys 2010 i 2011, que encara no s’havien cobrat, i que s’utilitzen per pagar deutes d’anys anteriors amb les concessionàries. Durant el procés de consolidació fiscal aquesta despesa augmenta en 53 milions, que explica un 21% de l’augment de les transferències corrents d’aquest Departament. Altres transferències corrents S’inclouen en aquestes despeses la resta de transferències del Departament, ja sigui a entitats del sector públic de la Generalitat (com l’Agència Catalana de Residus), a empreses privades (com les empreses concessionàries de transports de viatgers) i a famílies i institucions sense finalitat de lucre. El 2014 el Departament destina 133 milions d’euros a aquestes transferències corrents que representen un 15,4% de la despesa d’aquest capítol. Gràfic 9.12. Altres transferències corrents. TES 0,12 250 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant els dotze anys d’anàlisi, aquestes despeses augmenten un 324,2%, passant dels 31 als 133 milions d’euros. Tal i com es pot veure 255 Monografies. 20 2016 2014 al gràfic 9.12, entre 2003 i 2010 la despesa augmenta cada any, amb un increment total de 193 milions d’euros. Els augments més elevats es produeixen el 2006, el 2008 i el 2009. L’augment de despesa de 2006 respon a la transferència de 30,7 milions d’euros a les empreses concessionàries de transports de viatgers. Aquest any el Departament comença a transferir recursos a aquestes empreses pels nous serveis que es creen a instàncies de la Generalitat, tal i com s’estableix en els seus contractes programa. El 2006 també augmenta la despesa en ajuts a famílies fins els 21,2 milions d’euros, principalment pels ajuts de l’àmbit d’habitatge. Els augments de despesa de 2008 i 2009 són pels ajuts a famílies (35,4 milions el 2008 i 54,6 milions el 2009) i per la transferència a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (14,6 milions el 2008 i 22,5 milions el 2009). A partir de 2010 aquest conjunt de transferències es redueix un -40,8% fins als 133 milions de 2014. Destaquen les reduccions de despesa de 2011 i 2012, que s’expliquen per què els ajuts a famílies d’habitatge es passen a gestionar des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya el que implica una reducció d’aquesta despesa i un augment de la transferència corrent a l’entitat. Quadre 9.9. Altres transferències corrents. TES 2003 MEUR 31 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 55 24 75,6 0,03 2005 58 4 6,5 0,03 2006 115 56 96,0 0,06 2007 128 14 11,9 0,06 2008 166 38 29,6 0,08 2009 204 38 22,8 0,10 2010 224 20 9,8 0,11 2011 168 -57 -25,2 0,08 2012 138 -29 -17,5 0,07 2013 127 -11 -8,2 0,07 2014 133 6 4,6 0,07 2003-2010 - 193 616,9 - 2010-2014 - -92 -40,8 - 2003-2014 - 101 324,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’evolució d’aquestes despeses en la consolidació fiscal expliquen en 256 Monografies. 20 2016 un -36% la variació de la despesa d’aquest capítol. 9.3.2. Inversions reals En aquest apartat s’analitza l’evolució de la despesa en inversions que s’ha executat a càrrec del capítol 6 del Departament de Territori i Sostenibilitat. Inclou les inversions que executa directament el Departament, les inversions que encarrega a INFRACAT i el pagament dels censos emfitèutics constituïts sobre edificis i altres construccions. L’any 2014 es destinen 163 milions en inversions reals que representa l’11% de la despesa d’aquest Departament. Durant el període analitzat la despesa en inversions s’ha reduït un 64,6% (en 298 milions d’euros). Tal i com es pot veure en el gràfic 9.13 entre 2003 i 2006 la despesa augmenta, assolint el 2006 el valor més elevat de despesa de tot el període (632 milions). A partir d’aquest any, i llevat de l’any 2008, la despesa es redueix. Gràfic 9.13. Inversions reals. TES 700 0,40 600 0,35 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010 les inversions reals són la despesa més elevada del Departament, destinant de mitjana al voltant del 60% dels seus recursos. En termes acumulats durant aquest període s’han destinat 4.404 milions d’euros en inversions reals, 2.662 milions d’euros en carreteres, 1.227 milions en transports i 515 milions d’euros en la resta d’àreas d’actuació del Departament. Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa en 257 Monografies. 20 2016 2014 inversions reals s’ha reduït un 66% (en 311 milions d’euros), sent aquesta la despesa del Departament que més ha contribuït a la consolidació fiscal. El Departament redueix principalment la inversió que encarrega a INFRACAT i els pagaments que fa, a aquesta entitat, per mètodes alemanys. En conjunt, l’aportació a INFRACAT s’ha reduït en 286 milions d’euros principalment per l’aturada de les obres de la Línia 9 de metro i la renegociació dels mètodes alemanys30. La resta de la reducció de despesa (25 milions d’euros) és en la inversió que dur a terme directament el Departament. Quadre 9.10. Inversions reals. TES 2003 MEUR 461 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,30 2004 520 59 12,8 0,32 2005 612 92 17,7 0,35 2006 632 20 3,2 0,33 2007 574 -58 -9,1 0,28 2008 586 11 2,0 0,28 2009 545 -41 -7,0 0,27 2010 475 -70 -12,9 0,23 2011 317 -158 -33,3 0,16 2012 224 -93 -29,4 0,11 2013 170 -53 -23,9 0,09 2014 163 -7 -3,9 0,08 2003-2010 - 13 2,9 - 2010-2014 - -311 -65,6 - 2003-2014 - -298 -64,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2010 i 2014 s’ha finançat amb mètodes alemanys, entre d’altres, les següents inversions: Les obres de la cua de maniobra de l’estació de la línia 1 de metro de l’Hospital de Bellvitge El perllongament de la Línia 2 en el tram Pep Ventura-Badalona centre 30 L’any 2011 s’ajornen els pagaments de mètodes alemanys de carreteres i transports, el 2012 es renegocia amb els bancs els pagament i finalment l’any 2013 la Generalitat fa els pagaments de mètodes alemanys a través de la Línia ICO proveïdors. 258 Monografies. 20 2016 La millora de l’accessibilitat de les estacions de la línia 3 de metro L’estació de la línia 5 de Coll Blanc i Pubilla cases, etc. L’eix Vic-Gironella La variant d’Ulldecona El condicionament de la C-31 al tram Verges, Torroella de Fluvià 9.3.3. Transferències de capital El Departament de Territori i Sostenibilitat per contribuir a finançar inversions fa transferències de capital a entitats del sector públic, com a l’Agència Catalana de l’Aigua, a l’Autoritat del Transport Metropolità i a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, als ajuntaments i les famílies en el marc de les actuacions de la Llei de Barris i, a les entitats concessionàries d’autopistes per a les indemnitzacions derivades dels increments de cost de la inversió dels peatges a l’ombra que es produeix a instàncies de la Generalitat o per les expropiacions. L’any 2014 el Departament destina 301 milions a aquestes transferències que representen el 20% de la despesa total d’aquest any. Gràfic 9.14. Transferències de capital. TES 700 0,30 600 0,25 500 0,20 400 0,15 300 0,10 200 0,05 100 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 la despesa en transferències de capital ha augmentat un 146% (en 179 milions d’euros), passant de destinar-hi 122 milions a destinar-hi 301 milions. L’evolució d’aquesta despesa, durant aquests dotze anys, no segueix un patró homogeni, sinó que hi ha anys en què la despesa creix i anys en que la despesa es redueix. Els anys en què la despesa del Departament és més elevada, superant els 500 milions d’euros, són el 2008, el 2009 i el 2011. 259 Monografies. 20 2016 2014 Atesa la variabilitat en el comportament d’aquesta despesa, tot seguit es detalla l’evolució d’aquelles partides que expliquen cada any el comportament d’aquesta despesa. Quadre 9.11. Transferències de capital. TES 2003 MEUR 122 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,08 2004 236 113 92,6 0,14 2005 218 -18 -7,5 0,12 2006 262 44 20,1 0,14 2007 268 6 2,2 0,13 2008 596 328 122,7 0,29 2009 543 -53 -8,9 0,27 2010 381 -161 -29,7 0,19 2011 546 165 43,1 0,27 2012 291 -255 -46,7 0,15 2013 247 -44 -15,2 0,13 2014 301 54 22,0 0,15 2003-2010 - 259 211,6 - 2010-2014 - -80 -21,1 - 2003-2014 - 179 146,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’augment de despesa de 2004 es deu a la transferència a l’Agència Catalana de Residus (59,2 milions), a l’INCASOL (28,4 milions) i a l’ATM (37,3 milions). La variació de despesa de 2006 s’explica per què aquest any es duen a terme els primers pagaments als projectes de la Llei de Barris i es destinen 35,7 milions d’euros a aquest concepte. El 2008 és l’any en què la despesa en transferències de capital és més elevada, arribant al 596 milions d’euros. Aquest exercici es paguen 70 milions per als projectes de la Llei de Barris, addicionalment les transferències a l’ACA augmenten per les despeses vinculades a l’increment de recursos dels fons de cohesió, com ho fan les transferències per actuacions d’habitatge vinculades als recursos de l’AGE. D’altra banda les transferències de capital per a peatges a l’ombra, per a pagar indemnitzacions, són les més elevades de tot el període, arribant als 70 milions d’euros que es destinen a pagar l’eix viari del Llobregat (en el tram Sant Fruitós de Bages-Berga), l’eix viari Maçanet de la Selva - Platja d’Aro i l’eix transversal en el tram Cervera - Caldes de Malavella. L’any 2009 la despesa es redueix en 53,3 milions d’euros per la menor 260 Monografies. 20 2016 despesa en peatges a l’ombra, concretament es destinen 25 milions d’euros a les concessionàries encarregades del desdoblament de l’eix transversal i l’eix viari Vic-Ripoll. I, per la reducció de la despesa en els projectes de la Llei de Barris que, aquest any per l’impacte de la crisi econòmica en les finances de la Generalitat i la necessitat d’ajustar la despesa s’hi destinen 54,7 milions d’euros. La resta de despeses finançades amb transferències de capital es mantenen més o menys constants excepte la transferència a l’INCASOL que augmenta fins als 42,3 milions d’euros. La major reducció de despesa d’aquest primer període es produeix l’any 2010 amb una caiguda de 161 milions d’euros. Aquest any es redueixen totes les transferències de capital del Departament excepte la transferència a l’ATM, despesa que augmenta fins als 91,2 milions d’euros pels majors ingressos procedents del conveni d’infraestructures amb l’Administració General de l’Estat31. Pel que fa a les reduccions de despesa destaca la menor transferència a l’ACA (-100 milions d’euros) en un import superior a la reducció dels ingressos del fons de cohesió (-39 milions) i les transferències de l’àmbit d’habitatge (-75 milions d’euros) també en un import superior a la reducció dels ingressos finalistes de l’AGE (-55 milions d’euros). Altres transferències de capital que es redueixen és la de l’INCASOL (-20,5 milions) i la destinada a finançar els projectes de la Llei de Barris (-16 milions). Entre 2010 i 2014 les transferències de capital es redueixen en 80 milions d’euros fins als 301 milions de 2014. Aquesta reducció de despesa explica el 21% de la contribució del Departament a la consolidació fiscal per la via de la despesa, sent per volum de recursos, la tercera despesa del Departament que més es redueix durant la consolidació fiscal, per darrere de les inversions i les aportacions de capital. El 2011 és l’únic any del procés de consolidació fiscal en què la despesa creix (+165 milions) i es situa a un nivell superior al de 2010. L’augment de despesa s’explica per que aquest exercici, després de dos anys de reducció de la despesa per a finançar els projectes de la Llei de Barris, s’hi destinen 103 milions. També es recupera la despesa de l’àmbit d’habitatge que es situa a un nivell similar al de 2009. L’any 2010 la Generalitat, en el marc del conveni d’infraestructures ferroviàries, rep 50 milions d’euros per a finançar infraestructures del transport metropolità que es transfereixen directament a l’ATM. 31 261 Monografies. 20 2016 El 2012 aquesta despesa disminueix en 255 milions, perquè es redueixen pràcticament totes les transferències de capital del Departament, sent aquest l’any en què la reducció de la despesa és més elevada. Destaca: La despesa per a la Llei de Barris (-96 milions) atès que a partir d’aquest any es reprogramen les obligacions i s’allarga el període màxim d’execució de les obres en 3 anys Les transferències de capital d’habitatge es redueixen en 52 milions Es redueix la transferència de capital a l’ATM (-31 milions), aquest any s’aplica un augment de les tarifes que augmenta els ingressos propis de l’entitat i permet reduir la transferència que li fa el Departament La transferència de capital a l’Agència Catalana de Residus (-25 milions) L’any 2013 la despesa es segueix reduint per la menor transferència a l’AHC i a l’ACA (-49 milions). El repunt de despesa de 2014 s’explica per l’ampliació del pressupost del Departament per fer front als pagaments dels projectes de la Llei de barris (+37 milions) destinant 44 milions a aquesta finalitat. També augmenta la transferència de capital a l’AHC en 28 milions. Addicionalment, en relació a la Llei de barris, aquest any en aplicació de la normativa del SEC, es fa un reconeixement d’obligacions pendents d’imputar al pressupost per un import de 107 milions que permetran comptabilitzar despesa durant el 2015. En conjunt des de 2006 s’han destinat 517 milions d’euros als projectes de la Llei de barris. 9.3.4. Aportacions de capital i préstecs En aquest apartat s’analitza a grans trets l’evolució de les aportacions de capital a fons propis de les entitats del sector públic del Departament. La informació d’aquest apartat cal complementar-la amb la informació de l’apartat de resultat de les entitats de Territori i Sostenibilitat. L’any 2014 el Departament destina 88 milions a aportacions de capital a entitats del sector públic. Aquesta despesa representa el 6% de la despesa total d’aquest any. Entre 2003 i 2014 la despesa en aportacions de capital augmenta de 45 a 88 milions. Entre 2003 i 2010 augmenta en 253 milions, fins els 298 milions de 2010, any en què aquesta despesa és més elevada. 262 Monografies. 20 2016 Les variacions de despesa que s’observen entre 2005 i 2007 s’expliquen per l’evolució de l’aportació de capital a IFERCAT per a la construcció de la Línia 9 (la primera aportació és de l’any 2005). Gràfic 9.15. Aportacions de capital i préstecs. TES 350 0,16 300 0,14 0,12 250 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 9.12. Aportacions de capital i préstecs. TES 2003 MEUR 45 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 45 0 0,7 0,03 2005 211 166 366,7 0,12 2006 272 61 29,2 0,14 2007 170 -102 -37,5 0,08 2008 222 53 30,9 0,11 2009 269 46 20,9 0,13 2010 298 29 10,9 0,15 2011 200 -98 -33,0 0,10 2012 284 84 42,1 0,14 2013 66 -218 -76,8 0,03 2014 88 22 33,6 0,04 2003-2010 - 253 565,0 - 2010-2014 - -210 -70,5 - 2003-2014 - 43 96,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 263 Monografies. 20 2016 2014 L’augment de despesa de 2008 respon a una major aportació a l’INCASOL. L’any 2009 es redueix l’aportació a IFERCAT (any en què entra en funcionament el primer tram de la línia 9) i a l’INCASOL i augmenten les aportacions a la resta d’entitats (Ferrocarrils de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Habitatge, etc). L’augment de despesa de 2010 s’explica altre cop per la major aportació a IFERCAT per al finançament de la Línia 9. A partir de 2010 les aportacions de capital es redueixen un 70,5% (-210 milions), fins als 88 milions de 2014. La reducció de despesa de 2011, respon que a partir d’aquest any es deixen de fer aportacions a Tabasa, que aquell any té beneficis i el 2012 perquè l’entitat es concessiona. L’augment de despesa de 2012 respon altre cop a la major aportació que es fa a IFERCAT per al finançament de la Línia 9. El 2013 i 2014 es redueix l’aportació a IFERCAT. 9.4. Ingressos finalistes d’altres administracions públiques Ingressos finalistes de l’Administració General de l’Estat El Departament de Territori i Sostenibilitat rep ingressos finalistes procedents de l’AGE per finançar les bonificacions de peatges, programes d’habitatge, programes mediambientals i per finançar infraestructures viàries. Aquests ingressos poden ser corrents, com els recursos per a compensar els descomptes en peatges i una part dels programes mediambientals; o de capital com els recursos que es reben per a finançar els programes d’habitatge, les infraestructures viàries i els programes mediambientals. 264 Monografies. 20 2016 Gràfic 9.16. Ingressos finalistes de l'Estat. TES 350 0,16 300 0,14 0,12 250 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 9.16 i el quadre 9.13 mostra l’evolució dels ingressos finalistes de l’AGE de 2003 a 2014. En termes acumulats durant aquest període la Generalitat ha rebut 1.273 milions, 944 milions entre 2003 i 2010 i 329 milions de 2011 a 2014. Fins a l’any 2006 el Departament rep ingressos corrents per bonificacions de peatges i de capital per al conveni d’infraestructures ferroviàries. A partir de 2007 també es reben ingressos per a programes d’habitatge i a partir de 2009 per a actuacions medi ambientals. Entre 2003 i 2010 els ingressos finalistes de l’AGE augmenten en 84 milions, el 2009 amb 293 milions d’euros és l’any en què es reben més ingressos. Durant aquest període destaca el creixement d’ingressos de 2008 que s’explica perquè els recursos per a programes d’habitatge es tripliquen fins als 99 milions d’euros. L’augment de 2009 respon al creixement de tots els ingressos i a que es més que dupliquen els recursos procedents del conveni d’infraestructures que ascendeix fins als 108 milions d’euros. El 2010 és el primer any en què els ingressos es redueixen, fins a assolir els 146 milions d’euros. Aquest exercici es redueixen a la meitat els recursos per a polítiques d’habitatge (de 119 milions a 56 milions) i per al conveni d’infraestructures (de 108 milions a 50 milions), els ingressos per a programes mediambientals es redueixen de 36 milions a 11 milions d’euros i només els recursos per a la bonificació de peatges es mantenen al voltant dels 30 milions d’euros. 265 Monografies. 20 2016 2014 L’any 2011 els ingressos de l’AGE es segueixen reduint fins als 112 milions d’euros. Aquest exercici els ingressos per a bonificacions de peatges es redueixen de 30 milions a 9 milions, es deixen de rebre recursos per a finançar actuacions mediambientals, es redueixen lleugerament els ingressos per a programes d’habitatge (de 56 milions a 52 milions) i es mantenen constants els recursos del conveni d’infraestructures (50 milions d’euros). El 2012 el Departament rep 49 milions d’euros de l’AGE, sent aquest l’any en què es reben menys ingressos de tot el període. Aquest exercici es segueixen sense rebre recursos per a programes mediambientals, els ingressos del conveni d’infraestructures es redueixen fins als 8 milions d’euros i es reben 10 milions per a la bonificació de peatges i 38 milions per a programes d’habitatge. L’any 2013 es reben 55 milions d’euros de l’AGE. Aquest exercici es reben 9 milions per a programes d’habitatge i 45 milions per a la bonificació de peatges corresponent als deutes d’exercicis anteriors. L’any 2014 el Departament rep 114 milions en ingressos de l’Estat. Es reben 15 milions per a la bonificació de peatges que es corresponen amb les bonificacions fins a juliol de 2012 i 98 milions per a programes d’habitatge per a fer front als endarreriments de pagament dels anys anteriors. Quadre 9.13. Ingressos finalistes de l'Estat. TES 2003 MEUR 62 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,04 2004 64 1 2,1 0,04 2005 62 -2 -2,8 0,04 2006 58 -4 -6,1 0,03 2007 92 34 57,9 0,05 2008 167 75 81,3 0,08 2009 293 126 75,7 0,14 2010 146 -146 -50,0 0,07 2011 112 -35 -23,8 0,06 2012 49 -63 -56,2 0,02 2013 55 6 11,8 0,03 2014 114 59 108,0 0,06 2003-2010 - 84 134,4 - 2010-2014 - -33 -22,4 - 2003-2014 - 51 81,8 - Font: Generalitat de Catalunyai INE. 266 Monografies. 20 2016 Ingressos finalistes de la Unió Europea Des de l’any 2000 i fins l’any 2013 el Departament de Territori i Sostenibilitat ha rebut els Fons de Cohesió de la Unió Europea, que s’han destinat a finançar actuacions de medi ambient -principalment en matèria d’aigua- , en accessibilitat als serveis de transports –com el carril VAHO o la millora en l’accessibilitat d’estacions ferroviàries-, i en desenvolupament sostenible i local. L’evolució d’aquests ingressos estan condicionats al ritme de certificacions de les obres. En termes acumulats entre 2003 i 2013 el Departament ha rebut 625 milions, sent l’exercici 2005 l’any en què es reben menys recursos (15 milions) i el 2009 el que se’n reben més (138 milions). L’any 2014 la Generalitat no ingressa res per aquest concepte. Gràfic 9.17. Ingressos finalistes Fons de Cohesió. TES 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 267 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 9.14. Ingressos finalistes del Fons de Cohesió. TES 2003 MEUR 34 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 39 5 14,0 0,02 2005 15 -24 -60,7 0,01 2006 35 19 126,9 0,02 2007 62 27 78,0 0,03 2008 44 -18 -29,5 0,02 2009 138 94 215,6 0,07 2010 99 -39 -27,9 0,05 2011 76 -24 -23,8 0,04 2012 25 -51 -66,8 0,01 2013 58 32 129,0 0,03 2014 0 -58 -100,0 0,00 2003-2010 - 65 190,2 - 2010-2014 - -99 -100,0 - 2003-2014 - -34 -100,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 9.5. El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de Territori i Sostenibilitat En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les entitats adscrites al Departament de Territori i Sostenibilitat d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (en endavant, entitats APSEC) i el seu resultat s’inclou en el càlcul del dèficit de la Generalitat. L’any 2014 el Departament de Territori i Sostenibilitat té adscrites 23 entitats APSEC. Aquest llistat inclou totes les entitats del sector públic llevat de 18 entitats que no han estat classificades com a entitats APSEC i, addicionalment, inclou dues entitats que no són del sector públic però han estat classificades com entitats APSEC de la Generalitat. Les 18 entitats del sector públic que s’han exclòs del llistat APSEC són: Equacat, SA; Cargometro Rail Transport, SA; Ecoparc de Residus Industrials, SA; Terminal Intermodal de l’Empordà, SL; Autometro, SA; FGC Mobilitat, SA; Vallter, SA; Consorci Port de Mataró; Consorci Port de Portbou, Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i Ports de la Generalitat. Les dues entitat que no són del sector públic de la Generalitat i han 268 Monografies. 20 2016 estat classificades com a entitats APSEC són el Consorci per a la Reforma de la Gran Via de l’Hospitalet del Llobregat i el Consorci Centre d’Estudis per a la Innovació del Transport. El gràfic 9.18 mostra l’evolució del resultat no financer de les entitats APSEC del Departament entre 2010 i 2014, aquest resultat es calcula en termes del Sistema Europeu de Comptes (en endavant, SEC). Gràfic 9.18. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. TES 400 200 0 -200 -400 -600 -800 -1.000 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Durant aquesta període hi ha entitats que sempre han presentat dèficit en termes SEC com IFERCAT i FGC i entitats que sempre han presentat superàvit com l’ACA, l’INCASOL o CIMALSA. Entre 2010 i 2014 les entitats APSEC de Territori i Sostenibilitat milloren el seu resultat no financer en 964 milions, passant d’un dèficit de -872 milions al 2010 a un superàvit de 92 milions el 2014. El dèficit de l’any 2010 de -872 milions d’euros, és excepcional i, com es veurà més endavant, respon a una revisió d’EUROSTAT de les col·laboracions público privades (CPP) d’IFERCAT amb les concessionàries de les estacions de la Línia 9 de metro. Aquesta revisió, amb impacte en un sol exercici, fa que IFERCAT presenti un dèficit SEC de -935 milions el 2010, sense aquesta operació one off el dèficit de les entitats APSEC de Territori i Sostenibilitat aquest any hauria estat de -334 milions d’euros i la millora del resultat de les entitats APSEC del Departament durant la consolidació fiscal seria de 426 milions d’euros. En aquest període les entitats que han millorat més el seu resultat són IFERCAT, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Català del Sòl (INCASOL). 269 Monografies. 20 2016 Quadre 9.15. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. TES 2010 MEUR Variació (MEUR) -872 - Variació (%) - 2011 -159 713 -81,8 2012 181 340 -214,0 2013 32 -149 -82,3 2014 92 60 186,4 2010-2014 - 964 -110,6 2010-2014 sense one off - 426 -127,6 2010-2014 acumulat - 3.635 - 2010-2014 acumulat sense one off - 1.483 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Tot seguit es descriu de forma detallada l’evolució del resultat en termes SEC i dels ingressos i les despeses de les entitats adscrites a Territori i Sostenibilitat que gestionen un volum de recursos més elevat i/o que contribueixen més a explicar el resultat global de les entitats de l’agrupació. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) és un ens públic de la Generalitat que té per missió dissenyar, construir, conservar, gestionar i administrar les infraestructures ferroviàries noves o construïdes que li adscrigui el Govern. El seu projecte més emblemàtic és la construcció i posada en funcionament de la Línia 9 del metro de Barcelona, de la que el primer tram, amb onze estacions, ja està en funcionament. Actualment la principal font d’ingressos d’IFERCAT són les transferències rebudes de la Generalitat, però en el passat ha finançat la seva activitat amb deute i amb col·laboracions públic privades, com en la construcció de les estacions de metro de la Línia 9. El quadre 9.16 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període. Es presenten les dades de l’entitat des de 2010. El resultat d’IFERCAT de l’any 2010 és de -935 milions, dels quals 538 es corresponen amb la inversió feta els anys anteriors per les concessionàries de les estacions de la Línia 9, en el marc d’un col·laboració público privada, i que EUROSTAT va revisar amb posterioritat i va afegir-ho al dèficit de l’exercici. La decisió d’incloure 270 Monografies. 20 2016 les inversions fetes de les concessionàries com a dèficit d’IFERCAT el 2010 és una mesura one off que no té impacte en els exercicis següents. Els -379 milions restants es corresponen al dèficit generat per la inversió directa d’IFERCAT finançada amb ingressos financers obtinguts de la concessió de les estacions i del traspàs de part de l’obra executada. Quadre 9.16. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (MEUR) Recursos des del Departament (b) Impacte (a-b) 125 -1.060 2010 Resultat SEC (a) -935 2011 -273 188 -461 2012 -82 341 -423 2013 -138 244 -382 2014 -182 227 -409 2010-2014 753 102 651 2010-2014 sense one off 215 102 113 3.065 499 2.566 913 499 414 2010-2014 acumulat 2010-2014 acumulat sense one off Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Entre 2010 i 2014 el resultat en termes SEC d’IFERCAT ha millorat en 753 milions, passant d’un dèficit de -935 milions el 2010 a un de -182 milions el 2014. Sense considerar l’operació one off de 2010, la millora és de 215 milions. Entre 2010 i 2014 el Departament de Territori i Sostenibilitat augmenta els recursos que transfereix a IFERCAT en 102 milions, fet que situa l’esforç de reduir el dèficit de l’entitat al voltant dels 113 milions. En termes acumulats, i sense tenir en compte l’efecte de les mesures one off de 2010, IFERCAT millora el seu resultat en 913 milions d’euros (499 milions pels majors ingressos que rep del Departament i 414 milions d’esforç de l’entitat). Tot seguit s’analitza l’evolució dels ingressos i les despeses d’IFERCAT des de 2011 així com l’evolució de la seva inversió per veure quines decisions ajuden a explicar la millora en el seu resultat en termes SEC durant aquest període. El quadre 9.17 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses d’IFERCAT entre 2011 i 2014, sota la rúbrica resta d’ingressos s’inclou principalment els ingressos del Departament. Durant aquest període els ingressos i les despeses corrents han estat creixents per l’entrada en funcionament d’un tram de la Línia 9 del metro de Barcelona i l’ajust 271 Monografies. 20 2016 només s’ha produït en l’àmbit de la inversió. Quadre 9.17. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2011-2014 51 52 53 56 5 Resta d'ingressos 188 341 246 231 43 Total d'ingressos 239 393 299 287 48 Despeses corrents 134 226 324 344 210 Despeses de capital 236 56 29 101 -135 Total de despeses 370 282 354 445 75 Ingressos per vendes Font: Generalitat de Catalunya. El quadre 9.18 mostra la inversió real feta per IFERCAT des de 2004, any d’inici de l’activitat d’IFECAT fins a l’actualitat. En el quadre s’observa que l’any de més inversió és el 2008, amb 1.001 milions d’obra realitzada. Però a partir de 2011 la inversió es redueix ràpidament i només augmenta l’any 2014 fins als 100 milions amb la voluntat de posar en funcionament la connexió amb l’aeroport. En resum, la millora en el resultat d’IFERCAT entre 2010 i 2014 s’explica perquè es redueix de manera dràstica l’activitat inversora i per l’augment dels ingressos procedents del Departament per l’entrada en funcionament de la Línia 9 de metro. Quadre 9.18. Infraestructures Ferroviàries de Catalunya Inversió real 2004 MEUR 21 Variació (MEUR) 21 Variació (%) - 2005 743 723 3.460,1 2006 369 -374 -50,3 2007 429 59 16,0 2008 1.001 572 133,5 2009 691 -310 -31,0 2010 511 -179 -26,0 2011 236 -275 -53,9 2012 56 -180 -76,3 2013 29 -27 -47,6 2014 101 72 245,4 2004-2010 - 490 2.347,7 2010-2014 - -410 -80,2 2004-2014 - 80 384,3 Font: Generalitat de Catalunya. 272 Monografies. 20 2016 Agència Catalana de l’Aigua (ACA) L’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant, ACA) és l’autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en matèria d’aigües i obres hidràuliques. La seva font principal d’ingressos són els ingressos propis procedents dels cànons32, les taxes i les sancions, també rep transferències del Departament i subvencions i donacions procedents d’altres administracions. El quadre 9.19 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període. Es presenten les dades de l’entitat des de 2010. Fins a l’any 2011 l’ACA no formava part del perímetre per calcular el dèficit de la Generalitat. A partir de 2011 comença a computar el seu resultat, que és de superàvit i d’aquesta manera contribueix a reduir el dèficit de la Generalitat en 202 milions entre 2010 i 2014. Quadre 9.19. Agència Catalana de l'Aigua (ACA) (MEUR) 2010 Resultat SEC (a) - Recursos des del Departament (b) 13 Impacte (a-b) -13 2011 114 11 103 2012 293 13 280 2013 178 7 171 2014 202 10 192 2010-2014 202 -3 205 2010-2014 acumulat 787 -11 798 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Entre 2011 i 2014 es prenen mesures per millorar el resultat de l’ACA, principalment en el cànon de l’aigua i reduint del volum d’inversió de l’entitat. 32 L’ACA cobra tres tipus de cànons: el cànon de l’aigua (font principal d’ingressos), el cànon d’utilització i ocupació del domini públic hidràulic i el cànon de regulació i la tarifa d’utilització de l’aigua. 273 Monografies. 20 2016 Quadre 9.20. Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Inversió real 2003 MEUR 150 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2004 116 -34 -22,8 2005 87 -28 -24,5 2006 63 -25 -28,3 2007 167 104 166,0 2008 239 72 43,2 2009 184 -55 -23,0 2010 182 -2 -1,2 2011 39 -143 -78,7 2012 18 -21 -53,8 2013 3 -14 -80,7 2014 4 0 13,7 2003-2010 - 32 21,1 2010-2014 - -178 -97,8 2003-2014 - -146 -97,4 2003 MEUR 861 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2004 958 97 11,3 2005 960 2 0,2 2006 1.015 55 5,7 2007 1.072 57 5,6 2008 1.140 68 6,3 2009 1.327 187 16,4 2010 1.374 46 3,5 2011 1.242 -132 -9,6 2012 1.089 -153 -12,3 2013 973 -116 -10,7 2014 835 -138 -14,2 2003-2010 - 513 59,6 2010-2014 - -539 -39,2 2003-2014 - -26 -3,0 Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 9.21. Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Deute viu Font: Generalitat de Catalunya. Per contextualitzar les decisions preses a l’ACA durant el procés de 274 Monografies. 20 2016 consolidació, cal tenir present quina era la situació de partida. El quadre 9.20 mostra l’evolució de la inversió de l’entitat, com es pot observar entre 2003 i 2010 la inversió anual es situa al voltant dels 150 milions de mitjana. Part d’aquesta inversió es finançava amb el cànon de l’aigua, part amb Fons de Cohesió i transferències de la Generalitat, però també amb endeutament. Abans de 2010, l’ACA no computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat i per tant pot finançar les inversions amb dèficit i deute sense la restricció de l’objectiu de dèficit. A finals de 2010 el deute viu de l’ACA ascendeix a 1.374 milions, la qual cosa representa un cost, en termes d’interessos, de més de 40 milions d’euros l’any. El 2012 s’aprova un augment del cànon de l’aigua que permet augmentar el superàvit de l’entitat i facilita el retorn del deute i, s’acompanya de mesures de suport a les persones més vulnerables com l’ampliació del nombre de col·lectius beneficiaris del cànon social creat l’any 2011. La Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’any 2015 ha ampliat novament el nombre de col·lectius beneficiaris del cànon social. El quadre 9.22 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de l’ACA entre 2011 i 2014. Cal tenir present que no hi ha una correspondència exacta entre les obligacions reconegudes i la inversió perquè responen a diferències en els criteris de registre comptable. Al quadre s’observa com l’augment del cànon de l’aigua permet augmentar els ingressos per vendes un 13% (50 milions). Durant aquests anys també s’han deixat de rebre els Fons de Cohesió procedents de la Unió Europea per la finalització del període de programació, aquest fet explica la reducció de la resta d’ingressos. Pel que fa a les despeses, i com ja s’ha vist en el quadre d’evolució de les inversions, la frenada a partir de 2011 és molt significativa i en els anys 2013 i 2014 les inversions s’han orientat exclusivament a la finalització de les obres en curs i a les revisions de preus i liquidacions que se’n deriven. Aquesta aturada de l’activitat també s’acompanya d’una reducció de les despeses corrents de més del 14% (-40 milions). Quadre 9.22. Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2011-2014 376 434 422 426 50 Resta d'ingressos 30 41 2 5 -25 Total d'ingressos 406 474 425 431 25 Despeses corrents 277 251 236 237 -40 43 23 4 7 -36 320 273 240 244 -77 Ingressos per vendes Despeses de capital Total de despeses Font: Generalitat de Catalunya. 275 Monografies. 20 2016 En resum, a partir de 2011 (any en què comença a computar en el dèficit) l’ACA contribueix anualment a reduir el dèficit de la Generalitat amb els seus superàvits. Addicionalment, el resultat de l’ACA a partir de 2011 millora, d’una banda, per la decisió d’augmentar el cànon de l’aigua, que permet a l’entitat augmentar els seus ingressos propis i compensar així la caiguda dels ingressos procedents de la Unió Europea i la Generalitat i facilita el retorn del deute; i de l’altra, per la decisió d’aturar l’activitat inversora de l’entitat. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública que opera en els sectors de transport, turisme i muntanya, amb la finalitat de contribuir a la millora de la mobilitat i del lleure a Catalunya. FGC gestiona la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat, els trens cremallera de Montserrat i Núria, les estacions d’esquí de la Molina, la Vall de Núria i Espot i Port Ainé i determinats autobusos, telefèrics i funiculars. Una part dels ingressos de FGC prové de la venda de serveis, però també rep transferències corrents per part de la Generalitat i aportacions de capital. L’any 2010 FGC no està classificada com a entitat APSEC, i per tant el seu dèficit SEC no computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat, només ho fan els ingressos que rep en concepte d’ aportacions de capital. A partir de 2013 el seu dèficit comença a computar, per un import de -59 milions i de -41 milions el 2014. El quadre 9.23, mostra l’evolució del resultat de FGC i dels recursos que rep del Departament en aquest període. En termes acumulats FGC ha contribuït ha augmentar el dèficit de la Generalitat en 100 milions d’euros, 41 milions per la reducció d’ingressos del Departament i 59 milions pel resultat de l’entitat. Quadre 9.23. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (MEUR) 2010 Resultat SEC (a) - Recursos des del Departament (b) 75 2011 - 65 -65 2012 - 57 -57 2013 -59 68 -127 2014 -41 70 -111 2010-2014 -41 -5 -36 -100 -41 -59 2010-2014 acumulat Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 276 Monografies. 20 2016 Impacte (a-b) -75 La taula 9.24 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de FGC. Des de 2011 FGC ha incrementat els seus ingressos per vendes i ha reduït la resta d’ingressos. Els ingressos per vendes augmenten i un terç de la caiguda de la resta d’ingressos és per les menors transferències de la Generalitat i l’ATM. Pel que fa a les despeses, augmenten les despeses corrents, degut a l’augment d’activitat per l’entrada en funcionament de noves línies i la reducció de la inversió. Quadre 9.24. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2011-2014 93 100 100 103 10 Resta d'ingressos 283 196 112 118 -165 Total d'ingressos 376 296 213 221 -155 Despeses corrents 125 123 131 132 7 Despeses de capital 232 245 51 68 -164 Total de despeses 356 368 182 199 -157 Ingressos per vendes Font: Generalitat de Catalunya. En resum, FGC ha contribuït a augmentar el dèficit de la Generalitat tot i que ha millorat el seu resultat en 18 milions d’euros i ha fet front a la reducció d’ingressos amb una reducció de la inversió i ha finançat amb majors ingressos per vendes els augments de despesa corrent. Consorci de l’Autoritat de Transport Metropolità (ATM) L’ATM és un consorci creat el 1997 que té per finalitat articular la cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de les infraestructures del transport públic col·lectiu de l’àrea de Barcelona i, la col·laboració amb les administracions que hi estan compromeses des d’un punt de vista financer o que són titulars de serveis propis o no traspassats33. El quadre 9.25 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període. Es presenten les dades de l’entitat des de 2010. El Consorci està participat per la Generalitat de Catalunya (51%) i administracions locals (49%), que són l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). També hi ha en els òrgans de govern de l’ATM representants de l’Administració general de l’Estat (AGE) en qualitat d’observadors. 33 277 Monografies. 20 2016 L’ATM redueix el seu superàvit entre 2010 i 2014 en un import gairebé equivalent a la reducció dels recursos procedents del Departament, de tal manera que la part d’increment del dèficit de la Generalitat atribuïble a l’entitat és de 5 milions d’euros. L’evolució anual és d’empitjorament del resultat de l’entitat fins el 2013 i una significativa millora el 2014. Quadre 9.25. Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità (MEUR) 2010 Resultat SEC (a) 54 Recursos des del Departament (b) 310 2011 0 258 -258 2012 -27 251 -278 2013 -3 278 -281 2014 18 279 -261 -36 -31 -5 -228 -175 -53 2010-2014 2010-2014 acumulat Impacte (a-b) -256 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. L’ATM ha tingut una contribució negativa de 53 milions a la consolidació fiscal. Tanmateix si s’analitza amb més detall l’evolució dels ingressos i despeses de l’ATM, per els anys que hi ha dades homogènies disponibles, s’observa que els ingressos propis incrementen en 61 milions d’euros des de 2011 i la resta d’ingressos es redueixen en 44 milions. Quadre 9.26. Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2011-2014 Ingressos per vendes 523 557 561 585 61 Resta d'ingressos 596 512 533 552 -44 Total d'ingressos 1.119 1.068 1.094 1.137 18 Despeses corrents 1.090 1.041 1.051 1.066 -24 29 48 48 48 19 1.119 1.089 1.099 1.114 -5 Despeses de capital Total de despeses Font: Generalitat de Catalunya. L’augment d’ingressos propis s’explica perquè l’any 2012, amb la voluntat de corresponsabilitzar als usuaris del servei de l’ajust global que ha de fer la Generalitat, s’aprova un increment del 7,9% de les tarifes, aquest augment explica part del creixement dels ingressos per vendes. A partir de 2015, aquesta situació comença a revertir i s’aprova una reducció de les tarifes del 2,4%. 278 Monografies. 20 2016 En la rúbrica de la resta d’ingressos s’inclouen les transferències que rep l’entitat dels tres nivells d’administració, l’any 2014 era del 19% l’Estat, 46% Generalitat i 35% Corporacions locals. Durant el període analitzat aquests ingressos es redueixen en 44 milions d’euros, 39 milions d’euros per les transferències de l’AGE, 30 milions les de la Generalitat (principalment les transferències de capital) i els de les corporacions locals augmenten en 24 milions i de les empreses privades en 1 milió. Pel que fa a les despeses, les despeses corrents representen el 96% de l’activitat total i s’han reduït un 2%. Mentre que la inversió incrementa de 2011 a 2012 i manté constant els anys 2013 i 2014. En valors absoluts la despesa corrent de l’ATM es redueix en 24 milions, principalment per la reducció del nombre de trajectes degut a la crisi. Les despeses de capital durant aquest període augmenten en 19 milions. En resum, l’evolució del resultat de l’entitat s’explica en part per l’evolució dels ingressos que rep de les administracions de l’Estat i la Generalitat i que s’ha compensat amb un augment dels ingressos procedents de les tarifes. La reducció de les despeses corrents, per la reducció del nombre de trajectes, es veu quasi compensada amb les majors despeses d’inversió. Institut Català del Sòl (INCASOL) L’INCASOL és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, creada l’any 1980. La seva activitat es centra en la promoció de sòl residencial, l’habitatge protegit, la promoció de sòl per a activitats econòmiques, rehabilitació del patrimoni històric, renovacions urbanes i fiances d’arrendaments i serveis. Les seves fonts de finançament són, les transferències de la Generalitat, principalment del Departament de Territori i Sostenibilitat però també els departaments d’Economia i Coneixement i d’Empresa i Ocupació, de la venda d’actius, del rendiment del patrimoni i de l’endeutament. El quadre 9.27 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període. Entre 2010 i 2014 el resultat de l’INCASOL ha millorat en 66 milions, durant aquest període els recursos procedents del Departament s’han reduït en 2 milions, situant l’esforç de l’entitat en 68 milions i en termes acumulats en 107 milions. 279 Monografies. 20 2016 Quadre 9.27. Institut Català del Sòl (MEUR) 2010 Resultat SEC (a) 0 Recursos des del Departament (b) 9 Impacte (a-b) -9 2011 0 13 -13 2012 17 12 5 2013 27 7 20 2014 66 7 59 2010-2014 66 -2 68 110 3 107 2010-2014 acumulat Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Quadre 9.28. Institut Català del Sòl Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2011-2014 113 100 84 125 12 Resta d'ingressos 56 37 34 24 -32 Total d'ingressos 169 137 118 148 -21 Despeses corrents 70 62 48 43 -28 Despeses de capital 85 77 50 72 -13 156 139 98 115 -41 Ingressos per vendes Total de despeses Font: Generalitat de Catalunya. Al quadre 9.28, es mostra l’evolució dels ingressos no financers i les despeses no financeres d’aquesta entitat entre 2011 i 2014. Pel que fa als ingressos, l’any 2014 l’entitat ha augmentat els ingressos propis amb la venda d’actius i del rendiment del patrimoni actual, i ha reduït els recursos a l’endeutament. Pel que fa a les despeses, l’activitat de l’INCASOL a partir de 2011 es redueix significativament, així si entre 2003 i 2010 finalitza la construcció de 10.597 habitatges de protecció oficial, a raó d’una mitjana anual de 1.325 habitatges finalitzats, entre 2011 i 2014 en finalitza 1.447 habitatges, amb una mitjana anual de 99 habitatges. Aquesta reducció d’activitat s’ha traduït en què l’entitat ha presentat un expedient de regulació que ha afectat a 170 persones i s’ha traslladat a unes oficines redimensionades, addicionalment les seves despeses corrents s’han reduït un 40% entre 2011 i 2014 i la inversió un 15% en el mateix període. En resum, l’INCASOL ha millorat el seu resultat en termes SEC, ha reduït la necessitat de transferència de recursos des dels departaments a través de la reducció de la inversió i del redimensionament de la seva 280 Monografies. 20 2016 estructura i activitat i de l’augment de les vendes i dels lloguers i ha amortitzat endeutament. 9.6. Principals variacions de la despesa del Departament de Territori i Sostenibilitat i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal Entre 2003 i 2010 la despesa del Departament de Territori i Sostenibilitat es més que duplica, amb un augment de 982 milions, que representa el 7,4% de l’increment de despesa de tots els departaments de la Generalitat. Quadre 9.29. Principals variacions de la despesa. TES 2003-2010 MEUR % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex Remuneracions del personal 15 21 1 -19 -23 5 -4 -6 -1 Despeses corrents de béns i serveis 15 43 2 -12 -23 3 3 10 1 427 239 43 256 42 -68 682 382 113 135 160 14 11 5 -3 146 173 24 IFERCAT 30 - 3 162 536 -43 192 - 32 AHC 42 184 4 28 43 -7 70 306 12 Peatges a l'omb ra 36 - 4 93 259 -25 129 - 21 Bonificació tarifes -9 -23 -1 53 171 -14 44 109 7 193 617 20 -92 -41 24 101 324 17 457 161 46 225 30 -60 681 241 113 13 3 1 -311 -66 83 -298 -65 -49 Transferències de capital 259 212 26 -80 -21 21 179 146 30 Subtotal de despesa de capital 272 47 28 -392 -46 104 -119 -20 -20 Aportacions de capital i préstecs 253 565 26 -210 -70 56 43 96 7 Despesa total 982 108 100 -377 -20 100 606 66 100 Transferències corrents ATM Altres Subtotal de despesa corrent Inversions reals Font: Generalitat de Catalunya. Els augments de despesa d’aquest període s’han produït a: 281 Les despeses corrents, amb un augment de 457 milions expliquen el 46% de l’increment d’aquest període. L’augment més gran és en les transferències corrents per la major transferència a l’ATM i a l’AHC, la major despesa en ajuts a famílies i perquè es comencen a pagar els eixos viaris finançats amb peatges a l’ombra. Les despeses de capital amb un augment de 272 milions expliquen el 28% de l’augment de la despesa. Els increments més grans és en les transferències vinculades amb ingressos finalistes, així l’augment de la transferència a l’ATM es deu als ingressos del conveni d’infraestructures, el de polítiques d’habitatges a l’augment Monografies. 20 2016 dels ingressos finalistes de l’AGE i el de les transferències a l’ACA als recursos procedents dels fons de cohesió. També durant aquest període es comencen a pagar peatges a l’ombra per cobrir els increments en el cost de la inversió motivats per la Generalitat. Les aportacions de capital, amb un augment de 253 milions, expliquen el 26% de l’increment de despesa i s’expliquen principalment per les aportacions a IFERCAT per a finançar la Línia 9 de metro i a Tabasa. Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix en 377 milions d’euros, que representa un 38% de l’augment de despesa del període anterior i un 7% de l’ajust departamental. Les despeses que expliquen l’ajust durant aquest període són: Les inversions reals en transports i carreteres, amb una reducció de 311 milions, expliquen un 83% de l’ajust i s’ha dut a terme reduint l’aportació a INFRACAT per a inversió i per al pagament dels mètodes alemanys. Les aportacions de capital, amb una reducció de 210 milions, expliquen un 56% de l’ajust i s’ha concentrat en l’aportació a IFERCAT, per la paralització de les obres de la Línia 9 de metro, i perquè s’han deixat de fer aportacions a Tabasa, perquè l’entitat s’ha concessionat el 2012. Les transferències de capital, amb una reducció de 80 milions, expliquen un 21% de l’ajust que s’ha produït principalment en les polítiques d’habitatge- per la caiguda dels ingressos finalistes de l’AGE- i en les transferències a l’ACA, l’ATM, a l’ARC i a l’INCASOL. Les remuneracions de personal i les despeses corrents, amb una reducció de 31 milions, expliquen un 8% de la reducció de l’ajust. Cal tenir en compte que algunes transferències corrents augmenten 348 milions, concretament les vinculades a les obres finançades amb finançaments estructurats i als compromisos adquirits en exercicis anteriors, com: A IFERCAT per el funcionament de la Línia 9 de metro Els peatges a l’ombra, per a pagar els eixos viaris adjudicats amb aquest sistema de finançament entre 2003 i 2009 Les bonificacions de peatges per compensar a les empreses concessionàries d’autopistes La transferència corrent a l’ATM i a l’AHC Per tant, tot i que la reducció de despesa total és de 377 milions, l’ajust realitzat internament pel Departament de Territori i Sostenibilitat durant la consolidació fiscal és de 724 milions d’euros. 282 Monografies. 20 2016 Entre 2003 i 2014 el conjunt de la despesa de Territori i Sostenibilitat ha augmentat en 606 milions d’euros, que representa un 7,8% de l’augment de despesa dels departaments. La composició interna de les despeses durant aquest període ha variat completament, així si el 2003 el 51% de la despesa es destinava a inversions reals, el 2014 el 57% de la despesa es destina a transferències corrents -per les despeses vinculades als compromisos adquirits en exercicis anteriors- i, només un 11% es destina a inversions reals. En resum, durant aquests dotze anys la despesa en inversions reals ha caigut en 298 milions, mentre la despesa corrent ha augmentat en 681 milions d’euros i les transferències de capital i les aportacions de capital i préstecs en 179 i 43 milions respectivament. Les despeses que han augmentat més durant aquest període són: Les transferències corrents, sobretot a IFERCAT i a l’ATM -en ambdós casos vinculada a la Línia 9 de metro- els peatges a l’ombra i les despeses de bonificació de peatges Les transferències de capital vinculades a la Llei de Barris i a les polítiques d’habitatge, i en menor mesura a l’ATM Les aportacions de capital a IFERCAT per les obres de la Línia 9 de metro i a FGC i a l’INCASOL. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat En termes acumulats el Departament ha reduït la seva despesa des de 2010 en 1.211 milions, l’ajust més gran es produeix el 2012 i el 2013. Gràfic 9.19. Composició de les variacions 2010-2014. TES (MEUR) 300 200 100 0 -100 2011 2012 2013 2014 -200 -300 -400 Remuneracions del personal Transferències corrents Transferències de capital Despesa total Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Font: Generalitat de Catalunya. L’any 2012 la reducció més gran és en les transferències de capital i el 2013 en les aportacions de capital a les entitats adscrites al 283 Monografies. 