Incidència de lesions en els infants de les colles castelleres de

C AS CLÍNI
TREB
ALL OR
C IGI NAL
Incidència de lesions en els infants de les colles
castelleres de Catalunya
Pere Godoy 1, Jaume Rosset-Llobet 2, Rubèn Rossell i Urtxuletegui 3
Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de Lleida. 2 Institut de Fisiologia i Medicina de l’Art, Terrassa. 3 Foment de la Ciència i
la Salut en el Món Casteller
1
RESUM
Fonament. El risc de lesions en els infants durant l’activitat
castellera pot variar segons les circumstàncies o la posició
al pom de dalt. L’estudi dels tipus de lesions i la seva
localització topogràfica pot ajudar a la introducció d’elements de protecció.
Objectiu. Estudiar el risc de lesions associades a l’activitat
castellera en comparació de la resta d’activitats en els infants castellers.
Mètode. Estudi epidemiològic de cohorts de lesions en
infants de 5 a 14 anys. Les variables van ser: edat, sexe,
posició habitual, tipus d’activitat castellera i lesions castelleres i no castelleres.
El risc associat a les activitats no castelleres en comparació de les castelleres es va quantificar amb el risc relatiu
(RR) i amb un interval de confiança (IC) del 95%.
Resultats. El risc de caiguda d’un castell va ser de l’1,4%
(750/53.890). El nombre total de lesions durant l’activitat
castellera va ser de 24 (incidència de 19,2 lesions per 100
infants-any). El 54% (13/24) de les lesions castelleres van
ser contusió al crani. El 54,2% (13/24) d’aquestes lesions
van necessitar visites hospitalàries. Es van registrar 66
lesions associades a activitat no castellera (incidència
de 52,8 lesions per 100 infants-any). El 72,7% (48/66) es
van localitzar a les extremitats. El 21,2% (14/66) van necessitar visites hospitalàries.
Conclusions. Les lesions castelleres podrien ser més greus,
tot i ser menys freqüents, pel fet d’afectar més sovint el
crani. S’haurien d’introduir de manera sistemàtica i permanent sistemes de protecció, per exemple, casc.
Objetivo. Estudiar el riesgo de lesiones asociadas a la actividad
«castellera» en comparación al resto de actividades en los niños
de los castillos humanos.
Método. Estudio epidemiológico de cohortes de lesiones en niños de
5 a 14 años. Las variables fueron: edad, sexo, posición habitual,
tipo de actividad castellera y lesiones castelleras y no castelleras.
El riesgo asociado a las actividades no castelleras en comparación
a las castelleras se cuantificó con el riesgo relativo (RR) y su intervalo de confianza (IC) fue del 95%.
Resultados. El riesgo de caídas de un castillo fue de 1,4%
(750/53.890). El número total de lesiones durante la actividad
«castelleras» fue de 24 (incidencia de 19,2 lesiones por 100
niños-año). El 54% (13/24) de les lesiones «castelleras» fueron
contusión en el cráneo. El 54,2% (13/24) de estas lesiones precisaron visitas hospitalarias. Se registraron 66 lesiones asociadas a
la actividad no «castelleras» (incidencia de 52,8 lesiones per 100
niños-año). El 72,7% (48/66) se localizó en las extremidades. El
21,2% (14/66) precisó visitas hospitalarias.
Conclusiones. Las lesiones «castelleras» podrían ser más graves,
aunque sean menos frecuentes, por afectar más frecuentemente al
cráneo. Se deberían de introducir de forma sistemática y permanente sistemas de protección tipo casco.
Palabras clave: Castillos humanos. Accidentes. Lesiones. Epidemiología. Estudio de cohortes. Riesgo relativo.
INCIDENCE OF INJURIES AMONG CHILDREN MEMBERS OF HUMAN TOWER
ASSOCIATIONS
Background. The risk of injury in children participating in human
tower activities may vary depending on the context and the position of the child in the upper segment of the tower. The study of
the type and location of the lesions may help with the implementation of protective measures.
