estudio previo afección patrimonio arqueologico c valencia 14.

PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
DIVENDRES 11
9.00 - 9.45 h.
10.00 - 10.30 h.
Recollida de documentació.
ACTE INAUGURAL. Amb assistencia dels Degans dels C.D.L. d'Alacant i de
Valencia-Castelló,
i
per
part
dels
col.laboradors
Conselleria
d'Educació,
Investigació, Cultura i Esport, Diputació de Castelló - Museu de Belles Arts,
Ajuntament de Castelló i Culturarts.
SESSIÓ 1. Moderador: Joaquin Alfonso.
10.30 - 10.45 h.
01. Un poblado amurallado del Bronce Medio y Final en el litoral mediterráneo:
Orpesa del Mar (Castellón, España). GUSI, F.- OLARIA,C. - BARRACHINA,A.
10.45 - 11.00 h.
02. Prehistory, el videojuego educativo 3D sobre el Paleolítico. GARCÍA, J.
11.00 - 11.15 h.
03. L'enterrament prehistòric del Salvador (Onda, Castelló): cronologia absoluta i
contextualització. AGUILELLA, G. - COCH, C.
11.15 - 11.30 h.
04. Primeres dades del seguiment dades del seguiment arqueològic realitzat en el
Castell de Peníscola (Planta baixa, Dependències pontíficies i Plaça d´Armes).
FALOMIR, F. - BALAGUER, Mª J.
11.30 - 11.45 h.
DEBAT.
11.45 - 12.15 h.
PAUSA.
12.15 - 12.30 h.
05.El Palau dels Sant Joan de Cinctorres (Els Ports, Castelló): memòria d'una
recuperació. BARRACHINA, A.
12.30 - 12.45 h.
06. Les torres andalusines de l´Horta Sud, bens d´interés cultural?. ALAPONT, Ll. PITARCH, A.
12.45 - 13.00 h.
07. Resultats de les darreres intervencions arqueològiques a la Moreria de Borriol
(Plana Alta). ARQUER, N.
13.00 - 13.15 h.
08. Materials arqueològics submarins d'època andalusina de la costa de Xàbia
(Marina Alta). BOLUFER, J. - RIBERA, A.
13.15 - 13.30 h.
09. Aula arqueológica-Elche: primeros datos de un proyecto en curso. LÓPEZ, J.A.PEIDRÓ, J.- SÁNCHEZ, R.
13.30 - 13.45 h.
10. El Castell de Barxell, Alcoi, (Alicante). Análisis y estudio para la puesta en valor
13.45 - 14.00 h.
DEBAT.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 1
de un Bien de Interés Cultural. BUSQUIER, J.D. - PAREDES, E. - GUILLEM, G.
PROGRAMA
14.00 - 16.00 h.
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
DINAR
SESSIÓ 2. Moderadora: Ana Miguélez.
16.00 - 16.15 h.
11. Com imagina la societat valenciana els ibers? Alguns resultats d’una
investigació sobre els significats del passat en el present. Vizcaino, A.
16.15 - 16.30 h.
12. Los yacimientos ibéricos valencianos en la incuria y el olvido. Villalba, T. E.
16.30 - 16.45 h.
13. Elementos constructivos e influencias foráneas en el Castellar de Higueruelas y
la Torrecilla de Calles (Los Serranos, Valencia). Espada, J.
16.45 - 17.00 h.
14. Aproximación a la arquitectura íbera en el Alto Palancia. Llop, J.V.
17.00 - 17.15 h.
15. Nuevos enterramientos ibéricos en Castellón. Oliver, A.v
17.15 - 17.30 h.
16. Conservación - restauración de colecciones en el Museu de Belles Arts de
Castelló: Las TIC para mejora de capacidades. SILVESTRE, R.
17.30 - 17.45 h.
DEBAT.
17.45 - 18.00 h.
PAUSA.
18.00 - 18.15 h.
17. Fotogrametria digital aplicada a la documentació i divulgació arqueològica de
jaciments arqueològics castellonencs. LLACER, C. - MUÑOZ, R. - FALOMIR, F. AGUILELLA, G.
18.15 - 18.30 h.
18. Puentes, carreteras y otros elementos en desuso en la red de comunicaciones
viales en la provincia de Valencia. SINISTERRA, F.
18.30 -18.45 h.
19. El proyecto museográfico del Museo Histórico de Aspe (Alicante). BERNÁ, M.T.
18.45 - 19.00 h.
20. Los calzados lobero-balleneros de los hallazgos arqueológicos del Archipiélago
Shetland del Sur (Antárctica). RADDICHI, G.
19.00 - 19.15 h.
DEBAT.
DISSABTE 12
SESSIÓ 3. Moderador: Fernando Tendero.
10.00 - 10.15 h.
21.Cova del Parpalló (Gandia, la Safor). Procés de museïtzació i d'obertura al públic
d'un jaciment clau del paleolític superior mediterrani. MIRET, C. - SANCHEZ, R.
10.15 - 10.30 h.
22.El horno romano de Petraria (Petrer, Alicante). Un ejemplo de investigación,
conservación y divulgación. TENDERO, F. - POVEDA, E. - LOPEZ, E. -
10.30 - 10.45 h.
23. El taller de Atici. Producciones cerámicas en la villa romana de Vinamargo,
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 2
MENDIOLA, E.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
Castelló. ALFONSO, J. - MIGUELEZ, A.
10.45 - 11.00 h.
24. Intervenció de Conservació - Restauració d'un tram de Muralla i de dues Torres
del Poblat de Sant Josep, La Vall d'Uixó. VICIACH, A. - ROVIRA, M.L.
11.00 - 11.15 h.
DEBAT.
11.15 - 11.45 h.
PAUSA.
11.45 - 12.00 h.
25. Recuperando el patrimonio alicantino. La intervención arqueológica de urgencia
en las estructuras romanas de la Playa de la Albufereta (Alicante). PINA, J. SANCHEZ, A.
12.00 - 12.15 h.
26. Principals resultats de la novena campanya d’excavacions a la ciutat romana de
Lesera (La Moleta dels Frares, Forcall - Els Ports). El Sondeig 8. DUARTE, F.X. PEREZ, R. - ARASA, F.
12.15 - 12.30 h.
27. Un possible monument funerari romà com a base del campanar de la església
Ntra Sra de la Assumpció (Onda, Castelló). MIGUELEZ, A. - ALFONSO.J.
12.30 - 12.45 h.
28. El paisaje funerario en el yacimiento romano de Santa (l'Alcora, Castellón).
Lectura de un probable monumento funerario. MELCHOR, J.M. - BENEDITO, J.
12.45 - 13.00 h.
29. Estudios arqueológicos murales en el monasterio de Sant Vicent de la Roqueta,
Valencia. Primeros resultados. ROSSELLÓ, M. - SERRANO, Mª L.
13.00 - 13.15 h.
30. La necrópolis tardorromana de Orriols. Aproximación al estudio de un
cementerio extramuros de la ciudad de Valentia. MARTINEZ, A.
13.15 - 13.30 h.
31. Senda de l´Horteta. Nuevas aportaciones al estudio de un asentamiento
visigodo. MARTINEZ, R. - MOLINA, M. - ROSELLO, M. - GARCIA, I. - GARCIA, E. POLO, M.
13.30 - 13.45 h
32. Nuevas excavaciones y descubrimientos en la Necrópolis de Porta Nola en
Pompeya. ALAPONT, Ll. - ALBIACH, R. - KAY, S.
13.45 - 14.00 h.
DEBAT.
14.00 - 16.00 h.
DINAR.
SESSIÓ 4. Moderador: Llorenç Alapont.
16.00 - 16.30 h.
POSTERS:
01. La problemàtica de l’aparició de Mauremys leprosa a jaciments arqueològics
humà. Bisbal, J.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 3
valencians de la Prehistòria Recent i les seues possibles implicacions de consum
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
02. Vasos ceràmics amb decoració impresa i incisa de Vilafamés. AGUILELLA, G.
03. Novedades y nuevos horizontes en la investigación de la Pobla medieval de
Ifach (Calp, Alicante). MENENDEZ, J.L. - PINA, J.
