imprimeix - lletrA - Universitat Oberta de Catalunya

Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 >
Tirant lo Blanc (1490)
"Es éste el mejor libro del mundo", va escriure Cervantes
de Tirant lo Blanc, i la sentència sembla una broma, ara.
Però resulta ésser cert que es tracta d'una de les novel·les
més ambicioses i, del punt de vista de la construcció,
potser la més actual entre les clàssiques. No ho sap ningú
perquè molt pocs la van llegir i perquè ara ja ningú no la
llegeix, tret d'alguns professors, els treballs d'anàlisi
històrica, vivisecció estilística i sondeig de fonts dels quals,
solen contribuir involuntàriament a accentuar la condició funeral d'aquest llibre sense lectors, ja que
només s'autopsia i embalsama els morts. Aquests assaigs erudits, i a vegades admirables per la
seva rigor i informació, com el pròleg de Martí de Riquer a l'edició de 1947, no demostren mai
l'essencial: la vitalitat d'aquest cadàver. [...]
Mario Vargas Llosa: Lletra de batalla per Tirant lo Blanc (Barcelona, Edicions 62, 1969)
El "Tirant lo Blanc"
Martí de Riquer
El Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com "el mejor libro del mundo", és la millor novel·la
catalana de tots els temps i significa un pas important en la narrativa d'Occident. Fou començada per
Joanot Martorell el 1460, i la tenia molt avançada en morir el 1468; aleshores passà a mans de Martí
Joan de Galba, que intervingué en els darrers capítols i la féu imprimir a València el 1490.
Joanot Martorell, l'autor principal del Tirant lo Blanc, nasqué a Gandia, vers l'any 1414, en una família
pertanyent a la mitjana noblesa, i el 1433 ja era cavaller ("mossèn") i aviat intervenia en bandositats
particulars, a les quals era molt afeccionada la seva família. El 1437 sostingué una aguda i incisiva
correspondència cavalleresca amb el seu cosí Joan de Monpalau, a qui acusava d'haver donat
paraula de matrimoni i deshonrat la seva germana, Damiata Martorell, escandalós afer en que
intervingueren diversos cavallers valencians i l'infant Enric, i que dugué Joanot Martorell a Londres,
on aconseguí que el rei Enric VI acceptés d'ésser jutge de la batalla singular amb el seu cosí, que
havia de celebrar-se a Anglaterra. Els anys 1438 i 1439 els passà Martorell a la cort anglesa,
esperant l'arribada del seu adversari, que no comparegué al repte i que, anys després, hagué
d'indemnitzar econòmicament Damiata. De tornada a València Joanot Martorell intervingué en
d'altres conflictes cavallerescos, fou desafiat per Felip Boyl, que era un autèntic cavaller errant que
havia lluitat a diversos punts d'Europa i, amb motiu del pagament d'unes possessions, tingué greus
desavinences amb don Gonçalbo d'Híxar, comanador de Muntalbà, amb qui sostingué una agra
correspondència cavalleresca i a qui també desafià a mort. Per aquell temps (1450) és possible que
fes un altre viatge a Anglaterra. Se sap que estigué a Portugal i a la cort napolitana d'Alfons el
Magnànim i que morí el 1468. Home orgullós i bregós, les seves lletres de batalla als seus diversos
enemics ens el retraten agut i sorneguerament malintencionat, entusiasta d'una cavalleria aleshores
ja en decadència, enemic de mercaders i juristes i partidari de l'acció directa. Però aquestes lletres
revelen que era un gran escriptor.
1
Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 >
En una de les seves estades a Anglaterra Joanot Martorell conegué, a la biblioteca del rei Enric VI,
una versió, sens dubte en prosa francesa, del vell romanç de Guy de Warwick, novel·la d'aventures
cavalleresques, i prenent-ne un episodi, al qual afegí part de la doctrina exposada per Ramon Llull al
Libre de l'orde de cavalleria, escriví una narració titulada Guillem de Varoic, que ha pervingut
inacabada i que després el mateix novel·lista refondrà als primers capítols del Tirant lo Blanc.
