La papallona; Narcís Oller

La Madrona començà a explicar a la senyora Pepa que la dona que li du per cosidora és com una filla seva,
que la va amparar quan es va quedar sense pare ni mare. La senyora Pepa no hi estava gaire al cas, i més aviat
mirava a altres llocs sense enterar−se del que la Madrona li explicava.
De cop, van arribar uns carruatges esbojarrats, plens de jovent alegre
En el segon capítol en Lluís estudiava quart de dret i era un noi encantador, la seva ciutat li rejovenia, i era
senzill de tracte i per aquest motiu es va fer l'amo del barri. Es relacionava amb tothom i els ajudava en el que
podia, ell era un noi alegre i portava alegria i rialles a tothom. En el barri tothom li deixava les coses més bé
de preu, i fins i tot de franc. En Lluís dins de la casa era el més atés, i les criades hanaven a veure si li
demanaven alguna cosa ja que era molt agradable i fins i tot els hi donava diners perque hanessin a ballar a
algun lloc. En Lluís donava més eines d'artista que d'estudiant de lleis,era molt dolç i la seva cara era plena
d'expressivitat. Quan ell arribava a casa era ben be una sorpressa ja que portava moltes robes noves i s'ho
podien explicar. Els seus companys tenien una mica d'enveja per èll encara que en Lluís els estimava de tot
cor, els seus companys eren molt agradables menys el senyor Laguasi i en Tomàs, que en comptes d'estudiar
es passaven el dia jugant al billar al cafè de França. Els seus hàbits no podien avenir.se amb aquella papallona
amb qui hi tenien greus retops, i per aixo discutien per una cosa o altre. El Tomàs el va batejar amb el nom de
mestre foguerades, i les seves discusions començaven quasi sempre a les postres ja que s'aixecaven amb els
altres estudiants i eixien plegats , deixant el servei i la senyora Pepa entretinguts a comentaris de sentiments,
sempre propicis a en Lluís, sempre contraris a l'americano.
Dilluns al matí, la Toneta aparegué amb puntualitat. Tenia vint anys, una expressió de serietat i un genu fort i
resolut. La senyora Pepa li posà la tauleta de cosir al peu del balcó de la seva cambra i es segué per
tranquilitzar−la dels nois d'aquella casa. La Toneta elogiava la Madrona pel bé que havia fet per ella. Diu que
la Madrona és molt rigorosa amb els temes dels nois.
A la Pepa la van demanar.
En Lluís va fer un bot en enterar−se que hi havia una noia nova i guapa allà, a la casa. Va córrer darrere la
senyora Pepa, que volia tancar amb pany aquell tresor, ella, es deixà caure.
La Toneta havia d'aguantar−se el riure dels acudits de l'estudiant, mentre la senyora Pepa era roja com un
pebrot. El Lluís demana consentiment a la Toneta i la Pepa l'engegà a passeig. El Lluís troba molt bonica la
Toneta. No s'intercanviaren cap paraula d'amor però la Toneta quedà encisada. La Toneta marxava i el Lluís
va preguntar si volia que l'acompanyés i ella es va exaltar i va dir−li que no.
Parlant amb la disperesa (la senyora Pepa) comentaren el riure que provoca el Lluís i van quedar per dilluns.
Ella caminava temerosa de que l'estudiant la seguís. De cop, vegué al Lluís entretingut amb una desgraciada,
però en apropar−se va veure que no era ell. S'acusà de beneïta i injusta. Arribà a casa pensant en el Lluís i
mossegant−se la llengua per no explicar−ho a les filles de la Madrona. Es ficà al llit i somià l'estudiant.
En aixecar−se la Toneta, es va renta i pentiná i va obrír el balcó, es va quedar mirant el carrer de Montserrat.
