Entitats de drets humans denuncien que no hi hagi Garanties per implantar les pistoles Tàser a Catalunya- amb la partipació de la Comissió de Defensa de l’ICAB El debat sobre l’ús de les pistoles Taser podria arribar al juliol al Parlament Actualitzat el 29.06.2016 a les 21:56 Comenta L'ús de les anomenades pistoles elèctriques Taser s'ha portat a debat en un grup de treball al Parlament. Els partits en presentaran les conclusions aquest divendres i les remetran al Departament d'Interior. Durant el mes de juliol es podria discutir a la cambra si s'aprova o no l'ús d'aquestes armes. Segons Amnistia Internacional, 33 municipis catalans ja l'han adquirit, i s'ha utilitzat ja en cinc ocasions. Tot i així, les organitzacions de drets humans alerten que s’ha usat poc i de forma inadequada en tots els casos. El potencial lesiu de l’arma -qualificada per la policia de “no letal”- és, segons aquestes entitats,més elevat del que diuen els qui la defensen. Concretament, a Barcelona no s’han arribat mai a adquirir i el comissionat de Seguretat de la ciutat s’ha mostrat contrari al seu ús. La ciutat es troba entre les que s’oposen a l’ús de les Taser, que es podria debatre aquest mes de juliol al Parlament. Les organitzacions en contra de les Taser es mostren “moderadament optimistes” sobre la no aprovació al Parlament de l’ús d’aquest instrument policial. Segons l’Eduard Martínez, d’Amnistia Internacional Catalunya, no s’ha investigat el potencial lesiu real d’aquestes pistoles elèctriques i tampoc no s’ha establert cap període de prova ni creat un òrgan d’investigació independent de les denúncies contra policies. En aquest mateix sentit, Laia Serra, de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’ICAB, considera que en general els Mossos d’Esquadra fan una feina adequada, però avisa que hi ha casos com el d’Andrés Benítez o Ester Quintana en què no s’han depurat responsabilitats, i considera que això demostra que no hi ha els mecanismes de control necessaris per evitar casos d’abús en l’ús de l’arma. Amagar la transcripció EDUARD MARTÍNEZ, Amnistia Internacional Catalunya "Avui en dia Catalunya no disposa de les garanties necessàries. No s'ha fet una investigació independent externa del seu caràcter lesiu, no s'ha establert un període de prova i tampoc s'ha creat un òrgan d'investigació independent de les denúncies contra policies." http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/06/29/el-debat-sobre-lus-de-les-pistoles-taser-podriaarribar-al-juliol-al-parlament/#None La Plataforma Stop Taser demana la "suspensió immediata" de l'ús de pistoles elèctriques BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS) La Plataforma Stop Taser recomana la "suspensió immediata" de les pistoles elèctriques Taser per part d'aquells cossos policials que actualment les tenen incorporades en les seves dotacions armamentístiques, ha manifestat aquest dimecres en roda de premsa el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia. Aquest divendres està previst que es tanqui el grup de treball que s'ha format per tractar, durant quatre mesos, aquest tema al Parlament i que ha analitzat casos i efectes de les pistoles elèctriques i les possibles conseqüències que poden tenir sobre la salut de les persones. Segons un informe del Síndic de Greuges de Catalunya, des del 2000, any a partir del qual es va generalitzar l'ús de les pistoles elèctriques en els cossos policials, més d'una trentena de municipis catalans han adquirit una o diverses d'aquestes armes i s'han registrat cinc casos en els quals s'hagin utilitzat. "Catalunya no disposa de les garanties necessàries perquè l'ús de les pistoles elèctriques respecti els drets humans", per això el responsable de Relacions Institucionals i Incidències Polítiques d'Amnistia Internacional Catalunya, Eduard Martínez, ha exigit la necessitat d'evitar que aquests dispositius formin part de l'equipament tant de policies locals com dels Mossos d'Esquadra. EFECTES Els efectes poden ser diferents en cada cas, ja que poden variar segons la potència del model de l'arma, la quantitat de vegades que s'apliqui la descàrrega, l'estat físic i mental de la persona sobre la qual s'utilitza o fins i tot factors mediambientals com per exemple si hi ha humitat a l'ambient. El risc també augmenta, com ha advertit el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides (CAT), quan s'utilitzen aquestes armes en persones esquizofrèniques, amb insuficiències cardiorespiratòries o intoxicades per drogues o alcohol. Amnistia Internacional Catalunya recomana que en el cas que es continuïn utilitzant aquestes armes s'hauria d'aplicar un període de prova amb la formació adequada per als agents, així com crear un "òrgan independent que tingui la competència objectiva d'investigar els casos que es denunciïn", ha informat Eduard Martínez. 