Paraules clau: Colles castelleres. Accidents. Lesions. Epidemiologia. Estudi de cohorts. Risc relatiu.
Objective. To study the risk of injuries associated to the human tower activities as compared to other activities in children members
of human tower associations.
INCIDENCIA DE LESIONES EN NIÑOS DE LAS ASOCIACIONES «CASTELLERAS»
DE CATALUÑA
Method. Epidemiological study of cohorts of children aged 5 to 14
years. Variables included: age, sex, position in the tower, type of
human tower activity, and human tower and non-human tower
related injuries. The risk associated with the non-human tower activities was compared with the risk associated with the human tower activities using the relative risk (RR), with a 95% confidence
interval.
Fundamento. El riesgo de lesiones en la infancia durante las actividades de castillos humanos puede variar según las circunstancias
o posición en la zona superior. El estudio de los tipos de lesiones y
su localización topográfica puede ayudar a la introducción de elementos de protección.
Pere Godoy és professor titular de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat de Lleida i Jaume Rosset-Llobet és director científic i
mèdic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Correspondència:
Pere Godoy
C/ Vall, 45 - 25199 Lleida
pere.godoy@gencat.cat
Treball rebut:
17.05.2010
Treball acceptat: 09.09.2010
Godoy P, Rosset-Llobet J, Rossell-Urtxuletegui R.
Incidència de lesions en els infants de les colles castelleres de Catalunya.
Pediatr Catalana 2010; 70: 146-150.
146
PEDIATRIA CATALANA Any 2010 Volum 70
Incidència de lesions en els infants de les colles castelleres de Catalunya
Results. The risk of fall of a human tower was estimated as 1.4%
(750/53,890). The total number of injuries during the human
tower activities was 24 (incidence of 19.2 injuries per 100 children-year). Fifty-four percent (13/24) of the human tower-related
injuries were head contusions. Likewise, 54% of the injuries,
required hospital referrals. Sixty-six injuries were related to nonhuman tower activities (incidence of 52.8 injuries per 100 children-year). Of those, 48 (72.7%) were located to the extremities,
and 14 (21.2%) required a hospital referral.
Conclusions. Human tower-related injuries, although infrequent,
are potentially more severe due to the involvement of the head.
Protective actions, such as helmet use, should be implemented.
Key words: Human towers. Accidents. Injuries. Epidemiology. Cohort study. Relative risk.
Introducció
Actualment els accidentes es consideren fenòmens
no aleatoris i, en bona part, prevenibles. Tanmateix,
també s’ha d’acceptar que assolir un nivell de risc zero
en els diferents àmbits de la vida és realment difícil, i
que s’ha d’anar cap a una situació de risc «acceptable» segons el context sociocultural. En aquest sentit,
ja l’any 1961 l’Organització Mundial de la Salut, amb el
lema «Els accidents no són fortuïts», va insistir en la
conveniència d’utilitzar l’epidemiologia com un instrument per reunir coneixements sobre els accidents que
es poguessin utilitzar per prevenir-los i controlar-los 1.
La incidència d’accidents en general en infants i joves
és remarcable. Així, segons l’Enquesta Nacional de Salut a l’Estat espanyol, el 10,1% dels menors de 16 anys
havien presentat un accident en els 12 mesos anteriors
a l’entrevista 2. Els estudis disponibles sobre el risc associat a l’activitat castellera assenyalen que aquest no
seria superior al relacionat amb altres activitats, com ara
la pràctica d’alguns esports. Així, Roset et al. assenyalen una incidència de lesions en activitat castellera del
9,2 per 100 infants-any 3 i consideren aquesta xifra inferior a l’observada en el món de l’esport en general. Tanmateix, aquest estudi és retrospectiu i no permet concretar amb seguretat la perillositat dels castells. A més,
la presentació d’accidents en la pràctica castellera continua generant opinions contradictòries tant en l’àmbit
de la pràctica clínica 4, com als mitjans de comunicació
i, fins i tot, entre les famílies i les colles castelleres mateix. Aquesta polèmica es veu accentuada pel fet que
sovint les lesions afecten menors d’edat.
