à D’ENTRADA Homenatge a Madrid El 7 de març de 1937, va tenir lloc a la Plaça Monumental de Barcelona un gran acte polític amb el títol «Dia de Madrid» en solidaritat amb el poble madrileny que en aquell moment ja patia el setge de l’exèrcit franquista. Aquest és un extracte del discurs que el president de la Generalitat de Catalunya i líder d’ERC, Lluís Companys, pronuncià, recollit a l’edició de La Humanitat del 9 de març de 1937. «En anunciar la ràdio que el President de Catalunya anava a cloure l’acte, la multitud esclatà en una grandiosa ovació i donà visques a Lluís Companys i al President. Apaivagats els aplaudiments i els visques el President digué: ‘‘Ciutadans: Les meves primeres paraules les pronunciaré en castellà per tal d’adreçar una salutació als nostres germans de Madrid.’’ Seguidament afegí, en castellà: ‘‘¡Madrid! ¡Hermanos de Madrid! Desde esta plaza, en la que hay congregada una multitud enorme, habéis escuchado la palabra càlida de nuestra aportación y simpatía hacia vuestra heroicidad. Pero las palabras sólo pueden dar una idea pàlida de la emoción de nuestros corazones, que se expresa en una sola frase: ¡Cataluña os ama! Ha hablado, con las palabras rotas por el sollozo, un niño de Madrid que tenemos refugiado en nuestra casa. Ahora se acerca a mí, y, a tra- vés de los hilos invisibles podréis escuchar que le voy a dar un beso.’’ El president de Catalunya agafà entre els seus braços l’infant refugiat madrileny que havia parlat abans i el besà, mentre la multitud, emocionada, aplaudia amb gran entusiasme i llançava visques al President i a Madrid. ‘‘Nada màs, madrileños. Sois hermanos de nuestro amor [...]’’». Davant la barbàrie terrorista de l’11-M, avui, com fa 67 anys, ERC vol expressar la seva solidaritat amb el poble de Madrid. à L’ENQUESTA Quins han estat els motius de l’espectacular avenç d’ERC en les darreres eleccions? È JOAN BAPTISTA CULLA ESQUERRA NACIONAL DIRECTOR JOSEP VALL CAP DE REDACCIÓ ÀNGEL RAMOS REDACCIÓ DANIEL CONDEMINAS SUSANNA GINESTA EDUARD LÓPEZ DOCUMENTACIÓ NATÀLIA LARA COL·LABORADORS D’AQUEST NÚMERO MARC GAFAROT JORDI SOLÉ AGRAÏMENTS JOSEP MARIA CERVELLÓ ROSER GAITANO È ISABEL MARTÍ CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA EDITORA DE LA UAB DE LA CAMPANA S’hi ha sumat tres factors: la consolidació — gràcies a les desqualificacions del PP contra el Tripartit català— de la gran majoria dels vots nous aconseguits a les catalanes del 16 de novembre; després, l’efecte reactiu davant l’estratègia criminalitzadora que el govern Aznar aplicà a ERC i a Carod-Rovira arran del contacte d’aquest amb ETA; haver estat la bèstia negra del PP privilegià ERC a l’hora de recollir la mobilització final de joves i abstencionistes després de les mentides de l’11M. ERC és un partit amb molta gent jove, amb un entusiasme autèntic per la política i amb dues figures representatives, Carod i Puigcercós, que no amagen les seves idees, ni a Catalunya ni a Madrid. Aquesta franquesa desacomplexada ha convençut molts votants. Les bases del partit han fet molta feina durant anys, sense exhibicionisme i amb eficàcia. Aquesta gestió tossuda i al marge, malgrat el menyspreu que ERC ha rebut de l’establishment, ha trobat el vot esperençat de molts catalans. È JOSEP RAMONEDA DIRECTOR DEL CCCB Després de què a les passades eleccions autonòmiques es trenqués el monopoli del nacionalisme que el pujolisme ostentava tinc la sensació que el transvasament de vots de CiU a ERC ha continuat. Al mateix temps, ERC ha beneficiat per partida doble de la resposta de la ciutadania contra els atacs del PP: com a partit del satanitzat Carod-Rovira i com a membre del tripartit. JAUME HUCH MONTSE ROCA JOSEP VALL CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA ÀNGEL RAMOS REDACCIÓ ERC SECRETARIA D’IMATGE I COMUNICACIÓ VILLARROEL, 45 08011 BARCELONA TELÈFON 93 453 60 05 FAX 93 323 71 22 SUBSCRIPCIONS NÚRIA CID TELÈFON 93 453 60 05 CORREU ELECTRÒNIC IMATGE@ESQUERRA.ORG EDITA FUNDACIÓ JOSEP IRLA DIPÒSIT LEGAL B-3690-1998 IMPRESSIÓ IMPRINTSA 4 ESQUERRA NACIONAL MARÇ - ABRIL 2004 CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA È MONTSERRAT TRESSERRA SOCIÒLOGA POLÍTICA DE LA UAB CÉSAR GUZMÁN DISSENY GRÀFIC È JOAN SUBIRATS A LES PENES, PUYALADES à MANUEL PUYAL Primer la bona renovació del partit i de la seva direcció, des de l’època Barrera, superant la crisi Colom-Rahola, sense perdre identitat ni trajectòria històrica. Segon, la capacitat d’estructurar i fer arribar un missatge de radicalitat democràtica i nacional que, amb certes ambigüitats, connecta bé tant amb el jovent que s’apropa d’una manera nova a la política, com també amb el sector de classes mitjanes i populars, urbanes i rurals, desenganyades de la manca de renovació de CiU i del seu entreguisme al PP. El setge a Catalunya dels últims quatre anys del PP havia fet patir a molta gent. A més el sentiment d’impotència era molt gran: els partits a qui tocava defensar el país havien dimitit (CiU, PSC i el PSOE). ERC fa propostes des de Catalunya i per Catalunya, i ho fa amb convenciment i amb paraules que s’entenen. Davant d’un món social i polític on la veu de la majoria és segrestada, ERC s’erigeix com una esperança per molts catalans, una possibilitat per fer sentir la seva veu.