/-I ISTORIA Rafael J. Penina, un periodista apassionat per JOSEP NOGUERA 1 CANAL En Rafael J. Penina i Sala va ser un personatge polifacetic, que va tenir una vida plena d'esdeveniments i activitats, a les quals es J/iura apassionadament. En aquest article fautor in cideix , sobretot, en el seu vessant periodístic que el porta a fer "El Bergadán ", durant vint-i-cinc anys. La premsa local és una font de docu mentació historica important. D' aquella historia menuda , si voleu anecdotica i poc objectiva, pero que és una gran ajuda per arribar a entendre la Historia més general de I'epoca contempodmia . El tema és important, jo diría que d'un coneixement imprescindible si volem ' apropar-nos a la nostra historia contempodmia. La tasca, pero, és difícil : en aquest país la febre destructora ha estat considerable . Si per una mala entesa funcionalitat s'han desfet far;anes i portalades, cremat mobles etc., etc. , és facH endevinar el destí deis papers i les fotografies velles. No cal tampoc ni imaginar que els nostres ajuntaments guardessin aquelles publicacions que exemplar a exemplar, per poder sortir a la lIum pública, els seus respectius direc tors havien de presentar firmats a les autoritats municipals Gel lIoc de I'im pressió_ (D'ací que vegem premsa oficialment emesa a Castell de l'Areny, Saldes, Vallcebre, Castellar de Riu, etc., lIocs on en definitiva hi havia Ajuntaments de la corda política de I'editor, que com a tals feien aquest tramit legal prevL) No s'ha guardat res o ben poca cosa de la documentació im presa i fotografica de les nostres con trades. Quan encara hi havia mate rial trobable als sostres plens de polsde moltes de les nostres cases, els interes- 34 L'tI\UL / 1(3 HISTORIA ----------------------------------f~------------------------------- sats eren mínims. En aquest tema, els berguedans hem d'agrair moltes coses als peoners Sr. Josep Carreras i Boch (e.p.d.l, en la documentació grafica, i al Sr.Manuel Sistach i Tomas que ha coleccionat tots aquells papers que feien referencia a Berga. Si ja es fa difícil parlar de la premsa , encara n'és més parlar deis homes que la feien. Gairebé sempre les col·laboracions eren anonimes, o amb pseudonims, avui no identificables. D'ací I'interes en parlar de Rafael J. Penina. Penina, a vegades, firma: al tres vegades, interrelacionar fets de la se va vida amb el tema que tracta se n'ende vina I'autoria, i altres, simplement, el seu estil inconfusible no nocessita cap idenrificació. D'altra banda la seva lIarga activitat periodística a la Direcció d' El Bergadán, uns 25 anys el fa un cas únic a la nostra comarca. De Penina , malgrat la seva mort pre matura , se'n podria escriure un lIibre. En aquestes pagines, en ocupar-me de la part més pintoresca de les seves acti vitats , la periodística , podria quedar redu"it aquest notable personatge a una caricatura. Seria un error, perque Penina va ésser moltes coses , com insinuarem . La premsa local de I'epoca -a qualsevol comarca- no donava per gran cosa, ja que no substitu"ia pas la premsa d'ambit més general. La seva finalitat solia ésser basicament electoral , i la seva vida es podia limitar als períodes electorals. Solia informar de les coses. mínimes si voleu, de la vida de la població on s'editava ~ ' ací el seu interes-, i, per cridar I'atenció, reproduia , sovint , aquelles critiques i rebentades que es feien deis adversaris als cafes i casinos amb tota la mala bava de que eren capac;os els uns i els altres. A Penina , a casa nostra , no el va superar ningú en arrogancia i combativitat. La família Penina La familia Penina no era originaria de Berga. Els pares de Joaquim. I'advo cat Josep Penina i Torrents , era de L1uelles , i la seva mare, Maria Sala i Parera , era de Linya. A Berga, pero , van néixer els seus fills , Rafael , Ramon i Merce. Tret de la Merce que