El risc de lesions en els infants durant l’activitat castellera pot variar segons les circumstàncies en què es
construeixen els castells (assaig, actuació o concurs) i
segons la posició al pom de dalt (enxaneta, acotxador
o dosos). També pot ser interessant l’estudi del tipus
de lesió i la localització topogràfica a l’hora d’introduir
elements de protecció per reduir l’eventual gravetat de
les lesions.
L’objectiu d’aquest treball va ser estudiar en els infants
el risc de lesions associades a l’activitat castellera
en comparació de la resta d’activitats que feien els
mateixos infants.
PEDIATRIA CATALANA Any 2010 Volum 70
Mètode
Es va dur a terme un estudi epidemiològic de cohorts
prospectiu sobre la incidència de lesions castelleres i
lesions associades a altres activitats en infants de 5 a
14 anys. La cohort d’infants participants en activitats
castelleres va ser a la vegada la cohort de comparació
durant les hores d’activitat no castellera pel que fa a
lesions associades a altres activitats. L’estudi va ser de
tipus prospectiu des del mes d’octubre del 2002 fins al
mes de desembre del 2004. Els pares o tutors dels infants participants van donar el seu consentiment a la
participació en l’estudi. Les variables de l’estudi van
ser: edat, sexe, colla, any d’inici dels castells, posició
habitual: enxaneta, acotxador, dosos i combinacions
de posicions (per a més informació sobre terminologia
castellera, les posicions i l’estructura dels castells, vegeu Rovira-Ricart et al. 5), altres activitats de risc, variables d’activitat castellera en assaig, actuació i concurs,
variables de lesions castelleres (tipus de lesió, localització, visita fora de plaça, ingrés hospitalari, dies de
baixa escolar i dies de baixa d’activitat castellera) i variables de lesions no castelleres (tipus de lesió, localització, visita fora de plaça, ingrés hospitalari, dies de
baixa escolar i dies de baixa d’activitat castellera). El
concurs és una actuació castellera bianual on participen algunes de les millors colles i on la competitivitat
sol ser més pronunciada, ja que cada colla no només
intenta fer bé els seus castells, sinó que també intenta
que siguin millors que els de les altres colles. Atès que
aquesta peculiaritat podria implicar un risc més alt de
patir lesions, es va considerar important analitzar
aquesta jornada de forma separada a les altres actuacions. Per un altre costat, atenent que el diferent nivell
tècnic de les colles comporta que un mateix castell
representi un grau de dificultat i un possible risc de
caiguda variable d’una colla a l’altra, es va controlar
aquest factor catalogant els castells en dos grups: els
castells límit i els no-límit. Els primers són els que
representen el sostre del que la colla és capaç de fer.
Així, per exemple, si la colla havia aconseguit com a
millor castell un 4 de 8, es va considerar límit aquest
castell i els que tinguin una dificultat similar. Es van
catalogar de no-límit els que estaven per sota d’aquest
nivell (per exemple el 3 de 7).
Es va dissenyar un qüestionari propi de l’estudi per
recollir la informació. Els qüestionaris els emplenava
mensualment, per a cada infant participant, un responsable designat a cada colla castellera que disposava d’un manual d’instruccions del procediment. Un
dels coordinadors de l’estudi va supervisar i arxivar
aquests qüestionaris.
Les dades es van informatitzar i analitzar amb el programa Epi Info. Se’n va fer una anàlisi univariant, les
variables qualitatives es van caracteritzar mitjançant el
càlcul del percentatge de cada una de les categories
amb els seus intervals de confiança (IC) del 95%. Les
variables quantitatives es van estudiar mitjançant el
càlcul de la mitjana i la seva desviació estàndard. El
147
Godoy P i col·ls.
