Pel repartiment del treball i la riquesa, lluita per unes pensions dignes! Les pensions públiques, l’aritmètica de la solidaritat Que una societat cobreixi dignament les necessitats de les persones que, per edat o per malaltia, no poden ni han de treballar és una de les millors mostres del seu nivell de civilització. En el debat de quin sistema de pensions volem, com en el de quina educació o quina sanitat pretenem, es mostra el tipus de societat a la qual aspirem. O es pren el camí de el “tant tens tant vals” o s’opta pel suport mutu i la solidaritat. Les retallades contínues que sofreix el sistema de pensions en les últimes dècades no s’han justificat obertament amb raons ideològiques, sinó que s’han embolicat en vestidures comptables i aritmètics, com si la seva manera de fer els comptes, interessada i parcial, no influís en el benestar o el sofriment de la gent. • • • Els comptes públics sans: La Caixa de la Pensions ha d’equilibrar-se, “no es pot gastar més que el que entra”. • No es poden augmentar les cotitzacions socials: “Per guanyar competitivitat” cal reduir les cotitzacions socials i perquè augmenti l’ocupació cal abaratir els costos que tenen les empreses en contractar. Què NO se’ns diu… Dir que hi ha pocs cotitzadors per a molts pensionistes és tergiversar la realitat quan tenim sis milions d’aturats i donem amb la porta en els nassos als immigrants que poden contribuir a enriquir (en tots els sentits) la societat. El nombre d’anys que una persona cobra la pensió influeix en les despeQuè se’ns diu… ses de la Seguretat Social, però d’altra banda influeixen en els ingressos del La societat envelleix: Hi haurà més sistema la contínua baixada de salapersones jubilades per cobrar i menys ris, el treball precari, l’atur juvenil, els persones treballant per cotitzar. aturats majors de 45 anys exclosos de facto del “mercat laboral”. Els augLa vellesa s’allarga: Per tant esta- ments de productivitat també poden rem més anys cobrant la pensió. influir en els ingressos i despeses del sistema públic de pensions. Però per a això l’augment del que es produeix hauria d’incrementar els salaris i les cotitzacions socials i no solament, com fins ara, els beneficis empresarials. Per què al dret a unes pensions dignes se li exigeix un equilibri entre cotitzadors i pensionistes que a altres partides de l’Estat no se li demana?Els ingressos que proporciona a l’Estat el Ministeri de Defensa són iguals a les despeses que ocasiona? I la Casa Real? I la classe política? I els sindicats subvencionats? Què hi ha de les exempcions i privilegis de l’Església? I del rescat als bancs? Si les cotitzacions no es poden augmentar, els comptes de la Caixa de les Pensions han d’estar equilibrades i a la gent li ha donat per viure més temps, la quadratura del cercle és evident… Ens venen que l’Estat ha de gastar menys en pensions. I què proposen ara els seus “experts”… Diuen que cal garantir la “equitat” entre les diferents generacions de pensionistes. És a dir, si vius més temps la teva pensió ha de ser més petita perquè, en total, no hagis cobrat més que aquell que va viure menys. A major esperança de vida menor pensió. A aquesta manera de castigar-nos li criden el Factor d’Equitat Intergeneracional. Oblidem-nos de la pujada anual de les pensions… L’objectiu no és una pensió digna que es recalculi cada any sinó l’equilibri dels comptes del sistema. Que l’ingrés de la Caixa de la Seguretat Social sigui igual a la despesa en pensions. Les pensions pujarien o baixarien tenint en compte l’augment de pensionistes, l’augment de la quantia de les pensions en el seu conjunt i el superàvit o el dèficit de la caixa de pensions l’any anterior. Quines retallades fan… És a dir, si augmenten les despeses de la seguretat social més que els ingressos, les pensions han de baixar. • Augmenten l’edat de jubilació, És l’anomenat Factor de Revaloració així es cotitzen més anys i es cobra Anual. Aquestes dues perverses memenys temps. sures es diuen Factor de Sostenibili• S’amplien els períodes de còmput tat. Després de deixar sense valor els per calcular la pensió, reduint la nostres drets adquirits durant anys, seva quantia. els seus ben pagats experts afegeixen • S’exigeixen més anys de cotitza- que des de l’Estat s’han de recolzar i ció per poder tenir dret a la pensió. fomentar els sistemes privats de penMolts dels actuals i futurs treballa- sions perquè els ciutadans (que puguin dors quedaran exclosos del siste- segons els seus ingressos) complemenma de pensions. tin la seva (escassa) pensió pública.