04. Ensenyar història a través de la ceràmica. ARTERO, T. - GRANGEL, E.
05. Patrimonio arquitectónico en Sant Joan d’Alacant: preservación de las viviendas
residenciales decimonónicas. RIQUELME, M.T.
06. Conservació i difusió del patrimoni industrial: L’antiga Fàbrica “ACEITES ANDRÉS”
de Quart de Poblet (València). MENDEZ, J.M. - MORENO, A. - NUÑEZ, L.
07. Territorio y arqueología: los caminos ganaderos de Castelló de la Plana.
BURDEUS, M. - BAUTISTA, R.- ARQUER, N.
DEBAT.
16.30 - 16.45 h.
33. Les rajoles pintades del Castell - Palau de Benissanó (València). De Manuel, F.
16.45 - 17.00 h.
34. L'entorn del Palau-Castell de Betxí: noves dades arqueològiques a partir de les
obres de remodelació de la plaça Major. AGUILELLA, G. - MESADO, X. - BOIX, L. GRAU, C.
17.00 - 17.15 h.
35. Reescribint la historia del Palau-Castell de Betxí. Troballes arqueològiques
encontrades durant la Fase I d´intervenció. SEBASTIA, A. - SOLAZ, E. HERRERO, P. - NAVARRO, F. - MUÑOZ, V. - IBORRA, F. - AGUILELLA, G.
17.15 - 17.30 h.
PAUSA.
17.30 - 17.45 h.
36. Testares de la Real Fábrica del Conde de Aranda en la Ciudad Deportiva de
l’Alcora. OLLER, A.
17.45 - 18.00 h.
37. Testars de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda: conservación i estudi dels
materials. ARTERO, T. - ARTERO, J. - GRANGEL, E.
18.00 - 18.15 h.
38. La Recuperació del Patrimoni industrial ceràmic d´Onda. La Fàbrica La
Campaneta o Fàbrica de Peris (1827-2015). HERRERO, P.- SEBASTIA, Mª.A. SOLAZ, E. - NAVARRO, F. - MUÑOZ, V. - LEIVA, F. - GARCIA, M. - GIL, J.M. ALFONSO, J. - ESTALL, V.
18.15 - 18.30 h.
39. El setge i bombardeig de les tropes franceses al castell d’Orpesa (1811) a partir
de les dades arqueològiques. DUARTE, F.X. - LOZANO, L. SELMA, S.
18.30 -18.45 h.
40. Arqueología y Antropología Forense en la Sierra de El Toro, Frente de Levante.
MEZQUIDA, M. - BENITO, M. - CALPE, V. - FORTUNA, M. - IGLESIAS, J. -
18.15 - 18.45 h.
DEBAT.
19.00 h.
ACTE DE CLAUSURA.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 4
MARTINEZ, A.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
01. Un poblado amurallado del Bronce Medio y Final en el litoral mediterráneo:
Orpesa del Mar (Castellón, España).
Francesc Gusi i Jener.
Carme Olària i Puyoles. olaria@guest.uji.es
Amparo Barrachina Ibáñez. abarrachina@dipcas.es
El yacimiento se encuentra ubicado en el huso 31 de las coordenadas UTM X=2555856,
Y=4440648. Conocido el lugar de asentamiento con el nombre de “Punta de la Cova”, se sitúa en la costa
litoral perteneciente al término de la población de Orpesa del Mar.
Su excavación sistemática e intensiva durante una década nos ha permitido rescatar los vestigios
de un asentamiento del Bronce medio (1600 al 1470 BC); la datación del Bronce final se sitúa tan sólo por
una datación absoluta (1220±100BC).
La originalidad del poblado no sólo se muestra por su misma situación, sino también por sus
peculiares sistemas de construcción tanto de los recintos como de los sistemas defensivos.
Creemos que su originalidad probablemente se debe a que dicha ocupación humana perteneció a
buscadores de metales y metalúrgicos.
02. Prehistory, el videojuego educativo 3D sobre el Paleolítico.
Juan García López. coordinador@juegoprehistoria.com
Prehistory es un videojuego educativo que mezcla el género de los RPG (Juegos de Rol) con el de
los Serious Game del tipo Edutainment (Educacional Entertainment), en el que el jugador será un cazadorrecolector del Paleolítico y deberá sobrevivir en un mundo lleno de constantes peligros y amenazas. Será
una representación fidedigna de la vida en la Prehistoria, con la creación de un mundo virtual en 3D, con
ecosistemas propios del Paleolítico.
El objetivo fundamental es conseguir enseñar conocimientos mediante el entretenimiento por medio
de mecánicas de juego típica de los videojuegos actuales, que son todo un referente para los jóvenes en la
actualidad.
Es decir, llevar el ambiente educativo a los lugares habituales donde pasan su tiempo de ocio los
pàgina 5
estudiantes.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
03. L'enterrament prehistòric del Salvador (Onda, Castelló): cronologia absoluta i
contextualització.
Gustau Aguilella Arzo. gustauaguilella@dipcas.es
Carmen Coch i Ferriol. fitolito79@hotmail.com
Es presenta un re-estudi de l'enterrament del III mil·lenni aC del Salvador (Onda, Castelló), efectuat
tant a partir de les restes materials conservades al Museu d'Onda, com a partir de testimonis de l'època de
la troballa (cap a 1975) i de moments posteriors. En la comunicació es detallaran els resultats de l'estudi
antropològic efectuat a partir de les restes humanes, així com la datació absoluta efectuada sobre elles.
Finalment, es presenta un assaig de contextualització de l'enterrament en el seu entorn territorial i cronocultural.
04. Primeres dades del seguiment arqueòlogic realitzat en el Castell de Peníscola
(planta baixa, dependències pontíficies i plaça d'armes).
Ferran Falomir Granell. ffalomir@dipcas.es
Mª Josefa Balaguer Dezcallar. 04572@ctav.es
Presentem en aquesta comunicació els primers resultats del seguiment arqueològic realitzat al
castell de Peníscola en el marc del «Projecte de Restauració ambiental i adaptació per a ús museogràfic
dels espais de la planta baixa i dependències pontifícies del primer nivell en el castell de Peníscola» sota la
promoció de la Diputació de Castelló.
Les tasques han consistit en la realització de diverses cates en les dependencies assenyalades en
el projecte per tal de complementar la lectura de l'evolució arquitectònica del castell
i l'execució d'un
sondeig en la plaça d'armes amb l'objectiu d'ampliar els coneixements de l'estratificació del tossal on
pàgina 6
s'assentarà la fortificació.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
05. El palau dels Sants Joan de Cinctorres (Els Ports, Castelló): memòria d'una
recuperació.
Amparo Barrachina Ibáñez. abarrachina@dipcas.es
Un dels edificis notables de Cinctorres és el Palau dels Sant Joan. Aquest edifici va ser adquirit per
la Diputació Provincial de Castelló l'any 1966 i en 1981 es va rehabilitar. Entre els anys 2002-2004 es va fer
necessària una intervenció per a la reparació de la coberta i la remodelació interna i externa de l'edifici. En
aquest context es van realitzar dues campanyes d'excavació per part del SIAP. Posteriorment l'edifici va ser
cedit a l'Ajuntament per contenir la col·lecció de materials de les excavacions paleontològiques del jaciment
d'Anna. Això ha motivat la realització d'un projecte més ampli amb una nova actuació al pati exterior que
vam realitzar a finals de l'hivern de 2015.
El resultat de tot aquest procés és el que presentem en aquestes jornades.
06. Les torres andalusines de l’Horta Sud, bens d’interés cultural?
Llorenç Alapont Martín. llor.alapont@gmail.com
Adrià Pitarch Tarramera. adriapitarq@hotmail.com
Les torres andalusines de l'Horta Sud són un dels vestigis arquitectònics i arqueològics més
importants que tenim a la comarca. Formen part de la vida cultural, patrimonial i històrica dels pobles on es
troben. Quatre pobles són els que, en l’actualitat, tenen una d'aquestes torres, Albal, Picassent, Silla i
Torrent on cadascun d'ells han tractat aquest patrimoni d'una forma o altra.