TAULA I
Risc de lesions castelleres segons el tipus d’activitat i el nombre de castells
Tipus d’activitat
Nombre de lesions
Nombre de castells
Taxa x 1.000 castells
RR
Assaig
3
46.736
0,06
Referència
IC 95%
Actuació
19
7.982
2,38
37,1
11,0-125,3
Concurs
2
78
25,64
399,4
67,7-2357,8
Total
24
54.796
0,44
RR: risc relatiu; IC: interval de confiança.
risc associat a les diferents activitats es va calcular
mitjançant la incidència acumulada i les taxes per 100
infants-any observats. El risc associat al conjunt de les
activitats no castelleres en comparació de les castelleres es va quantificar amb el risc relatiu (RR) i el seu IC
del 95%. Per estudiar l’existència de diferències estadísticament significatives entre les lesions castelleres i
les no castelleres amb la resta de variables qualitatives
de l’estudi (sexe, localització cranial de la lesió, visita
fora de plaça i ingrés hospitalari) es va utilitzar la prova
khi quadrat, i per a la resta de variables quantitatives
(dies d’estada a l’hospital, dies de baixa escolar, dies
de baixa castellera) es va utilitzar la prova T de Student. En tots els casos es va acceptar un grau de significació p inferior a 0,05.
Resultats
En l’estudi van participar un total de 21 colles i 146
infants que van aportar un total de 1.502 registres
mensuals. Els 75,6% dels participants van ser nenes
amb una mitjana d’edat de 9,9 (DE = 2,1) i la resta, el
24,%, van ser nens amb una mitjana d’edat de 9,5
anys (DE = 2,3).
En els 1.502 registres havien quedat documentats un
total d’11.906 dies d’activitat (8.506 dies en assaig,
3.374 en actuacions i 26 en concursos). El nombre
total de castells límit va ser de 4.865 i el de castells nolímit, de 49.931. El nombre de caigudes va ser de 750,
que representa un risc global de caiguda de l’1,4%
(750/53.890). El percentatge de castells que van caure
va ser del 0,8% (379/46.736) en l’assaig, del 5,0%
(356/7.082) en les actuacions i del 19,0% (15/78) en
el concurs. En les activitats d’assaig, els tipus de castell que van presentar més caigudes van ser el pilar de
4 (22,3%), el 3 de 4 (9,7%) i el 3 de 6 (8%); en les actuacions van ser el 3 de 7 aixecat de sota (12,4%), el
3 de 9 amb folre (6,6%), i el 4 de 7 amb agulla (5,8%);
i en canvi en el concurs van ser el 5 de 7 (42,8%), el
4 de 8 (21,4%) i el 5 de 8 (21,4%).
El nombre total de lesions durant l’activitat castellera va
ser de 24, una xifra que representa una taxa d’incidència de 19,2 lesions per 100 infants-any. No es
van observar diferències estadísticament significatives
en el percentatge de lesions en funció del sexe, l’edat
o la posició ocupada al castell. Els castells que van
generar més d’una lesió en les actuacions van ser el 4
de 6 amb agulla (2), el 4 de 7 amb agulla (2), el 2 de
7 (2), el 3 de 9 amb folre (3), i el 3 de 7 aixecat per
sota (4). Durant el concurs els dos castells que van
generar lesions van ser el 5 de 8 i el 4 de 9 amb folre.
TAULA II
Diferències en els indicadors de gravetat
entre les lesions castelleres i no castelleres
Indicador
Fig. 1. Localització de les lesions durant l’activitat castellera i en les
altres activitats. Es mostra el nombre total de lesions (entre parèntesis)
i el percentatge que representen sobre el total en cada grup.