La Madrona l'espantá per despedir−se ja que marxava a traballar, igual que les seves filles. Va agafar la
máquina i el cistell de cosir i es va posar a fer la feina. Començaven a pensar, que estava trista ara alegre i
valorava tot el que tenia, valorava el seu blacó i tot el que, des d'ell podia observar. S'arrepentia de tot el que li
va dir ahir al Lluís i es preguntava perque havia somiat que el Lluís s'ofegava, mentrestant la tela es va
descabdellar i l'agulla picà primer a salts, desprès va fer esmorteïdes caigudes i es va paràr. La Toneta es va
quedar parada i desprès d'una sacsejada misteriosa torna a la feina, ella només pensava quan quedava pel
dilluns. Al sopar, la Ció i l'Angeleta la van notar distreta: Estava completament embovada i es va exaltar quan
1
la Ció li preguntà si volia enciam, ella reia i deia que tenia son, ara menjava depressa i només pensava en quan
fos el dilluns, ja que li volia explicar al gracios del Lluís, encara que no podia per la Madrona.
Ella es va refiar de la Ció, més que de l'Angeleta, i li va explicar el que passava pel seu cap.
En el cinqué capítol ens parla d'en Miquel Castellfort, un jove reposat reflexiu que s'havia enamorat d'una
dona que era un estornell, ella era filla d'un patriota que sempre estava enbolicat en conspiracions i que la seva
filla havia de seguir l'accidentada vida del seu pare.
Aquest ja era un home vell, cansat de tants viatges i havia tornat a Born a esperar tranquilament la mort entre
les dues filles que tenia.
Llavors va apareixer l'hereuet Castellfort que pel seu pare era un potentat disfressat de senzill fabricant i aixi
va ser com van començar a enamorar.se la Merce i en Miquel.
Al Miquel el van retenir de casar.se amb la Merce per no donar mala impressio al seu pare, però per sort aixo
va durar ben poc perque el seu pare va morir, i en Miquel ple de goig es va casar amb la Merce .
Més endavant en Miquel li va dir a la Merce que poses el pis a gust seu, i van començar a gastar.se diners, fins
que la Merce gens egoista, va agafar mil duros per les habitacions i els altres diners els va donar als pobres.
Tot va començar quan el dilluns l'Aurora descorregué la cortina i va veure el sol clar, aquell dia la Toneta va
hanar a sortir a treballar de cosidora i de sobté en trepitjar el portal d'en lluís va sentir una tremolor que la va
privar de pujar serenament l'escala, quan ja va ser al portal es va parar per a descansar per a refer.se de
l'ensurt, llavors va sentir la veu d'en Lluís i ella va voler fer com si no hagués passat res. En aquell moment li
van obrir la porta i amb un breu diàleg la Pepa va fer passar la Toneta i la va instalar al mateix balcó amb la
taauleta de cosir i deppressa es va posar a la feina.
La Toneta era allà cosint i estava a l'aguait de tot el que passava a la casa.
Al cap d'un cert temps per fi surt en Lluís, tot escabellat com si no s'agues vestit mai i la Toneta en veure'l
abaixa el cap i seguir cosint com si no li hagués vist, llavors al cap d'una estona en Luís li diu a la Toneta que
no ha parat de pensar en ella tots els dies i que no se la pogut treure del cap, i la Toneta en una rialla es va
fondre el dubte i la joia que la dominaven.
En Lluís feia tres dies que no eixia del dormitori estudiant els fets capítols del Golmayo, que no s'havia mirat
en tot el curs ja que en Lluís en un d'aquells nois que en un més s'ho apren tot, i va a l'examen com si hagués
estudiat tot el curs, encara que quan havien passat tres mesos ja no es recordava de res i podia arribar a Ripoll
ensenyant.li a la seva mare les bones notes que havia tret.
Un dia la dispesera al costat d'en Lluís li va dir que li feia molta pena i que es tornaria boig de tant estudiar, i
llavors en Lluís li replicà que el tornaria boig ella i la Toneta perque no li volien dir on viu, llavors la
dispesera diu que es una pobra noia orfe de pare i mare i que aquí només bé per cosir.
La dispesera acomiadant.se d'ella diu que es una pobra noia i que ja no la faria tornar més aquí, i en Lluís
exclama que la de veure ja que amb aquesta noia va molt més seriós que amb les altres, i que de veritat que
s'ha enamorat.
