Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat ANNEXE 1 RECOPILACIÓ PER ORDRE CRONOLÒGIC DE LA LEGISLACIÓ DE SANEJAMENT VINCULADA A LA CONSTRUCCIÓ DE CLAVEGUERAM A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT • Ley de Sanidad de 28 de novembre de 1855 És la primera llei que es va dictar i va establir els preceptes fonamentals.No obstant això, encara que estava animada d’un esperit de elevada defensa sanitària, es va preocupar quasi fonamentalment de l’organització administrativa de la Sanitad Nacional creant els òrgans consultius : Consejo de Sanidad i Juntas Provinciales y Municipales ( que posteriorment s’anomenaren Comisiones Provinciales de Sanidad ). • Instrucción General de Sanidad Va ésser promulgada el 2 de gener de 1904 i constitueix en realitat el Reglament orgànic de la Ley de 1855.Les mesures previsores que la Instrucció assenyala en matèria de sanejament ho són amb caracter de generalitat i no fa cap referència a recursos i forma d’executar les obres. Per tant, la seva eficàcia no fou molt gran en aquest aspecte. • Real Decreto de gener de 1919 Representa un pas més, però també indirecte, en organitzar els Institutos Provinciales de Higiene on els facultatius van deixar sentir la seva influència en pobles i ciutats. Malgrat això, no existien encara normes tècniques de cap tipus ni personal tècnic especialitzat per aplicar-les o fer-les complir. • Estatut Municipal de 8 de març de 1924 En aquest apartat destacarem els articles més importants de la llei referents a sanejament. L’article 201 ,secció primera, capítol IV, on s’indiquen les obligacions dels Ajuntaments declara incloses entre les obligacions mínimes dels mateixos les següents, per a municipis de menys de 15000 habitants : a) L’evacuació de les aigües residuals i matèries residuals en condicions higièniques. b) La política sanitària de vies públiques, quadres, estables, escorxadors, mercats, centres de reunió, safareigs i cementiris. c) La supressió d’aigües estancades i basses i l’acondicionament de femers. Per als municipis de més de 15000 habitants l’article 204 exigeix, a més de les obligacions esmentades anteriorment : la desaparició de pous morts i la seva substitució gradual per sistemes més moderns de depuració i eliminació de les excretes. Per facilitar la tasca dels Ajuntaments, l’Estatut, en l’article 208, obligava als municipis de més de 15000 habitants a incloure “ consignación proporcional y suficiente para las atenciones sanitarias antedichas “, encara que sense subjecció a un límit mínim. Aquestes atencions sanitàries incloïen no només les de sanejament sinó també les d’aigües i les de qualsevol classe de serveis higiènics.A més d’això,l’article 316 deia que les exaccions municipals podrien ésser “ contribuciones de las personas o clases especiales interesadas en determinadas obras,instalaciones o servicios municipales “.Tenien la consideració d’obres,instal-lacions o serveis municipals a tots els efectes d’aquesta llei : 1 Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat a) Els que serveixen directament al compliment d’alguna de les finalitats atribuïdes per precepte legal a l’exclusiva competència dels Ajuntaments exceptuant els que aquests executessin en concepte de propietaris dels seus béns patrimonials. b) Els que per delegació de l’Estat realitzin els Ajuntaments; i les obres públiques que aquests tinguin al seu càrrec com a precepte legal. c) Els que mitjançant subvencions o d’altres auxilis dels Ajuntaments executin : l’Estat espanyol, la província a la qual pertany el municipi, la regió, la respectiva mancomunitat municipal o l’empresa concesionària. L’execució del clavegueram estava inclosa en l’apartat b) d’aquest article, és a dir, es podien percebre contribucions especials. L’article 334 regulava el que s’havia d’incloure per al càlcul del cost de les obres, instal-lacions o serveis de la següent manera : a) El cost propi de l’obra,instal-lació o servei. b) El valor estimat dels treballs pericials dels empleats de l’Ajuntament encara que no donessin lloc a cap remuneració especial. c) El del sòl que les obres o instal-lacions haguessin d’ocupar permanentment, encara que pertanyin a l’Ajuntament, sempre i quan aquell no fos d’ús públic abans de l’acord d’execució de les obres o instal-lacions d) L’interès del