MÀSTER EN ESTUDIS AVANÇATS EN COMUNICACIÓ SOCIAL Títol de l’assignatura: Audiovisual i Educació. Un Nou Estil Comunicatiu Professor: Dr. Joan Ferrés Prats Nombre de crèdits: 5 Idioma: Català Objectius - Qüestionar l’eficàcia de l’audiovisual convencional per a la transmissió de continguts de caràcter educatiu i cultural. Assajar fórmules alternatives per optimitzar aquesta eficàcia. Cercar sistemes de mediació entre les exigències acadèmiques i culturals i la sensibilitat i els interessos dels receptors. Repensar l’audiovisual educatiu des de la fidelitat als respectius codis expressius. Repensar l’audiovisual educatiu des de la capacitat de gestió del potencial emocional del receptor. Pla de treball D’acord amb l’esperit dels canvis impulsats pel nou espai acadèmic europeu, l’estudiant haurà d’aprendre a base de fer. En aquest cas, l’activitat de l’estudiant es concretarà en l’anàlisi crítica de productes audiovisuals de caràcter educatiu i cultural i en l’elaboració de propostes alternatives que en millorin l’eficàcia. L’anàlisi crítica es farà a partir dels criteris exposats en les sessions magistrals i a partir dels textos de lectura obligatòria suggerits pel professor. En una segona fase, l’estudiant haurà d’exercir la seva creativitat preparant propostes alternatives en forma de clips educatius o, si més no, de guions escrits en aquesta línia. Programa - Diferències paradoxals entre l’audiovisual educatiu i l’audiovisual que educa. La presència del receptor en els missatges audiovisuals educatius i culturals. Trets diferencials de les noves generacions. Les complexes relacions entre emotivitat i racionalitat: l’activació de la central energètica. L’audiovisual com a sistema diferenciat de processament de les informacions. Implicacions educatives de la convergència tecnològica: de l’educació multimedial a l’educació multimodal. La interactivitat com a possibilitat tecnològica i com a aspiració educativa. Criteris d’avaluació D’acord amb el plantejament de l’assignatura que s’ha presentat abans, l’estudiant ha de demostrar la seva competència en la matèria a través d’una presència activa a les sessions expositives i mitjançant els treballs de caràcter analític i dels creatius. La capacitat de producció alternativa s’ha de demostrar en relació amb la fidelitat als receptors, als continguts que s’han de transmetre, als codis propis de la forma d’expressió i als mitjans que s’utilitzen. Bibliografia Chion, M. (1993) La audiovisión. Introducción a un análisis de la imagen y el sonido, Barcelona, Paidós. Damasio, Antonio (1996) El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro humano, Barcelona, Crítica, Grijalbo Mondadori, S.A. Damasio, Antonio (2005) En busca de Spinoza. Neurobiología de la emoción y los sentimientos, Barcelona, Crítica. Ferrés, Joan (19xx) La publicidad, modelo para la enseñanza, Madrid, Akal. Ferrés, Joan (2000) Educar en una cultura del espectáculo, Barcelona, Paidós. Ferrés, Joan (2008) La educación como industria del deseo. Un nuevo estilo comunicativo, Barcelona, Gedisa. Furth, Hans G. (1992) El conocimiento como deseo. Un ensayo sobre Freud y Piaget, Madrid, Alianza. García Matilla, Agustín (2003) Una televisión para la educación. La utopía posible, Gedisa Editorial, Barcelona. Gardner, Howard (2004) Mentes flexibles. El arte y la ciencia de saber cambiar nuestra opinión y la de los demás, Barcelona, Paidós. Kaplún, Mario (1998) Una pedagogía de la comunicación, Madrid, De la Torre. Ledoux, Joseph (1999) El cerebro emocional, Barcelona, Ariel y Planeta. Maturana, Humberto (1997) Emociones y lenguaje en educación y política, 7a. ed. Santiago de Xile, Dolmen. Piaget, Jean (1990) El nacimiento de la inteligencia en el niño, Barcelona, Crítica. Piaget, Jean (1990) La construcción de lo real en el niño, Barcelona, Crítica.