NATALIA (COLOMETA) EXERCICI 1 • Descripció física: recull d'informació copiant el text i citant el capítol i la pàgina corresponent. Capítol 1 Pàg. 19 − 20 Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d'hule, amb la tanca com una petxina d'or. Capítol 1 Pàg. 22 I la meva mare morta i jo aturada com una bleda i la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com si estigués lligada en una branqueta d'esparreguera amb un filferro. Capítol 2 Pàg. 25 M'havia posat el vestit de color de fusta de rosa, una mica massa prim pel temps, i tenia pell de gallina tot esperant en Quimet en una cantonada. Capítol 9 Pàg. 69 perquè estava molt prima. Capítol 22 Pàg. 126 Em semblava que tota jo, cabells, pell i vestit, feia pudor de colom. Quan no em veia ningú m'olorava els braços i m'olorava els cabells quan em pentinava i no entenia com podia dur enganxada al nas aquella pudor, de colom i de cria, que gairebé se'm tirava a sobre. Capítol 33 Pàg. 174 Em vaig posar de dol com vaig poder, perquè per en Quimet respectava el dol, així com no el vaig respectar pel meu pare amb l'excusa que tot estava massa capgirat per pensar en dols i coses d'aquestes. Capítol 34 Pàg. 181 − 182 Amb la Rita a un costat i l'Antoni a l'altre,vaig pensar que els mataria.() tenien més força que no pas jo. • Redacció personal explicant com entens o veus personalment el personatge. M'imagino a la Natàlia d'estatura normal, més aviat prima, joveneta amb un rostre bell ja que es cuida mínimament, els cabells llargs i foscos recollits. Vestida amb un llarg vestit o bé una faldilla on hi duu sempre un llacet lligat. Al llarg de l' obra és va fent gran ja que es cassa i té un fill i una filla. EXERCICI 2 • Descripció psicològica: recull d'informació copiant el text i citant el capítol i la pàgina corresponent. 1 Capítol 2 Pàg. 26 Em vaig tornar de mil colors i me'n vaig entornar enrabiada, sobretot amb mi mateixa, i amb angúnia perquè sentia que el jove em mirava l'esquena i em travessava la roba i la pell. Tenia un neguit que no em deixava viure. Capítol 3 Pàg. 33 I em va preguntar si m'agradava vendre dolços i li vaig dir que molt. Capítol 3 Pàg. 34 Em va preguntar si havia anat mai al darrera d'una moto amb un noi i li vaig dir que no, que mai, que em semblava molt perillós, i es va posar content com un ocell, i va dir, i ca, dona Quan la meva mare va morir, aquest viure sense paraules encara es va eixamplar. I quan al cap d'uns quants anys el meu pare va tornar a casar−se, a casa meva no hi havia res on jo em pogués agafar. Vivia com deu viure un gat: amunt i avall amb la cua baixa, amb la cua dreta, ara és l'hora de la gana, ara és l'hora de la son.les coses que jo duia per dintre em feien por perquè no sabia si eren meves Capítol 5 Pàg. 47 El meu pare sempre em deia que jo era de mena exigent Capítol 7 Pàg. 57 Ni a ella ni a mi no ens agrada la xocolata desfeta. Capítol 7 Pàg. 58 A la nit, mentre em despullava, ja se sabia, avui com que és diumenge, farem un nen. Capítol 10 Pàg. 74 Passava hores i hores fregant una aixeta i si quan havia acabat hi veia una ombra, tornava a començar i em quedava encantada amb la brillantor. En Quimet volia que cada setmana li planxès els pantalons. Capítol 17 Pàg. 101 Jo el renyava alguna vegada, però només quan me'n feia alguna de molt grossa. Capítol 22 Pàg. 126 La senyora Enriqueta s'hi va ficar i va dir que no tenia caràcter. Capítol 24 Pàg. 134 Estava cansada; em matava treballant i tot reculava. Capítol 31 Pàg. 166 2 Però trobar menjar se'm feia tan difícil que li vaig dir que no hi havia altre remei, que seria una temporada curta i que encara li agradaria poder jugar amb nens com ell. Capítol 33 Pàg. 173 Em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Capítol 38 Pàg. 199 Em va costar d'aixecar el cap, però de mica en mica tornava a la vida després d'haver en el forat de la mort. Capítol 40 Pàg. 211 I un dia li vaig dir que jo encara que fos pobra era delicada de sentiments i que més m'estimaria no portar a la casa nova ni una trista cosa de la casa vella. • Redacció personal explicant com és i com t'imagines personalment cada personatge. La Colometa és una noia força espavilada ja que quan va morir la seva mare es va tenir que espavilar pel seu conte, ja que el seu pare era una mica deixat. Per una altra banda, era molt polida, ja que sempre li agradava tenir tota la casa neta com una patena, i evidentment tot endreçat al seu lloc. Era una dona molt treballadora, que no l'hi importava treballar moltes hores per poder tirar endavant la seva família. Alhora és una dona forta ja que consegueix tirar la família endavant tot i la mort del seu marit i els seus amics, i consegueix també refer la seva vida amb un nou home. QUIMET EXERCICI 1 • Descripció física: recull d'informació copiant el text i citant el capítol i la pàgina corresponent. Capítol 1 Pàg. 21 Tenia uns ullets de mico i duia una camisa blanca amb ratlleta blava, amarada sota dels braços, i amb el botó del coll descordat. Capítol 8 Pàg. 62 − 63 Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores dels ulls sempre les tenia humides, com una mica untades, i li feia molt bonic. El nas no era ni massa ample ni massa estret, ni tirant amunt, que no m'hauria agradat gens. Les galtes eren