A les vuit del mati del dilluns seguent la Toneta al costat de l'estudiant, aquest li jurava i li perjurava tot l'amor
que sentia per ella i li explicà que a la seva familia el tenen com un xicot que no es capaç de pendres res en
serio, llavors en Lluís li diu a la Toneta que per favor li digui on viu i la Toneta s'hi nega rotundament i li diu
que si la segueix per veure on viu no sera capaçm de mirar.li més a la cara.
2
Una mica més endavant la cosidora li prega que s'en vagi i aquest es va cap a la seva cambra vençut.
M'entrestant a la Toneta la retirada d'en Lluís l'afalagava i l'esporuguia alhora, i la Toneta no volia reconeixer
l'amor que sentia per en Lluís i s'havia la diferencia que hi havia entre ells dos, però també pensava que
casaments comels d'ells dos s'habien produït molts.
La Toneta va començar a sentir compassio per ell i es va parar a pensar, perque podia dubtar de les seves
intencions i de sobte al cap d'una estona la Toneta va veure un paper sota de la porta en el que només s'havia
llegir la paraula Lluís. Finalment la Toneta li diu al Lluís el que sent per ell i en Lluís li diu que allò era el que
volia sentir i li diu a en Lluís que no s'en vagi fins la setmana entrant.
Per finalitzar es donen la mà i sembla que firmen la pau entre ells dos.
En Lluís ja llest dels examens li escriu una carta a la seva mare amb les notes que ha tret, en Lluís li diu que
fara les poques visites de comiat que li encarrega la seva mare i que el dia seguent rependra el camí cap a
casa, i li diu que li envii dotze duros per les despeses que tindra de més. Una vegada en Lluís ha rebut la carta
de la seva mare es frega les mans, ja que li diu que li envia setze duros en comptes de dotze i diu que li
enviara a la seva xicota la Toneta un retrat, i un anell ja que s'ho havia ben merescut i finalment acaba quan en
Lluís va a buscar els diners que li envia la seva mare.
En casa de la Pepa ja només quedaven dos estudiants, en Lluís i en Tomàs ja que tots els altres examinats
s'havien escampat pels pobles a passar les vagues en familia.
La Pepa un cop vestida entra en l'habitació d'en Lluís on no hi era i es posà a buscar.lo per tota la casa on
finalment el troba al balcó repenjat mentre la Sumpteta li volia lligar un clavell a la punta del bastó, llavors la
Pepa li diu que ella i s'ha mare són les més fastigoses del veïnat i en Lluís li diu amb cara somrient que per
passar una estona ja està bé.
En Lluís i la Pepa baixaren al primer pis, on estaven distribuits en tres seccions, un cop al carrer, a la botiga
del fuster de davant estaven la fustera, la Madrona, les seves filles i la Toneta, aquesta seia de cara al carrer i
tenia més interessada la vista fora que no pas damunt les cartes. De s'obte a la Toneta li va semblar sentir la
veu d'en Lluís i per fi el va veure amb dues airoses noies, llavors la Toneta va tirar la carta all terra i va seguit
observant en Lluís fins molt endavant, quan la Toneta se'n n'havia adonat que era molt lluny va decidir tornar
però la curiositat de veure en Lluís la va fer seguir, però finalment en veure en Lluís i la Sofia la va fer decidir
tornar a la botiga i va caure a la cadira de cosir feta un mar de llàgrimes i li sembla una infidelitat
inperdonable.
La Toneta estimava de debó el seu estimat i no podia estar sense veure'l mai més, entre ells dos ja hi havia un
compromis.
La Pepa va creure convenient traslladar la Toneta a un altre lloc perque no es despistes. En Lluís va entrar on
estava la cosidora i li va preguntar si s'havia enfadat perque ell hanava a menjar amb amics i, seguidament va
explicar.li que no aniria allà, sino a casa del fotograf a buscar el retrat, pero ella va contestar que ell es lliure
de fer el que volgues.