va morir a Berga I'any 1900, tota la familia va tenir activitats polítiques a la nostra ciutat. El pare. Josep Penina i Torrents , com deia, era advocat , i va acabar tragicament : I'octubre de I'any 1870 el Jutge de Berga , Enric Montfort el va fer empresonar juntament amb Josep Ca nals i Martí Alsina , i els va condemnar apresó: 7 anys a Penina i .8 als altres dos detinguts. N 'ignoro la causa. L 'abril de I'any 1871 Penina sortia de la presó de Berga a petició del Mi nisteri Fiscal segons dictamen del Tri bunal Supremo que reconeixia que mai no havia d'haver estat preso Va sortir de la presó el dia 18 d'abril i va morir a casa seva el dia 19, als 64 anys. D 'ací aquella inscripció al seu nínxol del Cementiri Municipal de Berga : "Murió victima de la iniquidad de los hombres y de la injusticia humana ' '. El germa de Rafael, Ramon Penina i Sala (Berga 1864, Barcelona 1915) va ésser Procurador deis Tribunals. A Berga va desenvolupar -hi di verses acti vitats a més de les estrictament profes sionals: comptador oficial d'arbitris de l' Ajuntament , redactor d' El Bergadán i Jutge Municipal. Com a Jutge Municipal i interí de primera instancia va topar amb el seu germa Rafael, que Ii volia fer invalidar les eleccions municipals de I'any 1893 i, a conseqüencia d'aquesta topada , va deixar la redacció d' El Ber- gadán. L 'any 1910 Ramon es va traslladar a Barcelona per dificultats economiques ben explicables, car tenia dotze fills. A la seva mort , es va anar a Barcelona per fer-se carrec deis germans més pe tits, el seu fill Mossen Ricard Penina i Ruiz (Berga 1890 Barcelona 1952) prestigiós sacerdot i il·lustre músic. Un altre fill de Ramon , Josep, que era far maceutic a Berga, va dirigir en aquesta mateixa ciutat la re vista quinzenal Avens (909) Rafael J. Penina i Sala La vida de Penina , molt curta en anys, va ésser extraordinariament acti va en el marc del seu temps, d'altra banda ben curull d'esdeveniments, que Rafael va viure apassionadament. Una passió romantica i bon xic aventurera el va dur a enfrontar -se gairebé amb tot i amb tothom , a tenir problemes fami liars seriosos (era casat amb Dolors Camps i va tenir dos fills) i, als darrers anys de la seva vida, a certs excessos etilics que Ii eren retrets públicament pels seus adversaris, provocant , quan aixo es produi'a, reaccions ben pen inia nes. Ja en veurem algunes. Penina, de jove, va estudiar cinc o sis anys al. Seminari de Vic i d'alla va pas sar a la Universitat de Barcelona, on va L'ERO L/ 18 fer la carrera de Dret , que va acabar I'any 1868. Penina ens ha deixat una llista deis seus condeixebles amb curiosos comen taris: a més del bisbe Estadella, que ja retrobarem més endavant, i del també bergueda Casimir Blanxart , eren condeixebles seus Julia de Casanova , Fa cund Tarradas "abogado que tiene la dicha de no ejercer, porque no lo necesita ", el filoleg Josep Balari i Jovany , Emili Daura, Joaquim Sostres, Joan Armengol , Josep Palau, el fabricant Miquel Vila , I'ex-alcalde i ex-diputat de Manresa Josep Fabregas, i Josep Planas i Casal s " cuyo solo nombre bas - ta " 1 A Barcelona Penina va connectar amb els centres republicans. Ja I'any 1869, en que va obrir bufet a Berga , el trobem intervenint al Club Republica Demacrata Federalista de Sant Gaieta de Barcelona, oposant-se als qui volien que el governador pr<lhibís el pas del Viatic i altres manifestacions religioses pels carrers. L 'any 1872 va ésser nomenat Cap de la Companyia de De fensa de Berga i el 1873, amb la pri mera República , diputat provincial pel Districte de Vic-Berga i membre de la Junta d 'Armament i Defensa de la Provincia de Barcelona. Per raó d'aquests carrecs va tenir un paper ben destacat en el setge de Berga de I'any 1873. Per haver estat diputat va estar a punt d'ésser afusellat. L 'any 1895 escriu a El Bergadán 2: " Veinte años