capital invertit en les obres,instal-lacions o serveis, mentre que no fos amortitzat. L’article 354 insistia en reconèixer les obres de clavegueram com a compreses en l’obligació de pagar contribucions especials fent referència el seu apartat d) a la construcció i reparació de clavegueres i per a fixar un límit a aquesta exigència de col-laboració econòmica ciutadana l’article 355 deia que : “ Las contribuciones especiales para la construcción de alcantarillas no importarán menos de un tercio ni excederán de dos tercios del coste de las obras excluido el importe de las instalaciones complementarias de aprovechamiento de agua y detritus si los hubiere. Las conexiones de las fincas con la alcantarilla general serán, íntegramente, de cuenta de los respectivos interesados “.Per tant, l’Estatut no autoritzava a imposar contribucions especials sobre la construcció d’instal-lacions depuradores perquè considerava que aquestes no produïen benefici directe a cap interessat en particular sinó a la col-lectivitat en general i que, en conseqüència, havien d’ésser abonades íntegrament pels municipis representants d’aquesta col-lectivitat urbana. L’Estatut també va tenir en compte la necessitat d’obtenir recursos per a la conservació,vigilància i neteja de les xarxes de clavegueram i, per això,incloïa els apartats: “ servicios de alcantarillado,incluso la vigilancia especial de alcantarillas particulares” i “ monda de pozos negros “. Les fixacions d’aquests drets i taxes quedaven regulats en els articles 370 i 371.Per tal que quedés perfectament aclarada la compatibilitat d’ambdues exaccions : contribucions especials i drets i taxes per prestació del servei, l’article 372 deia : “ La exacción de contribuciones especiales para : la instalación, ampliación o renovación de un servicio no excluyen la de tasas o derechos por la prestación del servicio siendo de aplicación en este caso lo dispuesto en el párrafo segundo del artículo anterior “.Amb aquesta normativa, els Ajuntaments disposaven per a executar les obres de clavegueram amb els imports d’aquestes contribucions especials que podien servir de garantia als emprèstits necessaris. • Reglamento de Obras, Servicios y Bienes Municipales de 14 de juliol de 1924 Constituïa la reglamentació de tot allò que fa referència al clavegueram. L’article 5 exigia que tot projecte d’eixample,ampliació d’eixample o extensió havia de constar de “ la construcción de alcantarillado, distribución de aguas, establecimiento de canalizaciones para el alumbrado, servicios eléctricos, etc “. L’article 6 establia unes normes generals per a 2 Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat l’establiment de la xarxa de clavegueram, dient l’apartat f) que : “ Se organizará una red de alcantarillas con las pendientes y lavados precisos para asegurar el rápido alejamiento de las aguas residuales, y se establecerán los indispensables servicios de abastecimientos de agua, gas y alumbrado, en forma tal que puedan hacerse fácilmente las reparaciones reduciendo cuanto sea dable la parte del pavimento a levantar.Siempre que en la misma vía existan conductos para las aguas negras ( alcantarillas ) y los destinados a la alimentación, deberán éstos encontrarse encima de aquéllos “. Els articles 42 i 43 del capítol IV, corresponent a les obres de sanejament i urbanització parcial, reglamentaven l’imposició de servituds i expropiació forçosa en la forma següent : a) Article 42 . En els projectes de clavegueram podrien establir-se les servituds a què fa referència l’article 35 per a la protecció de la xarxa i de l’emissari, si aquest és subterrani.Si l’emissari fos al descobert serà forçosa ( si l’exigeix el propietari dels terrenys ) l’expropiació en aquests d’una faixa d’amplada igual a la corresponent a la secció transversal del conducte i un pas de tres metres a dreta i esquerra del mateix per la seva vigilància.Quan aquests projectes exigessin ocupació de terrenys de domini públic, o facin abocar l’aportació d’una xarxa de desguàs en aigües públiques, la concessió corresponent s’ajustarà a allò que es preveu a l’article anterior. b) Article 43. En els projectes de depuració de les aigües residuals hi haurà dret, segons l’article 185 de l’Estatut, a aplicar l’expropiació forçosa a tots els terrenys que exigeixi la depuració, tant