20 2016 Departament. La despesa en inversions reals es redueix cada any, sent el 2011 i el 2012 els anys en què la reducció és més elevada. Entre els exercicis 2011 i 2014, les polítiques de territori i sostenibilitat han contribuït a la consolidació amb una reducció acumulada de la despesa de 1.211 milions i les entitats adscrites al Departament han millorat el resultat de la Generalitat, en termes acumulats, en 1.483 milions. En conjunt, la contribució a la consolidació fiscal ha estat de 2.695 milions d’euros. Durant aquest període el Departament ha deixat de rebre de l’Estat i la Unió Europea 496 milions d’euros, per tant un 41% de les mesures de despesa del Departament només han estat en resposta i per compensar els menors ingressos finalistes. L’altra part de l’ajust s’ha fet amb la reducció de la inversió d’INFRACAT, de les transferències de capital per a finançar els projectes de la Llei de Barris i per la reducció de les aportacions a IFERCAT i a TABASA. Sense tenir en compte la davallada de despesa derivada dels menors ingressos finalistes, la contribució del Departament i les seves entitats en la consolidació fiscal ha estat de 2.198 milions. Quadre 9.30. Evolució de la despesa. TES (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 69 83 76 68 66 64 Despeses corrents de béns i serveis 36 51 41 41 36 39 178 605 659 673 843 861 84 219 229 202 229 230 0 30 58 134 219 192 23 65 111 94 87 93 Peatges a l'omb ra 0 36 40 75 101 129 Bonificació tarifes 40 31 53 30 80 84 Altres 31 224 168 138 127 133 Subtotal de despesa corrent 283 740 776 782 945 965 Inversions reals 461 475 317 224 170 163 Transferències de capital 122 381 546 291 247 301 Subtotal de despesa de capital 584 856 863 514 417 464 45 298 200 284 66 88 912 1.894 1.838 1.581 1.428 1.517 Variació interanual - - -56 -258 -153 89 Variació des de 2010 - - -56 -313 -466 -377 .Variació acumulada des de 2010 - - -56 -369 -835 -1.211 Transferències corrents ATM IFERCAT AHC Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. 284 Monografies. 20 2016 Quadre 9.31. Contribució a la consolidació. TES (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) 2010-2014 -1.211 1.483 -2.695 Variació acumulada ingressos finalistes AGE (c) -257 Variació acumulada ingressos finalistes UE (d) -239 Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes (a-b-c-d) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 285 Monografies. 20 2016 -2.198 Departament de Territori i Sostenibilitat Exercici 2014 1.517 MEUR 422 MEUR 370 MEUR 296 MEUR 180 MEUR 161 MEUR 88 MEUR 7% Carreteres Infraestructures ferroviàries Suport al transport públic Habitatge Altres polítiques Direcció i administració generals 1.782 *% total departaments Variació despesa 2003-2014 +66% 2003-2010 2010-2014 +982 MEUR -377 MEUR Contribució a l’increment de despesa 7%1 Contribució a la reducció de despesa 7%1 +457 MEUR Despesa corrent +225 MEUR Despesa corrent +272 MEUR Despesa de capital -392 MEUR Despesa de capital +253 MEUR Aportacions de capital -210 MEUR Aportacions de capital Principals mesures de consolidació Augment de la despesa en transferències corrents vinculada als finançaments diferits i als compromisos d’anys anteriors (+347 milions) que es tradueixen en una reducció de l’ajust de la despesa del Departament dels 724 milions als 377 milions. Mesures transversals de personal i de racionalització de la despesa corrent de béns i serveis Menor inversió sobretot per la reducció de la inversió executada per IFERCAT i per la re negociació dels pagaments dels mètodes alemanys Mesures de racionalització i simplificació del sector públic que permeten reduir l’aportació a les entitats adscrites al Departament. Les entitats deixen de fer noves inversions, s’apliquen mesures per augmentar els seus ingressos propis (augment del cànon de l’aigua i de les tarifes de transport). Concessió de la gestió dels Túnels de Vallvidrera que gestiona TABASA que permets deixar de fer aportacions de capital a aquesta entitat 1 Contribució 286 a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC) Monografies. 20 2016 10. Departament de Cultura En aquest apartat s’explica el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament de Cultura. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. En el primer punt es descriuen les competències, l’estructura de l’agrupació i la composició de la despesa del Departament de Cultura de l’any 2014. En el segon punt es descriu l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 en termes homogenis a les competències de 2014. Al llarg d’aquest apartat s’explica l’evolució de les principals partides de despesa, ja sigui per importància en volum de recursos o en rellevància i s’expliquen les principals mesures que s’han dut a terme durant el procés de consolidació fiscal. En el tercer punt es descriu l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i s’explica amb més profunditat aquelles entitats que ajuden a explicar l’evolució del resultat del conjunt d’entitats APSEC adscrites a aquest departament. Finalment, en el quart punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en el Departament de Cultura i les seves entitats des de l’exercici 2011 al 2014. 10.1. Descripció del Departament Les competències Les competències de la Generalitat en l’àmbit de cultura estan detallades en els articles 127, 143 i 155 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 287 Monografies. 20 2016 La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits: a) Activitats artístiques i culturals que es duen a terme a Catalunya: entre d’altres en la producció i distribució de llibres i publicacions en qualsevol suport, en la gestió del dipòsit legal, en la regulació i inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfiques, el control i concessions de llicències de doblatge a empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya i la promoció, planificació, construcció i gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya. b) Patrimoni cultural: en la regulació i execució de les mesures destinades a garantir i difondre el patrimoni cultural de Catalunya, en la protecció del patrimoni cultural i en la inspecció, inventari i restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural. També en l’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrats dins del patrimoni cultural de Catalunya i en la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i la declaració i gestió d'aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l'Estat. c) Arxius, biblioteques, museus i centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal: en la creació, gestió, protecció i establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecaris, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural, l’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals i la conservació i recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) Foment de la cultura: que inclou entre d’altres el foment i difusió de la creació i producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, cirs i d’arts combinades dutes a terme a Catalunya.. e) Llengua pròpia: inclou, entre d’altres, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. La Generalitat té competències executives en els següents àmbits: a) Cultura: pel que fa als arxius, biblioteques, museus i centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l'Estat, i inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l'organització i el règim de personal. b) Propietat intel·lectual: amb coordinació i col·laboració amb l’Estat, la Generalitat estableix i regula el registre dels drets de propietat 288 Monografies. 20 2016 intel·lectual generats a Catalunya. Entre d’altres. En les actuacions que l'Estat faci a Catalunya en matèria d'inversió en béns i equipaments culturals es requereix l'acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l'Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat han d'articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues. Correspon a la Generalitat i al Conselh Generau de l’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran. L’adscripció de les competències en matèria de cultura entre 2003 i 2014, el període analitzat, varia amb les successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat de Catalunya. Entre 2011 i 2007 les competències de política lingüística estan al Departament de la Vicepresidència i de 2004 a 2010 al Departament de la Presidència. Respecte les remuneracions del personal s’eliminen les de la Secretaria de Mitjans Audiovisuals però no s’afegeixen les de la Secretaria de Política Lingüística. Les entitats L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través del Departament de Cultura 11 entitats del Sector Públic de la Generalitat: Dues entitats autònomes administratives: la Institució de les Lletres Catalanes i la Biblioteca de Catalunya. Quatre entitats de dret públic: l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) Una societat mercantil: el Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) Tres consorcis: el Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) i el Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT. Una fundació privada: la Fundació Privada Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional, Mediterrània. Composició de la despesa La despesa del Departament de Cultura de l’any 2014 és de 219 milions i té 742 dotacions de personal. Aquesta despesa es destina als següents programes: 289 el 26,6% a creadors i empreses culturals, el 23,5% a grans institucions culturals, Monografies. 20 2016 el 18,3% a direcció i administració general, el 16,3% al patrimoni cultural, el 10,4% a la promoció de la llengua catalana, el 2,7% a la internacionalització de la cultura, i el 2,2% a l’associacionisme Gràfic 10.1. Composició de la despesa per programes 2014. CLT Creadors i empreses culturals, 58 MEUR, 26,6% Grans institucions culturals, 52 MEUR, 23,5% Direcció i administració generals, 40 MEUR, 18,3% Patrimoni cultural, 36 MEUR, 16,3% Promoció de la llengua catalana, 23 MEUR, 10,4% Internacionalització de la cultura, 6 MEUR, 2,7% Associacionisme, 5 MEUR, 2,2% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina: el 60,9% són transferències corrents, el 12,2% són remuneracions del personal, l’11,1% és despesa de capital, el 8,4% són despeses corrents de béns i serveis, i el 7,4% són aportacions de capital i préstecs Gràfic 10.2. Composició de la despesa per capítols 2014. CLT Remuneracions del personal, 27 MEUR, 12,2% Despeses corrents de béns i serveis, 18 MEUR, 8,4% Transferències corrents 134 MEUR, 60,9% Inversions reals, 4 MEUR, 1,9% Transferències de capital, 20 MEUR, 9,2% Aportacions de capital i préstecs, 16 MEUR, 7,4% Font: Generalitat de Catalunya. L’elevat pes de les transferències, sobretot les corrents i de les aportacions de capital indica que és un departament eminentment subvencionador que gestiona bona part de les seves competències a través de les entitats. 290 Monografies. 20 2016 10.2. Evolució de la despesa total Les despeses corrents representen de mitjana, durant el període analitzat, el 79% de la despesa total del Departament. Tot i que durant els dos últims anys aquest percentatge és més elevat per la reducció de les despeses de capital, que puja a 85%. Del total de la despesa, la més important és la de les transferències corrents amb un 56% de mitjana. Gràfic 10.3. Evolució de la despesa. CLT 400 0,18 350 0,16 300 0,14 0,12 250 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 10.1. Evolució de la despesa. CLT 2003 MEUR 197 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,13 2004 211 14 7,1 0,13 2005 264 52 24,8 0,15 2006 302 38 14,4 0,16 2007 317 16 5,2 0,16 2008 334 17 5,4 0,16 2009 331 -4 -1,1 0,16 2010 318 -12 -3,8 0,16 2011 295 -23 -7,3 0,15 2012 223 -72 -24,5 0,11 2013 206 -17 -7,6 0,11 2014 219 13 6,5 0,11 2003-2010 - 121 61,4 - 2010-2014 - -99 -31,1 - 2003-2014 - 22 11,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 291 Monografies. 20 2016 2014 Durant el període 2003-2010, la despesa augmenta un 61,4% (121 milions). Tanmateix, entre els anys 2010-2014, es redueix un 31,1% (99 milions). La despesa del 2014 (219 milions) es situa en un 11,1% per sobre la despesa del 2003 (197 milions). Gràfic 10.4. Despesa total per habitant. CLT 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Quadre 10.2. Despesa total per habitant. CLT (EUR per habitant) Nominal Real 2003 29 29 2004 31 30 2005 38 35 2006 42 38 2007 44 38 2008 45 39 2009 44 37 2010 42 35 2011 39 31 2012 29 23 2013 27 21 2014 29 22 % de variació 2003-2010 44 17 % de variació 2010-2014 -31 -35 % de variació 2003-2014 -1 -24 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. La despesa per habitant del Departament de Cultura és molt variable durant el període analitzat, tot i que tant el 2003 com al 2014 és de 29 292 Monografies. 20 2016 2013 2014 euros. Però en termes reals la despesa es redueix un 24% respecte el 2003. 10.2.1. Remuneracions del personal La despesa en remuneracions del personal inclou la despesa del personal del Departament. L’any 2014 el Departament de Cultura destina 27 milions a les retribucions del seu personal. Entre 2003 i 2010 les despeses de personal s’incrementen en 5 milions, i passen dels 29 milions de 2003 als 34 milions de 2010. A partir de 2010 les despeses del personal del Departament de Cultura es redueixen un -20,8% arribant als 27 milions de 2014 per l’aplicació de les mesures transversals en matèria de personal. Llevat l’any 2011, que la despesa augmenta en 1 milió ja que s’hi afegeixen les remuneracions del personal de la Direcció General de Política Lingüística, en canvi la resta d’anys es redueix. L’any 2014 disminueix la despesa un 14% respecte l’any 2013 perquè part del personal de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni s’integra a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Tal i com es pot veure al quadre 10.3, les despeses de personal de cultura entre 2003 i 2014 disminueixen en 2 milions. Gràfic 10.5. Remuneracions del personal. CLT 40 0,03 35 0,02 30 25 0,02 20 0,01 15 10 0,01 5 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 293 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 10.3. Remuneracions del personal. CLT 2003 MEUR 29 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 27 -2 -6,3 0,02 2005 28 1 1,9 0,02 2006 29 1 3,7 0,02 2007 30 1 3,8 0,01 2008 32 3 8,4 0,02 2009 34 2 6,3 0,02 2010 34 -1 -1,9 0,02 2011 35 1 2,5 0,02 2012 32 -3 -7,6 0,02 2013 31 -1 -2,8 0,02 2014 27 -4 -14,0 0,01 2003-2010 - 5 16,1 - 2010-2014 - -7 -20,8 - 2003-2014 - -2 -8,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 10.2.2. Despeses corrents de béns i serveis Les despeses corrents de béns i serveis inclouen les despeses en conservació, reparació i manteniment d’edificis, les despeses en exposicions i certàmens, les despeses en TIC, entre d’altres. Durant el període analitzat aquestes despeses representen de mitjana l’11%. L’any 2014 són de 18 milions i representen el 8,4% de tota la despesa executada pel Departament. Les principals partides de despeses són les destinades als serveis informàtics (CTTI) que representen el 31,8% del total les destinades a treballs realitzats per persones físiques o jurídiques que representen el 22,1% i les despeses diverses que en representen el 19,3%. Com s’observa al gràfic 10.6 i el quadre 10.4, durant el període analitzat les despeses corrents de béns i serveis passen de 22 milions el 2003 a 18 milions el 2014. Des de l’any 2003, les despeses augmenten i assoleixen els 40 milions del 2008. A partir d’aquí comencen a disminuir fins a arribar a imports inferiors del 2003. 294 Monografies. 20 2016 Gràfic 10.6. Despeses corrents de béns i serveis. CLT 45 0,09 40 0,08 35 0,07 30 0,06 25 0,05 20 0,04 15 0,03 10 0,02 5 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant el període d’expansió (2003-2010) les despeses executades augmenten en 12 milions (53,6%), sobretot pel que fa a les despeses en estudis i treballs tècnics, a les destinades als serveis informàtics, les de funcionament de centres i serveis propis amb gestió i les despeses en publicitat, difusió i campanyes institucionals. En canvi, durant el període de consolidació fiscal aquestes disminueixen en 16 milions (46,4%). Quadre 10.4. Despeses corrents de béns i serveis. CLT 2003 MEUR 22 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 23 1 4,7 0,01 2005 30 6 27,8 0,02 2006 34 4 14,6 0,02 2007 38 4 10,6 0,02 2008 40 2 6,5 0,02 2009 37 -3 -7,2 0,02 2010 34 -3 -8,3 0,02 2011 26 -9 -25,5 0,01 2012 28 3 11,4 0,01 2013 22 -7 -23,0 0,01 2014 18 -4 -16,2 0,01 2003-2010 - 12 53,6 - 2010-2014 - -16 -46,4 - 2003-2014 - -4 -17,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 295 Monografies. 20 2016 2014 10.2.3. Transferències corrents Les transferències corrents inclouen les transferències a l’Institut Català de les Empreses Culturals (en endavant, ICEC), a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (en endavant, OSIC), al Consorci de Normalització Lingüística (en endavant, CNL), i a l’Agència de Patrimoni Cultural, entre d’altres. Aquestes transferències representen de mitjana el 22%, el 13% i el 12% respectivament. Com s’observa al gràfic 10.7 i el quadre 10.5, durant el període analitzat les transferències corrents passen dels 98 milions de l’any 2003 als 134 milions del 2014. Aquests imports representen de mitjana el 56,1%, augmentant aquest percentatge durant els últims anys fins arribar al 60,9% el 2014. Gràfic 10.7. Transferències corrents. CLT 200 0,10 180 0,09 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant els anys 2003-2010, les despeses de capítol 4 augmenten en 86 milions (1,9 vegades la despesa de l’any 2003), a conseqüència, principalment, de l’augment de les transferències a l’ICEC, al CNL i a les corporacions locals. Durant el procés de consolidació fiscal, entre els anys 2010-2014, la despesa de capítol 4 es redueix un 27%, que en termes absoluts són 50 milions d’euros. La caiguda ve provocada per la reducció de més de 10 milions d’euros de les transferències a l’ICEC i de 8 milions a les corporacions locals, que representen el 42% de la disminució total del capítol. Durant aquest període es crea l’Agència de Patrimoni Cultural i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural que el 296 Monografies. 20 2016 2014 2010 el Departament no hi destina cap despesa i que durant el 2014 hi transfereix 16 i 18 milions d’euros, respectivament. L’any 2012 la despesa minva en 49 milions d’euros ja que moltes entitats financen la seva activitat via romanents de tresoreria i en comptes de fer-ho amb transferències des del Departament i per tant la caiguda de la seva activitat no és tan severa. Forma part del paquet aprovat de mesures extraordinàries aprovades l’any 2012 per ajustar la despesa a les noves bestretes del model de finançament. Quadre 10.5. Transferències corrents. CLT 2003 MEUR 98 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,06 2004 114 16 16,4 0,07 2005 148 34 29,7 0,08 2006 176 29 19,5 0,09 2007 178 2 0,9 0,09 2008 181 3 1,6 0,09 2009 179 -2 -1,2 0,09 2010 184 5 2,9 0,09 2011 172 -12 -6,5 0,09 2012 123 -49 -28,3 0,06 2013 121 -2 -1,6 0,06 2014 134 12 10,1 0,07 2003-2010 - 86 88,1 - 2010-2014 - -50 -27,3 - 2003-2014 - 36 36,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 10.2.4. Les inversions reals Les inversions reals inclouen inversions al patrimoni cultural i inversions en infraestructures pròpies, entre d’altres. Al 2014 el Departament de Cultura hi destina 4 milions i representa l’1,9% de la despesa total executada. Durant el període 2003-2008 passa dels 14 als 20 milions (+42,7%), però a partir d’aquest any la despesa comença a disminuir fins a arribar als 4 milions, això suposa una reducció del -79,2%. 297 Monografies. 20 2016 Gràfic 10.8. Inversions reals. CLT 0,01 25 0,01 20 0,01 15 0,01 10 0,00 5 0,00 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Davant la necessitat de consolidació fiscal el Departament redueix el volum de les inversions en infraestructures pròpies, tant en immobles administratius com en monuments de la Generalitat, mantenint, només, les obres mínimes de manteniment i reposició per a garantir la seguretat dels edificis i de les persones. Quadre 10.6. Inversions reals. CLT 2003 MEUR 14 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 16 2 17,7 0,01 2005 18 2 11,0 0,01 2006 19 1 2,8 0,01 2007 18 -1 -3,2 0,01 2008 20 2 9,8 0,01 2009 12 -7 -37,7 0,01 2010 11 -2 -12,8 0,01 2011 6 -5 -44,4 0,00 2012 6 0 -6,4 0,00 2013 5 -1 -16,3 0,00 2014 4 -1 -12,0 0,00 2003-2010 - -3 -22,5 - 2010-2014 - -7 -61,6 - 2003-2014 - -10 -70,3 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 298 Monografies. 20 2016 2014 10.2.5. Transferències de capital Les transferències de capital del Departament de Cultura inclouen transferències a corporacions locals, on s’inclou el foment de biblioteques municipals a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), a l’ICEC i a l’OSIC per fomentar el sector de les arts escèniques, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques incloses en projectes de recerca, entre d’altres. Les transferències de capital l’any 2014 són de 20 milions d’euros i representen el 9,2% del total de la despesa executada pel Departament, que durant el període analitzat representen de mitjana l’11,2%. Com s’observa al gràfic 10.9 i al quadre 10.7 les transferències corrents passen de 19 milions d’euros l’any 2003 a 20 milions d’euros l’any 2014. De l’any 2003 al 2010, la despesa augmenta ràpidament i assoleix els 45 milions de 2008 on comença a disminuir fins a arribar a imports similars als de 2003. Gràfic 10.9. Transferències de capital. CLT 50 0,03 45 40 0,02 35 30 0,02 25 20 0,01 15 10 0,01 5 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 299 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 10.7. Transferències de capital. CLT 2003 MEUR 19 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 22 3 15,9 0,01 2005 30 8 34,3 0,02 2006 34 4 12,1 0,02 2007 43 10 28,7 0,02 2008 45 2 4,7 0,02 2009 34 -11 -24,5 0,02 2010 35 1 2,2 0,02 2011 33 -2 -6,5 0,02 2012 26 -7 -21,2 0,01 2013 22 -4 -15,4 0,01 2014 20 -2 -7,5 0,01 2003-2010 - 16 81,4 - 2010-2014 - -15 -42,3 - 2003-2014 - 1 4,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Les principals mesures de consolidació s’apliquen l’any 2012 i inclouen la supressió de les convocatòries del PUSOC (a partir de 2012) de Biblioteques i la reducció de totes les transferències a entitats. 10.2.6. Aportacions de capital i préstecs La despesa en aportacions de capital i préstecs inclou principalment les aportacions al fons patrimonial de l’ICEC i la concessió de préstecs i bestretes fora del sector públic a llarg termini. El 2014 aquesta despesa és de 16 milions i representa el 7,4% de la despesa total executada pel Departament de Cultura. Destaquen els augments de les aportacions durant els anys 2009, 2010 i 2011 a causa de l’increment del fons patrimonial de l’ICEC. També l’import de 2014, ja que augmenta en 11 milions a causa de l’increment de despesa destinada a la concessió de préstecs i bestretes fora del sector públic a llarg termini pel conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i l’ICF, regulador del Fons de Garantia de les línies per impulsar mesures de finançament de projectes culturals (10 milions d’euros). 300 Monografies. 20 2016 Gràfic 10.10. Aportacions de capital i préstecs. CLT 40 0,02 35 0,02 0,01 30 0,01 25 0,01 20 0,01 15 0,01 10 0,00 5 0,00 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 10.8. Aportacions de capital i préstecs. CLT 2003 MEUR 15 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 8 -7 -44,9 0,01 2005 10 2 25,9 0,01 2006 10 0 -4,6 0,01 2007 10 0 2,8 0,00 2008 16 5 53,1 0,01 2009 34 18 116,0 0,02 2010 21 -13 -38,7 0,01 2011 24 4 18,0 0,01 2012 8 -17 -68,8 0,00 2013 5 -3 -35,1 0,00 2014 16 11 229,1 0,01 2003-2010 - 6 38,0 - 2010-2014 - -4 -21,5 - 2003-2014 - 1 8,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 10.3. El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de Cultura En quest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les entitats que cada any han estat adscrites al Departament de Cultura d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes, el resultat de les quals 301 Monografies. 20 2016 2014 computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat (entitats APSEC). L’any 2014 el Departament de Cultura té adscrites 17 entitats que computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya, en aquest llistat s’hi inclouen totes les entitats del sector públic i addicionalment 6 consorcis amb participació no majoritària (Consorci del Palau de la Música Catalana, Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, Consorci de l’Institut Ramon Llull, Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Consorci Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal i Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí). El gràfic 10.11 mostra l’evolució del resultat de les entitats APSEC del Departament entre 2010 i 2014, aquest resultat es calcula en termes del Sistema Europeu de Comptes. Gràfic 10.11. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. CLT 20 10 0 -10 -20 -30 -40 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Les entitats adscrites al Departament en general tenen superàvit en termes SEC i per tant contribueixen a millorar el resultat de la Generalitat de Catalunya. El dèficit de l’any 2012 es deu al fet que les entitats han incorporat romanents de tresoreria per finançar les seves activitats en comptes de fer-ho amb les transferències i aportacions del Departament. Tot seguit s’analitza amb més detall l’evolució de les entitats més rellevants, ja sigui pel volum de recursos que gestiona o per la seva contribució al resultat global de les entitats. 302 Monografies. 20 2016 Quadre 10.9. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. CLT 2010 MEUR 15,4 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 13,9 -1,5 -9,6 2012 -31,2 -45,2 -324,5 2013 0,4 31,7 -101,4 2014 8,3 7,8 1.856,7 -7,1 -46,3 -70,2 - 2010-2014 2010-2014 acumulat Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Biblioteca de Catalunya La Biblioteca de Catalunya és un organisme autònom adscrit al Departament de Cultura que té competències en la recollida, conservació, preservació i difusió del patrimoni, i en la normativa bibliogràfica i catalogació. També gestiona l’oficina del Dipòsit legal a Catalunya i l’assignació de l’ISSN de les publicacions periòdiques. El quadre 10.10 mostra l’evolució del resultat de la Biblioteca de Catalunya en termes SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període. Quadre 10.10. Biblioteca de Catalunya (MEUR) 2010 Resultat SEC (a) -0,02 Recursos des del Departament (b) 10,46 Impacte (a-b) -10,47 2011 -0,21 8,68 -8,89 2012 -0,07 7,12 -7,20 2013 0,07 6,63 -6,56 2014 0,13 6,73 -6,60 Variació 2010-2014 0,14 -3,73 3,88 -0,02 -12,67 12,65 Variació acumulada 2010-2014 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Entre 2010 i 2014 el resultat en termes SEC de la Biblioteca de Catalunya oscil·la entre lleugers dèficits i lleugers superàvits, amb una millora global del resultat de 0,14 milions. Aquesta millora del resultat s’ha aconseguit en un context de reducció dels ingressos rebuts des del Departament de 3,73 milions, la qual cosa situa l’esforç global de l’entitat en 3,88 milions i en 12,65 milions en termes acumulats. El quadre 10.11 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de la Biblioteca de Catalunya entre 2011 i 2014. La seva font d’ingressos són 303 Monografies. 20 2016 principalment les transferències corrents i de capital que ingressa del Departament de Cultura. Durant aquest període tant els ingressos com les despeses decreixen en uns 2 milions, per la disminució dels ingressos per part del Departament com també per la reducció de les transferències corrents i de les inversions fetes per l’entitat. Quadre 10.11. Biblioteca de Catalunya Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2011-2014 Ingressos per vendes 0 0 0 0 0 Resta d'ingressos 9 7 7 7 -2 Total d'ingressos 9 7 7 7 -2 Despeses corrents 8 7 6 7 -1 Despeses de capital 1 1 0 0 -1 Total de despeses 9 7 7 7 -2 Font: Generalitat de Catalunya. Es pot observar com l’esforç per ajustar-se al nou volum de recursos es reparteix entre despeses corrents i despeses de capital, reduint la inversió a través de la suspensió de les adquisicions patrimonials per subhastes i de la catalogació i digitalització de nous documents, com també aplicant mesures sobre el personal. Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura té com a objectiu facilitar la sol·licitud d’ajudes en matèria cultural, millorar el servei simplificant la tramitació i així aconseguir una major eficàcia, transparència i agilitat de resposta, i un servei més eficient per al ciutadà que li permet accedir a la informació i als tràmits de les subvencions del Departament de manera fàcil i clara. Es crea per llei34 l’any 2011, però no entra en funcionament fins el 2012. El quadre 10.12 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest Llei 7/2011, de 27 de juliol de mesures fiscals i financeres (modificada per la Llei 11/2011, del 29 de desembre de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa, i per la Llei 2/2014, de 27 de gener de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic) i entra en funcionament amb el Decret 7/2012, de 10 de gener pel qual s'aproven els Estatuts de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. 34 304 Monografies. 20 2016 període. Es presenten les dades de l’entitat des de 2012. El 2014, únic any que es tenen dades de resultat SEC, té un superàvit en termes SEC de 3 milions d’euros. Quadre 10.12. Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (MEUR) 2012 Resultat SEC (a) - Recursos des del Departament (b) 31 Impacte (a-b) -31 2013 - 20 -20 2014 3 20 -17 Variació 2012-2014 3 -11 14 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Entre 2012 i 2014 el Departament de Cultura disminueix els recursos que transfereix a l’OSIC en 11 milions d’euros, fet que situa l’esforç de l’entitat al voltant dels 14 milions. L’any 2012 rep més recursos des del Departament per la seva creació. El quadre 10.13 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de l’OSIC entre 2012 i 2014. Els únics ingressos que rep l’entitat són els recursos que li transfereix el Departament de Cultura. En el quadre s’observa com l’OSIC ajusta les seves despeses al nou escenari d’ingressos disminuint un 70% les despeses de capital i un 42% les despeses corrents. Quadre 10.13. Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2012 2013 2014 Variació 2012-2014 0,2 0,3 0,1 -0,1 Resta d'ingressos 31,2 20,3 20,5 -10,8 Total d'ingressos 31,4 20,5 20,6 -10,8 Despeses corrents 26,1 17,0 16,0 -10,1 4,8 2,6 1,4 -3,4 30,9 19,6 17,4 -13,5 Ingressos per vendes Despeses de capital Total de despeses Font: Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) L'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), fins al 2011 Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), és una entitat de dret públic adscrita al Departament de Cultura creada l'any 2000 amb l'objectiu d'impulsar la creativitat artística i la producció, la distribució i la difusió de continguts culturals, mitjançant el desenvolupament de les empreses culturals, i també fomentar el consum cultural i l'ampliació 305 Monografies. 20 2016 de mercats per a la cultura catalana. Les seves línies d'actuació principals són la concessió d'ajuts i subvencions per a les empreses catalanes per a la producció, promoció, distribució, difusió, rehabilitació i millora d'equipaments; la prestació de serveis per al desenvolupament empresarial; la col·laboració amb altres entitats i organismes per fomentar la difusió i el consum cultural i el suport a la promoció a l’estranger de projectes professionals a través de la participació a fires i esdeveniments internacionals i facilitant l’accés de les empreses als mercats internacionals. Dins del sector audiovisual, l'ICEC és també responsable de l’anàlisi dels resultats d’exhibició cinematogràfica i la qualificació de les obres audiovisuals a Catalunya. Des de l'any 2002 l'ICEC és responsable de la gestió de la Filmoteca de Catalunya que té com a objectius conservar i preservar el patrimoni fílmic català; difondre aquest patrimoni mitjançant la seva exhibició i posar al servei del ciutadà tots aquells documents d’interès del món del cinema. El quadre 10.14 mostra l’evolució del resultat de l’entitat en termes SEC i els recursos que ha rebut des del Departament durant aquest període. Es presenten les dades de l’entitat des de 2010. Durant aquest període, en general, té superàvit en termes SEC i per tant contribueix a millorar el resultat de la Generalitat de Catalunya. El dèficit de l’any 2012 es deu al fet que l’entitat ha incorporat romanents de tresoreria per finançar la seva activitat en comptes de fer-ho amb les transferències i aportacions del Departament. Quadre 10.14. Institut Català de les Empreses Culturals (MEUR) 2010 Recursos des del Resultat SEC (a) Departament (b) 6 59 Impacte (a-b) -53 2011 15 61 -46 2012 -19 25 -44 2013 0 31 -31 2014 2 35 -33 -4 -24 20 -26 -83 57 Variació 2010-2014 Variació acumulada 2010-2014 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Entre 2010 i 2014 el Departament de Cultura disminueix els recursos que transfereix a l’ICEC en -24 milions, per tant l’esforç de reduir el dèficit de l’entitat és de 20 milions. En termes acumulats l’ICEC empitjora el seu resultat en -26 milions d’euros. 306 Monografies. 20 2016 El quadre 10.15 mostra l’evolució dels ingressos i les despeses de l’ICEC entre 2011 i 2014. Cal advertir que no hi ha una correspondència exacte entre la comptabilitat nacional i la comptabilitat pressupostària. En termes absoluts, el total d’ingressos disminueix en -30,7 milions d’euros, bàsicament a l’epígraf resta d’ingressos, que està formada majoritàriament pels recursos que rep del Departament. Pel que fa a les despeses es redueixen en -19,6 milions, dels quals 15,7 són despeses corrents, sobretot les destinades a subvencions, i -3,9 milions són despeses de capital, principalment per la reducció d’inversions i de subvencions de capital. Quadre 10.15. Institut Català de les Empreses Culturals Drets liquidats i obligacions reconegudes (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2011-2014 1,6 1,0 2,4 1,3 -0,3 Resta d'ingressos 68,5 26,5 34,4 38,1 -30,4 Total d'ingressos 70,1 27,5 36,8 39,4 -30,7 Despeses corrents 48,9 39,3 32,5 33,2 -15,7 Despeses de capital 11,3 7,9 7,0 7,4 -3,9 Total de despeses 60,2 47,2 39,5 40,6 -19,6 Ingressos per vendes Font: Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural es crea mitjançant la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. És una entitat de dret públic que té per missió gestionar el patrimoni cultural de la Generalitat amb criteris d’integritat, sostenibilitat i eficiència, i donar suport al departament competent en matèria de cultura en la realització d’activitats programades per executar les polítiques establertes per la unitat competent en matèria de patrimoni cultural. Correspon a l’Agència gestionar el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Art de Girona, el Centre de Restauració de Béns Mobles i qualsevol altre equipament cultural que s’hi adscrigui per decret. La creació de l’Agència s’emmarca en el procés de racionalització i simplificació del sector públic de la Generalitat. Es disposa únicament de dades del 2014. L’entitat té un superávit de 3 milions d’euros i rep recursos des del Departament per un import de 17 milions, fet que situa l’esforç de reduir el dèficit de l’entitat al voltant del 14 milions. El 2014 l’entitat ingressa 21 milions d’euros, 2 per vendes i 19 per la 307 Monografies. 20 2016 resta d’ingressos i realitza una despesa de 18 milions, 16 en despeses corrents (remuneracions del personal i despeses corrents de béns i serveis) i 2 en inversions reals. 10.4. Principals variacions de la despesa del Departament i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal El quadre 10.16 mostra les principals variacions de despesa del Departament. Quadre 10.16. Principals variacions de la despesa. CLT 2003-2010 MEUR Remuneracions del personal % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex 5 16 4 -7 -21 7 -2 -8 -11 Despeses corrents de béns i serveis 12 54 10 -16 -46 16 -4 -18 -18 Transferències corrents 86 88 71 -50 -27 51 36 37 163 103 69 85 -73 -29 74 30 20 135 Inversions reals -3 -23 -3 -7 -62 7 -10 -70 -44 Transferències de capital 16 81 13 -15 -42 15 1 5 4 Subtotal de despesa de capital 13 38 10 -21 -47 22 -9 -27 -40 6 38 5 -4 -21 4 1 8 6 121 61 100 -99 -31 100 22 11 100 Subtotal de despesa corrent Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. En resum, entre 2003 i 2010 les despeses del Departament de Cultura augmenten en 121 milions d’euros, que s’expliquen per: Transferències corrents: l’augment de les transferències a l’ICEC, al CNL i a les corporacions locals representa el 71% de l’augment de despesa (86 milions) Resta de la despesa corrent: l’increment dels serveis informàtics (CTTI) i de les remuneracions del personal que representa el 14% de l’augment de la despesa total (17 milions) Transferències i aportacions de capital: l’augment de les transferències a les corporacions locals pel PUOSC i a l’ICEC (22 milions). Contribueixen al 18% de l’augment total Entre 2010 i 2014 la despesa del Departament es redueix en 99 milions d’euros. Les reduccions s’expliquen per: 308 Transferències corrents: la disminució de les transferències a l’ICEC i a les corporacions locals expliquen el 51% de la reducció total (50 milions) Monografies. 20 2016 Resta de la despesa corrent: la reducció de les remuneracions del personal per les mesures transversals aplicades a tot el personal de la Generalitat i també perquè durant el 2014 part del personal de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni s’integra a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i no computa dins del Departament. També per la disminució de les despeses corrents de béns i serveis, que representen el 23% del total de la reducció de les despeses (23 milions) Despeses de capital: disminueixen en 7 milions les inversions reals i en 15 milions les transferències de capital, sobretot les destinades a les corporacions locals (PUOSC de biblioteques). La reducció del conjunt de les despeses de capital representa el 22% de la reducció de la despesa total En resum, en el període 2003-2014, en conjunt la despesa ha augmentat en 22 milions, com a conseqüència de: Transferències corrents: malgrat la disminució del número d’entitats adscrites al Departament, les transferències corrents augmenten, en part per la creació, a partir del 2010, de l’Agència del Patrimoni Cultural i de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. Aquest augment representa el 163% de l’increment en la despesa total (+36 milions) Resta de la despesa corrent: les despeses corrents de béns i serveis disminueixen en 4 milions, per reducció tant en despesa de funcionament del Departament com en les remuneracions del personal, en 2 milions d’euros, que en conjunt contribueixen en un -29% en l’increment de la despesa total (-6 milions) Despesa de capital: les inversions reals disminueixen en 10 milions d’euros en bona part per les mesures aplicades pel Departament, en canvi les transferències de capital augmenten en 1 milió. Això fa que en conjunt no contribueixi a incrementar la despesa total (-9 milions) Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat Tal i com s’observa en el quadre 10.17, l’any 2014 el Departament de Cultura redueix la despesa en 99 milions d’euros respecte l’any 2010 que, amb el resultat negatiu de les entitats SEC de 7,1 milions, representa un ajust total de la despesa de 91,9 milions. En aquest cas, l’ajust de la despesa es concentra especialment en els anys 2011 i 2012, amb una reducció de 96 milions respecte el 2010. 309 Monografies. 20 2016 Gràfic 10.12. Composició de les variacions 2010-2014. CLT (MEUR) 40 20 0 -20 2011 2012 2013 2014 -40 -60 -80 -100 Remuneracions del personal Transferències corrents Transferències de capital Despesa total Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 10.17. Evolució de la despesa. CLT (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 29 34 35 32 31 27 Despeses corrents de béns i serveis 22 34 26 28 22 18 Transferències corrents 98 184 172 123 121 134 149 252 232 184 174 179 Inversions reals 14 11 6 6 5 4 Transferències de capital 19 35 33 26 22 20 Subtotal de despesa de capital 33 46 39 31 27 24 Aportacions de capital i préstecs 15 21 24 8 5 16 197 318 295 223 206 219 Variació interanual - - -23 -72 -17 13 Variació des de 2010 - - -23 -96 -112 -99 Variació acumulada des de 2010 - - -23 -119 -231 -330 Subtotal de despesa corrent Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. En termes acumulats respecte l’any 2010, la variació de la despesa entre el 2010 i el 2014 és de -330 milions. Tanmateix, durant aquests anys l’empitjorament del resultat de les entitats APSEC del Departament és de -70 milions, i per tant, en conjunt la contribució en el procés de consolidació fiscal és de -260 milions en termes acumulats. 310 Monografies. 20 2016 Quadre 10.18. Contribució a la consolidació. CLT (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 311 Monografies. 20 2016 2010-2014 -330 -70 -260 Departament de Cultura Exercici 2014 219 MEUR 58 MEUR 52 MEUR 40 MEUR 36 MEUR 34 MEUR 1% Creadors i empreses culturals Grans institucions culturals Administració i serveis generals Patrimoni cultural Resta de polítiques 742 *% total departaments Variació despesa 2003-2014 +11% 2003-2010 2010-2014 +121 MEUR -99 MEUR 1 Contribució a l’increment 1% +103 MEUR Despesa corrent +13 MEUR Despesa de capital +6 MEUR Aportacions de capital Contribució a la reducció 2% 1 -73 MEUR Despesa corrent -21 MEUR Despesa de capital -4 MEUR Aportacions de capital Principals mesures de consolidació Reducció de les subvencions i les transferències a les entitats vinculades, sobretot a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i a l’Institut Català de les Empreses Culturals. Racionalització i simplificació de les entitats de l’agrupació passant de 20 entitats el 2007 a 14 el 2014 Reducció de les inversions en infraestructures pròpies tant en immobles administratius com en monuments de la Generalitat mantenint, només, les obres mínimes de manteniment i reposició per a garantir la seguretat dels edificis i de les persones. 1 Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 312 Monografies. 20 2016 11. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa, i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. Atès que el Departament finança una part molt important de la seva despesa amb els recursos del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i que aquests segueixen una evolució independent de les decisions de la Generalitat de Catalunya, es tractarà la despesa del departament sense aquest fons. En el primer punt es descriu el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural l’any 2014, les seves competències, l’estructura de l’agrupació departamental i la composició de la despesa. En el segon punt s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014 en termes homogenis a les competències de 2014. Al llarg d’aquest apartat es fa una breu descripció de l’evolució de la despesa del Departament incloent la despesa finançada amb el FEAGA. En el tercer punt es mostra l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat. Finalment, en el quart punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural des de l’exercici 2011 al 2014. 313 Monografies. 20 2016 11.1. Descripció del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en els àmbits de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’alimentació i el medi natural estan detallades en els articles 116, 119, 128 i 144 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits: a) Agricultura i ramaderia: s’encarrega de la regulació i el desenvolupament d’aquests sectors , respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució espanyola, això inclou, per exemple, la qualitat dels productes agrícoles i ramaders, la regulació de processos de producció, de les explotacions i estructures agràries, també se li atribueix la sanitat vegetal i animal o gestiona la participació de les organitzacions agràries i ramaderes en organismes públics. b) Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer: planifica i regula totes les activitats derivades, com ara la vigilància i l’aprofitament cinegètic i piscícola, la delimitació dels espais marins protegits destinats a pesca marítima i recreativa d’aigües interiors, la gestió de recursos i instal·lacions destinats a activitats marítimes. També té la competència de la coordinació del busseig professional i de la formació en activitats marítimes d’esbarjo. c) Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat: regula i determina la protecció dels productes, les denominacions, les condicions de producció i la comercialització. També té la facultat administrativa de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions i pot exercir la potestat sancionadora per infraccions. La Generalitat comparteix amb l’Estat les competències en planificació i regulació pel que fa al sector agrícola, ramader i agroalimentari. En quant als usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i vies pecuàries també en regula l’activitat i el règim d’intervenció administrativa. En referència al sector pesquer la Generalitat comparteix amb l’Estat l’ordenació del sector i de les mesures administratives d'execució relatives a les condicions professionals per a l'exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de 314 Monografies. 20 2016 pescadors i les llotges de contractació. A més, la Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. També participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de llurs facultats de gestió. La Generalitat, mitjançant el Cos d’Agents Rurals, exerceix la protecció i el control en la gestió del medi ambient. Pel que fa als espais naturals, s’encarrega de regular i declarar les figueres de protecció. L’adscripció de les competències en matèria de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’alimentació i el medi natural entre 2003 i 2014, varia amb les successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat de Catalunya. Des de 2003 fins al 2010 les competències de medi ambient, espais naturals i activitats cinegètiques les exerceix el Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’anàlisi es fa amb l’estructura de 2014 i no incorpora la nova reestructuració de 2015 quan la Direcció General de Medi Natural s’adscriu al Departament de Territori i Sostenibilitat. Les entitats L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 7 entitats del sector públic de la Generalitat: Una entitat autònoma administrativa: Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) Dues entitats de dret públic: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el Centre de la Propietat Forestal. Dues societats mercantils: Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) i Forestal Catalana, SA. Dues fundacions privades: Fundació del Món Rural i Fundació Centre de Recerca de Sanitat Animal (CRESA). La composició de la despesa L’any 2014 la despesa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ascendeix a 655 milions i té 2.520 dotacions de personal de les quals 499 són agents rurals. D’aquesta despesa, 293 milions d’euros correspon a transferències de capital a productors agrícoles que es duen a terme en el marc de les 315 Monografies. 20 2016 actuacions de la política agrària comuna i que es financen amb el FEAGA. Les estadístiques pressupostàries s’acostumen a donar sense aquestes despeses que són extra pressupostàries durant tot l’any, només es regularitzen al final de l’exercici, i són independents de les decisions de la Generalitat. La despesa del Departament sense el FEAGA l’any 2014 és de 363 milions que representa un 0,18% del PIB i el 2% de la despesa departamental i es distribueix de la següent manera: el 41,8% es destinen als programes d’agricultura, ramaderia i pesca. Les actuacions a què es destinen més recursos és a la millora de les infraestructures empresarials agràries i pesqueres (94 milions) i a les de suport a l’agroindústria, la comercialització i la regulació dels mercats (23 milions) i d’ordenació i reconversió d’aquests sectors (21 milions), el 27,2% al programa d’Administració i serveis general, que inclouen les remuneracions del personal del Departament i els serveis informàtics, el 13,9% al programa de Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat que inclou les remuneracions del Cos d’Agents Rurals, el 9,9% al programa d’infraestructures de regadius i ordenació parcel·lària, el 4% als programes de recerca, desenvolupament i innovació en ciència i tecnologia agroalimentària, el 2,7% al programa de crèdit oficial, i el 0,4% a la resta de programes que inclou el programa de formació professional agrària i pesquera (1 milió) i d’infraestructures per al desenvolupament rural (0,1 milió) Gràfic 11.1. Composició de la despesa per programes 2014. ARP Agricultura, Ramaderia i Pesca , 152 MEUR, 41,8% Administració i serveis generals, 99 MEUR, 27,2% Protecció i conservació del medi natural i la biodiversitat, 51 MEUR, 13,9% Infraestructures de regadius i ordenació parcel·lària, 36 MEUR, 9,9% Recerca, desenvolupament i innovació, 14 MEUR, 4% Crèdit oficial, 10 MEUR, 2,7% Altres despeses, 2 MEUR, 0,4% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols) l’any 2014 es destina: 316 el 36,6% de la despesa és en transferències de capital, Monografies. 20 2016 el 25,6% en remuneracions del personal, el 12,5% són despeses corrents de béns i serveis, el 9,8% són aportacions de capital i préstecs, el 8,7% és en transferències corrents, i el 6,8% en inversions reals. Actualment els capítols de despesa als quals es destinen més recursos són les transferències de capital, que inclouen les transferències a entitats del sector públic com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Promotora d’Exportacions Catalanes, SA, el Centre de la Propietat Forestal i a l’Institut Català del Crèdit Agrari i els ajuts i subvencions a famílies i institucions sense fi de lucre per fomentar la recerca o donar suport en les diferents àrees del Departament, i les despeses de personal que inclou el Cos d’Agents Rural. Gràfic 11.2. Composició de la despesa per capítols 2014. ARP Remuneracions del personal, 93 MEUR, 25,6% Despeses corrents de béns i serveis, 45 MEUR, 12,5% Transferències corrents, 32 MEUR, 8,7% Inversions reals, 25 MEUR, 6,8% Transferències de capital, 133 MEUR, 36,6% Aportacions de capital i préstecs, 35 MEUR, 9,8% Font: Generalitat de Catalunya. 11.2. Evolució de la despesa total La despesa total del Departament passa de 701 milions l’any 2003 a 655 milions l’any 2014, essent els anys 2008, 2009 i 2010 els de major despesa amb valors propers i superiors a 1.000 milions d’euros. Però entre 2003 i 2014, aquest departament finança de mitjana el 43% de la despesa amb recursos del FEAGA. 317 Monografies. 