Veure El resultat de l` estudi sobre agressions al - USTEC-STEs

Estudi sobre agressions
al personal en el sistema
públic d’ensenyament de
Catalunya
Secretaria de Política Educativa USTEC·STEs
Resum de les respostes i anàlisi de l’enquesta elaborada entre els docents dels centres de titularitat
pública de nivel no nuniversitari de Catalunya. abril de 2016
2016
Nota Tècnica:
Formulari Google enviat a tots els centres de primària i secundària de Catalunya, entre el 7 i el 15 d’octubre de 2015
Total: 809 respostes
Introducció
En el Secretariat Nacional d’USTEC·STEs del passat mes de maig, es va encarregar a una comissió técnica la redacció
d’un estudi per analitzar la situació respecte a la violencia contra els docents i la resta de personal dels centres
públics.
La comissió, conformada per la Secretaria de Política Educativa va encarregar i discutir un formulari google per
extreure el màxim d’informació per tal de disposar d’una radiografia aproximada de la situación actual.
En diverses reunions de treball, amb la col·laboració d’altres grups i secretaries del sindicat, es va anar perfilant
aquest estudi, que finalment va ser enviat l’octubre de 2015 als diversos centres, tot demanant als equips directius
que ho reenviessin al seu professorat i al conjunt del personal que hi treballa.
Presentem aquí els resultats de l’enquesta, que ens aporten conclusions diverses, algunes d’esperades, altres
inesperades. Compartim aquest treball col·lectiu de la comissió amb la intenció de presentar una aproximació el més
fiable posible a la realitat que es viu als centres educatius a fi de valorar conjuntament propostes d’actuació envers
la violencia a l’espai escolar, de disposar d’un coneixement aproximat de la situació amb la voluntat de prevenir la
violencia a les aules i elaborar les millors estratègies per millorar la convivencia als centres educatius.
Enquesta sobre agressions als docents i altre
personal al sistema educatiu de Catalunya
Octubre 2015
Primera part: Criteris de filtratge
Resultat de les enquestes
La situació que es desprèn d’aquesta situació és alarmant. 7 de cada 10 mestres afirmen haver estat objecte d’una
agressió al llarg de la seva vida professional.
Si analitzem amb major detall, fets els filtratges a aquesta qüestió veiem:
No es perceben diferències significatives per raó de gènere, únicament dos punts, en què els docents homes afirmen
haver patit més agressions que les docents dones.
S’aprecien diferències significatives en funció dels serveis territorials, especialmente entre Barcelona i l’àrea
d’influència i les zones més rurals de Lleida, amb 24 punts de diferencia. D’aquí es pot despendre que a la Catalunya
de comarques es produeixen menys agressions que a la Catalunya metropolitana.
No s’aprecien diferències signficatives en funció de la situación laboral i administrativa. El fet que els funcionaris de
carrera tinguin un índex d’agressions superiors podría ser degut a què tenen una majoria d’edat superior al
professorat funcionari interí i la seva carrera profesional sigui més perllongada.
De tot aquest conjunt de dades, el tram educatiu en què es concentren les agressions és l’ESO (74%) i l’Educació
Primària (68%). Els que menys, la Formació d’adults (44%), els ensenyaments d’Arts i Disseny i EOI (50%) i el
Batxillerat i la Formació d’Adults (63%)
El col·lectiu que afirma haver estat menys objecte d’agressions és, significativament, el dels doctorats (41%), mentre
el que menys, el dels llicenciats i graduats (73%). Aquests darrers concentren l’ensenyament a l’ESO, que com hem
vist anteriorment
A partir d’aquestes dades es pot inferir que el col·lectiu més jove és el que registra menys agressions. A mesura que
avança la carrera professional, aquestes es van incrementant. És de deduir que són, en la seva majoria, poc
freqüents. A la franja de més edat, a partir de 61 anys disminueix. Això pot deure’s a què el col·lectiu que es troba en
millor situació professional ajorna la decisió de la jubilació.
La lògica de la gràfica anterior es repeteix aquí.
Sense massa diferències significatives, el col·lectiu de docents que formen part d’un equip directiu afirma ésser
menys agredit (en 6 punts) que qui no en forma part. És probable que l’autoritat legal que atorga la condició de
director i la imatge d’autoritat que tracta de projectar l’administració sobre les direccions tingui influència.
La regla general és que a menys población, menys agressions, especialment en entorns rurals. En canvi, les grans
poblacions concentren un percentatge significativament per sobre de la mitjana. La diferència aquí és més que
significativa (22 punts), i reforça la idoneïtat de les escoles rurals com a espais d’aprenentatge. Per contra, del gràfic
se’n pot despendre de la importància de fer intervencions socials en els entorns dels grans centres educatius de les
grans ciutats.
Com succeeix en el gràfic anterior, els centres petits afavoreixen la convivència. Els grans, per contra, la dificulten.
S’aprecia una diferència significativa entre centres catalogats d’especial dificultat (en 8 punts), encara que, a
diferència d’altres països, les diferències no són molt marcades.
És probable que la tasca desenvolupada pels professionals als centres d’especial dificultat hagin permès eixugar les
diferències respecte a la resta. Per contra, també es podria inferir que hi ha molts centres ordinaris, i que en canvi,
no siguin massa diferents en composició i problemàtica als que ja són catalogats.