si s’apliquen els procediments mecànics com els químics o els bacterians ( depuració biològica artificial, o bé depuració pel sòl amb o sense cultiu ). • Reglamento de Sanidad Municipal de 9 de febrer de 1925 El Reglamento de Sanidad Municipal contenia mesures que, si s’haguessin executat a la pràctica amb mitjans coercitius, haurien contribuït a provocar un canvi molt important en la construcció del clavegueram i estacions depuradores. En aquesta direcció, l’article 6 deia : “ Queda terminantemente prohibido, y los Ayuntamientos cuidarán de cumplir esta obligación con especial empeño, la polución de los cursos superficiales de agua y de los manantiales,pozos y depósitos por detritus orgánicos,aguas negras, aguas blancas sospechosas de contaminación, y aguas residuales de industrias, mataderos,etc y de lavado de minerales, si antes del vertimiento o del eventual contacto no sufren la depuración que corresponda a su composición y naturaleza “.Aquesta disposició, que fa obligatòria clarament la preservació de la polució de cursos d’aigua,hauria d’haver provocat que totes les ciutats i pobles tinguessin estacions depuradores adequades.Però a l’hora de la veritat no es va complir en gairebé totes les Corporacions. En la seva secció segona tractava amb ampli detall de l’eliminació i tractament d’excretes i aigües residuals : “ Corresponde a los Ayuntamientos el establecimiento y conservación de un sistema de evacuación de las excretas y, en general, de las llamadas aguas negras (...) Los Ayuntamientos que : ya por el número de habitantes, o ya por las condiciones topográficas e hidrográficas de la localidad, estén en situación de poseer sistema de alcantarillado, deberán establecerlo construyendo una red o canalización que cumpla las condiciones siguientes: Pendiente bien calculada para la evacuación rápida, aunque no a velocidad excesiva, de las excretas; construcción sólida e impermeable que garantice contra la fuga de gases y líquidos; y, finalmente, depuración a la salida. A fin de evitar el reflujo de gases y, por consiguiente, los malos olores en las casas todas las acometidas en la red estarán provistas de los tubos de ventilación necesarios; y los retretes,lavabos y fregaderos de las 3 Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat viviendas llevarán los correspondientes sifones. No podrán desaguar en los ríos sin previa depuración a no ser que el estudio especial de cada caso demuestre que la autodepuración destruye o neutraliza los materiales vertidos recuperando la masa líquida, antes de llegar al primer poblado aguas abajo, las cualidades bacteriológicas y químicas que tenían antes de recibir el contenido de la red.El sistema de depuración que convenga adoptar : ya sea físico ( clarificación, sedimentación,absorción,filtración intermitente,etc ), ya químico ( desinfección ), o ya biológico ( lechos bacterianos, fosas Imhoff, barros activos, campos de irrigación,etc ), es problema en cuya resolución entran factores variables y distintos y que solamente pueden ser resueltos por los técnicos para cada urbe con la cooperación de las Juntas Municipales de Sanidad (... ) Cuando la evacuación de las aguas residuales pueda hacerse en el mar la depuración no es indispensable pero la orientación,situación y longitud del emisario dentro del mar se tendrá en cuenta, así como las condiciones de las mareas, para evitar las descargas al descubierto y el reflujo a la orilla de los materiales vertidos (...) Será preciso, asimismo, tener en cuenta la existencia de parques ostrícolas y criaderos de mariscos,para situar el desagüe del emisario en condiciones que impidan la contaminación de dichos parques“. L’article 10 feia referència als abocaments d’aigües residuals procedents d’indústries dient que :” Los Ayuntamientos prohibirán el vertimiento o acceso a la red de evacuación de las aguas residuales de industrias, siempre que éstas sean capaces de : elevar la temperatura del contenido por encima de 37º ; de dar al mismo reacción fuertemente ácida ; de añadirle grasas, hidratos de carbono,materias albuminoideas en exceso, colorantes permanentes o sustancias tóxicas.En cada caso particular se estudiarán y aplicarán los tratamientos a que deben ser sometidas para corregir el defecto.Incluso la mezcla con los residuos de otras industrias