20 2016 Gràfic 11.3. Evolució de la despesa del Departament amb FEAGA. ARP 1200 0,60 1000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0 0,00 2003 2004 2005 2006 2007 2009 2008 2010 2011 2012 2013 2014 Departament FEAGA % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 11.1. Composició de la despesa del Departament. ARP 2003 Departament 326 FEAGA 375 Departament amb FEAGA 701 2004 355 391 746 0,46 2005 398 358 756 0,43 2006 518 294 811 0,43 2007 498 326 824 0,40 2008 642 488 1.130 0,54 2009 610 318 928 0,46 2010 597 406 1.003 0,49 2011 560 323 882 0,44 2012 428 323 751 0,38 2013 430 292 722 0,37 2014 363 293 655 0,33 2003-2010 271 31 302 - 2010-2014 -234 -113 -348 - 2003-2014 37 -82 -45 - % del PIB 0,46 Font: Generalitat de Catalunya i INE. La política agrària comuna (PAC) té per objecte assegurar una oferta estable d’aliments sans i assequibles a la població de la Unió Europea, proporcionar un nivell de vida raonable als agricultors comunitaris i assegurar que totes les regions de la Unió Europea puguin mantenir la seva agricultura. Per dur a terme aquestes actuacions la PAC té dos fons de 318 Monografies. 20 2016 finançament: El Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA): aquests recursos es destinen al pagament directe de les explotacions agràries, a la intervenció en els mercats de productes agraris, a la restitució de les exportacions i a dur a terme mesures de promoció de productes agraris en el mercat interior i en tercers països. Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER): la gestió d’aquests recursos és compartida amb els Estats Membres i de la Comunitat, i té per objecte dur a terme programes de desenvolupament rural duts a terme d’acord amb la legislació comunitària. El gràfic 11.4 i quadre 11.2 mostren l’evolució de la despesa finançada amb fons FEAGA entre 2003 i 2014. Durant aquest període el Departament finança transferències de capital per un import de 4.186 milions. Aquesta despesa oscil·la entre els 293 milions de 2014 i els 488 milions de 2008, any en què la despesa és més elevada i de mitjana representa el 43% de la despesa. Formalment es comptabilitza com a transferència de capital a empreses privades. A partir d’aquí, aquest document analitza la despesa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sense FEAGA. Gràfic 11.4. Ingressos finalistes de FEAGA de la Unió Europea. ARP 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 319 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 11.2. Ingressos finalistes de FEAGA de la Unió Europea. ARP 2003 MEUR 375 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,25 2004 391 16 4,3 0,24 2005 358 -32 -8,3 0,20 2006 294 -65 -18,0 0,15 2007 326 32 10,9 0,16 2008 488 162 49,6 0,23 2009 318 -170 -34,8 0,16 2010 406 88 27,8 0,20 2011 323 -84 -20,6 0,16 2012 323 0 0,1 0,16 2013 292 -30 -9,4 0,15 2014 293 0 0,2 0,15 2003-2010 - 31 8,4 - 2010-2014 - -113 -27,9 - 2003-2014 - -82 -21,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Si s’analitza la despesa del Departament entre el 2003 i 2014 sense incloure la finançada amb FEAGA, augmenta un 11,2% passant dels 326 als 363 milions d’euros. Tal i com s’observa en el gràfic 11.5 la despesa augmenta entre 2003 i 2006, es redueix lleugerament al 2007 per tornar a créixer al 2008 i assolir un màxim de 642 milions. A partir de 2009 la despesa es redueix, i així fins al 2014, any en què la despesa del Departament és lleugerament superior a la de 2004. Gràfic 11.5. Evolució de la despesa. ARP 700 0,35 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 320 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 11.3. Evolució de la despesa. ARP 2003 MEUR 326 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,21 2004 355 29 8,9 0,22 2005 398 43 12,0 0,23 2006 518 120 30,1 0,27 2007 498 -20 -3,8 0,24 2008 642 145 29,0 0,31 2009 610 -32 -5,0 0,30 2010 597 -13 -2,1 0,29 2011 560 -37 -6,2 0,28 2012 428 -132 -23,6 0,22 2013 430 2 0,4 0,22 2014 363 -67 -15,6 0,18 2003-2010 - 271 83,1 - 2010-2014 - -234 -39,3 - 2003-2014 - 37 11,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En termes nominals, la despesa per habitant passa de 49 euros per habitant l’any 2003 (105 euros si s’inclou el FEAGA) a 48 euros per habitant l’any 2014 (87 euros si s’inclou el FEAGA). En termes reals implica una reducció de la despesa per habitant del 35,7% (23,6% si es té en compte el FEAGA). Gràfic 11.6. Despesa total per habitant. ARP 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 EUR/habitant (nominal) EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 321 Monografies. 20 2016 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 11.4. Despesa total per habitant. ARP (EUR per habitant) Nominal Real 2003 49 49 2004 52 50 2005 57 53 2006 73 65 2007 69 60 2008 87 74 2009 82 68 2010 79 65 2011 74 59 2012 57 43 2013 57 44 2014 48 37 % de variació 2003-2010 63 33 % de variació 2010-2014 -39 -43 % de variació 2003-2014 -1 -24 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. En els següents apartats es descriuen les principals partides que determinen aquesta evolució. 11.2.1. Les remuneracions del personal Aquestes despeses inclouen les remuneracions del personal del Departament i del Cos d’Agents Rurals. Al 2014 té 2.520 dotacions de personal, 499 són agents rurals. Per a l’any 2014, les remuneracions del personal del Departament ascendeixen a 93 milions d’euros, el Cos d’Agents Rurals representa el 22,6% de la despesa en remuneracions del personal. Entre 2003 i 2014 aquesta despesa augmenta en 21 milions passant de 72 a 93 milions. Fins al 2010 la despesa creix en 20 milions, principalment per l’efecte de la despesa del Cos d’Agents Rurals. El 2009 és l’any en què aquestes despeses són més elevades, destinanthi 114 milions, i a partir d’aquest moment la despesa es redueix fins als 93 milions de 2014, a conseqüència de les diferents mesures transversals de reducció de despeses de personal adoptades durant el procés de consolidació fiscal. 322 Monografies. 20 2016 Gràfic 11.7. Remuneracions del personal. ARP 140 0,06 120 0,05 100 0,04 80 0,03 60 0,02 40 0,01 20 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 11.5. Remuneracions del personal. ARP 2003 MEUR 72 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,05 2004 74 2 3,2 0,05 2005 82 7 9,7 0,05 2006 93 11 13,5 0,05 2007 100 8 8,2 0,05 2008 109 9 9,1 0,05 2009 114 5 4,7 0,06 2010 112 -2 -1,8 0,06 2011 106 -6 -5,2 0,05 2012 97 -10 -9,0 0,05 2013 94 -3 -2,7 0,05 2014 93 -1 -1,4 0,05 2003-2010 - 40 56,1 - 2010-2014 - -19 -17,3 - 2003-2014 - 21 29,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El Cos d’Agents Rurals El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural té assignada la gestió del Cos d’Agents Rurals. Aquest cos neix l’any 1989 i té per finalitat vetllar per la conservació de la natura i la 323 Monografies. 20 2016 2014 protecció del medi ambient, defensant el patrimoni natural. L’any 2014 a Catalunya hi ha 499 agents rurals i el Departament destina 21 milions per a finançar-ne les retribucions. El quadre 11.6 mostra l’evolució del nombre d’efectius i el quadre 11.7 l’evolució de la despesa des de l’any 2006, primer any en què aquest col·lectiu és identificat pressupostàriament. Com es pot veure, és durant el 2007 l’any en què creix més el nombre de places d’aquest cos amb 108 places addicionals, mentre que al 2008 és la despesa (+5 milions) el que més augmenta. Entre 2006 i 2010 es reconeixen, a nivell salarial, determinades condicions de treball del Cos d’Agents Rurals com la nocturnitat, penositat, dies festius i perillositat que fan incrementar el seu salari. Quadre 11.6. Evolució del nombre d'efectius del Cos d'Agents Rurals. ARP 2006 Agents Rurals 401 Variació (%) - 2007 509 26,9 2008 522 2,6 2009 522 0,0 2010 524 0,4 2011 511 -2,5 2012 507 -0,8 2013 502 -1,0 2014 499 -0,6 Font: Generalitat de Catalunya. Gràfic 11.8. Evolució de la despesa de remuneracions del personal del Cos d'Agents Rurals. ARP 30 0,01 25 0,01 0,01 20 0,01 15 0,01 10 0,00 5 0,00 0,00 0 2006 2007 MEUR % PIB 2008 Font: Generalitat de Catalunya i INE 324 Monografies. 20 2016 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Durant el procés de consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, el nombre de places del Cos d’Agents Rurals es redueix en 25 persones, passant dels 524 agents de 2010 als 499 de 2014. Pel que fa a la despesa, aquesta es redueix en 3 milions, que passa dels 24 de 2010 als 21 milions de 2014. L’ajust més gran de la despesa s’observa al 2012 (-3 milions), any en què s’apliquen diverses mesures de reducció de les despeses de personal, entre elles una reducció uniforme del 7% en el complement específic d’aquest personal. Quadre 11.7. Despesa de remuneracions del personal del Cos d'Agents Rurals. ARP 2006 MEUR 13 Variació (MEUR) 13 Variació (%) - % del PIB 0,01 2007 17 4 29,3 0,01 2008 23 5 30,9 0,01 2009 24 1 4,8 0,01 2010 24 0 -0,1 0,01 2011 24 0 -1,1 0,01 2012 21 -2 -8,9 0,01 2013 21 0 -0,4 0,01 2014 21 0 -1,8 0,01 2006-2010 - 10 77,1 - 2010-2014 - -3 -12,0 - 2006-2014 - 8 55,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Gràfic 11.9. Evolució de la despesa de remuneracions del personal i del nombre d'efectius del Cos d'Agents Rurals. ARP (Índex 2006=100) 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 2006 2007 2008 Despesa personal Font: Generalitat de Catalunya 325 Monografies. 20 2016 2009 2010 2011 2012 Nombre d'efectius 2013 2014 El gràfic 11.9 mostra l’evolució de la despesa en remuneracions del Cos d’Agents Rurals i del nombre d’efectius, en què la despesa és més significativa que la del nombre d’efectius. L’any 2014, del creixement total de la despesa de personal, el 56% s’explica pels increments retributius i el 44% pel creixement d’efectius del Cos. 11.2.2. Despeses corrents de béns i serveis Aquestes inclouen bàsicament les despeses de funcionament com els lloguers d’edificis, els subministraments, les despeses de conservació i reparació, la compra de serveis tecnològics al CTTI i la despesa en estudis i treballs tècnics del Departament. L’any 2014 aquesta despesa és de 45 milions i representa el 12,5% de la despesa total del Departament. L’evolució d’aquestes despeses mostra dos períodes, un primer de creixement entre 2003 i 2010, en què les despeses augmenten fins als 82 milions. I, un segon període, durant la consolidació fiscal, en què les despeses es redueixen pràcticament a la meitat, passant dels 82 de 2010 als 45 milions de 2014. Gràfic 11.10. Despeses corrents de béns i serveis. ARP 90 0,09 80 0,08 70 0,07 60 0,06 50 0,05 40 0,04 30 0,03 20 0,02 10 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Aquesta és la tercera despesa que més disminueix durant el procés de consolidació fiscal (-37 milions) per darrere de les d’inversions i les aportacions. La reducció de les despeses es concentra als anys 2011 i 2012 i s’explica principalment per una reducció de les despeses de conservació, reparació i manteniment d’edificis i locals, reducció de les 326 Monografies. 20 2016 2014 despeses relacionades amb treballs tècnics i treballs realitzats per tercers, el tancament de diversos laboratoris de sanitat animal i vegetal, el tancament de diverses unitats administratives ubicades en poblacions que no són capital de comarca i per la renegociació dels imports dels lloguers de les diferents dependències del Departament, entre d’altres. L’any 2014 les despeses es situen a un nivell lleugerament superior al de 2003. Quadre 11.8. Despeses corrents de béns i serveis. ARP 2003 MEUR 42 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 48 7 15,5 0,03 2005 53 4 9,1 0,03 2006 66 13 23,9 0,03 2007 65 -1 -1,0 0,03 2008 68 3 4,1 0,03 2009 70 2 3,7 0,03 2010 82 12 16,8 0,04 2011 66 -16 -19,5 0,03 2012 51 -15 -23,2 0,03 2013 45 -6 -10,9 0,02 2014 45 0 0,5 0,02 2003-2010 - 40 95,0 - 2010-2014 - -37 -44,7 - 2003-2014 - 3 7,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 11.2.3. Les transferències corrents Inclou les transferències a entitats del sector públic com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Promotora d’Exportacions Catalanes, SA, el Centre de la Propietat Forestal i l’Institut Català del Crèdit Agrari (abans d’integrar-se a l’ICF l’any 2011). També inclou els ajuts i subvencions a famílies i institucions sense fi de lucre per fomentar la recerca o donar suport en les diferents àrees del Departament. L’any 2014 el Departament hi destina 32 milions que representa el 8,7% del conjunt de la seva despesa. Entre 2003 i 2009 aquesta despesa augmenta dels 28 als 62 milions, sent aquest l’import més elevat de tot el període. Durant aquesta 327 Monografies. 20 2016 primera etapa destaca la despesa de 2006 per l’augment de les transferències corrents a famílies i a institucions sense finalitat de lucre per fomentar la producció agrària i pesquera i per la protecció i conservació del medi natural. L’augment de despesa de 2008 s’explica per les majors transferències a famílies i també per una major transferència a l’entitat Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA). L’any 2010 és el primer exercici en què aquesta despesa es redueix, a partir d’aquest any la despesa es redueix un 48% fins als 32 milions de 2014. Durant la consolidació fiscal es redueixen totes les despeses, si bé destaca la reducció de la transferència a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que passa de 13 a 9 milions d’euros, i a les famílies i a institucions sense finalitat de lucre, que passa de 16 a 7 milions d’euros. La major reducció de despesa d’aquest període es situa l’any 2012 (-18 milions), per la reducció de les transferències a totes les entitats adscrites al Departament, en el marc del pla d’ajust que s’aprova aquest any per tal d’ajustar la despesa de la Generalitat al nou nivell d’ingressos, i es demana a les entitats que financin part de la seva activitat amb romanents de tresoreria. Gràfic 11.11. Transferències corrents. ARP 70 0,04 60 0,03 50 0,03 40 0,02 30 0,02 20 0,01 10 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 328 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 11.9. Transferències corrents. ARP 2003 MEUR 28 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 30 2 6,9 0,02 2005 37 7 22,7 0,02 2006 47 10 27,8 0,02 2007 51 4 7,4 0,03 2008 60 9 17,5 0,03 2009 62 2 2,9 0,03 2010 55 -6 -10,3 0,03 2011 53 -3 -4,6 0,03 2012 35 -18 -34,3 0,02 2013 38 3 8,9 0,02 2014 32 -6 -16,5 0,02 2003-2010 - 27 95,5 - 2010-2014 - -24 -43,0 - 2003-2014 - 3 11,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 11.2.4. Les inversions reals El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural executa la major part de la seva inversió a través de Forestal Catalana, SA i d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, (en endavant, INFRACAT). INFRACAT d’ençà de la seva creació l’any 2012 a partir de la fusió entre d’altres de Regs de Catalunya S.L.U (en endavant, REGSA) i Reg Sistema Segarra-Garrigues, S.L.U (en endavant, REGSEGA) que fins a la data eren entitats instrumentals d’aquest Departament per a dur a terme inversions en l’àmbit de regadius. Moltes d’aquestes inversions han estat finançades amb mètodes de finançaments diferits com els mètodes alemanys. L’any 2014 es destinen 25 milions d’euros a inversions reals que representa el 6,8% del conjunt de la despesa d’aquest any. L’evolució d’aquesta despesa s’explica principalment per la variació de l’aportació a INFRACAT i a REGSA i REGSEGA en els anys anteriors a 2012. 329 Monografies. 20 2016 Gràfic 11.12. Inversions reals. ARP 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 11.10. Inversions reals. ARP 2003 MEUR 71 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,05 2004 84 13 18,5 0,05 2005 92 8 9,2 0,05 2006 117 25 27,3 0,06 2007 113 -5 -3,9 0,06 2008 116 3 2,6 0,06 2009 118 3 2,2 0,06 2010 117 -1 -0,8 0,06 2011 75 -43 -36,4 0,04 2012 97 23 30,8 0,05 2013 22 -76 -77,6 0,01 2014 25 3 12,2 0,01 2003-2010 - 46 64,6 - 2010-2014 - -93 -79,1 - 2003-2014 - -47 -65,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010 la despesa del Departament augmenta en 46 milions, passant dels 71 als 117 milions d’euros. L’any en què la despesa és més elevada és el 2009 amb 118 milions. Durant aquests anys el Departament destina de mitjana el 70% de la despesa en aportacions a INFRACAT, ja sigui per a executar inversions com per a pagar mètodes alemanys per obres ja fetes. Entre els mètodes alemanys que es financen aquests anys destaquen: 330 Monografies. 20 2016 2014 El 2007 es destinen 28 milions al regadiu d’Algerri Balaguer El 2008 es destinen 41 milions a l’etapa IV de Garrigues Sud i a l’etapa IV de TM Juncosa El 2009 es destinen 63 milions al regadiu del Segrià Sud, a la fase 5 i 6 dels projectes de regadiu Garrigues Sud El 2010 es destinen 40 milions a les obres de regadiu de la Terra Alta i del regadiu Xerta Sènia A partir d’aquest any la despesa es redueix un 79,1% que s’explica per la reprogramació d’inversions i per la finalització de pagaments estructurats per mètodes alemanys. Entre 2003 i 2014 la despesa en inversions reals es redueix un 65,6%. 11.2.5. Les transferències de capital Aquestes despeses inclouen les transferències a agents que actuen en els àmbits del desenvolupament rural en el marc del Contracte Global d’Explotació (en endavant, CGE) o a entitats privades per a la modernització i millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres. L’any 2014 aquesta despesa és de 133 milions i representa el 36,6% de la despesa total del Departament. L’any 2003 es destinen 108 milions a transferències de capital, i incrementen l’augment els anys 2004 i 2005. L’any 2006 l’increment s’explica per l’augment de les transferències de capital a empreses privades per actuacions relacionades amb la gestió de recursos d’aigua destinats a l’agricultura i a cooperatives agràries (+44 milions d’euros), per l’augment de les transferències per a la modernització dels sectors pesquer i agrari (+11 milions d’euros) i per una major transferència a les corporacions locals per a infraestructures per al desenvolupament rural i per la protecció i conservació del medi natural. L’any 2008 l’augment s’explica per l’increment de recursos pel CGE que és la integració de diversos ajuts adreçats a les explotacions agràries, d’acord amb el que estableix la normativa comunitària en matèria de desenvolupament rural que inclou els ajuts a la sostenibilitat i els ajuts a la competitivitat (+16 milions), per l’augment de les transferències per la modernització dels sectors pesquer i agrari (+9 milions) i per l’augment de les transferències a empreses privades per actuacions relacionades amb la gestió de recursos d’aigua destinats a l’agricultura i a cooperatives agràries (+5 milions). 331 Monografies. 20 2016 L’any 2010 la reducció de les transferències s’explica principalment per la disminució de les transferències per a la modernització dels sector pesquer i agrari (-13 milions) i de les transferències al CGE (-13 milions). L’any 2011 les transferències augmenten en 71 milions d’euros per l’augment d’aquestes a empreses privades per la modernització i la millora de les estructures empresarials agràries i pesqueres i per fomentar la diversificació econòmica i millorar la qualitat de vida al món rural (+48 milions) i per l’augment de la despesa del CGE. L’any 2012 la despesa es redueix per una menor transferència al CGE i per la disminució de les transferències a les corporacions locals destinades a infraestructures per al desenvolupament rural i a la protecció i conservació del medi natural (-13 milions). L’augment de despesa de l’any 2013 s’explica per una despesa de 76 milions d’euros vinculada a la construcció del Canal Segarra Garrigues35. La despesa de 2014 és similar a 2010 i supera en 25 milions d’euros la de 2003. Gràfic 11.13. Transferències de capital. ARP 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 35 Per a més informació veure apartat 15.2.3 del capítol La inversió del conjunt del sector públic i els mecanismes de finançament diferits de la monografia. 332 Monografies. 20 2016 2013 2014 Quadre 11.11. Transferències de capital. ARP 2003 MEUR 108 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,07 2004 113 4 4,0 0,07 2005 115 3 2,3 0,07 2006 155 40 35,0 0,08 2007 150 -6 -3,7 0,07 2008 183 34 22,6 0,09 2009 176 -8 -4,3 0,09 2010 130 -45 -25,8 0,06 2011 201 71 54,6 0,10 2012 135 -66 -32,8 0,07 2013 208 73 54,1 0,11 2014 133 -76 -36,3 0,07 2003-2010 - 22 20,3 - 2010-2014 - 3 2,0 - 2003-2014 - 25 22,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 11.2.6. Les aportacions de capital i els préstecs Aquesta despesa inclou les aportacions de capital a entitats del sector públic vinculades al Departament, principalment a l’IRTA i a INFRACAT, i en préstecs i bestretes al sector agrari. L’any 2014 el Departament destina 35 milions a aportacions de capital que representa el 9,8% de la despesa d’aquest any. Entre 2003 i 2004 les aportacions de capital representen 4 i 5 milions respectivament i corresponen bàsicament a aportacions a INFRACAT, IRTA i Forestal Catalana, SA. Els anys 2005 i 2006 les despeses augmenten per una major aportació a REGSA i REGSEGA (+14 milions) per infraestructures de regadius i ordenació parcel·lària i un augment de l’aportació a l’IRTA (+20 milions) per recerca i desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària. L’any 2008 la despesa augmenta en 87 milions d’euros per l’aportació a REGSA i REGSEGA (+49 milions) per la transformació i millora en matèria de regadius i per la línia de préstecs i bestretes (+36 milions) per donar suport a l’Agroindústria, la comercialització i la regulació de 333 Monografies. 20 2016 mercats. Gràfic 11.14. Aportacions de capital i préstecs. ARP 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 11.12. Aportacions de capital i préstecs. ARP 2003 MEUR 4 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,00 2004 5 1 21,8 0,00 2005 19 14 270,5 0,01 2006 39 20 106,1 0,02 2007 19 -20 -50,4 0,01 2008 107 87 446,8 0,05 2009 70 -36 -34,2 0,03 2010 100 30 42,6 0,05 2011 59 -41 -41,0 0,03 2012 13 -46 -77,6 0,01 2013 22 9 70,4 0,01 2014 35 13 58,0 0,02 2003-2010 - 96 2262,3 - 2010-2014 - -64 -64,5 - 2003-2014 - 31 738,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2010 augmenta per la despesa en préstecs i bestretes del Departament (+23 milions). Els anys 2011 i 2012 la despesa disminueix per la reducció de les aportacions a INFRACAT (-20 i -10 milions, respectivament) i per la 334 Monografies. 20 2016 2014 reducció (-23 milions) i posterior desaparició (-36 milions) de la línia de préstecs i bestretes del Departament. Els augments del 2013 i 2014 s’expliquen per l’aportació a INFRACAT (+10 milions) i per la creació de fiances constituïdes (+13 milions) per donar suport a l’agroindústria, la comercialització i la regulació de mercats i per l’ordenació, reconversió i suport als subsectors agraris i pesquers, respectivament. Entre 2010 i 2014 aquesta despesa es redueix en 64 milions, passant de destinar-hi 100 a destinar-ne 35 milions. 11.3. El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les entitats que cada any han estat adscrites al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural d’acord amb el sistema europeu de comptes (entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat. L’any 2014 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural té adscrites 10 entitats que computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya, aquest llistat inclou totes les del Sector Públic, llevat de la societat mercantil Forestal Catalana i addicionalment 5 consorcis i una fundació amb participació no majoritària (Consorci de l’Estany d’Ivars Vilasana, Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Consorci CSIC-IRTA-UAB Centre de Recerca Agrigenòmica, Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Consorci Espais Interès Natural Ripollès i Centre de Recerca de Sanitat Animal). El gràfic 11.15 mostra l’evolució del resultat de les entitats APSEC del Departament entre 2010 i 2014, aquest resultat es calcula en termes del Sistema Europeu de Comptes. Les entitats adscrites al Departament empitjoren el seu resultat des de 2010 a 2012. L’any 2012 bona part del resultat negatiu s’explica per l’aplicació de retencions sobre les transferències a les entitats i pel finançament de la seva activitat a través de la incorporació de romanents de tresoreria d’exercicis anteriors. A partir de 2013 el resultat millora i torna a ser positiu l’any 2014. El resultat d’IRTA explica el gruix del resultat global de les entitats 335 Monografies. 20 2016 adscrites al Departament durant aquests exercicis, però les entitats que milloren més el seu resultat entre 2010 i 2014 són Incavi i el Centre de la Propietat Forestal. Quadre 11.13. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. ARP 2010 MEUR 7 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 -5 -12 -169,1 2012 -8 -3 62,6 2013 -4 3 -43,1 2014 5 10 -218,4 -2 -24,2 -40 - 2010-2014 2010-2014 acumulat Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Gràfic 11.15. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. ARP 8 6 4 2 0 -2 -4 -6 -8 -10 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 11.4. Principals variacions de la despesa del Departament i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal El quadre 11.14 mostra les principals variacions de despesa del Departament. En resum, entre 2003 i 2010 les despeses del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural augmenten en 271 milions, que s’expliquen per: 336 Monografies. 20 2016 Aportacions de capital i préstecs: l’augment de les aportacions a REGSA i REGSEGA per infraestructures de regadius, a IRTA per recerca i desenvolupament i l’augment dels préstecs i bestretes per donar suport a l’Agroindústria expliquen el 35% de l’increment de despesa (96 milions) Inversions reals: l’increment de les aportacions a INFRACAT per executar inversions en temes de regadiu i per pagar mètodes alemanys per obres ja fetes representa el 17% de l’augment de la despesa total (46 milions) Remuneracions del personal: l’augment del nombre d’efectius i de les retribucions del Cos d’Agents Rurals expliquen el 15% del creixement de la despesa (40 milions) Despeses corrents de béns i serveis: l’increment en la compra de serveis tecnològics al CTTI i en despeses relacionades amb el funcionament de centres i els serveis propis amb gestió autònoma expliquen el 15% de l’increment de la despesa total (40 milions) Transferències corrents : l’augment de les transferències a famílies i a institucions sense finalitat de lucre i a l’entitat Promotora d’Exportacions Catalanes, SA per fomentar la producció agrària i pesquera i per la protecció i conservació del medi natural representen el 10% del creixement de la despesa total (27 milions) Transferències de capital: l’increment de les transferències a agents que actuen en els àmbits del desenvolupament rural (CGE), a empreses privades per actuacions relacionades amb la gestió de recursos d’aigua destinats a l’agricultura i a cooperatives agràries, a corporacions locals per a infraestructures per al desenvolupament rural i per la protecció i conservació del medi natural i per la modernització dels sectors pesquer i agrari expliquen el 8% de l’augment de la despesa total (22 milions) Quadre 11.14. Principals variacions de la despesa. ARP 2003-2010 MEUR % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex Remuneracions del personal 40 56 15 -19 -17 8 21 29 57 Despeses corrents de béns i serveis 40 95 15 -37 -45 16 3 8 9 Transferències corrents 27 95 10 -24 -43 10 3 11 9 107 75 40 -80 -32 34 27 19 75 Inversions reals 46 65 17 -93 -79 40 -47 -66 -127 Transferències de capital 22 20 8 3 2 -1 25 23 67 Subtotal de despesa de capital 68 38 25 -90 -36 38 -22 -12 -60 Aportacions de capital i préstecs 96 2262 35 -64 -64 28 31 739 85 100 -234 -39 100 37 11 100 Subtotal de despesa corrent Despesa total 271 83 Font: Generalitat de Catalunya. Entre 2010 i 2014 la despesa del Departament es redueix 234 milions. Les reduccions s’expliquen per: 337 Monografies. 20 2016 Inversions reals: la reprogramació d’inversions i la finalització de pagaments estructurats per mètodes alemanys representen el 40% de la reducció total (-93 milions) Aportacions de capital i préstecs: la reducció de les aportacions a INFRACAT i la desaparició de la línia de préstecs i bestretes del Departament han comportat una disminució de la despesa que explica el 28% de l’ajust total (-64 milions) Despeses corrents de béns i serveis: la reducció de les despeses de conservació, reparació i manteniment d’edificis i locals, la reducció de les despeses relacionades amb treballs tècnics i treballs realitzats per tercers, el tancament de diversos laboratoris de sanitat animal i vegetal, el tancament de diverses unitats administratives ubicades en poblacions que no són capital de comarca i la renegociació dels imports dels lloguers de les diferents dependències del departament contribueixen en un 16% a la disminució de la despesa total (-37 milions) Transferències corrents: la reducció de les transferències a totes les entitats adscrites al Departament, en el marc del Pla d’ajust que s’aprova l’any 2012 per tal d’ajustar la despesa de la Generalitat al nou nivell d’ingressos, on es demana a les entitats que financin part de la seva activitat amb romanents de tresoreria representen el 10% de la reducció total (-24 milions) Remuneracions del personal: la reducció uniforme del complement específic del Cos d’Agents Rurals del 7% i la resta de mesures de reducció de les despeses de personal aplicades durant aquest període, que expliquen el 8% de la reducció de la despesa (-19 milions) En el període 2003-2014, en conjunt la despesa augmenta en 34 milions, com a conseqüència de: 338 Aportacions de capital i préstecs: la necessitat de modernitzar i reconvertir els subsectors agraris i pesquers fa augmentar les aportacions a diverses entitats del Departament i crear una línia de préstecs i bestretes, que representen el 85% de l’increment de la despesa total del Departament (31 milions) Despesa corrent: l’augment de les remuneracions del personal a causa de l’augment del agents rurals i petits augments en les despeses de funcionament i transferències corrents, que representen el 75% de l’increment de la despesa (+27 milions) Transferències de capital: per la mateixa raó que augmenten les aportacions de capital i els préstecs, augmenten les transferències corrents tant a entitats del Departament com a famílies, institucions sense finalitat de lucre i corporacions locals que representa el 67% del creixement total (+25 milions) Monografies. 20 2016 Inversions reals: les inversions es basen en pagaments reestructurats per mètodes alemanys que ja han finalitzat i també es reprogramen inversions pendents, i per tant no contribueixen a l’increment de la despesa (-47 milions) Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat Tal i com s’observa en el quadre 11.15, l’any 2014 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural redueix la despesa en 234 milions d’euros respecte l’any 2010, que amb el resultat negatiu de les entitats SEC de 2 milions, representa un ajust total de la despesa de 232 milions. En aquest cas, l’ajust de la despesa es concentra especialment en els anys 2011 i 2012, amb una reducció de 169 milions respecte el 2010. Gràfic 11.16. Composició de les variacions 2010-2014. ARP (MEUR) 100 50 0 2011 2012 2013 2014 -50 -100 -150 -200 Remuneracions del personal Transferències corrents Transferències de capital Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. 339 Monografies. 20 2016 Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Quadre 11.15. Evolució de la despesa. ARP (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 72 112 106 97 94 93 Despeses corrents de béns i serveis 42 82 66 51 45 45 Transferències corrents 28 55 53 35 38 32 142 249 225 182 177 170 71 117 75 97 22 25 Transferències de capital 108 130 201 135 208 133 Subtotal de despesa de capital 179 247 276 233 230 157 4 100 59 13 22 35 326 597 560 428 430 363 Variació interanual - - -37 -132 2 -67 Variació des de 2010 - - -37 -169 -167 -234 Variació acumulada des de 2010 - - -37 -206 -373 -607 Subtotal de despesa corrent Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 11.16. Contribució a la consolidació. ARP (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) 2010-2014 -607 -40 -568 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. En termes acumulats respecte 2010, la variació de la despesa entre 2010 i 2014 és de -607 milions. Tanmateix, durant aquests anys l’empitjorament del resultat de les entitats APSEC del Departament és de -40 milions, especialment pel dèficit de l’IRTA, i per tant, en conjunt la contribució en el procés de consolidació fiscal és de -568 milions en termes acumulats. 340 Monografies. 20 2016 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Exercici 2014 363 MEUR 152 MEUR 99 MEUR 51 MEUR 36 MEUR 26 MEUR 2% 1 Agricultura, Ramaderia i Pesca Administració i serveis generals Protecció i conservació del medi Infraestructures de regadius Resta de polítiques 2.520 *% total departaments 2.021 Departament 499 Agents rurals Variació despesa 2003-2014 +11% 2003-2010 2010-2014 +271 MEUR -234 MEUR 2 Contribució a l’increment 2% +107 MEUR Despesa corrent 2 Contribució a la reducció 4% -80 MEUR Despesa corrent +68 MEUR Despesa de capital -90 MEUR Despesa de capital +96 MEUR Aportacions de capital -64 MEUR Aportacions de capital Principals mesures de consolidació Reprogramació d’inversions i finalització i aplanament de pagaments de finançaments diferits que permeten reduir la despesa de capital i les aportacions de capital a les entitats de l’agrupació Mesures d’eficiència en les despeses de funcionament dels edificis del Departament i reorganització de la prestació de serveis Mesures transversals de despesa de personal 1 No 2 inclou els 293 milions d’euros de despesa finançada amb FEAGA. Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 341 Monografies. 20 2016 12. Departament de Benestar Social i Família En aquest capítol es descriu el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de la despesa de l’àmbit de Benestar Social i Família. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa consolidada del Departament de Benestar Social i Família i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. També es mostra l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. Sempre que ha estat possible, les dades de despesa han estat corregides per tal d’aproximar el criteri de meritació de la despesa. En el primer punt es descriu l’àmbit de Benestar Social i Família l’any 2014, les competències, les entitats de l’agrupació departamental i la composició de la despesa. En el segon punt s’explica el context amb l’evolució dels principals indicadors que més han condicionat l’evolució de la despesa. En el tercer es mostra l’evolució de la despesa de Benestar Social i Família entre 2003 i 2014 i s’analitza l’evolució de les principals partides de despesa. En el quart es descriu l’evolució de les transferències finalistes d’altres administracions i en el cinquè punt es mostra l’evolució del resultat de les entitats en termes SEC. Finalment, en el sisè punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en l’àmbit de Benestar Social i Família des de l’exercici 2011 al 2014. 12.1. Descripció de l’àmbit de Benestar Social i Família l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en els àmbits de benestar social i família estan detallades en els articles 138, 142, 153 i 166 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en els següents àmbits: 342 Monografies. 20 2016 a) Immigració: pel que fa a polítiques d’acolliment, integració social i econòmica de persones immigrades com també de persones retornades a Catalunya. b) Joventut: gestió de les polítiques destinades a la joventut com també de les activitats i instal•lacions destinades a aquesta matèria. Promoció de l’associacionisme, la participació, la mobilitat internacional i el turisme juvenil. c) Lleure: inclou el foment i la regulació de les activitats que s'acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l'acompliment d'activitats de lleure. d) Polítiques de gènere: la Generalitat planifica i regula les polítiques destinades a la dona, igualment estableix accions positives per eradicar la discriminació per raó de sexe. També promociona l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació. Pel que fa a la violència de gènere la Generalitat regula les mesures per a prevenir-la i detectar-la i coordina serveis i recursos propis per protegir a les dones que ho han patit o ho pateixen. Tot això, respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució espanyola. e) Serveis socials: pel que fa als serveis socials i a les entitats públiques i privades que presten aquest servei a Catalunya, la Generalitat en regula i ordena tota l’activitat. També implementa polítiques específiques dirigides a col•lectius en situació de pobresa o de necessitat social. f) De voluntariat: inclou entre d’altres la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i l’acció voluntària, tant a nivell individual com per mitjà d’institucions públiques o privades. g) De menors: la Generalitat regula el règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. També participa en l’elaboració i legislació penal i processal que incideix en aquesta competència. Tanmateix, la Generalitat participa en les decisions de l’Estat sobre immigració en temes que tenen una transcendència especial per 343 Monografies. 20 2016 Catalunya, entre ells la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V; i en matèria de joventut, subscriu acords amb entitats internacionals i participa en aquestes en col·laboració amb l'Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l'entitat corresponent, i en tot cas, tramita documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l'Estat. Cal destacar que dins de l’àmbit de les polítiques socials, la normativa estatal regula, mitjançant la Llei 39/2006 de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), les condicions bàsiques per a la promoció de l’autonomia personal i la protecció de les persones en cas de situació de dependència, amb la col·laboració i participació de totes les Administracions Públiques. Així, la llei estableix un nivell mínim de protecció, definit i garantit amb el finançament de l’Administració General de l’Estat i un segon nivell de protecció basat en la cooperació i finançament acordat entre l’Estat i les Comunitats Autònomes mitjançant convenis. A més, les Comunitats Autònomes poden desenvolupar un tercer nivell addicional de protecció social a les persones dependents. D’aquesta manera es pretén desenvolupar un model integrat, amb el respecte de les competències que cada Administració té assumides, i basat en la cooperació interadministrativa per acordar la intensitat dels serveis, les condicions i quantia de les prestacions econòmiques, els criteris de participació dels beneficiaris en el cost dels serveis i els barems per al reconeixement de la situació de dependència. L’adscripció de competències en matèria de benestar social i família han anat variant entre 2003 i 2014 amb les successives reorganitzacions institucionals de la Generalitat. Des de 2002 fins a 2006 la Secretaria de Joventut era competència del Departament de Presidència. Entre 2007 i 2010 les competències d’Acció Cívica van ser assumides pel Departament de Governació i Administracions Públiques. L’any 2003 les pensions no contributives es pressupostaven en un fons no departamental. Les entitats L’any 2014 es relacionen amb la Generalitat a través del Departament de Benestar Social i Família 7 entitats del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya: 344 L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials Dues entitats autònomes administratives: l’Institut Català de les Dones i l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció Monografies. 20 2016 Dues empreses públiques: el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i l’Agència Catalana de la Joventut Dos consorcis: el Consorci Sant Gregori de Girona i el Consorci de Serveis Socials de Barcelona Composició de la despesa L’any 2014 la despesa consolidada del Departament de Benestar Social i Família i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) és de 2.027 milions, que representa el 9% de la despesa departamental, i en conjunt tenen 4.233 dotacions de personal. La distribució per programes de despesa mostra que: el 71,8% dels recursos es destinen a la promoció de l’autonomia personal, el 9,1% a programes d’inclusió social i lluita contra la pobresa, el 9% a programes d’atenció a la infància i l’adolescència, el 5,2% a direcció i administració generals, i el 4,9% a programes de suport a la família (41 milions), d’acció cívica i voluntariat (25 milions), programes de polítiques de joventut (14 milions), polítiques de dones (7 milions), atenció a la immigració (7 milions) i atenció a les persones amb discapacitat (4 milions). Gràfic 12.1. Composició de la despesa per programes 2014. BSF Promoció de l'autonomia personal, 1.456 MEUR, 71,8% Inclusió social i lluita contra la pobresa, 185 MEUR, 9,1% Atenció a la infància i l'adolescència, 183 MEUR, 9% Direcció i administració generals, 105 MEUR, 5,2% Suport a la família, 41 MEUR, 2% Altres, 58 MEUR, 2,8% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució 2014 per naturalesa econòmica (capítols) de l’àmbit de Benestar Social i Família, els recursos es destinen, principalment, a: 345 un 59,5% a transferències corrents, de les quals un 39% a les transferències corrents vinculades a la LAPAD i altres , un 20% a prestacions econòmiques vinculades a la LAPAD i un 1% a prestacions a famílies amb fills a càrrec. Actualment tenen molt poc pes, però havien arribat a representar el 14% de la despesa total. Monografies. 20 2016 un 33,3% es destina a despeses corrents en béns i serveis, principalment a les prestacions de serveis mitjançant concert de places en centres aliens a la Generalitat, i a despeses de funcionament i gestió dels centres propietat del Departament, bàsicament vinculades a la prestació dels serveis previstos a la LAPAD, un 6,2% a les remuneracions del personal, i un 0,8% a inversions reals (16 milions), transferències de capital (2 milions) i aportacions de capital i préstecs (1 milió). Gràfic 12.2. Composició de la despesa per capítols 2014. BSF Remuneracions del personal, 126 MEUR, 6,2% Despeses corrents de béns i serveis, 675 MEUR, 33,3% Transferències corrents 1.207 MEUR, 59,5% Inversions i altres despeses, 18 MEUR, 0,8% Font: Generalitat de Catalunya. 12.2. El context L’evolució de la despesa de l’àmbit de Benestar Social i Família s’ha de situar en un context demogràfic d’envelliment progressiu de la població i, a partir del 2009 com a conseqüència de la crisi econòmica, també d’empobriment de la població. Aquests factors incideixen directament en una despesa creixent en l’àmbit de la dependència i en la lluita contra la pobresa. A Catalunya la població de més de 65 anys passa de representar un 17,3% l’any 2003 a un 18,3% de la població total l’any 2014. Paral·lelament, es produeix un increment de la pobresa, com evidencien l’evolució de la taxa AROPE36 a Catalunya, que passa d’un 19% l’any 2008 a un 24,3% l’any 2014, o l’evolució de la taxa de risc de la pobresa, que passa d’un 19,3% l’any 2009 a un 19,8% l’any 2013. Indicador que recull la proporció de població que es troba o bé en situació de risc de pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa. 36 346 Monografies. 20 2016 Per atendre la pobresa, l’actuació del Govern de la Generalitat no es limita a les actuacions del Departament de Benestar Social i Família, sinó que duu a terme actuacions coordinades des de diferents departaments, per intentar pal·liar els efectes que la crisi econòmica està tenint sobre els sectors de la població més vulnerables. Un dels trets que marca més significativament la despesa en l’àmbit de Benestar Social i Família és el desplegament de l’atenció a les persones en situació de dependència. Des del mateix 2003, primer any del període d’anàlisi, s’observen importants increments de despesa vinculats a l’ampliació de serveis i ajuts per al col·lectiu de gent gran i persones amb dependència i que estan recollits a la normativa pròpia en matèria de serveis socials37. Un exemple és el programa “Viure en família” que s’inicia l’any 2000. Tanmateix, no és fins l’any 2007 quan el Parlament regula i ordena, formalment, el sistema de serveis socials a Catalunya mitjançant la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. La concreció del conjunt de prestacions del sistema públic de serveis socials previstes a l’esmentada llei, encara triga uns anys, quan l’any 2010 s’aprova, per decret, la Cartera de Serveis Socials38. L’objectiu és garantir un nivell d’ingressos suficients per a les persones grans i el finançament públic de places residencials mitjançant la col·laboració amb entitats i institucions sense finalitat de lucre, així com les transferències als ens locals per garantir la prestació i el finançament de serveis socials com places en centres de dia, atenció domiciliària o serveis de telealarma. Un altre factor que condiciona la despesa és l’entrada en vigor l’any 2007 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència (LAPAD). Aquesta llei estatal regula les condicions bàsiques de promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència mitjançant la creació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència. L’objectiu és proveir atenció a les persones que es troben en situació de dependència per al desenvolupament de les activitats diàries bàsiques ja sigui per raó d’edat, malaltia o discapacitat i establir un contingut mínim de drets per a tots els ciutadans espanyols. Les prestacions, poden ser econòmiques o poden ser en forma de serveis. El desplegament que es Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, la 26/1985, de 27 de desembre i 4/1994, de 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials. 38 Actualment està vigent la Cartera de Serveis Socials 2010-2011, aprovada mitjançant el Decret 142/2010, d’11 d’octubre 37 347 Monografies. 20 2016 va preveure era gradual i progressiu entre 2007 i 2015, si bé al llarg d’aquests anys i degut a la crisi econòmica, s’ha anat ajornant el seu desplegament. Les prestacions a les quals poden accedir els beneficiaris de la LAPAD poden ser econòmiques o de servei: Pel que fa a les prestacions econòmiques poden ser de tres tipus: prestació vinculada a servei, per cuidador no professional i per assistent personal. Pel que fa a la prestació de serveis aquests poden ser: servei de prevenció de la dependència, centre de dia i de nit, ajuda a domicili, teleassistència i servei d’atenció residencial . Aquesta llei accelera el creixement de la despesa a partir de 2007, fins l’any 2012, quan mitjançant el Real Decret Llei 20/2012, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, es modifica la LAPAD i, entre d’altres mesures, es preveu una reducció de les prestacions econòmiques i dels ingressos finalistes que rep la Generalitat procedents de l’Estat. Aquest canvi en la normativa estatal explica una part molt important de l’ajust de l’àmbit de Benestar Social i Família durant el procés de consolidació fiscal. La Generalitat també aplica mesures pròpies per tal de contenir el creixement de la despesa social, per contribuir a la sostenibilitat de les finances públiques. Així, en l’àmbit de la dependència, l’any 2013 es redueix la tarifa dels concerts de serveis socials en un 4,6% (que equival a la reducció de la paga extra aplicada a la resta del personal), es modifiquen els criteris funcionals dels serveis de centres assistencials per a gent gran, amb la finalitat de mantenir les tarifes i contenir la despesa i es redueix el finançament de les places assistencials no ocupades temporalment. L’any 2014 es revisen els criteris de copagament de les persones beneficiàries i es vinculen al patrimoni39. En els altres àmbits dels serveis socials, entre d’altres, s’apliquen mesures per a l’homogeneïtzació de les tarifes d’atenció a la infància Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l’atenció a la situació de dependència que estableix la Cartera de serveis socials, i la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes. 39 348 Monografies. 20 2016 dels centres especialitzats, però la mesura més significativa per volum i per impacte és que l’any 2011 es deixen sense efecte les prestacions econòmiques universals per infant a càrrec40. En els següents apartats s’analitza l’evolució dels principals blocs de despesa en l’àmbit de Benestar Social i Família. 12.3. Evolució de la despesa total Entre 2003 i 2014, la despesa de Benestar Social i Família augmenta un 133,7%, passant dels 867 milions de 2003 als 2.027 milions de 2014. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa pràcticament es triplica fins als 2.428 milions de 2010. A partir de 2010 la despesa es comença a ajustar, el primer any molt lleugerament i a partir de 2012 i 2013 de manera més severa, de tal manera que des de 2010 a 2014 la reducció de despesa és de 401 milions. Cal recordar que els imports anuals han estat homogeneïtzats d’acord amb les competències actuals del Departament i d’acord al criteri de meritació de les prestacions. Gràfic 12.3. Evolució de la despesa. BSF 3.000 1,40 2.500 1,20 1,00 2.000 0,80 1.500 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 40 DA tretzena de la Llei 6/2011, de 27 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011. 349 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 12.1. Evolució de la despesa. BSF 2003 MEUR 867 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,57 2004 1.016 148 17,1 0,62 2005 1.175 159 15,7 0,67 2006 1.375 201 17,1 0,72 2007 1.535 160 11,6 0,75 2008 1.894 359 23,4 0,91 2009 2.280 386 20,4 1,13 2010 2.428 148 6,5 1,19 2011 2.424 -5 -0,2 1,21 2012 2.208 -215 -8,9 1,13 2013 2.045 -163 -7,4 1,05 2014 2.027 -18 -0,9 1,03 2003-2010 - 1.561 180,0 - 2010-2014 - -401 -16,5 - 2003-2014 - 1.160 133,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En termes de despesa per habitant, la despesa passa de 129 euros l’any 2003 a 270 euros l’any 2014, el que suposa un increment en termes reals del 61%, i que la despesa real de 2014 es situï en valors propers a 2008. Gràfic 12.4. Despesa total per habitant. BSF 350 300 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 Monografies. 20 2016 2008 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 350 2007 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Quadre 12.2. Despesa total per habitant. BSF (EUR per habitant) Nominal Real 2003 129 129 2004 149 144 2005 168 155 2006 193 174 2007 213 184 2008 257 218 2009 305 256 2010 323 263 2011 321 256 2012 292 224 2013 271 207 2014 270 208 % de variació 2003-2010 150 104 % de variació 2010-2014 -17 -21 % de variació 2003-2014 108 61 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 12.3.1. Remuneracions del personal En aquest bloc de despeses s’inclou les remuneracions del personal que treballa en centres públics de serveis socials, residències, pisos tutelats, entre d’altres, i el personal que treballa al Departament i a l’ICASS, tant en serveis finalistes com en serveis centrals d’administració. En conjunt representen el 85% del personal de l’agrupació departamental. No inclou el personal de la resta d’entitats de l’agrupació, ni el personal dels centres privats concertats o del tercer sector subvencionats que presten serveis socials. En total té 4.233 dotacions de treball, a finals de 2014. Les despeses de personal del Departament i l’ICASS de l’any 2014 són 126 milions i representen el 6,2% de la despesa total de l’àmbit de Benestar Social i Família. El baix pes de les despeses de personal sobre el total indica que la Generalitat combina la prestació directa de serveis socials amb altres formes de prestació de serveis, com són els concerts i les subvencions a les famílies per accedir a un centre privat (entitats col·laboradores), o a través d’altres administracions, com determinats serveis que presten directament les administracions locals mitjançant el finançament que reben de la Generalitat a través del contracte programa de serveis socials. 