148
Lesions
castelleres
n=24
Lesions
no castelleres
n=66
P
Localització
cranial
13 (54,0%)
7 (10,6%)
P*<0,05
Ingrés a
l’hospital
3 (12,5%)
2 (3%)
P*=0,08
Visita mèdica
fora plaça
13 (54,2%)
14 (21,2%)
P*<0,05
Dies d’estada
a l’hospital
12
10
P**>0,05
Dies de baixa
escolar
36
26
P**=0,05
Dies de baixa
castellera
191
48
P**>0,05
P*: grau de significació per la prova khi quadrat.
P**: grau de significació per la prova T de Student.
PEDIATRIA CATALANA Any 2010 Volum 70
Incidència de lesions en els infants de les colles castelleres de Catalunya
TAULA III
Risc de lesions castelleres segons el tipus d’activitat i el nombre de castells
Tipus d’activitat
Nombre de lesions
Anys
observació-nen
Taxa x 100 nens
RR
Castellers
24
125,2
19,2
Referència
Resta d’activitats
66
125,2
52,7
2,75
IC 95%
2,39- 3,16
RR: risc relatiu; IC: interval de confiança.
El 54% (13/24) de les lesions castelleres van ser contusió al crani. El 37,5% (9/24) de les lesions es van
localitzar a les extremitats (25% a les extremitats superiors i 12,5% a les inferiors) (Fig. 1). Les fractures i
fissures van representar el 20,8% de les lesions (5/24).
Els castells en concurs i actuació van mostrar un risc
superior de comportar lesions (Taula I). La Taula II
compara els diferents indicadors de gravetat de les
lesions durant la realització de castells i durant les activitats no castelleres.
El risc de presentar lesions en la resta d’activitats és
superior al risc de l’activitat castellera amb diferències
estadísticament significatives (Taula III).
Discussió
L’estudi ha permès estimar que la incidència de lesions
castelleres és de 19,2 per cada 100 infants-any i que
aquesta incidència és inferior al conjunt de lesions generades en la resta d’activitats que fan els infants, que
han estat de 52,8 lesions per cada 100 infants-any. Tot
i així, la localització de les lesions castelleres (54% al
crani), el tipus de lesions (20,8% fractures o fissures),
així com altres indicadors de gravetat (per exemple que
el 12,5% va necessitar ingrés hospitalari) assenyalen
que aquestes lesions són potencialment més greus.
L’estudi presenta algunes limitacions. La recollida de
les dades ha estat feta per observadors de les colles
castelleres i el tipus i la localització de les lesions no ha
estat prèviament estandarditzat. Això ha pogut facilitar
l’existència de variabilitat entre les colles. Tanmateix,
s’ha d’assenyalar que tots els observadors van disposar
d’un manual per a la recollida de dades i un accés
directe per resoldre dubtes amb un dels coordinadors
de l’estudi. Altrament, cal remarcar com a aspectes
positius el disseny epidemiològic de cohorts prospectives i la durada de l’estudi, que ha aportat un total de
125,2 anys d’observació, provinents dels 1.502 registres mensuals de cadascun dels infants participants.
L’estudi presenta algunes aportacions específiques que
mereixen una valoració detallada. En primer lloc, la incidència estimada del 19,2 per cada 100 infants-any
és superior a l’estimada per Rosset et al. l’any 1998,
que va ser de 9,2. Aquestes diferències es poden explicar pels diferents mètodes utilitzats. Cal pensar que
l’estimació de l’estudi que presentem és més precisa,
ja que s’ha fet mitjançant un estudi prospectiu. AltraPEDIATRIA CATALANA Any 2010 Volum 70
ment, aquesta incidència continua sent inferior a l’estimada pel conjunt d’activitats no castelleres en aquest
estudi, però és superior a la registrada a l’Enquesta Nacional de Salut a l’Estat espanyol, que assenyala una
incidència d’accidents del 10,1% l’any, per a tot tipus
d’accidents en els menors de 16 anys.