Aquesta resposta va augmentar la confusió d'en Lluís i li va dir que ell era un home honrat i no l'havia
enganyat amb cap altre persona, però la toneta va insisti que l'havia vist amb la Sofia tota la tarda encara
discutint van decidir fer les paus entre ells dos, encara que la Toneta no es va refiar molt.
Malgrat tot en Lluís despres d'un llarg interrogatori de la cosidora va marxar a buscar el retrat.
La Toneta, despres de la discursió, va quedar encara més enamorada d'ell però de cop i volta li va notar per
sorpressa una mirada estranya. Deia que només volia fer.li companyia una estona més i va preguntar.li a la
3
Toneta que com s'ho farien per cartejare.se aquest estiu, però ella va negar.s'hi rotundament, ja que ella no
volia que s'apigues que no sabia escriure. Despres d'una encantadora conversa, van arribar a un acord amb la
senyora Pepa ja que faria de missatgera.
Tots dos van entrar a la cambra i la Toneta va quedar parada observant el desordre de l'habitació, mentre en
Lluís observant, tot enamorat, elss contors o la silueta de la seva estimada. De cop i volta la Toneta va notar
els llavis d'en Lluís a la seva boca i les mans a la cintura i la cosidora va fer un crit esgarrifos.
En Lluís seguia esganxat a la pobra Toneta jurant.li amor etern. Quan va arribar a casa va trobar una carta d'un
amic que deia que una dona havia hanat a casa de la Pepa preguntant pel Lluís i dient que havia de reparar el
pecat que havia comés casant.se amb la Toneta. L'amic també li explica com el va defondre de la madrona i
que aquesta va fer un aldarull perque deia que en Lluís l'havia traït.
Quan en Lluís va acabar de llegir la carta va quedar sorpres i intentava oblidar.ho tot dient queell no havia fet
res de dolent, però la realitat el guanyava. Va fer un raonament sofisticat, que l'egoisme envalantit dictava i va
sentir un remordiment terrible: Un fill amb la Toneta.
Més tard en Lluís més tranquil torna a llegir la carta i aleshores no la va troba tan terrible. Aquella nit els dos
bandols de l'ànima d'en Lluís batallaren.
La Toneta estava amb el seu fill pensant que en Lluís no volia veure el seu fill.
La Madrona ajudava moltissím a la Toneta a qualsevol cosa i aixi admirava molt la cosidora i li agraia cada
dia que passava pero no es veia amb forces de tornar.li el favor a la Madrona i l'agraiment es feia en llàgrimes.
La Madrona comprenia el terrible estat en que estava la Toneta, però dissimulava com si ni hagués vist res per
no arrencar les doloroses confessions.
La Madrona aconsellava a la Toneta que no penses en el Lluís, però ella no ho podia pas evitar i no parava de
reflexionar en el futur del seu fill sense pare i la veritat es que estava totalment desconsolada.
La Madrona feia tot el possible per distreure la Toneta i realment la seva ajuda li va ser de gran ajut.
Finalment la Madrona marxa cap a casa del senyor Castellfort i li diu a al Toneta que no surti de casa perque
està massa flaca.
A la porta d'en Castellfort, la Madrona va pasar molta vergonya i va recordar un trist fet.
La criada va obrir la porta i la madrona li preguntà que li havia passat a la Mercè, la criada va respondre que
no ho sabia, perque donya Tona no li va dir, que només parla per dir.li que fagi les feines de casa i que ja esta
farta i seguidament la Toneta la tranquilitza.
La Madrona va hanar a veure a don Miquel i aquest va dir directament que no podia hanar a veure al recta i
que hi anés amb una tarjeta seva.
La confessió que la Madrona havia de fer li feia molta vergonya, però no era per hanar a veure a la pobra
Toneta. Tot caminant entre el rebonvori de gent va arribar a la brectoria, desprès d'una estona esperant la va
atendre un senyor que li va dir que li deixes el recat, i la Madrona li explicà.
La Madrona va arribar a casa junt amb les noies, totes van dinar juntes i van decidir que el noi es diria Ramón.