351 Monografies. 20 2016 Gràfic 12.5. Remuneracions del personal. BSF 160 0,09 140 0,08 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2003, les despeses de personal són de 106 milions i s’incrementen en un 42,9% (45 milions) fins a assolir una despesa de 151 milions l’any 2010. A partir de 2010 i fins a 2014, aquestes despeses es redueixen un 16,5% (-25 milions), bàsicament per l’aplicació de les mesures transversals en matèria de retribucions de l’Estat i de la Generalitat. Quadre 12.3. Remuneracions del personal. BSF 2003 MEUR 106 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,07 2004 109 3 3,1 0,07 2005 114 5 4,8 0,07 2006 121 7 5,9 0,06 2007 132 11 8,9 0,06 2008 144 12 9,1 0,07 2009 149 5 3,5 0,07 2010 151 2 1,6 0,07 2011 143 -8 -5,2 0,07 2012 130 -13 -9,4 0,07 2013 128 -2 -1,5 0,07 2014 126 -2 -1,3 0,06 2003-2010 - 45 42,9 - 2010-2014 - -25 -16,5 - 2003-2014 - 20 19,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 352 Monografies. 20 2016 2014 En el conjunt del període, la despesa creix 20 milions, que representa un increment de gairebé el 20%. Aquesta evolució és, principalment, conseqüència directa de les variacions de les retribucions, atès que el nombre d’efectius en aquest àmbit no varien de manera significativa al llarg del període analitzat. 12.3.2. Despeses corrents de béns i serveis Dins d’aquest bloc de despesa s’inclouen les despeses associades al funcionament de centres propis i a la prestació de serveis socials mitjançant el concert de places en centres públics i privats. L’any 2014 les despeses corrents de béns i serveis de l’àmbit de Benestar Social i Família són de 675 milions i representen el 33,3% del total de despesa. Dins d’aquesta, la prestació de serveis mitjançant concert representa el 55%, amb 450 milions, i les despeses associades al funcionament i la gestió de centres propis de la Generalitat representen un 24% (158 milions). L’any 2003 aquestes despeses són de 246 milions i s’incrementen un 157,3% fins a assolir un import de 633 milions el 2010. Entre 2010 i 2014 les despeses corrents de béns i serveis continuen augmentant fins als 675 milions. Durant tot el període en conjunt aquestes despeses creixen un 174,7% i suposen pràcticament el triple de despesa respecte a 2003. Gràfic 12.6. Despeses corrents de béns i serveis. BSF 800 0,40 700 0,35 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. 353 Monografies. 20 2016 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 La tendència creixent del període 2003-2014 s’explica pel desplegament dels serveis d’atenció a la dependència, prestats directament per la Generalitat o proveïts a través de places concertades. Amb l’entrada en vigor de la LAPAD, a finals de 2006, els increments anuals s’acceleren. Quadre 12.4. Despeses corrents de béns i serveis. BSF MEUR Variació (MEUR) Variació (%) 2003 246 2004 278 32 12,9 2005 308 31 11,1 365 57 18,5 2006 440 75 20,5 2007 483 43 9,7 2008 2009 529 46 9,5 2010 633 104 19,7 2011 672 39 6,2 2012 677 5 0,8 % del PIB 0,16 0,17 0,18 0,19 0,22 0,23 0,26 0,31 0,34 0,35 2013 683 6 0,8 0,35 2014 675 -7 -1,1 0,34 2003-2010 - 387 157,3 - 2010-2014 - 43 6,7 - 2003-2014 - 429 174,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Com es veurà més endavant, no serà en les despeses de funcionament on la LAPAD mostrarà el seu impacte més gran, ja que el desplegament es farà més per la via de les prestacions econòmiques que no pas per les prestacions de serveis directes o concertats. Si s’analitza el període de consolidació fiscal de 2010 a 2014, s’observa com durant el 2011 la despesa encara s’incrementa més d’un 6%. En els exercicis 2012 i 2013 la reducció del 4,6% de les tarifes dels concerts pel trasllat de les mesures transversals de personal, la revisió de contractes i lloguers, i l’aplicació de plans d’estalvi i millores d’eficiència limiten el creixement al 0,8% anual. Però la necessitat de seguir mantenint els serveis i l’increment progressiu del nombre de beneficiaris no permet observar reduccions significatives. 354 Monografies. 20 2016 12.3.3. Transferències corrents Les transferències corrents inclouen les prestacions econòmiques i les prestacions vinculades al servei per a l’atenció de persones en situació de dependència, els ajuts a famílies ja sigui per infants a càrrec o pensions no contributives, entre d’altres, les transferències als ens locals a través dels contractes programes per la prestació de serveis socials, les transferències corrents a entitats de l’agrupació per finançar les despeses de funcionament, etc. L’any 2014 les transferències corrents de l’àmbit de Benestar Social i Família ascendeixen fins els 1.207 milions d’euros i representen el 59,5% del total de despeses. Gràfic 12.7. Transferències corrents. BSF 1.800 0,90 1.600 0,80 1.400 0,70 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. El creixement d’aquestes despeses és gairebé exponencial, ja que es triplica entre 2003 i 2010. L’any 2003 les transferències corrents en aquest àmbit són de 466 milions d’euros i s’incrementen un 238,1% fins als 1.576 milions de 2010. Entre 2003 i 2007 s’observa una primera fase de creixement amb una mitjana superior als 100 milions anuals, però a partir de 2007, aquest increment s’accelera amb el desplegament de la LAPAD, sobretot, i com es veurà més endavant, per l’impacte que té el desplegament de les noves prestacions econòmiques que preveu la Llei. Entre 2010 i 2014 les transferències corrents es redueixen un 23,4% (355 Monografies. 20 2016 2014 369 milions) fins als 1.207 milions de 2014, per l’impacte de les mesures de consolidació fiscal. Les transferències corrents de l’àmbit de Benestar Social i Família entre 2003 i 2014 augmenten 741 milions, increment que també es tradueix en un augment del seu pes en el PIB, que durant aquest període es duplica, passant del 0,31% el 2003 al 0,61% el 2014. Quadre 12.5. Transferències corrents. BSF 2003 MEUR 466 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,31 2004 560 94 20,1 0,34 2005 687 127 22,6 0,39 2006 805 118 17,1 0,42 2007 877 72 9,0 0,43 2008 1.171 294 33,5 0,56 2009 1.500 329 28,1 0,74 2010 1.576 77 5,1 0,78 2011 1.572 -4 -0,3 0,79 2012 1.382 -189 -12,1 0,71 2013 1.221 -162 -11,7 0,63 2014 1.207 -14 -1,1 0,61 2003-2010 - 1.110 238,1 - 2010-2014 - -369 -23,4 - 2003-2014 - 741 158,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En els següents apartats s’analitzen amb detall l’evolució dels tres grans blocs de despesa on es realitzen els ajustos durant la consolidació fiscal. La reducció més gran de despesa s’aplica sobre les prestacions per fills a càrrec, el segon ajust és sobre les prestacions econòmiques vinculades a la llei de la Dependència i el tercer sobre la resta de transferències corrents. En el gràfic 12.8 sobre la composició de les transferències corrents de l’àmbit de Benestar Social i Família, s’observa com, a partir de l’any 2008, les prestacions econòmiques de la LAPAD guanyen pes dins d’aquest paquet de despesa, passant de representar-ne el 15% el 2008 al 33% el 2014. D’altra banda, durant aquest període les prestacions per fills a càrrec es redueixen fins a quasi extingir-se, com a conseqüència de la suspensió de les prestacions universals el juliol de 2011. Per últim, la resta de transferències corrents d’aquest àmbit passen de representar el 75% el 2003 al 65% el 2014. 356 Monografies. 20 2016 Grafic 12.8. Composició transferències corrents. BSF 100,0 90,0 80,0 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 2003 2004 2005 2006 Prestacions econòmiques LAPAD 2007 2008 2009 Prestacions fills a càrrec 2010 2011 2012 Prestacions per fills a càrrec Les prestacions per fills a càrrec són ajuts econòmics a famílies amb fills que tenen dret a rebre’ls d’acord amb la normativa legal de cada ajut. Fins l’exercici 2010 aquestes prestacions eren: la prestació econòmica universal per infant a càrrec de 0 a 3 anys, la prestació econòmica universal per part, adopció, tutela o acolliment múltiple, l’ajut per part, adopció, tutela o acolliment múltiple sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar i l’ajut per adopció internacional sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar. Actualment, la prestació que es manté és l’ajut per part, adopció, tutela o acolliment múltiple sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar. L’any 2003 la despesa per prestacions per fills a càrrec són de 117 milions i s’incrementen un 50,1% fins als 176 milions de 2010. L’increment més acusat de 2005 respon a una millora de l’import de les prestacions, especialment per a les famílies monoparentals i per parts múltiples. Monografies. 20 2016 2014 Transferències LAPAD i altres Font: Generalitat de Catalunya. 357 2013 Gràfic 12.9. Prestacions per fills a càrrec. BSF 200 0,10 180 0,09 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. A partir de 2010 la despesa disminueix per la suspensió de les prestacions universals l’any 2011 fins a situar-se al voltant dels 29 milions. Entre 2010 i 2014 l’ajust d’aquesta despesa és de 146 milions. L’any 2011 el Govern presenta uns pressupostos amb una reducció dels crèdits del 10% respecte dels pressupostos inicials de 2010, amb l’objectiu de programar una reducció del dèficit consistent i creïble, i entre les mesures que s’adopten, en la disposició addicional tretzena, s’inclou deixar sense efecte la prestació econòmica per infant a càrrec, a partir de l’entrada en vigor de la Llei a finals de juliol de 2011. També es limiten els imports que es poden meritar durant el 2011, mentre no s’ha suspès la prestació i es fixa un termini de fins a cinc anys per ajornar els pagaments pendents. L’ajut deixa de ser universal i es vincula al nivell de renda i a la situació familiar. Aquestes mesures permeten començar a reduir la despesa en 34 milions l’any 2011 i en 103 milions l’any 2012. 358 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 12.6. Prestacions per fills a càrrec. BSF 2003 MEUR 117 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,08 2004 126 9 7,8 0,08 2005 162 36 28,5 0,09 2006 171 9 5,3 0,09 2007 176 6 3,3 0,09 2008 179 2 1,3 0,09 2009 182 4 2,0 0,09 2010 176 -6 -3,5 0,09 2011 141 -34 -19,5 0,07 2012 38 -103 -73,0 0,02 2013 20 -18 -47,0 0,01 2014 29 9 45,1 0,01 2003-2010 - 59 50,1 - 2010-2014 - -146 -83,3 - 2003-2014 - -88 -74,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Prestacions econòmiques de la Llei de Dependència Amb l’entrada en vigor de la LAPAD l’any 2007, els seus beneficiaris poden accedir a prestacions econòmiques o prestacions de servei. En aquest apartat es tractarà l’evolució de les prestacions econòmiques que poden ser de tres tipus, prestació vinculada a servei, per cuidador no professional, per assistent personal, i les quanties màximes les estableix l’Estat. L’any 2014, els beneficiaris de la LAPAD són de gairebé 126.000, que representen l’1,7% de la població catalana (per sobre de l’1,6% de mitjana de totes les comunitats autònomes) i el nombre de prestacions atorgades se situen a l’entorn de 167.000. Això representa 1,33 prestacions per beneficiari (per sobre de l’1,25 de mitjana de totes les comunitats autònomes). Prèviament a l’anàlisi de l’evolució de les prestacions econòmiques de la Llei de la dependència, cal dir que a Catalunya ja existien amb anterioritat a la LAPAD una sèrie de serveis i prestacions per al col·lectiu de gent amb problemes de dependència recollits a la normativa en matèria de serveis socials vigent en aquell moment. El gràfic 12.10 i el quadre 12.7 mostren l’evolució de la despesa en prestacions econòmiques de la LAPAD, des de l’any 2008 fins al 2014. Des de l’inici de la seva aplicació fins al 2014, la despesa es duplica, 359 Monografies. 20 2016 passant d’una despesa de 189 milions el 2008 a 394 milions el 2014. Gràfic 12.10. Prestacions econòmiques LAPAD. BSF 700 0,35 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0 0,00 2008 MEUR 2009 2010 2011 2012 2013 2014 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 12.7. Prestacions econòmiques LAPAD. BSF 2008 MEUR 189 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,09 2009 456 267 141,7 0,23 2010 536 80 17,7 0,26 2011 576 40 7,4 0,29 2012 561 -15 -2,6 0,29 2013 450 -111 -19,8 0,23 2014 394 -56 -12,4 0,20 2003-2010 - 536 - - 2010-2014 - -142 -26,5 - 2003-2014 - 394 - - Font: Generalitat de Catalunya i INE. La despesa en prestacions econòmiques de la LAPAD de l’any 2008 s’incrementa un 184,4% fins als 536 milions de 201041. A partir de 2010 la despesa disminueix un 26,5% fins a situar-se al voltant dels El quadre 12.7 mostra les variacions des de 2003, tot i que l’any 2003 el seu valor és zero, amb l’objectiu de facilitar l’explicació de la composició de les variacions des de 2003. 41 360 Monografies. 20 2016 394 milions de 2014. Al llarg d’aquests 7 anys aquesta despesa creix en 206 milions i el seu pes sobre el PIB s’incrementa passant del 0,09% l’any 2008 al 0,20% l’any 2014. Entre 2008 i 2011 la despesa es triplica, fins a arribar als 576 milions del 2011. Aquesta evolució és conseqüència del creixement de les prestacions de cuidador no professional, en detriment de les prestacions d’assistència personal que s’han mantingut amb uns nivells de despesa molt reduïts. Les prestacions vinculades al servei també creixen significativament durant aquest període. La reducció de la despesa en prestacions econòmiques de la LAPAD a partir de 2012 s’explica per l’aprovació del Real Decret Llei 20/2012, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, que modifica alguns preceptes de la LAPAD. Entre les modificacions que es preveuen, hi ha la supressió dels nivells intermedis dins de cada grau i la reducció dels imports de les prestacions, canvis en les condicions dels cuidadors no professionals pel que fa a la seva contribució a la Seguretat Social, i l’endarreriment de l’entrada en vigor del grau I de dependència moderada -prevista per al 2013- fins a l’1 de juliol de 2015. Aquest conjunt de mesures permeten una reducció de la despesa en prestacions de 142 milions entre 2010 i 2014. I la previsió és que la despesa s’incrementi a partir de 2015 amb el desplegament del grau I. Transferències LAPAD i altres transferències de l’àmbit de Benestar Social i Família La resta de transferències inclou principalment les prestacions econòmiques a les famílies i les subvencions a corporacions locals i fundacions i institucions sense finalitat de lucre dins de l’àmbit d’actuació de la dependència. L’any 2014, la despesa liquidada és de 784 milions, que representa un 64,9% del total de despesa de capítol 4 de l’àmbit de Benestar Social i Família. Durant tot el període 2003-2014, aquesta despesa s’incrementa en 434 milions, que representa un creixement de la despesa del 124,4%. Entre 2003-2010, aquestes transferències augmenten un 147,5% (515 milions), com a conseqüència per una banda, de l’increment del nombre de places residencials en col·laboració amb fundacions i institucions sense finalitat de lucre, que passen de 8.879 places l’any 2003 a pràcticament 12.000 l’any 2006 ( que representa una despesa de 101 milions). L’any 2010 aquesta despesa se situa en 155 milions. 361 Monografies. 20 2016 Per una altra banda, pel creixement de la col·laboració amb els ens locals (entre 2003 i 2010 aquestes transferències es tripliquen, passant de 37 milions el 2003 a 149 milions el 2010) i per l’increment de la dotació del programa Viure en família, especialment entre 2003-2006, que canvia la seva orientació inicial per a prioritzar l’atenció a les persones en situació d’alta dependència i en la prestació de serveis a domicili. La despesa d’aquest programa passa de 47 milions el 2003 a 145 milions l’any 2007. Gràfic 12.11. Transferències corrents vinculades a la LAPAD i altres. BSF 1.000 0,45 900 0,40 800 0,35 700 0,30 600 0,25 500 0,20 400 0,15 300 200 0,10 100 0,05 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Per tant, com es pot observar, en aquest bloc de despeses, els increments més grans de despesa són previs al desplegament de la LAPAD. Durant el procés de consolidació fiscal, aquesta despesa es redueix un 9,3% (-81 milions). Si bé la despesa associada a places residencials en col·laboració amb fundacions i institucions i els contractes programes amb els serveis socials de les corporacions locals es mantenen pràcticament estables (154 milions i 147 milions l’any 2014 respectivament), la reducció de la despesa s’explica per la variació de les transferències per prestacions econòmiques a famílies en l’àmbit de la dependència, que passen de 311 milions el 2010 a 264 milions el 2014 i del programa Viure en família adreçats a gent gran i dependents, que es redueix ja des de 2007 (145 milions el 2007 a 14 milions el 2014) com a conseqüència de l’absorció de gran part d’aquestes despeses per les prestacions econòmiques de la LAPAD. 362 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 12.8. Transferències corrents vinculades a la LAPAD i altres. BSF 2003 MEUR 349 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,23 2004 434 85 24,3 0,27 2005 525 91 20,9 0,30 2006 634 109 20,8 0,33 2007 700 67 10,5 0,34 2008 804 103 14,7 0,38 2009 862 58 7,2 0,43 2010 864 3 0,3 0,43 2011 854 -10 -1,1 0,43 2012 783 -71 -8,3 0,40 2013 751 -32 -4,1 0,39 2014 784 33 4,4 0,40 2003-2010 - 515 147,5 - 2010-2014 - -81 -9,3 - 2003-2014 - 434 124,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 12.3.4. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital i préstecs En aquest apartat s’inclouen la resta de despeses de l’àmbit de Benestar Social i Família que fan referència a les inversions reals, les transferències de capital i les aportacions de capital i préstecs (bàsicament aportacions de capital a entitats de l’agrupació departamental). Per a l’any 2014, aquestes despeses són de 18 milions i representen al voltant de l’1% de la despesa total de l’àmbit de Benestar Social i Família. L’any 2003, aquestes despeses són de 49 milions i s’incrementen fins a 103 milions l’any 2009, any en què s’assoleix el nivell màxim de despesa. A partir d’aquest moment, la despesa es redueix fins als 18 milions l’any 2014. En conjunt, durant tot el període, la despesa es redueix 31 milions, que representa una disminució del 63,1%. 363 Monografies. 20 2016 Gràfic 12.12. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital i préstecs. BSF 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 les despeses d’inversió reals es minoren un 60,7% (25 milions), de 40 a 16 milions, sent l’any 2008 quan s’assoleix el nivell màxim de despesa amb 67 milions. Aquestes despeses fan referència a les inversions per construcció d’equipaments com poden ser centres residencials per a persones grans i dependents entre d’altres. Les despeses per transferències de capital també disminueixen durant el període 2003-2014, en un 81,5%, passant de 9 a 2 milions, si bé l’any 2009 s’assoleixen els 49 milions. Aquestes despeses inclouen transferències a entitats de l’agrupació per tal de finançar les despeses d’inversió. Pel que fa les aportacions de capital i préstecs, s’incrementen entre 2003-2010, passant de ser pràcticament inexistents el 2003 a 10 milions l’any 2010. L’any 2014, es redueixen fins a 1 milió. Aquesta evolució s’explica per les variacions en les aportacions de capital a les entitats que formen part de l’agrupació departamental. 364 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 12.9. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital i préstecs. BSF 2003 MEUR 49 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 69 19 39,3 0,04 2005 65 -3 -4,8 0,04 2006 84 19 29,0 0,04 2007 86 2 2,0 0,04 2008 96 10 11,7 0,05 2009 103 7 7,1 0,05 2010 68 -35 -33,7 0,03 2011 36 -32 -46,6 0,02 2012 19 -18 -48,6 0,01 2013 13 -5 -28,0 0,01 2014 18 5 35,2 0,01 2003-2010 - 19 38,4 - 2010-2014 - -50 -73,3 - 2003-2014 - -31 -63,1 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 12.4. Ingressos finalistes de l’Estat en l’àmbit de Benestar Social i Família La Generalitat rep recursos de l’Administració general de l’Estat (AGE) de caràcter finalista per a destinar-los a polítiques socials, que en l’àmbit de Benestar Social i Família es destinen a finançar programes de suport a l’acollida i la integració d’immigrants, a serveis socials de les corporacions locals i a programes d’atenció a persones grans i dependents, que a partir de 2007 s’integren en el marc del desplegament de la LAPAD. En conjunt, durant el període 2007-2014, aquests recursos s’incrementen, bàsicament com a conseqüència del desplegament de la LAPAD. Si bé, entre 2007-2010 els ingressos finalistes provinents de l’Estat creixen 317 milions, a partir de 2010 i fins el 2014, aquestes transferències cauen un 42,7% (143 milions). Aquesta disminució és gairebé equivalent a la reducció de despesa de les prestacions econòmiques de la LAPAD, de tal manera que en conjunt no es contribueix a la reducció del dèficit de la Generalitat, sinó que només es redueix el dèficit de l’Estat. 365 Monografies. 20 2016 Gràfic 12.13. Ingressos finalistes de l'Estat. BSF 400 0,20 0,18 350 0,16 300 0,14 250 0,12 200 0,10 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Des de l’any 2010 fins a l’any 2014, en termes acumulats, el pressupost d’ingressos de la Generalitat deixa de rebre 518 milions. Quadre 12.10. Ingressos finalistes de l'Estat. BSF 2003 MEUR 25 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 21 -3 -14,0 0,01 2005 21 0 0,0 0,01 2006 37 16 75,2 0,02 2007 47 10 26,4 0,02 2008 143 96 204,4 0,07 2009 323 180 125,7 0,16 2010 362 39 12,1 0,18 2011 271 -91 -25,1 0,14 2012 263 -7 -2,7 0,13 2013 198 -66 -24,9 0,10 2014 197 -1 -0,4 0,10 2003-2010 - 337 1.368,1 - 2010-2014 - -165 -45,5 - 2003-2014 - 172 699,4 - Font: Generalitat de Catalunyai INE. Aquesta reducció dels recursos finalistes, s’explica per l’evolució de les transferències de l’àmbit de la LAPAD. En aquests ingressos de suport a la dependència s’inclou el mínim garantit, el nivell acordat i la resta 366 Monografies. 20 2016 2014 de recursos de cofinançament estatal. A partir de la revisió de la Llei l’any 2012, aquests ingressos es redueixen, com a conseqüència de la supressió del nivell acordat. Aquestes mesures comporten la caiguda dels ingressos de 63 milions entre 2013 i 2012 i, per tant, la necessitat per part de la Generalitat de cobrir la part anual de la prestació que queda sense finançament estatal. 12.5. El resultat SEC de les entitats de l’àmbit de Benestar Social i Família En aquest apartat s’analitzarà l’evolució del resultat no financer de les entitats que cada any han estat adscrites a l’àmbit de Benestar Social i Família d’acord amb el sistema europeu de comptes (entitats APSEC). No s’inclou l’ICASS, atès que la seva despesa s’ha explicat de manera consolidada amb el Departament. L’any 2014 les entitats adscrites a l’àmbit de Benestar Social i Família que contribueixen amb el seu resultat al càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya són les entitats de l’agrupació que s’integren en el sector públic i s’hi afegeixen el Consorci Barri de la Mina i la Fundació Privada Campus Arnau d’Escala, que tot i no ser sector públic de la Generalitat, estan participades de manera minoritària per la Generalitat i es classifiquen com a entitats APSEC. Gràfic 12.14. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. BSF 5 0 -5 -10 -15 -20 -25 -30 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Tal i com es pot veure al gràfic 12.14, el resultat de les entitats passa d’un dèficit de 27 milions l’any 2010 a un resultat d’equilibri en termes SEC l’any 2014. El resultat de l’any 2010 s’explica pel dèficit del Consorci Barri de la Mina, ocasionat per la dificultat d’obtenir els 367 Monografies. 20 2016 ingressos previstos per la venda d’immobles. El de l’any 2012 s’explica pel dèficit de les dues entitats autònomes que financen la seva activitat amb incorporació de romanents de tresoreria en comptes de fer-ho amb les transferències del Departament, que com s’ha vist als apartats anteriors es redueixen considerablement en aquest exercici. Quadre 12.11. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. BSF 2010 MEUR -27 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 -3 25 -90,1 2012 -15 -13 466,0 2013 -2 13 -85,5 2014 1 3 -139,1 2010-2014 28 -103,2 2010-2014 acumulat 90 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Pel que fa a les mesures d’ajust aplicades per les entitats, a banda de les mesures transversals en matèria de personal i els guanys d’eficiència fets a nivell individual per cada una d’elles, les que tenen un impacte global més rellevant són les relatives a l’activitat urbanística del Consorci Barri de la Mina. 12.6. Principals variacions de la despesa en l’àmbit de Benestar Social i Família i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal El quadre 12.12 mostra el resum de les principals variacions de la despesa de l’àmbit de Benestar Social i Família en els dos períodes analitzats. Quadre 12.12. Principals variacions de la despesa. BSF 2003-2010 MEUR Remuneracions del personal % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex 45 43 3 -25 -16 6 20 19 2 387 157 25 43 7 -11 429 175 37 Transferències corrents 1.110 238 71 -369 -23 92 741 159 64 Subtotal de despesa corrent 1.542 189 99 -351 -15 88 1.191 146 103 Inversions reals -1 -3 0 -23 -59 6 -25 -61 -2 Transferències de capital 11 126 1 -18 -92 4 -7 -81 -1 Subtotal de despesa de capital 10 20 1 -41 -70 10 -32 -64 -3 9 ns 1 -9 -93 2 0 232 0 1.561 180 100 -401 -17 100 1.160 134 100 Despeses corrents de béns i serveis Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. 368 Monografies. 20 2016 Entre 2003 i 2010, les despeses augmenten 1.561 milions, que s’expliquen per: Transferències corrents: l’impacte del desplegament de les prestacions econòmiques d’atenció a la dependència, que s’intensifica a partir de 2008 amb el desplegament de la LAPAD, l’increment del nombre de places subvencionades per fundacions i institucions sense fi de lucre, el creixement de la col·laboració amb els ens locals per a la prestació de serveis socials i el creixement de les prestacions econòmiques a famílies amb fills a càrrec comporten un increment de la despesa per transferències, que explica el 71% del creixement total (1.110 milions) Despeses corrents de béns i serveis: el desplegament dels serveis d’atenció a la dependència, prestats directament per la Generalitat o proveïts mitjançant places concertades, fan augmentar les despeses corrents, que representen el 25% de l’increment de la despesa total (387 milions) Remuneracions del personal: els increments de les retribucions comporten un creixement de la despesa que explica el 3% de l’augment total (45 milions) Resta de despeses: les inversions reals s’han mantingut pràcticament estables, mentre que les transferències de capital i les aportacions de capital i préstec a entitats de l’agrupació augmenten. L’evolució d’aquestes despeses explica l’1% del creixement total (19 milions) Durant el període de consolidació entre 2010 -2014, la despesa es redueix 401 milions, com a conseqüència de: 369 Transferències corrents: la suspensió dels ajuts universals per fills a càrrec, la reducció de les prestacions econòmiques de la LAPAD a partir de 2012 (la supressió dels nivells intermedis dins de cada grau, la reducció dels imports de les prestacions, els canvis en les condicions dels cuidadors no professionals pel que fa a la seva contribució a la Seguretat Social i l’endarreriment de l’entrada en vigor del grau I de dependència moderada fins a l’1 de juliol de 2015) comporten una reducció d’aquestes despeses que explica el 92% de l’ajust total (-369 milions) Remuneracions del personal: les mesures transversals de contenció de la despesa en matèria de personal expliquen el 6% de la reducció de la despesa (-25 milions) Resta de despeses: l’ajust de les despeses de capital, tant d’inversions reals com transferències de capital, i de les aportacions de capital i préstecs contribueixen en conjunt en un 12% a la reducció total (-50 milions) Despeses corrents de béns i serveis: el major nombre de centres concertats per donar cobertura al creixement progressiu del Monografies. 20 2016 nombre de beneficiaris de la LAPAD comporta l’increment de les despeses de funcionament i una contribució negativa de l’11% a l’ajust total (43 milions) Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat En el quadre 12.13 es pot veure l’evolució de la despesa de l’àmbit de Benestar Social i Família durant el període de consolidació fiscal. L’any 2014 la despesa es redueix 401 milions respecte l’any 2010 i amb la millora del resultat de les entitats APSEC per import de 28 milions, l’ajust total resultant és de -429 milions. Gràfic 12.15. Composició de les variacions 2010-2014. BSF (MEUR) 100 50 0 2011 2012 2013 2014 -50 -100 -150 -200 -250 Remuneracions del personal Transferències corrents Transferències de capital Despesa total Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 12.13. Evolució de la despesa. BSF (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 106 151 143 130 128 126 Despeses corrents de béns i serveis 246 633 672 677 683 675 Transferències corrents 466 1.576 1.572 1.382 1.221 1.207 Subtotal de despesa corrent 818 2.360 2.387 2.190 2.032 2.009 40 39 24 15 12 16 9 20 12 3 1 2 49 59 35 18 13 18 0 10 1 1 1 1 867 2.428 2.424 2.208 2.045 2.027 Variació interanual - - -5 -215 -163 -18 Variació des de 2010 - - -5 -220 -383 -401 Variació acumulada des de 2010 - - -5 -225 -608 -1.009 Inversions reals Transferències de capital Subtotal de despesa de capital Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. 370 Monografies. 20 2016 L’ajust de la despesa es concentra en els anys 2012 i 2013, amb una reducció interanual de 215 i 163 milions, respectivament. Quadre 12.14. Contribució a la consolidació. BSF (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) 2010-2014 -1.009 90 -1.100 Variació acumulada ingressos finalistes de l'AGE -518 Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes de l'AGE -582 Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. En termes de variació acumulada de la despesa de l’àmbit de Benestar Social i Família i del resultat de les entitats APSEC, la contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat en conjunt és de 1.100 milions, dels quals pràcticament la meitat s’expliquen com a resposta a la caiguda dels ingressos finalistes de l’Estat (-518 milions), mentre que la resta responen a les mesures d’ajust de la despesa com la supressió dels ajuts universals de 0 a 3 anys i, també, tot i que amb un impacte global molt menor, a les mesures de contenció de les despeses en matèria de personal. 371 Monografies. 20 2016 Departament de Benestar Social i Família1 Exercici 2014 2.027 MEUR 1.456 MEUR 185 MEUR 183 MEUR 105 MEUR 41 MEUR 58 MEUR 9% Promoció de l’autonomia personal Inclusió social i lluita contra la pobresa Atenció a la infància i l’adolescència Direcció i administració generals Suport a la família Altres programes de despeses 4.233 *% total departaments Variació despesa 2003-2014 +134% 2003-2010 2010-2014 +1.561 MEUR -401 MEUR 2 Contribució a l’increment 12% +1.110 MEUR Transferències corrents +387 MEUR Despeses corrents de béns i serveis 2 Contribució a la reducció 7% -369 MEUR Transferències corrents +43 MEUR Despeses corrents de béns i serveis +45 MEUR Remuneracions del personal -25 MEUR Remuneracions del personal +19 MEUR Resta de despeses -50 MEUR Resta de despeses Principals mesures de consolidació Aprovació del Real Decret Llei 20/2012 que modifica la LAPAD (supressió dels nivells intermedis dins de cada grau, reducció dels imports de les prestacions, canvis en les condicions dels cuidadors no professionals pel que fa a la seva contribució a la Seguretat Social i l’endarreriment de l’entrada en vigor del grau I de dependència moderada fins a l’1 de juliol de 2015) A partir de juliol de 2011 es suspenen els ajuts universals per fills a càrrec que comporten una menor despesa per transferències corrents. Revisió de les tarifes de concerts socials per traslladar la reducció de la paga extra, introducció del patrimoni individual en el barem per determinar el copagament dels serveis socials. Les mesures transversals de contenció de les despeses en matèria de personal 1 Inclou la despesa de l’ICASS en termes consolidats i aplicant en criteri de meritació. a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 2 Contribució 372 Monografies. 20 2016 13. Departament d’Empresa i Ocupació En aquest apartat es descriu el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 de l’àmbit d’Empresa i Ocupació. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa, de l’evolució dels ingressos finalistes i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. En el primer punt es descriu l’àmbit d’Empresa i Ocupació l’any 2014. S’identifiquen les competències de la Generalitat que actualment gestiona el Departament, es descriu l’estructura de l’agrupació departamental i quina ha estat la composició de la despesa. En el segon punt s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014, per a construir les sèries s’han tingut en compte els canvis competencials del departament, de tal manera que s’ha reconstruït, en la mesura que les dades disponibles ho permeten, la despesa homogènia des de 2003 fins a 2014. En el tercer punt es mostra l’evolució de les transferències finalistes d’altres administracions i que també són un condicionant de l’evolució de la despesa. En el quart punt es descriu l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i s’explica quines són les mesures més rellevants aplicades per aquestes. Finalment, en el cinquè punt, es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi, 2003-2010 i 2010-2014, i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet per la Generalitat en l’àmbit d’Empresa i Ocupació des de l’exercici 2011 al 2014. 373 Monografies. 20 2016 13.1. Descripció de l’àmbit d’Empresa i Ocupació l’any 2014 Les competències El Departament d’Empresa i Ocupació és el principal òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya en la presa de decisions en les competències que es detallen als articles 121, 123, 124, 125, 133, 139, 155, 158, 170 i 171 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tot seguit es descriuen les competències exclusives, compartides i executives de la Generalitat en els àmbits d’actuació del Departament. La Generalitat té competències exclusives en: a) Comerç i fires: en la regulació i ordenació de l’activitat firal no internacional que inclou la regulació dels horaris comercials, la classificació i planificació territorial de tot tipus d’establiments comercials i la regulació de totes les modalitats de venda i comerç. b) Consum: en la defensa dels drets de consumidors i usuaris i en la regulació i foment de les associacions que es creïn així com els òrgans competents en aquesta matèria. També en la formació en aquest àmbit. c) Cooperatives i economia social: en el foment del moviment cooperatiu, en l’organització i el funcionament de les cooperatives i, en el foment i l’ordenació de l’economia social. d) Corporacions de dret públic i professions titulades: en la regulació de la organització interna, la creació i atribució de funcions i la tutela administrativa, entre d’altres, dels col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic. En l’exercici de les professions titulades, que inclou la determinació dels requisits i les condicions en què s’exerceixen i la regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars. e) Indústria: en l’ordenació dels sectors i processos industrials, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials amb impacte en la seguretat o salut de les persones. f) Artesania g) Turisme: en l’ordenació i planificació del sector turístic, la promoció internacional i la regulació i classificació de les empreses 374 Monografies. 20 2016 i els establiments turístics. També participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya La Generalitat té competències compartides amb l’Estat en: a) Corporacions de dret públic: en la definició de les corporacions de dret públic, en els requisits per a crear-ne i ser-ne membre. b) Energia: en la regulació de les activitats de producció, emmagatzematge, transport i distribució de l’energia, en l’atorgament d’autoritzacions i en la inspecció i control de les instal·lacions. També en les actuacions de foment i gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. c) Mines: en la regulació del sector i del règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els seus recursos i de les activitats extractives que se’n derivin si estan en territori català. d) Indústria: en la planificació del sector en el marc de la planificació general de l'economia. La Generalitat té competències executives en: a) Comerç i fires: en la gestió, promoció i coordinació de les activitats sobre comerç i fires que inclou l’activitat inspectora i l’autorització i declaració de fira internacional. b) Control metrològic i contrastació de metalls c) Propietat industrial: en l'establiment i la regulació d'un registre de drets de propietat industrial coordinat amb el de l’Estat i, la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector industrial. d) Treball i relacions laborals: en les polítiques actives d’ocupació (tant la formació com la gestió de les subvencions). En la intermediació laboral, en la negociació col·lectiva i el registre de convenis col·lectius de treball i en la prevenció de riscs laborals i seguretat i salut en el treball. En l’establiment dels serveis mínims de vagues que tenen lloc al territori català i la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social. e) Comunicacions electròniques: en la promoció d’un conjunt mínim de serveis d’accés universals, en la promoció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora, en la resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixen múltiplex la cobertura de les quals 375 Monografies. 20 2016 no traspassi el territori de Catalunya, la gestió i el registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplex. Pel que fa la innovació la Generalitat col·labora amb l’Estat en la fixació de les polítiques que afectin a aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d'àmbit estatal del sector de l'energia que afecta el territori de Catalunya. Pel que fa a les telecomunicacions, la Generalitat s’encarrega de les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la normativa bàsica estatal. El Departament d’Empresa i Ocupació es crea l’any 2010 fruit de l’organització institucional derivada de les eleccions al Parlament de Catalunya de 28 de novembre, i manté el seu àmbit competencial fins a l’actualitat. Però, entre 2003 i 2010, les actuals competències estaven distribuïdes en diferents departaments. Els fets que han marcat els canvis en les atribucions de competències han estat la remodelació del Govern de maig de 2006, les eleccions de novembre de 2006 i de novembre de 2010. 376 Les competències en ocupació, relacions laborals, inspecció del treball, economia cooperativa: De 2003 a 2006 estan atribuïdes al Departament de Treball i Indústria. A partir de l’any 2007 les assumeix el Departament de Treball fins a l’any 2010. Les competències d’indústria i seguretat industrial: de 2003 a 2006 estan atribuïdes al Departament de Treball i Indústria. A partir de 2007 s’integren al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa fins a l’any 2010. Les competències de comerç interior i artesania, turisme i internacionalització de l’empresa catalana: L’any 2003 estan atribuïdes al Departament de Treball Indústria. A partir de 2004 i fins a maig de 2006 s’atribueixen al Departament de Comerç, Turisme i Consum. El maig de 2006 es suprimeix el Departament de Comerç, Turisme i Consum i aquestes competències les assumeix el Departament d’Economia i a partir de 2007 són assumides pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa fins a l’any 2010. Les competències en consum: L’any 2003 aquesta competència està atribuïda al Departament de Treball Indústria. A partir de 2004 i fins a l’any 2007 les desenvolupa el Departament de Comerç, Turisme i Consum. L’any 2007 es suprimeix el Departament de Monografies. 20 2016 Comerç, Turisme i Consum i l’assumeix el Departament d’Economia i Finances fins a l’any 2010. La competència en innovació: L’any 2003 aquesta competència està atribuïda al Departament de Treball i Indústria. A partir de 2004 i fins a l’any 2007 s’atribueix al Departament de Treball. Amb les eleccions de l’any 2007 és assumida pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa fins a l’any 2010. Les competències en energia i mines: De 2003 a 2006 aquesta competència està atribuïda al Departament de Treball i Indústria. L’any 2007 l’assumeix el Departament d’Economia i Finances fins a l’any 2010. La competència en telecomunicacions i societat de la informació: De 2003 a 2006 aquesta competència la té atribuïda el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El maig de 2006, amb la remodelació del Govern, es suprimeix aquest Departament i aquestes competències s’integren al Departament de Presidència. Entre 2007 i 2010 s’atribueix al Departament de Governació i Administracions Públiques. Les entitats L’any 2014 estan adscrites al Departament d’Empresa i Ocupació 13 entitats del sector públic de la Generalitat: Dues entitats autònomes administratives: l’Agència Catalana del Consum i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) Cinc entitats de dret públic: el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), L’Institut Català de l’Energia (ICAEN), l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACCIÓ), l’Agència Catalana de Turisme i el Consell de Treball Econòmic i Social (CETESC), Dues societats mercantils: Circuits de Catalunya, SL, Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) Dos consorcis: Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya Dues fundacions: Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya Composició de la despesa El Departament d’Empresa i Ocupació gestiona les actuacions i serveis de promoció de l’ocupació a través del Servei d’Ocupació de Catalunya. L’any 2014 el departament ha gestionat 847 milions dels quals 253 s’han transferit al SOC. Atesa la importància de les polítiques ocupacionals en el conjunt de la despesa d’Empresa i Ocupació i per no perdre de vista el destí final dels recursos, s’ha considerat adient 377 Monografies. 20 2016 tractar la informació consolidada del Departament i el SOC. En endavant es parlarà de despesa d’Empresa i Ocupació per a referir-nos a la despesa consolidada del Departament i el SOC. L’any 2014 l’àmbit d’Empresa i Ocupació té 2.903 dotacions de personal estructural (1.646 del Departament i 1.257 del SOC). En termes consolidats la despesa d’aquest any ascendeix fins als 847 milions42, que s’han destinat als programes següents: el 54,4% en polítiques d’ocupació, entre igualtat, qualitat i integració laboral (235 milions) i ocupabilitat (226 milions), el 23,1% en administració i serveis generals, el 8,1% en comerç, turisme i artesania43, el 6,4% en indústria, principalment en accions de suport a la indústria, i el 8,1% restant en la resta de polítiques del departament: Empresa (22 milions), Innovació (21 milions), Telecomunicacions (12 milions) i Energia i Mines (7 milions) i consum (6 milions). Gràfic 13.1. Composició de la despesa per programes 2014. EMO Ocupació, 461 MEUR, 54,4% Serveis generals, 195 MEUR, 23,1% Comerç, turisme i artesania, 68 MEUR, 8,1% Indústria, 54 MEUR, 6,4% Altres, 68 MEUR, 8,1% Font: Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina: el 58,7% són transferències corrents, el 16,7% són despeses corrents de béns i serveis, el 12,5% remuneracions de personal, 42 Aquesta despesa és inferior a l’execució del Departament perquè el SOC només ha gastat 226 milions dels 253 milions que li ha transferit el Departament. Inclou la participació dels ens locals en els ingressos de l’impost sobre estades en establiments turístics, que durant el 2013 (11 milions) i el 2014 (14 milions) es gestionen a través d’una fons no departamental de la Generalitat. 43 378 Monografies. 20 2016 el 7,4% aportacions de capital i préstecs, i la resta són inversions (0,5%) i transferències de capital (4,1%) Gràfic 13.2. Composició de la despesa per capítols 2014. EMO Remuneracions del personal, 106 MEUR, 12,5% Despeses corrents de béns i serveis, 142 MEUR, 16,7% Transferències corrents, 497 MEUR, 58,7% Inversions reals, 5 MEUR, 0,5% Transferències de capital, 34 MEUR, 4,1% Aportacions de capital, 63 MEUR, 7,4% Font: Generalitat de Catalunya. L’estructura de la despesa en què el 62,8% es destina a transferències i el 29,2% són despeses d’estructura indica que l’activitat principal d’Empresa i Ocupació és subvencionadora. 13.2. Evolució de la despesa Entre 2003 i 2014, la despesa d’Empresa i Ocupació ha augmentat un 74%, passant dels 487 milions de 2003 als 847 milions de 2014, sent el 2009 l’any en què la despesa és més elevada amb 1.397 milions d’euros. Una part de la despesa es finança amb recursos finalistes d’altres administracions bàsicament de l’Estat i la Unió Europea a través del Fons Social Europeu. L’evolució d’aquests ingressos, que es tracta a l’apartat 13.3, també condicionarà l’evolució de la despesa. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa pràcticament es multiplica per tres fins als 1.371 milions de 2010. A partir de 2010 la despesa d’Empresa i Ocupació es comença a ajustar, el primer any molt lleugerament, i a partir de 2012 i 2013 de manera més severa, de tal manera que des de 2010 a 2014 la reducció de despesa és de 524 milions, tal i com es veurà més endavant més de la meitat de la caiguda es pot explicar per la reducció dels ingressos finalistes que s’han rebut de l’Estat i la Unió Europea. 379 Monografies. 20 2016 Gràfic 13.3. Evolució de la despesa. EMO 1.600 0,80 1.400 0,70 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 13.1. Evolució de la despesa. EMO 2003 MEUR 487 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,32 2004 747 260 53,4 0,46 2005 768 21 2,8 0,44 2006 920 152 19,8 0,48 2007 901 -19 -2,1 0,44 2008 1.187 286 31,7 0,57 2009 1.397 210 17,7 0,69 2010 1.371 -26 -1,9 0,67 2011 1.276 -95 -6,9 0,64 2012 727 -548 -43,0 0,37 2013 677 -50 -6,9 0,35 2014 847 170 25,0 0,43 2003-2010 - 884 181,6 - 2010-2014 - -524 -38,2 - 2003-2014 - 360 74,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En termes nominals, la despesa per habitant ha passat de 73 euros per habitant l’any 2003 a 113 euros per habitant l’any 2014, que en termes reals indica un increment del 19,5%. 380 Monografies. 20 2016 2014 Gràfic 13.4. Despesa total per habitant. EMO 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Quadre 13.2. Despesa total per habitant. EMO (EUR per habitant) Nominal Real 2003 73 73 2004 110 106 2005 110 102 2006 129 116 2007 125 108 2008 161 137 2009 187 157 2010 182 149 2011 169 134 2012 96 74 2013 90 69 2014 113 87 % de variació 2003-2010 151 105 % de variació 2010-2014 -38 -42 % de variació 2003-2014 55 20 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. En els següents apartats es descriuran les principals partides que determinen aquesta evolució. 13.2.1. Remuneracions del personal La despesa en remuneracions de personal inclou la despesa del personal del Departament i del SOC, així com del personal finançat amb ingressos finalistes de l’Estat. 381 Monografies. 20 2016 2013 2014 L’any 2014 Empresa i Ocupació destina 106 milions a les retribucions del seu personal, per volum de recursos aquesta és la tercera despesa d’aquest àmbit. Entre 2003 i 2010 les despeses de personal han incrementat en 79 milions, passant dels 75 milions de 2003 als 154 milions de 2010. Durant aquest primer període la despesa de personal creix cada any. Gràfic 13.5. Remuneracions del personal. EMO 0,09 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0,08 0,07 0,06 0,05 0,04 0,03 0,02 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant aquests anys la variació de la despesa s’explica principalment per l’evolució del personal del SOC. Aquesta entitat neix el 2004 i té una fase de creixement degut al seu desplegament i al volum creixent de recursos que gestiona, principalment els procedents d’altres administracions, que en part també es destinen a contractar personal (orientadors laborals i experts docents). L’evolució de la despesa durant la consolidació s’explica per les mesures transversals en matèria de personal i per altres factors. L’any 2010 s’integra al departament el personal de la Inspecció del Treball (293 treballadors), fet que explica perquè tot i la reducció del 5% de les retribucions a partir de juny, la despesa creix en 13 milions d’euros. L’any 2013 l’Administració General de l’Estat (AGE) redueix de forma 382 Monografies. 20 2016 2014 dràstica els recursos finalistes per a polítiques d’ocupació, aquesta reducció afecta a la contractació d’orientadors laborals i experts docents44 i explica que la reducció de despesa d’aquest any (-17 milions) sigui superior a la que es deriva de les recurrències de la supressió de la paga extraordinària. En conjunt, entre 2003 i 2014, les despeses de personal d’Empresa i Ocupació han augmentat en 31 milions. Quadre 13.3. Remuneracions del personal. EMO 2003 MEUR 75 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,05 2004 89 14 18,5 0,05 2005 104 15 17,0 0,06 2006 108 3 3,1 0,06 2007 116 8 7,6 0,06 2008 125 9 8,2 0,06 2009 141 15 12,1 0,07 2010 154 13 9,6 0,08 2011 144 -10 -6,6 0,07 2012 124 -19 -13,5 0,06 2013 107 -17 -13,7 0,06 2014 106 -1 -1,1 0,05 2003-2010 - 79 104,4 - 2010-2014 - -48 -31,0 - 2003-2014 - 31 41,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 13.2.2. Despeses corrents de béns i serveis Les despeses corrents de béns i serveis inclouen bàsicament les La Generalitat rep ingressos finalistes de l’AGE per a contractar orientadors laborals i experts docents. En ambdós casos es tracta de personal amb contracte temporal que no forma part de la plantilla del SOC. El contracte dels orientadors laborals pot ser anual, semestral o trimestral i els experts docents es contracten per hores per a impartir formació ocupacional. La reducció d’ingressos finalistes de 2012 es va traduir en la reducció de 292 orientadors laborals, així com en una reducció de la despesa destinada a pagar els experts docents. 44 383 Monografies. 