de propina , gracias a la Providencia , puede decir que cuenta el Director de este Periodico , porque en tal día como hoy del año 1875 debió ser fusilado sin formación de causa, de orden del Jefe de la columna que de Gironella se dirigia a Prats de Llw;anés , por el único delito de haber formado parte de la Diputación Provincial de Barcelona en 1873. Dios quiera que no se repitan tiempos tan azarosos en los que podian haberse cometido impunemente tales iniquidades ". No parlarem aquí del Penina polític. Basta dir que fins a la seva mort va romandre f¡del al seu credo republicafederal i al seu gran amic Ramon Pujol i Thomas , a qui servia des d'El Bergadán i que gairebé sempre quedava a I'ombra. Naturalment sempre va ésser un furibund adversari del· rosalisme i del carlisme. 35 , HI STORIA Penina advocat Penina va ésser un advocat de pres tigi . Treballava als Jutjats de Solsona, Manresa , Vic , Puigcerda i la Seu d' Ur gell a més del de Berga. Penina, com advocat , va fer diners i va poder construir-se la casa núm. 6 de la PI. de la Creu , que en aquell temps devia ésser de les millors de Berga. Era també l'advocat de les qüestions importants, com els afers de la companyia que explotava les mines de Fígols , cosa que no el privava pas de defensar judicialments als obrers acomiadats per les vagues de cal Pons , i d'encarregar-se gratu'i tament de totes aquelles denúncies que per afers electoral s es presentessin contra en Rosal , segons anunctava des d' El Berga- sies i invitacions a duels , als quals sem bla que Penina va ésser molt afeccionat. A les pagines del seu periooic n'hi ha molts exemples. N'explicaré solament dos que demostren perfectament com l'agressiva retorica pemmana anava més enlla de les paróules. L'any 1880 3 Penina va fer una re bentada furibunda a l'advocat Maria de Foix contra qui havia defensat una germana d'aquell . Foix el va atacar públicament i Penina contesta, també públi cament (no en caldria esperar una altra cosa) "¿Pues que se habia figurado També l'hem trobat com a advocat de la Rvda. Comunitat de Berga, a la qual defensa amb exit i assentant jurisprudencia , segons ell mateix explica , contra els. qui es negaven a pagar-Ii els censos després de les desamortitzacions: __._--,_. ......... '-_.....__ .-_- ......- ..._ _._ ._ ..-.. "'-,,_ ._-_ '--"-.. :::-: .:',''':7"_--=':' - 1Jp1l~",*,... ...., .............. ~ ,~ ........ __- Acabem de veure com el diari de Penina , cosa que passa molt sovint , es converteix en un organ deIs seus afers professionals. DeIs interminables plets també en surten molts deIs seus enemies -a vegades baralles entre advocats-, amb qui sosté agres controver - 36 ... -''-"----" -'."" _ "0....... ._ _ _ , - ~ _ ~- Por ser en tanto número los que en este país prestan censos a la Rda . Comunidad de Berga y a las de Cardona , Bagá y la Pobla que se hallan en el mismo caso, hemos insertado la sentencia antecedente, a fin de que sepan los interesados a que atenerse y puedan obrar C9n el debido conocimiento de causa y evitar l;Ina oposición que les acarree los crecidos gastos de un litigio perdido con costas ". gen terribles enfermedades que desorganizan tanto su parte material como lo que en él existe de intelectual. Un desorden general o parcial de la inteligencia y de los afectos morales , con pérdida del hábito del sentido común, indican , la locura , esta tristisima enfermedad que indudablemente es el mayor castigo que puede afligir a todo ser inteligente " Tot seguit Penina aporta úna serie de definicions de la bogeria fetes per Fodere , Orfila, Devergie, i, remata al pobre Foix: dán. ..... de que no obstante las leyes desamortizadoras , todos los que prestan censos a la Rda . Comunidad de Berga vienen y vendrán obligados al pago de las pensiones vencidas hasta que el Estado haya hecho entrega de las Inscripciones intransferibles de la deuda por un valor igual al de los censos cedidos en virtud del Concordato , desvaneciendose con esto la preocupación en que algunos estaban de que podian redimir del Estado; y no tenian que pagar las pensiones vencidas a la Rda . Comunidad, preocupación , por cierto incomprensible por parte de muchos que ni redimian al Estado ni pagaban a la Comunidad. Feta aquesta explicació, Penina fa tota una exposició de I'afer i es posa, després d'un lIarg' punt i 3part , en pla doctoral: "Sabido es que al hombre le afli- ---, ............ ~;.:;:;:-::.::~:r ..... _ , ..... _........... ...... _,,- .. .... - ........ .... _ ._ ...... _-__-_ .. r#' __-,- f~~~~~;;. .::2 .. - ......_....... ..... '. ,.... .., _... . .-.... ,." • . _ .... _a.,., ~ 7 " : ''':' ' ,~ ,:::"_''':= i, ~/ijt~~~~3 . . .. . ...... ..... '. ~ -, ¡di~~~~§ Portada de "El Bergadán ", este mentecato? ¿Acaso he vacilado nunca ante nada ? No , sepa de una vez ese imbécil que ni temo la luz ni me espanta la discusión , ni rehuyo la publicidad y de ello doy convincente prueba ocupándome del asunto en este Semanario ". Feta aquesta introducció , no pas massa serafica, Penina es defensa : "Sí, preciso es haber p erdido el sentido común para que una persona como el Sr. Foix! ataque de un modo tan inmerecido al suscrito , puesto que, siendo colegas, habiendo sido amigos y no habiendo mediado otro motivo de resentimiento que la defensa que el suscrito hizo de los intereses de su hermana contra el suscrito, son de justificación más cumplida del digno proceder de Penina como Letrado, porque demuestran con evidencia , que defendió los derechos e intereses de su cliente con el celo y actividad más exigibles, sin detenerle consideración de ninguna clase " , L'EROL/18 " Yo no quiero creer, ni presumir, ni sospechar, que mi ex-amigo tenga la desgracia de encerrar en su organismo germenes de tan terrible enfermedad. Yo no quiero admitir que estas carcajadas que suelta muchas veces sin ton ni son y de un modo tan forzado que parecen nerviosas, que aquel hecho extraño e inexplicable de ponerse a llorar poco después de haber visto al s4scrito reducido a prisión el día del escrutinio general para diputados provinciales, que esa especie de monomanía de que se halla poseido que le impele a ver delitos y criminales en todas partes , y que esta falta de hilación , de lógica y de sentido común que se nota en muchos de sus discursos y escritos sean sintomas de esta enfermedad que ni al peor enemigo desearía ; pero los hechos se imponen y exigen una explicación , y si los datos indicados existieran ¿que deduciriais de ellos?" L'any 1889 4 escriu amb motiu d'un altre plet: "Si es broma puede pasar, pero a este extremo llevada .. . Se nos ha dicho que el Sr. Dn. Salvador de Vilalta y PUjol, médico cirujano , se habia permitido decir que habia desafiado al Director de este Periodico Dn . Rafael J. Penina letrado defensor del hermano de aquel, Dn. Enrique de Vilalta y Pujol en ciertas cuestiones judiciales pendientes . La noticia es cierta o es falsa . En este último caso, nada tenemos que decir y hacemos punto final. Pero si la noticia fuese cierta , o para mejor concretar el caso, si realmente el Sr. Dn. Salvador de Vilalta y Pujol, hubiese dicho que habia desafiado al Letrado Dn. Rafael J. Penina , como IIh! ()/\ !\ .)' /'¿ \ . ( . ~ ~ '.~ .. ~~ ~' , ~./ :--;/ .