Atenent que als assaigs és on es preparen les construccions i on les condicions estan més controlades, és
lògic observar que aquesta activitat sigui la que presenta un risc més baix de caiguda i lesió. En el mateix
sentit, ja que en el concurs és on se solen intentar els
castells de màxima dificultat per a cada colla, no ens
sorprèn que sigui aquí on el risc de caiguda sigui més
alt, igual que el de lesió. Altrament, no s’ha detectat un
risc superior segons la posició dels infants al pom de
dalt (enxaneta, acotxadors i dosos).
La localització cranial (54%) de la majoria de les lesions
(i en menor mesura també a les extremitats superiors) i
la freqüència de fractures assenyalen més perillositat
del mecanisme de producció dels accidents castellers a
causa de les caigudes des d’alçades importants. En
comparació del conjunt d’altres activitats, la incidència
de lesions castelleres sembla moderada, però tots els
indicadors assenyalen que, respecte a les lesions no
castelleres, aquestes presenten una gravetat superior.
Si acceptem que en les diferents activitats en què participen els infants s’han anat introduint mesures de seguretat per minimitzar els riscos, pensem que ha arribat
el moment de reflexionar sobre la necessitat de valorar
de manera decidida la necessitat d’introduir mesures
que facin els castells més segurs, sense que això hagi
de comportar que se’n perdin les grans virtuts.
En aquest sentit cal estimular la seguretat activa en els
castells (pinyes ben construïdes i de prou grandària,
assaig suficient de les construccions que es volen fer i
actitud prudent a l’hora de decidir si cal desmuntar
una construcció) i pensar en la possibilitat d’incorporar
mesures de seguretat passiva. Atenent que les dades
d’aquest estudi ens indiquen que el risc principal en
els castells es focalitza en els traumatismes cranials,
sembla prou justificat estudiar la protecció cranial dels
infants que participen al pom de dalt dels castells. De
les dades obtingudes en aquest estudi se’n pot desprendre, a més, que si es minimitza la possibilitat de
lesió cranial es pot reduir de manera notable el principal risc associat als castells 6. Per aquest motiu, en
finalitzar l’estudi es va suggerir a la Coordinadora de
149
Godoy P i col·ls.
Colles Castelleres de Catalunya que estudiés la possibilitat d’incorporar un protector cranial. Això va comportar que s’endegués un projecte que va conduir al
disseny d’un casc específic per als nens castellers i la
seva posterior incorporació definitiva. Un estudi ha
valorat la viabilitat i utilitat d’aquest nou casc mostrant
clarament un efecte protector i una disminució del
nombre de lesions i de la gravetat d’aquestes 5.
Agraïment
Aquest estudi no hauria estat possible sense la col·laboració dels
responsables del registre d’activitat i lesions que, des de cada
colla, ens van fer arribar, durant tres temporades castelleres, tota
la informació. Els volem agrair la seva tasca acurada.
150
Bibliografia
1. Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud de
España 1997. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1999.
2. Herruzo R, Villar F, Martin JM. Epidemiología y prevención de los accidentes de tráfico y otros. A: Gàlvez R et al., ed. Medicina Preventiva
y Salud Pública. Barcelona: Masson, 2001; 983-992.
3. Rosset J, Abós R, Canela J, Saló JM. Risc d’accidents dels nens en la
pràctica castellera. Pediatr Catalana 1998; 58: 216-224.
4. García-Algar O, Felipe A, Berrueco R, Casano P, Vall O. Infants castellers i politraumatismes. Pediatr Catalana 2005; 65: 47-48.
5. Rovira-Ricart E, Rosset-Llobet J. Avaluació de l’efectivitat d’un casc
per a infants castellers. Pediatr Catalana 2008; 68: 217-219.
6. Obiols P. Els castellers i els accidents infantils. Pediatr Catalana.
1996; 56: 65.
PEDIATRIA CATALANA Any 2010 Volum 70