LA PLAÇA DEL DIAMANT La Plaça del Diamant

LA PLAÇA DEL DIAMANT
• Abans de començar, féu una fitxa amb les dades de l´autora i la seva bibliografia. Situau La Plaça del
Diamant en aquesta bibliografia.
Mercè Rodoreda i Gurgui; (Barcelona 1909−Girona 1983) Escriptora. Començà molt jove l´activitat literària
amb col.laboracions a diaris i revistes ("Mirador", "La Rambla", "La Publicitat", etc) i la publicació de
novel.les de tipus psicològic (Sóc una dona honrada?, 1932; Del que hom no pot fugir, 1934; Un dia de la vida
d´un home, 1934; Crim, 1936), producció que ha rebutjat després en bloc amb l´excepció d´Aloma (1938,
premi Crexells 1937), novel.la ja plenament reeixida. En ella s´apunten ja algunes constants de tota la seva
producció: temàtica essencialment femenina, protagonitzada per una noia, i acció centrada en unes relacions
amoroses, expressada en forma poètica i a la vegada simbòlica. Trencada la seva carrera per la guerra civil, en
acabar−se aquesta s´exilià (París, Bordeus i Ginebra). Participa als Jocs Florals de la Llengua Catalana i fou
nomenada mestra en gai saber el 1949. La seva primera obra de l´exili, Vint−i−dos contes (premi Víctor
Català 1957), no aparegué fins el 1958; representa un lògic moment de crisi en la seva producció. Superada
aquesta, publicà la peça clau de la seva narrativa, La Plaça del Diamant (1962), novel.la alhora psicològica,
històrica i simbòlica. Després publicà El carrer de les Camèlies (1966), premi Sant Jordi, que és una clara
exasperació de l´obra anterior, i Jardí vora el mar (1967). Ara bé, si totes aquestes novel.les poden
denominar−se realistes , amb La meva Cristina i altres contes (1967) evolucionà vers una narració fantàstica
o, més concretament, mítica. Efectivament, aquesta obra s´insereix, ja plenament, en un món d´arrels mítiques
que fins ara no passava d´ésser una insinuació en la seva producció; desmitificar per posteriorment mitificar
ha estat una evolució molt característica de l´autora. Mirall trencat (1974) és la culminació d´aquesta evolució,
car es tracta d´una novel.la psicològica encara, però ja mítica, en la qual els personatges principals d´aquest
gran roman fresque assoleixen la immortalitat. El 1979 publicà Tots els contes, que incloïa el recull Semblava
de seda i altres contes (1978), i el 1980 les proses Viatges i flors , premi Crítica Serra d´Or, s´accentua encara
més el caire mític i simbolista. La mort i la primavera (1986), també premi Crítica Serra d´Or, és una novel.la
inacabada, publicada al cap de tres anys de la seva mort, on l´autora reflecteix tot el seu univers mental; és una
obra plena de símbols inconscients i posseeix una gran riquesa de llenguatge. El 1980 fou guardonada amb el
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes.
La Plaça del Diamant, novel.la que avui tothom saluda com una de les més excelses que hagi produït la
novel.lística catalana en set segles, passà desapercebuda, quan era encara inèdita, al jurat d´un premi literari
dels més famosos i cobejats, el Premi Sant Jordi.
• Ara convé fer un esforç i centrar−nos. Què us sembla fer un resum de l´argument. Pensau que no s´ha
de contar tot, només aquelles coses que són essencials a la història. Convé primer fer un esquema,
eliminar allò que és anecdòtic i redactar finalment el text definitiu.
Natàlia, una al.lota de Barcelona, sortia amb en Pere però a una festa, a la plaça del diamant va conèixer el
Quimet, de qui es va enamorar i amb qui es va casar i va tenir dos fills, el Toni i la Rita. Quan comença la
Guerra Civil, el Quimet va al front i mor. Ella és acomiadada d´on fa feina i es posa a treballar a una
adrogueria. Després l´amo li proposa que es casin i ella accepta. Amb l´adroguer ella i els seus menuts són
més feliços. Gràcies a les possibilitats que ara tenen amb l´adroguer, en Toni fa la mili i la noia, la Rita, que
ara ja és més gran es casa amb Vicenç, de la cafeteria del barri.
1
• Resumiu amb una sola frase el tema de la novel.la.