En aquesta ponència tractarem d'explicar quines han estat les actuacions efectuades i quin és el
seu estat actual, de cadascuna d’elles. Actuacions i estat de conservació desiguals, de vegades inaudites i
pàgina 7
heterodoxes i d’altres poc respectuoses respecte a la seua condició de Bé d’Interès Cultural.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
07. Resultats de les darreres intervencions arqueològiques a la Moreria de Borriol
(Plana Alta).
Neus Arquer i Gasch. neusarquer@gmail.com
La Moreria de Borriol es localitza a la vessant sud-est del tossal del Castell, limitant a l'est pel
barranc de les Alforges, a l'oest pel barranc d’Atzavara, al nord per la roca natural i al sud per l’actual
població.
Les darreres campanyes d’intervenció s’han centrat en la zona centre-oriental, suposant l’excavació
en extensió d' aproximadament un 20% de la superfície total del jaciment, que supera actualment els 5.000
m2. Açò ha suposat una aproximació a l’ urbanisme i estructuració dels espais en aquesta zona. També a
permès establir la seqüència d’ocupació, que a anat perfilant-se amb l’excavació de diversos sondejos, amb
una primera fase d’hàbitat medieval i una segon moment d’època moderna que es perllongarà fins al S.XX.
Paral·lelament al procés d'excavació s'ha portat a terme la consolidació de les estructures i la
musealització del jaciment.
08. Materials arqueològics submarins d'època andalusina de la costa de Xàbia
(Marina Alta).
Joaquim Bolufer Marqués. mvsev.xàbia@gmail.com
Agustí Ribera Gomes. info@maova.com
Xàbia ocupa el vèrtex més oriental del País Valencià, punta que migparteix els golfs de València i
Alacant. Té una llarga frontera litoral de quasi 25 quilòmetres, caracteritzada per una costa d'alts penyasegats, interrompuda per l'àmplia badia de Xàbia i la petita badia del Portitxol, situada al sud-est. Aquests
àmbits han servit com a zones d'ancoratge i intercanvi comercial per via marítima des del període de les
colonitzacions protohistòriques fins els temps actuals; d'aquí prové un nombrós conjunt de peces
arqueològiques submarines dipositades al Mvsev de Xàbia.
La comunicació que ara presentem, mostrarà un del aspectes menys coneguts de l'arqueologia
submarina de Xàbia, i en general de tot el litoral valencià. Es tracta dels materials de cronologia andalusina
recuperats al fons marí, peces, que tot i no ser molt abundants, (representen un 9% del total del material
arqueològic submarí conservat al museu), ens acosten a les activitats marineres i els contactes comercials
pàgina 8
d'aquest període.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
09. Aula arqueológica-Elche: primeros datos de un proyecto en curso.
José Antonio López Mira. jalopez@elx.uned.es
Jesús Peidro Blanes. jpeidro@elx.uned.es
Roberto Sánchez Garrido. rsanchez@elx.uned.es
Desde el curso académico 2013-2014 se está realizando el proyecto “Aula Arqueológica:
Prospección, estudio y gestión integral del Patrimonio Cultural Ilicitano”. La investigación, así como su
vertiente didáctica y de formación, se centra en la prospección arqueológica y etnológica intensiva en la
zona norte del término municipal de Elche. El trabajo se está realizando bajo la dirección de un equipo
interdisciplinar y con la colaboración de más de 30 personas, en su mayoría alumnos de la Universidad
Nacional de Educación a Distancia (UNED), que son en gran medida el motor humano de este proyecto.
Las dos primeras campañas han permitido documentar bienes arqueológicos y etnológicos que,
hasta la fecha, no se conocían; actualizar la información existente de buen número de bienes patrimoniales
ya catalogados; y el estudio de materiales inéditos procedentes de colecciones particulares y de varios
museos arqueológicos.
La comunicación presenta un avance de los datos obtenidos, con una evaluación inicial de los
bienes muebles e inmuebles tanto arqueológicos como etnológicos documentados, y con una primera
hipótesis sobre la dinámica ocupacional del territorio.
10. El Castell de Barxell (Alcoi. Alicante). Análisis, estudio para la puesta en valor de
un bien de interés cultural.
José David Busquier. jdarqueologo@hotmail.com
Enric Paredes Vañó. enricparedes1@gmail.com
Gabriel Guillem. gabriel.guillem@gmail.com
Enmarcado dentro de un proyecto de consolidación estructural, el Castell de Barxell se encuentra
inmerso en una serie de actuaciones de corte arquitectónico y arqueológico para su recuperación y puesta
en valor.
Dentro de ellas predomina de origen la consolidación y, sobre todo, paralización de las patologías
más graves que hacen peligrar la estabilidad de ciertos paños. Por otro lado, la catalogación de los restos
existentes, sus relaciones arquitectónico-constructivas, el origen de la fortaleza, la existencia de recintos
anteriores, etc.
Se viene realizando por ello un profundo estudio previo que permite trazar unas directrices de
intervención necesaria, mínima, reversible y principalmente respetuosa con la autenticidad del recinto nunca
antes intervenido.
El seguimiento arqueológico será una parte imprescindible, posibilitando el conocimiento histórico
confluyen la arqueología y la arquitectura en un binomio inseparable donde se interconexionan y precisan
mutuamente.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 9
arqueológico de las estructuras intervenidas de modo individual y en su conjunto. En Castell de Barxell
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
11. Com imagina la societat valenciana els ibers? Alguns resultats d’una
investigació sobre els significats del passat en el present.
Antonio Vizcaíno Estevan. tonovizcainoestevan@gmail.com
En aquesta comunicació analitzarem algunes de les principals imatges i idees que la
societat valenciana associa a la cultura ibèrica. Els resultats formen part d’una investigació més àmplia
desenvolupada en el marc d’una tesi doctoral sobre la imaginació i els usos del passat ibèric al País
Valencià. L’estudi sobre les percepcions ha estat portat a terme en diversos municipis valencians (Castelló,
Sagunt, València, Alacant i Elx) a través de tècniques d’investigació social de caire qualitatiu i quantitatiu.
L’anàlisi dels resultats palesa com el passat ibèric actua com a punt de referència remot i ineludible sobre el
qual es busquen legitimar diverses escales d’identificació territorial, com la nacional, la regional o la local.
12. Los yacimientos ibéricos valencianos en la incuria y el olvido.
Teresa Encarnación Villalba Babiloni. terencarna@msn.com
Nuestra comunidad y especialmente Valencia fue tierra fértil de iberos. La laboriosa y constante
actividad científica de nuestros arqueólogos y arqueólogas se ha visto reconocida en algún caso con una
consolidación y conservación notable de los yacimientos. Pero en un número mucho mayor de casos los
yacimientos se encuentran ahora en un estado lamentable. Centramos nuestra atención en la situación
actual de algunos yacimientos ibéricos y el Bronce valenciano de cierto valor de la comarca de Los Serranos
de Valencia, pongamos por caso: la Cova Foradá(da), la Monravana, el Pico de los Serranos, el Castillarejo
de Peñarroya, el Castellar de Higueruelas, etc. No siempre se trata de falta de recursos dinerarios, sino de
voluntad cultural de la que tanto ha adolecido y continúa adoleciendo Valencia y otros territorios en el
pàgina 10
conjunto de España.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
13. Elementos constructivos e influencias foráneas en el Castellar de Higueruelas y
la Torrecilla de Calles (Los Serranos, Valencia).
Julián Espada Rodríguez. jespadarodriguez@gmail.com
Entre nuestros yacimientos ibéricos llevan por nombre el Castellar, el Castillico, el Castillarejo; la
Torre, la Torrecilla, y que hacen referencia a la ubicación encumbrada de estos antiquísimos hábitats.
No disponemos de suficiente información para establecer con seguridad los límites de los edetanos,
así que nuestras divisiones se refieren a las circunscripciones actuales.
Los Serranos de Valencia son una zona rica en yacimientos ibéricos bastante desatendidos; de raíz
más bien rural, un estudio más amplio podría ilustrarnos mejor sobre los modos de vida ibéricos de campo y
montaña adentro.