que resulten favorables para su mutua neutralización “. L’article 11 establia pel que fa a les alternatives a la xarxa de clavegueram que : “ quedaba terminantemente prohibida la construcción de pozos negros y donde no sea posible establecer redes de alcantarillado se acudirá a los sistemas que mejor convenga a las condiciones particulares de cada caso ( fosas sépticas,fijas o móviles ) y, en último término,a los pozos de fondo y paredes impermeables con cubierta hermética,soterrada a 25 centímetros por lo menos de la superficie, situándolos fuera del edificio, separados de sus cimientos por un tabique también impermeable, y siempre a distancia mínima de 10 metros de toda conducción o depósito de aguas. Es igualmente aceptable, a falta de otro mejor, el procedimiento de las cubetas y cubos de cierre seguro,movibles y transportables, a condición de vaciarlos, antes de llenarse, en zanjas-depósitos dispuestas al objeto a distancia del poblado “. Pel que respecta als retrets havien de complir : “ Los retretes servidos por cualquiera de los sistemas que excluyen el agua como medio de arrastre necesitan ir provistos de tubos de ventilación, estar protegidos contra el acceso de las moscas, y permitir la desinfección de las excretas ( cloruro cálcico ).El servicio de recogida y acarreo de tubos y cubetas y el tratamiento final de las materias en ellos contenidas debe incluirse entre los propios del Ayuntamiento, y cuando así no fuere estará sujeto a su regulación y vigilancia “. L’article 12 establia respecte als pous absorbents que : “ Se prohibe igualmente establecer pozos, galerías-zanjas u otra disposición cualquiera destinada a facilitar la absorción por el terreno de las aguas negras o industriales en estado bruto siempre que exista peligro de que dichas materias puedan, por su cantidad o toxicidad, contaminar las aguas de los manantiales y de las capas acuíferas del subsuelo que se utilicen para la alimentación. Se considerará como desaparecido dicho peligro, autorizando en consecuencia el establecimiento de pozos absorbentes con el fin indicado, cuando dichos pozos se encuentren a 500 ó más metros de todo poblado y a nivel inferior al de éstos “. L’article 13 prohibia els següents usos de les aigües residuals perquè eren perillosos per a la salut pública : 4 Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat a) Utilitzar les matèries excrementícies brutes com a adob de terrenys que no siguin d’alt cultiu ( de rendiment agrícola elevat ); amb la condició en aquests, de trobarse a més de 200 metres de zona habitada i de cobrir sempre aquestes matèries amb una capa de terra. b) Utilitzar els líquids efluents de les fosses sèptiques, pous Mouras o morts, o dipòsits de decantació, per al reg de terrenys en què es cultivessin arran de terra, llegums o productes destinats a consumir-se crus ( maduixes,tomàquets,cabdells, etc). c) Cultivar aquestes hortalisses,llegums,etc en els camps d’irrigació agrícola o, en general,en els que rebin aigües residuals per a la seva depuració excepte en el cas que s’estableixin aquests regs en les condicions adequades per impedir la propagació dels germens productors de les infeccions intestinals. L’article 14 feia referència al manteniment de les alternatives al clavegueram ( pous morts,fosses sèptiques,etc) : “ El servicio de extracción y transporte de materias excrementicias de los fosos fijos ( negros, Mouras,sépticos,etc ), deberá efectuarse durante la noche, y de preferencia por procedimientos mecánicos,empleando carricubas con bombas de aspiración que reduzcan las manipulaciones y contacto con las citadas materias, y verificando el acarreo de estos materiales en recipientes cerrados (…) En caso de que los Ayuntamientos creyeran conveniente contratar el servicio de vaciado de dichos pozos será obligatorio establecer la condición de practicar dicho vaciado cuantas veces sea necesario para que nunca puedan rebosar; sin limitar,por consecuencia, el volumen a extraer (…) Las materias procedentes del vaciado sólo podrán verterse en la red de alcantarillado cuando exista algún sector, lejos de los lugares habitados,en sitio donde no puedan contaminar las aguas subterráneas ni las corrientes, ni producir, por el olor desprendido, molestias al vecindario “. L’article 15 obligava que es projectés un sistema