La Neurona i el Sistema Nerviós

TEMA 4.1.- LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÃ S
EL SISTEMA NERVIÃ S
Una de les caracterÃ−stiques més important dels éssers vius és percebre sensacions i respondre als
estÃ−muls, això es el funcionament del sistema nerviós, que també contribueix a mantenir l'equilibri
intern del nostre cos o homeòstasi.
Està format per diversos tipus de cèl·lules, substà ncies quÃ−miques i altres estructures.
El funcionament és senzill, consisteix en la percepció d'estÃ−muls i en l'elaboració de respostes.
LES Cà L·LULES DEL SISTEMA NERVIà S
Les neurones tenen un cos cel·lular, on hi ha un nucli, i un conjunt de prolongacions, que són de dos tipus:
• Les dentrites. Són curtes i nombroses. Capten l'impuls nerviós que procedeix d'un receptor o d'una
altra neurona.
• L'à xon. à s una prolongació única i molt llarga. L'à xon, o fibra nerviosa, pot conduir els
impulsos a zones molt distants de l'organisme.
Els à xons de moltes neurones formen els nervis.
LA VELOCITAT DE PROPAGACIÃ DE L'IMPULS NERVIÃ S.
L'impuls nerviós només es transmet en un sentit. Entra per les dentrites, travessa el cos cel·lular i ix per
l'à xon. La velocitat dependeix del envoltori de l'à xon (cèl·lules de Schwann).
El citoplasma de les cèl·lules de Schwann és allargat i està enrotllat al voltant de la membrana de
l'à xon. Posseeix una substà ncia d'aspecte blanquinós anomenada mielina.
Les neurones es classifiquen segons si tenen mielina o no , en:
• Neurones mielÃ−niques. Els seus à xons són mes gruixuts i l'impuls nerviós es propaga amb
més rapidesa.
• Neurones amielÃ−niques. No tenen mielina, condueixen amb menys rapidesa.
2. EL SISTEMA NERVIÃ S.
Està format pel:
• Sistema nerviós central. L'encèfal, centre de control i coordinació de l'organisme, protegit pel
crani i embolcat per tres membranes o meninges, entre les dos interiors circula el lÃ−quid
cefaloraquidi. Es distingeixen tres regions: cervell, cerebel i bulb raquidi. La medul·la espinal
és un cordó de teixit nerviós situat al llarg del dors.
• Sistema nerviós perifèric. El formen els nervis, segons el lloc de procedència: Cranials,
procedeixen de l'encèfal, i raquidis, ixen de la medul·la. Segons la seua funció: Sistema nerviós
somà tic, responsable dels moviments voluntaris.
1
autònom o vegetatiu, activitats involuntà ria dels
òrgans interns.
SUBSTÃ NCIA BLANCA, SUBSTÃ NCIA GRISA.
Substà ncia blanca (mielina) es localitza a l'interior de l'encèfal i a l'exterior de la medul·la espinal.
Substà ncia grisa, no tenen mielina, a l'escorça de l'encèfal i a l'interior de la medul·la espinal.
3. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÃ S.
LA MEDUL·LA ESPINAL I L'ACTE INVOLUNTARI
Les respostes reflexes a un estÃ−mul s'elaboren a la medul·la. La cadena de neurones que intervenen en
aquesta acció: neurona sensitiva - la interneurona - i la neurona motora, que en conjunt, constitueixen l'arc
reflex.
DIVERSOS NIVELLS D'INTEGRACIÃ NERVIOSA.
El sistema nerviós té una estructura complexa i jerà rquica, hi ha diversos nivells, els superiors
controlen als de la part inferior, per exemple, els moviments respiratoris, controlats pel bulb raquidi, es
produeixen de manera automà tica, pot ser parat per ordre de l'escorça cerebral i deixem de respirar baix de
l'aigua.
LES FUNCIONS SUPERIORS.
El cervell regula les activitats superiors, dividit en 4 lòbuls, hi resideixen les à rees que controlen les
funcions superiors, moviment muscular i els sentits.
El cerebel, exerceix el control dels moviments del cos i la postura.
El bulb raquidi està unit a la medul·la, controla les funcions vitals involuntà ries com el ritme cardÃ−ac,
el respiratori, intervé en actes reflexos de protecció com la tos, el vòmit, l'esternut.
4. MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÃ S
MALALTIES I TRASTORNS DE TIPUS NEUROLÃ GIC MÃ S HABITUALS.
L'epilèpsia, les neurones del sistema nerviós central produeix una sèrie d'impulsos nerviosos que
trastornen les funcions cerebrals, es produeixen convulsions, es perd la consciència.
La meningitis, inflamació de les membranes (meninges) causada per una infecció, pot ser greu, si no es
tracta rà pidament, pot provocar danys irreversibles.
L'esclerosi múltiple, és la destrucció lenta i progressiva de la mielina, les neurones afectades no
transmeten correctament l'impuls nerviós, segons la zona afectada els sÃ−mptomes són diferents.
MALALTIES I TRASTORNS PSÃ QUICS MÃ S FREQÃ ENTS.
Són alteracions de les funcions intel·lectuals que, no estan relacionades amb una lesió o un funcionament
anòmal de les neurones.
2
La depresió, es manifesta en una tristesa profunda, incapacitat per portar una vida normal, en casos més
greus comportaments autodestructius.
L'esquizofrènia, malaltia que es pot presentar a partir de l'adolescència. Pateixen deliris i al·lucinacions.
