1

1
2
La meva Cristina i altres contes
Biografia
Mercè Rodoreda i GurguÃ− (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una
escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es
considera l'escriptora de llengua catalana contemporà nia més influent, tal com ho testifiquen les
referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües
diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el
teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. Fou l'única filla d'Andreu Rodoreda Sallent,
comptable d'una armeria, i Montserrat GurguÃ− Guà rdia. Tots dos eren gran amants de la literatura i el
teatre. El 23 de gener de 1939, pocs mesos abans de la desfeta dels republicans, Mercè Rodoreda marxà a
l'exili. Pensant-se que la separació seria breu deixà el fill amb la seva mare. Encara que Mercè Rodoreda
no havia participat mai en polÃ−tica, partÃ− per consell de la seva mare, que temia problemes a causa de les
activitats de col·laboració amb publicacions en català i algunes revistes d'esquerres durant els anys
anteriors. Juntament amb altres intel·lectuals de l'època, anà de Barcelona a Girona amb un bibliobús
propietat de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, després seguÃ− el camÃ− pel Mas
Perxés, al municipi d'Agullana, fins travessar la frontera administrativa pel Pertús; entrant a l'estat
francès el 30 de gener. El retorn a ParÃ−s tingué lloc el setembre de 1946 quan Rodoreda i Armand
Obiols es traslladaren a la casa de Rafael Tasis i Marca a l'exili. Des de 1947 fins l'any 1953, Mercè
Rodoreda no pogué cultivar una literatura de gran extensió perquè des de l'any 1945 havia començat a
patir problemes de salut juntament amb la reaparició d'una parà lisi somà tica al braç dret. Per aquesta
raó, intensificà la creació poètica i trobà en Josep Carner el seu mestre, amb qui mantingué una
estreta relació per correspondència. L'any 1952, començà una terà pia de recuperació al balneari de
Chátel-Guyon. Durant els anys que estigué a ParÃ−s també començà dues novel·les que no
acabà . L'any 1954, Mercè Rodoreda i Armand Obiols es traslladaren a un apartament al número 19 del
carrer de Violet, en un barri burgès de la ciutat de Ginebra. En aquesta ciutat, sempre s'hi sentÃ− exiliada i,
fins i tot, reconegué que Ginebra «és una ciutat molt avorrida, apta per escriure». Poc després,
Obiols s'hagué de traslladar a Viena per qüestions de feina. Aquell mateix any, Rodoreda féu un viatge
a Barcelona per assistir al casament del seu únic fill, Jordi GurguÃ− i Rodoreda. Més endavant Obiols
caure malalt i a l'hospital va descobrir que li era infidel. A dos quarts de dues de la tarda del 13 d'abril de
1983, mor Mercè Rodoreda i GurguÃ− a una clÃ−nica de la ciutat de Girona producte d'un cà ncer de fetge
molt avançat.
(Extret de la Viquipedia)
• EL MAR
3
Aquest conte comença amb dos homes que estan parlant sobre el submarins, les petxines, el mar,
...s'assentaren al costat d'una dona que portava una cadernera. Tenen una conversa sobre el seu marit i uns
submarins. Un dels homes només es preocupa per el submarÃ− mentre que l'altre no li interessa el
submarÃ−. Cada home segueix amb el seu tema sense aclarir les idees. Arriba un punt en que es fiquen
d'acord, però al final la conversa acaba en desacord com al començar.
• LA MAINADERA
Tracte d'una dona que cuida una nena mentre la mare està reunida amb les amigues al salo, ella la cuida, la fa
jugar, li ensenya paraules noves, li dona de menjar, la renta, la mima,... Adelina, la mainadera, li explica a la
seva amiga (que està allà amb ella) que se li te que parlar a poc a poc per que aprengui les paraules, però
resulta que ella fa tot el contrari. Li parla molt rà pid amb paraules complicades i llargues per una criatura.