El tema de la novel.la pot ser l´amor (com diu el pròleg del llibre) de la Colometa o de la Natàlia cap els que
l´envolten, així com la forma de vida d´una família limitada i la forma en com un home masclista sotmet a la
seva dona encara que aquesta sigui la que du les regnes de la casa.
• Analitza la figura del narrador de La Plaça del Diamant i parlau de la Tècnica Narrativa que utilitza
Rodoreda. Recordau el que hem exposat aquests dies a classe, aplicau−ho a l´obra i posau exemples.
En el cas de La Plaça del Diamant el narrador és un narrador protagonista, és a dir, el narrador i la
protagonista principal són la mateixa persona. Durant la novel.la, la Natàlia o la Colometa narra els fets en
primera persona i només canvia de persona quan parla sobre algú.
Crec que de les tècniques narratives que hem estudiat, n´hi ha més d´una que es correspongui amb La Plaça
del Diamant, però crec que la més encertada és la Tècnica del monòleg interior ja que la protagonista parla,
gairebé, d´allò que sent, dels seus sentiments. (Per exemple, encara que la Natàlia o la Colometa no diuen
estic bé o estic malament, el lector pot endevinar el seu estat d´ànim per la manera en que conta les coses o
quan la Natàlia es vol llevar la vida podem endevinar que no està bé, també quan viu amb l´Antoni ens
n´adonam de que la vida de la protagonista ha canviat per bé).
Una altra cosa que durant la narració crida molt l´atenció és que moltes coses del llibre que no semblen
importants simbolitzen alguna cosa, com per exemple els coloms que encara que no ho sembli tenen gran
relació amb el nom que en Quimet posa a la seva dona, és com si digués que ell és l´amo de tots els seus
coloms inclòs la Colometa als que pot tractar com ell vol; o els llaços que la mare d´en Quimet col.loca per tot
són un altre dels símbols que hi ha al llibre.
• Féu una classificació dels personatges de la novel.la (segons el seu grau de protagonisme i la seva
densitat psicològica) i parlau de les característiques dels més significatius. Justificau amb exemples
les vostres afirmacions.
En aquesta novel.la l´únic que està clar és que la Colometa és el personatge protagonista; després ja és més
difícil decidir que són els altres. Per mi la classificació segons el grau de protagonisme seria la següent:
La Colometa i el Quimet serien els personatges principals més clars, amb la Colometa de protagonista i el
Quimet d´antagonista. També crec que podem classificar com a personatges principals a l´Antoni, el segon
marit de la Natàlia, i als dos fills d´aquesta, el Toni i la Rita. Trob, però que és molt difícil decidir si aquests
tres últims són principals o secundaris. Com a personatges secundaris clars, hi hauria tots els amics i familiars
de la Natàlia: la senyora Enriqueta, en Mateu i na Griselda, en Cintet, la Julieta, la mare d´en Quimet, el pare
de la Natàlia, el Pere, el Vicenç, els amos de la casa on treballava la Colometa i l´ajudant d´en Quimet a la
fusteria. Després encara hi ha personatges episòdics o incidentals com el propietari de la casa de la Colometa i
el Quimet, les amigues de la mare d´en Quimet, el capellà...
Classificació segons la densitat psicològica dels personatges més importants:
La Natàlia és un personatge rodó, és a dir evoluciona al llarg de l´obra. La seva innocència del principi que la
du a estar amb un home amb qui no és feliç va evolucionat al llarg de l´obra, i com més gran torna va fent
unes altres coses , més positives per ella, que la duen a aconseguir la felicitat i la bona vida.
2
En Quimet és un personatge pla, fins que és mor, és molt masclista durant tota l´obra,; cosa que el du a
conquistar la Colometa, casar−la, fer−li fer tot el que ell vol, fer−la sentir malament però bé a la vegada, i
imposar−li el nom de Colometa.
L´Antoni, el segon marit de la Natàlia, apareix més tard, però és pla: sempre vol fer sentir bé a la Natàlia.
El Toni ( fill), és pot dir que és rodó, a mesura que torna gran, madura .
La Rita, com que quan apareix per primera vegada, acaba de néixer i quan acaba es casa, es pot dir que es un
personatge rodó.
Característiques dels més significatius:
Natàlia: És innocent al principi i més "viva" al final, en destacaria la seva capacitat de lluita davant del que li
vé. Dú les regnes de casa seva trebllant a ca uns senyors mentre en Quimet somia negocis impossibles.