Aquí figuran el Castellar de Higueruelas y la Torrecilla de Calles. El Castellar se yergue sobre varias
terrazas acondicionadas por mano del hombre, incluyendo unos muros de contención curvilíneos
interesantes, y La Torrecilla presenta la base de una torre rectangular que remite a procedimientos
constructivos ya de cierta entidad: plomadas, escuadras, regularidad geométrica.
Son innegables las influencias foráneas, que arribarían indirectamente.
14. Aproximación a la arquitectura íbera en el Alto Palancia.
José Vicente Llop Gil. llopgil1@gmail.com
“Aproximación a la arquitectura íbera en el Alto Palancia” es uno de los apartados contemplados en
la tesina de investigación “Estudio Histórico Arquitectónico del despoblado ibérico de la Rochina, Sot de
Ferrer, Castellón”. Se aborda un recorrido por los distintos yacimientos ibéricos dispersos por el área
geográfica comarcal cuyo espacio físico jugó un papel relevante en la Antigüedad como condición de vía de
comunicación entre la costa levantina y Bajo Aragón. Asimismo las características geomórficas del terreno y
condiciones favorables del entorno, favorecieron la proliferación de asentamientos humanos en el
transcurso de los tiempos como demuestran trabajos sobre Paleolítico, Edad del Bronce o Romanización.
No obstante desconocemos prácticamente todo sobre la presencia íbera en la zona. Una localización “in
situ” e inspección ocular de los vestigios ibéricos comarcales, desatendidos hasta el momento, pretende
relanzar su valor a través de un estudio arquitectónico junto a un análisis preliminar en estructuración
pàgina 11
territorial.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
15. Nuevos enterramientos ibéricos en Castellón.
Arturo Oliver Foix. aoliver@dipcas.es
Los museos guardan en sus colecciones interesantes materiales que se encuentran aún por
estudiar, es el caso de los que presentamos en esta comunicación y que provienen del Museo de BB.AA. de
Castellón. Se trata de tres pequeños conjuntos de enterramientos pertenecientes al Ibérico Antiguo datados
en la segunda mitad del siglo VI y el inicio del siglo V a.C. Los materiales corresponden a un grupo de
enterramientos que por sus características geográficamente se encuentran entre el río Ebro y el de les
Coves, en este caso provienen los tres de la cuenca de este último río, dos situados cerca de su
desembocadura, en Cap i Corb y en Torrenostra, el tercer conjunto se localizó en el centro urbano de Coves
de Vinromà. Los tres conjuntos juntamente con el de Mas d'en Rieres y el de Els Espleters señalan una
penetración de este tipo de enterramientos hacia el interior.
16. Conservación - restauración de colecciones en el Museu de Belles Arts de
Castelló: Las TIC para mejora de capacidades.
Reyes Silvestre Mardomingo. rsilvestre@dipcas.es
Desde hace más de una década el Museu de Belles Arts de Castelló viene desarrollando un plan
de conservación preventiva y restauración de sus colecciones orientado a dar soluciones al importante
número de casuísticas que surgen desde variables como la diversidad
de materiales constitutivos
y
técnicas de factura, pluralidad de entornos expositivos o incremento de la movilidad y manipulación; un
seguimiento que aborda el problema de cada una de las obras en su individualidad pero también como
parte integrante del conjunto de colecciones. El volumen de documentación generado, nos ha llevado a
poner el foco de atención en el desarrollo de un modelo de gestión de la información a partir de las
posibilidades que ofrecen las TIC para la ordenación sistemática y almacenamiento de datos, que permita
además tomar decisiones mejor informadas en la planificación de tareas en cuanto a prioridades y uso de
pàgina 12
recursos, objeto de esta comunicación.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
17. Fotogrametria digital aplicada a la documentació i divulgació arqueològica de
jaciments arqueològics castellonencs.
Robert Muñoz. 655586994r@gmail.com
César Llácer. cesar@tical-geo.com
Gustau Aguilella. gustauaguilella@dipcas.es
Ferran Falomir. ffalomir@dipcas.es
La irrupció de les noves tecnologies per la captura, reconstrucció i publicació virtual ofereix una eina
imprescindible en l'arqueologia. Es presenten el conjunt de les tècniques, descripció dels processos i
productes obtinguts amb fotogrametria digital (aèria i terrestre) en tres casos d’estudi concrets
desenvolupats per al Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de Castelló (SIAP). Es detalla
la metodologia i instrumentació empleada en la generació de models 3D i ortofotomapes georeferenciats en
els jaciments de Los Cabañiles (Zucaina), El Tossal de la Vila (Serra d'en Galceran) i Mortorum (Cabanes).
Finalment es plantejaran les possibilitats divulgatives del coneixement arqueològic que ofereixen aquestes
tècniques en altres àmbits socials.
18. Puentes, carreteras y otros elementos en desuso en la red de comunicaciones
viales en la provincia de Valencia.
Federico Sinisterra Pinilla. edefsinpin@yahoo.es
En la historia de la red viaria española se han producido varios hitos: 1) la red de calzadas
extendida por la Península, fruto de la romanización, se asentó en algunos tramos sobre caminos ibéricos
anteriores (vía Augusta); 2) en el reinado de Carlos III se acometió la mejora y ampliación de caminos
reales, nuevos trazados y las casas de postas (Venta de l’Home, en Venta Mina); 3) durante la dictadura de
Primo de Rivera, el conde de Guadalhorce impulsó el plan de Ferrocarriles y Firmes Especiales; 4) la
mejora, ampliación y construcción de nuevos ramales y autovías financiadas con recursos de la Unión
Europea, tras ingresar en ella.
Esta modernización, adaptada a las nuevas necesidades del transporte, ha arrinconado
inevitablemente viales útiles otrora, que tratamos de rescatar del olvido incipiente.
Los elementos que recogemos se ciñen a aspectos repartidos entre a) la capital y b) la provincia:
pàgina 13
adoquinados de calles, estaciones de ferrocarril, puentes, puertos de carretera.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
19. El proyecto museográfico del Museo Histórico de Aspe (Alicante)
María T. Berná García. museo@ayto.aspe.es
Aproximación a la renovación de esta institución tras la reforma iniciada en 2013, que ha posibilitado
la transformación integral de este museo local, que inició sus primeros pasos en la década de los noventa
del siglo pasado.
Un proyecto museográfico que ha buscado integrar dos espacios bien diferenciados en los que
articular un discurso expositivo que aunara arqueología y etnología.
El Museo cuenta con los espacios y estructuras originales propios de una casa solariega, con su
bodega y almazara originales, donde se ha reproducido la vida tradicional de los últimos siglos; gracias a la
rica colección etnográfica que recrea los oficios tradicionales, la infancia o la vida cotidiana.
20. Los calzados lobero-balleneros de los hallazgos arqueológicos del Archipiélago
Shetland del sur (Antárctica).
Radicchi, Gerusa. gerusaradicchi@hotmail.com
Este trabajo presenta las bases de la investigación acerca de los calzados arqueológicos loberosballeneros de los sitios del Archipiélago Shetland del Sur (Antárctica). Los loberos-balleneros fueron
marineros cazadores de fines del siglo XVIII y principios del siglo XIX, contratados temporalmente para el
abatimiento y procesamiento de recursos obtenidos de ballenas, lobos y elefantes marinos, tales como
grasa y pieles. Estos cazadores llegaban a la Antártida por medio de empresas mercantiles internacionales,
que buscaban en los rincones del mundo por fuentes al mercado en fase de globalización e
industrialización. Parte de los vestigios provienen de las indumentarias, como los guantes, botas y zapatos.
El análisis, documentación y preservación de estos calzados populares, poco comunes en las colecciones
de bienes históricos, a la vez nos ha proporcionado buena comprensión de las limitaciones de recursos a
que se sometían los loberos-balleneros, como también la comprensión de la producción de larga escala en
pàgina 14
el período.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
21. Cova del Parpalló (Gandia, la Safor). Procés de museïtzació i d'obertura al públic
d'un jaciment clau del paleolític superior mediterrani.