de depuració de les aigües residuals per tal que es pogués aprovar el projecte de clavegueram : “ No podrán aprobarse los proyectos de evacuación de las aguas negras y materias residuales para aldeas y urbes ni para industrias si no van completados con sistemas de depuración que hagan inofensivas dichas materias, o por sistemas de dilución, desinfección, sumersión, absorción, desagüe, etc inocuos para la salud pública “. • Reglamento de Sanidad Municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat de l’any 1928 Mantenia totes les condicions contingudes en els articles de la llei anterior però afegia algunes condicions addicionals.L’article 13 exigia una dotació mínima d’aigua potable : “ se procurará que la cantidad de agua potable para las necesidades del vecindario sea de 200 litros “.En l’article 15 s’estableixen les condicions que havia de complir qualsevol habi tan te * día dipòsit d’aigua potable : “ Todos los depósitos que contengan agua, deberán tener cubiertas y paredes impermeables y sus aberturas protegidas por telas metálicas a prueba de mosquitos.Las paredes de los pozos y aljibes distarán, por lo menos, veinte metros de cualquier pozo negro o sumidero, depósitos de estiércol o fosa de abono, y sobre la cubierta de los aljibes y pozos no se permitirá cultivo de ninguna clase “. A l’article 16 es plantejava que en l’obertura o construcció de pous s’haurien d’adaptar a les condicions que establís la Junta Municipal de Sanidad i que per a l’extracció de l’aigua s’utilitzarien bombes.L’article 20 establia els requisits que complirien les fosses sèptiques : “ Se prohibe en absoluto el vertimiento directo en los cursos de aguas o en el terreno,de los líquidos procedentes de fosas fijas,fosas sépticas y de toda agua que pueda contener sustancias orgánicas sin la debida depuración . Para todo lo relativo al tratamiento y disposición de las aguas negras, se 5 Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat cumplirán todos los requisitos contenidos en la Real Orden de 22 de abril de 1922. Incurrirán en responsabilidad criminal, todos los que directa o indirectamente hicieran nocivas para la salud las aguas destinadas al consumo“. • Ley Municipal de 31 d’octubre de 1935 Consistia en una refundició del llibre I de l’Estatut amb algunes reformes i millores i considerava de jurisdicció municipal la concessió ,contractació i municipalització del clavegueram, d’acord amb el paràgraf b) de l’apartat F) de l’article 102. També incloïa entre les obligacions mínimes dels Ajuntaments, segons l’article 110, apartat c), l’evacuació d’aigües residuals i matèries residuals, eliminació de pous que no siguin higiènics i supressió d’aigües estancades. Pel que fa a l’aspecte tècnic no incloïa res nou i,a més, encara mantenia el Reglamento de Obras,Bienes y Servicios Municipales.Entre ambdues legislacions contenien les normes de preparació i tramitació d’aquesta classe de projectes. • Orden del Ministerio de Gobernación de 29 de febrer de 1944 : Condicions higièniques mínimes dels habitatges. El Ministerio de Gobernación va establir, segons una proposta de la Comisión Central de Sanidad Local,les condicions mínimes que havia de reunir qualsevol habitatge destacantne els següents articles en referència al clavegueram : a) Article 4. Les finques les construccions de les quals presentin dificultats per a la ventilació directa de retrets i banys, podran utilitzar xemeneies de ventilació que compleixin les condicions següents : 1) Sortint de 0’50 metres per sobre del sostre o 0’20 metres sobre el paviment del terrat 2) Comunicació interior i directa que asseguri la renovació de l’aire 3) Secció suficient per facilitar la neteja b) Article 5. Els patis que proporcionen llum i ventilació a les cuines i als retrets seran sempre oberts, sense cobrir en cap alçada, amb pis impermeable i desguàs adequat, amb recollida d’aigües pluvials, bunera i sifó aïllador. No obstant això, quan es tracti d’edificis industrials ,comercials públics o semipúblics, podrà tolerar-se que es recobreixin els patis fins a l’alçada de la primera planta. c) Article 6. Les dimensions mínimes dels retrets seran de 1’50 m2. d) Article 9. Les aigües residuals procedents dels habitatges hauran de recollir-se en tubs impermeables i ventilats i ésser conduïdes per aquestes a