Isabel Allende. Contes d`Eva Luna. R. Chandler. El falcó maltés. M

1
A través de qui coneixem la història?
1. Observa el text següent i comprova que el narrador té tota la informació sobre el
personatges (el seu passat, futur, així com el seu caràcter). Comprovaràs que és
omniscient.
Eren un parell de garneus. Ell tenia cara de corsari i tenia el cabell i el bigoti tenyits color
atzabeja , però passat el temps canvia d’estil i es deixa els pèls blancs, que li suavitzaren
l’expressió i li donaren un aire més circumspecte. Ella era robusta, amb aqueixa pell lletosa
de les saxones pel-roges, una pell que la joventut reflectia la llum amb pinzellades
opal.lescents, però en la maduresa van convertir-se en paper tacat.
Isabel Allende. Contes d’Eva Luna.
2. Al següent text el narrador solament conta allò que veu. Per tant, pots comprovar
que es tracta d’un narrador observador.
L’enorme mà de Melton s’aferrà a la pata del sofà tornant-se gairebé blanca. El seu cos
s’arquejà i va rodar mentres la dona tornava a gemegar. El cos de Melton tornà a rodar,
amollant la pata del sofà. Els seus dits van obrir-se suaument i ell restà estés sobre la
catifa. S’escoltà un gemec ofegat i després silenci.
R. Chandler. El falcó maltés.
3. En la següent lectura podreu comprovar que el narrador coincideix amb el
personatge, estem davant la figura d’un narrador actor.
El meu esglai va contagiar-se d’un nerviosisme que no vaig poder superar. Vaig llençar el
bolígraf damunt la taula, vaig arrossegar la cadira enrere i vaig alçar-me profundament
nerviós.
La gota tornava a sumir-se deixant les restes sanguinolentes de la petjada.
Va mirar en totes direccions aclaparat per violentes palpitacions.
Vaig recórrer la meua habitació, vaig encendre tots els llums.
Em dirigí cap a la porta i en intentar obrir-la vaig comprovar que estava tancada per fora.
M. Díez Rodríguez. Antologia del conte literari.
4. Segons els textos que acabes de llegir i la informació que tens sobre els diferents
tipus d’angles en la imatge. Assenyala amb quin angle visual es correspon cadascun
dels tipus de narradors textuals.
2
5. Observa aquesta tira de còmic i contesta:
a) ara conta aquesta història utilitzant aquestos tres punts de vista diferents:
- El de l’alumne protagonista.
- El de la mestra.
- El d’un altre alumne
¿Quin tipus de narrador has fet servir en cada cas?
b) Imagina’t que aquestes vinyetes són úniques en el món, que pertanyen a una col·lecció que
has heretat del teu besavi i que vols publicar, i l’editorial et fa escriure un comentari per
justificar aquesta publicació. Escriu el comentari i digues: ¿Quin tipus de narrador acabes
d’utilitzar?
6. Llig el següent text i contesta les preguntes:
“Vaig traure del calaix una fitxa nova per a omplir-la amb les dades del nou pacient.
Aleshores vaig aixecar la mirada, d’una forma rutinària, i vaig mirar per primera vegada la
seua cara. El meu ofici m’ha acostumat a tractar amb moltes classes de persones; podria
escriure un llibre amb els personatges que passen per la meua consulta. Però, en aquesta
ocasió, no vaig poder dissimular la meua sorpresa i em vaig quedar quiet, amb la ploma
enlaire, fascinat per allò que tenia al davant. “
AGUSTÍN FERNÁNDEZ PAZ, “Un problema d’ossos”.Amor dels quinze anys, Marilin , Ed. Bromera.
a.
b.
¿Quin tipus de narrador apareix al text anterior? ¿Quins senyals has trobat que t’han
ajudat a deduir-ho?
Transforma el text de manera que obtingues un narrador extern. Decideix abans si
serà omniscent, observador...
3
On em trobe?
1. Llegeix els tres textos següents i a continuació assenyala quin d’ells és un
macroespai? Quin un microespai? Quin un espai real? I quin és l’espai fictici o
simbòlic?
Text a.
La làmpara projectava llum damunt la taula plena de llibres i apunts. La resta
del’habitació, amb ombres. S’endevinava en un racó el llit com a perillosa invitació al
somni i al descans.
A. García Ramos. “L’opositor”.
Text b.
El mar remugant, en les platges, decorant els penyassegats, mogut i argentat als
esculls, ple de son fins el traç de l’horitzó, convidava a l’altre costat del poble. El mar
dormia les barques, guillotinava els banyistes, taralejava al moll i era una satinada plana per
a la cal.ligrafia dels “snipes”, les motores i els esquiadors.
Ignasi Aldecoa. Contes.
Text c.
Una vall llarga i declinada, un profun abisme d’ombra, s’internava lluny en les
muntanyes. Del costat oposat, a determinada distància entre els braços de la vall, alts i
encaramats sobre seient rocós a la falda d’Ephel Dúath, s’erguien els murs i la torre de
Minas Morgul. Tot era foscor al voltant, terra i cel, però la ciutat estava il.luminada. no era
el clar de la lluna empresonat que en temps llunyans manava com aigua de manantial dels
murs de marbre de Minas Ithil, la Torre de la Lluna, bella i radiant al buit dels pujols. Més
pàl.lida realment que el resplendor d’una lluna que moria en algun eclipse lent era ara la llum,
una llum tremolosa, un foc fatu de cadàvers que no il.luminava gens i que semblava vacil.lar
com un nauseabund hàlit de putrefacció.
J. R.R. Tolkien. El senyor dels anells.
4
2. A continuació tens una sèrie de plans classifica'ls en primer pla, pla mitjà, pla
americà i pla de detall.
5
1. Cadascuna de les descripcions dels textos (macroespai, microespai, espai real i simbòlic) es
correspon amb un determinat espai visual o pla. Relaciona’ls.