- ; ¿r'~"'0 ~-L<::-"';~" - '?;. . . T) ' Berga 3 Marzo de 1894 <~"i~) ---- - Núm. 882 cap per avall perque no hi haguessin dubtes. Les crítiques que des de La Verdad es van fer a Pujol i a Penina van ésser tan dures i amb tan mala bava, almenys en els pocs exemplars d'aquest periodic que he tingut ocasió de veure , com les de Penina, pero menys originals. A vegades eren críti · ques en vers i en un italia macarronic on a Ramon Pujol i Thom as se li dei a Cornetini i a Penir,a Borrachini, i sem · pre sense firma . Penina contesté! : "Al ftaliani borra - chini de La Verdad ft diremos en ne t clá y catalá, qu 'és un embustero, un vil, un porch y un cobard, al que es cupirem a la cara si's treu la careta ab que tapa la seba indignitat. Si vol satisfaccions las hi donarem en tatas parts y en tots els terrenos " 7 Signatura de Rafa el J. Penina. esto no es cierto, pero aunque lo sea, seria desdo~oso para él que consintiera se diga , sin protesta, completa mente autorizados, podemos mani festar' y asegurar, como consigna mas y aseguramos , que, el Letrado Penina , no tiene noticia alguna de tal desafío, que si la tuviera, no la hu biera rehusado, ni la rehusará tam poco, sino que se halla a disposición del Sr. de Vilalta , Don Salvador, y de quien quiera provocarle, para lo que no hay más que r/irigírsele en la forma que en semejantes casos SI! acostumbra y precisa la decencia y formalidad Esto es lo correcto ' '. Penina periodista Si Penina podia arribar a aquests graus d'agressivitat quan els temes rela cionats amb els seus afers professionals es violentaven , imagineu ·vos on podia arribar en els temes polítics. A un desertor del seu partit que s'havia passat als rosalistes i que s'ha · via queixat que Penina I'havia insulat, Ii dirigeix des d' El Bergadán una lIarga carta que Déu n'hi do. El comiat és el següent : .'Pues bien. Sr. Malaret, ante su infame y cobarde remitido le repito lo mismo, y por más que no m e remuerde la conciencia de haberle faltado en lo más mínimo, ni haberle dado el más le ve motivo de queja , le diré a Ud. que si quiere proceder co rrectamente, puede concluir por donde debia haber empezado; enviarme dos amigos que expusié- ranme su pretensión y por mi parte habría nombrado inmediatamente a otros dos para que se entendieran con el/os , y sin ruÍdo ni alharacas, se ñalaren condiciones, punto y hora para que cruzásemos unas balas o no s diésemos unas estocadas; pero si qUIere continuar el oficio de matón o de 'pinxo' que tan mal le salió en Cardona, p'Jede hacer lo que guste, que aún cuando no sea un placer, no re huyo ningún terreno, a reserva, emp ero, de que si lo escogiese en condiciones tan brutales que no fue sen admisibles para ninguna persona, entonces, tam bién lo aceptaré, pero en vez de tratarle como persona más o menos justamente indignada , le trataré como se merece un mastín azuzado " 5 Si entressim en les desqualificacions que des d' El Bergadán Penina feia a Rosal en epoca d'eleccions no acaba ríem . La cosa no acabava pas aquí, pero que so\'int s'entrava en el terreny de les amenaces reals i, a vegades, al de les garrotades. Penina no s' arron~ava pas : "¿ Muertos y heridos decís? Pues bien, a la lucha en todos los terrenos , os esperamos, y no dejaremos de ir donde nos convenga, como la célebre noche del dos de febrero, el que esto escribe, cruzó sólo, toda la Ciudad, sin temor a los palos ni revólveres de los sicarios del 'petit cacique', ¡Al/á cobardes o aquí valientes 1" . " Rosal i els seus també van tenir un periooic, La Verdad, que per contestar a Penina no va pas quedar enrera, El Bergadán quan escrivia el nom de La Verdad, sempre ho escrivia al revés i L'ER OL! 18 Tampoc semblava que els "cuadrú pedos de La Verdad por razón de pertenecer a la clase lanar y de cerda" -els dei a Penina- Ii traguessin la son , perque sota el suggestiu títol d' "Ex- KK" esc-iu deis col ·laboradors d' aquest periooic: "Aquí les despreciamos, sin perjui cio de escupirles en la cara por si se conmueven, que no seria la primera vez que acudieramos e tan profilác tico medio para encender la sangre del que la tiene helada, pero no les seguiremos en su infame terreno, porque las cuestiones personales, cuando existen, se ventilan en secreto, que al público, nada le intere san, y es molestarle, decirle si el Di