l’exterior de l’immoble; on existís la xarxa de clavegueram serà obligatori connectar a aquesta les aigües residuals de l’habitatge, sempre i quan la distància entre la xarxa i l’immoble no excedeixi de 100 metres. Igualment serà obligatori l’escomesa d’aigua i el seu ús quan existeixi un abastament públic la xarxa de distribució de la qual es trobi a una distància de l’immoble inferior a 100 metres. La dotació litres mínima diària serà de 50 , sense que sigui mai inferior a 200 litres per al habi tan t total de l’habitatge. e) Article 10. Quan no existeixi clavegueram o l’habitatge es trobi a una distància superior a l’indicada en l’apartat anterior, es compliran les normes i disposicions reglamentàries del Ministerio de Gobernación. f) Article 11. Quan s’utilitzin fosses sèptiques, el líquid efluent de les mateixes sempre haurà d’ésser depurat abans de barrejar-lo amb les aigües superficials o 6 Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat entregar-lo al terreny, aplicant per aconseguir aquesta finalitat els procediments admesos per les autoritats sanitàries. g) Article 12.Els retrets seran de tancament hidràulic, fins i tot en el cas que, per la inexistència de xarxa d’abastament d’aigües a la població, ni instal-lació particular per a l’obtenció i elevació de l’aigua a l’immoble, pugui utilitzar-se aparell de descàrrega. • Ley de Régimen del Suelo y ordenación urbana de 12 de maig de 1956 Aquesta llei establia els mitjans de finançament dels projectes sanejament que estaven inclosos en l’article 19 :” 1 ) Se conceptuarán como Planes y proyectos de saneamiento los que se refieran a obras en el suelo y subsuelo para mejorar las condiciones de salubridad ,higiene y seguridad 2) Estos Planes y proyectos comprenderán las obras de abastecimiento de aguas potables, depuración y aprovechamiento de las residuales, instalación de alcantarillado, drenajes, fuentes, abrevaderos, lavaderos, recogida y tratamiento de basuras 3) También se considerarán como Planes y proyectos de saneamiento urbano los de abastecimiento de aguas de edificios y establecimientos de servicio público pertenecientes al Estado, Municipio y provincia, ya cuenten con instalación propia o se surtan de otras conducciones “. Un dels objectius que es pretenia era acabar amb la situació precedent a aquesta llei en què s’elevava el preu del sòl quan encara no estava urbanitzat cosa que repercutia en perjudici de la col-lectivitat. La solució que es va proposar va ésser la següent : el benefici que podia obtenir-se de transformar el sòl rústic en sòl urbà (solars) era perfectament lícit sempre que fos el propietari qui hagués de pagar els costos de la urbanització que implicava aquella millora i que representaven un augment de valor ( plusvàlua ).En aquest marc, el finançament de les obres d’urbanització depenia de si la gestió era pública o privada. En el cas de gestió pública , l’article 131 establia què s’entenia per aquest concepte : “ En la gestión pública, las obras de urbanización se ejecutarán por Corporaciones oficiales o concesionarios subrogados en el ejercicio de sus facultades (...) Esta forma de gestión será independiente del sistema de actuación que se aplicare y del sujeto, público o privado, al que correspondiere sufragar los gastos “. Per poder començar qualsevol obra d’urbanització per gestió pública es requeria segons l’article 132 : “ además de su inclusión en el programa de actuación y la aprobación previa del proyecto, la consignación del crédito correspondiente en el presupuesto del órgano gestor mediante anticipo o reintegro de las cantidades que correspondiere satisfacer a los propietarios”.El finançament del cost de les obres d’urbanització depenia del sistema d’actuació segons l’article 133: “ 1 ) Si las obras de urbanización se ejecutaren por gestión pública, conforme a los sistemas de cooperación o compensación, los propietarios habrán de ingresar en la Depositaría de Fondos de la Corporación las cantidades que les correspondiere satisfacer quince días antes, al menos, del vencimiento de cada plazo de pago 2) Si las obras de urbanización se ejecutasen por gestión pública, conforme al sistema de polígonos de expropiación, la Administración podrá otorgar su concesión a los particulares, quienes vendrán obligados a realizarlas a su costa y