La demència, pèrdua progressiva de les funcions intel·lectuals, accelera el procés de destrucció de
les neurones. Demència senil, afecta als majors de 80 anys.
Presenil o malaltia d'Alzheimer, a partir dels 50 anys.
MALALTIES NEURODEGENERATIVES
La malaltia d'Alzheimer, malaltia degenerativa, progressiva i incurable, afecta el cervell del 5% de la
població més gran de 65 anys. Es malalts perden la memòria, la capacitat de pensar i canvien de
comportament.
La malaltia de Parkinson, afecta a les persones d'edat avançada, es deterioren les neurones que controlen
el moviment involuntari de la musculatura, el simptoma més caracterÃ−stic es una tremolor que afecta les
mans i els peus.
5. ELS SITEMA NERVIÃ S I LES DROGUES
LES DROGUES I L'ADDICCIÃ .
Les drogues són substà ncies quÃ−miques d'origen divers que actuen sobre el sistema nerviós. El cervell
es la zona més sensible als seus efectes. S'han utilitzat en diverses civilitzacions per tal de modificar l'estat
d'Ã nim. En medicina tenen moltes aplicacions, en psiquiatria i per a tractar el dolor.
Una persona és addicta quan té dependència fisiològica a més de psicològica.
DROGUES LEGALS QUE AFECTEN EL SISTEMA NERVIÃ S.
Cafeïna, es troba al cafè, al te, al cacau, al xocolate o a les begudes de cola. Té una acció estimulant,
augmenta el ritme cardÃ−ac i impedeix la somnolència.
Tabac, conté nicotina, augmenta el ritme cardÃ−ac i eleva la pressió arterial, provoca arteriosclerosi,
lesions a les parets dels vasos sanguinis. La resta dels components del tabac, com e l quitrà , produeixen
cà ncer de pulmó. La nicotina provoca dependència.
El gasos que es desprenen quan fuma produeixen alteracions en les persones pròximes al fumador.
L'alcohol i els seus efectes. Produeix danys greus en molts òrgans:
• Malalties del sistema digestiu, gastritis, úlcera, cirrosihepà tica i cà ncer.
• Obesitat, per les calories que produeix l'alcohol. Desnutrició per mala alimentació.
• Lesions en el sistema nerviós, deteriorament intel·lectual, pèrdua de memòria.
• Trastorns en l'aparell reproductor, impotència i esterilitat.
El consum de begudes alcohòliques resulta molt perillós durant l'embarà s, produeix retard en el
creixement del fetus i lesions al cor i al cervell.
També es causa d'accidents de trà nsit i laborals.
3
6. EL SISTEMA ENDOCRÃ
GLÃ NDULES I HORMONES.
El sistema endocrÃ− o hormonal està constituït per cèl·lules que secreten substà ncies directament a la
sang, si estan agrupades formen les glà ndules endocrines. Les substà ncies secretades (hormones) es
distribueixen per tot l'organisme, però només actuen sobre les cèl·lules diana.
El sistema endocrÃ− controla el creixement corporal i també pot intervenir en respostes rà pides com
l'alliberament d'adrenalina.
FUNCIONAMENT DEL SISTEMA ENDOCRÃ
Depén del sistema nerviós, l'hipotà lem, zona del cervell connectada a la glà ndula hipòfisi, controla
l'activitat hormonal de l'organisme.
Les neurones de l'hipotà len reben informació d'altres zones del cervell i detecten l'index d'hormones a la
sang.
7. EQUILIBRI I MALALTIES HORMONALS
FUNCIONS DEL SISTEMA HORMONAL
• Manté l'homeòstasi o equilibri del medi intern. Regula la concentració de fluids orgà nics com
la glucosa a la sang, el pH i l'equilibri hidric.
• Ajuda l'organisme a mantenir l'index d'estrés.
• Controla el creixement i el desenvolupament.
• Controla el desenvolupament sexual i la reproducció.
ALTERACIONS HORMONALS
Són conseqüència d'un augment excessiu d'hormones - hiperfunció de la glà ndula o disminució
d'hormones - hipofunció.
MALALTIES Mà S FREQà ENTS relacionades amb les hormones són:
HORMONA MALALTIA .
Hormona del creixement Gigantisme (excés)
Nanisme (defecte) .
Tiroxina Goll (defecte)
Cretinisme, mixedema (defecte) .
Insulina Diabetis mellitus (defecte) .
Hormona antidiüretica Diabetis insÃ−pida (defecte) .
Hormona de l'escorça suprarenal Malaltia d'Adison (defecte) .
4
Hormones sexuals Esterilitat i retard en l'aparició dels carà cters sexuals
secundaris (defecte) .
Una malaltia gens dolça: la diabetis
La glucosa a la sang esta en una concentració d'1 per mil.
El pà ncrees secreta l'insulina, si el nivell de glucosa a la sang baixa, el fetge restitueix l'Ã−ndex de glucosa.
Les persones amb diabetis no produeixen prou quantitat d'insulina.
La insulina és una hormona proteica que s'ha d'administrar per mitjà d'injecció, perquè com es tracta
d'una proteïna, els enzims de l'estómac la digeririen.
MESURES DE PREVENCIÃ
Els hà bits de vida poc saludables influeixen en l'aparició i el desenvolupament de certes malalties
hormonals, com la diabetis dels adults. Hi ha altres malalties endocrines degudes a errors genètics o
funcionals que no es poden evitar.
4
5