De matinada, les dues noies van hanar a veure el bufó nen i la senyora Rita va dir que el nen no estava satisfet
i aquestes paraules glaçaven de cop als existents.
4
Entre totes prepararen el noi en un obrir i tancar d'ulls i la Toneta esclata de felicitat perque a al fi el seu fill
podia ser batejat.
Quan tothom estava arreglat van hanar a la parroquia i la Toneta va esclatar en plors ja que era la primera
vegada que es separava del seu fill. La Toneta i les noies van hanar d'amagat a la parroquia perque la Toneta
ja no podia més i allà també d'amagat van veure com batejaven el seu fill.
Més tard van eixir cap a casa però la Toneta s'hi nega i pujà quan la Madrona va arribar, la cosidora li prengué
el noi i l'omplí de petons. Ja dins la casa, va tenir lloc un esgarrrifós esdeveniment : La Toneta volia donar.li
de mamar al nen per la força i la Madrona intentava treure.li el nen, encara que no podia, aleshores al cap
d'una estona les noies pujaren lles de cabra i la Toneta cedi i deixar el nen i aquest va caure contra una
calaixera.
El metge va analitzar a la malalta i va dir que ajustessin les finestres perque hi hagués silenci en aquella
cambra per parlar.ne amb la Madrona. Co tots els metges li va fer una serie de preguntes ximples com per
exemple si era nerviosa o si tenia molt geni.
Una vegada va treure una conclusió li va dir que el seu problema era de cor i que tenia que evitar disgustos i
allunyar.la del seu fill ja que no el pot cuidar, a continuació el metge li va receta r una píndola i se'n va hanar.
La pobra dona no podia dormir i es passava tota la nit sentint sorolls de cotxes i de la malaltia. Ja de dia
hanava amb el nen i una dona molt xafardera li va preguntar si havien batejat el nen. Va vaixar les escales
depressa per tal de que el nen no es despertes i es va dirigir cap a la casa de Don Miquel. Una vegada allà li va
demanar a L'Anneta si la seva dida el podia donar de mamar unes quantes hores i a consequencia de passar de
braços en braços es va posar a plorar i no hi havia manera de der.li callar. La dida es va posar la criatura al dit
i va començar a mamar, ningu dels que estava allà no es va preocupar del que li passava a la Tona. La
Madrona va fingir que en Ramonet era d'una veïna molt estimada. La Madronava anar a buscar a Don Miquel
i li va explicar tot, i li demana per favor que el nen es quedes allà.
La Madrona va anar a casa i va veure com la Toneta ja havia recuperat la respiració normal. L'u primer que va
fer quan es va despertar va ser si el nen estava bé, i la Madrona li va dir que a casa de Don Miquel estava
perfectament i la Toneta no va parar de fer preguntes i la Madrona li va dir que es preocupes i que descanses.
Vuit dies més tard el nen de Don Miquel s'havia mort per una pulmonia. Don Miquel quan volia veure a
donya Merce, vestia el fill de la Toneta amb la roba del nen mort. Anaven a fer l'enterrament però sense
cançons de funeral perque la mare no s'adones. Tothom en el funeral no s'explicava aquest fet i la gent es
consolava dient que pitjor seria si s'hagués mort ella la dida el serici i la Madrona aguantaven amb els ulls
plorosos. De sobte una jornalera va apareixer i va començar a cridar al seu fill. La Madrona li deia que no era
pas el seu fill. En aquell moment es van formar dos bandols entre el públic, el que deia que estava boja i el
que deia que era la mare. Resaltava que aquella jornalera era la Toneta, a continuació van arrivar els
municipals. La Madrona li deia que no era el seu fill i que era el de la senyora Merce, pero no s'ho creia.La
Madrona li va donar el seu fill i la Toneta el va començar a petonejar i a plorar. La Toneta estava engelosida
que la dida li dones de mamar. Finalment la Toneta va sortir correns amb el nen i va dir que mai més se
l'apartaria d'ella. La Madrona li va explicar que feien passar el fill com el de donya Merce, perque no moris de
disgust. La Toneta va començar a hanar per la rambla amb el nen i amb els farbalanets descosits de la seva
faldilla. Llavors tots la van seguir induent.hi la dida.
