TOTS SOM UN:

Anuncio
TOTS SOM UN:
lema del curs
Dia a dia
gabrielistes
SETMANA
12-9-2016
Reflexions primària
Dilluns 12 de setembre
CANÇONS
Somos Uno. Axel Ft Abel Pintos
Yo soy lo que soy no soy lo que ves
Yo soy mi futuro y soy mi ayer
Y hoy tan sólo soy este amanecer
Y los ojos que te vieron nacer
Soy tan simple que casi ni me ves
Yo soy lo que soy no soy lo que ves
No soy cuna de oro ni simple Moisés
Soy el desamparo del corazón
De aquel que pelea y no tiene voz
Soy la mano que te quiere ayudar
No hablo solo de mí cuando digo que soy
Te hablo de ese lugar donde nace el amor que sueñas
Somos tan distintos e iguales
Somos el que siente y el que no está
Somos tan distintos e iguales
Todos somos uno con los demás
La piedra y el río, el cielo, la flor
Todos somos uno con los demás
RESPIRA
El lobo, el cordero, y el mismo Dios
Todos somos uno
Yo soy lo que soy no soy lo que ves
Yo soy mi pasado y soy mi después
Soy libre y dichoso por elección
Soy un loco inquieto pidiendo paz
Soy la mano que te quiere ayudar
No hablo solo de mí cuando digo que soy
Te hablo de ese lugar donde nace el amor que sueñas
Somos tan distintos e iguales…
Comencem el cole amb el lema i la cançó que ens
acompanyaran durant tot el curs. TOTS som UN ens
parla de viure i conviure junts, de ser amics,
d’acceptar
les
diferencies,
d’ajudar-nos
mútuament, de formar una gran família
Gabrielista. TOTS som UN ens parla de construir un
món sense conflictes i sense baralles. TOTS som UN
ens parla de PAU. Fem-ho possible aquest curs!!
https://www.youtube.com/watch?v=1MibkygUPLU
Dimarts 13 de setembre
Aquest curs tenim un apartat nou a les reflexions. Li hem posat un nom: RESPIRA. Farem activitats molt
curtes que t’ajudaran a relaxar-te, a millorar la teva atenció i a concentrar-te en tot allò que estàs fent.
Cada dia que vegis “el pot de la calma” sabràs que ens toca fer una activitat de parar i respirar. Serà el
nostre símbol per a tot el curs. Aprendràs a pitjar el “botó de pausa” de la teva
ment en qualsevol moment que ho necessitis o a visitar el teu “lloc segur” quan
necessitis pau i tranquil·litat. I aprendràs també a experimentar l'alegria i la tristesa
en el moment que et passen. I a no reaccionar de cop si t'enfades amb algú. Parar,
respirar i actuar; una manera nova de relacionar-te amb tu mateix i els altres.
MIREM EL MÓN
Dimecres 14 de setembre
Niños sirios nadan en el cráter dejado por una bomba en Alepo
Con temperaturas que superan los 35 grados, sin agua corriente y sin
electricidad, los civiles de Alepo sobreviven en condiciones extremas, en
medio de los combates. Pero ajena a la guerra, la vida cotidiana a veces
nos muestra escenas como éstas. El ingenio de estos niños les ha llevado
a improvisar una piscina en el más horrible de los lugares. Hoy, ver a
estos niños jugando en medio de la destrucción devuelve la esperanza
para las futuras generaciones de Siria. Sólo falta
que dejen de caer las bombas. Los niños Nens i nenes que viuen enmig de la guerra amb el perill que una
encontrarán la manera de dejar que la vida bomba ho destrueixi tot, fins i tot les seves vides. I en canvi són
capaços de seguir gaudint amb el joc. Això té a veure amb saber
fluya.
conviure amb l’entorn i les situacions. Té a veure amb l’esperança.
Dia a dia
VA DE CONTES
gabrielistes
SETMANA
12-9-2016
Reflexions primària
Dijous 15 de setembre
Tots som un
Un dia la mà esquerra li va dir confidencialment a la mà dreta:
- Mira, nosaltres treballem tot el dia, mentre l'estómac no fa res.
Les cames van escoltar i van dir:
- Tens raó, nosaltres també estem cansades caminant tot el dia per comprar-li aliments a l'estómac i ell només menja,
sense fer res per aconseguir-los.
La mà dreta va cridar:
- Fem vaga, no li donem ja menjar a l'estómac. Que ell se les arregli si vol.
Llavors va parlar l'estómac:
- Amics, vosaltres esteu pensant malament. El nostre treballs i aptituds són molt diferents, però la veritat és que
depenem moltíssim els uns dels altres.
Les mans li van cridar:
- Calla. Aquests són els arguments d'un gandul. Des d'ara no menjaràs res, absolutament res.
Van passar uns dies i la mà esquerra va alçar la veu:
- Ai què feble em sento!
La mà dreta va replicar:
- Jo també, no saps com estic de cansada...
Les cames es van queixar:
- Nosaltres tot just ens podem moure.
I totes les parts del cos deien el mateix. Totes se sentien defallir. Llavors l'estómac va parlar:
- Jo també em sento feble. Si m’alimenteu podré treballar de nou i vosaltres i jo ens sentirem millor.
La mà dreta va dir:
- Bé, val la pena provar-ho.
I les cames amb molta dificultat van portar el cos a la taula, les mans van cooperar i van ficar el menjar a la boca.
A la poca estona les mans van exclamar:
- Ja ens sentim millor.
Tots els membres del cos deien el mateix. Llavors van comprendre que tots els membres del cos han de cooperar si
volen conservar-se amb bona salut.
Aquest conte ens ajuda a entendre el lema d’aquest curs: TOTS SOM UN. Les
parts del cos han après que no poden viure soles, que es necessiten unes a
les altres. De la mateixa manera, nosaltres no vivim sols, sinó que formem
part d’una família i d’una societat. Per tant hem de conviure plegats
acceptant que tots som diferents i que tenim moltes coses que podem
compartir i aprendre els uns dels altres.
PREGUEM
Divendres 16 de setembre
Que bé! Quina alegria! Tornem a trobar-nos tots, els veïns els companys d’escola, de l’esplai, de l’equip... Quines ganes
teníem de veure’ns. Després de les vacances fa molta il·lusió retrobar la gent amb la que passem tantes hores junts
durant quasi bé tot l’any. Enrere queden els dies de descans, d’anar amunt i avall coneixent món i persones. Han estat
dies intensos, diferents, fantàstics, ... però tornar a la rutina és molt agradable.
Jesús, gràcies per les hores meravelloses que hem passat aquest estiu.
Gràcies perquè hem pogut tornar i retrobar-nos.
Descargar