B IODIVERS IDAD. B IODIVERS ITAT. LA D ISPERSIÓN DE LA D ISPERSIÓ DELS LOS FRUT OS FR UITS Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic Gabine t de Didàct ica Jar dí Bot ànic 1 BIODIVERSIDAD; BIODIVERSIDAD; BIODIVERSITAT; BIODIVERSITAT; LA DISPERSIÓN DISPERSIÓN DE LOS FRUTO FRUTOS LA DISPERSIÓ DELS FRUITS 1. LAS SEMILLAS LISTAS PARA VIAJAR 1. LES LLAVORS LLESTES PER A VIATJAR Las plantas, igual que el resto de los seres vivos, dependen de la producción de otros individuos para la supervivencia de la especie y para ello tienen que viajar en alguna fase de su vida. Les plantes, igual que la resta dels éssers vius, depenen de la producció d'altres individus per a la supervivència de l'espècie i per això han de viatjar en alguna fase de la seua vida. Las plantas aunque parezcan inmóviles también tienen movimiento: - Tallos explorativos o viajeros. Su movimiento no suele ser perceptible a simple vista aunque puede ser extremadamente rápido. - Largas raíces en busca de agua. - Jaula de pájaro. Entramado de ramas y raíces secas que alberga en su interior las semillas de modo que es arrastrado por el viento durante días hasta alcanzar un lugar apropiado donde tengan las condiciones adecuadas para crecer. - Semillas. La forma más común. Las semillas llevan toda la información genética necesaria para reproducir las plantas progenitoras. Además, la mayoría están provistas de una carga de nutrientes que alimentarán a la planta durante los primeros estadios de su crecimiento. Todo esto en un reducido espacio, lo cual les permite viajar. Les plantes encara que pareguen immòbils també tenen moviment: - Tiges exploratives o viatgeres. El seu moviment no sol ser perceptible a simple vista encara que pot ser extremadament ràpid. - Llargues arrels a la recerca d'aigua. - Gàbia de pardal. Entramat de branques i arrels seques que alberga en el seu interior les llavors de manera que és arrossegat pel vent durant dies fins a aconseguir un lloc apropiat on tinguen les condicions adequades per a créixer. - Llavors. La forma més comuna. Les llavors porten tota la informació genètica necessària per a reproduir les plantes progenitores. A més, la majoria estan proveïdes d'una càrrega de nutrients que alimentaran a la planta durant els primers estadis del seu creixement. Tot açò en un reduït espai, la qual cosa els permet viatjar. 2 2. REPRODUCCIÓN VEGETAL. Las plantas se pueden reproducir de dos formas: 2. REPRODUCCIÓ VEGETAL. Les plantes es poden reproduir de dos formes: a) Reproducción sexual. Mediante semillas. Las semillas se forman a partir de la fecundación del óvulo. A tra vés de esta reproducción se obtiene variabilidad genética, es decir, se obtienen individuos de la misma especie pero que contienen diferente información genética, lo cual les interesa a todos los organismos vivos para aumentar así la supervivencia de la especie pues les ofrece ventajas para poder sobrevivir en condiciones adversas del entorno. a) Reproducció sexual. b ) Reproducción asexual. Por trozos de planta o esquejes. La mayoría de las células vegetales son totipotentes, es decir, son capaces de formar una planta entera a partir de una célula de cualquier parte de la planta. Esto les permite reproducirse rápidamente, pero en este caso no hay variabilidad genética ya que se obtienen individuos con la misma información genética que los progenitores (clones). b ) Reproducció asexual. Per mitjà de llavors. Les llavors es formen a partir de la fecundació de l'òvul. A tra vés d'esta reproducció s'obté variabilitat genètica, és a dir, s'obtenen individus de la mateixa espècie però que contenen diferent informació genètica, la qual cosa els interessa a tots els organismes vius per a augmentar així la supervivència de l'espècie ja que els ofereix avantatges per a poder sobreviure en condicions adverses de l'entorn. Per trossos de planta o esqueixos. La majoria de les cèl·lules vegetals són totipotents, és a dir, són capaces de formar una planta sencera a partir d'una cèl·lula de qualsevol part de la planta. Açò els permet reproduir-se ràpidament, però en aquest cas no hi ha variabilitat genètica ja que s'obtenen individus amb la mateixa informació genètica que els progenitors (clons). 3 3. ¿CÓMO VIAJAN LAS SEMILLAS? Las plantas jóvenes crecen mejor si cuentan con un espacio libre para hacerlo, alejadas de la planta de la que proceden para colonizar nuevos territorios y para evitar la competencia por los nutrientes, conseguir más luz del sol, más espacio para las raíces… Por este motivo a las plantas les interesa dispersarse. 3. COM VIATGEN LES LLAVORS? Les plantes joves creixen millor si compten amb un espai lliure per a fer-ho, allunyades de la planta de la què procedeixen per a colonitzar nous territoris i per a evitar la competència pels nutrients, aconseguir més llum del sol, més espai per a les arrels… Per aquest motiu a les plantes els interessa dispersar-se. MECANISMOS DE DISPERSIÓN DE SEMILLAS A) POR EL VIENTO (ANEMOCORIA). - - Semillas equipadas de un mechón de hilos. La semilla puede ser transportada a lo largo de varios kilómetros. Ej. Diente de león (semillas equipadas con un disco continuo de hilos radiales que forman un verdadero paracaídas). Este mecanismo no es efectivo en el interior de un bosque puesto que no circula el viento. Semillas dispuestas de alas (sámaras) que gracias a su altura viajarán mucho más lejos. Ej. Arce europeo, sicomoro. B) POR EL AGUA (HIDROCORIA) - - Coco: en su interior hay un suministro abundante de alimento suculento, la pulpa del