El Tirant és precedit d'una molt poc original dedicatòria (ja que en gran part és còpia literal de la que
don Enrique de Villena posà a l'encapçalament de Los dotze treballs d'Hèrcules), adreçada a l'infant
don Ferrando de Portugal, fill del rei Duarte i d'Elionor d'Aragó, el qual residí a Barcelona el 1464 i el
1465. Martorell afirma que primerament traduí el seu llibre de l'anglès al portuguès i posteriorment
del portuguès a llengua "vulgar valenciana", en la qual cosa evidentment només hi ha una ombra de
veritat, que afecta els seus primers 97 capítols (la novel·la n'ateny 487), quan refon el Guillem de
Varoic i conta fets esdevinguts a Anglaterra. S'hi narra que el jove bretó Tirant lo Blanc de Roca
Salada, acompanyat d'alguns gentilshomes, marxa a Anglaterra a fi d'assistir a unes solemnes festes
que han de celebrar-se amb motiu d'unes noces reials. A Londres és adobat a cavaller i esdevé
famós per les seves constants victòries sobre d'altres cavallers, entre els quals Tomàs de Muntalbà,
germà del fanfarró Kirieleison de Muntalbà (en els quals potser hi ha una burla d'aquell comanador
de Muntalbà, enemic de Martorell), i és proclamat el millor dels cavallers que han intervingut a les
festes. En aquests capítols l'ambient anglès és reproduït amb fidelitat i detallisme, fins en noms
geogràfics i personals, i hi dóna, per primer cop, la coneguda llegenda de la fundació de l'orde de la
Garter, o Jarretière. Cal advertir que, en franca contradicció amb les novel·les d'aventures
cavalleresques normals, l'heroi del Tirant respon a una mesura humana: és fort i valent, però mai no
lluita contra més d'un adversari, i, si sempre venç, això és degut, com vol remarcar Martorell, al fet
que posseeix la virtut de retenir millor l'alè que no pas els altres, la qual cosa és una explicació
fisiològica a fi de fugir de la inversemblança i l'exageració.
Tornant de Londres, Tirant, en tenir notícia que l'illa de Rodes es troba estretament assetjada pels
turcs i a punt de caure en llur poder, arma una nau de socors, en què va l'infant Felip, fill del rei de
França, i després d'una estada a Sicília (on són narrats els divertits amors entre la infanta siciliana
Ricomana i Felip de França, home de poca volada, aturat i gasiu, defectes que Tirant encobreix),
l'expedició va a Rodes, i gràcies a audaços i intel·ligents estratagemes militars, l'heroi de la novel·la
salva els santjoanistes assetjats i foragita els turcs assetjants. Tirant ha passat d'ésser un cavaller
errant, vencedor a justes sumptuoses i cortesanes, a ésser un autèntic estrateg de mar i de terra,
que comanda gran contingents de tropes, la qual cosa correspon a la realitat, ja que hom té notícia
de diversos generals del segle XV que començaren llur carrera militar en torneigs, justes i passos
d'armes i acabaren manant exèrcits expedicionaris.
Els episodis bèl·lics de Rodes són un reflex de l'històric setge de l'illa el 1444, del qual tenim la
relació versificada de Francesc Ferrer. Els de la cort siciliana de Palerm ja són narrats amb la ironia i
naturalitat característiques de Martorell, en oposició a la normal seriositat i hieratisme cortesà dels
anteriors episodis anglesos.