20 2016 despeses de funcionament, com els lloguers d’edificis i les oficines de treball, el pagament dels subministraments i la compra de serveis tecnològics al CTTI. L’any 2014 es destinen 142 milions a finançar les despeses corrents de béns i serveis, per volum de recursos és la segona despesa d’aquest àmbit. L’elevat import de 2014, s’explica perquè aquest exercici, en el marc del nou model de gestió de les TIC, el Departament d’Empresa i Ocupació centralitza la compra de serveis tecnològics de tot el sector públic de la Generalitat al CTTI en Governança i Connectivitat45. Si no es té en compte aquesta compra de serveis al CTTI, la despesa corrent en béns i serveis mostra reduccions durant tot el procés de consolidació fiscal i s’ha situat a nivells similars als de principi del període. Gràfic 13.6. Despeses corrents de béns i serveis. EMO 160 140 120 100 80 60 40 20 0,08 0,07 0,06 0,05 0,04 0,03 0,02 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010 aquestes despeses han augmentat en 51 milions, passant dels 38 milions de 2003 als 90 milions de 2010. A partir de 2010 les despeses corrents en béns i serveis es redueixen cada any, fins el 2014. Sense l’efecte de la compra de serveis al CTTI d’altres departaments aquestes despeses entre 2010 i 2014 es redueixen en 27 Abans de 2014 cada Departament i entitat comprava directament al CTTI els serveis de Governança i Connectivitat. Durant el 2014 els departaments transfereixen a l’EMO els recursos per a aquesta compra de serveis, en total el pressupost del Departament es modifica en 79 milions d’euros i la despesa de Governnça i Connectivitat d’aquest any ascendeix fins als 88 milions. 45 384 Monografies. 20 2016 2014 milions d’euros. Durant la consolidació fiscal s’han emprès mesures destinades a reduir al màxim les despeses corrents de béns i serveis. Atès que les principals despeses són en subministraments i lloguers i, hi ha un escàs marge de maniobra, les mesures s’han centrat en renegociar els contractes de lloguers d’edificis i oficines de treball i en centralitzar els contractes de subministraments. Quadre 13.4. Despeses corrents de béns i serveis. EMO 2003 MEUR 38 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 41 2 6,2 0,03 2005 55 14 34,1 0,03 2006 67 13 22,9 0,04 2007 70 3 4,3 0,03 2008 84 14 20,0 0,04 2009 79 -5 -6,0 0,04 2010 90 10 13,0 0,04 2011 76 -14 -15,3 0,04 2012 66 -10 -13,4 0,03 2013 58 -8 -11,7 0,03 2014 142 84 144,6 0,07 2003-2010 - 51 132,8 - 2010-2014 - 52 58,4 - 2003-2014 - 103 268,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 13.2.3. Les transferències corrents Aquesta despesa inclou les transferències corrents que dur a terme el SOC en el desenvolupament de la seva activitat, la Renda Mínima d’Inserció, el finançament dels Centres Especials de Treball i també les transferències a entitats del sector públic i a tercers (que inclou, empreses privades, famílies i institucions sense finalitat de lucre). Hi ha transferències corrents que es financen amb ingressos finalistes de l’AGE i la UE, així l’evolució d’aquests recursos explica en bona part el comportament d’aquestes despeses. El 2014 el Departament i el SOC destinen 497 milions d’euros a transferències corrents, que representa el 58,7% de la despesa total d’aquest any. 385 Monografies. 20 2016 Gràfic 13.7. Transferències corrents. EMO 900 0,45 800 0,40 700 0,35 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 les transferències corrents han augmentat un 55,4% passant dels 320 milions de 2003 als 497 milions de 2014. L’evolució de la despesa mostra un primer període, entre 2003 i 2010, en què la despesa es més que duplica, arribant als 851 milions de 2010, seguit d’un segon període, el de la consolidació fiscal, en què la despesa es redueix un 41,6% fins als 497 milions d’euros de 2014. Quadre 13.5. Transferències corrents. EMO 2003 MEUR 320 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,21 2004 506 187 58,3 0,31 2005 479 -28 -5,5 0,27 2006 548 69 14,4 0,29 2007 521 -27 -4,8 0,26 2008 588 67 12,9 0,28 2009 733 145 24,6 0,36 2010 851 118 16,1 0,42 2011 761 -90 -10,5 0,38 2012 453 -308 -40,5 0,23 2013 431 -21 -4,7 0,22 2014 497 66 15,3 0,25 2003-2010 - 531 165,9 - 2010-2014 - -354 -41,6 - 2003-2014 - 177 55,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 386 Monografies. 20 2016 2014 Transferències corrents del SOC Aquesta despesa correspon a les actuacions del SOC que es desenvolupen en el marc de les polítiques actives d’ocupació i es financen en la seva major part a través dels ingressos finalistes de l’AGE procedents de la Conferència Sectorials d’Ocupació i Afers Laborals (CSOAL) i del Fons Social Europeu (FSE). Entre 2003 i 2014 aquesta despesa representa de mitjana el 50% de les transferències corrents d’Empresa i Ocupació, si bé, els darrers anys, el seu pes s’ha anat reduint en la mesura que s’han reduït els ingressos finalistes. L’any 2014 es destinen 150 milions a les transferències corrents del SOC, aquesta despesa representa el 18% de la despesa total. Gràfic 13.8. Transferències corrents SOC. EMO 500 0,25 450 400 0,20 350 300 0,15 250 0,10 200 150 100 0,05 50 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010 les transferències corrents del SOC han augmentat en 294 milions pel desplegament del Servei d’Ocupació de Catalunya però sobretot per l’augment dels ingressos finalistes per a polítiques d’ocupació que, durant aquests anys, augmenten en 198 milions. A partir de 2010 aquesta despesa es redueix un -68,1% fins als 150 milions de 2014, que representa una reducció de 321 milions d’euros i situa la despesa de 2014 a un nivell inferior al de 2003. De nou la reducció dels ingressos finalistes durant aquest període en són el principal motiu ja que s’han reduït en -271 milions (per a més informació veure l’apartat 13.5) 387 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 13.6. Transferències corrents SOC. EMO 2003 MEUR 177 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,12 2004 295 117 66,3 0,18 2005 285 -10 -3,3 0,16 2006 344 59 20,6 0,18 2007 315 -29 -8,5 0,15 2008 353 39 12,3 0,17 2009 396 43 12,2 0,20 2010 471 74 18,8 0,23 2011 348 -123 -26,0 0,17 2012 212 -136 -39,1 0,11 2013 112 -100 -47,3 0,06 2014 150 38 34,3 0,08 2003-2010 - 294 165,6 - 2010-2014 - -321 -68,1 - 2003-2014 - -27 -15,3 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Renda Mínima d’Inserció La Renda Mínima d’Inserció (en endavant, RMI) és un ajut de caràcter universal destinat a les persones amb greus dificultats econòmiques i socials i que té per objecte atendre les necessitats bàsiques per viure en societat i afavorir la seva inserció social i laboral. La gestió de la RMI es dur a terme a través d’una Comissió Interdepartamental que actua com a òrgan de direcció i coordina les funcions que desenvolupen el Departament d’Empresa i Ocupació, el de Benestar Social i Família, el Departament de Justícia i el d’Ensenyament. L’any 2014 la despesa de la RMI ha estat de 162 milions d’euros i el mes de desembre hi ha 68.559 persones que es beneficien d’aquesta prestació. La despesa de 2014 representa el 26,7% de la despesa total del Departament. 388 Monografies. 20 2016 Gràfic 13.9. Renda Mínima d'Inserció. EMO 200 35.000 180 30.000 160 25.000 140 120 20.000 100 15.000 80 60 10.000 40 5.000 20 0 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Expedients vigents Font: Generalitat de Catalunya i INE. Tal i com es pot veure en el gràfic 13.9 a partir de 2009, tant la despesa com el nombre d’expedients vigents, creix de forma significativa com a conseqüència de la crisi econòmica que s’inicia a finals de 2007 i els canvis normatius aplicats a la llei per millorar la cobertura de la prestació. Entre 2008 i 2010 el nombre d’expedients vigents de la RMI i la despesa es més que duplica. Concretament es passa dels 13.708 expedients vigents de 2008 als 30.284 de 2010 i d’una despesa de 77 milions d’euros a una de 161 milions. Aquest augment d’expedients vigents dels anys 2009 i 2010, s’explica perquè la RMI és la darrera prestació a la que pot accedir una persona una vegada ha esgotat la resta d’ajuts existents (estatals i autonòmics) fet que comporta cert retard entre l’inici de la crisi econòmica i el seu impacte en la prestació. D’altra banda, l’any 2010, en plena crisi econòmica i gràcies als recursos addicionals del model de finançament, el Govern de la Generalitat decideix modificar la RMI per tal de millorar la cobertura de la prestació46. Les mesures incloses van en la línia de reduir els terminis de valoració dels ingressos econòmics de la unitat familiar i les noves sol·licituds. El context econòmic i l’ampliació de la cobertura Decret Llei 1/2010, de 12 de gener, de modificació de la Llei 10/1997, de 3 de juliol de la renda mínima d’inserció. 46 389 Monografies. 20 2016 2014 de la prestació va donar lloc a un augment significatiu de la despesa que també s’observa el 2011. Però el juliol de 2011, el Govern de la Generalitat, atès el greu deteriorament de les finances públiques de la Generalitat, introdueix una sèrie de modificacions a la RMI per garantir que no es fa un ús fraudulent de l’ajut, retornar el nivell de cobertura anterior a 2010 i condicionar la despesa de la RMI a la dotació pressupostària47. Després del primer ajust inicial de despesa de l’any 2012, augmenta lleugerament el 2013 i el 2014 es recupera el nivell de despesa de 2010. Quadre 13.7. Renda Mínima d'Inserció. EMO 2003 MEUR 55 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,04 2004 60 5 9,6 0,04 2005 62 3 4,2 0,04 2006 65 2 3,4 0,03 2007 72 8 12,1 0,04 2008 77 5 6,6 0,04 2009 110 33 43,1 0,05 2010 161 50 45,5 0,08 2011 173 12 7,6 0,09 2012 130 -43 -24,8 0,07 2013 133 3 2,2 0,07 2014 162 29 22,0 0,08 2003-2010 - 106 194,2 - 2010-2014 - 1 0,9 - 2003-2014 - 107 196,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Finançament dels Centres Especials de Treball Els Centres Especials de Treball (en endavant CET) són empreses que tenen per finalitat oferir oportunitats laborals a aquelles persones amb discapacitat igual o superior a un 33%, i assegurar que reben els serveis de suport individualitzat i integral que necessiten a l’entorn laboral per poder desenvolupar la seva feina amb garanties de qualitat i L’anterior legislació establia que el Govern havia d’habilitar els crèdits oportuns als pressupostos per cobrir la despesa que pogués ocasionar la llei (DA 3a de la Llei 10/1997). 47 390 Monografies. 20 2016 amb un rendiment òptim. L'objectiu dels CET és productiu, com en qualsevol altra empresa, però la seva funció és social, ja que esdevenen un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari. Els CET poden tenir caràcter públic o privat, i poden ser creats per les Administracions Públiques directament o bé en col·laboració amb altres organismes, per entitats, o per persones físiques, jurídiques o comunitats de béns amb capacitat jurídica per ser empresaris. L’any 2014 a Catalunya hi ha 210 centres especials de treball que donen feina a més de 13.000 persones amb discapacitat. La normativa estableix que des de l’administració pública es finança el 50% del salari mínim interprofessional dels treballadors dels CET mitjançant els ingressos procedents de la CSOAL. Addicionalment, la Generalitat, en el marc de les polítiques d’igualtat i integració laboral, finança un 25% del salari mínim interprofessional dels CET. El DEMO convoca les subvencions per a finançar el salari d’aquests treballadors, tant la part estatal com de la comunitat autònoma, i una part es finança amb els recursos que per aquesta finalitat es fixen a la CSOAL i una altra amb els recursos propis de la Generalitat. A la pràctica, i atès que els fons de l’AGE per a finançar als CETS s’han anat reduint, la Generalitat, per tal d’evitar la destrucció de llocs de treball dels CET, ha fet front amb recursos propis a part de la despesa a finançar amb fons estatals. El gràfic 13.10 i el quadre 13.8 mostren l’evolució de la despesa dels CET. Entre 2003 i 2010 aquesta despesa ha augmentat en 30 milions, passant dels 39 milions de 2003 als 68 milions de 2010. L’any 2011 la despesa per a finançar els CET segueix augmentant i és a partir de 2012 que la despesa es redueix, situant-se l’any 2014 al voltant dels 61 milions. 391 Monografies. 20 2016 Gràfic 13.10. Evolució de la despesa en el finançament dels Centres Especials de Treball. EMO 90 0,05 80 0,04 70 0,04 60 0,03 50 0,03 40 0,02 30 0,02 20 0,01 10 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 % PIB 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Generalitat de Catalunya i INE. La reducció 2010-2014 de la despesa dels CET és inferior (-8 milions) a la reducció dels ingressos de l’AGE per a finançar-los (-10 milions) per l’aportació addicional que ha fet la Generalitat per a frenar la caiguda d’ingressos dels CET. Quadre 13.8. Evolució de la despesa en el finançament dels Centres Especials de Treball. EMO 2003 MEUR 39 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 44 5 13,7 0,03 2005 54 10 21,5 0,03 2006 54 0 0,2 0,03 2007 56 3 4,8 0,03 2008 56 0 0,0 0,03 2009 67 11 19,4 0,03 2010 68 1 1,8 0,03 2011 86 17 25,3 0,04 2012 67 -19 -21,7 0,03 2013 69 2 2,7 0,04 2014 61 -8 -11,6 0,03 2003-2010 - 30 76,3 - 2010-2014 - -8 -11,0 - 2003-2014 - 22 57,0 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 392 Monografies. 20 2016 2014 Altres transferències corrents S’inclou en aquest grup de despesa les transferències corrents a empreses privades, a altres institucions sense finalitat de lucre i a d’altres entitats dependents del Departament, com el Consorci del Comerç, l’Artesania i la Moda, a l’Agència Catalana del Turisme, a l’ICAEN, a l’Agència Catalana del Consum o ACCIÓ. L’any 2014 Empresa i Ocupació hi destina 124 milions que representa el 14,7% del conjunt de la despesa. Gràfic 13.11. Altres transferències corrents. EMO 180 0,09 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010 aquestes despeses augmenten en 102 milions, passant dels 49 milions de 2003 als 151 milions de 2010. L’any 2004 la despesa creix per la transferència a ACCIÓ i la reducció de despesa de 2005 s’explica per la menor transferència a aquesta entitat. A partir de 2008 aquesta despesa augmenta principalment per les transferències a empreses privades, com les destinades a potenciar el sector tèxtil, la promoció de l’ocupació autònoma, per a finançar les actuacions previstes en el Pla de desenvolupament turístics de Catalunya (PLADETUR). La despesa segueix creixent l’any 2009 fins al seu màxim de 159 milions i el 2010 es redueix lleugerament. L’any 2012 no es transfereixen recursos al Consorci de Comerç Moda i Artesania, a l’Agència Catalana de Turisme i a l’Agència Catalana del Consum i es transfereixen només 3 milions d’euros a ACCIÓ dels 32 milions d’euros previstos en pressupost inicial i, dels 33 milions transferits l’any anterior. Aquestes entitats l’any 2012 financen la seva activitat via romanents de tresoreria i per tant la caiguda de la seva 393 Monografies. 20 2016 2014 activitat no és tan severa. Addicionalment es redueixen els ajuts a empreses privades i a d’altres institucions sense finalitat de lucre. El resultat és una reducció del 71,6% d’aquestes transferències i forma part del paquet de mesures extraordinàries aprovades en el marc del 3er pla d’ajust. A partir de 2013, la despesa es recupera atès que es tornen a fer transferències a les entitats i es comencen a transferir a les administracions locals els recursos procedents de la seva participació en la recaptació de l’impost sobre estades en establiments turístics. En resum, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix un 17,9% fins als 124 milions de 2014. Atenent a la variació anual de la despesa, com s’ha vist, tot l’ajust es concentra el 2012 amb una reducció de -111 milions, si bé només un 28% d’aquest ajust es manté els anys següents. Quadre 13.9. Altres transferències corrents. EMO 2003 MEUR 49 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 108 59 118,6 0,07 2005 78 -30 -27,9 0,04 2006 86 8 10,1 0,05 2007 78 -8 -9,1 0,04 2008 102 24 30,5 0,05 2009 159 57 56,6 0,08 2010 151 -8 -4,9 0,07 2011 155 3 2,3 0,08 2012 44 -111 -71,6 0,02 2013 118 74 168,9 0,06 2014 124 6 5,3 0,06 2003-2010 - 102 206,2 - 2010-2014 - -27 -17,9 - 2003-2014 - 75 151,5 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 13.2.4. Inversions reals i transferències de capital En aquest bloc s’inclouen les despeses en inversió directa del departament i les transferències de capital a entitats entre d’altres, ACCIÓ, l’ICAEN i a l’Agència Catalana del Consum, i corporacions locals. 394 Monografies. 20 2016 Gràfic 13.12. Inversions reals i transferències de capital. EMO 200 0,10 180 0,09 160 0,08 140 0,07 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2014 Empresa i Ocupació destina 39 milions en operacions de capital, 5 milions en inversió i 34 milions en transferències de capital. Aquestes despeses representen el 4,6% del conjunt de la despesa. Entre 2003 i 2010 aquestes despeses augmenten en 94 milions, passant dels 35 als 129 milions d’euros, l’any 2009 s’assoleix l’import més elevat de despesa amb 177 milions. Durant el primer període destaquen els augments de despeses de 2004, que s’explica per la transferència de capital a ACCIÓ, entitat que es crea aquest any i de 2006 i 2009. La major despesa d’aquests dos anys respon a les transferències de capital a empreses que es van dur a terme en el marc de les actuacions de promoció industrial, algunes d’aquestes finançades amb fons europeus com per exemple la transferència a Fira 2000 el 2009. L’any 2007 la transferència de capital a l’ICAEN es redueix a més de la meitat, passant dels 14 milions de 2006 als 6 milions de 2007 principalment pels menors ingressos del conveni de l’ICAEN amb l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía en el marc de l’estratègia del Pla d’eficiència energètica de 2006. A partir de 2010 les operacions de capital s’han reduït quasi un 70% fins als 39 milions de 2014, assolint un nivell lleugerament superior al de 2003. Durant aquest període la despesa es redueix cada any fins el 2014 què augmenta en 8 milions. La reducció de despesa de 2010 s’explica perquè el Departament deixa 395 Monografies. 20 2016 2014 de fer inversió directa i redueix de forma significativa les transferències de capital a les corporacions locals i a ACCIÓ. L’any 2011 la despesa es redueix en 51 milions per una reducció de les transferències de capital a ACCIÓ, l’ICAEN i a l’Agència Catalana del Consum. Per últim, les reduccions de despesa de 2012 i 2013 s’expliquen per la reducció de les transferències de capital a les corporacions locals i a les empreses privades. Quadre 13.10. Inversions reals i transferències de capital. EMO 2003 MEUR 35 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,02 2004 94 59 171,1 0,06 2005 111 17 18,3 0,06 2006 152 41 37,2 0,08 2007 133 -20 -12,9 0,07 2008 141 8 5,9 0,07 2009 177 36 25,8 0,09 2010 129 -48 -27,0 0,06 2011 78 -51 -39,2 0,04 2012 33 -45 -57,7 0,02 2013 31 -3 -8,1 0,02 2014 39 8 27,4 0,02 2003-2010 - 94 272,6 - 2010-2014 - -90 -69,9 - 2003-2014 - 4 12,3 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 13.2.5. Aportacions de capital i préstecs El 2014 Empresa i Ocupació destina 63 milions d’euros a aportacions de capital i préstecs, aquesta despesa representa el 7,4% del conjunt de despesa d’aquest any. 396 Monografies. 20 2016 Aportacions de capital a entitats L’any 2014 Empresa i Ocupació destina 40 milions a realitzar aportacions a fons propis d’entitats del seu sector públic principalment a ACCIÓ i EPLICSA, aquesta despesa representa un 4,8% del conjunt de la seva despesa. Gràfic 13.13. Aportacions de capital. EMO 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 la despesa en aportacions de capital a entitats augmenta en 22 milions, passant dels 18 milions de 2003 als 40 milions de 2014. Aquesta despesa no segueix un patró homogeni en quan a la seva evolució ja que està molt vinculada al volum de recursos que s’han destinat a ACCIÓ i a EPLICSA cada any. L’augment de despesa de 2007 i 2008 s’explica per l’aportació a ACCIÓ de 42 i 103 milions d’euros respectivament. L’any 2009 l’aportació a aquest entitat és de 107 milions d’euros i es comencen a aportar recursos a EPLICSA (11 milions). El fet que Empresa i Ocupació comenci a fer aportacions a EPLICSA a partir de 2009 respon a què aquests anys es dona prioritat a les actuacions de suport a la industria per tal de contrarestar els greus efectes de la crisi econòmica en aquest sector i, aquesta entitat, actua com a instrument del Govern per a la participació accionarial en projectes de reconversió i reindustrialització d’empreses. El 2010 l’aportació a ACCIÓ es redueix fins els 8 milions i es destinen 17 milions a EPLICSA. L’any 2011, amb la creació d’ACCIÓ, la seva aportació ascendeix fins els 115 milions i s’aporten 71 milions d’euros a EPLICSA. 397 Monografies. 20 2016 2014 A partir d’aquest any es deixen de fer aportacions de capital a ACCIÓ, que passa a finançar-se només amb transferències corrents i de capital, i, tot i que es redueixen, es mantenen les aportacions a EPLICSA (32 milions el 2012, 26 milions el 2013 i 29 milions el 2014). Quadre 13.11. Aportacions de capital. EMO 2003 MEUR 18 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2004 16 -2 -13,4 0,01 2005 18 2 14,6 0,01 2006 14 -4 -20,7 0,01 2007 56 42 288,8 0,03 2008 119 63 111,7 0,06 2009 137 17 14,6 0,07 2010 45 -92 -67,1 0,02 2011 194 150 332,6 0,10 2012 43 -151 -77,9 0,02 2013 37 -6 -14,0 0,02 2014 40 3 8,1 0,02 2003-2010 - 27 144,6 - 2010-2014 - -5 -11,0 - 2003-2014 - 22 117,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Préstecs i altres despeses en actius financers Inclou la concessió de préstecs dins i fora del sector públic i altres despeses en actius financers com les finances constituïdes pel Departament amb entitats de crèdit a càrrec de tercers. L’any 2014 Empresa i Ocupació destina 23 milions en aquest tipus de despeses, que representen el 2,7% de la seva despesa. Tal i com s’observa en el gràfic 13.14, no és fins l’any 2008 que aquestes despeses prenen rellevància en els pressupostos d’Empresa i Ocupació. Així, entre 2004 i 2008 aquesta despesa és molt menor, inferior al milió d’euros tots els anys llevat de 2006 pel préstec de 30 milions a Fira 2000 i de 2007. A partir d’aquest any la despesa creix significativament, sent el 2008, 2009 i 2010 els anys en què la despesa és més elevada, coincidint amb les polítiques de préstecs al sector industrial, principalment de l’automòbil, del Departament. 398 Monografies. 20 2016 Gràfic 13.14. Préstecs i altres despeses en actius financers. EMO 140,00 0,07 120,00 0,06 100,00 0,05 80,00 0,04 60,00 0,03 40,00 0,02 20,00 0,01 0,00 0,00 2004 2005 MEUR % PIB 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’augment de despesa de l’any 2008 s’explica pel préstec de 97 milions al CTTI procedents del préstec rebut en el marc del Plan Avanza48. L’any 2009 la despesa és de 131 milions d’euros, i s’explica perquè la Generalitat aquest any destina 111 milions a dur a terme una política de préstecs per a finançar projectes d’inversió industrial que es consideren d’interès per al sector (50 milions a FICOSA Inversión, 28,3 milions al sector de l’automoció i 24,4 milions d’euros a projectes d’inversió industrial) i avalar projectes de petites i mitjanes empreses industrials (8,1 milions). Cal situar aquesta política en el marc de la crisi econòmica iniciada a finals de l’any 2007, que va tenir un gran impacte en el sector industrial català amb una forta caiguda de la inversió industrial i la producció, i que s’agreuja pel fet que aquest sector està integrat per un elevat nombre de petites i mitjanes empreses amb més dificultat per accedir al crèdit. L’any 2010 la Generalitat manté les línies de préstecs al sector industrial (26 milions a projectes de transformació estructural del sector industrial, 43,1 milions al sector de l’automoció i 18 milions a la inversió de projectes de producció industrial) i estableix línies de El Plan Avanza i el Plan Avanza 2 van ser les estratègies del Govern de l’Estat en matèria de Telecomunicacions i Societat de la Informació des de 2005 i fins a febrer de 2013, moment en què entra en funcionament la nova estratègia Agenda Digital para España. 48 399 Monografies. 20 2016 2014 préstecs per a PIMES turístiques (6 milions), per a emprenedors amb projectes d’inversió i circulant (4 milions) i per a formació ocupacional a través del SOC (2,4 milions). A partir d’aquest any la despesa en préstecs i altres actius financers es redueix un -77,7% fins als 23 milions de 2014. La necessitat de consolidació porta a fer un ajust molt considerable l’any 2011, que continua l’any 2012 i situa el volum de préstecs en 8 milions d’euros que es destinen a la línia de préstecs I+I i a la Línia de préstecs Autònoms i Comerços. Aquestes dues línies es mantenen els anys 2013 i 2014. Quadre 13.12. Préstecs i altres despeses en actius financers. EMO 2004 MEUR 0,4 Variació (MEUR) 0,4 Variació (%) - % del PIB 0,0003 2005 0,4 0,0 -5,7 0,0002 2006 31,0 30,6 ns 0,0163 2007 4,8 -26,2 ns 0,0024 2008 129,0 124,2 ns 0,0617 2009 130,8 1,7 1,4 0,0647 2010 102,1 -28,7 -21,9 0,0502 2011 21,7 -80,5 -78,8 0,0108 2012 8,1 -13,5 -62,4 0,0042 2013 12,9 4,8 58,7 0,0067 2014 22,8 9,8 76,1 0,0116 2003-2010 - 102,1 ns - 2010-2014 - -79,4 -77,7 - 2003-2014 - 22,8 ns - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 400 Monografies. 20 2016 13.3. Els ingressos finalistes d’altres administracions públiques En aquest apartat s’analitza l’evolució dels ingressos finalistes procedents de l’Estat i de la Comissió Europea per a programes i actuacions de l’àmbit d’Empresa i Ocupació. L’any 2014 Empresa i Ocupació ha rebut 228 milions en ingressos finalistes d’altres administracions, xifra que representa el 27% de la seva despesa, per a finançar: Les actuacions d’ocupació: 180 milions de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Afers laborals (CSOAL) El control de la inspecció del treball: 48 milions per a finançar el Control de la Inspecció del treball Per a l’ICAEN: 1 milió del Consell de Seguretat Nuclear Entre 2003 i 2014 Empresa i Ocupació ha rebut 4.512 milions entre ingressos de l’AGE (4.120 milions) i del Fons Social Europeu (392 milions). El 90% dels recursos s’han rebut per a finançar les polítiques de foment a l’ocupació, un 9% per a finançar el control de la Inspecció del Treball i l’1% restant per a finançar actuacions d’energia i mines i dels àmbits de comerç i turisme. Grafic 13.15. Evolució dels ingressos finalistes procedents d'altres administracions. EMO 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 0,00 -100 FSE AGE % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Pel que fa als ingressos de l’Estat l’any 2003 es reben 229 milions i incrementen cada any fins assolir els 506 milions l’any 2009 i els 508 milions l’any 2011, a partir de 2012, l’AGE en el marc de les actuacions que du a terme per a contenir la seva despesa, redueix un 57,8% els 401 2014 Monografies. 20 2016 fons procedents de la CSOAL. Concretament entre 2011 i 2012 Catalunya deixa de rebre 265 milions per a polítiques actives d’ocupació, aquesta reducció dels ingressos finalistes de l’AGE es consolida els anys 2013 i 2014, quan els ingressos de la CSOAL es mantenen a un nivell similar als de 2012 i es tradueix en una reducció creixent de la despesa del SOC, per tal d’ajustar la seva activitat al seu nou nivell d’ingressos. Quadre 13.13. Composició ingressos finalistes d'altres administracions públiques. EMO (MEUR) 2003 AGE 229 FSE 28 Total 258 2004 209 59 268 2005 320 59 379 2006 353 29 382 2007 355 70 425 2008 421 68 489 2009 506 33 539 2010 488 27 516 2011 508 0 508 2012 246 55 301 2013 255 -36 219 2014 228 0 228 2003-2010 259 -1 258,0 2010-2014 -260 -27 -287,6 2003-2014 -1 -28 -29,6 Font: Generalitat de Catalunya i INE. Pel que fa als ingressos del Fons Social Europeu els recursos arriben en funció de la despesa certificada, però l’any 2011 la Comissió Europea realitza una auditoria dels sistemes de gestió i control dels fons socials europeus i suspèn temporalment els pagaments a la Generalitat d’aquests recursos. Aquesta suspensió es tradueix en una menor activitat el 2011 i els anys següents, atès el lapse temporal que hi ha entre la liquidació dels ingressos i la comptabilització de la despesa. L’any 2013 la Generalitat ha de retornar a la Comissió Europea 36 milions, en el marc de l’auditoria realitzada el 2011. En conjunt entre 2010 i 2014 Empresa i Ocupació ha deixat de rebre 288 milions de l’AGE i la Unió Europea que explica el 55% de la reducció de la despesa total del Departament. 402 Monografies. 20 2016 Quadre 13.14. Ingressos finalistes d'altres administracions públiques. EMO 2003 MEUR 258 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,17 2004 268 10 3,9 0,16 2005 379 111 41,5 0,22 2006 382 3 0,9 0,20 2007 425 43 11,2 0,21 2008 489 65 15,2 0,23 2009 539 50 10,1 0,27 2010 516 -23 -4,4 0,25 2011 508 -7 -1,4 0,25 2012 301 -207 -40,8 0,15 2013 219 -82 -27,2 0,11 2014 228 9 4,0 0,12 2003-2010 - 258 100,2 - 2010-2014 - -288 -55,8 - 2003-2014 - -30 -11,5 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 13.4. El resultat SEC de les entitats d’Empresa i Ocupació En aquest apartat s’analitza l’evolució del resultat no financer de les entitats que cada any han estat adscrites al Departament d’Empresa i Ocupació d’acord amb el sistema europeu de comptes (en endavant, entitats APSEC), el resultat de les quals computa en el càlcul del dèficit de la Generalitat. L’any 2014 Empresa i Ocupació té adscrites 14 entitats que contribueixen amb el seu resultat al dèficit de la Generalitat de Catalunya. Aquest llistat inclou totes les entitats del sector públic excepte el Consorci de Formació Contínua de Catalunya i la Societat Mercantil Circuits de Catalunya, SL, i s’afegeixen el Consorci Institut Català del Suro, la Fundació Privada del Foment de la Societat del Coneixement i la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation que tot i no ser del sector públic de la Generalitat, han estat classificades com a entitats APSEC. Atès que en la monografia s’ha consolidat la despesa del Departament d’Empresa i Ocupació i el Servei d’Ocupació de Catalunya, en aquest apartat s’exclou la contribució al dèficit del SOC. 403 Monografies. 20 2016 Gràfic 13.16. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. EMO 40 20 0 -20 -40 -60 -80 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Tal i com es pot veure al gràfic 13.16, el resultat de les entitats ha passat d’un dèficit de 73 milions l’any 2010 a un dèficit de 8 milions l’any 2014. Aquesta reducció en el dèficit de les entitats d’Empresa i Ocupació s’explica pel conjunt de mesures que s’han aplicat a les empreses encaminades a racionalitzar i simplificar el sector públic i obtenir guanys d’eficiència, com la fusió de CIDEM i COPCA en ACCIÓ. El dèficit en termes SEC de l’any 2010 s’explica pel resultat del CTTI, amb un dèficit de 50 milions, i d’ACCIÓ, amb un de 32 milions. L’any 2011 es produeix una millora generalitzada del resultat de totes les entitats, si bé destaca el superàvit d’ACCIÓ49 (90 milions d’euros). El dèficit de l’any 2012 s’explica per les entitats que van finançar la seva activitat amb incorporació de romanents de tresoreria en comptes de la fer-ho amb les transferències i aportacions del Departament que, com s’ha vist als apartats anteriors, es van reduir considerablement aquest exercici. L’any 2013 les entitats presenten en conjunt un superàvit de 24 milions, que s’explica per una millora en el resultat d’ACCIÓ i pels superàvits de l’ICAEN, EPLICSA i Circuits de Catalunya, SL. Finalment, l’any 2014 les entitats d’aquest àmbit tanquen amb un L’any any 2011 es fusionen el CIDEM i el COPCA i es crea ACCIÓ, aquest mateix any l’entitat rep 158 milions de finançament del Departament, que contribueixen a millorar el resultat de l’entitat. 49 404 Monografies. 20 2016 dèficit de només 8 milions, de manera que s’observa una millora del resultat en el conjunt del període de 65 milions d’euros i en termes acumulats de 298 milions, contribuint de manera positiva a la consolidació fiscal. Quadre 13.15. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. EMO 2010 MEUR -73 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 21 95 -128,8 2012 -32 -54 -252,9 2013 24 56 -173,6 2014 -8 -32 -134,6 2010-2014 - 65 -88,8 2010-2014 acumulat - 298 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 13.5. Principals variacions de la despesa en l’àmbit d’Empresa i Ocupació i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal En el període 2003 i 2010 la despesa d’Empresa i Ocupació pràcticament es triplica, amb un augment de 884 milions d’euros, que representa el 7% de l’increment de despesa de tots els departaments de la Generalitat. Els principals augments de despesa s’han produït a: 405 Les transferències corrents expliquen el 60% de l’increment d’aquest període. L’augment més gran és en les transferències del SOC per a polítiques actives d’ocupació, directament relacionat amb l’evolució dels ingressos finalistes de l’AGE durant aquest període. Una altra despesa que augmenta significativament és la Renda Mínima d’Inserció. Les operacions de capital expliquen un 11% de l’increment de despesa. Els augments més importants són en les transferències de capital a empreses privades en el marc de les actuacions de promoció industrial. Els préstecs i fiances constituïdes expliquen un 15% de l’increment de despesa. Durant aquest període es destinen al voltant de 300 milions d’euros en tres anys a línies de préstecs i avals dirigides, principalment, al sector industrial i a les pimes. Les remuneracions de personal expliquen un 9% de l’increment i han augmentat per la creació del SOC, que comporta un creixement en la plantilla. Monografies. 20 2016 Quadre 13.16. Principals variacions de la despesa. EMO 2003-2010 MEUR % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex Remuneracions del personal 79 104 9 -48 -31 9 31 41 9 Despeses corrents de béns i serveis 51 133 6 52 58 -10 103 269 29 531 166 60 -354 -42 68 177 55 49 Transferències del SOC 294 166 33 -321 -68 61 -27 -15 -8 Renda Mínima d'Inserció 106 194 12 1 1 0 107 197 30 30 76 3 -8 -11 1 22 57 6 102 206 12 -27 -18 5 75 152 21 661 152 75 -349 -32 67 312 72 86 94 273 11 -90 -70 17 4 12 1 129 702 15 -84 -57 16 44 242 12 27 145 3 -5 -11 1 22 118 6 102 - 12 -79 -78 15 23 - 6 884 182 100 -524 -38 100 360 74 100 Transferències corrents Finançament CET Altres Subtotal de despesa corrent Inversions reals i transferències de capital Aportacions de capital i préstecs Aportacions de capital Préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Durant la consolidació fiscal, entre 2010 i 2014, la despesa es redueix en 524 milions d’euros, que representa el 60% de l’augment de despesa del període anterior i un 10% de l’ajust de la despesa departamental. L’evolució de les despeses durant aquest període s’explica per: 406 Les transferències corrents del SOC expliquen un 61% de l’ajust de despesa. Aquestes despeses es redueixen en 321 milions d’euros en gran part per la reducció dels ingressos finalistes de l’AGE, que s’han reduït en 244 milions i, de la comissió europea, amb una reducció de 27 milions d’euros. Les operacions de capital expliquen un 10,5% de l’ajust de despesa. Principalment per la reducció de les transferències de capital a les entitats del sector públic i a empreses i institucions sense finalitat de lucre, que s’han reduït en 81 milions i han situat aquesta despesa a un nivell lleugerament superior al de 2003. Els préstecs i altres despeses financeres expliquen un 15% de l’ajust. Durant la consolidació fiscal s’han deixat de gastar 79 milions d’euros en préstecs i avals, deixant de fer la majoria de línies de préstecs i avals desenvolupades en el període anterior. Les remuneracions de personal expliquen un 9% de l’ajust de despesa per l’aplicació de les mesures transversals en matèria de personal aplicades durant la consolidació. Les despeses corrents de béns i serveis expliquen un -10% de l’ajust. L’augment d’aquestes despeses en 52 milions s’expliquen per la Monografies. 20 2016 compra de serveis tecnològics al CTTI, ja que la resta de despeses corrents en béns i serveis es redueixen en 27 milions d’euros. La despesa en la Renda Mínima d’Inserció té un volum de recursos lleugerament superior al de 2010. En resum, entre 2003 i 2014 la despesa d’Empresa i Ocupació ha augmentat en 360 milions d’euros que representa un augment de la despesa del 74% i explica un 5% de l’increment de la despesa departamental en aquest període. Les principals variacions són: Les transferències corrents expliquen el 49% de l’increment de despesa. Les que han augmentat més són la RMI amb 107 milions, les transferències corrents a empreses privades i del sector públic i a famílies amb 75 milions d’euros i el finançament dels Centres Especials de Treball amb 22 milions d’euros. Les despeses corrents de béns i serveis expliquen el 29% de l’augment de despesa principalment per la compra de serveis tecnològics al CTTI. Les remuneracions de personal expliquen un 9% de l’increment de despesa. Aquestes despeses han crescut per la creació del SOC i les noves competències en Inspecció del Treball. Les aportacions de capital expliquen un 12% de l’augment de la despesa i s’explica per l’evolució de les aportacions a EPLICSA i al CTTI i de la despesa en préstecs i finances constituïdes. Les despeses de capital expliquen un 1% de l’increment de despesa. Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat En termes acumulats des de 2010, l’ajust de despesa durant la consolidació fiscal ha estat de 1.956 milions d’euros, l’ajust més intens es produeix l’any 2012 per les mesures aplicades al llarg d’aquest any. Tal i com es pot veure en el gràfic 13.17, l’any 2012 es redueixen totes les despeses d’Empresa i Ocupació, si bé l’ajust més gran es concentra en les transferències corrents i les aportacions de capital i préstecs. En resum, entre els exercicis 2011 i 2014, les polítiques d’Empresa i Ocupació han contribuït a la consolidació fiscal amb una reducció acumulada de despesa de 1.956 milions i les entitats adscrites al departament han millorat el resultat de la Generalitat, en termes acumulats, en 298 milions d’euros. En conjunt la contribució a la consolidació fiscal ha estat de 2.254 milions d’euros 407 Monografies. 20 2016 Gràfic 13.17. Composició de les variacions 2010-2014. EMO (MEUR) 400 200 0 2011 2012 2013 2014 -200 -400 -600 Aportacions de capital i préstecs Transferències corrents Remuneracions del personal Inversions reals i transferències de capital Despeses corrents de béns i serveis Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 13.17. Evolució de la despesa. EMO (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 75 154 144 124 107 106 Despeses corrents de béns i serveis 38 90 76 66 58 142 320 851 761 453 431 497 Transferències del SOC 177 471 348 212 112 150 Renda Mínima d'Inserció 55 161 173 130 133 162 Finançament CET 39 68 86 67 69 61 Altres 49 151 155 44 118 124 434 1.094 981 643 597 745 Inversions reals i Transferències de capital 35 129 78 33 31 39 Aportacions de capital i préstecs 18 147 216 51 50 63 18 45 194 43 37 40 0 102 22 8 13 23 487 1.371 1.276 727 677 847 Variació interanual - - -95 -548 -50 170 Variació des de 2010 - - -95 -643 -693 -524 Variació acumulada des de 2010 - - -95 -738 -1.432 -1.956 Transferències corrents Subtotal de despesa corrent Aportacions de capital Préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Durant aquest període Empresa i Ocupació ha deixat de rebre de l’Estat 716 milions d’euros i de la Comissió Europea 90 milions, per tant, el 41,2% de les mesures de despesa han estat en resposta i per compensar els menors ingressos finalistes. L’altra part de l’ajust s’ha fet amb la reducció de les línies de préstecs, de la inversió i les transferències de capital, amb les mesures retributives del personal i amb la reducció d’activitat de les entitats. 408 Monografies. 20 2016 Quadre 13.18. Contribució a la consolidació. EMO (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Variació acumulada ingressos finalistes AGE (c) Variació acumulada ingressos finalistes UE (d) Contribució a la consolidació sense ingressos finalistes (a-b-c-d) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 409 Monografies. 20 2016 2010-2014 -1.956 298 -2.254 -716 -90 -1.448 Departament d’Empresa i Ocupació Exercici 2014 847 MEUR 461 MEUR 195 MEUR 68 MEUR 54 MEUR 43 MEUR 26 MEUR 4% 1 Ocupació Direcció i administració general Comerç, Turisme i Artesania Indústria Empresa i Innovació Resta de programes 2.903 *% total departaments 1.646 Departament 1.257 Servei d’Ocupació de Catalunya Variació despesa 2003-2014 +74% 2003-2010 2010-2014 +884 MEUR -524 MEUR Contribució a l’increment 7%2 Contribució a la reducció 10%2 +661 MEUR Despesa corrent +94 MEUR Despesa de capital +129 MEUR Aportacions de capital -349 MEUR Despesa corrent -90 MEUR Despesa de capital -84 MEUR Aportacions de capital Principals mesures de consolidació Reducció de les transferències del SOC en 354 milions per la reducció dels ingressos finalistes (271 milions d’euros) i de l’activitat de l’entitat Canvis normatius en la Renda Mínima d’Inserció que afecten la cobertura de l’ajut, milloren els mecanismes de control i vinculen la despesa a la dotació econòmica prevista Reducció de les transferències de capital a les entitats del sector públic i a empreses i institucions de finalitat de lucre Reducció de les línies de préstecs a empreses del sector industrial Mesures de simplificació del sector públic amb la creació d’ACCIÓ entitat que neix de la fusió del CIDEM i el COPCA 1 Inclou 2 la despesa consolidada del Servei d’Ocupació de Catalunya. Contribució a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC) 410 Monografies. 20 2016 14. Departament de Justícia En aquest capítol s’explica el procés de consolidació durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 del Departament de Justícia. L’anàlisi es fa a partir de les dades d’execució de la despesa i de l’evolució del resultat de les entitats que depenen d’aquest departament. Per situar les decisions de despesa en un context temporal més ampli també s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014. En el primer punt es descriuen les competències, l’estructura de l’agrupació i la composició de la despesa l’any 2014. En el segon punt s’analitza l’evolució de la despesa entre 2003 i 2014, en termes homogenis en base a les competències de l’any 2014. Al llarg d’aquest apartat s’explica l’evolució de les principals partides de despesa, ja sigui per importància en volum o en rellevància i s’expliquen les principals mesures que es duen a terme durant el procés de consolidació fiscal. En el tercer punt es mostra l’evolució del resultat de les entitats de l’agrupació que computen en el càlcul del dèficit de la Generalitat i s’explica quines són les mesures més rellevants aplicades per aquestes. Finalment, en el quart punt es fa un resum de les principals variacions de la despesa durant els dos períodes d’anàlisi 2003-2010 i 2010-2014 i es quantifica l’esforç de consolidació fiscal fet pel Departament de Justícia des de l’exercici 2011 al 2014. 14.1. Descripció del Departament de Justícia l’any 2014 Les competències Les competències de la Generalitat en l’àmbit de l’Administració de justícia estan detallades al Títol III, concretament en els articles de 101 a 109, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i inclouen: a) Els mitjans personals no judicials al servei de l’Administració de justícia. b) Els mitjans materials de l’Administració de justícia, entre les que figura la construcció, l’equipament i el manteniment dels edificis judicials i de la fiscalia. c) L’oficina judicial i institucions i serveis de suport. 411 Monografies. 20 2016 d) Ordenació dels serveis de justícia gratuïta i establiment d’instruments de mediació i de conciliació. e) La Justícia de pau, amb la provisió i creació de secretaries i mitjans necessaris per a llurs funcions. La resta de competències en els àmbits del Departament de Justícia estan detallades als articles 118, 129, 130, 147 i 168 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat té competències exclusives en les matèries següents: a) Associacions i fundacions:en el règim jurídic de les associacions i les fundacions, inclou, entre d’altres, la regulació de les modalitats d’associació i fundacions, la gestió dels ajuts, la denominació, finalitat o contingut dels estatuts. També coordina el registre d’associacions i el de fundacions. b) Dret civil: inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil a Catalunya i el dictamen de les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. c) Notariat i registres públics: s’encarrega de la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. La Generalitat té competències executives en les matèries següents: a) Sistema penitenciari: la Generalitat té la capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya, té la totalitat de la gestió d’aquest tipus d’activitat, especialment la direcció, organització, funcionament o inspecció de les institucions penitenciàries. També administra i gestiona els establiments i equipaments situats a Catalunya. La Generalitat planifica i organitza el treball remunerat de la població reclusa, l'execució de les mesures alternatives a la presó i les activitats de reinserció. Pot emetre informes en el procediment d'atorgament d'indults. b) Notariat i registres públics: inclou el nomenament de notaris i registradors públics mitjançant oposicions i concursos, també la participació en l’elaboració dels programes formatius d’accés i l’establiment de les demarcacions notarials i registrals. Respecte al dret processal, correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret 412 Monografies. 20 2016 substantiu de Catalunya. L’adscripció de les competències de l’àmbit de justícia ha anat variant entre 2003 i 2014 amb les reorganitzacions institucionals de la Generalitat. L’any 2003 els àmbits de justícia i interior estan integrats en un únic departament. Per als anys 2013 i 2014, la despesa derivada de la concessió administrativa de la Ciutat de la Justícia es finança amb càrrec a la secció Despeses Diversos Departaments de Gestió de finançaments estructurats del Departament de Justícia. Les entitats L’any 2014, el Departament té adscrites l’entitat autònoma Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i l’entitat pública Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). Composició de la despesa L’any 2014 la despesa liquidada del Departament de Justícia és de 873 milions, que representa el 3% de la despesa departamental i té 13.974 dotacions de personal. Si s’analitza la composició d’aquesta despesa per programes, s’observa la següent distribució: el 51,6% al programa d’Administració de justícia i Ministeri Fiscal, el 38,7% a Serveis penitenciaris i mesures penals preventives, el 6,3% al programa de Direcció i administració generals, el 3% al programa de Serveis de justícia juvenil i atenció a les persones afectades pel delicte, i el 0,5% a la resta de programes (3 milions a Formació del personal de l’àmbit de Justícia i 1 milió a Dret civil, mediació i entitats jurídiques). Gràfic 14.1. Composició de la despesa per programes 2014. JUS Administració de justícia i Ministeri Fiscal, 451 MEUR, 51,6% Serveis penitenciaris i mesures penals alternatives, 338 MEUR, 38,7% Direcció i administració generals, 55 MEUR, 6,3% Serveis justícia juvenil i atenció persones afectades pel delicte, 26 MEUR, 3% Formació del personal de l'àmbit de justícia, 3 MEUR, 0,4% Dret civil, mediació i entitats jurídiques, 1 MEUR, 0,1% Font: Generalitat de Catalunya. 413 Monografies. 20 2016 Pel que fa a la distribució per naturalesa econòmica (capítols), l’any 2014 es destina: el 56,6% a les despeses de remuneracions del personal, de les quals el 90,6% correspon a despesa de cossos específics de l’àmbit penal i de justícia juvenil i de l’àmbit judicial, el 33,7% a despeses de funcionament dels diferents centres de treball (centres del propi departament, centres penitenciaris i òrgans judicials), el 8,2% a transferències corrents, de la qual el 82,5% correspon a les despeses associades al servei de justícia gratuïta, i la resta es destina a inversions reals (13 milions) i aportacions de capital i préstecs (0,5 milions). Gràfic 14.2. Composició de la despesa per capítols 2014. JUS Remuneracions del personal, 494 MEUR, 56,6% Despeses corrents de béns i serveis, 294 MEUR, 33,7% Transferències corrents, 72 MEUR, 8,2% Inversions reals, 13 MEUR, 1,5% Aportacions de capital i préstecs, 0,5 MEUR, 0,1% Font: Generalitat de Catalunya. El conjunt de despeses corrents representa el 98,5% de la despesa total del Departament. Aquesta composició s’explica per l’elevat nombre de personal de cossos específics i per l’existència de molts centres distribuïts en el territori. Aquesta estructura organitzativa comporta un nivell de despeses de funcionament molt elevat. També els sistemes de finançament de les inversions mitjançant drets de superfície els darrers anys hi ha contribuït. 14.2. El context L’evolució de la despesa del Departament de Justícia cal situar-la en un context de creixement de la població penitenciària i de creixement dels òrgans judicials. La població reclusa passa de 7.394 interns l’any 2003 a 10.520 l’any 2010, que representa un creixement del 42,3%. L'augment del nombre d'interns a les presons té com a causes l'augment de la durada de les condemnes, que fa les estades més llargues, el sorgiment de nous perfils delictius (delinqüència organitzada, delictes d’accions de 414 Monografies. 20 2016 violència de gènere i contra la seguretat viària) i l'increment del nombre d’interns estrangers. Gràfic 14.3. Evolució de la població reclusa 12.000 160 140 10.000 120 8.000 100 6.000 80 60 4.000 40 2.000 20 0 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Població reclusa Taxa interns/100.000 hab Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. Amb la finalitat de donar resposta a la necessitat creixent de places i de substituir les instal·lacions ja obsoletes, l’Administració fa un gran esforç de despesa en la construcció de centres penitenciaris i en la dotació d’aquests amb nous recursos humans i materials. Quadre 14.1. Evolució de la població reclusa Població reclusa Taxa d'interns/100.000 hab 2003 7.394 110 2004 8.094 119 2005 8.280 118 2006 8.931 125 2007 9.343 130 2008 9.996 136 2009 10.525 141 2010 10.520 140 2011 10.513 139 2012 10.062 133 2013 9.818 130 2014 9.294 124 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. En aquest període, es posen en funcionament nous centres penitenciaris: l’any 2007 el Centre Penitenciari de Brians 2 i el Centre Penitenciari de Joves de la Roca del Vallès i l’any 2008 el Centre Penitenciari de Lledoners i el Centre Penitenciari Obert de Barcelona 415 Monografies. 