Aquest fet, li va causar a la Toneta un altre atac més greu i llarg que el primer. Aquest atac posava en perill la
seva vida, i la dida es va quedar parada davant aquesta escena i es va afeinar a curar la malaltia i a mamar el
nen de franc. La Toneta li va dir que s'enportessin el fill pero que cada dia li portessin una estona, llavors la
Toneta va explica r una historia entre unes bitlles i uns gats. L'endemà la Toneta es va despertar de mal humor
i no es volia pendre la mediana ssino li servia la Ció. Una vegada amb ella va entrar a la habitació i van
5
començar a parlar d'en Lluís. La Toneta li diu que la Ció, es a dir ella l'estimava.
El metge li va dir que el mal humor era normal i en aquell moment va apareixer la dida amb el nen. La Toneta
li va demanar un favor a la Ció ja que si es moria no es separes del seu fill.
Els dies seguents la primavera de fora semblava despertar.li de fora un altre primavera. El metge li va dir que
a l'endemà ja es podria llevar del llit. M'entrestant la Toneta estava tranquila amb el seu fill. La Madrona
estava avergonyida del que havia passat a l'enterrament, i no s'atrevia a posar més els peus a casa seva. Donya
Merce ,es va enterar que el, seu fill havia mort i va hanar a casa de la Toneta per demanar perdó, perque era
culpable involuntariament del que havia passat.
Un altre dia va apareixer en Lluís que venia de Valéncia. Tots van començar a fer.li preguntes sobre ell que
havia passat allà i tots estaven molt contents. Només arribar en Lluís va demanar alguna cosa per menjar, en
aquell moment la Toneta la estaven pentinant. Ella va dir que deixes de pentinar.la i que li fiques un mocador
al cap i ja esta, a en Lluís li van dir que la seva habitació estava ocupada pel Felipet. En Lluís de seguida va
preguntar per en Tomaset. En Lluís es va enrecordar que hanva brut del camí i es va dutxat. La Ramona
contenta va començar a cantar. En aquell moment va entrar en Tomaset i els hi va dir d'hanar a sopar a la
perla. En deu minuts van arribar al restaurant i van demamar quatre ampolles de xampany . Van trigar una
bona estona en portar el menjar, enmig de la disputa van començar a fer rialles, a trencar alguna copa i a
llençar el cigarret a la segona calada.
Una vegada fora del restaurant a en Lluís li va pujar el xampany al cap. Es va aseure davant la primitiva
Tívoli, i va començar a mirar les dones guapes que passaven. Desprès, el Lluís s'aixecà i emprengue el camí
cap a la ciutat vella. En Lluís marejat i borratxo , es va dedicar a seguir una dona amb un vel, pero la va perdre
de vista. Va decidir anar al mercat i la va tornar a veure pero va veure com es tornava a escapar quan ell
s'apropà. Va decidir seguir.la d'amagat i la va seguir fins que entra en una casa , va pujar les escales i ell
darrere seu, fins que van arrivar a l'ultim pis. La noia es va aixecar el vel i li va dir que entres. A dins es va
destapar la cara i era Donya Merce. Va preguntar com estava Donya Toneta ja que no volia que moris sense
un adeu agrait, van anar a casa de la Toneta i en Lluís la va veure en el llit: La Toneta en veure'l va anomenar
el seu nom, la Toneta renaixia a les portes de la mort, gràcies a l'aparició d'en Lluís. La dida va portar el seu
fill. La Madrona va preguntar que quan es podrien casar, i que tindria de ser aquell vespre. A la Toneta li va
donar un atac de tos i va donar un ensurt a tots els presents, pero al final en una cerimonia curta, es van casar,
i a les quatre de la matinada, mentre el seu fill dormia en el llit de la dida, l'ànima de sa mare se'n volava al
cel.
6