Tirant ja és famós com a capità, i la seva figura recorda els condottieri italians i els nombrosos
cavallers corsaris valencians, quan acut a les peticions d'auxili de l'emperador de Constantinoble,
ciutat que és a punt de caure en poder dels turcs. Amb això s'obre la part central i més extensa de la
novel·la, on Tirant lluitarà als Balcans i salvarà l'imperi grec, en la qual cosa evidentment pesa el
record de la històrica expedició dels catalans a Orient i de la figura de Roger de Flor, que Martorell
devia conèixer per mitjà de la crònica de Muntaner. Tirant i el seu exèrcit són rebuts a Constantinoble
com a salvadors, i tan aviat com ell i Carmesina, la filla de l'emperador, es coneixen, neix entre els
2
Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 >
dos joves un profund amor que durarà fins a la mort d'ambdós. La novel·la segueix des d'ara dues
trames perfectament enllaçades entre elles mateixes i exposades paral·lelament: les campanyes
militars i les vicissituds amoroses. L'acció militar, amb els seus capgiraments, victòries, derrotes,
traïcions i hàbils estratagemes, és narrada amb admirable precisió tècnica, amb reeixides
descripcions i un conscient sentit que la guerra és un joc intel·ligent en el qual val més l'enginy que
no pas la força. La història amorosa de Tirant i Carmesina, amb inoblidables escenes de festeig lliure,
alegre i de jove i desbordada passió, es veu ennuvolada per les intrigues de la Viuda Reposada,
també enamorada de Tirant. Simultàniament es desenvolupen els amors juvenils d'Estefania de
Macedònia i Diafebus, i els senils de l'emperadriu i l'escuder Hipòlit. La cort de Constantinoble, on se
celebren festes fastuoses de palau i cavalleresques, amb rica i elegant simbologia i solemne posa,
també apareix humaníssimament sensual, vodevilesca, plena d'argúcies d'enamorats impacients,
d'intrigues de donetes, de baixes passions i de notes que xoquen amb el nostre concepte de la
severitat i el hieratisme de la cort imperial de Bizanci. Quan Tirant i Carmesina s'han casat amb la
fórmula aleshores normal del matrimoni secret, la Viuda Reposada fa creure al cavaller que la
princesa li és infidel amb un jardiner negre; i quan la calúmnia és a punt de desfer-se, la galera en
què es troba Tirant és arravatada per una tempesta que el duu a les costes de Tunis, amb
Plaerdemavida, la simpàtica i graciosa donzella de la princesa.
Ara s'inicia el llarg episodi africà del Tirant, que aporta a la novel·la un nou biaix i un ambient diferent.
Tirant, primerament captiu, aviat aconsegueix d'imposar-se mercès a la seva gallardia, el seu enginy
i el seu domini de l'art militar, i per aquest motiu és utilitzat per reis africans en llurs guerres. Acaba
amb el destí d'aquests regnes nord-africans a les seves mans quan es crea una mena d'exèrcit
personal i quan exerceix, simultàniament, una intensa activitat missionera que duu al baptisme milers
d'infidels. Al mateix temps Plaerdemavida es converteix, per matrimoni, enreina de Fes i de Bogia.
Però Constantinoble continua sota l'amenaça del perill turc i Tirant desitja de tornar al costat de
Carmesina, que ha passat aquests anys d'absència del cavaller reclosa en un convent. Amb els seus
aliats els reis africans i amb un estol de Felip de França, que ja és rei de Sicília, acut en auxili de la
capital grega, derrota totalment els turcs i emprèn una gran campanya per reconquerir les terres de
l'imperi. En un ràpid viatge a onstantinoble consuma el seu matrimoni amb Carmesina, l'emperador
l'accepta com a gendre i el nomena el seu hereu tot donant-li el títol de Cèsar de l'Imperi. Torna a la
tasca de reconquesta, però una nit, a Andrinòpolis, es refreda en passejar-se prop del riu i contreu
una pulmonia, de què mor poc després, en havent fet testament i dictat una lletra de comiat per a
Carmesina. Poc temps després arriba la nova a Constantinoble, on l'emperador fa un llarg i dolorós
plany damunt el cadàver de Tirant; i tot seguit Carmesina, transida de pena, profereix un altre
estremidor plany, durant el qual el seu pare, l'emperador, mor. La princesa fa confessió pública dels
seus pecats, dicta el seu testament, es fa col·locar en un jaç entre els cadàvers de Tirant i de
l'emperador, i poc després expira. L'emperadriu, que en el temps en què s'han esdevingut aquestes
doloroses escenes s'ha lliurat un cop més al jove Hipòlit, resta l'hereva de l'imperi i immediatament
es casa amb el seu amant. L'emperador Hipòlit fa portar a Bretanya els cadàvers de Tirant i
Carmesina, que són enterrats en riques tombes amb epitafis en vers. Anys més tard, morta
l'emperadriu, l'emperador Hipòlit es casa amb la filla del rei d' Anglaterra. Ambdós finiren el mateix
dia i heretà l'imperi llur fill, anomenat també Hipòlit. Quan el continuador Martí Joan de Galba escriví
aquestes darreres planes del Tirant, en què presenta un imperi d'Orient pacífic, pròsper i regit per
emperadors cristians, tota Europa encara es plany de la caiguda de Constantinoble en poder dels
turcs, han fracassat els intents de croada adreçats a alliberar l'imperi i diversos poetes catalans han
escrit sentides poesies sobre aquest trist tema.