• UNA CARTA
às una carta que una dona escriu al seu metge. Explica que un dia el seu home va sortir a collir figues i que
com que estaven enfadats ella va desitjar que caigués de l'escala i aixÃ− va ser, això i altres casos:
Controlar el temps, etc. La fan rumiar i ella arriba a la conclusió de que es una bruixà i li pregunta al metge
si hi ha una solució. La carta es anònima i no diu mai el seu nom, però va donant pistes inconscientment
de qui es.
• AQUELLA PARET, AQUELLA MIMOSA
Les amigues d'una noia es pensen que aquesta esta trista perquè el seu enamorat se n'ha anat. Però ella esta
contenta ja que aquest soldat na la tractava bé. Però el que troba a faltar és un soldat, anomenat Óngel,
el qual també en va estar enamorada fa temps i sempre passaven l'estona en una paret de jardÃ− i dins
d'aquest hi havia una mimosa. Aquest soldat l'estimava de veritat no com l'altre, dinaven junts, tot i que ell era
més refinat a l'hora de menjar, la defensava dels bretols fen-los agafar por per que mai més tornessin a
molestar-los.
• RECORD DE CAUX
Un home que recorda quan tenia 20 anys que es a enamorar de una noia en un hotel de Montreux, en un
concert, i no es va declarar i la va perder. Va anar a Paris i també la va trobar però mai va tenir valor. Es
va casar i sense saber-ho vivia davant de casa seva.
• LA GALLINA
Una famÃ−lia tenien conills fins que u dia van decidir canviar-ne un per una gallina. La mare d'aquesta
famÃ−lia es va morir i l'home i el nen es van quedar sols. L'home va agafar molt d'afecte a la gallina i la
tractava com la seva difunta esposa. La tenia sempre a la falda i al nen prà cticament no li feia cas i el tenia
una mica abandonat. El nen per que l'home l'ajudes en les feines de casa i no tenir que fer-les ell sol però no
aconsegueix matar-la aixÃ− que té que carregar ell sol amb la casa.
• LA SALA DE LES NINES
Aquest conte explica la vida d'un jove, que viu a Bearn. La seva mare el va criar com si fos una nena, i quan
es va fer gran tenia una gran passió per les nines. La mare li va canviar el pany de la habitació on guardava
a les nines, i va optar per entrar per la finestra per mitjà d'una escala. Un dia Eladi el va anar a visitar. Uns
dies després van avisar a Eladi per que el jove avia mort. Semblava que hagués caigut de l'escala, però
al donar-li la volta van descobrir que tenia unes pinces clavades al ventre. La sala de les nines està plena de
sang i les nines estan mogudes de lloc.
4
• ZERAFINA
Una noia que parla malament, pronuncia les “s” com “z” esta en una casa demanant treball de dona de la
neteja i li explica la seva vida a la dona de la casa. Li explica que tenia un novio que es va anar a l'Ófrica
aquest se l'enduia a una cabana i allà mantenien relacions sexuals, aquest l'hi va dir que aniria a l'Africa i que
allà moririe i ella com que era innocent so va creure. Va tenir un altre que la va deixar embarassada però el
nen va morir perquè va néixer sense ossos, i aquest noi va fugir a Barcelona on es va prometre amb un
altra. La Zerafina diu que potser inconscientment aixÃ− anat a Barcelona per buscar-lo.
• UN RAMAT DE BENS DE TOTS COLORS
Un home que li agraden molt els nens, es va casar una vegada i la dona el va deixar perquè la tractava com a
la seva filla i no la dona. Ell no volia un fill sinó que en volia una teulada ja que tenia una obsessió. La
obsessió li ve perquè de petit el seu pare el va castigar en un balancÃ−, sol, mirant els vidres de la galeria
que eren de tots colors i ell mirava sempre com passaven els ramats de bens i al passar els mirava per un
cristall o per un altre i els veia de tots colors.
• AMOR
Un home entra en una botiga perquè ha de comparar un regal per al a seva dona. às a l'estiu, ja que fa
molta calor. Ell no té valor a dir-li el que vol a la venedora i va vorejant el tema i li explica la seva vida. Al
final quant aconsegueix armar-se de valor i li diu que el que vol són unes calces. Resulta que la venedora no
té la mida de la seva dona.