rector de El Bergadán ha sido proce sado" 8 Penina mol tes vegades havia estat processat per injúries, pero per a el! "estos antecedentes resultan favorables en el presente caso, porque re velan el estilo de la persona, pues más injuriosa ha de tomarse una frase dudosa de una persona apo cada, que una de muy fuerte de una persona cuyo estilo y costumbre es hablar y escribir duro y enérgico y agresivo y obrando directamente sin vacilaciones ni embages cuando tal objeto se propone "9, De totes mane · res per Penina El Bergadán no va pas ésser solament el seu organ de propa ganda política ni el seu medi de plantar cara als contraris. El Bergadán de Pe · nina va ésser també una constant de · núncia del centralisme , del caciquisme, del treball deis menors a les fabriques, el primer promotor de I'estiueig a Berga el medi propagandístic del Canal Indus · trial de Berga, el defensor del protec - 37 , /--iI STORI A cionisme, una denúncia constant de les males comunicacions de la comarca, i va fer pressió a tota hora per millorarles. S'hi troben també notícies deIs pobIes de la comarca, generalment polítiques, i el que ara en diríem successos. Tampoc hi manquen els anuncis que responen a les necessitats de I'epoca, des d'una dida que s'ofereix per donar mamar, als de medicaments més o menys miraculosos i informació económica. Sovint El Bergadán també s'ocupava d'avenc;os científics que es produien a I'estranger i va informar al dia de tots els ets i uts de I'Exposició Uni versal de Barcelona de I'any 1888 ja des deIs seus preparatius. El periooic de Penina era redactat en castella tret d'algun poema o notes de pretesa difusió popular, en les quals em · prava el catala: varas y en otras cosas que no le pertenecen, ocupara el tiempo en estudiar, seguramente no se vería con este chasco y sacaría más proveChO " 13 política es fica a la sagristia, adopta un to més irónic peró igualment incisiu, com quan escriu, també I'any 1898, essent alcalde interí Ramon Pujol i Thomas: "El Ayuntamiento de esta Ciudad nos encarga demos las gracias a todos los predicadores de la octava de Corpus, por no haber ofendido su modestia, conforme habían hecho todos de tiempo inmemorial, dando al concluir el sermón las gracias al Ayuntamiento por haber contribuido a la mayor brillantez de los divinos oficios, lamentando empero los Sres. Concejales , que por muchos se haya atribuido esta omisión a un desafecto de los Sres. Predicadores que no debería entrar en el corazón de un ministro del Señor " 15 "Contra las xinxas. Una trampa pera agafar las xinxas consisteix simplement en un tros de fusta en la cual se practica ab un fi/abarquí, gran cantitat de forats , fet aixo se coloca la fusta foradada inmediatament dessota '1 mata/ás y si 's té cuidado de cubrirla de quant en quant ab aygua vullenta, se mataran tatas las que allí s 'hagin introduhit" 10 En Rafa el J. Penina, un home apassionat. També publicava alguna satira en ca tala i d'un estil ben directe: Penina i l'element eclessiastic "A n'en Pere de Madrona que sembla altre Noy de Tona Creus amagá ser carlista finginte catalanista y pretens agafá el Cel sent més burro que un empel" 11. Com ja dei a abans, el periooic La Verdad i els seus redactors van ésser el blanc de les seves ires, sobretot perque, igualment agressiu, no donava la cara: "Al indecente perro de Graugés de 'La Verdad', que con tan mala sombra se dedica a escribir cartas sin sentido y con gran número de faltas de ortografía, le diremos que es muy criatura y que no sirve más que para hacer el oso a todas horas del día ... " 12 A vegades, més que agressiu era iro· nie: "Pésame. Lo damos sentido al redactor de 'La Verdad', Lorenzo Pi- cart de Gayo/á por no haber aprobado a fin de curso la asignatura de Derecho Canónico que ha cursado este año. Si en lugar de dedicarse a escribir mamarrachadas que a nada conducen y a meterse en camisas de once 38 "¡Fariseos! ¿Acaso la religión no prohibe el insulto y la injuria y la calumnia contra el prójimo y no prescribe por el contrario el perdón de las recibidas?" 