DdG www.diaridegirona.cat RECICLEU-ME DIARI DE GIRONA DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. L’APUNT FINAL Carmen Echazarreta PROFESSORA DE LA UDG carmen.echazarreta@udg.edu L’ART DE CONVIURE n aquesta època de cerca permanent de la felicitat, de rebuig de tot allò que no siguin moments agradables i divertits, es parla molt sobre l’art de viure. Per exercitar-nos-hi, ens podem endinsar en les tècniques orientals que donen sentit a força llibres d’autoajuda. Sembla ser que a través de pràctiques ayurdèviques, de la meditació o de reflexions per viure en harmonia, ho podem aconseguir. Els he de confessar que no ho tinc tan clar. Del que es parla menys és de conviure, un art bastant més complicat i menys glamurós que les tècniques zen, perquè es tracta de gestionar no ja la pròpia vida sinó el fet de viure amb els altres. En definitiva, la convivència és l’essència de l’ésser humà, viure en societat porta implícit buscar el suport i l’estimació d’aquells que ens envolten i ens pateixen i els patim. Viure és conviure, necessitem els altres i els altres ens necessiten. Els vincles són molt diferents amb la nostra parella, amb la família, els amics, els companys de feina, l’estrany de l’ascensor, amb tot aquell amb qui ens relacionem, i la nostra conducta també és diferent. Viure en companyia demana respecte, empatia, flexibilitat i unes dosis de renúncia, requisits que topen frontalment amb aquest pragmatisme imperant. El resultat ja el sabem, tots patim, poc o molt, en alguns del àmbits de la nostra vida, els abusos dels que desconeixen o no volen assolir les regles del joc de la convivència. I les seves conseqüències poden arribar a l’extrem més traumàtic. Els problemes derivats de la desigualtat, la discriminació, les actituds intolerants i inflexibles, l’obstinació o la visió prepotent, són conductes que violenten les bases d’una convivència pacífica. Conviure és un art, necessari i universal, i per sort mai és massa tard per intentar-ho. E CONTRACORRENT Victor Küppers «Entre ser pessimista i ser il·lús, hi ha una cosa intermèdia que és l’optimisme» Victor Küppers (Eindhoven, 1970) es dedica a la formació de les persones, a fer que desenvolupin el seu potencial. Fa uns dies va dur a terme una xerrada a Girona, convidat per la Clínica Cervera P Un holandès hauria de ser més introvertit que els meridionals, i no venir aquí a donar-los una empenta. R És que també em considero molt català, sóc aquí des de ben petit. A més també hi ha holandesos que són molt oberts... i jo sóc del sud. P Sosté que depèn de nosaltres que el dia sigui bo. Perdoni però no m’ho crec. R És culer, vostè? P Per favor! El dubte ofèn. R Doncs així m’entendrà. Aquest dia que el Reial Madrid va guanyar la Copa del Rei de bàsquet al Sant Jordi, vaig tancar la tele quan vaig veure que el Barça ja perdia de 15, i l’endemà no vaig mirar ni Punto Pe- lota, ni Cuatro ni res. P Això no és amagar el cap? R No, això no significa que defugi la realitat. Ens van guanyar i ens van guanyar bé. Li vull dir que està clar que a la vida sempre hi ha coses que no ens van bé, però no cal ser masoquistes i donar-li tantes voltes. Ens hem de fixar més en allò positiu. De què serveix pensar 24 hores al dia en els problemes? P Ara entenc per què les seves paraules favorites són passió i entusiasme... R Sempre hi ha un costat positiu de les coses, sempre. Tornem al Barça: estem a 10 punts? Sí, però podem guanyar la Champions. P Massa entusiasme no és contraproduent? R La realitat del món no la canviarem pas, però hem d’intentar no ser pessimistes i veure-ho tot negre. Ara bé, no ser pessimista no significa ser il·lús. Entre ser pessimista i ser un il·lús, hi ha una cosa in- FORMADOR I CONFERENCIANT «Quan ajudes els altres et sents molt millor. No és una frase abstracta: quan fas un favor a algú, et sents de meravella» Victor Küppers assenyala que el gran error és creure que al felicitat està en tenir, ja que en realitat està en ser. ENTREVISTA DE Albert Soler GIRONA termèdia que és l’optimisme. P La seva família no s’afarta de vostè i d’aquest optimisme vital a tothora? R He, he, hi ha moments i moments. Tampoc no vull fer demagògia, segur que actualment hi ha molta gent que està passant moments durs, perquè no té feina o perquè algun estimat està malalt. P He vist que entre les seves lectures favorites hi ha Teresa de Calcuta i Joan Pau II. R Efectivament, hi ha coses molt positives en tots dos, i parlo més enllà de la religió. Per exemple: «Que ningú arribi mai a tu sense que en anar-se’n sigui una mica millor i més feliç». Oblidi’s que ho va dir Teresa de Calcuta. P Què ens falla davant la vida? R Ens falla que volem tenir, no volem ser. Pensem que la felicitat l’hem de buscar en el tenir, quan és en el ser. A ser bon pare, bon professional, bon amic... al final, a ser bona persona. També fallem perquè sempre estem buscant culpables. P Ajudar els altres? I per què? R Perquè paradoxalment, quan ajudes els altres et sents millor. No és una frase abstracte: quan fas un favor a algú, et sents de meravella. P És cert que algun cop s’ha dedicat a comptar quanta gent el saluda en un ascensor? R Vaig fer-ho per comprovar empíricament que efectivament, hi ha ben poca gent que saludi. Les coses s’han d’experimentar.