Extra. Número 2 Història de la pilota valenciana (II) Del segle XVIII als anys seixanta REDACCIÓ En l’anterior entrega hem vist que la pilota va ser el joc més practicat a Europa fins al segle XVIII (podem veure la influència del trinquet fins i tot en la Revolució Francesa). Cal dir, però, que la popularitat va anar davallant i que va deixar de practicar-se progressivament. Hui en dia queden encara testimonis de la passada puixança del joc en diversos països, com ara Bèlgica, Holanda, el nord d’Itàlia, el nord de França, on es continua jugant a llargues. És a mitjan segle XIX quan els anglesos inventen el tennis a partir del joc de pilota i incorporen la raqueta, un instrument derivat de la pala o la cistella que empraven els francesos per a protegir sumàriament les mans. Del seu origen pràcticament sols ens resta el sistema de puntuació. A mitjan segle XIX els bascos deixen de jugar cara a cara per a fer rebotar la pilota contra un frontó, abandonen els tradicionals i homologables rebote i juego largo per a practicar cesta i pala, amb la qual cosa el País Valencià esdevé l’únic poble de tot el continent on perdura la genuïna tradició de l’esport de la pilota, que passa a ser coneguda com pilota valenciana. És aquest el moment de màxima esplendor del nostre esport, que enorgulleix els practicants i l’afició, que se senten depositaris d’una tradició mil·lenària, les llargues i el raspall. L’orgull dels valencians està fet, però, de matèria molt trencadissa. Els primers a abandonar el vaixell seran els nobles, que ja manifesten arran de la guerra de Successió una forta tendència a castellanitzar-se, que deserten com a jugadors i també com a espectadors. Això ens ofereix un fort contrast amb Euskadi, on practiquen i continuen amb interés les incidències dels frontons. Déiem que el segle XIX és el moment de màxima esplendor de la pilota, amb figures com ara Quadre ‘El joc de pilota’, de José Bru Albiñana. Any 1881. Roquet de Penàguila, Bandera, Melero, Bota, el Nene, el Paler, el Pilotero. Es construeixen nous trinquets a València: Santa Teresa el 1843, el nou del Real el 1853, el de Pelaio el 1868, el de Juan de Mena el 1877. Un testimoni fidel de la transcendència del joc és el reglament elaborat per Salvador Cerdà, trinqueter de l’Encarnació (aquell trinquet que construïren les monges) el 1857). L’eufòria per l’esport s’estenia per tot l’antic Regne, Almela i Vives ressenya una partida celebrada a Benifaió en desembre del 1849 que enfrontà una vora del Xúquer amb l’altra. Els meridionals estaven representats per Roquet, de Penàguila, Cremades, de Bellreguard, i Sagal, de Petrer, contra Miquelet, de Riba-roja, el Paler, de Torrent, i el Caragol, de Benimàmet. Benifaió tenia uns mil habitants i les cròniques parlen de quatre mil espectadors. Una altra partida memorable fou jugada a Ondara el 26 de novembre del 1880 entre jugadors de la Marina i de la Safor, en la qual es travessaren (apostaren) seixanta mil rals. A més a més, tenim tot el segle ple de partides als carrers i als trinquets, pel pur plaer de jugar, de fer esport, fins i tot als Serrans i a la Foia de Bunyol. Els inicis del segle XX continuen la mateixa tònica, la pràctica del joc a tot arreu. Disposem d’abundants testimonis dels periòdics i fulletons satírics de l’època. Josep Bru pinta El joc de pilota, Ignasi Pinazo esculpeix El saque. La pilota és motiu literari de l’època, tant en poesia com en narració o en teatre. No es estrany en una entrada vore al retor asentat en companyia del metje y altres cárrechs oficials, com per eixemple l’alcalde, el mestre i el escolá, tots esperant la partida que ja tarda a escomençar. Antoni PALANCA HUESO, La partida de pilota, Lo Rat Penat. Sis Florades (1900-1905), València, 1908. La innovació de posar corda al trinquet, atribuïda al mític Nel de Murla, és també fruit de la modernitat del canvi de segle. Aquesta El País Valencià es converteix en l’únic poble de tot Europa on perdura la genuïna tradició de l’esport de la pilota modernitat comporta alguns elements perjudicials per al nostre esport, ja que molts trinquets són enderrocats per a construir vivendes o, més sovint, cinemes. I, a partir d’ací, tindrem ja la davallada al final de la qual ens trobem, de tal manera que l’especulació i el franquisme propicien la progressiva marginació del joc. La deserció de la burgesia, l’expulsió dels carrers per la presència cada vegada major dels automòbils, les construccions de mesures i materials poc adequats (edificis immensos amb finestrals de vidre), fan que en els anys seixanta desapareguen les partides en molts carrers de ciutats o pobles grans i que es refugien als pobles més menuts, on el trànsit i la intolerància no són tan exigents. Fins arribar a l’eclosió del futbol, que eclipsa quasi per complet el joc de NOU DISE 76 18 NOVEMBRE 99 I Puchol i Gregori guanyen al frontó de la Universitat REDACCIÓ Espectacle és el que ens van oferir, el passat dimarts dia 9, Puchol i Gregori, rojos, contra Zacarías i Silvio, blaus, al frontó del Servei d’Educació Física i Esports. La partida va estar molt igualada des del primer punt fins al final. Especialment encertats estigueren Puchol i Zacarías, que oferiren espectacle i tot un catàleg de bones pilotades. Silvio féu un bon paper, creuant pilotes de molt de perill i ferint molt ajustadament, mentre que Gregori no va estar a l’altura a la qual sol jugar. Molt disputada va estar de principi a fi la partida, tendint a dominar-la els blaus, i, quan semblava que anaven a guanyar, es va imposar la veterania de Puchol, que amb tots els mèrits va guanyar finalment per 42 a 38. És emocionant veure com el campió mundial de llargues s’enfronta amb joves d’una qualitat extraordinària i com Zacarías planta cara a un mite com ara Puchol. Gaudírem d’una esplèndida vesprada de pilota a casa, que tornàrem a tindre dilluns passat dia 15 a les 14:00 hores al Campus de Burjassot, on vam poder presenciar una partida de raspall. TROFEU D’ESCALA I CORDA. Dijous, 2 de desembre, a les 17:30 hores. Recull la teua entrada gratuïta a les oficines DISE de cada campus a partir de hui dijous, 18 de novembre. No t’ho perdes, serà un esdeveniment únic en la història d’aquesta Universitat. T’esperem!