14. Altres vegades, quan la Penina es declarava sempre defensor de La doctrina del Crucificado i va tenir bones relacions amb la majoria deIs capellans de Berga. Ja l'hem esmentat com a defensor deIs interessos económics de la Comunitat. Peró a un sector molt concret del que en podríem dir clericalisme turiferari , arrenglerat amb els rosalistes, els les va dur vota· des. Per aquests motius molt sovint fa crítiques a La Verdad que es publica amb totes les llicencies eclessiastiques hagudes i per haver. L'any de la seva mort encara escriu referint-se a La Ver dad i als seus redactors: "Cansancio. Pronto lo han tenido el Eco de la Cloacas del Riu y Graugés, de usar un lenguaje decente, pues en su penúltimo número recibiria sin duda órdenes de su energúmeno señor para cubrir de lodo su papelucho con frases indignas que le devolvemos, sin pedirle ya reparación en el terreno correspondiente, porque a más de su villania une esa redacción su cobardía y su hipocresía que le hace contestar: 'La Religión Católica prohibe el duelo'. L'EROL / 18 Religiós o laic, la capacitat de Penina per organitzar sarau era extraordinaria. Un any van fer una festa d' estrena d'una nova societat que es deia deis Cassados , que va consistir amb una mena de passada amb un ruc, que algú, va interpretar com una processó bur lesca i irreverent que patrocinava Penina. L' Ajuntament va protestar i va amonestar a Penina acusant -Io d'irreveent , acusació que ell va refutar al·legant que no tenia pas cap connotació ' religiosa. El bisbe va escriure a l' Ajuntament donant ·li les gracies per la seva protesta i la cosa va quedar en no res. A Penina, peró, aixó de muntar espectacles sembla que li agradava. L 'any 1896 va organitzar uns funerals pel bisbe de T erol Antoni Estadella i Sivilla a l'església castrense de Sant Francesc. Certament no es veu ben bé que podia representar el bisbe de T erol per a la nostra ciutat, peró, com ja he avanc;at, era condeixeble seu i per a ell ja era suficient. Naturalment va ésser molt criticat i acusat d'oportunista pels rosalistes, oficialment més católics, apostólics i romans que no pas ello La notícia se les porta. El Bergadán, quan maria algun membre de la familia Pujol , petit o grc.n, dedicava tata la primera plana a esquela mortuoria. Per al bisbe Estadella va fer el mateix. El diari convenienment endolat amb una orla negra i sota una creu publicava el següent text : "El Director de El Bergadán su condiscípulo e Íntimo amigo, de - , HISTORIA seando honrar su memoria y dedicarle el último recuerdo , invita a todas las autoridades y fieles de Berga y forasteros, para que asistan a los solemnes funerales que en sufragio del alma de ... " i acaba: "El duelo lo presidirá, caso de no poder asistir ningún individuo de la familia del difunto Obispo, el Director de "El Bergadán ", Letrado Penina, condiscípulo y amigo íntimo del finado, a quien dedica esta última prueba de amistad y final obsequio, y se despedirá en la Iglesia "16 Reconeixement a Penina Mor ja Penina, va desapareixer El Bergadán, i el primer de febrer de I'any 1899 Ramon Pujol i Thomas va fer apareixer El Tagast. En el seu pri mer número escriu de Penina : "Hasta los ultimas momentos de su vida tan eminente literato sostuvo en espíritu y alma sus bellos ideales, para que en su Distrito flotara en procelosa mar el principio de autoridad ante los pueblos, la igualdad ante la ley entre los comarcanos, la buena administración entre los municipios y los adelantos y mejoras públicas en todas las localidades, a fin de no quedar postergado este pirenáico Dis trito para con los restantes del antiguo Principado' '1 