coco y unos 30 cl de agua. La parte externa está equipada con un flotador de fibra que lo mantiene en la superficie del agua. Hab a de mar: son semillas gigantes, las cuales pueden ser viables incluso tras haber pasado un año en el mar. MECANISMES DE DISPERSIÓ DE LLAVORS A) PEL VENT (ANEMOCÒRIA). − Llavors equipades d'un floc de fils. La llavor pot ser transportada al llarg de diversos quilòmetres. Ex. Dent de lleó (llavors equipades amb un disc continu de fils radials que formen un veritable paracaigudes). Aquest mecanisme no és efectiu en l'interior d'un bosc ja que no circula el vent. - Llavors disposades d'ales (sàmares) que gràcies a la seua estructura viatjaran molt més lluny. Ex. Fals plàtan (Acer pseudoplatanus), sicòmor. B) PER L'AIGUA (HIDROCÒRIA) − Coco: en el seu interior hi ha un subministrament abundant d'aliment suculent, la polpa del coco i uns 30 cl d'aigua. La part externa està equipada amb un flotador de fibra que ho manté en la superfície de l'aigua. − Fava de mar: són llavors gegants, les quals poden ser viables inclús després d'haver passat un any en el mar. 4 C) POR LOS ANIMALES (ZOOCORIA). Las plantas contratan los servicios de transporte de los animales de varias maneras: soborno, fraude, autosacrificio y coacción. - - Ganchos afilados y fuertes que apuntan hacia todas direcciones (Ectozoocoria). Ej. Ricino. Semillas que están recubiertas de sustancias atractivas para los animales (Endozoocoria). Ej. Frutos carnosos. Para asegurarse que las semillas están totalmente desarrolladas, los frutos tienen un color y sabor desagradable durante su maduración. Algunas semillas necesitan pasar por el tubo digestivo de un animal para poder germinar. Los jugos digestivos debilitan la envoltura de la semilla favoreciendo la salida de la planta. Ej. Acacia. D) POR MECANISMOS ACTIVOS. C) PELS ANIMALS (ZOOCÒRIA). Les plantes contracten els servicis de transport dels animals de diverses maneres: suborn, frau, autosacrifici i coacció. − Ganxos esmolats i forts que apunten cap a totes direccions (Ectozoocòria). Ex. Ricí. − Llavors que estan recobertes de substàncies atractives per als animals (Endozoocòria). Ex. Fruits carnosos. Per a assegurar-se que les llavors estan totalment desenvolupades, els fruits tenen un color i sabor desagradable durant la seua maduració. − Algunes llavors necessiten passar pel sistema d'un animal per a poder germinar. Els sucs digestius debiliten l'embolcall de la llavor afavorint l'eixida de la planta. Ex. Acàcia. D) PER MECANISMES ACTIUS. No depende de la ayuda de ningún agente externo. No depèn de l'ajuda de cap agent extern. a) Explosión por hidratación. Conforme va madurando, se va llenando de un jugo viscoso. La presión en su interior alcanza tal magnitud que explota y las semillas salen disparadas hasta unos 6 m. Ej. Pepinillo del diab lo. a) Explosió per hidratació. b) Explosión por deshidratación. b) Explosió per deshidratació. Conforme va madurant, es va omplint d'un suc viscós. La pressió en el seu interior aconsegueix tal magnitud que explota i les llavors ixen disparades fins a uns 6 m. Ex. Cogombret del diable. 5 Cuando una vaina se calienta durante un día de verano, el lado que está hacia el sol se seca más rápidamente por evaporación que el lado que está en la sombra, de esta forma, se establece una presión que hace que se abra en dos mitades, disparando sus semillas en todas direcciones. Ej. Leguminosas. 4. PRÁCTICA Quan una baina es calfa durant un dia d'estiu, el costat que està cap al sol se seca més ràpidament per evaporació que el costat que està en l'ombra, d'esta manera, s'estableix una pressió que fa que s'obriga en dos meitats, disparant les seues llavors en totes direccions. Ex. Lleguminoses. 4. PRÀCTICA De igual manera que utilizamos vehículos para desplazarnos, las plantas construyen sus propios vehículos ecológicos. Para comprender mejor las estrategias de los seres vi vos planteamos dos actividades: De la mateixa manera que utilitzem vehicles per a desplaçar-nos, les plantes construeixen els seus propis vehicles ecològics. Per a comprendre millor les estratègies dels éssers vius plantegem dues activitats: 1. Se les proporcionarán muestras de diferentes semillas de las cuales tendrán que descubrir el mecanismo de dispersión en cada tipo de semilla. 1. Proporcionar mostres de diferents llavors de les quals hauran de descobrir el mecanisme de dispersió en cada tipus de llavor. 2. Desarrollar modelos con mecanismos físico-químicos. Después de construir sus modelos, los alumnos podrán preparar una competición donde verán lo efectivos que son, viendo que semillas alcanzan la distancia más larga, flotando, nadando o llevadas por el viento. 2. Desenvolupar models amb mecanismes fisicoquímics. Després de construir els seus models, els alumnes podran preparar una competició on veuran l'efectivitat del model, veient quines llavors aconsegueixen la distància més llarga, surant, nedant o portades pel vent. En la visita al Jardí exterior se les enseñará, a parte de los árboles más emblemáticos del Jardí y los invernaderos, diferentes frutos, para que observen cómo se dispersan. Además podrán recoger diferentes frutos y semillas para realizar un pequeño muestrario que se llevarán al centro escolar. En la visita al Jardí exterior se'ls ensenyarà, a part dels arbres més emblemàtics del Jardí i els hivernacles, diferents fruits, perquè observen com es dispersen. A més podran arreplegar diferents fruits i llavors per a realitzar un xicotet mostrari que es portaran al centre escolar. 6