dentro de los límites y condiciones que se señalen, y entre otras las siguientes : a) El precio de las expropiaciones podrá ser abonado en acciones u obligaciones de la Empresa concesionaria, si consintiere el interesado b) El concesionario deberá construir en los solares resultantes o enajenarlos para edificación, en los plazos y condiciones que se señalaren c) El concesionario tendrá derecho a los beneficios que señalan los artículos 189 y 190 “. En el cas de gestió privada, s’establien les condicions de l’article 137 : “ 1) En la ejecución de Planes parciales y proyectos de urbanización, la gestión pública podrá ser sustituída por la privada 2) Bajo esta forma de gestión la ejecución de los Planes 7 Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat corresponderá a los propietarios que hubieren de sufragar todos o más de la mitad de los gastos de la urbanización, o a las personas que subrogaren en sus facultades “.L’article 138 establia la possibilitat de finançament mixt : “ 1) El Estado y las Entidades locales podrán utilizar la forma de gestión privada para las obras que hubieren de ejecutar a sus expensas, mediante la constitución de Sociedades anónimas, cuyas acciones les pertenezcan exclusivamente, o de Empresas de economía mixta entre Entidades públicas y los particulares 2) Si las obras hubieren de sufragarse en parte por una Corporación pública y en parte por los propietarios, podrán constituirse también Empresas de economía mixta entre ellos o juntamente con terceros“. • Ordenances Municipals de l’any 1961 En l’apartat d’ordenances referents a la higiene hi ha una sèrie d’articles que estableixen condicions per a la xarxa de clavegueram. Article 73. 1) Tots els habitatges independents havien de tenir, com a mínim, un bany composat de dutxa, lavabo i retret. 2) El retret no es podia instal-lar en l’interior de l’escala ni en llocs comuns a diversos habitatges. 3) Tots els retrets havien d’estar dotats de sifó hidràulic o qualsevol altre tipus de tancament inodor i descàrrega d’aigua. Article 75. 1) Es prohibeix la instal-lació de canals i canalons que aboquin cap a l’exterior, excepte en aquells edificis on l’Ajuntament ho permeti.2) La vessant de les aigües pluvials haurà de dirigir-se cap a l’interior de l’edifici o conduir-se mitjançant tubs adossats a la paret de la façana, que anirien encaixats fins a l’alçada de 4 metres com a mínim. S’exceptuaven d’aquesta condició els balcons i voladisos que sobresortien menys d’un metre. Article 76. 1) Les aigües pluvials i les aigües residuals es conduirien a la claveguera pública mitjançant claveguerons, sempre i quan la claveguera es trobés a una distància inferior a 100 metres del punt més pròxim de la façana de l’edifici. 2) En el cas que no hi hagués claveguera o que aquesta es trobés a una distància superior a 100 metres, per a evacuar aigües residuals l’Ajuntament podia permetre la utilització de pous absorbents amb una depuració biològica prèvia de les mateixes en una fossa sèptica o bé prohibir l’edificació, depenent de les condicions de cada sector i de la importància de cada cas.Les aigües pluvials podien conduir-se al carrer mitjançant conductes completament independents situats sota la vorera que desemboquessin a la calçada o cuneta.3) Les fosses sèptiques,pous absorbents i conductes havien de suprimir-se o inutilitzar-se en el moment en què existís la claveguera corresponent a la distància màxima fixada. Article 77. Qualsevol habitatge havia d’estar dotat del cabal d’aigua suficient per als litres . usos domèstics dels seus habitants. El cabal mínim seria de 250 habitatge * dia Article 78. 1) Si les aigües residuals anaven a la claveguera, a l’extrem del clavegueró general havia de situar-se un tancament o sifó hidràulic, inodor,indesifonable i antimúrid.2) Si, en cas contrari, les aigües residuals havien d’abocar en pous absorbents, les matèries havien d’ésser prèviament liquades i transformades en fosses sèptiques, de depuració biològica, de garantia suficient. La supressió o inutilització dels pous absorbents, prevista a l’article 76, s’efectuaria cegant-los amb una desinfecció prèvia.Els pous absorbents es separarien sempre, com a mínim, 2 metres de les finques pròximes. La Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de Barcelona y otros municipios, en sessió del Consejo Pleno de 29 de juliol de 1974 va aprovar definitivament el projecte de Modificación de las Ordenanzas Municipales de Edificación de Hospitalet acordat per l’Ajuntament el 22 de març.Quan es va aprovar aplicar les Ordenanzas Municipales de Edificación de Barcelona capital ( 1961 ) ja es tenia la intenció de fer-ho amb caracter provisional. 