7 He comen¡;at dient que no parlaríem del Penina polític i, de rebot. potser n'hem parlat massa. Tampoc no volia fer una caricatura i potser no he reeixit a fer una altra cosa ... Pero hem parlat de Penina i aixo era I'important , per que , avui, és un perfecte desconegut i. ben mirat, cap persona no es pot compartimentar massa, tot fa un to!... El Penina insubornable i agressiu -i potser no solament dialecticament-, segura - ment buscaraons, mort prematurament , va ésser aviat oblidat, segurament per incomode a uns i altres. Porte m aquesta típica . figura del S. XIX bergueda a aquestes pagines, per que amb tota la retorica que vulgueu va fer vint -i -cinc anys de periodista. El pri mer de gener de I'any 1897 es felicitava d'aquest 25 anys i escrivia que El Bergadán havia vist néixer i morir El Criterio Bergadán, La Crónica de Berga, El Eco de Queralt, La Voz de Queralt, el Faro Bergadán i: "todos los que nacieron para matar a El Bergadán, unos defendiendo los intereses dq¡ Cacique máximo de Graugés i el Riu, y otros defendiendo el partido tradicionalista o al integrista, y en fin, ha visto desaparecer a L:J Reforma y al Progreso Bergadán que vinieron al palenque y no pudieron subsistir por defender ideas extremadas, todo lo que demuestra que este humilde periodico ha sabido sostener su bandera y limitarse a defender todo cuanto al país interesa, sin extralimitaciones ni abusos, sin faltar a nadie, pero sin incurrir tampoco en debilidades ni en cobardias , ni faltarle la energia para sostener lo que ha defendido y lo que ha dicho en todas partes y en todos terrenos, como cumple al que estime en algo su honor y el del país cuya memoria tiene la honra de representar". I per demostrar una vegada més que El Bergadán mai no havia faltat a ningú, Penina acaba el fragment que acabo de reproduir amb aquestes pa raules : " En vano recientemente ha salido ese desdichado papelote titulado "La Verdad" que empezó cual bravucón para acabar en despreciable gozquillo, pues no merece la pena que nos ocupemos, dejándole que se re vuelque en el fango y muera de consun- ción, de bilis o de un reventón I~ " OEP Vint -i -cinc anys de fer un periodic, en aquel! temps -adhuc avui- són molts anys si pensem que director-redactor distribuidor, i poser fins i tot repartidor, eren la mateixa persona. Certament els papers de Penina no són pas d'un gran valor, pero la seva lectura ens permet endevinar moltes d'aquelles coses que feien i preocupa ven els nostres besavis durant un espai de temps d'un quart de segle. Ja és prou important perque, avui , recordem agra'its Rafael J. Penina i Sala . NOTES 1. "El Bergadán" núm . 892. 2·6·1894 Ar xiu M. Sistach 2. "El Bergadán" núm. 920. 2·2-1895 Arxiu M. Sistach 3. "Semanario Bergadán " núm . 228. 25·12-1880 4. "El Bergadán" núm . 646. 16·2· 1889 Arxiu M. Sistach 5. " El Bergadán" núm . 998. 1·11897 Arxiu M. Sistach 6. " El Bergadán" núm . 1046.26·3· 1898 Arxiu M. Sistach 7. " El Bergadán" "úm . 972. 20·6· 1894 Arxiu M. Sistach 8. " El Bergadán" núm . 999. 9·1·1897 Arxiu M. Sistach 9. " El Bergadán" " úm . 886. 3 1-3 1894 Arxiu M. Sistach 10. " El Bergadán" núm . 791. 20-2 1892 Arxiu M. Sistach 11 " El Bergadán " núm . 1027. 23 ·9· 1897 Arxiu M. Sistach 12. "El Bergadán" núm . 977, 25 -7-1896 Arxiu M . Sistach 13. "El Bergadán" núm. 985, 26·9·1896 Arxiu M. Sistach 14. "El Bergadán" núm . 1048. 2 1-4 -1898 Arxiu M. Sistach 15. " El Bergadán" núm . 1053, 1 86 · ~898 Arxiu M . Sistach 16. " El Bergadán" núm . 967 , 2·5 -1898 Arxiu M. Sistach 17. " El Tagast " núm . 1. 1·2-1899 Arxiu M. Sistach 18. " El Bergadán ,. núm. 998. 1·1-I 897 Josep Noguera ¡Canal L1icenciat en Historia Reportatges de: FOTOGRAFIA noces batejos primeres comunions foto estudi foto industrial foto publicitaria Menorets,3 - Te!. 821 29 14 - Qualitat en fotografia BE R G A L'ERO L/18 39