plenes, rosades a l'estiu, vermelles a l'hivern, amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de la part de dalt. I els llavis els tenia sempre excesos i eren grossets; el de baix sortit enfora. Quan parlava o reia, se li veia la cadeneta de les dents, ben posades a cada forat de geniva. Tenia el coll sense nervis. I al nas, que com he dit no era ni massa ample ni massa estret, hi tenia, a cada forat, un enreixadet de pèls per aturar el fred i les polsegueres. Només, darrera de les cames, més aviat primes, les venes se li inflaven 3 com serps. Tot el cos era llarg i rodó on calia. La post del pit alta, les anques estretes El peu llarg i prima amb la volta una mica aplanada i si caminava descalç picava de talons. Capítol 12 Pàg. 81 Si té una rosa a cada galta i els ulls com el diamant. • Redacció personal explicant com entens o veus personalment el personatge. Tenia els ulls molt petits, el cabell era espés, lluents i de color molt fosc. El nas el tenia tirant a normal, les galtes plenetes rosades a l'estiu i vermelles a l'hivern amb una orella a banda i banda. Tot el cos era llarg i rodó on calia. La post del pit alta. Les anques estretes. El peu llarg i prim amb la volta una mica aplanada. Tenia una gran bellesa, ja que feia enamorar moltes noies. També juntament amb la Colometa en el transcurs de l'obra es va envellint i es va fen gran fins que mor. EXERCICI 2 • Descripció psicològica: recull d'informació copiant el text i citant el capítol i la pàgina corresponent. Capítol 3 Pàg. 31 ¡ No vull que treballis més per aquest pastisser ! He sabut que va al darrera de les dependentes. Capítol 4 Pàg. 38 En Quimet és més eixerit i més busca−vides. Capítol 4 Pàg. 39 « A mitja setmana ens vam barallar altra vegada amb en Quimet per culpa de la seva mania amb el pastisser. • Si le torno a veure que et mira el darrera amb aquells ulls, entraré i ja em sentirà, cridava. Capítol 5 Pàg. 45 I en Quimet quan va tenir el menjar ben salat va deixar el saler damunt de la taul Capítol 6 Pàg. 53 En Quimet va dir que volia acabar el pas doble amb mi perquè m'havia conegut ballant un pas doble Capítol 7 Pàg. 57 Ni a ella ni a mi no ens agrada la xocolata desfeta. Capítol 8 Pàg 61 En aquella cadira només hi podia seure ell. Capítol 8 Pàg. 62 Els diumenges que no sortíem perquè plovia, i en Mateu i en Cintet no venien, passàvem la tarda al llit. 4 Capítol 9 Pàg. 68 I un dia la mare d'en Quimet em va explicar que era un tossut i que, quan era petit, la feia tornar boja. Que quan li manava que fes una cosa u ell no volia fer−la, s'asseia a terra i no s'alçava fins que el baldava a cops de puny al cap. Capítol 12 −> Pàg. 81 En Quimet es queixava altra vegada de la cama. Capítol 17 Pàg. 101 No sé com en Quimet tenia valor de renyar el nen tan sovint. Capítol 31 Pàg. 164 En Quimet em va dir que al front menjaven poc perquè l'organització fallava i que era tuberculós. Capítol 38 Pàg. 200 En Quimet, sempre es quedava al carrer, amb les mans a les butxaques i mirant a totes bandes. • Redacció personal explicant com és i com t'imagines personalment cada personatge. En Quimet és el cap d'una família tirant a pobra, ell es qui porta la gran major part del sou a casa, ja que fa moltes hores extra, per tal de poder mantenir la família. És mol gelòs ja que no deixa que la seva muller parli amb en Pere, el seu antic novio. És un home que es preocupa per la seva família, però, alhora li agrada que la gent li vagi darrera i que es preocupin per ell, una mostra d'això, es que sempre es queixa de tenir mal a la cama. És un home que tot i la guerra que va haber va tirar endavant protegint−se del mal i ajudant a la seva família fins que la mort va poder amb la seva vida. ANTONI (L'ADROGUER) EXERCICI 1 • Descripció física: recull d'informació copiant el text i citant el capítol i la pàgina corresponent. Capítol 39 Pàg. 204 Es veia que s'havia afaitat de poc i s'havia fet un tall petit vora de l'orella. A la llum ennuvolada els foradets de la verola semblaven més enfonsats a dintre de la pell. Cada foradet rodó amb una pell més nova, una mica més clara que la pell que es té del néixer. • Redacció personal explicant com entens o veus personalment el personatge. Home de mitjana edad tirant a un home gran, calv, amb els cabells destenyits a causa de l'edad, tirant a prim i alt. EXERCICI 2 • Descripció psicològica: recull d'informació copiant el text i citant el capítol i la pàgina corresponent. 5 Capítol 49 Pàg. 205 Era una persona de vida senzilla, sempre allí, tancat, endreçant la botiga sense parar, feinejant, netejant, vigilant els sacs del dipòsit i que les rates no els roseguessin. Tenia una vida poc divertida Va dir que pensava molt en la vellesa i que volia ser un vell respectat i que els vells només se'ls respecta si tenen per viure. Capítol 49 Pàg. 206 I va dir que era un home sol. Un home tot sol: ni pares ni família de cap mena. • Redacció personal explicant com és i com t'imagines personalment cada personatge. És un home solter, sense família que viu tan solitàri que per a ell la vida no tés sentit. És per això que necessita la companyia de la Colometa, la qual serà conquistada per aquest. Se'n aniran a viure a casa l'Antoni i així aquest estarà sempre en companyia d'ella i els seus fills. 6 6