90 ORGANITZACIONS Actualment, la plataforma està formada per més de 90 organitzacions adherides al manifest en contra de l'ús d'aquestes armes per part dels cossos policials catalans, perquè tot i que se les cataloga com armes no letals, "s'han registrat més de 200 morts en el món, després d'haver rebut descàrregues d'aquestes armes", ha explicat Bondia. La representant de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Laia Serra, ha manifestat la "necessitat de fer informes sobre les causes i les conseqüències dels casos" en els que s'utilitzin aquestes armes, perquè actualment no cal fer-ho. La Plataforma Stop Taser demana la “suspensió immediata” de l’ús de pistoles elèctriques La Plataforma Stop Taser recomana la "suspensió immediata" de les pistoles elèctriques Taser per part d'aquells cossos policials que actualment les tenen incorporades en les seves dotacions armamentístiques, ha manifestat aquest dimecres en roda de premsa el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia. Aquest text és un servei de l'agència Europa Press. VilaWeb no ha intervingut ni en la selecció, ni en la redacció, ni en el contingut de la notícia. 29.06.2016 14:49 BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS) La Plataforma Stop Taser recomana la “suspensió immediata” de les pistoles elèctriques Taser per part d’aquells cossos policials que actualment les tenen incorporades en les seves dotacions armamentístiques, ha manifestat aquest dimecres en roda de premsa el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia. Aquest divendres està previst que es tanqui el grup de treball que s’ha format per tractar, durant quatre mesos, aquest tema al Parlament i que ha analitzat casos i efectes de les pistoles elèctriques i les possibles conseqüències que poden tenir sobre la salut de les persones. Segons un informe del Síndic de Greuges de Catalunya, des del 2000, any a partir del qual es va generalitzar l’ús de les pistoles elèctriques en els cossos policials, més d’una trentena de municipis catalans han adquirit una o diverses d’aquestes armes i s’han registrat cinc casos en els quals s’hagin utilitzat. “Catalunya no disposa de les garanties necessàries perquè l’ús de les pistoles elèctriques respecti els drets humans”, per això el responsable de Relacions Institucionals i Incidències Polítiques d’Amnistia Internacional Catalunya, Eduard Martínez, ha exigit la necessitat d’evitar que aquests dispositius formin part de l’equipament tant de policies locals com dels Mossos d’Esquadra. EFECTES Els efectes poden ser diferents en cada cas, ja que poden variar segons la potència del model de l’arma, la quantitat de vegades que s’apliqui la descàrrega, l’estat físic i mental de la persona sobre la qual s’utilitza o fins i tot factors mediambientals com per exemple si hi ha humitat a l’ambient. El risc també augmenta, com ha advertit el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides (CAT), quan s’utilitzen aquestes armes en persones esquizofrèniques, amb insuficiències cardiorespiratòries o intoxicades per drogues o alcohol. Amnistia Internacional Catalunya recomana que en el cas que es continuïn utilitzant aquestes armes s’hauria d’aplicar un període de prova amb la formació adequada per als agents, així com crear un “òrgan independent que tingui la competència objectiva d’investigar els casos que es denunciïn”, ha informat Eduard Martínez. 