Tipologia i naturalesa de les agressions
Els alumnes, majoritàriament són els autors de les agressions (80%), especialmente a la ESO (58%), tot i que també
és de destacar que el 41% provenen de familiars (especialmente a primària i infantil que sumades, representen
76%). Cal destacar la dada del 13 % de docents que agredeixen altres docents (la major part agressions verbals o
tracte denigrant) fet que sembla tenir molt a veure amb relacions de poder en uns claustres creixentment
jerarquitzats.
També observem que la majoria de les agressions són verbals (83,5%). Els protagonistes d’aquestes solen
concentrar-se a l’ESO (49%), mentre que la Primària és d’un 29%. Per contra, les agressions físiques es concentren a
la Primària (47%). Contràriament al que molta gent suposava, l’ESO representa una de cada tres (35%) encara que
aquestes siguin més greus.
Pel que fa a la intensitat, la majoria de les denunciades es consideren d’intensitat mitjana (33%). La suma entre les
que són considerades greus o molt greus passen del 48%. Les lleus o molt lleus representen el 18%
El suport als agredits
Les víctimes d’agressions tenen els companys de claustre com als principals actors que els ofereixen més suport
(molt suport o total 66%), seguit de les direccions (54%). En canvi, hi ha una sensació d’abandó per part de
l’administració (reben un suport nul o gairebé nul el 66%), i a continuació, les famílies (només perceben un suport
del voltant del 20%).
Freqüència de les agressions
Des del punt de vista dels docents, les agressions solen tenir una freqüència ocasional, especialment pel que fa a
insults, amenacesi manques de consideració. En canvi, per a un 59%, les agressions físiques no passen mai. Només
un 4,5 % les veuen com a un fet que s’esdevé sovint o molt sovint.
Protocols de prevenció
Un dels fets que més sobten d’aquest estudi és que només 3 de cada 10 docents coneixen si existeix un protocol
d’actuació davant d’agressions. Si aprofundim en la dada i diferenciem segons si formen part d’un equip directiu,
sobta saber que només un 45% d’aquest personal coneix la seva existència. Per a la resta dels docents, un 73%
ignora què cal fer en cas d’agressions.
I entre aquells que el coneixen, el 30% el considera gens o poc efectiu, i només el 39% el considera efectiu o molt
efectiu.
Agressions i estat anímic
Pel que es pot despendre d’aquest estudi, el professorat català considera que les agressions en l’exercici de la seva
professió incideixen molt en el nivell anímic d’estrès. La dada és inapel·lable. Un 94% ho considera així. Per al 60%,
aquestes situacions es tradueixen en baixes laborals, la qual cosa indica que aquí el Departament d’Ensenyament té
una elevada responsabilitat per evitar aquestes situacions.
Tot i així, el professorat català revela una fortalesa mental encomiable. Només un 32% s’ha plantejat abandonar la
professió a causa de les agressions rebudes, i només un 11% es troba desanimat o molt desanimat. És més, malgrat
que les conclusions d’aquest estudi mostren una situaciació de pressió contra el professorat, el 62% afirma sentir-se
animat o molt animat per fer front al dia a dia.
Percepció de l’evolució de les agressions
Un dels factors que cal destacar en aquest estudi és que trobem una gran contradicció entre la percepció en la
realitat immediata i en la projectada socialment. Per als enquestats, al seu centre, les agressions han anat reduint-se
en els darrers anys, almenys per a un 55% (en canvi, s’han incrementat per al 19%), fet que contradiuria cert
alarmisme social conduït pels mitjans de comunicació.
En canvi, quan preguntem als mateixos sobre com ha evolucionat la violència als centres educatius en els darrers
anys, les conclusions són inverses. El 43% creu que han anat a més, mentre que per al 30% han anat a menys.
Això mostra un contrast entre la realitat pròxima, i la realitat publicada. Probablement alguns incidents han estat
publicitats des dels mitjans i això genera certa sensació d’inseguretat.
D’altra banda, les dades també indicarien que el professorat està mostrant una gran capacitat professional per fer
front a les dificultats i per reconduir les situacions difícils amb què es poden trobar als centres. Tot plegat, sense
massa suport per part de l’administració, ni massa responsabilitat per part d’alguns mitjans.
Factors que poden explicar la violència
Entre els factors que més influeixen a l’hora d’explicar la violència a les aules, hi ha pràctica unanimitat a assenyalar
la insuficiència de recursos com el principal. Més del 90% del professorat consideren que les ràtios inapropiades,
l’absència de professionals de la salut i altres aspectes expliquen certa incapacitat institucional per fer front als
problemes. A curta distància (80%) creuen que la imatge pública del docent, qüestionada constantment per la pròpia
administració i la politització de l’educació, és un factor molt o força influent. En tercer lloc, s’assenyala les dificultats
de les famílies per educar els seus fills, i un 71% consideren que el consum de drogues i alcohol té a veure amb les
situacions de violència.
En canvi, i a més distància, el 64% veu els problemes de violència relacionats amb problemes estrictes de salut
mental, el paper de les direccions (també 64%) o la progressiva individualització del professorat (57%). Això
contrasta amb l’esforç de l’administració, que centra les seves polítiques a reforçar les direccions mentre es
redueixen recursos o es retalla capacitat de decisió als claustres.