Recordem l'essència del judici de Cervantes sobre el Tirant lo Blanc: "Es éste el mejor libro del
3
Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 >
mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de
su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros deste género carecen". Cervantes s'ha
adonat que Joanot Martorell humanitzà la literatura cavalleresca que, des dels seus inicis, convertia
els seus protagonistes en paradigmes de virtuts morals i de vigor físic, els feia viure en tensió
constant i morir heroicament.
Tirant és, simplement, un home fort i valent, però que molts cops rep greus ferides, que necessita
molt sovint l'ajut dels metges i a qui són imposades llargues convalescències; i finalment, quan ha
aconseguit el seu triomf militar i amorós i no hi ha res que li pugui impedir l'heretatge de l'imperi de
Constantinoble, mor "al llit" d'una pulmonia corrent contreta ben vulgarment, i abans de morir redacta
el seu testament. Més enllà d'aquesta normalitat hi ha alguna cosa que també endevina i admira
Cervantes: la ironia i l'humorisme. Martorell escriu molt seriosament, amb perfecta consciència del
que està fent i, com a cavaller que era, creu en la dignitat de la cavalleria i en uns principis que al seu
temps ja s'estan esfondrant; però això no el priva d'acusar de tant en tant detalls grotescos o divertits,
de ridiculitzar d'un cop ràpid o de construir diàlegs amb desimbolt enginy. Tirant és un enamorat lleial
i fidel i Carmesina una enamorada apassionada i ferma, i molt sovint ambós expressen llurs
sentiments en un llenguatge engolat i retòric, amb citacions sàvies i metàfores intel·lectuals, la qual
cosa potser no és tan lluny de la realitat del segle xv com ens podríem imaginar. Però per sota
d'aquest engolament hom troba una desbordada passió juvenil -advertim com, en començar els
amors, Carmesina només té catorze anys- i la pugna entre Tirant, que, ajudat per Plaerdemavida,
cerca la possessió completa, i la princesa, que tem un deshonor ostensible, i tot plegat mena a una
ben matisada sensualitat que Martorell, com a cavaller professional, de vegades expressa amb
metàfores militars, com hom devia parlar d'amors a les tendes de campanya.
Una altra de les moltes peculiaritats del Tirant lo Blanc, comuna també al Curial e Güelfa, és
l'esquivament d'allò que és inversemblant i meravellós, tan general als llibres d'aventures
cavalleresques, i només cal recordar l'Amadís de Gaula i d'altres novel·les de cavalleries castellanes.