Carles Miret i Estruch. carlesmiret@hotmail.com
Ricardo Sánchez Uribe. ricardosu@gmail.com
Entre els anys 2013 i 2014 l'Ajuntament de Gandia mamprengué un dels projectes arqueològics més
demandats per la societat civil de la ciutat. Es tracta de l'obertura al públic mitjançant visites guiades de la
Cova del Parpalló, un dels jaciments paleolítics més rellevants de la façana mediterrània i una de les
primeres excavacions arqueològiques del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València
(1929-1931).
Aquestes recerques fores dirigides pel gironí Lluís Pericot i oferiren la col·lecció més extensa i
ordenada seqüencialment d'art moble paleolític del registre mundial, amb vora 5000 plaquetes de pedra
calcària gravades o pintades amb signes o amb representacions zoomorfes, així com una completíssima
estratigrafia des del gravetià (24.000 anys BP) fins al final del magdalenià (10.500 anys BP).
Amb aquesta ponència tractem de resumir el procés de museïtzació i d'obertura al públic alhora que
reivindiquem la necessitat de la posada en valor de jaciments arqueològics o excavacions antigues per tal
de superar les dificultats laborals que travessa el sector.
22. El horno romano de Petraria (Petrer, Alicante). Un ejemplo de investigación,
conservación y divulgación.
Fernando E. Tendero Fernández. museo@petrer.es
Eloi Poveda Hernández. eloibiar@gmail.com
Eduardo J. López Seguí. elopez@alebusph.com
Eva M.ª Mendiola Tébar. evamente@hotmail.com
En el año 2015 se ha llevado a cabo la consolidación y musealización del horno de la villa romana
de Petraria, ubicada en el subsuelo del centro histórico de Petrer (Alicante).
El horno formaba parte de un alfar para elaborar materiales de construcción de los siglos II – III d.
C., descubierto en la intervención previa a la construcción del inmueble situado en la confluencia de las
calles Julio Tortosa y la Fuente en el año 2007. Trascurridos unos años, se redactó un proyecto de
consolidación del horno y de adecuación de la sala financiado por la Dirección General de Cultura, a lo que
facilitar la comprensión del monumento. Además, se ha preparado una ruta patrimonial en el centro histórico
con la que se recorren las evidencias conocidas del pasado romano, incluyéndose el horno.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 15
se sumó la musealización del resto arqueológico y otras mejoras por parte del Ayuntamiento de Petrer para
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
23. El Taller de Atici. Producciones cerámicas de la villa romana de Vinamargo
(Castelló).
Joaquín Alfonso Llorens. joaquin@arqueologiaipatrimoni.es
Ana Miguélez González. amiguelez@arqueologiaipatrimoni.es
En el yacimiento romano de Vinamargo, en Castellón de la Plana, se hallaron los restos de un
pequeño testar con abundantes restos cerámicos que incluyen cantimploras, lucernas, anforillas, y lo que se
ha identificado como parte de tintinnabula o exvotos. La tipología de las lucernas, de canal, disco y volutas,
nos ha permitido datar estas producciones a finales del siglo I d. C.
La aparición de varias piezas con fallos de cocción, junto a pellas de arcilla utilizadas como soporte
de las piezas en el horno, y sobre todo, el hallazgo de varias cantimploras con una gran marca de alfarero
en la que se habla del taller de ATICI hacen que las identifiquemos como una producción propia de la villa.
En uno de los patios documentados se halló un horno de tipo circular, del que solo se conserva la base, que
podría también estar relacionado con estas producciones.
24. Intervenció de conservació - restauració d'un tram de muralla i dues torres del
poblat de Sant Josep, La Vall d'Uixó.
María Luisa Rovira Gomar. mlrovira@lavallduixo.es
Anna Viciach i Safont. annaviciach@gmail.com
El sector sud - est del poblat de Sant Josep (La Vall d’Uixó) es va excavar entre els anys 1974 i
1976. És en aquest moment quan es varen treure les estructures constructives conservades actualment i
que han estat objecte de la nostra intervenció. Els treballs per la posada en valor s'inicien el 2006 amb la
urbanització de l'accés, l’adequació d’un recorregut accessible i la creació d’un mirador, però la intervenció
directa sobre les restes arqueològiques comença el 2014.
Durant aquesta campanya, ens hem centrat en la recopilació de les dades per realitzar l'estudi
arqueològic, a més a més de la intervenció de conservació - restauració de les estructures defensives
d'època ibèrica, és a dir, el tram de muralla excavat i dues torres. Els objectius eren la conservació de les
pàgina 16
restes, i facilitar la lectura del poblat al públic.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
25. Recuperando el patrimonio alicantino. La intervención arqueológica de urgencia
en las estructuras romanas de la Playa de la Albufereta (Alicante).
Joaquín Pina Mira. ascanio78@hotmail.com
Adela Sánchez Lardiés. aslardies@gmail.com
En esta comunicación se presentan las conclusiones preliminares de la intervención arqueológica
de urgencia llevada a cabo con ocasión de la construcción de una senda peatonal entre la Playa de la
Albufereta y el Puerto Costablanca en Alicante.
Durante las mismas se ha podido intervenir sobre unas estructuras romanas que, a pesar de estar
todavía en estudio, parecen identificarse con una balsa y una piscinae, quizás vinculada a alguna estructura
habitacional cercana. Esta zona del litoral alicantino sufrió una fuerte presión urbanística durante los años
60 y fue muy transformada, afectando a dichas estructuras.
26. Principals resultats de la novena campanya d’excavacions a la ciutat romana de
Lesera (La Moleta dels Frares, Forcall - Els Ports). El Sondeig 8.
Francesc-Xavier Duarte Martínez. xesco@sarq.es
Ramiro Pérez Milián. noverint.ramiro@gmail.com
Ferran Arasa i Gil. Ferran.Arasa@uv.es
Presentem els principals resultats de la darrera campanya arqueològica desenvolupada l’any 2015
al Sondeig 8 del jaciment de la Moleta dels Frares. Durant els treballs hem pogut documentar els inicis de
l’activitat edilícia en aquesta zona a la darreria del s. I dC, encara que hi ha indicis de l’existència d’un carrer
anterior. En els ambients excavats s’ha pogut determinar l’existència d’un mínim de dues fases
constructives, amb un abandonament de l’ocupació residencial al final del segle III dC. Amb posterioritat, ja
en els segles X-XI, aquest lloc fou ocupat per una àrea funerària andalusina relacionada amb una alqueria
possiblement situada al seu costat oest. Malgrat les importants transformacions constructives del període
altimperial, foren documentades també fins a dues fases d’ocupació d’època ibèrica assentades directament
pàgina 17
sobre la roca del cingle, amb la qual cosa s’ha pogut obtenir una completa seqüència estratigràfica.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
27. Un possible monument funerari romà com a base del campanari de l'esglessia
Ntra Sra de la Asumpció (Onda, Castelló).
Joaquín Alfonso Llorens. joaquin@arqueologiaipatrimoni.es
Ana Miguélez González. amiguelez@arqueologiaipatrimoni.es
Amb el seguiment arqueològic de les Obres de la Casa Abadia d'Onda (Castelló), hem documentat
amb el repicat de dues de les parets en la base del campanar, un parament construït amb carreus de bona
factura i gran tamany. Amb la retirada d'un balcó, s'ha pogut llegir gran part d'una làpida funerària (C.I.L.
II2/14, 745), desplaçada i boca avall, coneguda ja des del segle XVIII i que ara podem comprovar que
correspon a un monument funerari amb valor de 20.000 sestercis.
Este parament pareix reaprofitat com a base de l'alminar de la Mesquita Major de l'antiga madinatUnda, ja que hem documentat també un accés al mateix amb arc de ferradura picat als carreus preexistents,
si be es trobe encara tapiat a l'espera que poder documentar el seu interior.
Totes estes dades en duen a la hipòtesi de treball que la base del campanar pot respondre
originalment a les restes d'un monument funerari romà, potser de tipus turriforme.
28. El paisaje funerario en el yacimiento romano de Santa (l’Alcora, Castellón).
Lectura de un probable monumento funerario.