8 Annexe 1. Legislació de sanejament vinculada a l’Hospitalet de Llobregat En aquesta modificació la principal novetat era que, com es venia observant últimament que els embornals dels col-lectors desprenien olors dolentes i, com que no era possible instal-lar un sistema de sifó inodor, es va pensar en una ventilació per tubs situats per sobre dels edificis.Amb aquesta finalitat, totes les edificacions de nova planta havien de disposar d’un tub de 10 cm de diàmetre, que anés des de l’escomesa de la xarxa de claveguerons al col-lector, fins a una alçada superior en 2 metres als punts més alts de la construcció. • Llei de desplegament legislatiu en matèria d’evacuació i tractament d’aigües residuals de 4 de juny de 1981 de la Generalitat de Catalunya. Aquesta llei garantia el finançament de les obres de sanejament i clavegueram a partir del Pla Especial de Sanejament de 1981.Aquest finançament venia determinat en els articles que a continuació esmentarem. Article 6. 1) El règim econòmic-financer previst en aquesta Llei consisteix en l’autorització d’un increment, com a component de la tarifa de proveïment d’aigua o com a cànon independent, sobre el cost del metre cúbic d’aigua consumida per a usos domèstics o industrials en el territori que amb aquesta finalitat es determini en l’aplicació individualitzada de l’autorització. 2) L’aplicació de l’increment afecta tant al consum d’aigua subministrada per l’Ajuntament o per les empreses de proveïdors, com als consums no mesurats per comptador, ni facturats, i el seu rendiment correspon a l’Administració actuant.La gestió recaptadora d’aquest increment correspon a la Generalitat, que l’ha de percebre : a ) a través de les entitats subministradores, quan constituirà un element de tarifa de consum d’aigua o b) directament als usuaris, quan l’aigua consumida serà d’una altra procedència. 3) L’increment de la tarifa o del cànon és destinat a atendre els costos d’infraestructura, així com els d’explotació de les obres i les instal-lacions aprovades.Els recursos obtinguts resten afectes a la destinació prevista i han d’ésser objecte de comptabilitat separada per l’entitat gestora. La Generalitat pot fiscalitzar la dita comptabilitat, així com l’execució de les obres finançades amb aquests recursos. 4) Si no hi ha contaminació per adobs, pesticides o matèria orgànica que afecti les aigües superficials o les subterrànies, no s’aplicarà l’increment, ni com a component de la tarifa ni com a cànon independent, al consum d’aigua efectuat pels agricultors i destinat al regadiu. Article 12. 1 )En el proveïment d’aigua no mesurat per comptador, ni facturat per empreses subministradores, procedent d’aigües subterrànies o d’instal-lacions de recollida de les pluvials, l’increment de tarifa ha d’ésser substituït per un cànon de sanejament. 2) Per a la fixació del cànon cal avaluar el cabal en funció del consum domèstic o del ram d’activitat industrial i, en tot cas, de la dimensió de l’empresa, d’acord amb la fòrmula o les fòrmules que amb aquesta finalitat s’hagin aprovat. Això no obstant,d’ofici o a petició de l’usuari, es pot implantar al seu càrrec un sistema de mesurament directe de cabals per comptador. Article 13. 1) La quantitat de l’increment de la tarifa o del cànon de sanejament s’ha de fixar, en pessetes per metre cúbic, en funció de la classe de consum i de la càrrega contaminant. 2) Amb aquesta finalitat cal distingir els usos domèstics dels consums industrials de l’aigua. Aquests últims s’equipararan als domèstics quan els consums anuals seran inferiors a sis mil metres cúbics. 3) L’increment de la tarifa s’aplicarà com a percentatge equivalent a la recaptació quan el consum mitjà diari no excedirà dos-cents litres o el mínim establert, i s’aplicarà explícitament al nombre de metres cúbics consumits quan excedirà aquesta limitació.La quantia de l’increment de la tarifa s’ha de sotmetre a l’aprovació de la Comissió de Preus de Catalunya. 9