20 2016 2. Els tres primers centres es construeixen amb finançaments estructurats sota la modalitat de drets de superfície. D’altra banda, el nombre d’òrgans judicials també s’incrementa significativament amb un 24,4%, passant de 492 l’any 2003 a 612 òrgans l’any 2010. En aquest període es construeixen 15 equipaments judicials amb drets de superfície i la Ciutat de la Justícia mitjançant concessió administrativa. Tot això té un impacte directe en l’evolució de la despesa tant d’inversió com de funcionament referent, per una banda, a la instal·lació de maquinària, equipaments, utillatge, mobiliari, equips de procés de dades i telecomunicacions i també de lloguers de drets de superfície, i per una altra, a la despesa de personal dels cossos específics, que passen de 2.721 efectius de serveis penitenciaris l’any 2003 a 5.193 l’any 2010 i en el cas de l’Administració de justícia de 5.999 efectius a 7.107. Quadre 14.2. Evolució nombre d'efectius per col·lectius. JUS 2003 Nombre d'efectius Serveis penitenciaris 2.721 2004 3.023 11,1 5.972 -0,5 2005 3.309 9,5 6.349 6,3 2006 3.437 3,9 6.296 -0,8 2007 4.067 18,3 6.578 4,5 2008 4.618 13,5 6.740 2,5 2009 4.836 4,7 6.871 1,9 2010 5.193 7,4 7.107 3,4 2011 5.190 -0,1 7.332 3,2 2012 5.195 0,1 7.317 -0,2 2013 5.189 -0,1 7.298 -0,3 2014 4.914 -5,3 7.255 -0,6 Nombre d'efectius Administració de justícia Variació (%) 5.999 Variació (%) - Font: Generalitat de Catalunya. A partir de 2010 i fins a 2014, la població reclusa es redueix un 11,7% (fins a 9.294 interns l’any 2014). La reforma del Codi penal a finals de 2010 suposa una reducció de la durada màxima de les penes per a alguns delictes contra la salut pública (principal motiu d’internament de prop d’un 40% dels reclusos d’origen estranger i del 20% dels de nacionalitat espanyola) i l’increment substancial del nombre de penats en situació de règim obert i de llibertat condicional. Tanmateix, durant aquests anys, es produeix una significativa reducció de la població, que també contribueix a la desacceleració de la taxa de creixement de la població penitenciària. 416 Monografies. 20 2016 Gràfic 14.4. Evolució de la ràtio de reclús / personal de serveis penitenciaris 2,15 2,10 2,05 2,00 1,95 1,90 2010 2011 2012 2013 2014 Ràtio reclús / personal Font: Generalitat de Catalunya . En el gràfic 14.4 i en el quadre 14.3 s’observa com entre 2011-2014, la ràtio de reclusos per personal de serveis penitenciaris disminueix, passant de 2,13 l’any 2011 a 1,99 l’any 2014, com a conseqüència de la reducció del nombre d’interns. Durant aquests anys, el nombre de reclusos es redueix un 11,6%, mentre que el personal de serveis penitenciaris un -5,1%. Quadre 14.3. Evolució de la ràtio de reclús / personal de serveis penitenciaris Nombre de personal de serveis penitenciaris Ràtio reclús/personal 2010 5.050 2,08 2011 4.930 2,13 2012 4.893 2,06 2013 4.845 2,03 2014 4.677 1,99 Font: Generalitat de Catalunya. Respecte a l’activitat judicial, durant el període 2010-2014 tant els assumptes en tramitació, com els ingressats i resolts disminueixen progressivament. Entre 2010 i 2014, el nombre d’assumptes ingressats i resolts passen d’1,4 milions l’any 2010 a 1,3 milions l’any 2014. Com a resultat, la taxa de resolució d’assumptes augmenta lleugerament, d’1,0 l’any 2010 a 1,02 l’any 2014 i la taxa de congestió es redueix d’1,32 l’any 2010 a 1,27 l’any 2014. Aquesta evolució de la població penitenciària i de l’activitat judicial i la necessitat d’un procés de consolidació fiscal, comporten en els darrers anys la revisió dels equipaments penitenciaris i el retard en el ritme de construcció i posada en funcionament de nous centres. Tot i així, en aquests anys es posa en marxa el Centre Penitenciari de Puig de les 417 Monografies. 20 2016 Basses, també construït mitjançant la constitució d’un dret de superfície, i el Centre de Mas Enric el Catllar, que no s’obre fins a 2015. El nombre d’òrgans judicials es manté estable en 612. 14.3. Evolució de la despesa total Entre l’any 2003-2014, la despesa del Departament de Justícia s’incrementa en 384 milions, que representa un creixement del 78,7%. Com s’ha dit, aquesta evolució s’explica pel creixement del nombre d’efectius i l’obertura de nous centres penitenciaris i judicials. Gràfic 14.5. Evolució de la despesa. JUS 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2003 la despesa liquidada és de 489 milions i augmenta un 98,4% fins a assolir els 969 milions l’any 2010. A partir de 2010 i fins a 2014, la despesa disminueix un 9,9% (-96 milions), per la reducció de les retribucions del personal i la reducció del nivell d’inversió. 418 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 14.4. Evolució de la despesa. JUS 2003 MEUR 489 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,32 2004 535 46 9,5 0,33 2005 608 73 13,7 0,35 2006 666 58 9,5 0,35 2007 765 99 14,8 0,38 2008 908 144 18,8 0,43 2009 971 63 6,9 0,48 2010 969 -2 -0,2 0,48 2011 945 -25 -2,6 0,47 2012 888 -56 -6,0 0,45 2013 870 -18 -2,1 0,45 2014 873 3 0,3 0,44 2003-2010 - 481 98,4 - 2010-2014 - -96 -9,9 - 2003-2014 - 384 78,7 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 14.6 i el quadre 14.5 mostren l’evolució de les despeses liquidades del Departament per habitant, tant en termes nominals com en termes reals. Gràfic 14.6. Despesa total per habitant. JUS 140 120 100 80 60 40 20 0 2003 2004 2005 EUR/habitant (nominal) 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 EUR/habitant (real) Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. En termes reals la despesa per habitant ha passat de 73 euros el 2003 a 89 euros el 2014, que representa un increment del 22,8%, sent l’any 2009 el moment en què la despesa per habitant és més elevada amb 109 euros. L’any 2014, la despesa per habitant en termes reals se situa en nivells similars a l’any 2007. 419 Monografies. 20 2016 2013 2014 Quadre 14.5. Despesa total per habitant. JUS (EUR per habitant) Nominal Real 2003 73 73 2004 79 76 2005 87 80 2006 93 84 2007 106 92 2008 123 105 2009 130 109 2010 129 105 2011 125 100 2012 117 90 2013 115 88 2014 116 89 % de variació 2003-2010 77 44 % de variació 2010-2014 -10 -15 % de variació 2003-2014 59 23 Font: Generalitat de Catalunya i IDESCAT. 14.3.1. Remuneracions del personal Aquestes despeses inclouen les remuneracions del personal del Departament de Justícia que està format pel personal d’administració i serveis, el personal de serveis penitenciaris i justícia juvenil i el personal de l’Administració de justícia. Les despeses de remuneracions de personal per a l’any 2014 són de 494 milions, que representen el 56,6% de la despesa total del Departament. S’ha de destacar que d’aquesta despesa el 90,6% correspon a despesa de cossos específics i la resta a despesa de personal d’administració. L’any 2003, la despesa de personal és de 277 milions i s’incrementa en un 102,4% (284 milions) fins a assolir una despesa de 561milions l’any 2010. Entre 2010 i 2014, aquestes despeses es redueixen un 12% (-67 milions), com a conseqüència de l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa de remuneracions del personal tant a nivell estatal com de la Generalitat. 420 Monografies. 20 2016 Gràfic 14.7. Remuneracions del personal. JUS 600 0,30 500 0,25 400 0,20 300 0,15 200 0,10 100 0,05 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Tot i l’aplicació d’aquestes mesures, l’impacte en les despeses és menor que en d’altres departaments, ja que els nombre d’efectius continua creixent, especialment en el cas del personal de l’Administració de justícia. Quadre 14.6. Remuneracions del personal. JUS 2003 MEUR 277 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,18 2004 309 32 11,5 0,19 2005 345 36 11,7 0,20 2006 385 39 11,4 0,20 2007 455 71 18,4 0,22 2008 527 72 15,8 0,25 2009 564 36 6,9 0,28 2010 561 -2 -0,4 0,28 2011 541 -20 -3,6 0,27 2012 497 -44 -8,1 0,25 2013 492 -5 -1,0 0,25 2014 494 2 0,5 0,25 2003-2010 - 284 102,4 - 2010-2014 - -67 -12,0 - 2003-2014 - 217 78,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 421 Monografies. 20 2016 2014 Remuneracions del personal de serveis penitenciaris L’any 2014, la despesa liquidada en remuneracions del personal de serveis penitenciaris és de 200 milions d’euros, que representen el 40,6% del total de despesa de personal del Departament. Gràfic 14.8. Remuneracions del personal de serveis penitenciaris. JUS 0,14 250 0,12 200 0,10 150 0,08 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. En el període 2003-2010, aquesta despesa augmenta 155 milions (208,7%), i passa de 74 milions l’any 2003 a 229 milions, que representa gairebé el triple de despesa respecte a 2003. Aquest creixement s’explica per la necessitat de dotar de personal els nous centres penitenciaris en funcionament. Així, el nombre d’efectius de serveis penitenciaris passa de 2.721 l’any 2003 a 5.193 l’any 2010. A partir de l’any 2010 i fins a l’any 2014, la despesa es redueix en 28 milions (-12,4%), com a conseqüència de l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir de 2010, tant per part de l’Administració General de l’Estat com de la pròpia Generalitat. A més, durant aquest període també es redueix el nombre d’efectius fins a 4.914 l’any 2014, que representen una disminució del 5,4%. S’ha de destacar que entre 2013 i 2014 la reducció del nombre d’efectius i de la despesa del personal de serveis penitenciaris s’explica principalment pel traspàs de la despesa del personal sanitari de les presons a l’ICS. 422 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 14.7. Remuneracions del personal de serveis penitenciaris. JUS 2003 MEUR 74 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,05 2004 82 8 10,4 0,05 2005 91 9 11,3 0,05 2006 126 35 38,6 0,07 2007 155 29 23,2 0,08 2008 208 52 33,6 0,10 2009 231 23 11,2 0,11 2010 229 -2 -0,9 0,11 2011 228 -1 -0,4 0,11 2012 205 -23 -9,9 0,10 2013 202 -4 -1,8 0,10 2014 200 -1 -0,6 0,10 2003-2010 - 155 208,7 - 2010-2014 - -28 -12,4 - 2003-2014 - 126 170,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 14.9 mostra com la despesa de remuneracions del personal de serveis penitenciaris evoluciona amb increments més importants que el nombre d’efectius. Del creixement total de la despesa de personal d’aquest col·lectiu, el 53% s’explica pels increments retributius i el 47% pel creixement d’efectius. Gràfic 14.9. Evolució nombre d'efectius i despesa del personal de serveis penitenciaris. JUS (Índex 2003=100) 350 300 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 2006 2007 Despesa personal serveis penitenciaris Font: Generalitat de Catalunya. 423 Monografies. 20 2016 2008 2009 2010 Nombre d'efectius 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal de l’Administració de justícia L’any 2014, la despesa liquidada en remuneracions del personal de l’Administració de justícia és de 231 milions d’euros, que representen el 46,6% del total de la despesa de personal. Gràfic 14.10. Remuneracions del personal de l'Administració de justícia. JUS 300 0,14 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. En el període 2003-2010, aquesta despesa augmenta un 108,8%(132 milions), que representa el doble de despesa respecte a 2003. Aquest creixement s’explica per l’obertura de nous centres judicials i, per tant, l’increment de les necessitats de personal. Així, el nombre d’efectius passa de 5.999 l’any 2003 a 7.107 l’any 2010, que representa un creixement del 18,5%. Durant el període de consolidació fiscal, la despesa es redueix en 23 milions (-9,2%), com a conseqüència de l’aplicació de les mesures transversals de contenció de la despesa en matèria de personal a partir de 2010, tant per part de l’Administració General de l’Estat com de la pròpia Generalitat. Però, l’impacte d’aquestes mesures és menor que en d’altres àmbits, ja que el nombre d’efectius continua creixent. El nombre de personal d’administració de justícia passa de 7.107 efectius l’any 2010 a 7.255 l’any 2014, que representa un increment de 2,1%. 424 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 14.8. Remuneracions del personal de l'Administració de justícia. JUS 2003 MEUR 122 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,08 2004 140 19 15,3 0,09 2005 153 13 9,3 0,09 2006 182 29 18,7 0,10 2007 213 31 17,2 0,10 2008 244 30 14,3 0,12 2009 254 10 4,1 0,13 2010 254 0 0,1 0,12 2011 239 -15 -5,7 0,12 2012 226 -13 -5,4 0,12 2013 226 0 -0,1 0,12 2014 231 4 1,8 0,12 2003-2010 - 132 108,8 - 2010-2014 - -23 -9,2 - 2003-2014 - 109 89,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. El gràfic 14.11 mostra l’evolució de la despesa del personal de l’Administració de justícia i el nombre d’efectius. Durant tot el període, la despesa presenta taxes de creixement més importants que el nombre d’efectius i, per tant, s’observa com les millores retributives tenen un major impacte en la despesa. Del creixement total de la despesa, el 77% s’explica pels increments retributius i el 23% pel creixement d’efectius. Gràfic 14.11. Evolució nombre d'efectius i despesa de personal de l'Administració de justícia. JUS (Índex 2003=100) 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Despesa personal Administració de justícia Font: Generalitat de Catalunya. 425 Monografies. 20 2016 2009 2010 Nombre d'efectius 2011 2012 2013 2014 14.3.2. Despeses corrents de béns i serveis Les despeses corrents de béns i serveis fan referència a les despeses de funcionament dels diferents centres (arrendaments d’edificis, consums, serveis als edificis...). L’any 2014 les despeses corrents de béns i serveis són de 294 milions i representen el 33,7% del total de despesa del Departament. Les despeses en concepte d’arrendament mitjançant drets de superfície de jutjats i centres penitenciaris i de concessió administrativa de la Ciutat de la Justícia representen el 44,8% del total de despeses corrents de béns i serveis amb una despesa liquidada de 132 milions. Les despeses de consums i serveis als edificis (neteja, sanejament i seguretat) representen el 18,3%, amb 54 milions, les despeses informàtiques el 13,1%, amb una despesa de 38 milions i el servei de menjador de centres penitenciaris i de justícia juvenil representen una despesa del 8,9%, amb 26 milions. Gràfic 14.12. Despeses corrents de béns i serveis. JUS 350 0,18 0,16 300 0,14 250 0,12 200 0,10 150 0,08 0,06 100 0,04 50 0,02 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2003 aquestes despeses són de 112 milions i s’incrementen un 167,3% fins a assolir un import de 299 milions el 2010. El creixement d’aquestes despeses s’explica per l’obertura de nous centres penitenciaris i judicials, que comporta una major necessitat de recursos de funcionament i sobretot, a partir de 2008, per les despeses associades als drets de superfície i les concessions administratives dels nous equipaments que es posen en funcionament. 426 Monografies. 20 2016 2013 2014 Quadre 14.9. Despeses corrents de béns i serveis. JUS 2003 MEUR 112 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,07 2004 135 23 20,7 0,08 2005 166 31 23,0 0,09 2006 163 -3 -1,6 0,09 2007 190 27 16,2 0,09 2008 242 53 27,7 0,12 2009 290 48 19,8 0,14 2010 299 8 2,9 0,15 2011 290 -8 -2,8 0,15 2012 288 -2 -0,6 0,15 2013 298 10 3,5 0,15 2014 294 -4 -1,5 0,15 2003-2010 - 187 167,3 - 2010-2014 - -5 -1,5 - 2003-2014 - 182 163,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2010-2014 les despeses corrents de béns i serveis es redueixen un 1,5% (-5 milions), com a conseqüència de l’aplicació del Pla d’eficiències del Departament que compensa la tendència de creixement dels drets de superfície. Durant tot el període, en conjunt, aquestes despeses creixen un 163,2% (182 milions) i actualment representen gairebé el triple de despesa que a l’inici del període. Drets de superfície i concessions administratives La construcció de nous centres penitenciaris i judicials, per donar resposta al creixement del nombre de reclusos i a l’increment de l’activitat judicial, comporta l’augment de la inversió amb mecanismes de finançament estructurat mitjançant la constitució de drets de superfície i concessions administratives50. Aquestes despeses no tenen, per tant, un impacte pressupostari en les despeses d’inversions reals, sinó que comporten una despesa corrent. Per una descripció detallada veure capítol 17 dedicat a la inversió del conjunt del sector públic i els mecanismes de finançament estructurats. 50 427 Monografies. 20 2016 Durant el període 2008-2010 mitjançant aquest sistema es construeixen 6 centres penitenciaris i 15 equipaments judicials, entre els quals destaca la Ciutat de la Justícia. Gràfic 14.13. Despeses en drets de superfície i concessions administratives. JUS 140 0,08 120 0,07 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0,00 0 2008 MEUR 2009 2010 2011 2012 2013 2014 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Així, aquestes despeses passen de 22 milions l’any 2008 a 78 milions l’any 2010, per l’obertura progressiva dels nous centres, que representa un creixement de 57 milions. A partir de 2010 i fins a 2014, la despesa assoleix els 132 milions, que comporta un augment del 67,9% (53 milions). Tot i l’aplicació de mesures per a la racionalització dels drets de superfície, l’increment anual de les quotes d’arrendament explica el creixement d’aquestes despeses. Quadre 14.10. Despeses en drets de superfície i concessions administratives. JUS 2008 MEUR 22 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,01 2009 34 13 59,0 0,02 2010 78 44 127,8 0,04 2011 90 12 15,1 0,05 2012 103 12 13,8 0,05 2013 118 16 15,2 0,06 2014 132 13 11,3 0,07 2003-2010 - 78 - - 2010-2014 - 53 67,9 - 2003-2014 - 132 - - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 428 Monografies. 20 2016 Resta de despeses corrents de béns i serveis En aquest apartat s’inclouen les despeses de funcionament del Departament que fan referència principalment a serveis als edificis, i comprenen els serveis de neteja, de manteniment i de seguretat, els serveis de menjador als centres penitenciaris i de justícia juvenil, les despeses de consum dels centres, entre d’altres i les despeses de l’àmbit TIC. Gràfic 14.14. Resta de despeses corrents de béns i serveis. JUS 300 0,14 250 0,12 0,10 200 0,08 150 0,06 100 0,04 50 0,02 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010, aquestes despeses pràcticament es dupliquen, passant de 112 milions a 220 milions, que representen un augment del 97,1%. L’obertura de nous centres penitenciaris i judicials durant aquests anys implica la necessitat de dotar-los de recursos materials i de serveis informàtics i, per tant, l’increment de les despeses de funcionament del Departament. Durant el període de consolidació fiscal, la despesa es redueix un 26,3% (58 milions) com a resultat de l’aplicació del Pla d’eficiències del Departament, que comporta una revisió de la despesa en concepte de lloguers i un esforç de racionalització dels contractes de compres i serveis, de renegociació dels serveis de càtering als centres, entre d’altres. Entre 2010 i 2014, les despeses d’informàtica es redueixen en 24 milions (dels quals 12 milions són despesa de l’àmbit CTTI en concepte de governança i connectivitat traspassada al Departament d’Empresa i Ocupació), les despeses de lloguers i cànons de terrenys disminueixen 429 Monografies. 20 2016 2014 10 milions i el manteniment i serveis a edificis 9 milions. Quadre 14.11. Resta de despeses corrents de béns i serveis. JUS 2003 MEUR 112 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,07 2004 135 23 20,7 0,08 2005 166 31 23,0 0,09 2006 163 -3 -1,6 0,09 2007 190 27 16,2 0,09 2008 221 31 16,3 0,11 2009 256 35 16,0 0,13 2010 220 -36 -13,9 0,11 2011 200 -20 -9,1 0,10 2012 186 -14 -7,1 0,09 2013 180 -6 -3,0 0,09 2014 162 -18 -9,9 0,08 2003-2010 - 108 97,1 - 2010-2014 - -58 -26,3 - 2003-2014 - 51 45,3 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 14.3.3. Transferències corrents Aquestes despeses inclouen les aportacions per transferències corrents al Centre d’Estudis Jurídics i al CIRE, a les corporacions locals i especialment, les transferències a col·legis d’advocats i procuradors pel servei de justícia gratuïta prestat a persones amb escassetat de recursos. L’any 2014 les transferències corrents són de 72 milions d’euros. Les despeses en concepte de justícia gratuïta representen el 82,5% de la despesa total de transferències corrents, amb 59 milions i les despeses per aportacions a les entitats representen el 10,3%, amb un import de 7 milions. L’any 2003 aquestes despeses són de 39 milions i augmenten un 87% fins a assolir l’import de 73 milions l’any 2010. Durant el procés de consolidació fiscal, la reducció de la despesa es concentra principalment en les aportacions a les entitats adscrites al Departament, que es redueixen un 46,2% (-6 milions), les transferències a les corporacions locals, amb una reducció del 55,5% (2 milions) i les transferències a institucions sense fi de lucre, amb una reducció del 35,4% (-2 milions). 430 Monografies. 20 2016 Gràfic 14.15. Transferències corrents. JUS 100 0,05 90 80 0,04 70 60 0,03 50 40 0,02 30 20 0,01 10 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Aquesta reducció es compensa amb l’increment de la despesa per transferències als col·legis d’advocats i procuradors en concepte de justícia gratuïta, que augmenta un 15,7% (8 milions) durant aquests anys. Quadre 14.12. Transferències corrents. JUS 2003 MEUR 39 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 52 13 32,4 0,03 2005 55 3 6,6 0,03 2006 71 16 28,9 0,04 2007 70 -1 -2,0 0,03 2008 84 14 19,9 0,04 2009 84 0 0,5 0,04 2010 73 -11 -13,0 0,04 2011 92 19 25,9 0,05 2012 70 -22 -23,9 0,04 2013 70 0 -0,1 0,04 2014 72 1 1,9 0,04 2003-2010 - 34 87,0 - 2010-2014 - -2 -2,4 - 2003-2014 - 32 82,4 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 431 Monografies. 20 2016 2014 14.3.4. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital i préstecs En aquest bloc de despesa s’inclouen les despeses d’inversió del Departament, les transferències de capital a les entitats i les aportacions de capital i préstecs. L’any 2014, aquestes despeses representen l’1,6% de la despesa total, amb 13,5 milions i corresponen bàsicament a les despeses d’inversions reals. L’any 2003 aquestes despeses són de 60 milions, dels quals 55 milions corresponen a inversions reals i 5,2 milions a transferències de capital i aportacions de capital i préstecs. L’any 2010 aquestes despeses són de 36 milions, dels quals 21 milions corresponen a inversions reals i 15,4 milions a les transferències de capital i aportacions de capital i préstecs. Aquesta evolució representa en conjunt una reducció del 40,2%. L’any 2010, les transferències de capital assoleixen el nivell màxim de despesa del període com a conseqüència del pagament d’unes indemnitzacions per l’increment del cost de les obres associades a drets de superfície. Cal destacar que malgrat que en el període comprès entre 2003 i 2010 es produeix una reducció significativa d’aquestes despeses, entre els anys 2003 i 2008 la despesa presenta una tendència de creixement que s’explica per l’increment de les despeses d’inversió en centres penitenciaris i jutjats, ja sigui per compte del propi Departament o bé mitjançant l’empresa Infraestructures de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el Pla director d’equipaments penitenciaris 20042010, preveu la construcció de nous centres per donar resposta a les previsions de creixement de la població penitenciària i al deteriorament d’una part molt important dels centres en funcionament. Tanmateix, en l’àmbit de l’activitat judicial, s’impulsa el Pla de renovació del parc immobiliari judicial 2004-2010, que permet la millora de la situació de les infraestructures judicials mitjançant la construcció de nous edificis i la renovació o ampliació d’alguns dels existents. A partir de 2008 i en endavant, aquestes despeses es redueixen com a conseqüència de la caiguda de la inversió amb motiu de l’ús d’altres mecanismes de finançament d’inversions, drets de superfície i 432 Monografies. 20 2016 concessions administratives, que tenen impacte pressupostari en el capítol de despeses corrents de béns i serveis. Gràfic 14.16. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital i préstecs. JUS 70 0,05 60 0,04 50 0,03 40 30 0,02 20 0,01 10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant el període 2010-2014, aquestes despeses es continuen reduint, amb un -63% (-23 milions). A partir de 2010, el context econòmic marca la situació pressupostària i comporta la necessitat de redefinir les prioritats d’inversió del Departament, tant en l’àmbit penitenciari com judicial. Així, la reducció de la població penitenciària permet l’endarreriment de la posada en funcionament dels nous centres i la reconsideració dels projectes per a noves construccions, dins del marc d’un nou Pla director d’equipaments penitenciaris 2013-2020. De la mateixa manera, el Pla director d’equipaments judicials 2014-2020, comporta la revisió de les inversions en els edificis judicials, impulsant la millora i la modernització de l’Administració de justícia mitjançant la concentració de l’activitat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i obres d’ampliació, reforma o construcció de nous edificis. 433 Monografies. 20 2016 2014 Quadre 14.13. Inversions reals, transferències de capital i aportacions de capital i préstecs. JUS (MEUR) 2003 Transferències de capital i aportacions Inversions de capital i reals préstecs 55,1 5,2 Total Variació (MEUR) 60,3 - Variació (%) - % del PIB 0,040 2004 37,7 1,2 38,9 -21,5 -35,6 0,024 2005 40,9 1,0 41,9 3,0 7,7 0,024 2006 45,6 1,4 47,0 5,1 12,2 0,025 2007 48,7 1,0 49,7 2,7 5,8 0,024 2008 53,3 1,6 54,9 5,2 10,5 0,026 2009 32,5 0,4 32,9 -22,0 -40,1 0,016 2010 20,7 15,4 36,1 3,2 9,6 0,018 2011 19,7 1,3 20,9 -15,1 -42,0 0,010 2012 29,5 3,0 32,5 11,6 55,4 0,017 2013 5,5 3,9 9,4 -23,2 -71,2 0,005 2014 12,8 0,5 13,3 4,0 42,6 0,007 2003-2010 - -24,3 -40,2 - 2010-2014 - -22,7 -63,0 - 2003-2014 - -47,0 -77,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 14.4. El resultat SEC de les entitats adscrites al Departament de Justícia En aquest apartat s’analitzarà l’evolució del resultat no financer de les entitats que cada any estan adscrites al Departament de Justícia d’acord amb els sistema europeu de comptes (entitats APSEC). L’any 2014 el Departament de Justícia té adscrites 2 entitats, però només el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada contribueix amb el seu resultat al càlcul del dèficit de la Generalitat de Catalunya, com a entitat classificada dins de l’àmbit SEC. El CIRE, en canvi, es considera que opera en condicions de mercat i només quan rep aportacions de capital de la Generalitat es considera que finança dèficit de l’entitat. 434 Monografies. 20 2016 Gràfic 14.17. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. JUS 2 1 0 -1 -2 -3 -4 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Tal i com es pot veure al gràfic 14.17, durant el període 2010-2014 la contribució del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada en el resultat de la Generalitat és pràcticament neutre. Únicament l’any 2012 l’entitat presenta un dèficit de 3 milions com a conseqüència de la incorporació de romanents de tresoreria per finançar la seva activitat en comptes de fer-ho amb les transferències i aportacions del Departament. En termes acumulats, durant el període de consolidació el resultat de l’entitat empitjora en 4 milions. Quadre 14.14. Resultat SEC de les entitats adscrites al Departament. JUS 2010 MEUR 0,28 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2011 0,20 -0,07 -26,8 2012 -3,12 -3,32 ns 2013 0,08 3,20 -102,4 2014 0,02 -0,05 -70,6 2010-2014 -0,26 -92,0 2010-2014 acumulat -3,93 - Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 14.5. Principals variacions de la despesa del Departament de Justícia i quantificació de l’esforç de consolidació fiscal En el quadre 14.15 es pot veure el resum de les principals variacions de la despesa del Departament de Justícia en els dos períodes analitzats. 435 Monografies. 20 2016 Quadre 14.15. Principals variacions de la despesa. JUS 2003-2010 MEUR % 2010-2014 Índex MEUR % 2003-2014 Índex MEUR % Índex Remuneracions del personal 284 102 59 -67 -12 70 217 78 56 Despeses corrents de béns i serveis 187 167 39 -5 -2 5 182 163 47 34 87 7 -2 -2 2 32 82 8 Subtotal de despesa corrent 505 118 105 -74 -8 76 431 101 112 Inversions reals -34 -62 -7 -8 -38 8 -42 -77 -11 10 219 2 -15 -100 15 -5 -100 -1 -24 -41 -5 -23 -64 24 -47 -79 -12 0 ns 0 0 ns 0 0 ns 0 481 98 100 -96 -10 100 384 79 100 Transferències corrents Transferències de capital Subtotal de despesa de capital Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Entre 2003 i 2010 les despeses del Departament de Justícia creixen 481 milions, que s’expliquen principalment per: Remuneracions del personal: l’increment del nombre d’efectius i de les retribucions dels cossos específics de l’Administració de Justícia comporta un creixement de les despeses de personal, que representa el 59% de l’augment de la despesa total (284 milions) Despeses corrents de béns i serveis: l’augment del nombre de personal i del nombre d’equipaments penitenciaris i jutjats comporta un increment de les despeses d’estructura del Departament (entre elles de les despeses de drets de superfície i la concessió administrativa de la Ciutat de la Justícia), que explica el 39% del creixement total (187 milions) Transferències corrents: l’evolució de les despeses associades a la justícia gratuïta explica l’increment de les despeses per transferències corrents, que contribueixen en un 7% en el creixement total (34 milions) Transferències de capital: el pagament d’unes indemnitzacions en matèria de drets de superfície l’any 2010 comporta una increment de la despesa de transferències de capital que expliquen el 2% del creixement total (10 milions) Inversions reals: l’ús dels mecanismes de finançament estructurat per a inversions en equipaments penitenciaris i jutjats comporta una reducció de la inversió real, que contribueix en un -7% en l’increment total (-34 milions) Entre 2010 i 2014 la despesa es redueix en 96 milions. L’ajust s’explica per: 436 Remuneracions del personal: les mesures transversals de reducció de la despesa de personal representen el 70% de l’ajust total de les despeses (-67 milions) Monografies. 20 2016 Transferències de capital: el pagament extraordinari d’una indemnització en matèria de drets de superfície l’any 2010 comporta que per aquest període les transferències de capital es redueixin i contribueixin en un 15% en l’ajust total de la despesa (15 milions) Inversions reals: el finançament d’inversions mitjançant els drets de superfície, que inclouen la inversió en reposició i manteniment, permet reduir les inversions reals, que contribueixen en un 8% en la reducció total de la despesa (-8 milions) Despeses corrents de béns i serveis: la racionalització dels espais i les mesures d’eficiència en les despeses de funcionament dels edificis del Departament compensen la tendència creixent dels drets de superfície i contribueixen en un 5% en l’ajust de la despesa (-5 milions) Transferències corrents: l’increment de les despeses del servei de justícia gratuïta es compensa amb l’ajust de les despeses de funcionament de les entitats del Departament i expliquen el 2% de la reducció total (-2 milions). En el conjunt del període 2003-2014 la despesa del Departament de Justícia augmenta en 384 milions, com a conseqüència de: 437 Remuneracions del personal: l’increment del nombre d’efectius dels cossos específics comporta un augment de les despeses de personal, que representen el 56% del creixement total de la despesa (217 milions) Despeses corrents de béns i serveis: l’increment dels efectius i dels equipaments penitenciaris i jutjats comporten un creixement de les despeses d’estructura del Departament, que expliquen el 47% del creixement total (182 milions) Transferències corrents: l’increment de les despeses del servei de justícia gratuïta contribueix en un 8% en l’augment de la despesa total (32 milions) Inversions reals: la constitució de drets de superfície com a mecanisme estructurat de finançament d’inversions permet reduir les inversions i contribueixen en un -11% al creixement total de la despesa (-42 milions) Monografies. 20 2016 Contribució a la consolidació fiscal de la Generalitat El gràfic 14.18 i el quadre 14.16 mostra l’evolució de la despesa del Departament de Justícia durant el període de consolidació fiscal. Tot i que l’any 2014 es comencen a observar increments tant en el capítol de remuneracions de personal com d’inversions reals , la despesa del Departament es redueix en 96 milions d’euros entre 2010 i 2014. L’ajust de la despesa més intens es produiex l’any 2012, per la reducció de les despeses de personal i de les transferències corrents a les seves entitats. Gràfic 14.18. Composició de les variacions 2010-2014. JUS (MEUR) 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 -60 -70 -80 2011 2012 Remuneracions del personal Transferències corrents Transferències de capital Despesa total 2013 2014 Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals Aportacions de capital i préstecs Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 14.16. Evolució de la despesa. JUS (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 277,4 561,4 541,0 497,1 492,0 494,2 Despeses corrents de béns i serveis 111,7 298,6 290,3 288,4 298,5 294,0 39,2 73,3 92,3 70,3 70,2 71,5 428,3 933,3 923,6 855,8 860,7 859,7 55,1 20,7 19,7 29,5 5,5 12,8 4,7 14,9 0,9 3,0 3,8 0,0 59,8 35,6 20,5 32,5 9,3 12,9 0,5 0,5 0,4 0,0 0,1 0,5 488,6 969,3 944,5 888,3 870,0 873,0 Variació interanual - - -24,8 -56,3 -18,3 3,0 Variació des de 2010 - - -24,8 -81,1 -99,3 -96,3 Variació acumulada des de 2010 - - -24,8 -105,9 -205,2 -301,5 Transferències corrents Subtotal de despesa corrent Inversions reals Transferències de capital Subtotal de despesa de capital Aportacions de capital i préstecs Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. 438 Monografies. 20 2016 Entre 2010-2014, la variació de la despesa acumulada total del Departament és de -301 milions. En conjunt, la contribució de l’agrupació en la consolidació fiscal de la Generalitat és inferior (-298 milions), com a conseqüència de l’empitjorament del resultat acumulat de les entitats APSEC per import de 4 milions. Quadre 14.17. Contribució a la consolidació. JUS (MEUR) Variació acumulada despesa departament (a) Variació acumulada resultat SEC entitats (b) Contribució a la consolidació (a-b) Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 439 Monografies. 20 2016 2010-2014 -301 -4 -298 Departament de Justícia Exercici 2014 873 MEUR 451 MEUR 338 MEUR 55 MEUR 26 MEUR 4% 4 MEUR 1 Admó. de justícia i Ministeri Fiscal Serveis penitenciaris Direcció i administració generals Serveis de justícia juvenil i atenció a les persones afectades pel delicte Resta de programes 13.974 *% total departaments 4.914 Serveis penitenciaris 7.255 Administració justícia 1.805 Resta de personal Variació despesa 2003-2014 +78,7% 2003-2010 2010-2014 +481 MEUR -96 MEUR 2 Contribució a l’increment 4% +284 MEUR Remuneracions del personal +78 MEUR Drets de superfície i conc. +143 MEUR Resta de despesa corrent 2 Contribució a la reducció 2% -67 MEUR Remuneracions del personal +53 MEUR Drets de superfície i conc. -60 MEUR Resta de despesa corrent -34 MEUR Inversions reals -8 MEUR Inversions reals +10 MEUR Resta de despesa -15 MEUR Resta de despesa Principals mesures de consolidació Les mesures transversals en matèria de personal comporten una minoració de les despeses de remuneracions del personal L’aplicació del Pla d’eficiències del Departament sobre les despeses de funcionament permeten reduir la despesa corrent en béns i serveis i compensar la despesa creixent de drets de superfície. L’ús del mecanisme estructurats de finançament d’inversions, mitjançant drets de superfície, permet reduir les inversions reals del Departament 1 Inclou la secció Despeses diversos departaments, corresponent a la concessió administrativa de la Ciutat de la Justícia. a l’increment/reducció de la despesa total dels departaments (consolidada amb SCS, ICS, ICASS i SOC). 2 Contribució 440 Monografies. 20 2016 15. La despesa departamental per naturalesa econòmica En funció de la seva naturalesa econòmica la despesa departamental es pot classificar en: Remuneracions del personal (capítol 1). Despeses corrents de béns i serveis (capítol 2). Transferències corrents (capítol 4) Inversions reals (capítol 6) Transferències de capital (capítol 7) Variació d’actius financers (capítol 8) Els departaments de la Generalitat, el CatSalut, l’ICS, l’ICASS i el SOC no utilitzen el capítol 3 d’interessos del deute, ni el capítol 9 de variació de passius financers per consignar les amortitzacions del deute. 15.1. La composició de la despesa departamental L’any 2003 la despesa dels Departaments de la Generalitat, el CatSalut, l’ICS, l’ICASS i el SOC és de 14.232 milions, mentre que l’any 2014 ascendeix a 21.977 milions. Durant aquests onze anys la composició de la despesa varia, mentre les transferències corrents és la despesa amb més pes l’any 2003, l’any 2014 és la despesa corrent en béns i serveis. Gràfic 15.1. Composició de la despesa per capítols 2003. Remuneracions del personal, 4.226 MEUR, 29,7% Despeses corrents de béns i serveis, 3.944 MEUR, 27,7% Transferències corrents, 4.439 MEUR, 31,2% Inversions reals i transferències de capital, 1.444 MEUR, 10,1% Aportacions de capital i préstecs, 178 MEUR, 1,3% Font: Generalitat de Catalunya. 441 Monografies. 20 2016 Gràfic 15.2. Composició de la despesa per capítols 2014. Remuneracions del personal, 6.282 MEUR, 28,6% Despeses corrents de béns i serveis, 7.211 MEUR, 32,8% Transferències corrents, 6.950 MEUR, 31,6% Inversions reals i transferències de capital, 1.009 MEUR, 4,6% Aportacions de capital i préstecs, 525 MEUR, 2,4% Font: Generalitat de Catalunya. Entre 2003 i 2014 la despesa augmenta en 7.745 milions, l’augment més gran es troba en les despeses corrents de béns i serveis (3.267 milions), en les transferències corrents (2.512 milions) i en les remuneracions del personal (2.056 milions). Les inversions reals i les transferències de capital es redueixen en 436 milions d’euros i les aportacions de capital i préstecs augmenten en 346 milions. 15.2. Les remuneracions del personal Inclouen les retribucions del personal funcionari, laboral i eventual; les cotitzacions a la seguretat social, els complements de productivitat del personal funcionari, laboral, estatutari i eventual dels departaments de la Generalitat, del CatSalut, de l’ICS, de l’ICASS i del SOC. No inclou les despeses de personal de la resta de sector públic, les quals es financen per altres capítols de despesa, com la compra de serveis (en el cas dels centres concertats de salut i de serveis socials), les transferències corrents (en el cas de les entitats i també del personal de l’escola concertada), les aportacions de capital (com per exemple en el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i d’aportacions per inversions a compte (com per exemple en el cas d’INFRACAT). L’any 2014 es destinen 6.282 milions a remuneracions del personal, el 84% d’aquesta despesa està formada per les remuneracions del personal del Departament d’Ensenyament (2.606 milions) que inclou la despesa del personal docent, per les del Departament de Salut (1.731 milions) que inclou les despeses del personal de l’ICS i, per les del Departament d’Interior (936 milions) que inclou les despeses del Cos de Mossos d’Esquadra. Entre 2003 i 2014 les remuneracions del personal augmenten en 2.056 milions passant dels 4.226 milions de 2003 als 6.282 milions de 2014. 442 Monografies. 20 2016 El 2009 amb 7.572 milions és l’any en què s’assoleix el volum més elevat de despesa de tot el període. Gràfic 15.3.Evolució de les remuneracions del personal. Total departaments 8.000 4,00 7.000 3,50 6.000 3,00 5.000 2,50 4.000 2,00 3.000 1,50 2.000 1,00 1.000 0,50 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Tal i com es pot veure en el gràfic 15.3 entre 2003 i 2009 la despesa augmenta anualment i la primera reducció es produeix l’any 2010, coincidint amb la reducció del 5% de les retribucions dels empleats públics aprovada per l’Estat. Entre 2003 i 2010 la despesa en remuneracions del personal augmenten un 75,5% i la major part s’explica per l’augment del nombre d’efectius i de retribucions del personal dels departaments d’Ensenyament, Salut i Interior que també son dels més intensius en personal: Les despeses del Departament d’Ensenyament augmenten en 1.307 milions, ja que durant aquest període les despeses del personal docent augmenten pels increments retributius i per l’augment del nombre d’efectius. Les despeses del Departament de Salut augmenten en 772 milions, sobretot pels increments retributius del personal de l’ICS i, en menor mesura, per l’augment del nombre d’efectius. Les despeses del Departament d’Interior augmenten en 617 milions per l’increment del nombre d’efectius del cos de Mossos d’Esquadra i el desplegament de l’estructura de comandament del cos, i a les millores retributives aplicades al personal del Cos de Mossos d’Esquadra i del Cos de Bombers de la Generalitat. En aquests anys també es produeixen un seguit de millores retributives 443 Monografies. 20 2016 2014 i de condicions laborals, com per exemple l’increment gradual de la paga extra fins assolir l’import d’una mensualitat sencera al desembre de 2009, o la creació d’un pla de pensions l’any 2005. Durant la consolidació fiscal les despeses en remuneracions del personal es redueixen en 1.142 milions d’euros, que representa el 36% de l’augment de despesa del període anterior i explica un 21% de l’ajust total de les despeses dels departaments. Aquest import acumula l’impacte de la supressió d’una paga extra des de 2012, però també la recurrència durant el 2011 de la reducció del 5% de les retribucions a partir de juny de 2010, així com la suspensió dels complements de productivitat, la reducció del 15% de la jornada i retribució dels interins i la no cobertura de vacants per jubilació, a més de les mesures sectorials en matèria de personal, en especial de l’àmbit d’ensenyament i de salut. Quadre 15.1. Evolució de les remuneracions del personal. Total departaments 2003 MEUR 4.226 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 2,79 2004 4.642 416 9,8 2,85 2005 5.047 405 8,7 2,88 2006 5.572 524 10,4 2,93 2007 6.368 797 14,3 3,13 2008 7.069 701 11,0 3,38 2009 7.572 503 7,1 3,75 2010 7.424 -149 -2,0 3,65 2011 7.075 -349 -4,7 3,54 2012 6.451 -624 -8,8 3,29 2013 6.248 -203 -3,1 3,22 2014 6.282 34 0,5 3,20 2003-2010 - 3.197 75,7 - 2010-2014 - -1.142 -15,4 - 2003-2014 - 2.056 48,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’ajust dels departament d’Ensenyament i de Salut són superiors a la mitjana. En el cas d’Ensenyament per l’aplicació de les mesures estatals del RDL 14/2012 que va fer augmentar, entre altres, les hores lectives dels docents, i va augmentar la ràtio dels alumnes per aula. En el cas de Salut per la suspensió del complement de productivitat del personal vinculat a la direcció per objectius del personal de l’ICS i també un decreixement del personal equivalent a temps complet. 444 Monografies. 20 2016 15.3. Les despeses corrents de béns i serveis Inclouen les despeses corrents necessàries per a l’exercici de les activitats de l’Administració que no suposen un increment de capital o de patrimoni públic. S’imputen en aquest capítol la compra de serveis sanitaris a través dels concerts; la compra de serveis TIC; els lloguers, els serveis de neteja, manteniment i seguretat d’edificis; les prestacions periòdiques derivades dels drets de superfície; els subministraments d’aigua i energia; la publicitat; la formació del personal; el Fons d’acció social; els estudis i dictàmens i els treballs tècnics; entre d’altres. L’any 2014 es destinen 7.211 milions a despeses corrents de béns i serveis. El Departament de Salut, amb 5.505 milions d’euros, concentra el 76,3% d’aquesta despesa ja que inclou, entre d’altres, la despesa en concerts sanitaris (4.157 milions) i en medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (457 milions). El Departament de Benestar Social i Família, amb 675 milions explica un 9,4% d’aquestes despeses que destina a la prestació de serveis mitjançant concert de les places en centres aliens a la Generalitat i les despeses de funcionament i gestió dels centres propis vinculats, bàsicament, a la prestació dels serveis previstos a la LAPAD. Gràfic 15.4. Evolució de les despeses corrents de béns i serveis. Total departaments 9.000 4,50 8.000 4,00 7.000 3,50 6.000 3,00 5.000 2,50 4.000 2,00 3.000 1,50 2.000 1,00 1.000 0,50 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 les despeses corrents de béns i serveis pràcticament es dupliquen, passant dels 3.944 milions de 2003 als 7.211 milions de 2014. El 2010 amb 7.846 milions és l’any en què s’assoleix el volum més elevat de despesa de tot el període. 445 Monografies. 20 2016 2014 Tal i com es pot veure en el gràfic 15.4 fins l’any 2010 la despesa augmenta anualment, passant dels 3.944 milions de 2003 als 7.846 milions de l’any 2010. Quadre 15.2. Evolució de les despeses corrents de béns i serveis. Total departaments 2003 MEUR 3.944 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 2,60 2004 4.267 323 8,2 2,62 2005 4.762 495 11,6 2,72 2006 5.571 809 17,0 2,93 2007 6.261 691 12,4 3,08 2008 7.041 779 12,4 3,37 2009 7.520 480 6,8 3,72 2010 7.846 325 4,3 3,86 2011 7.293 -552 -7,0 3,65 2012 7.279 -14 -0,2 3,71 2013 7.113 -166 -2,3 3,67 2014 7.211 99 1,4 3,67 2003-2010 - 3.901 98,9 - 2010-2014 - -634 -8,1 - 2003-2014 - 3.267 82,8 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. En conjunt, entre 2003 i 2010, les despeses corrents de béns i serveis augmenten en 3.901 milions d’euros i el 88,5% d’aquest increment s’explica per l’evolució de les despeses del Departament de Salut, amb un increment de 2.809 milions, del Departament de Benestar Social i Família, amb un increment de 387 milions, i del Departament d’Ensenyament, amb un increment de 258 milions d’euros. 446 Pel que fa a les despeses del Departament de Salut, l’augment de despesa és fruit del major nombre de centres concertats i dels increments de tarifes aplicats per traslladar les mesures retributives d’equiparació salarial entre els centres públics de l’ICS i els centres concertats dels anys 2005-2008. En aquest període la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria augmenta en 282 milions d’euros. Pel que fa a les despeses del Departament de Benestar Social i Família, l’increment de despesa s’explica perquè es dur a terme el desplegament dels serveis d’atenció a la dependència, prestats directament per la Generalitat o proveïts mitjançant places concertades. Pel que fa a les despeses del Departament d’Ensenyament, l’increment s’explica principalment per les despeses en drets de superfície dels centres educatius finançats mitjançant aquesta Monografies. 20 2016 modalitat i per la despesa en tecnologies de la informació i comunicació. Durant la consolidació fiscal aquestes despeses es redueixen en 634 milions que representa un 16% de l’augment de despesa del període anterior i explica un 12% de l’ajust total de les despeses dels departaments. Durant aquest període, totes les despeses corrents de béns i serveis dels departaments es redueixen llevat de les d’Empresa i Ocupació que augmenten en 52 milions per la compra centralitzada dels serveis tecnològics de Governança i Connectivitat dels Departaments al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Els departaments de Salut i Ensenyament expliquen el 87% de l’ajust d’aquestes despeses. El Departament de Salut redueix la seva despesa en 380 milions, que representa un 13,5% de l’increment d’aquestes despeses del període anterior. La reducció s’explica principalment pel trasllat a la tarifa dels concerts de les mesures transversals en matèria de personal i, modulada per l’increment dels serveis concertats. El Departament d’Ensenyament redueix la seva despesa en 172 milions, que representa un 67% de l’increment de despesa del període anterior, i s’explica per l’increment de taxes i preus públics que ingressen els centres docents que permet reduir l’assignació de recursos per part del departament; per la reducció de les despeses TIC; i per la reducció dels drets de superfície. 15.4. Les transferències corrents Inclouen les transferències, subvencions i ajuts concedits sense contraprestació directa per part dels departaments de la Generalitat, el CatSalut, l’ICS, l’ICASS i el SOC. Els beneficiaris poden ser entitats del mateix sector públic que reben la transferència per finançar les seves despeses de funcionament o per a actuacions i programes concrets (com per exemple la transferència al Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità). També poden ser persones físiques (com és el cas dels ajuts de la Renda Mínima d’Inserció o dels ajuts derivats de la Llei de Dependència), o empreses (com per exemple els ajuts als centres especials de treball); o a altres administracions (com per exemple el Fons de Cooperació Local). En el capítol de transferències corrents s’inclouen despeses com el finançament corrent de les universitats, els concerts educatius que pressupostàriament són considerats un ajut a les famílies, la despesa 447 Monografies. 20 2016 farmacèutica, en tant que correspon a la part de copagament dels medicaments que correspon a l’Administració o les transferències de prestacions econòmiques vinculades a la Llei de la Dependència. L’any 2014 es destinen 6.950 milions a transferències corrents, el 85% d’aquesta despesa l’explica el Departament de Salut, amb 1.531 milions, el Departament d’Ensenyament, amb 1.329 milions, el Departament de Benestar Social i Família, amb 1.207 milions, l’àmbit d’Universitats i Recerca, amb 964 milions i el Departament de Territori i Sostenibilitat amb 861 milions. Entre 2003 i 2014 aquestes despeses augmenten en 2.512 milions, passant dels 4.439 milions de 2003 als 6.950 milions de 2014. El 2010 amb 8.596 milions és l’any en què s’assoleix el volum més elevat de despesa de tot el període. Tal i com es pot veure en el gràfic 15.5 la despesa augmenta fins a arribar al volum màxim de despesa el 2010 amb 8.596 milions d’euros. Gràfic 15.5. Evolució de les transferències corrents. Total departaments 10.000 4,50 9.000 4,00 8.000 3,50 7.000 3,00 6.000 2,50 5.000 2,00 4.000 1,50 3.000 2.000 1,00 1.000 0,50 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. En conjunt, entre 2003 i 2010, aquestes despeses pràcticament es dupliquen amb un augment de 4.157 milions. Durant aquest període augmenta la despesa en transferències corrents de tots els departaments si bé el 79% de l’increment es concentra a: 448 El Departament de Benestar Social i Família amb un augment de 1.110 milions per l’impacte del desplegament de les prestacions econòmiques d’atenció a la dependència, per l’increment del nombre de places subvencionades per fundacions i institucions Monografies. 