Josep Benedito Nuez. Josep.Benedito@uv.es
José Manuel Melchor Monserrat. melchor@uji.es
En l’Alcora, en la partida de Santa, junto al camí dels Bandejats se excavó el año 2005 un pequeño
edificio de planta rectangular, cuyo interior sólo preservaba la impronta de una fosa con cenizas, carbones y
excepcionalmente un fragmento de hueso, que debido a su pequeño tamaño no se pudo clasificar.
El yacimiento de Santa es conocido desde el siglo XIX, Valcárcel, Hübner y Ceán Bermúdez
describieron un conjunto de lápidas funerarias, en base a cuya onomástica Corell atribuye este
asentamiento al territorium de Saguntum. Sabemos que una de ellas hace referencia a un cargo municipal:
aedilis, por lo que se supone que Santa no sería una simple villa agraria, probablemente era un pequeño
núcleo con funciones administrativas.
Localizado en un cruce de caminos, el yacimiento ocuparía una gran extensión. Además de las
lápidas se sabe de la existencia de un campo de silos excavados en la roca. También se localizó hace
décadas una inhumación completa. El hallazgo más reciente de los baños y de un fragmento de mosaico
pàgina 18
policromo en una de sus dependencias, viene a confirmar la importancia de este asentamiento.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
29. Estudios arqueológicos murales en el monasterio de Sant Vicent de la Roqueta,
Valencia. Primeros resultados.
Miquel Rosselló Mesquida. miquelrome@gmail.com
María Luisa Serrano Marcos. marisa@semararqueologia.es
Se presentan los principales resultados obtenidos del estudio arqueológico mural realizado dentro
de los estudios previos a las obras de restauración del monasterio de San Vicent de la Roqueta de Valencia,
llevados a cabo por la empresa municipal AUMSA. Éste supuso el análisis de paramentos orientado a
comprender la historia del edificio, su cronología y fases, la sincronía o diacronía de los distintos volúmenes,
con especial atención en la configuración, ritmo y evolución de los huecos. Se realizaron 51 catas murales
que, por problemas de seguridad y falta de acceso, únicamente afectaron, básicamente, a la zona del
claustro y a las pandas N y W. Puntualmente se actuó en la panda E para localizar la escalera del siglo XVII
y en alguno de los accesos de la fachada principal.
A pesar de los condicionantes se pudo documentar una interesante secuencia evolutiva con nueve
fases que abarcan de época medieval (s. XIII) a época contemporánea.
30. La necrópolis tardorromana de Orriols. Aproximación al estudio de un
cementerio extramuros de la ciudad de Valentia.
María Asunción Martínez Pérez. perez6@alumni.uv.es
Presentamos aquí una aproximación al estudio de lo que a día de hoy conocemos como necrópolis
de Orriols, cuya cronología abarca desde el siglo II d. C. hasta el IV d. C. Para extraer unas conclusiones
iniciales hemos prestado atención a los ajuares, tumbas y rituales, a la vez que hemos intentando
relacionarlos con el propio individuo.
En esta necrópolis se practican tanto la inhumación como la cremación, y se han documentado
distintos tipos de tumbas y rituales también probados en el resto del área de Valentia. Destacamos algunos
ejemplos que hemos considerado relevantes desde el punto de vista cronológico, social y ritual; como un
bustum que contenía los restos de un adolescente, un ejemplo de ritual postdeposicional o el ya conocido
pàgina 19
monumento del Camí del Molí dels Frares.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
31. Senda de l´Horteta. Nuevas aportaciones al estudio de un asentamiento
visigodo.
Rafael Martínez-Porral.arcoiberica@yahoo.es
Manuel Molina Garel. molinaviver@hotmail.com
Miquel Roselló Mesquida. miquelrome@gmail.com
Elisa García-Prosper. grupopaleolab@gmail.com
Isabel García Villanueva. isabelgv4@gmail.com
Manuel Polo Cerdá. grupopaleolab@gmail.com
La construcción de nuevos viales en el entorno del yacimiento visigodo de la Senda de l´Horteta de
Alcàsser (Valencia), denominadas Unidades de actuación R-9 y R-10, han permitido documentar un
importante conjunto de estructuras en negativo, excavadas sobre la roca, formadas principalmente por silos,
hornos y estructuras de combustión, amortizadas en los siglos VI-VII d.C.
Las excavaciones realizadas, permitieron recuperar un destacado conjunto cerámico, así como la
documentación del único enterramiento excavado con metodología arqueológica del yacimiento hasta la
fecha, y del cual aportamos el estudio bioantropológico del esqueleto.
29. Nuevas excavaciones y descubrimientos en la necrópolis de Porta Nola en
Pompeya.
Llorenç Alapont Martín. llor.alapont@gmail.com
Rosa Albiach Descals. rosa.albiach@dival.es
Steve Kay. s.kay@bsrome.it
La tumba del edil y dunvir Obellio Firmo, en la que su inscripción recuerda el suntuoso funeral
ofrecido por un pagus en época neroniana, fue descubierta y excavada parcialmente en los años 70. Las
nuevas excavaciones de 2015 en el interior de la tumba han permitido hallar una segunda urna con los
restos óseos de un individuo adulto de edad avanzada y considerable tamaño y peso corporal. La urna
cineraria de cerámica estaba acompañada por una moneda de Nerón, datada entre el año 66 y 69. Además,
se recuperaron más de 200 fragmentos de hueso esculpido pertinentes al lecho funerario, algunos cubiertos
con pan de oro. Las excavaciones también han sacado a la luz un monumento funerario de época augustea
definida como tumba a schola.
La tercera área de excavación se ha centrado en la cinta muraria en la que se encuentran gravadas
diversas inscripciones funerarias. Las excavaciones del 2015 han sacado a la luz dos urnas cinerarias y la
sepultura con cobertura de ánfora de un niño de seis meses.
Parte integrante del proyecto es también el estudio de los calcos hallados en los años 70 próximos a
la Tumba de Obellio Firmo; el estudio analítico de los calcos ha permitido determinar edad, sexo, patologías
y actividad de los individuos.
Para este estudio se han utilizado también técnicas de fotogrametria,
reconstrucción facial y corporal de algunos de los sujetos. Dentro del proyecto resulta muy importante la
divulgación y exposición de los resultados, tanto en publicaciones, como a través de exposiciones
temporales.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 20
radiología y escáner 3D que permitirán reconstruir las posiciones originales en el momento de la muerte y
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
33. Les rajoles pintades del Castell - Palau de Benissanó (València).
Francisco de Manuel Rioja. info@arqueoico.com
El Castell - Palau de Benissanó, construït principalment al s. XV a partir d'una torre islàmica, és una
de les estructures arquitectòniques més representatives i millor conservades del gòtic civil valencià. Al llarg
dels segles de la seua existència han anat succeint-se nombroses reformes amb la conseqüent substitució
d'alguns paviments. Els que han perdurat es poden contemplar actualment a les seues estàncies mentre
que alguns dels rebutjats han anat recuperant-se a les excavacions arqueològiques realitzades.
Aquestos taulells han estat catalogats recentment per l'arqueòleg Francisco De Manuel Rioja
gràcies a una contractació per part de l'Ajuntament de Benissanó mitjançant fons del programa EMCORP.
Entre la col·lecció de rajoles pintades es troben models com els de la ¨rosa gòtica¨, ¨de mitadat¨,
diverses series ¨de quart¨ i de arista o altres produccions com els de ¨la pometa¨ i mosaics de Nolla.
34. L'entorn del Palau-Castell de Betxí: noves dades arqueològiques a partir de les
obres de remodelació de la plaça Major.
Gustau Aguilella Arzo. gustauaguilella@dipcas.es
Xavier Mesado i Gimeno. xavimesado@gmail.com
Lourdes Boix Macías. lboix@betxi.es
Carles Grau Gimenez. arqcarles@hotmail.com
Es presenten els principals resultats de les intervencions arqueològiques efectuades arran de les
obres de remodelació de la Plaça Major i l'entorn del Palau-Castell de Betxí entre finals de 2013 i 2014.
Principalment, es presenta la troballa de les restes dels baluards nord-oest i sud-oest, les diferents dades i
vestigis del fossat identificats, i finalment la documentació arqueològica de la fabriqueta de ceràmica de
Betxí del segle XIX, localitzada al solar situat al sud del Palau, de la qual es tenia constància documental.