La casualitat no opera damunt la trama del Tirant, on en realitat no existeixen la intriga ni la
suspensió exagerada i on tan sols hi ha dos episodis que aparentment trenquen la normalitat: la
visita del rei Artús i la fada Morgana a la cort de Constantinoble, que sembla una ficció de caire
dramàtic, i l'aventura del cavaller Espèrcius i el drac, sens dubte imputable a Galba. L'exageració de
la realitat, sobretot en les escenes tràgiques, respon a l'espectacular sensibilitat de l'època. Tot i que
sens dubte són deguts a Galba, els planys de Carmesina sobre el cadàver de Tirant constitueixen un
episodi d'un dramatisme extraordinari, truculent i esquinçador; i entre tants parlaments retòrics, de
vegades fins i tot en prosa rimada, impressiona el lector que la princesa es deixi caure damunt el cos
embalsamat de Tirant i el besi amb tant d'ímpetu que se li trenqui el nas i se li omplin els ulls i la cara
de sang, que besi la boca freda del cadàver, li obri els ulls per besar-los i es barregin la sang i les
llàgrimes. Tot i que en aquesta escena Galba segueixi de molt a la vora la faula d'Hero i Leandre de
Rois de Corella, constitueix el lúgubre i sangonentment tràgic final dels amors de Tirant i Carmesina,
abans juvenils i enjogassats.
Com també s'esdevé al Curial, molts dels personatges que apareixen al Tirant duen noms iguals o
semblants als de persones reals de l'època, en la qual cosa fins i tot hi ha de vegades intenció
política (els "dolents" cristians que hi ha a Orient duen noms i títols dels nobles napolitans i sicilians
que entre els anys 1459 i 1462 foren partidaris dels Anjou; els "bons" duen els noms i els títols dels
qui foren fidels a Ferran, el fill del Magnànim). A la figura de Tirant intervenen trets, característiques i
actituds d'alguns personatges històrics: en alguns aspectes és una modernització de Roger de Flor, i
té notes que semblen preses de la personalitat de Joan Hunyadi, "le chevalier Blanc", el pare de
Matias Corbí, de les del borgonyó Geoffroy de Thoisy i del castellà Pedro Vázquez de Saavedra. No
4
Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 >
es tracta, doncs, d'un "model viu" únic, ni de la transfiguració literària d'un cavaller històric, ans de la
veracitat de l'heroi creat per Joanot Martorell.
Copyright © 1972 Martí de Riquer
[...] La storia dell'interpretazione del Tirant lo Blanch ha visto come centrale la stessa questione:
definito di volta in volta, tra l'altro, come "novela moderna" (Dámaso Alonso), come "novela
caballeresca" contrapposta alla "novela de caballería" (Riquer), o in ultimo come "novela total"
(Vargas Llosa), il romanzo si caratterizza forse proprio per la caoticità e la magmaticità degli elementi
che lo compongono, all'interno dei quali solo sulla base di un partito preso è possibile privilegiare
alcuni e subordinare altri. Uno studio sistematico, o quanto meno approfondito, di queste componenti
dovrebbe evidenziare la loro provenienza, le modalità delle loro combinazioni, i gradi della
deformazione parodica e mirare a cogliere appunto in tale caoticità e magmaticità uno degli aspetti
dominanti
dell'opera, se non proprio il suo aspetto dominante. Ciò non significa affatto che il Tirant sia un
bizzarro e sterminato zibaldone di modalità letterarie capricciosamente accostate e mescolate:
chiunque abbia avuto il fiato di percorrere con attenzione le sue 927 pagine di piccola stampa (nel
formato della sua più recente edizione) può testimoniare che l'autore non perde mai il controllo della
sua variata materia, e che lavora con pari abilità su ampie architetture narrative come su piccole
cesellature e incastri, a differenza di molti romanzieri del tardo Medioevo, spesso ispirati a criteri di
pura accumulazione di materiale narrativo grezzo.[...]
Donatella Siviero: "Tirant lo Blanch" e la tradizione medievale. Echi testuali e modelli generici
(Messina, Rubbettino Editore, 1997).
Tast de textos
Text
WEB: El Tirant a la BVJLV
La Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives permet consultar les edicions digitalitzades del Tirant lo Blanc.
http://lluisvives.com/FichaAutor.html?Ref=1203&idGrupo=Todo&portal=1
WEB: Edició digital del Tirant lo Blanc
A càrrec de la Fundació TINET.
http://www.tinet.cat/portal/uploads/20110517_cast_20110517110043.html
WEB: Tirant lo Blanc, guia de treball
Al web Biblionet.
http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm
WEB: "The White Knight: Tirant lo Blanc"
Traducció a l'anglès de Robert Rudder per al Projecte Gutenberg.