20 2016 2013 2014 sense fi de lucre, pel creixement de la col·laboració amb els ens locals per a la prestació de serveis socials i pel creixement de les prestacions econòmiques a famílies amb fills a càrrec. El Departament d’Ensenyament amb un augment de 689 milions per l’evolució de la despesa en concerts educatius. L’àmbit d’Universitats i Recerca amb un augment de 604 milions principalment per l’increment dels recursos destinats al finançament de les universitats públiques. El Departament de Salut amb un augment de 464 milions principalment per l’increment de la despesa farmacèutica. El Departament de Territori i Sostenibilitat, amb un augment de 427 milions per la major transferència a l’Autoritat del Transpost Metropolità i a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, la major despesa en ajuts a l’habitatge a famílies i perquè es comencen a pagar els eixos viaris finançats amb peatges a l’ombra. Quadre 15.3. Evolució de les transferències corrents. Total departaments 2003 MEUR 4.439 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 2,93 2004 5.066 628 14,1 3,11 2005 5.582 516 10,2 3,19 2006 6.404 822 14,7 3,37 2007 6.631 227 3,6 3,26 2008 7.506 875 13,2 3,59 2009 8.421 915 12,2 4,17 2010 8.596 175 2,1 4,23 2011 8.126 -470 -5,5 4,06 2012 7.009 -1.117 -13,7 3,58 2013 6.867 -142 -2,0 3,54 2014 6.950 84 1,2 3,54 2003-2010 - 4.157 93,7 - 2010-2014 - -1.645 -19,1 - 2003-2014 - 2.512 56,6 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Durant la consolidació fiscal aquestes despeses es redueixen en 1.645 milions que representa un 39,6% de l’augment de despesa del període anterior i explica un 30,2% de l’ajust total de les despeses dels departaments. Durant aquest període, totes les despeses dels Departaments es redueixen llevat de les de Territori i Sostenibilitat que augmenten en 256 milions per les transferències corrents vinculades a les obres finançades amb finançaments estructurats i als compromisos adquirits en exercicis anteriors, com per exemple les transferències a IFERCAT pel funcionament de la Línia 9 del metro de Barcelona, els peatges a l’ombra per a pagar eixos viaris, etc. 449 Monografies. 20 2016 Els Departaments que més ajusten la seva despesa en transferències corrents són: El Departament de Salut amb una reducció de 518 milions explica el 31,5% de l’ajust. Principalment per la reducció de la despesa farmacèutica durant aquest període que respon a les diferents mesures empreses per l’Estat i la Generalitat per a racionalitzar la despesa sanitària i que han impactat directament en la despesa en farmàcia. El Departament de Benestar Social i Família amb una reducció de 369 milions explica el 22,4% de l’ajust. Aquesta reducció de despesa es deu principalment a la suspensió dels ajuts universals per fills a càrrec l’any 2011 i la reducció de les prestacions econòmiques de la LAPAD a partir de 2012. El Departament d’Empresa i Ocupació amb una reducció de 354 milions explica un 21,5% de l’ajust. Aquesta reducció de despesa s’explica principalment per les menors transferències corrents del SOC que es redueixen en 321 milions d’euros en gran part per la reducció dels ingressos finalistes de l’AGE, que es redueixen en 244 milions i, de la Comissió Europea, amb una reducció de 27 milions d’euros. El Departament d’Ensenyament amb una reducció de 241 milions explica un 14,6% de l’ajust. Les actuacions dutes a termes han estat traslladar als concerts educatius les mesures retributives i demanar el suport a les Diputacions per finançar les llars d’infants i altres serveis escolars, la qual cosa ha permès reduir la despesa de la Generalitat. L’àmbit d’Universitats i Recerca amb una reducció de 234 milions explica un 14,2% de l’ajust i respon a una reducció del finançament de les universitats públiques pel trasllat de les mesures transversals de personal i també per l’augment dels preus públics dels estudis universitaris que ingressen directament les universitats. 15.5. Les inversions reals i les transferències de capital Inclou les despeses realitzades directament pels departaments de la Generalitat, pel CatSalut, l’ICS, l’ICASS i el SOC destinades a la creació o adquisició de béns de capital de naturalesa material o immaterial o de naturalesa inventariable, que siguin plenament identificables i susceptibles de ser alienables, amb un valor econòmic que perdura més enllà de l’exercici. Alguns exemples són la compra de terrenys, edificis i altres construccions, els censos emfitèutics, les inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions, les inversions en mobiliari i estris, i també les aportacions a entitats del sector públic de la 450 Monografies. 20 2016 Generalitat per inversions en edificis a compte d’aquesta o de les seves entitats (com és el cas de les aportacions a INFRACAT per dur a terme les inversions que els departaments li encarreguen). També s’inclouen en aquest epígraf les transferències, subvencions i ajuts concedits sense contraprestació directa per l’Administració de la Generalitat i de la resta d’entitats analitzades per finançar operacions de capital dels seus perceptors. Alguns exemples són les transferències de capital als ens locals per el Pla Únic d’Obres i Serveis, les transferències de capital a les universitats per finançar els successius plans d’inversions universitàries, les transferències de capital a les empreses constructores de carreteres sota la modalitat de peatges a l’ombra per fer front a determinades despeses com per exemple les expropiacions, etc. Gràfic 15.6. Evolució de les inversions reals i les transferències de capital. Total departaments 3.000 1,40 2.500 1,20 1,00 2.000 0,80 1.500 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. L’any 2014 es destinen 1.009 milions a inversions reals i transferències de capital, el 46,1% d’aquestes despeses es concentren al Departament de Territori i Sostenibilitat, amb 464 milions, el 15,6% al Departament d’Agricultura, amb 157 milions, i el 13,1% al Departament de Salut, amb 132 milions. Entre 2003 i 2014 aquestes despeses es redueixen en 436 milions d’euros, passant dels 1.444 milions de 2003 als 1.009 milions de 2014. El 2008 amb 2.761 milions és l’any en què s’assoleix el volum més elevat de despesa de tot el període. Tal i com es pot veure en el gràfic 15.6 la despesa augmenta de 2003 a 2006, es redueix el 2007 coincidint amb la primera caiguda d’ingressos 451 Monografies. 20 2016 2014 tributaris per la crisi del mercat immobiliari, torna a augmentar el 2008 per començar a reduir-se a partir d’aquest any i fins al final del període. Quadre 15.4. Evolució de les inversions reals i les transferències de capital. Total departaments 2003 MEUR 1.444 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,95 2004 1.794 350 24,2 1,10 2005 2.083 289 16,1 1,19 2006 2.365 282 13,5 1,25 2007 2.304 -61 -2,6 1,13 2008 2.761 456 19,8 1,32 2009 2.620 -141 -5,1 1,30 2010 2.222 -398 -15,2 1,09 2011 1.996 -226 -10,2 1,00 2012 1.321 -674 -33,8 0,67 2013 1.120 -201 -15,2 0,58 2014 1.009 -111 -10,0 0,51 2003-2010 - 778 53,9 - 2010-2014 - -1.213 -54,6 - 2003-2014 - -436 -30,2 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2010 la despesa en operacions de capital augmenta en 778 milions d’euros, passant dels 1.444 milions de 2003 als 2.222 milions de 2010. Durant aquest període augmenten les despeses de tots els Departaments llevat d’Interior i Justícia que es redueixen lleugerament perquè passen a dur a terme la seva inversió a través de mètodes de finançaments estructurats. La major part de l’increment de la despesa es concentra a: 452 El Departament de Territori i Sostenibilitat amb un increment de despesa de 272 milions d’euros explica el 35% de l’increment. Els increments més grans són en les transferències vinculades amb ingressos finalistes i, pel pagament de les modificacions de les inversions fetes sota la modalitat de peatges a l’ombra. Universitats i Recerca, amb un increment de 118 milions, explica el 15,1% de l’increment de despesa. Els augments més importants són en les transferències de capital a les universitats en el marc del Pla d’Inversions Universitàries i, en menor mesura, als centres de recerca. Salut amb un augment de 116 milions explica el 15% de l’increment per l’augment de les inversions del Departament i del CatSalut. Empresa i Ocupació amb un augment de 94 milions explica un 12,1% de l’increment. Els augments més importants són en les Monografies. 20 2016 transferències de capital a empreses privades en el marc de les actuacions de promoció industrial. Durant la consolidació fiscal aquestes despeses s’ajusten en 1.213 milions que representa un 22,3% de l’ajust total de les despeses dels departaments (des de l’any 2008 la reducció és de 1.752 milions). Totes les despeses en inversions reals i transferències de capital es redueixen, si bé la major part es concentra en 5 departaments: El Departament de Territori i Sostenibilitat, amb una reducció de 392 milions explica el 32,3% de l’ajust. Principalment per la reducció de les inversions reals en transports i carreteres dutes a terme per INFRACAT i per la negociació dels pagaments dels mètodes alemanys. El Departament d’Ensenyament amb una reducció de 172 milions explica el 14,2% de l’ajust ja que a partir de 2006 gran part de la inversió es dur a terme mitjançant drets de superfície. El Departament de Governació amb una reducció de 113 milions explica el 9,3% de l’ajust. El PUOSC per inversió es redueix i es crea una línia per cobrir despeses de conservació i manteniment d’obres i serveis dels municipis. L’àmbit d’Universitats i Recerca amb una reducció de 107 milions explica un 8,8% de la variació total. L’ajust es produeix en les transferències de capital a les universitats en el marc del Pla d’Inversions Universitàries 2007-2013 i respon a un alentiment en l’execució de les obres i a un canvi en el sistema de finançament de les inversions de les universitats. L’àmbit de Salut amb una reducció de 103 milions explica el 8,5% de l’ajust. 15.6. Les aportacions de capital i préstecs Sota aquest epígraf es consignen les despeses relacionades amb la variació d’actius financers. Inclou les despeses destinades a l’adquisició d’actius financers com són la concessió de préstecs i bestretes, o la compra de participacions. També s’inclouen les aportacions de capital o al fons patrimonial de les entitats del sector públic de la Generalitat, destinades tant a finançar inversions, com a compensar pèrdues d’exercicis anteriors, com les vinculades a operacions per eixugar el deute de les entitats. Alguns exemples són les aportacions de capital a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a IFERCAT, o a l’Institut Català de Finances. L’any 2014 es destinen 525 milions a aportacions de capital i préstecs, 453 Monografies. 20 2016 el 43,6% d’aquestes despeses es concentren al Departament de Presidència, amb una despesa de 229 milions, el 16,8% al Departament de Territori i Sostenibilitat, amb 88 milions i el 12% al Departament d’Empresa i Ocupació, amb 63 milions. Entre 2003 i 2014 aquestes despeses augmenten en 346 milions d’euros. Cal tenir en compte que l’any 2004 s’assumeix la major part del deute de les universitats públiques catalanes amb una aportació de capital de 709 milions, i l’any 2007 s’assumeix el de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb una aportació de 935 milions. Gràfic 15.7. Evolució de les aportacions de capital i préstecs. Total departaments 1.800 0,90 1.600 0,80 1.400 0,70 1.200 0,60 1.000 0,50 800 0,40 600 0,30 400 0,20 200 0,10 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 15.5. Evolució de les aportacions de capital i préstecs. Total departaments 2003 MEUR 178 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,12 2004 883 704 394,8 0,54 2005 482 -400 -45,4 0,28 2006 732 250 51,8 0,39 2007 1.584 853 116,5 0,78 2008 1.129 -455 -28,7 0,54 2009 1.155 26 2,3 0,57 2010 1.334 178 15,4 0,66 2011 982 -352 -26,4 0,49 2012 734 -248 -25,2 0,37 2013 463 -272 -37,0 0,24 2014 525 62 13,4 0,27 2003-2010 - 1.155 647,7 - 2010-2014 - -809 -60,7 - 2003-2014 - 346 194,2 - 454 2016 Font: Monografies. Generalitat de20Catalunya i INE. 2014 Entre 2003 i 2010 les aportacions de capital i préstecs augmenten en 1.155 milions d’euros. La major part es concentra a: El Departament d’Economia i Coneixement incrementa en 280 milions i explica el 24% de la variació total 2003-2010. Just l’any 2010 es fa una aportació extraordinària de 244 milions a l’Institut Català de Finances. El Departament de la Presidència incrementa en 278 milions i explica el 24% de la variació total. Els augments més importants són el de la transferència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i les aportacions i préstecs per al desenvolupament empresarial del Centre d’Alt Rendiment Esportiu. El Departament de Territori i Sostenibilitat augmenta en 253 milions i explica un 22% de la variació total. Bàsicament per les aportacions a IFERCAT i a TABASA. Durant el període de consolidació fiscal aquestes despeses es redueixen en 809 milions que representa reduir el 70% de l’increment realitzat durant el primer període. Tots els departaments redueixen les aportacions de capital, però els que concentren la major part de l’ajust són el següents: El Departament d’Economia i Coneixement, minora en 263 milions les aportacions, bàsicament perquè no repetix l’aportació extraordinària de 2010 a l’ICF. Explica el 33% de la variació total. El Departament de Territori i Sostenibilitat redueix en 210 milions de les aportacions a IFERCAT i a TABASA, la primera entitat en motiu de l’aturada de la construcció de la Línia 9 del metro i la segona en motiu de la seva concessió l’any 2012. En conjunt expliquen el 26% de l’ajust 2010-2014. El Departament de la Presidència minora les aportacions en 137 milions, fet que explica el 17% de l’ajust. El motiu és la reducció de les aportacions a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en aplicació de les mesures de racionalització de les entitats del grup i l’aplicació de mesures específiques de contenció de la despesa i per la finalització del projecte de modernització del Centre d’Alt Rendiment. 15.7. Principals variacions de la despesa dels Departaments i quantificació de la contribució a la consolidació fiscal Les aportacions de capital i els préstecs són l’epígraf de despesa que més varia en termes relatius per les aportacions extraordinàries que 455 Monografies. 20 2016 com s’acaba de veure es fan de manera puntal, per absorbir deute o per ampliar el capital. Gràfic 15.8. Índex d'evolució de la despesa per capítols.Total departaments (100 = 2003) 1.000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 2003 2004 2005 2006 2007 Remuneracions del personal Transferències corrents Aportacions de capital i préstecs 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals i transferències de capital Font: Generalitat de Catalunya. Per aïllar aquestes variacions de les aportacions de capital, el gràfic 15.9 mostra l’evolució dels capítols de despesa no financera. Gràfic 15.9. Índex d'evolució de la despesa no financera per capítols. Total departaments (100 = 2003) 200 175 150 125 100 75 50 2003 2004 2005 2006 Remuneracions del personal Transferències corrents 2007 2008 2009 2010 2011 Es pot observar com entre 2003 i 2008 les inversions reals i les transferències de capital creixen per sobre de la resta de despeses, Monografies. 20 2016 2013 Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals i transferències de capital Font: Generalitat de Catalunya. 456 2012 2014 mentre que a partir de 2009 són les que més ràpidament s’ajusten . El creixement de les despeses corrents de béns i serveis es situen per sobre del creixement de les despeses en remuneracions del personal i de les transferències corrents, bàsicament com ja s’ha dit pel creixement dels concerts sanitaris que inclouen tant millores retributives, com obertura de nous centres, com increment de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. Les transferències corrents segueixen una tendència creixent similar a les despeses corrents de béns i serveis, però l’ajust durant el període de consolidació és major per les mesures aplicades sobre la despesa farmacèutica i per la suspensió dels ajuts per fills a càrrecs i la reducció de les transferències vinculades a la LAPAD. Quadre 15.6. Principals variacions de la despesa. Total departaments 2003-2010 MEUR % Remuneracions del personal 3.197 Despeses corrents de béns i serveis Transferències corrents 2010-2014 Índex MEUR % 76 24 -1.142 3.901 99 30 4.157 94 32 11.256 89 85 778 54 Subtotal de despesa no financera 12.034 Aportacions de capital i préstecs Subtotal de despesa corrent Inversions reals i transferències de capital Despesa total 2003-2014 Índex MEUR % Índex -15 21 2.056 49 27 -634 -8 12 3.267 83 42 -1.645 -19 30 2.512 57 32 -3.421 -14 63 7.834 62 101 6 -1.213 -55 22 -436 -30 -6 86 91 -4.635 -18 85 7.399 53 96 1.155 648 9 -809 -61 15 346 194 4 13.189 93 100 -5.444 -20 100 7.745 54 100 Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 15.7. Evolució de la despesa. Total departaments (MEUR) Període de consolidació fiscal 2003 2010 2011 2012 2013 2014 Remuneracions del personal 4.226 7.424 7.075 6.451 6.248 6.282 Despeses corrents de béns i serveis 3.944 7.846 7.293 7.279 7.113 7.211 Transferències corrents 4.439 8.596 8.126 7.009 6.867 6.950 12.609 23.865 22.494 20.739 20.228 20.444 1.444 2.222 1.996 1.321 1.120 1.009 Subtotal de despesa no financera 14.053 26.087 24.490 22.060 21.348 21.452 Aportacions de capital i préstecs 178 1.334 982 734 463 525 14.232 27.421 25.472 22.795 21.810 21.977 Variació interanual - - -1.949 -2.677 -984 166 Variació des de 2010 - - -1.949 -4.626 -5.610 -5.444 Variació acumulada des de 2010 - - -1.949 -6.575 -12.186 -17.630 Subtotal de despesa corrent Inversions reals i transferències de capital Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Si s’observen de manera separada els dos períodes d’anàlisi, es pot concloure que durant el període 2003-2010 la despesa corrent explica 457 Monografies. 20 2016 el 85% de l’increment de la despesa, mentre que explica el 63% de la reducció durant la consolidació fiscal. S’ha prioritzat l’ajust sobre les inversions i sobre les aportacions de capital, de fet, part de l’ajust realitzat en les despeses corrents també està vinculat a les operacions d’inversions en tant que s’han reduït les quotes dels drets de superfície i que figuren dins les despeses corrents de béns i serveis. El gràfic 15.10 mostra les variacions interanuals de cada exercici durant el procés de consolidació fiscal. Es pot observar com els anys de major ajust van ser els anys 2011 i 2012 i que els ajustaments més significatius es van dur a terme en els capítols de despesa de transferències corrents, seguit les inversions reals i les despeses corrents de béns i serveis l’any 2011 i del capítols de remuneracions del personal els anys 2011 i 2012. Gràfic 15.10. Composició de les variacions interanuals. Total departaments. (MEUR) 500 0 -500 -1.000 -1.500 -2.000 -2.500 -3.000 2011 Remuneracions del personal Transferències corrents Aportacions de capital i préstecs 2012 2013 2014 Despeses corrents de béns i serveis Inversions reals i transferències de capital Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. L’any 2012, és l’any en què més s’ajusta la despesa dels departaments, tanmateix cal tenir en compte que part de la reducció de les transferències a les entitats, va ser compensada amb la incorporació de romanents de tresoreria acumulats de les entitats, de tal manera que van poder finançar la seva activitat. El quadre 15.8 mostra en termes acumulats la magnitud de l’ajust que s’ha dut a terme en relació a la despesa de l’any 2010. Per ordre de magnitud l’ajust més gran s’ha fet en les transferències corrents, seguit de les remuneracions del personal, les inversions reals i transferències de capital i finalment en les despeses corrents de béns i serveis. 458 Monografies. 20 2016 Quadre 15.8. Variacions interanuals per capítols. Total departaments (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2010-2014 Remuneracions del personal -349 -624 -203 34 -1.142 Despeses corrents de béns i serveis -552 -14 -166 99 -634 Transferències corrents Subtotal de despesa corrent Inversions reals i transferències de capital -470 -1.117 -142 84 -1.645 -1.371 -1.755 -511 216 -3.421 -226 -674 -201 -111 -1.213 Subtotal de despesa no financera -1.597 -2.429 -712 104 -4.635 Aportacions de capital i préstecs -352 -248 -272 62 -809 -1.949 -2.677 -984 166 -5.444 Despesa total Font: Generalitat de Catalunya. Gràfic 15.11 Composició de la variació 2010-2014 dels capítols per departaments. (MEUR) 500 0 -500 -1.000 -1.500 -2.000 Cap. 1 Cap. 2 Cap. 4 Cap. 6 i 7 Cap. 8 Presidència Governació i Relacions Institucionals Economia i Coneixement (sense SUR) SUR Ensenyament Salut Interior Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Benestar Social i Família Empresa i Ocupació Justícia Variació total de cada capítol Font: Generalitat de Catalunya. Nota: Cap. 1 Remuneracions del personal; Cap. 2 Despeses corrents de béns i serveis; Cap. 4 Transferències corrents; Cap. 6 i 7 Inversions reals i transferències de capital; Cap. 8 Aportacions de capital i préstecs. El gràfic 15.11 mostra la distribució de la variació 2010-2014 de la despesa de cada capítol per departaments. es pot observar com les transferències corrents són les que s’ajusten, en 1.645 milions, dividit en 518 milions per part del Departament de Salut (bàsicament farmàcia), 369 milions del Departament de Benestar Social i Família (ajuts per fills a càrrec i prestacions LAPAD), 354 milions del 459 Monografies. 20 2016 Departament d’Empresa i Ocupació (reducció d’ingressos finalistes de l’estat per a programes d’ocupació) i 405 milions per la resta de departaments. Destaca l’augment de les transferències corrents del Departament de Territori i Sostenibilitat de 256 milions d’euros (transferències a IFERCAT i a l’ATM). El segueix l’esforç de reducció de la despesa les inversions reals i les transferències de capital amb un import de 1.213 milions. El departament que fa la reducció de despesa més gran és el Departament de Territori i Sostenibilitat en 392 milions, principalment per la reprogramació de les seves inversions reals. Les remuneracions del personal és el tercer capítol de despesa que es redueix més, concretament en 1.142 milions per les mesures transversals aplicades per la Generalitat de Catalunya a tot el seu personal. Els departaments d’Ensenyament i Salut són els que disminueixen més les despeses, en 477 i 405 milions respectivament. 460 Monografies. 20 2016 16. Depeses transversals i òrgans superiors Aquest capítol analitza l’evolució de les despeses transversals dels departaments de la Generalitat i la despesa dels òrgans superiors. L’any 2014 representen el 4,5% de la despesa total. 16.1 . Les despeses transversals Inclou aquelles despeses comunes a tota l’Administració de la Generalitat i que no es poden atribuir a les actuacions concretes d’un departament, com per exemple, les despeses relacionades amb la gestió del patrimoni, les despeses del deute, aportacions al pla de pensions, etc.51 Al llarg d’aquests dotze anys s’observen pics de despesa de diferent intensitat, que coincideixen amb operacions específiques: L’any 2005 es fa una aportació al pla de pensions, que es crea aquest any, de 26 milions. L’any 2008 es fa una aportació de capital a l’ens Gestió d’Infraestructures SA, l’actual INFRACAT, de 703 milions. L’any 2012 es fa una aportació a INFRACAT en motiu de la subrogació en els préstecs de les entitats que s’integraran a INFRACAT en el marc de les mesures de racionalització i simplificació de l’administració pública, i que ha de comportar una millor gestió centralitzada del deute. L’augment de despesa de 2013 respon a les aportacions de capital a INFRACAT, als préstecs de la Generalitat a entitats del sector públic per regularitzar les operacions vinculades al mecanisme de pagament a proveïdors i a la despesa vinculada a la redempció de censos sobre edificis derivats de les operacions patrimonials. Inclou, per exemple, la despesa dels serveis pressupostaris Gestió serveis horitzontals i Gestió de Patrimoni de la secció Despeses Diversos Departaments. També inclou les despeses de la secció Deute llevat del capítol 3 d’interessos i les aportacions de capital a INFRACAT. 51 461 Monografies. 20 2016 L’any 2014 el gruix de la despesa és en operacions de refinançament de deute, si bé també s’inclou despesa en redempció de censos d’edificis. Gràfic 16.1. Evolució de les despeses transversals 2.500 1,20 1,00 2.000 0,80 1.500 0,60 1.000 0,40 500 0,20 0,00 0 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 16.1. Evolució de les despeses transversals 2003 MEUR 175 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,12 2004 253 77 44,1 0,16 2005 572 319 126,5 0,33 2006 162 -410 -71,7 0,09 2007 141 -21 -13,2 0,07 2008 849 708 503,7 0,41 2009 360 -489 -57,6 0,18 2010 395 35 9,7 0,19 2011 352 -43 -10,9 0,18 2012 925 573 162,8 0,47 2013 2.086 1.160 125,4 1,08 2014 1.084 -1.002 -48,1 0,55 2003-2010 - 220 125,4 - 2010-2014 - 689 174,3 - 2003-2014 - 908 518,3 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. 462 Monografies. 20 2016 2014 Infraestructures de la Generalitat de Catalunya Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU (INFRACAT) és l’empresa pública de la Generalitat encarregada de projectar, construir, conservar, mantenir, modernitzar i explotar tota mena d’infraestructures i edificacions de qualsevol àmbit de la Generalitat. L’entitat neix el 2012 de la fusió de les antigues GISA, ICFEquipaments, REGSEGA i REGSA i s’ocupa d’àmbits tan diversos com la transformació de regadius, la construcció d’equipaments escolars o la construcció i manteniment de carreteres. És per aquest motiu que s’inclou dins de l’àmbit de les despeses transversals de tots els departaments. L’activitat inversora d’INFRACAT ha estat sempre molt elevada, superior als 800 milions anuals, fins l’any 2013 i 2014. Durant el procés de consolidació fiscal la inversió de l’entitat s’ha reduït en 1.010 milions. Quadre 16.2. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU Inversió real 2003 MEUR 877 Variació (MEUR) - Variació (%) - 2004 892 15 1,7 2005 951 59 6,6 2006 978 28 2,9 2007 1.160 181 18,5 2008 1.478 319 27,5 2009 1.632 153 10,4 2010 1.260 -371 -22,8 2011 1.350 89 7,1 2012 910 -440 -32,6 2013 345 -565 -62,1 2014 250 -94 -27,4 2003-2010 - 383 43,7 2010-2014 - -1.010 -80,1 2003-2014 - -627 -71,5 Font: Generalitat de Catalunya. Actualment, la seva principal font d’ingressos són les aportacions dels diferents departaments per inversions a compte de la Generalitat, però també pot rebre encàrrecs d’altres entitats públiques com per exemple Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La seva segona font d’ingressos són els lloguers dels edificis, construïts en la modalitat de drets de superfície, que cobra als departaments de la Generalitat i finalment, rep aportacions a compte de capital. Però amb anterioritat 463 Monografies. 20 2016 es podia finançar amb endeutament. Les aportacions per obres a compte dels departaments de la Generalitat han passat de 451 milions l’any 2011 a 158 milions l’any 2014, ja que, tal i com s’observa en l’evolució de la inversió, els encàrrecs d’obres són molt menors. Els lloguers dels drets de superfície han passat de 133 milions el 2011 a 76 milions el 2014, aquesta reducció s’explica perquè s’han reestructurats les quotes que paguen els departaments de la Generalitat. Les mesures que s’han dut a terme i que han permès reduir les quotes són les següents: La Generalitat ha absorbit el deute de l’entitat, fet que ha permès reduir la repercussió dels costos financers del deute d’INFRACAT en les quotes dels Departaments S’ha eliminat la part de la quota corresponent al manteniment i reposició de les inversions. Quadre 16.3. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU Drets liquidats (MEUR) 2011 2012 2013 2014 Variació 2011-2014 Aportacions per obres a compte 451 446 204 158 -293 Lloguers drets de superfície 133 158 127 76 -56 18 417 672 42 24 601 1.021 1.003 276 -325 Aportacions de capital Total d'ingressos Font: Generalitat de Catalunya. Les aportacions de capital han augmentat en 24 milions, destaquen les aportacions de capital dels anys 2012 i 2013 que són molt elevades degut a les operacions de refinançament del deute vinculades als mecanismes de liquiditat amb l’Estat que no van tenir impacte en el dèficit. L’any 2014 rep 325 milions menys que l’any 2011. Quadre 16.4. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU (MEUR) 2010 Resultat SEC (a) -176 Recursos des del Departament (b) 823 Impacte (a-b) -999 2011 -513 601 -1.114 2012 185 1.021 -836 2013 640 1.003 -363 2014 7 276 -269 183 -547 730 1.023 -391 1.414 2010-2014 2010-2014 acumulat Font: Generalitat de Catalunya i Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 464 Monografies. 20 2016 Tot i la caiguda d’ingressos, la reducció d’activitat inversora (de més de 1.000 milions en aquest període), ha permès millorar el resultat de l’entitat en termes SEC en 730 milions d’euros. Gràfic 16.2. Resultat SEC INFRACAT 800 600 400 200 0 -200 -400 -600 2010 2011 2012 2013 2014 MEUR Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat. 16.2. Els òrgans superiors Inclou la despesa del Parlament, el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, l’Oficina Antifrau i la Comissió Jurídica Assessora. Aquestes institucions no depenen orgànicament de la Generalitat i elaboren, aproven i executen el seu pressupost d’acord amb el que s’estableix en les seves normes de creació. L’evolució de la despesa liquidada no mostra l’execució de la despesa d’aquestes entitats, sinó la forma en què la Generalitat els hi transfereix els recursos, normalment en dotzenes parts. Després d’un període de ràpid creixement, especialment els anys 2005 i 2006, la despesa es situa en valors propers als 100 milions des de 2007 fins 2010. L’any 2011, el Parlament retorna 6 milions a la Generalitat per la no construcció d’un nou edifici del Parlament. Al seu torn, la Sindicatura de Comptes en retorna 3 en concepte dels estalvis generats en el seu pressupost en els exercicis anteriors. L’any 2012, la Generalitat acorda deixar d’enviar la transferència als 465 Monografies. 20 2016 òrgans superiors a partir de juliol i d’agost i aquests òrgans financen la resta de despesa de l’exercici amb romanents de tresoreria acumulats en els exercicis anteriors (es deixen de transferir 28 milions al Parlament i 5,5 milions a la Sindicatura de Comptes). Gràfic 16.3. Evolució de la despesa dels òrgans superiors 120 0,06 100 0,05 80 0,04 60 0,03 40 0,02 20 0,01 0 0,00 2003 MEUR 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % PIB Font: Generalitat de Catalunya i INE. Quadre 16.5. Evolució de la despesa dels òrgans superiors 2003 MEUR 47 Variació (MEUR) - Variació (%) - % del PIB 0,03 2004 56 9 18,8 0,03 2005 77 21 37,7 0,04 2006 93 15 19,6 0,05 2007 98 5 5,7 0,05 2008 101 3 3,5 0,05 2009 98 -4 -3,6 0,05 2010 97 0 -0,4 0,05 2011 91 -6 -6,2 0,05 2012 56 -35 -38,6 0,03 2013 77 21 37,5 0,04 2014 78 1 0,7 0,04 2003-2010 - 50 105,5 - 2010-2014 - -20 -20,2 - 2003-2014 - 30 63,9 - Font: Generalitat de Catalunya i INE. Entre 2003 i 2014 la despesa dels òrgans superiors ha augmentat un 63,9%, passant dels 47 milions als 78 milions. 466 Monografies. 20 2016 2014 17. La inversió del conjunt del sector públic i els mecanismes de finançament estructurats En aquest capítol s’analitza en una primera part la inversió executada en el període 2003-2014 i en la segona els finançaments estructurats i el seu reequilibrament durant el procés de consolidació fiscal. 17.1 . La inversió real executada en el període 2003-2014 17.1.1. Introducció La inversió executada pel conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya en el període 2003-2014 s’ha finançat en base a dues vies: Amb càrrec al capítol 6 (inversions reals) del pressupost de cada exercici. Amb càrrec a diversos sistemes de finançament estructurats. Aquests sistemes es caracteritzen perquè no tenen un impacte directe sobre el capítol 6 de l’exercici en què s’executen físicament les inversions, ja sigui perquè es liquidaran contra exercicis futurs i/o contra altres capítols del pressupost. Entre els principals sistemes de finançament estructurats utilitzats per la Generalitat destaquen: 467 Concessions: model de col·laboració público-privada en què el concessionari assumeix al seu risc i ventura la construcció, finançament i explotació d’una infraestructura pública a canvi del pagament d’un cànon per part de la Generalitat al llarg d’un període de temps determinat. El cost d’aquestes inversions no queda reflectit mai en la liquidació del capítol 6 del pressupost, atès que quedarà inclòs dins del cànon que es pagarà al llarg del temps al concessionari amb càrrec als capítols 2, 4 ó 7 del pressupost, en funció del tipus de concessió. Drets de superfície: model de col·laboració público-privada en què el superficiari assumeix al seu risc i ventura la construcció, Monografies. 20 2016 finançament i explotació d’unes instal·lacions sobre un terreny propietat de l’Administració, durant un període de temps determinat a canvi d’un cànon. Un cop finalitzat el contracte les instal·lacions reverteixen en favor de l’Administració. El cost d’aquestes inversions no queda reflectit mai en la liquidació del capítol 6 del pressupost, atès que quedarà inclòs dins del cànon que es pagarà al llarg del temps al superficiari amb càrrec als capítols 2 ó 7 del pressupost. Mètodes alemanys: model de col·laboració público-privada on l’agent privat s’obliga envers l’Administració a construir una infraestructura a canvi d’una contraprestació econòmica a cobrar quan les obres estiguin finalitzades. El pagament es podrà realitzar en un termini màxim de 10 anys i inclourà els costos financers associats. Tot i que les inversions finançades amb el mètode alemany sí que es liquiden contra el capítol 6, aquest sistema permetia diferir en el temps l’impacte sobre el pressupost, atès que les inversions es comptabilitzaven en el moment en que es pagava al contractista i no en el moment de la seva execució física. Tanmateix, aquesta situació ha canviat des de l’any 2013, atès que els nous criteris establerts per Eurostat i aplicats per la IGAE i la Intervenció de la Generalitat obliguen a comptabilitzar aquestes inversions en el moment de la seva producció, amb independència del moment en què es paguen. Amb aquest canvi de criteri de comptabilització, el mètode alemany ha perdut la seva capacitat de diferir en el temps l’impacte sobre el pressupost. En definitiva, la utilització de sistemes de finançament estructurats per part de la Generalitat, fa que la liquidació del capítol 6 no reculli el veritable volum d’inversió executat en un exercici determinat. Per calcular el volum d’inversió en un exercici determinat és necessari sumar a la liquidació del capítol 6 les inversions executades amb sistemes estructurats i restar aquella part de la liquidació de l’exercici corresponent a mètodes alemanys executats en anys anteriors. 17.1.2. Evolució de la inversió executada per la Generalitat en el període 2003-2014 El quadre 17.1 mostra l’evolució de la inversió total executada pel conjunt del sector públic de la Generalitat, diferenciant la part corresponent a la liquidació del capítol 6 i la part corresponent a la inversió finançada en base a sistemes estructurats, així com l’evolució de la inversió en termes per càpita i del seu pes sobre el PIB de 468 Monografies. 20 2016 Catalunya. Quadre 17.1. Evolució de la inversió executada pel sector públic de la Generalitat. 2003 - 2014 Ajustos per Inversió real Execució estructurats liquidats liquidada finançaments (cap.6) (cap.6) estructurats (MEUR) (MEUR) (*) (MEUR) 2.014 8 0 2003 Total inversió executada (MEUR) 2.023 Variació anual % Total inversions per càpita Inversió/PIB (eur/hab) % 302 1,33 2004 1.943 122 0 2.065 - 303 1,27 2005 3.081 209 -223 3.067 48,5 439 1,75 2006 2.854 452 -134 3.172 3,4 445 1,67 2007 3.372 709 -31 4.050 27,7 562 1,99 2008 4.767 704 -76 5.395 33,2 733 2,58 2009 4.593 1.682 -351 5.924 9,8 792 2,93 2010 3.539 1.065 -332 4.272 -27,9 569 2,10 2011 2.787 1.470 -638 3.620 -15,3 480 1,80 2012 1.655 615 -530 1.739 -52,0 230 0,88 2013 1.076 271 -163 1.184 -31,9 157 0,60 2014 1.046 127 -102 1.071 -9,5 142 0,54 (*) S'han considerat els següents finançaments estructurats: concessions, drets de superfície i mètodes alemanys. Font: Generalitat de Catalunya i INE Gràfic 17.1. Inversió executada pel sector públic de la Generalitat. 2003-2014 (MEUR) 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Inversió real (capítol 6) Inversió total (inclou inversió amb finançaments estructurats) Font: Generalitat de Catalunya. 469 Monografies. 20 2016 2011 2012 2013 2014 Gràfic 17.2. Evolució del pes de la inversió executada sobre el PIB de Catalunya (MEUR) 3,50% 3,00% 2,50% 2,00% 1,50% 1,00% 0,50% 0,00% 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Inversió total / PIB de Catalunya Font: Generalitat de Catalunya i INE. Fins l’any 2001 la inversió executada pel conjunt del sector públic de la Generalitat s’havia situat al voltant dels 1.000 milions d’euros anuals, el que representava entre l’1% i l’1,5% del PIB de Catalunya. A partir de l’any 2001 es va iniciar una tendència de creixement sostingut de la inversió, que es va reforçar a partir de l’any 2003, quan es comencen a utilitzar sistemes de finançament estructurat per impulsar la inversió més enllà del que permetia el pressupost. La inversió va assolir el seu màxim històric l’any 2009, amb un volum superior als 5.900 milions d’euros, el que representava el 2,9% del PIB de Catalunya. L’any 2010 comença un procés de davallada de la inversió per la necessitat dels ajustos pressupostaris conseqüència de la crisi econòmica. Així, l’any 2014 el volum d’inversió total s’ha situat en 1.071 milions d’euros (un 0,54% del PIB), el que suposa una reducció acumulada de més del 80% des dels màxims històrics assolits l’any 2009. La inversió pública ha estat una de les principals variables afectades pel procés de consolidació fiscal que han registrat les finances de la Generalitat, atès que a diferència d’altres despeses, com ara les prestacions socials, la inversió pública permet un cert ajornament en el temps sense que les conseqüències negatives directes sobre les persones a curt termini. En els últims anys, el volum d’inversió executat pel sector públic de la Generalitat ha estat per sota de la mitjana històrica del seu pes sobre el 470 Monografies. 20 2016 2013 2014 PIB, i a més, bona part d’aquesta inversió correspon a l’execució de projectes iniciats en el passat, el que ha deixat molt poc marge per encetar nous projectes d’inversió que donin resposta a les noves necessitats per mantenir la competitivitat de l’economia catalana. 17.1.3. La inversió total executada pel sector públic de la Generalitat. Distribució per àmbits d’inversió El quadre 17.2 mostra la distribució de la inversió total executada pel sector públic de la Generalitat en el període 2003-2014 per àmbits d’inversió. En el període 2003-2014 la inversió total executada per la Generalitat s’ha concentrat en el sector del transport (43,9% del total), on destaquen les inversions en ferrocarril i metro, que representen el 25,7% del total, així com les inversions en la xarxa de carreteres i activitats annexes al transport per carretera (inversions en transport públic de viatgers, la logística i el suport al transport de mercaderies per carretera) que representen el 17,5% del total. Dins del sector del transport també s’inclou la inversió en ports i aeroports, encara que només representa el 0,6% del total de la inversió del període (en el quadre 17.2 aquestes inversions en ports i aeroports estan incloses dins l’apartat “Resta d’inversions” atesa la seva petita quantia relativa). 471 Monografies. 20 2016 Quadre 17.2. Total inversió executada pel sector públic de la Generalitat. 2003 - 2014 Liquidació del capítol 6 més execució amb finançaments estructurats. (MEUR) Salut i Educació Benestar Carreteres Ferrocarril i Cultura social 2003 453 200 222 170 Medi ambient i Aigua 222 2004 487 227 272 166 167 2005 450 957 298 158 155 2006 505 613 417 259 125 2007 641 745 491 326 339 2008 688 1.489 537 341 693 2009 737 2.335 495 407 544 2010 739 1.184 396 386 389 2011 921 1.128 321 258 132 2012 622 265 196 208 34 2013 212 259 97 157 9 2014 139 270 114 162 8 Total 6.594 9.671 3.857 3.001 2.816 2003 Habitatge i Urbanisme 262 Agricultura Ramaderia i Pesca 86 Justícia i Interior 88 Resta d'inversió 319 Total 2.023 2004 222 97 83 344 2.065 2005 447 127 150 325 3.067 2006 425 173 294 360 3.172 2007 453 162 447 446 4.050 2008 477 203 318 649 5.395 2009 415 262 138 592 5.924 2010 272 241 181 483 4.272 2011 83 216 118 442 3.620 2012 70 88 42 216 1.739 2013 45 11 8 384 1.184 2014 68 24 16 271 1.071 Total 3.241 1.690 1.882 4.829 37.582 continuació Font: Generalitat de Catalunya. En matèria de carreteres s’han invertit un total de 6.594 milions d’euros al llarg del període 2003-2014, dels quals 2.876 milions d’euros (el 43,6% del total en carreteres) s’ha executat a través de sistemes estructurats, concretament a través de concessions i mètodes alemanys. 472 Monografies. 20 2016 Mitjançant concessions s’han invertit un total de 1.755 milions d’euros, corresponents a la construcció de 6 eixos viaris: Eix del Llobregat C-16: Sant Fruitós de Bages – Berga Eix Maçanet de la Selva - Platja d'Aro (C31,C35 i C65) Eix del Ter C-17: Centelles - Vic – Ripoll Eix Transversal C-25: millora i desdoblament entre Cervera-Caldes de Malavella Eix Reus - Alcover C-14 Eix Diagonal C-15: Manresa - Vilanova i la Geltrú. D’altra banda, mitjançant mètodes alemanys s’han invertit un total de 1.122 milions d’euros en diferents actuacions, entre les que destaquen: Nova carretera Vic-Olot C-17. Tram: Torelló - Túnel de Bracons La Vall d’en Bas. Desdoblament de la C-31. Tram: Castell-Platja d'Aro – Palamós – Palafrugell. Eixamplament i millora de traçat de la C-14. Tram: Oliana - Coll de Nargó. Condicionament C-31. Tram: La Tallada d’Empordà - Torroella de Fluvià. Prolongació ronda oest de Sabadell i calçada lateral de la carretera C-58 Tram: Badia del Vallès - Sabadell. En matèria de ferrocarril, la Generalitat ha executat inversions per un import global de 9.671 milions d’euros que s’agrupen en tres grans àmbits: La construcció de la Línia 9 del metro de Barcelona, que ha estat la principal inversió duta a terme per la Generalitat fins el moment. Altres actuacions d’ampliació i millora de la xarxa de metro de Barcelona. Actuacions en la xarxa de FGC (on destaca el perllongament a Sabadell i Terrassa). En relació amb la Línia 9, la inversió pressupostària executada per IFERCAT en aquest període ascendeix a 4.187 milions d’euros, aquestes inversions corresponen a la construcció del túnel. A aquest import cal afegir els 2.164 milions d’euros corresponents a la construcció i manteniment de les estacions i de determinades infraestructures dels trams I, II i IV de la Línia 9 del metro de Barcelona, actuacions executades a través de concessions. També cal mencionar en aquest àmbit els 1.126 milions d’euros d’obres executades amb mètodes alemanys corresponents a diverses actuacions en la xarxa de metro de Barcelona i dels Ferrocarrils de la 473 Monografies. 20 2016 Generalitat de Catalunya, on cal destacar 2 grans actuacions: El perllongament de la Línia d’FGC a Terrassa, amb una inversió executada a través de mètodes alemanys de 368 milions d’euros en el període 2003-2014. El perllongament de la Línia d’FGC a Sabadell, amb una inversió executada a través de mètodes alemanys de 242 milions al llarg del període. Altres inversions executades amb mètodes alemanys, encara que de menor quantia, han estat, entre d’altres: el soterrament de la línia deFGC a Pallejà, el desdoblament de via entre l'estació de “Martorell Enllaç” i Olesa de Montserrat, el perllongament de la L-5 del FMB entre Horta i la Vall d’Hebron i el perllongament de l'L2 dels FMB. Tram Pep Ventura - Badalona Centre. La inversió en educació i cultura representa el 10,3% de la inversió total executada en aquest període (3.857 milions d’euros), finançada amb càrrec al capítol 6 del pressupost (cal aclarir que la inversió executada en base als drets de superfície que alguns departaments van constituir amb l’empresa de la Generalitat “Edificis i Equipaments de Catalunya” (EECAT), actualment integrada dins d’INFRACAT, i que és d’un volum especialment important en el cas del Departament d’Ensenyament, ja està recollida dins de la liquidació del capítol 6 d’aquesta empresa). Dins d’aquest àmbit destaquen les inversions per a la construcció i manteniment de centres educatius de primària i secundària (el 9,4% del total del període) i, en menor quantia, les inversions en equipaments culturals i esportius (0,9% del total). La inversió en sanitat i en benestar social representa entorn al 8,0% del total del període (uns 3.000 milions d’euros) tota ella de tipus pressupostari. En aquest àmbit tenen major pes les inversions sanitàries, tant per a la construcció i manteniment de la xarxa de centres d’atenció primària (CAPs, consultoris locals,...) com d’atenció especialitzada (hospitals,..), amb un 6,6% del total. Per la seva banda, les inversions en equipaments de benestar social (residències i centres de dia per a persones grans, centres per a persones amb disminucions físiques o psíquiques,...) han representat un 1,4% de la inversió total liquidada al llarg del període. La inversió en l’àmbit del mediambient i cicle de l’aigua representa al voltant del 7,5% del total del període (2.816 milions d’euros), tota ella de caràcter pressupostari. En aquest àmbit destaquen amb força les inversions relacionades amb l’abastament i sanejament de l’aigua dutes a terme per l’ACA (amb una inversió liquidada de 1.250 milions d’euros en el període) i ATLL (amb una inversió en el període de 1.384 474 Monografies. 20 2016 milions d’euros), que per si soles representen entorn al 7,0% de la inversió total liquidada per la Generalitat en el període. A partir de l’any 2012 la inversió en aquest àmbit s’ha reduït de forma dràstica com a conseqüència de la privatització d’ATLL en 2012 i a la frenada del ritme d’inversió de l’ACA. L’àmbit de l’habitatge i urbanisme ha suposat el 8,6% de la inversió total liquidada (3.241 milions d’euros), tota ella de caràcter pressupostari. Aquest àmbit correspon bàsicament a la construcció i manteniment del parc d’habitatges de la Generalitat, així com a la promoció de sòl residencial i sòl industrial. La pràctica totalitat de la inversió en aquest àmbit es canalitza a través de l’INCASOL, que ha vist disminuïda la seva activitat a partir del 2010 com a conseqüència de la crisi, que ha afectat especialment a la promoció immobiliària i la creació de nous polígons industrials. L’àmbit de l’agricultura, ramaderia i pesca representa al voltant del 4,5% de la inversió liquidada al llarg del període (uns 1.690 milions d’euros), on destaquen principalment les inversions en matèria de regadius, que suposen més del 90% de la inversió liquidada dins d’aquest àmbit. La inversió en regadius s’havia canalitzat principalment a través de les empreses públiques REGSA i REGSEGA, que a partir de l’any 2012 s’han integrat dins d’INFRACAT. En matèria de regadius cal destacar la inversió executada en el Canal Segarra-Garrigues, que és la segona actuació inversora de la Generalitat per import, només superada per la construcció de la Línia 9. Altres inversions importants de la Generalitat en matèria de regadius són: regadiu Algerri – Balaguer, regadiu del Segrià Sud, regadiu Garrigues Sud, regadiu de la Terra Alta i regadiu de Xerta – Sènia, en part executades amb mètodes alemanys. L’àmbit de justícia i interior representa entorn al 5,0% de la inversió liquidada al llarg del període. En aquest àmbit s’ha fet un ampli ús dels sistemes estructurats, especialment drets de superfície. Concretament l’àmbit de justícia suposa una inversió global de 1.198 milions d’euros (3,2% del total de la Generalitat), dels quals uns 822 milions d’euros corresponen a sistemes estructurats, on destaca: 475 La construcció de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet del Llobregat amb un import de 243,5 milions d’euros i finançada mitjançant concessió. Monografies. 20 2016 La construcció de 5 centres penitenciaris (Can Brians II, Quatre Camins, els Lledoners, Puig de les Basses a Figueres i Mas d'Enric en el municipi del Catllar), amb un cost total de 427,1 milions d’euros i finançats a traves de drets de superfície. La construcció de 14 jutjats i edificis judicials i de la seu de l’Audiència Provincial de Girona, actuacions amb un cost global de 151,6 milions d’euro i finançades a través de drets de superfície. En matèria d’interior s’han executat inversions per import de 684 milions d’euros (l’1,8% del total), principalment en comissaries. En aquest sector s’han utilitzat drets de superfície per executar inversions per valor de 152,3 milions d’euros, el que ha permès l’execució de 18 comissàries dels mossos d’esquadra en diversos municipis de Catalunya, així com de la seu de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i dependències annexes. La resta d’inversions executades al llarg del període no arriba al 13% del total, tot i que de forma puntual han augmentat el seu pes relatiu en els anys 2013 i 2014, principalment com a conseqüència de la redempció d’una sèrie de censos emfitèutics sobre edificis administratius que han estat objecte de venda. 17.1.4. La liquidació de la inversió real (capítol 6) del pressupost de la Generalitat. Distribució per subsectors administratius El quadre 17.3 recull l’evolució de la inversió liquidada amb càrrec al capítol 6 del pressupost distribuïda per subsectors administratius 476 Monografies. 20 2016 Quadre 17.3. Inversió real (capítol 6) liquidada pel sector públic administratiu de la Generalitat. Distribució per subsectors (MEUR) 2003 Entitats CatSalut, ICS, autònomes Departaments ICASS administratives 271 71 9 Total sector públic administratiu 351 2004 316 66 17 398 2005 428 75 23 526 2006 506 98 27 631 2007 517 104 18 639 2008 500 126 41 667 2009 418 119 27 565 2010 348 103 18 469 2011 331 84 15 429 2012 187 73 6 265 2013 404 65 4 473 2014 335 73 4 411 Font: Generalitat de Catalunya. Quadre 17.4. Inversió real (capítol 6) liquidada pel sector públic empresarial de la Generalitat. Distribució per subsectors. (MEUR) Entitats aut. Entitats de dret comercials i públic i societats Consorcis i financeres mercantils fundacions Total 2003 1 1.661 0 1.663 2004 1 1.545 0 1.545 2005 1 2.554 0 2.554 2006 1 2.162 60 2.223 2007 0 2.669 63 2.733 2008 1 4.020 78 4.100 2009 2 3.810 216 4.028 2010 7 2.866 197 3.070 2011 2 2.203 153 2.358 2012 1 1.227 161 1.389 2013 0 525 77 602 2014 0 539 96 635 Font: Generalitat de Catalunya. 477 Monografies. 20 2016 Quadre 17.5. Inversió real (capítol 6) liquidada de tot el sector públic de la Generalitat. (MEUR) Total sector públic Total sector públic administratiu % empresarial % Total 2003 351 17,4 1.663 82,6 2.014 2004 398 20,5 1.545 79,5 1.943 2005 526 17,1 2.554 82,9 3.081 2006 631 22,1 2.223 77,9 2.854 2007 639 19,0 2.733 81,0 3.372 2008 667 14,0 4.100 86,0 4.767 2009 565 12,3 4.028 87,7 4.593 2010 469 13,2 3.070 86,8 3.539 2011 429 15,4 2.358 84,6 2.787 2012 265 16,0 1.389 84,0 1.655 2013 473 44,0 602 56,0 1.076 2014 411 39,3 635 60,7 1.046 Font: Generalitat de Catalunya. Tradicionalment, més del 80% de la inversió liquidada contra el capítol 6 del pressupost de la Generalitat s’ha canalitzat a través del sector públic empresarial (concretament mitjançant empreses, com ara: INFRACAT, IFERCAT, INCASOL, FGC, ACA,...). Aquesta situació s’ha vist alterada de forma puntual en els exercicis 2013 i 2014 per dos motius: 1. La reducció d’inversió realitzada l’empresa INFRACAT, que ha passat d’executar inversions anuals per un import superior als 900 milions d’euros (910 milions en 2012) a únicament 345 milions d’euros l’any 2013 i 250 milions l’any 2014. 