• L'ELEFANT
En un banc d'un parc d'animals, un home li explica un altre coses sobre l'elefant, al que ell visita cada dia i li
parla com si fos amic seu, li dona menjar i fins i tot li ha ensenyat a fer una reverencia. També li explica
anècdotes de la seva filla, que ja es morta.
• EL RIU I LA BARCA
Un home que li agrada molt l'aigua i una vegada l'inviten a casa d'un amic seu, de mati baixa al riu i troba una
barca a uns matorrals i es fica a remar però li costa molt, hi arriba un moment en que vol tornar i no pot,
l'aigua es molt densa i la barca es mou sola. Comença a costar-li respirar i s'ofega amb l'aire, cau a l'aigua i
sen adona de que dins l'aigua respira bé i que sa convertit en un peix, però a ell ja li esta bé, per que li
encanta l'aigua.
• EL SENYOR I LA LLUNA
Un vell, viu sol i li agrada molt i cada nit s'arregla i passeja pel seu jardÃ−. Un dia es fixa en la llum de la
lluna que es molt forta i obre la porta cada nit per veure-la i deixar-la passar. Un dia va pujar a la lluna pel
camÃ− de llum, cada nit pujava, van començar a aparèixer al jardÃ− unes llenties estranyes que feien
brotar uns fils de llum amb els que va començar a fer un camÃ− més fort, una xemeneia. Treballava i
prenia la lluna fins que un dia va intentar pujar de nou a la lluna però pel seu camÃ− i tot es va trencar i es
va acabar. La llum de la lluna no va tornar a obrir la porta, ja no hi havia llenties ni camÃ−.
• LA SALAMANDRA
Una noia passejava vora un estany quan un noi la va començar a perseguir-la i la va agafar contra un arbre i
va aparèixer la dona d'aquest i des de llavors tot el poble estava contra ella i li deien bruixa. Li guixaven la
porta, li posaven animals morts...i un dia van decidir cremar-la. La van lligar i li van fer una foguera i quan
5
començava a cremar es va convertir en una salamandra i passejava per casa d'aquell noi quan la seva dona
va començar a empaitar-la amb l'escombra i li trenca una pota, arriba a l'estany on unes anguiles es mengen
la seva pota mentre ella es queda pensant en la seva vida de dona i de salamandra i mor.
• UNA FULLA DE GERANI BLANC
Un home que treballava fent lapides, observa com mor la seva dona d'una malaltia. Es deia Balbina la noia.
Diu que quan estava sana li toca la trompeta cada nit quan dormia i per això es posa malalta. Quan s'estÃ
morint troba un petita fulla de Gerani blanc i comença a cuidar-la, diu que la vesteix, que el seu gat n'estÃ
enamorat...es va guardar una dent de la Balbina a la butxaca i la va enterrar, aquesta dent que era el seu record
se la va empassar el gat, ell va matar el gat donant-li una espina forta que l'ofegà i el va obrir i li va treure la
dent de Balbina, la va netejar i va enterrar el gat. Descriu dies fent una està tua de marbre i visitant un gat
gros i ensenyant-li la dent i com tot es torna boig, veient-ho tot de color blau.
• LA MEVA CRISTINA
Explica l'historia d'un mariner que esta a bord de la Cristina (un vaixell). Aquest s'enfonsa i una balena
s'engull al mariner. S'agafa a un taulo de fusta els primers dies no sap que fer, però amb el temps s'espavila,
primer es menja el que queda d'un mariner mort que la balena també s'havia menjat, després s'alimenta
de la carn de la galta de la balena, però a aquesta no li agrada que li tallin la carn i sempre li dona cops de
llengua. Un dia casi surt disparat pel espiracle però el taulo on sempre esta agafat es queda travesser i
impedeix que surti disparat. En aquell moment el crida en veu alta: “Para Cristina!” en aquell moment la
batega amb el nom del vaixell. Un dia la balena s'encalla en una roca i el mariner aconsegueix sortir-ne. Però
un cop a fora troba a faltar la Cristina.
2
6