Finalment, es plantegen hipòtesis sobre l'evolució exterior de l'edifici i els diferents elements al llarg del
pàgina 21
temps i dins de l'evolució històrica de Betxí.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
35. Reescrivint la historia del Palau-Castell de Betxí. Troballes arqueològiques
encontrades durant la Fase I d´intervenció.
Amparo Sebastia, A. oficina@elfabricantedeespheras.com
Eduardo Solaz Fuster.
Pasqual Herrero Vicent.
Fernando Navarro Carmona.
Víctor Muñoz Macián.
Federico Iborra Bernad.
Gustau Aguilella Arzo. gustauaguilella@dipcas.es
El Palau-Castell de Betxí és Bé d‘Interés Cultural amb la categoria de monument des de 1996 i
representa una peça clau de l’herència patrimonial del Renaixement Valencià. Les recents troballes
arqueològiques dutes a terme durant les obres de la Fase I de Recuperació del claustre renaixentista (2014)
porten a revisar la història de l‘edifici. L‘aparició de l‘inici d‘una escala gòtica, l’antic pou i finestres gòtiques
ocultes darrere del revestiment dels murs perimetrals del pati renaixentista serveixen per a contextualitzar i
comprendre l’estat anterior de l’edifici. L’estudi d’aquestos elements es vorà completat amb una hipòtesi
sobre l’organització a 1490 a partir de l‘ajuda d‘un inventari d’època i l’observació dels murs actuals, amb la
idea d‘intentar entendre l’àmbit de la reforma duta a terme a mitjans del segle XVI.
36. Testares de la Real Fábrica del Conde de Aranda en la Ciudad Deportiva de
l’Alcora.
Ana Oller Jimenez. ana.ollerji@gmail.com
Con motivo de la construcción de la Ciudad Deportiva de l’Alcora, desde el año 2004 se vienen
realizando diversas intervenciones arqueológicas de urgencia por la presencia en el recinto del yacimiento
ibero romano El Saltador. Además de restos asociados al enclave arqueológico, estas actuaciones han
proporcionado el hallazgo de ocho testares con desechos cerámicos de la Real Fábrica del Conde de
Aranda en Alcora.
Se presenta aquí un estudio preliminar de estas bolsadas cuyos materiales pueden ayudarnos a
pàgina 22
profundizar en algunos aspectos del proceso productivo de la factoría.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
37. Testars de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda (l'Alcora): conservació i estudi
dels materials.
Teresa Artero Gonell. tpartero@alcora.org
Eladi grangel Nebot. egrangel@alcora.org
José Artero Gonell. artegonell@hotmail.com
Materials procedents de 21 testars, romanen als magatzems del Museu de Ceràmica de l’Alcora,
L’estudi d’aquests fons s’ha vingut realitzant a través de diversos treballs d’institucions i d’investigadors
particulars.
La singularitat de les mostres, ha permès iniciar treballs de caracterització físico -química dels
materials, identificació de nous estils decoratius i reinterpretació de les fonts escrites, entre d’altres.
En aquesta comunicació, presentarem alguns d’aquests resultats.
38. La Recuperació del Patrimoni industrial ceràmic d´Onda. La Fàbrica La
Campaneta o Fàbrica de Peris 1827-2015.
Pascual Herrero Vicent. oficina@elfabricantedeespheras.com
Mª Amparo Sebastiá Esteve.
Eduardo J. Solaz Fuster.
Fernando Navarro Carmona.
Víctor Muñoz Macián.
Francisco Leiva Iborra.
Marta García Chico.
Juan Miguel Gil García.
Joaquín Alfonso Llorens. joaquin@arqueologiaipatrimoni.es
Vicent Joan Estall i Poles. vestall@museoazulejo.org
El recent procés de recuperació de la fàbrica la Campaneta de 1827, la més antiga en peu del
patrimoni ceràmic d’Onda, es desenvolupa a partir de la redacció del Pla Especial del Centre Històric. El
conjunt industrial, catalogat com a BRL amb protecció integral des de el 1989, és singular perquè compta
amb tots els espais de la producció ceràmica des de principis del segle XIX, com forns moruns, pintadors,
cosis d’esmalt, i altres elements d'interès arqueològic com paviments originals, testars… Durant la redacció
del Pla Director de recuperació del conjunt, s’han portat a terme estudis històrics i tècnics, constructius,
alçaments gràfics o un inventari d’elements de valor. Per fomentar la seua divulgació i participació
memòria dels treballadors en un audiovisual, fent rutes per la fàbrica, tallers amb xiquets o taules per debatir
els futurs usos.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 23
ciutadana, s’inicià paral·lelament un procés de socialització obrint els espais a veïns i experts, recollint la
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
39. El setge i bombardeig de les tropes franceses al castell d’Orpesa (1811) a partir
de les dades arqueològiques.
Sergi Selma Castell. ofitesc@ono.com
Luis Lozano Pérez. luis@sarq.es
Francesc-Xavier Duarte Martínez. xesco@sarq.es
Dos recents actuacions arqueològiques desenvolupades al castell d’Orpesa (2013 i 2014) han
aportat interessant informació directa sobre el bombardeig realitzat per l’Exèrcit Napoleònic durant el setge
de l’any 1811. A partir de l’anàlisi de les restes arqueològiques recuperades (que inclou una àmplia gama de
material d’artilleria), l’estudi dels paraments arquitectònics danyats i la seua reparació posterior, i de la
relectura de la documentació de l’època sobre aquesta operació militar, s’ha pogut reflexionar sobre el
desenvolupament de la mateixa, des de la seua preparació inicial fins a l’obligada reconstrucció ulterior dels
desperfectes produïts sobre el castell, tant bon punt es produí la rendició dels seus defensors davant el
mariscal Suchet. Les restes arqueològiques acompanyen i revisen ara el relat escrit dels fets.
40. Arqueología y Antropología Forense en la Sierra de El Toro (Castellón). Frente
de Levante.
Miguel Mezquida Fernández. mmezquidaf19@hotmail.com
María Benito Sánchez. m.benito.sanchez@gmail.com
Alejandro Calpe Vicente. acalpe1988@gmail.com
María Fortuna Murillo. fortunamurillo@gmail.com
Javier Iglesias Bexiga. javieriglesias81@yahoo.es
Azahara Martínez Vallejo. amarwall@gmail.com
Desde 2012 el equipo multidisciplinar del GRMHV1 y de la Asociación Científica ArqueoAntro2 viene
estudiando e interviniendo en diferentes puntos de la Sierra de El Toro, uno de los enclaves principales del
Frente de Levante. Un extenso e importante frente, aunque quizás uno de los más desconocidos, de la
pasada Guerra Civil española (1936-1939).
Las excavaciones realizadas hasta el momento se han situado dentro de las provincias de Castellón
(Bejís y El Toro), y Teruel (Abejuela), localizándose un total de nueve enterramientos y exhumándose los
restos óseos de más de once soldados a lo largo de tres campañas (2013, 2014 y 2015). Estos
combatientes, probablemente republicanos, participaron en diversas batallas libradas entre julio y
septiembre de 1938, como la Batalla por Valencia o la Batalla del Rincón de Arnau. El objetivo principal de
1
GRMHV (Grupo para la Recuperación de la Memoria Histórica de Valencia, Fundació Societat i Progrés), C/
Blanqueries nº4, 46003, Valencia (grmhvalencia@gmail.com).
2
Asociación Científica ArqueoAntro, Av/ Pérez Galdós nº 107, pª 7, 46018, Valencia (arqueoantro@gmail.com).
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 24
este proyecto es dignificar, identificar y devolver estos restos óseos humanos a sus familias.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
P01. La problemàtica de l’aparició de Mauremys leprosa a jaciments arqueològics
valencians de la Prehistòria Recent i les seues possibles implicacions de consum
humà.