2. L’execució del Pla de racionalització del patrimoni de la Generalitat ha comportat la venda d’una sèrie d’edificis i la necessitat de liquidar anticipadament els censos emfitèutics que gravaven a alguns dels immobles que s’han venut. Aquesta liquidació anticipada dels censos emfitèutics s’ha comptabilitzat contra el capítol 6 del pressupost. La redempció d’aquests censos ha suposat una despesa de 207 milions d’euros l’any 201352 i de 151 milions d’euros l’any 201453. Aquest fet 52 Redempció dels censos associats a la venda d’edificis aprovada per Acord de govern 478 Monografies. 20 2016 explica l’important increment que s’observa en les dades corresponents a la inversió dels departaments de la Generalitat en aquests 2 exercicis. 17.1.5. La inversió executada en base a sistemes de finançament estructurats. Distribució per tipus de sistema de finançament En aquest apartat es mostren aquells sistemes de finançament estructurats que comporten una distorsió de la inversió liquidada contra el capítol 6 del pressupost en un exercici determinat: concessions, drets de superfície i mètodes alemanys. No es recullen en aquest apartat altres mètodes estructurats, com ara els drets de crèdit per al finançament de les obres del Canal Segarra – Garrigues, atès que aquest mètode de finançament pràcticament no ha comportat distorsions en la liquidació pressupostària de l’empresa REGSEGA (actualment integrada dins d’INFRACAT). Igualment, no es recullen aquells drets de superfície que diferents departaments van constituir amb l’empresa pública EECAT (actualment integrada dins d’INFRACAT), atès que l’execució física d’aquestes obres ja està recollida en la liquidació pressupostària d’aquesta empresa (és a dir, en aquest apartat només es tenen en compte els drets de superfície constituïts amb empreses privades alienes al sector públic de la Generalitat). Finalment, tampoc es tenen en compte altres finançament estructurats que no tenen la qualificació d’inversions, com per exemple el rènting de trens per al metro de Barcelona. El quadre 17.6 mostra l’evolució de les obres executades físicament en cada exercici del període 2003-2014, segons el tipus de sistema de finançament utilitzat. La Generalitat va començar a utilitzar aquests sistemes de finançament estructurats a partir de l’any 2003 i la seva utilització va anar augmentant de forma progressiva, fins assolir el seu màxim l’any 2009. Actualment la política de la Generalitat és reduir la utilització d’aquest sistemes, atès el seu impacte sobre els pressupostos dels exercicis de 25/06/2013. 53 Redempció dels censos associats a la venda d’edificis aprovada per Acord de govern de 01/10/2013 i 04/03/2014. 479 Monografies. 20 2016 futurs. L’augment de l’obra física l’any 2011 es deu a l’execució d’obres licitades amb anterioritat. Quadre 17.6. Obra física executada en cada exercici i finançada en base a sistemes estructurats (MEUR) Drets de Mètodes Concessions superfície alemanys Total 2003 0 0 8 8 2004 14 3 104 122 2005 48 31 130 209 2006 156 141 155 452 2007 296 181 232 709 2008 153 145 406 704 2009 1.255 36 391 1.682 2010 486 111 468 1.065 2011 1.191 82 198 1.470 2012 446 1 167 615 2013 108 0 162 271 2014 25 0 102 127 Font: Generalitat de Catalunya. El quadre 17.7 mostra el resum per àmbits de les inversions executades amb sistemes de finançament estructurats. Quadre 17.7. Distribució per àmbits de la inversió executada amb sistemes estructurats (MEUR) Seguretat Serveis Carreteres Justícia Regadius ciutadana administratius Ferrocarril 2003 8 0 0 0 0 0 Total 8 2004 86 17 6 10 3 0 122 2005 128 20 30 12 19 0 209 2006 164 46 145 46 50 1 452 2007 264 87 254 39 55 11 709 2008 304 163 157 55 25 0 704 2009 251 1.345 36 50 0 0 1.682 2010 449 472 111 33 0 0 1.065 2011 668 710 82 9 0 2 1.470 2012 435 157 1 20 0 1 615 2013 100 169 0 2 0 0 271 2014 20 105 0 0 0 1 127 Font: Generalitat de Catalunya. Respecte a l’impacte dels finançaments estructurats sobre la liquidació del capítol 6 del pressupost, cal recordar que les obres finançades mitjançant concessions i drets de superfície no quedaran mai recollides 480 Monografies. 20 2016 en la liquidació pressupostària del capítol 6, atès que s’aniran liquidant al llarg del temps contra altres capítols del pressupost, a mesura que es paguen els corresponents cànons associats a aquestes operacions. Per contra, els mètodes alemanys sí que s’acaben liquidant contra el capítol 6. Abans els mètodes alemanys permetien un cert decalatge temporal entre el moment en què l’obra s’executava físicament i el moment en què es comptabilitzava l’obligació de pagament. Tanmateix, actualment aquest ajornament ja no és possible, atès que els nous criteris de comptabilització establerts per Eurostat requereixen que les obligacions pressupostàries associades a aquestes operacions siguin reconegudes en el moment de la producció i no en el moment del seu pagament. Així doncs, el mètode alemany ha deixat de ser un mecanisme per ajornar en el temps l’impacte del cost de les obres sobre el dèficit públic. El quadre 17.8 mostra l’impacte dels mètodes alemanys sobre la liquidació del capítol 6 del pressupost de cada exercici. Quadre 17.8. Obligacions liquidades contra el capítol 6 per mètodes alemanys (MEUR) 2003 Carreteres 0 Ferrocarril 0 Regadius 0 Total 0 2004 0 0 0 0 2005 186 36 0 223 2006 65 47 22 134 2007 0 3 28 31 2008 0 35 41 76 2009 288 0 63 351 2010 41 251 40 332 2011 285 288 65 638 2012 209 293 28 530 2013 65 96 2 163 2014 20 81 0 102 Font: Generalitat de Catalunya. Com es pot observar, a partir de l’exercici 2013 les obligacions reconegudes contra el pressupost de l’exercici són pràcticament iguals a l’import de les obres executades en aquell exercici amb mètodes alemanys (comparar amb el quadre 17.6). 481 Monografies. 20 2016 17. 2. Els finançaments estructurats i al seu reequilibrament La Generalitat de Catalunya utilitza un sèrie de sistemes per al finançament d’algunes de les seves actuacions que, entre altres motius, li permeten ajornar en el temps l’impacte sobre la liquidació del pressupost i l’impacte sobre la tresoreria. Aquests sistemes permeten dur a terme actuacions de gran envergadura sense comprometre el dèficit i la tresoreria de l’exercici en què executen, atès que el seu impacte financer queda repartit al llarg de diversos exercicis. Tanmateix, tenen l’inconvenient de comprometre part dels pressupostos dels exercicis futurs. Des de l’any 2011, en el marc del procés de consolidació fiscal de les finances de la Generalitat, s’han dut a terme una sèrie d’actuacions sobre aquests sistemes de finançament estructurats amb un doble objectiu: Reduir el volum global dels compromisos que suposen aquests sistemes sobre els exercicis futurs. Aplanar el seu impacte en el temps, de forma que no es concentri en uns determinats exercicis. El quadre 17.9 compara el volum de compromisos sobre els pressupostos futurs de la Generalitat a partir de l’exercici 2011 que estaven vigents a 31/12/2010, amb els vigents actualment (dades a 01/10/2015), un cop aplicades una sèrie de mesures de consolidació fiscal. Globalment, aquestes mesures han permès una reducció dels compromisos pluriennals d’uns 6.705 milions d’euros. El gràfic 17.4 compara a nivell d’exercici pressupostari en el període 2011-2025 els compromisos vigents a 31/12/2010 amb els compromisos vigents actualment, així com el corresponent estalvi/amortiment pressupostari. Cal indicar que les dades dels exercicis 2013 i 2014 estan esbiaixades com a conseqüència de la redempció d’una sèrie de censos emfitèutics sobre edificis que la Generalitat va vendre en el marc del Pla de racionalització del patrimoni de la Generalitat, així com per una substitució de censos per endeutament bancari en l’any 2013 (168 milions d’euros), i que ha obligat a la seva liquidació anticipada. També l’any 2013 es van pagar 75 milions d’euros a ACUAEBRO per ajustar els endarreriments que s’havien contret amb aquesta societat 482 Monografies. 20 2016 estatal. Quadre 17.9. Evolució dels compromisos sobre els pressupostos futurs de la Generalitat des de l'any 2011 en endavant per finançaments estructurats (MEUR) Compromisos a partir de 2011 vigents a 31/12/2010 1.172 Compromisos a partir de 2011 vigents a 01/10/2015 1.172 Variació (-) estalvi (+) cost 0 Concessions eixos viaris 6.572 6.529 -44 Concessió Ciutat de la Justícia (2) 1.452 1.525 73 Drets de superfície Centres Penitenciaris (CP) 1.783 1.783 0 Drets de superfície CP Tàrrega i Preventius BCN 1.489 0 -1.489 Dret de superfície sobre terreny Preventius BCN 304 0 -304 Drets de superfície jutjats 552 552 0 Drets de superfície comissaries 503 503 0 Drets de superfície EECAT 6.140 3.382 -2.758 Concessions estacions L9 9.334 8.859 -475 Cànon ús túnel L9 3.294 3.294 0 Garantia trànsit autopista C-16 (AUTEMA) 2.280 561 -1.719 Renting trens ATM renovació flota metro de BCN 967 967 0 Aportacions a ACUAEBRO per Segarra-Garrigues (3) 363 397 35 Concessions del tramvia Barcelona 351 352 0 Censos emfitèutics (només departaments) 990 965 -25 37.544 30.839 -6.705 Mètodes alemanys i drets de crèdit (1) Total (1) No inclou el cost financer dels mètodes alemanys i drets de crèdit. (2) Els 73,2 Meuros d'increment del cànon en la Ciutat de la Justícia és degut al trasllat dels jutjats del social. (3) Els 35 Meuros d'increment d'aportacions a ACUAEBRO és consequència del trasllat més enllà del 2011 de compromisos d'anys anteriors que no s'havien pagat, però globalment l'operació no ha incrementat el seu cost. Font: Generalitat de Catalunya Gràfic 17.4. Evolució anual dels compromisos per sistemes estructurats. Període 2011-2025 (MEUR) 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 Compromisos a 31/12/2010 Font: Generalitat de Catalunya. 483 Monografies. 20 2016 Compromisos a 01/10/2015 El gràfic 17.5 compara l’evolució anual dels compromisos per sistemes estructurats diferits sense tenir en compte els censos emfitèutics Gràfic 17.5. Evolució anual dels compromisos per sistemes estructurats (exclosos cens emfitèutics) (MEUR) 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 Compromisos a 31/12/2010 Compromisos a 01/10/2015 Font: Generalitat de Catalunya. A continuació s’explica l’impacte sobre el pressupost de la Generalitat dels diferents sistemes de finançaments estructurats i les principals mesures d’estalvi aplicades. 17.2.1. Mètodes alemanys i drets de crèdit El mètode alemany permet pagar les obres amb posterioritat a la seva execució. Així, un cop finalitzades les obres aquestes es poden pagar als contractistes de forma esglaonada al llarg de diversos exercicis, fins a un màxim de 10 anys. L’import final a pagar al contractista inclou tant el cost físic de l’obra com el cost financer conseqüència del ajornament del seu pagament. La Generalitat de Catalunya ha utilitzat el mètode alemany per executar una sèrie d’obres en matèria de: Carreteres. Actuacions en el metro de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Actuacions en la xarxa de ferrocarril de FGC. Regadius. El drets de crèdit són compromisos de pagament per part de la Generalitat a les entitats bancàries que havien finançat en un primer moment les obres executades per ASG (Aigües del Segarra Garrigues), que és l’empresa privada a la que REGSEGA va adjudicar la 484 Monografies. 20 2016 construcció de la xarxa de reg i la concentració parcel·lària del Canal Segarra Garrigues. Actualment el pagament dels mètodes alemanys i dels drets de crèdit als contractistes es canalitza a través de l’empresa pública INFRACAT, la qual rep una sèrie d’aportacions via el capítol 6 del Departament de Territori i Sostenibilitat (per pagar les obres en carreteres i metro) i de FGC (per pagar les obres en la seva xarxa de ferrocarril), i via els capítols 6 i 8 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (per pagar les obres de regadius). Per tal d’aplanar l’impacte que representava el pagament dels mètodes alemanys, especialment en els exercicis 2011 i 2012, es van dur a terme una sèrie de negociacions amb diferents entitats financeres que van culminar amb l’Acord de govern de data 08/05/2012 que va autoritzar la reestructuració de 24 obres contractades sota la modalitat de mètode alemany. Aquesta reestructuració es va formalitzar mitjançant l’Acord Marc entre INFRACAT i les entitats financeres de data 25/05/2012 i l’addenda al mateix de data 08/06/2012. Quadre 17.10. Evolució dels compromisos per mètodes alemanys i drets de crèdit Variació Compromisos Compromisos (-) estalvi vigents a vigents a (+) cost 08/05/2012 31/12/2010 2011 265 0 -265 2012 441 109 -332 2013 101 192 91 2014 88 196 108 2015 67 196 129 2016 67 196 129 2017 67 164 98 2018 67 113 47 2019 11 7 -4 2020 0 0 0 2021 0 0 0 2022 0 0 0 2023 0 0 0 2024 0 0 0 2025 0 0 0 Resta d'anys 0 0 0 1.172 1.172 0 Total (*) No s'inclou el cost financer dels mètodes alemanys i drets de crèdit. Font: Generalitat de Catalunya. Amb aquesta reestructuració es va poder ajornar el pagament de 485 Monografies. 20 2016 mètodes alemanys, alleugerint la pressió sobre la liquidació dels pressupostos 2011 i 2012 (veure quadre 17.10). Posteriorment, amb l’entrada en funcionament de les línies de finançament de l’ICO a les comunitats autònomes i entitats locals per pagar als seus proveïdors (ICO proveïdors 2012 i 2013), INFRACAT va aprofitar per refinançar amb aquestes línies 671 milions d’euros en la primera fase i 318 milions d’euros en la segona, corresponents a factures contractades sota la modalitat de mètode alemany, així com drets de crèdit i altres préstecs derivats del Canal Segarra Garrigues, i que eren pagades per INFRACAT en base a les aportacions rebudes amb càrrec als pressupostos del TES i del DAAM. Amb aquest refinançament per part de l’ICO s’ha pogut amortitzar els contractes de diversos mètodes alemanys a canvi de contraure un deute amb l’ICO amb unes condicions financeres més favorables. En el quadre 17.11 es detallen com queden finalment aquests compromisos. Quadre 17.11. Evolució dels compromisos per mètodes alemanys i drets de crèdit (MEUR) 2011 Compromisos vigents a 31/12/2010 265 Compromisos vigents a 01/10/2015 0 Variació (-) estalvi (+) cost -265 2012 441 109 -332 2013 101 53 -48 2014 88 4 -85 2015 67 34 -33 2016 67 74 8 2017 67 124 58 2018 67 124 58 2019 11 124 113 2020 0 121 121 2021 0 121 121 2022 0 121 121 2023 0 114 114 2024 0 50 50 2025 0 0 0 Resta d'anys 0 0 0 1.172 1.172 0 Total (*) No s'inclou el cost financer dels mètodes alemanys i drets de crèdit. Font: Generalitat de Catalunya. 486 Monografies. 20 2016 17.2.2. Concessions d’eixos viaris La Generalitat ha executat 6 eixos viaris finançats en base a peatges a l’ombra: Eix del Llobregat C-16: Sant Fruitós de Bages – Berga. Eix Maçanet de la Selva - Platja d'Aro (C31,C35 i C65). Eix del Ter C-17: Centelles - Vic – Ripoll. Eix Transversal C-25: millora i desdoblament entre Cervera-Caldes de Malavella. Eix Reus - Alcover C-14. Eix Diagonal C-15: Manresa - Vilanova i la Geltrú. El pagaments als concessionaris es fa directament amb càrrec als capítols 4 i 7 del Departament de Territori i Sostenibilitat. En aquest àmbit cal destacar l’operació de reequilibri de la C-17 que s’ha dut a terme en l’any 2015, en base a la qual i atès la impossibilitat de la concessionària de fer front als seus compromisos financers, la Generalitat ha assumit 207 milions d’euros de deute bancari de la concessionària, subrogant-se en la posició de les entitats financeres, atenent a una clàusula de Responsabilitat Patrimonial de l’Administració, inclosa en la modificació contractual aprovada l’any 2009 mitjançant Resolució del Conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de data 30/07/2009. A canvi del refinançament atorgat a la concessionària, la Generalitat ha establert una sèrie de condicionats, entre ells la reducció dels imports màxims que ha de pagar a la concessionària en concepte de peatge ombra. Amb les noves condicions de la concessió, s’estima que els imports màxims que el TES podria estalviar, ascendirien fins a un total de 37 milions d’euros en el període 2015-2039 (any en que finalitza la concessió) en concepte de peatge a l’ombra, si bé, aquests estalvis estan condicionats a l’evolució real del trànsit. 17.2.3. Cànon per la concessió de la Ciutat de la Justícia L’any 2003 es va adjudicar el contracte de concessió per a la construcció, manteniment i explotació del projecte Ciutat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat. Aquest projecte consisteix en la construcció d’un complex integrat per 487 Monografies. 20 2016 8 edificis, dels quals hi ha una part que són espais reservats per a usos judicials o d’interès per a la Generalitat i una part per a usos empresarials i comercials. La Generalitat paga un cànon a la concessionària per la utilització dels espais reservats a usos judicials o del seu interès, amb càrrec al capítol 2 de la secció pressupostària corresponent a Despeses de diversos departaments per a finançaments estructurats del Departament de Justícia. Mitjançant Acord de govern de 30/09/2014 es va aprovar el quart reequilibri de la concessió amb un doble objectiu: a) Actualitzar els imports de l’anterior reequilibri (aprovat per Acord de govern de 02/06/2009) per ajustar els imports com a conseqüència del canvi del tipus impositiu de l’IVA al 21% i per l’estalvi registrat en matèria de manteniment. b) Traslladar els jutjats de la jurisdicció del social de Barcelona a l’edifici “J” de la Ciutat de la Justícia, amb el corresponent augment del cànon a pagar a la concessionària. El trasllat dels jutjats del social ha comportat un increment global del cànon de 73,2 milions d’euros fins al final de la concessió (període 2015 - 2039). Tanmateix, amb aquest trasllat la Generalitat s’estalvia les despeses de lloguer i de manteniment dels 3 edificis on fins llavors estaven ubicats els jutjats del social de Barcelona, estalvi que s’estima en un mínim de 92,1 milions d’euros per al conjunt del període. Així doncs, des del punt de vista financer el trasllat dels jutjats del social a la Ciutat de la Justícia ha comportat un estalvi net per a la Generalitat d’almenys 18,9 milions d’euros, als que caldria sumar altres estalvis de difícil quantificació, com per exemple una menor factura energètica atès la major eficiència de les noves instal·lacions. 17.2.4. Drets de superfície en matèria de centres penitenciaris La Generalitat de Catalunya ha executat a través de drets de superfície 5 centres penitenciaris: 488 Can Brians II Quatre Camins Els Lledoners Monografies. 20 2016 El Puig de les Basses (Figueres) Mas d'Enric (Catllar) Els pagaments als superficiaris es realitzen directament contra els capítols 2 i 7 del pressupost de la Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia. Tot i que s’han dut a terme estudis per valorar les diverses alternatives per intentar reduir el cost d’aquests drets de superfície, fins el moment no s’ha arribat a un acord amb els superficiaris per reestructurar-los. D’altra banda, la Generalitat també tenia previst la construcció d’un centre penitenciari a Tàrrega (Centre penitenciari Els Plans) i d’un centre de preventius en la Zona Franca de Barcelona, amb la intenció de fer coincidir la posada en marxa d’aquestes dues instal·lacions amb el tancament definitiu de la presó Model de Barcelona. El mes d’octubre de 2010 es van adjudicar tant el dret de superfície per a la construcció, conservació i explotació d’un edifici destinat al centre penitenciari Els Plans de Tàrrega, com el contracte de constitució d’un dret de superfície per a la construcció, conservació i explotació del nou centre penitenciari de preventius a Barcelona. Tanmateix, atès el context econòmic, financer i pressupostari de la Generalitat, es va optar per aturar aquests dos contractes. Així, mitjançant dos acords de govern de data 27/08/2013, es va autoritzar respectivament la resolució del contracte corresponent al dret de superfície del centre de preventius de Barcelona i la resolució del contracte corresponent al centre penitenciari de Tàrrega. Amb aquestes dues resolucions, formalitzades en data 16 de setembre de 2014 i 23 de setembre de 2015 respectivament, s’han reduït els compromisos futurs amb càrrec al pressupost de la Generalitat per un total de 1.489 milions d’euros al llarg del període 2013-2042. Així mateix, en relació als terrenys on s’havia de construir el futur centre de preventius de Barcelona, la Generalitat mitjançant Acord de govern de 01/12/2009 havia constituït un dret real de superfície onerós per un termini de 99 anys, sobre uns terrenys propietat del Consorci de la Zona Franca, per tal de construir-hi el centre de preventius. Amb aquest contracte la Generalitat podia disposar de l’ús d’aquests terrenys a canvi del pagament del corresponent cànon anual al Consorci de la Zona Franca. Atès que l’any 2013 es va autoritzar la resolució del dret de superfície per a la construcció del centre de preventius de Barcelona, no tenia gaire sentit que la Generalitat contínues mantenint un dret de 489 Monografies. 20 2016 superfície sobre els terrenys on s’hauria d’ubicar aquesta instal·lació. Així doncs, mitjançant Acord de govern de data 03/03/2015 s’ha autoritzat la resolució per mutu acord del dret de superfície sobre aquests terrenys. Amb la resolució del dret de superfície sobre aquests terrenys, la Generalitat estalviarà un total de 304 milions d’euros al llarg del període 2011-2108. Amb la cancel·lació d’aquesta operació s’ha aconseguit reduir substancialment el rang d’exercicis afectats per compromisos derivats d’operacions amb finançaments estructurats. Així, mentre a 31/12/2010 els compromisos per finançaments estructurats s’estenien fins l’any 2108, després de la cancel·lació del dret de superfície sobre aquests terrenys el compromisos només arriben fins l’any 2042. Cal indicar que la Generalitat no renúncia a la construcció del futur centre de preventius de Barcelona, però aquesta actuació queda aturada en espera de la resolució de les corresponents negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona. 17.2.5. Drets de superfície de jutjats La Generalitat de Catalunya ha constituït diferents drets de superfície per a la construcció d’un total de 14 jutjats i edificis judicials, i de la seu de l’Audiència Provincial de Girona. Els pagaments dels cànons als corresponents concessionaris es fan directament a través dels capítols 2 i 7 de la Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia, del Departament de Justícia. Aquests pagaments sumen un total de 552 milions d’euros al llarg del període 2011-2036. Fins el moment no s’han executat actuacions destacables amb la finalitat de reestructurar aquests drets de superfície. 17.2.6. Drets de superfície de comissaries La Generalitat de Catalunya ha constituït diferents drets de superfície per a la construcció d’un total de 18 comissàries dels mossos d’esquadra en diversos municipis de Catalunya, així com de la seu de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i dependències annexes. 490 Monografies. 20 2016 Els pagaments dels cànons als corresponents concessionaris es fan directament a través del capítol 2 de la Direcció General de la Policia del Departament d’Interior. Aquests pagaments sumen un total de 503 milions d’euros al llarg del període 2011-2032. Fins el moment no s’han executat actuacions destacables amb la finalitat de reestructurar aquests drets de superfície. 17.2.7. Drets de superfície EECAT A més dels drets de superfície en matèria de centres penitenciaris, jutjats i comissaries constituïts amb superficiaris privats, també diferents departaments de la Generalitat han constituït drets de superfície amb l’empresa de la Generalitat: “Edificis i Equipaments de Catalunya” (EECAT), actualment integrada dins d’INFRACAT. Tot i que aquestes operacions són internes a nivell del sector públic de la Generalitat (els diferents departaments paguen els corresponents cànons a INFRACAT), sí que obliguen a dotar anualment els pressupostos dels departaments per fer front a aquests pagaments. Aquests drets de superfície s’han utilitzat en un ampli ventall d’àmbits: 491 Construcció de comissaries i de l’edifici del servei del telèfon d’emergències 112 de Reus. Els pagaments a INFRACAT per aquests drets de superfície es fa amb càrrec al capítol 2 del Departament d’Interior. Construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya a Barcelona, finançada amb càrrec al capítol 4 del Departament de Cultura. Construcció de diverses residències i centres de dia per a persones grans, residències i centres de dia per a disminuïts psíquics, casals cívics i un centre residencial d’acció educativa. Aquestes actuacions estan finançades amb càrrec al capítol 2 del Departament de Benestar Social i Família. Construcció de diversos Centres d’atenció primària (CAP), consultoris locals i de l’Hospital comarcal de la Garrotxa. Aquestes actuacions són finançades amb càrrec al capítol 2 del Servei Català de la Salut. Construcció i ampliació de diversos centres educatius (principalment CEIPs i IES), finançats amb càrrec al capítol 2 del Departament d’Ensenyament. Actuacions en els campus universitaris de la Universitat Rovira i Virgili i de la UPC, finançades amb càrrec al capítol 4 de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Monografies. 20 2016 Construcció de la seu de l’empresa de la Generalitat “Logaritme Serveis Logistics AIE”, finançada amb càrrec al capítol 2 de l’Institut Català de la Salut. Actuacions en diverses oficines de treball del SOC, finançades amb càrrec al capítol 2 d’aquesta entitat. Quadre 17.12. Evolució dels compromisos per drets de superfície EECAT (MEUR) Compromisos Compromisos Variació vigents a vigents a (-) estalvi 31/12/2010 01/10/2015 (+) cost 2011 133 133 0 2012 157 165 8 2013 185 134 -51 2014 200 80 -120 2015 208 86 -122 2016 214 90 -123 2017 220 95 -124 2018 226 101 -125 2019 232 106 -126 2020 238 112 -126 2021 243 116 -127 2022 250 122 -128 2023 257 130 -128 2024 265 137 -127 2025 272 146 -127 Resta d'anys 2.840 1.627 -1213 Total 6.140 3.382 -2.758 (*) Imports arrodonits a milions d'euros Font: Generalitat de Catalunya. Atès l’important volum de compromisos que aquestes actuacions suposen per als pressupostos futurs dels departaments de la Generalitat, s’ha dut a terme un procés de reequilibri en base a 3 eixos d’actuació: 492 Reprogramació dels encàrrecs efectuats pels departaments a EECAT (actual INFRACAT) a fi de prioritzar entre aquelles actuacions que encara no s’havien executat, el que ha permès reduir i ajornar en el temps part dels compromisos. L’Acord de govern de 30/07/2013 va autoritzar l’ampliació del capital d’INFRACAT mitjançant la compensació de crèdits que la Generalitat havia atorgat a l’extinta EECAT. Aquesta ampliació per conversió de deute en capital es faria en diverses fases i fins a un màxim de 677,5 milions d’euros. Aquesta operació suposava reduir les quotes d’arrendament a canvi d’una subrogació de la Generalitat sobre l’endeutament d’EECAT. Entre d’altres aspectes, això Monografies. 20 2016 suposava un estalvi significatiu de sobrecostos financers (estalvi estimat en uns 12 milions d’euros anuals). En paral·lel, s’han tramitat diversos acords de govern per disminuir l’import dels cànons, a través de la reducció de l’import dels manteniments preventius i suprimint el manteniment substitutiu (en cas que sigui necessari dur a terme la substitució d’algun equipament, aquest es farà ara directament amb càrrec al pressupost del departament afectat). El conjunt d’aquestes mesures de reequilibri ha permès reduir els compromisos previstos per aquest concepte contra els pressupostos futurs de la Generalitat en uns 2.758 milions d’euros a comptar des de l’any 2011, a raó d’uns 120-130 milions d’euros anuals. 17.2.8. Concessions de les estacions de la Línia 9 del metro de Barcelona En la Línia 9 del metro de Barcelona cal diferenciar entre la part corresponent a la construcció del túnel (que s’està executant a través de contractes d’obra pública de caràcter pressupostari a pagar per IFERCAT) i la part corresponent a la construcció de les estacions (que es volia executar a través de contractes de concessió). Fins la data s’han dut a terme 3 contractes de concessió per a la construcció, conservació, manteniment i explotació de les estacions dels trams I, II i IV de la línia respectivament. Totes aquestes obres relatives a les estacions ja estan finalitzades. Tanmateix, únicament estan finalitzades les obres del túnel corresponent al tram IV que, per tant, és l’únic tram de la Línia 9 que es troba actualment en servei (les estacions dels trams I i II tot i estar finalitzades no estan en servei atès que manca per finalitzar el corresponent túnel). Des del punt de vista pressupostari, IFERCAT paga els corresponents cànons a les concessionàries en base a unes aportacions per import equivalent que rep del Departament de Territori i Sostenibilitat, concretament a través del capítol 4 del pressupost de la seva Secretaria General. Entre les principals mesures dutes a terme per a la reestructuració de la Línia 9 cal indicar: 493 Es va aturar la licitació de la concessió de les estacions del Tram III, atès que la construcció del túnel corresponent a aquest tram ha quedat ajornada sine die. Monografies. 20 2016 Per tal d’optimitzar la inversió feta fins el moment, el Govern, mitjançant Acord de data 23/10/2012, va autoritzar el reequilibri i la corresponent modificació del contracte de concessió per a la construcció, conservació, manteniment i explotació de determinades infraestructures del tram II, a fi de poder posar en servei a finals de l’any 2015 el tram de la línia entre l’aeroport de El Prat i Collblanc, el que possibilitarà posar en servei 25,1 km de xarxa i 14 estacions de metro. Per acords del Consell d’Administració d’IFERCAT de dates 19 de desembre de 2013 i de 22 de maig de 2014, es va establir l’eliminació del manteniment substitutiu com a component de la tarifa anual que es paga als concessionaris, així com la reducció del manteniment preventiu i correctiu dels contractes de concessió de la Línia 9. Això va permetre reduir els compromisos pluriennals de la Generalitat en 475 milions d’euros i destinar aquest estalvi al retorn d’un nou endeutament que ha contret la Generalitat per finançar l’acabament de les obres pendents per posar en servei el tram entre l’aeroport de El Prat i Collblanc. Quadre 17.13. Evolució dels compromisos per les concessions de les estacions de la Línia 9 (MEUR) Variació Compromisos Compromisos (-) estalvi vigents a vigents a (+) cost 01/10/2015 31/12/2010 2011 58 58 0 2012 134 134 0 2013 219 219 0 2014 253 243 -10 2015 260 250 -10 2016 268 252 -16 2017 276 260 -17 2018 275 258 -16 2019 283 266 -17 2020 291 274 -17 2021 300 282 -18 2022 309 290 -19 2023 318 299 -19 2024 328 308 -20 2025 338 317 -20 Resta d'anys 5.424 5.149 -276 Total 9.334 8.859 -475 Font: Generalitat de Catalunya. 494 Monografies. 20 2016 17.2.9. Cànon per l’ús del túnel de la Línia 9 del metro de Barcelona L’ATM paga un cànon a IFERCAT en concepte d’ús del túnel de la Línia 9 del metro de Barcelona. Per pagar aquest cànon, l’ATM rebia una aportació equivalent amb càrrec al capítol 4 de la DG de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat. Actualment aquesta operativa s’ha simplificat, i la transferència que rep IFERCAT es paga directament des de l’esmentada DG. Tot i que aquestes operacions són internes a nivell del sector públic de la Generalitat, obliguen a dotar anualment els corresponents crèdits en el pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat. 17.2.10. Modificació de la concessió de peatge explícit de l’Autopista C-16 La societat “Autopista Terrassa-Manresa” (AUTEMA) és la concessionària encarregada de la construcció, la conservació i l’explotació de l’autopista de peatge Sant Cugat del Vallès-TerrassaManresa (C-16), titularitat de la Generalitat. El Decret 137/1999, de 18 de maig, va modificar les tarifes i determinats aspectes de la concessió de l’autopista C-16 i es va establir un sistema de compensació en favor d’AUTEMA per les diferències econòmiques negatives que en cada exercici es produïssin en els seus excedents d’explotació respecte dels previstos en el pla economicofinancer (PEF) de referència, aprovat també amb l’esmentat Decret 137/1999. El sistema de compensació contemplat en el Decret 137/1999 comportava distorsions negatives en la transmissió de riscos des de l’Administració a la concessionària. Per corregir aquestes distorsions s’ha aprovat el nou Decret 161/2015, de 14 de juliol, de modificació de la concessió administrativa per a la construcció, conservació i explotació de l'autopista C-16. Entre d’altres mesures, aquest nou Decret de 2015 estableix la modificació del sistema de compensació. En el model del 1999, la concessionària era compensada pels canvis dictats per l’Administració (per exemple, una reducció dels peatges a pagar pels usuaris) mitjançant el compromís de garantir-li un determinat excedent / benefici establert en el PEF, amb independència de quina havia estat l’evolució real dels seus costos i del trànsit. Per tant, no hi havia una transferència efectiva de risc, atès que el benefici 495 Monografies. 20 2016 de la concessionària estava garantit. Amb el nou model del 2015, la compensació es fa en base als costos reals efectivament suportats per la concessionària com a conseqüència de les mesures aprovades per l’Administració, per tant ja no se li assegura un determinat benefici mínim, sinó que el benefici estarà en funció de l’evolució de diferents variables, com ara el volum de trànsit. Amb aquest canvi en la compensació a la concessionària s’estima que la Generalitat podrà estalviar des de l’any 2016 fins al final de la concessió uns 1.700 milions d’euros, amb un estalvi anual d’entre 3540 milions d’euros. Quadre 17.14. Evolució dels compromisos pel canvi en el model de compensació de la concessió de l'Autopista C-16 (MEUR) Compromisos Compromisos vigents a vigents a 01/10/2015 31/12/2010 2011 19 19 Variació (-) estalvi (+) cost 0 2012 25 25 0 2013 30 30 0 2014 35 35 0 2015 37 37 0 2016 40 23 -16 2017 43 11 -32 2018 46 11 -35 2019 50 12 -38 2020 54 13 -41 2021 59 13 -46 2022 64 14 -50 2023 70 15 -55 2024 76 16 -61 2025 83 17 -66 Resta d'anys 1.549 271 -1279 Total 2.280 561 -1.719 Font: Generalitat de Catalunya. 17.2.11. Rènting de trens per a la renovació de la flota del metro de Barcelona L’ATM va signar 3 contractes per a l’arrendament d’una sèrie de trens per renovar la flota del metro de Barcelona, concretament: 496 Monografies. 20 2016 Contracte d’arrendament de 39 trens destinats a la renovació i ampliació de les flotes de les línies 2, 3 i 5, signat el 08/08/2003. Contracte d’arrendament de 50 trens destinats a línia 9, signat el 23/07/2004. Contracte d’arrendament de 10 tens destinats a la línia 1, signat el 18/04/2005. Des del punt de vista pressupostari, els pagaments als arrendataris es fan contra el capítol 2 d’ATM sense que hi hagi una aportació nominativa per import equivalent en favor d’ATM en el pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat. Tot i així, els compromisos assumits per l’ATM per l’arrendament d’aquests trens té un impacte, encara que sigui indirecte, en l’aportació global que ATM rep del Departament de Territori i Sostenibilitat. S’han estudiat diverses alternatives per procedir al reequilibri d’aquesta operació, però la seva complexitat financera no ha permès trobar una solució satisfactòria. 17.2.12. Aportacions a ACUAEBRO pel Canal Segarra - Garrigues La construcció del Canal Segarra - Garrigues consta de dos parts: La construcció del canal principal i de l’estació de bombeig a l'embassament de Rialb, que havia de ser executada a través de la societat estatal CASEGA (actualment integrada en ACUAEBRO) i que tenia un cost inicial estimat de 445 milions d’euros. El desplegament de la xarxa de regadiu i la concentració parcel·lària, que havia de ser executada a través de la societat de la Generalitat REGSEGA (actualment integrada en INFRACAT) i que tenia un cost inicial estimat de 1.069 milions d’euros. La Generalitat es va comprometre a aportar a ACUEBRO el 50% del cost de les obres a executar per aquesta empresa. Tanmateix, la situació financera de la Generalitat va portar a l’endarreriment d’aquests pagaments. Atenent a les restriccions pressupostàries la Generalitat no va poder assumir els pagaments compromesos en els anys 2009, 2010 i 2011. Finalment s’ha arribat a un acord per reprendre els pagaments a ACUAEBRO segons el calendari que mostra el quadre 17.15. Aquests pagaments es realitzen amb càrrec al capítol 7 de la DG de 497 Monografies. 20 2016 Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Quadre 17.15. Evolució dels compromisos pels pagaments a ACUAEBRO pel Canal Segarra - Garrigues (MEUR) Variació Compromisos Compromisos (-) estalvi vigents a vigents a (+) cost 01/10/2015 31/12/2010 Deute anterior 35 0 -35 2011 21 0 -21 2012 20 0 -20 2013 20 76 56 2014 19 0 -19 2015 19 0 -19 2016 18 0 -18 2017 18 20 2 2018 18 19 2 2019 17 19 2 2020 17 18 2 2021 16 18 2 2022 16 18 2 2023 15 17 2 2024 15 17 2 2025 14 16 2 Resta d'anys 100 160 60 Total 397 397 0 Font: Generalitat de Catalunya. 17.2.13. Concessió del tramvia de la Regió Metropolitana de Barcelona La construcció i explotació dels dos ramals del tramvia de la Regió Metropolitana de Barcelona (Trambaix i Trambesòs) es realitza a través dels corresponents contractes de concessió que han estat signats amb la societat concessionària TRAM. En el marc d’aquests contractes ATM paga un cànon al concessionari i a canvi rep una aportació per import equivalent amb càrrec al capítol 7 de la DG de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat. Fins la data no s’han aplicat mesures concretes per reestructurar els compromisos que representa aquesta actuació sobre el pressupost de la Generalitat, respecte a la situació existent a 31/12/2010. 498 Monografies. 20 2016 17.2.14. Censos emfitèutics per a l’adquisició d’edificis La figura del cens emfitèutic ha permès a la Generalitat l’adquisició d’edificis a canvi del pagament d’una pensió anual al llarg d’un període de temps determinat. En el marc del Pla de racionalització del patrimoni de la Generalitat, aquesta ha dut a terme un procés de venda de part dels edificis de la seva propietat, el que ha obligat a la redempció anticipada en els anys 2013 i 2014 dels censos emfitèutics que estaven constituïts sobre alguns d’aquests edificis. També durant l’any 2013, a petició d’una entitat financera, es va modificar la figura contractual del cens sobre diverses actuacions per la figura d’endeutament ordinari per un import total de 168 milions d’euros. Quadre 17.16. Evolució dels compromisos per censos emfitèutics de la Generalitat (*) Compromisos Compromisos Variació vigents a vigents a (-) estalvi 31/12/2010 01/10/2015 (+) cost 2011 109 102 -7 2012 109 113 3 2013 105 313 208 2014 102 219 117 2015 74 52 -22 2016 74 31 -43 2017 73 31 -43 2018 58 24 -34 2019 55 21 -34 2020 54 20 -34 2021 51 18 -34 2022 46 13 -33 2023 36 8 -28 2024 17 2 -16 2025 16 1 -15 Resta d'anys 12 0 -12 990 965 -25 Total (*) Només es consideren els censos del Departaments de la Generalitat, queden exclosos els censos d'altres entitats del sector públic, com ara el Servei Català de la Salut. Font: Generalitat de Catalunya. Les mesures anteriors van incrementar la despesa executada en 2013 499 Monografies. 20 2016 en 207 milions d’euros54 i 151 milions d’euros en 201455. Aquest fet explica per què el volum de despesa per aquest concepte s’ha incrementat significativament en aquests dos exercicis respecte a les previsions existents a 31/12/2010, tal com es mostra en el quadre 17.16. Cal indicar que aquesta redempció anticipada dels censos emfitèutics no suposa una variació significativa del volum global de compromisos per aquest concepte, sinó que simplement hi ha una modificació en el calendari de pagaments. D’altra banda, la major despesa en els anys 2013 i 2014 queda compensada pels ingressos provinents de la venda dels edificis. Des del punt de vista pressupostari, els censos emfitèutics es liquiden contra el capítol 6 del pressupost. 17.2.15. Préstecs participatius La crisi econòmica va comportar una manca de liquiditat en els mercats financers, el que dificultava enormement l’accés al crèdit a les societats concessionàries i superficiàries de la Generalitat per finançar les obres que havien d’executar. En aquest context, la Generalitat, igual que van fer altres administracions públiques, va plantejar la possibilitat d’atorgar préstecs participatius a aquelles entitats que ho sol·licitessin. Així, la disposició addicional catorzena la Llei 25/2009, del 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010, autoritzava al Govern a atorgar préstecs participatius a les societats concessionàries i superficiàries dels contractes de concessió i dret de superfície per a la construcció i l’explotació d’infraestructures i equipaments públics de la Generalitat o de llurs entitats dependents, fins a un import màxim de 200 milions d’euros, amb l’objectiu de mantenir l’equilibri econòmic i financer d’aquests contractes. Finalment, mitjançant Acord de govern de 08/06/2010 és va Redempció dels censos associats a la venda d’edificis aprovada per Acord de govern de 25/06/2013 i modificació de la tipologia contractual per escriptura de data 20/12/2013. 55 Redempció dels censos associats a la venda d’edificis aprovada per Acord de govern de 01/10/2013 i 04/03/2014. 54 500 Monografies. 20 2016 autoritzar la concessió de dos préstecs participatius: Préstec participatiu per import de 12 milions d’euros a favor la societat “Concesionaria de Prisiones de Figueras, SA”, adjudicatària del dret de superfície per a la construcció, manteniment i explotació del centre penitenciari de Puig de les Basses (Figueres). Aquest préstec es va desemborsar el mes de setembre de 2010 i serà amortitzat al llarg del període 2012–2035. Préstec participatiu per import de 50 milions d’euros a favor la societat “Cedinsa Eix Transversal, Concesionaria de la Generalitat, SA”, adjudicatària del contracte de concessió per a la construcció, manteniment i explotació de la carretera C-25 Eix Transversal. Aquest préstec es va desemborsar el mes de gener de 2011 i serà amortitzat al llarg del període 2014–2038. 501 Monografies. 20 2016 18. Conclusions De l’anàlisi de les despeses meritades de l’Administració general de la Generalitat, del CatSalut, de l’ICS, de l’ICASS i del SOC dels darrers 11 anys se’n desprenen les conclusions següents: L'evolució de la despesa departamental en aquests anys ha estat marcada pel desenvolupament de l'estat del benestar: l'articulació dels serveis socials i l'atenció a la dependència; l'ampliació del nivell i la qualitat dels serveis de salut i d'ensenyament; i el desplegament del cos de mossos d'esquadra. L'evolució de la despesa departamental es pot subdividir en dos períodes: en termes generals, en el primer període, des del 2003 fins al 2010, creix, i; en el segon període decreix els exercicis 2011, 2012 i 2013 (amb motiu de la consolidació fiscal, per tal de reduir el dèficit) i té un lleuger increment l'any 2014. En el primer període la despesa departamental gairebé es duplica: passa de 14.232 milions d'euros l'any 2003 a 27.421 milions d'euros l'any 2010. El 85% de l'increment correspon a la despesa corrent. En aquest període gairebé un terç de l'increment es produeix en l'àmbit del Departament de Salut: un 17 %, en l’àmbit del Ensenyament, i un 12 %, en el de Benestar Social i Família. En l'àmbit de Salut els motius principals del creixement de la despesa són l’equiparació salarial del personal dels centres de salut concertats i l'increment de l'activitat concertada per l'obertura de nous centres que donen cobertura a l'increment de la població que té lloc en aquest període. En l'àmbit d'Ensenyament, cal tenir present que durant aquests anys té lloc un notable increment de la població en edat escolar, que s’acompanya amb un augment del personal docent. També s'implanta la sisena hora i es redueix la jornada lectiva del personal docent mantenint la dedicació. En aquest període entra en vigor la gratuïtat del segon cicle d'educació infantil, que té un impacte important en la despesa dels concerts educatius; i que també es veu afectada per l'equiparació de les retribucions dels docents dels centres públics i concertats. 502 Monografies. 20 2016 En l'àmbit de les polítiques socials, té un gran impacte l'augment de prestacions econòmiques d'atenció a la dependència, que s'intensifica a partir del 2008, amb el desplegament de la LAPAD i les prestacions universals a famílies per fills a càrrec. En aquest primer període també són significatius els increments de despesa en l'àmbit d'Empresa i Ocupació, Universitats i Recerca, i Interior. En el primer cas per l'augment dels recursos provinents de l'Estat destinats a polítiques actives d'ocupació, l'augment de la renda mínima d’inserció i la intensificació de les línies de préstec de foment empresarial. En l'àmbit d'Universitats i Recerca, es millora el finançament de les universitats i també la política de beques i centres de recerca. I finalment, en l'àmbit d'Interior, el principal motiu és el desplegament del cos de mossos d'esquadra, i la despesa corrent associada. Pel que fa a la inversió, l'any 2009 els recursos destinats a inversió arriben al màxim en volum (5.924 M€) i en pes sobre el PIB (2,93 %). El segon període s'inicia l'any 2011. En un context de caiguda d'ingressos persistent i de necessitat de complir amb la normativa d'estabilitat pressupostària i de garantir la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini, s'inicia un procés de consolidació fiscal. En el marc de la caiguda d'ingressos, l'acumulació de deute (que s'intensifica a partir del 2010) fa que la despesa per pagament d'interessos creixi de manera substancial: del 2003 al 2014 passa del 3% del total de despesa al 7,7% el 2014 (de 451 milions el 2003 a 1.918 milions el 2014). Això obliga a reduir la resta de despeses més del que disminueixen els ingressos. Les mesures de consolidació fiscal adoptades en l'àmbit de les despeses pretenen obtenir guanys d'eficàcia i eficiència, reprogramar inversions en curs i ajornar noves inversions. A més amb l’objectiu de minimitzar l’afectació possible en la prestació dels serveis, s'opta, entre altres mesures, per ajustar la retribució dels treballadors i preservar al màxim els llocs de treball. A partir del 2012 també es demana un esforç addicional als usuaris dels serveis públics; amb la creació de taxes, noves i l'increment de les taxes com ara les universitàries o el cànon de l'aigua. En aquest exercici el Govern de l'Estat també aprova mesures per ajustar la despesa de les comunitats autònomes, com la supressió de la paga extra dels treballadors públics; o mesures específiques quant a salut, ensenyament i la Llei de la dependència. Part de les mesures 503 Monografies. 20 2016 adoptades durant l'any 2012 tenen recurrència en l'exercici 2013, fet que permet continuar reduint la despesa sense prendre mesures addicionals significatives. Durant el període de consolidació fiscal; la despesa passa de 27.421 milions d’euros el 31 de desembre del 2010 a 21.977 milions l'any 2014l la qual cosa representa una reducció del 19,9%. En aquest segon període, els àmbits que redueixen la despesa amb més intensitat són Economia (sense Universitats ni Recerca); Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; Governació i Relacions Institucionals; Presidència; Empresa i Ocupació; i Cultura. Els departaments que redueixen menys la despesa en termes relatius són Justícia; Interior; Salut; Benestar Social i Família; i Ensenyament. El procés de consolidació prioritza les despeses socials i les dels serveis bàsics de l'estat del benestar, de manera que aquestes augmenten el seu pes en la despesa total. Algunes despeses s’incrementen durant la consolidació fiscal, la qual cosa minora l'impacte de la resta de mesures. Aquest és el cas, per exemple, de les transferències a les entitats del Departament de Territori i Sostenibilitat per les obligacions derivades de les inversions ja fetes i finançades amb finançaments estructurats, i de l'augment dels pagaments per drets de superfície en l'àmbit de Justícia, bàsicament de la Ciutat de la Justícia. Durant els exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014 també es redueixen intensament els ingressos finalistes de l’Estat i de la Unió Europea. Tot i que les dades no són exhaustives (per exemple, perquè hi ha transferències directes a les entitats que no queden recollides en aquesta publicació) la caiguda de transferències finalistes procedents de l’Estat és de 587 milions d’euros i la caiguda dels fons de la UE és de 127 milions. En conjunt, aquests 714 milions d’euros expliquen un 13% de la reducció de despeses que es va produir entre el 2010 i el 2014. Les empreses públiques i entitats del sector públic han tingut una contribució neta al procés de consolidació que els ha permès millorar el seu resultat en 835 milions d’euros en termes del sistema europeu de comptes. Això s'explica, en bona part, per l'aturada de l'activitat inversora d'aquestes entitats, però també per les mesures de racionalització i simplificació del sector públic que s’han dut a terme. 504 Monografies. 20 2016 Pel que fa a les inversions, després d'un període de fort creixement (tant de la inversió; pressupostària com de l’extrapressupostària) i d'acumulació d'un estoc de capital públic important, la inversió es mostra com una de les primeres variables que reacciona davant de la caiguda dels ingressos de la Generalitat, tant és així que el volum d'inversió del conjunt del sector públic (inclosa la inversió feta en el marc de la col·laboració públicoprivada) passa de 5.924 milions d’euros anuals l'any 2009 a 1.071 milions l'any 2014. Aquesta reducció, de 4.853 milions, situa la inversió per sota del nivell del 2003. Un percentatge de la inversió del període 2003-2014 s'ha fet amb sistemes de finançament diferit que comporten importants compromisos de despesa en els pressupostos futurs. Des de l'any 2011, en el marc de la consolidació fiscal; s'han dut a terme una sèrie d'actuacions en aquests sistemes de finançament estructurats, amb un doble objectiu: reduir el volum global dels compromisos que comporten aquests sistemes en els exercicis futurs i alleujar-ne l’impacte en el temps, de manera que no es concentri en uns exercicis determinats. Globalment, aquestes mesures han permès reduir els compromisos pluriennals en uns 6.705 milions d'euros. En definitiva, el període de consolidació fiscal s'ha caracteritzat per l’adaptació de les despeses al nou escenari de caiguda substancial dels ingressos. Però aquesta adaptació de les despeses als objectius de dèficit, s'ha hagut de fer en un context en què creixien notablement; partides com ara la d’ interessos del deute i la de pagaments per inversions fetes en el passat. Una part de les mesures d'ajust correspon a la reducció de la retribució dels treballadors públics, que, tanmateix, ha permès preservar llocs de treball i mantenir la qualitat dels serveis públics. També s’han aplicat mesures d’eficiència en la resta de despeses corrents. Un altre conjunt important de mesures el constitueixen la frenada del ritme d'inversió, tant pressupostària com extrapressupostària, i la revisió dels compromisos pluriennals derivats de les inversions. 505 Monografies. 20 2016