Quimet:La seva característica principal és que és molt masclista. Al llibre hi ha la seva descripció física:
"Tenia el front ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d´uns ulls
menuts i lluents de ratolí.El nas no era ni massa ampla ni massa estret, ni tirant amunt. Les galtes eren plenes,
rosades a l´estiu, vermelles a l´hivern, amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de la part de
dalt..."
Toni: és el primer fill de la Natàlia i del Quimet, és obedient i vol seguir el negoci del seu padrast.
Rita: S´assembla molt al seu pare, li agrada fer sofrir al seu home, com feia el Quimet amb la Colometa.
Antoni: és el segon marit de la Natàlia. És adroguer, i molt bon home ,és comporta amb els fills de la
protagonista com si fossin seus, és molt important per la felicitat de la Natàlia.
• L´autora emmarca la història en un espai i un temps reals. Quins són? De quina manera influeixen en
el desenvolupament de la història?
En el tema de l´espai de l´obra, crec que és un escenari fortament localitzat. El lloc determinat en que tota la
novel.la gira al voltant és la plaça del diamant, del barri barceloní de Gràcia. En general, podríem dir que on
transcorren tots els fets de la novel.la és a Barcelona.
El temps de l´aventura, el que dura la història és molt llarg, i són els anys anteriors, durant i després de la
Guerra Civil. La tècnica de factor temporal emprada per la narradora és "Ab ovo". És a dir conta la història
cronològicament, de principi a fi.
Crec que tant l´espai com el temps de la novel.la són importants per com es desenvolupa la història. En espai,
la plaça del diamant és on Colometa coneix a Quimet, cosa que condiciona molt l´obra. I en temps, aquesta
època d´abans, durant i després de la guerra condiciona molt als protagonistes que són, diriem, més tirant del
bàndol d´esquerres, i es veuen perjudicats amb l´acomiadament de la Colometa de la feina per aquest motiu. A
més aquestes èpoques difícils sempre condicionen i dificulten més als més limitats com els protagonistes;
també a la guerra maten el Quimet i això revoluciona molt la novel.la ja que facilita la relació de la Natàlia
amb el Toni.
3
• Parlau de l´estructura de la novel.la. Heu de fer referència a l´estructura externa i relacionar−la amb
l´estructura interna. Recordau que són molt importants els exemples.
En quant a estructura, podem dir que La Plaça del diamant és una novel.la amb una estructura tradicional, és a
dir, és una novel.la lineal. Que ens conta primer el principi i l´acabament al final.
El llibre està compost per un pròleg de l´autora al principi segueix amb la novel.la i acaba amb un epíleg de
Joan Sales; la novel.la consta de 49 capítols i es pot dividir en Introducció, desenvolupament i desenllaç.
Introducció: Fins que el Quimet i la Natàlia es casen,conta quan es coneixen i el seu festejament. Del principi
al V capítol.
Desenvolupament:Conta la seva vida amb en Quimet, fins que es mor i es junta amb l´Antoni. Durant el
desenvolupament tenen fills, coloms, ella fa feina, ho passa malament. Del VI al XLIV capítol.
Desenllaç: Conta la seva vida amb l´Antoni. Aquest desenllaç suposa un canvi radical al seu passat i la
protagonista és molt feliç perquè està amb l´home que ho fa tot per ella. Aquí els seus fills tornen grans. El
Toni fa la mili i la Rita es casa. Es un gran desenllaç per la protagonista i demostra que qui lluita per tot, al
final ,quasi sempre té una recompensa. Del capítol XLV al final.
• Per acabar, com sempre, una redacció (150 paraules): "De la Plaça del Diamant en diria..."
De la Plaça del Diamant en diria que com que és una novel.la reconeguda per la seva importància a tota
Catalunya i a tot el món i com que ha aconseguit vendre infinitat de unitats, qualsevol crítica o mal comentari
sobre ella no ha de ser tingut en compte.
Crec que l´autora s´ha guanyat a pols amb les seves obres aquesta gran reputació que té i que és una pena que
ella ja no sigui aquí per escriure més i fer−nos passar més bones estones amb noves novel.les.
Crec que el millor del llibre, a més de així com ens involucram els lectors dins la figura de la Colometa, és
que l´autora ens sap mostrar molt bé als joves d´ara la forma de vida, els costums i els mals de caps de la gent
d´aquella època.
Només ens queda felicitar a l´autora per aquesta obra mestra i donar−li les felicitacions per haver sabut
posar−se al damunt de la llista de millors escriptors catalans.
4