Josep Francesc Bisbal i Chinesta. josep.francesc.bisbal.chinesta@gmail.com
El consum de quelonis per part d'homínids està testimoniat des de fases molt antigues, però és
especialment al llarg del Paleolític Mitjà i lligat a contextos neandertals quan les evidències es multipliquen,
sobre testudínids terrestres a la conca mediterrània. No obstant, Mauremys leprosa és una tortuga d’aigües
continentals de distribució iberomagrebina, de caràcter termòfil, que actualment encara es consumeix per
l’ésser humà a determinades comarques andaluses i extremenyes. Al registre zooarqueològic valencià
apareix a partir de l’Holocè postglacial, als jaciments de l’Ereta del Pedregal, Cova de l’Or, Lloma de Betxí i
Pic dels Corbs, en ambients que, exceptuant el primer jaciment (a una antiga zona lacustre), es troben fora
dels hàbitats naturals d’aquesta tortuga (cova i poblats elevats). En aquest treball analitzem les restes
assignades a Mauremys leprosa recuperades en aquests llocs i vinculem la seua aparició amb un possible
consum humà, entre el Neolític i l’Edat del Bronze.
P02. Vasos ceràmics amb decoració impresa i incisa de Vilafamés.
Gustau Aguilella Arzo. gustauaguilella@dipcas.es
Dins de la bibliografia arqueològica castellonenca tradicionalment són coneguts tres vasos o
escudelles de ceràmica a mà, amb decoració impresa i incisa disposada tant a l'exterior com a l'interior de
les peces. Aquests exemplars procedeixen d'una troballa casual al Barranc d'en Gil de Vilafamés en 1952,
però no serà fins 20 anys després quan seran publicats en sengles articles (Gusi, 1972; Mesado, 1973).
Entre els mesos d'abril a setembre de 2015 aquestes peces van estar exposades per primera vegada
fora de Vilafamés al Museu de Castelló, com a peces convidades. Ha estat ocasió de poder gaudir
d'aquests exemplars i de la seua rica i complexa composició decorativa.
Al temps, la seua estada al museu de Castelló ha servit per a efectuar un re-estudi de les tècniques i
composicions decoratives, y una documentació gràfica detallada, aspectes que són presentats en aquest
pàgina 25
pòster digital.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
P03. Novedades y nuevos horizontes en la investigación de la Pobla medieval de
Ifach (Calp, Alicante).
Jose Luis Menendez Fueyo. jmenende@diputacionalicante.es
Joaquín Pina Mira. ascanio78@hotmail.com
En estas jornadas, presentaremos los resultados obtenidos en la XI Campaña de excavaciones en
la Pobla medieval de Ifach que permiten plantear nuevas perspectivas de investigación y añadir más datos
al debate sobre la fundación y desarrollo de las novas poblas en el Reino de Valencia. En esta campaña
hemos finalizado la excavación del gran edificio exhumado la pasada campaña, considerándolo una
construcción de tipo no sólo militar sino también civil, vinculado al lugar de residencia de los señores o sus
representantes, como así lo sugiere el material edilicio hallado en su interior, siendo este tipo de
edificaciones frecuentes en otros asentamientos de estas cronologías. Además, se ha seguido trabajando
en el área de la necrópolis, delante de la fachada de acceso a la Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles,
donde han aparecido más tumbas que parecen marcar el final del área funeraria. Junto con ello, se ha
continuado con el estudio antropológico y los fantásticos resultados obtenidos en el estudio de los
enterramientos realizados en la campaña anterior, están permitiendo cambiar la visión que actualmente
tenemos del área funeraria de la pobla medieval.
P04. Ensenyar història a través de la ceràmica.
Teresa Artero Gonell. tpartero@alcora.org
Eladi Grangel Nebot. egrangel@alcora.org
El Museu de Ceràmica El Museu de Ceràmica de l’Alcora és dipositari dels materials recuperats a les
excavacions arqueològiques dels termes de l’Alcora i municipis dels voltants. Fruit d’aquesta circumstància,
s’ha anat reunint un conjunt de materials diversos (ceràmica, metall, os...) datats entre els segles VII aC. i
XIII dC.
La posada en valor i divulgació d’aquests fons, es realitza a través de diferents activitats
didàctiques, ja que pel moment no formen part d’una exposició permanent.
Les claus són les visites als propis jaciments i els tallers de reproducció de peces ceràmiques al
pàgina 26
Museu.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
PROGRAMA
IV JORNADES ARQUEOLOGIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.
P05. Patrimonio arquitectónico en Sant Joan d’Alacant: preservación de las
viviendas residenciales decimonónicas.
María Teresa Riquelme Quiñonero. maritere_1979@hotmail.com
En los últimos años, observamos un cambio de uso en la arquitectura residencial decimonónica de
Sant Joan d’Alacant. En este sentido, encontramos diversas viviendas rehabilitadas para albergar
dependencias destinadas a un fin público mientras que otras se han convertido en hoteles, restaurantes o
salas de fiestas. A pesar del esfuerzo colectivo en preservar esta arquitectura que constituye una señal de
identidad de esta localidad, es necesaria su puesta en valor para convertir algunas de estas residencias en
recursos turísticos culturales que promuevan por un lado su conservación, restauración y rehabilitación; y,
por otro, en fuente de ingresos para esta población.
La importancia de estas viviendas para su preservación reside en que es el reflejo y la consecuencia de una
nueva clase social que se consolidad durante el siglo XIX, sin olvidar el cambio que se produce en la
distribución de sus espacios interiores y su relación con el entorno.
P06.
Conservació
i
difusió
del
patrimoni
industrial:
L’antiga
Fàbrica
“ACEITES ANDRÉS” de Quart de Poblet (València).
José María Méndez Pérez. joma300@hotmail.com
Andrea Moreno Martín. andrea.moreno@uv.es
Lorena Núñez. lonesan@bbaa.upv.es
El present pòster pretén sintetitzar la recent intervenció que un equip interdisciplinari ha realitzat en
l'antiga fàbrica “Aceites Andrés” de Quart de Poblet. L'immoble, ja centenari, és un dels béns patrimonials
industrials del municipi, i compta amb un gran valor etnològic i patrimonial.
El nostre objectiu és salvaguardar i posar en valor l'immoble a partir d'una exhaustiva anàlisi de
l'estat actual de l'edifici. Les seues instal·lacions estan compostes per dos edificis de planta baixa i una
altura, que ocupen una superfície construïda de 936 metres quadrats, que responen a les característiques
pròpies d'edificació de l'arquitectura popular valenciana.
Aquest estudi del patrimoni arquitectònic industrial es proposa com a exemple metodològic per a
abordar aquest tipus d'anàlisi; raó per la qual presentem els mètodes i tècniques empleades: aixecament
de restauración, orientada a la recuperación i consrevació de l'espai per a usos dotacionals contemporanis.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.
pàgina 27
planimètric i estudi fotogramèric; estudi de l’estratigrafia murària i análisis patològic. Així com una proposta
PROGRAMA
SALÓ D'ACTES MUSEU DE BELLES ARTS. CASTELLÓ, 11-13 DESEMBRE 2015
P07. Territorio y arqueología: los caminos ganaderos de Castelló de la Plana.
Manuel Burdeus Rupert. fertareio@gmail.com
Rosa Bautista Betoret. rosabaube@yahoo.es
Neus Arquer Gasch. neusarquer@gmail.com
Las vías pecuarias son un bien de dominio público con la utilidad tradicional de circulación de
ganado. Pero además conjugan una parte importante de nuestra herencia histórica y de nuestro capital
natural, vertebrando, organizando y dando sentido al espacio geográfico a través del tiempo. Todo ello las
convierte en un bien patrimonial de gran valor. A partir de esta premisa hemos desarrollado un análisis del
territorio que se ha centrado en la evolución de estos caminos a lo largo de la historia, investigando el
espació de La Plana desde una perspectiva etno-arqueológica por medio de los Sistemas de Información
Geográfica. Aquí mostramos algunos de
los resultados obtenidos, relacionando estas arterias con los
pàgina 28
yacimientos arqueológicos e infiriendo de ello el desarrollo de la red de comunicaciones castellonense.
CDL VALENCIA I CASTELLÓ - CDL ALACANT - AJUNTAMENT DE CASTELLÓ - DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ - GENERALITAT VALENCIANA.