http://digital.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=378
5
Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 >
bibliografia
Bibliografia
WEB: A la Viquipèdia
Informació i enllaços sobre aquesta obra al web de l'enciclopèdia lliure.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
WEB: Què hi ha a la Biblioteca de Catalunya
http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat/q?author=martorell+joanot+ca+1414+1468&title=Tirant+lo+Bla
nc&search_code=a
WEB: Què hi ha a les biblioteques universitàries catalanes (CCUC)
http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/tTirant+lo+Blanc/ttirant+lo+blanc/1%2C139%2C1221%2CB/ex
act&FF=ttirant+lo+blanc&1%2C153%2C/indexsort=WEB: Què hi ha a les biblioteques públiques
http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/search/C__STirant%20lo%20Blanc__Orightresult__U1?
lang=cat&suite=pearl
WEB: Per llegir a Internet (BVJLV)
http://lluisvives.com/FichaAutor.html?Ref=1203&idGrupo=Todo&portal=1
WEB: Articles de Traces sobre l'obra
http://traces.uab.cat/search?p=tirant+lo+blanc&f=keyword&action_search=Cerca&c=Traces+%3A+b
ase+de+dades+de+llengua+i+literatura+catalanes&sf=&so=d&rm=&rg=10&sc=1&of=hb
comentaris sobre l'obra
Crítica
WEB: "Convivencia de lenguas en Curial e Güelfa y Tirant lo Blanch"
Fitxa de l'estudi crític a la BVJLV.
http://lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=10972&portal=1
WEB: "La reutilització de les fonts en el Tirant lo Blanc"
Article a la revista Caplletra, núm. 23 (tardor de 1997).
http://lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/87909512098130784642235/p0000001.htm#I_4_
WEB: "Llegir Tirant lo Blanc"
Article de Rafael Beltran publicat a El Temps, dins el col·leccionable "El món del Tirant", fasc. XXIV i
XXV, 1991.
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Llegir_Tirant.html
6
Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 >
WEB: "Who Wrote Tirant lo Blanc? The Enigma is Solved!"
Ressenya d'A.W. Ibarz d'un llibre de Josep Guia sobre l'autoria del Tirant publicada originalment a
JOCS (Journal of Catalan Studies).
http://editorialafers.blogspot.com/2008/12/who-wrote-tirant-lo-blanc-enigma-is.html
WEB: Josep Carner i el Tirant lo Blanch
Article d'Anton M. Espadaler publicat a Catalan Review i consultable a la BVJLV.
http://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=11207&portal=1
Diversos
WEB: Tirant
Butlletí informatiu i bibliogràfic (Universitat de València).
http://parnaseo.uv.es/tirant.htm
WEB: Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant lo Blanc
Amb informació sobre aquesta entitat i les seves activitats.
http://www.tirant.org/
Propostes didàctiques
Recursos
WEB: Tirant lo Blanc o la pau no passa pels exèrcits
Interessant proposta de treball d'Antònia Carré que inclou resums, bibliografia, edicions i enllaços.
http://www.xtec.cat/~acarre/tirant.htm
WEB: Proposta de lectura
A Biblionet, la guia interactiva de literatura catalana.
http://www.xtec.es/~lrius1/martorell/contenidor.htm
interacció
WEB: Guia interactiva de lectura
Del departament d'Educació.
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm
Viquilletra
WEB: Activitats sobre Tirant lo blanc
Recull les activitats sobre aquesta obra elaborades pels estudiants d'ESO i Batxillerat dins el
projecte Viquilletra (Departament d'Ensenyament - UOC).
7
Si vols citar aquesta pàgina...
Actualitat literària sobre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490 >
http://lletra.uoc.edu/viquilletra/Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell
WEB: Activitats sobre Tirant lo blanc
Recull les activitats sobre aquesta obra elaborades pels estudiants d'ESO i Batxillerat dins el
projecte Viquilletra (Departament d'Ensenyament - UOC).
http://lletra.uoc.edu/viquilletra/Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell
8