90 ORGANITZACIONS Actualment, la plataforma està formada per més de 90 organitzacions adherides al manifest en contra de l’ús d’aquestes armes per part dels cossos policials catalans, perquè tot i que se les cataloga com armes no letals, “s’han registrat més de 200 morts en el món, després d’haver rebut descàrregues d’aquestes armes”, ha explicat Bondia. La representant de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Laia Serra, ha manifestat la “necessitat de fer informes sobre les causes i les conseqüències dels casos” en els que s’utilitzin aquestes armes, perquè actualment no cal fer-ho. 30/06/16 Tarragona Prensa: Diaria Tirada: 10.503 Ejemplares Difusión: 8.922 Ejemplares Sección: CATALUÑA Valor: 1.537,00 € Área (cm2): 331,9 Ocupación: 35,74 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 92000 Cód: 103557282 Diari de Tarragona Página: 36 Entidades de derechos humanos denuncian que no hay garantías para implantar las pistolas Taser en Catalunya Los colectivos de derechos humanos aseguran que Catalunya no está en condiciones de garantizar el cumplimiento de las recomendaciones de la ONU en la implementación de las armas eléctricas Reclaman al Parlament que suspenda el uso que se hace actualmente de estas pistolas en 31 cuerpos de policía local "Recomendamos al Parlament y al Govern que no incorpore las pistolas eléctricas como armas policiales y suspenda su uso por policías locales". Con estas palabras, Eduard Martínez, de Amnistía Internacional, resume el posicionamiento de las entidades de derechos humanos sobre las pistolas eléctricas, conocidas también con el nombre de la marca Taser. A su lado han comparecido representantes del Institut de Drets Humans de Catalunya, la comisión de defensa del Colegio de Abogados de Barcelona y el centro Iridia para la defensa de los derechos humanos, que han presentado conjuntamente sus conclusiones antes de que éste viernes se cierre la comisión de estudio creada en el Parlament para debatir la implantación de las pistolas eléctricas. Los cuerpos policiales catalanes disponen de 61 pistolas eléctricas: 7 a manos de los Mossos, aunque nunca las han usado, y 54 en manos de 31 de los cuerpos de policía local, que las han utilizado en ocho ocasiones. Las entidades denuncian que Catalunya no dispone de las garantías que reclama la ONU para el uso de estas armas, como por ejemplo formar a los agentes en materia de derechos humanos o un órgano independiente que pueda investigar los abusos policiales. David Bondia, presidente del IDHC, denuncia "la perversidad de las palabras" y asegura que no se puede tachar las pistolas eléctricas de "armas no lesivas" cuando, según recoge un informe de Amnistía, causaron 269 muertos en Estados Unidos entre el 2001 y el 2007. Bondia destaca además que los informes sobre los efectos de las Taser o los protocolos de utilización en muchas ocasiones los elabora la misma empresa que comercializa las pistolas. Considera que, así, no se garantiza el cumplimiento de los derechos humanos. Laia Serra, miembro de la comisión de defensa del Colegio de Abogados de Barcelona, destaca que los informes presentados ahora a la comisión del Parlament son los mismos presentados en 2014, cuando la cámara catalana ya desrecomandó el uso de estas armas. "Las balas de goma [prohibidas por el Parlament en 2013 tras una larga campaña impulsada por víctimas de proyectiles] nos demuestran que los políticos incorporan armas sin conocer su potencial lesivo; no hay que esperar que haya víctimas, se debe aplicar el principio de precaución", ha asegurado Serra. "En Catalunya las pocas aplicaciones que han hecho las policías locales han sido precisamente cuando las recomendaciones de la ONU dicen que no se deben usar, con personas alteradas, sea por enfermedades mentales o consumo de drogas y alcohol", ha apuntado la abogada. Los sindicatos policiales han defendido esta arma asegurando que podría permitir reducir personas alteradas con menos riesgos para las víctimas, pero Serra destaca que es precisamente en estos casos que se desrecomienda su uso por el elevado riesgo. "Debe ser un arma de último recurso, como las armas de fuego, pero la trayectoria internacional muestra que allí donde se utilizan es como primer recurso", lamenta. Sobre su aprobación en el Parlament, Lucia Morale, de Iridia, ha destacado que "hay mucha presión de sindicatos policiales, pero también el comisionado de seguridad del ayuntamiento de Barcelona se ha mostrado claramente contrario a esta arma, o los médicos que han pasado por la comisión han dicho que no podían dejar claro sus efectos, por lo que debería aplicarse el principio de precaución". http://www.eldiario.es/catalunya/Entidades-garantias-implantar-TaserCatalunya_0_531947699.html