Perquè no hauria de passar això?

DOCUMENT ELABORAT PER ÒSCAR MARTÍNEZ I ENVIAT A L'HDIGITAL (octubre 2015)
Abans de tot us he de fer saber que aquesta qüestió l’he traslladat a diferents espais:
1
24 juliol 2015
2
20 de juliol 2015
3
4
5
6
7
Carta
pública
de
denúncia
publicada
a
El
Periodico
(http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/posible-quedarse-atrapadoestacion-metro-avenida-carrilet/127914.shtml )
Reclamació formal a TMB el 20 de juliol 2015 (s’adjunta al final el document amb el
text)
25 d’agost 2015
Tot i que fora del marge exigit pel codi de consum vigent llavors, TMB respon dient
que l’accessibilitat actual ja és suficient.
28 d’agost 2015
Reclamació a Agència Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya
(l'expedient SOL/60010/2015)
4 setembre 2015
Es posa en contacte per iniciativa pròpia la Síndic de Greuges. Analitzen el cas i (tot i
que ja ho havia advertit) em diu que com que està a L’Hospitalet no hi pot fer res,
però que estan treballant amb TMB per temes d’accessibilitat.
Primera
quinzena L’Alcaldessa Núria Marín fa un tweets dient que recullen la denúncia/reclamació.
setembre
8 d’octubre 2015
També incomplint el codi de consum en quan al temps per a respondre reclamacions
dels ciutadans, l’Agència Catalana de Consum de la Generalitat respon dient que
això no li pertoca i que passa a disposició de L’”Àrea de l’Accessibilitat
Arquitectòniques” de la Generalitat al Pg. Taulat, 266 de BCN.
?
En aquest moments valoro passar la denúncia al Sindic de Greuges de Catalunya,
però encara no ho he fet.
Perquè no hauria de passar això?
Perquè TMB està incomplint:
1-Llei Accessibilitat Parlament Catalunya (2014)
A continuació poden veure els detalls de la llei on queda ben clar que perquè hi hagi un servei o espai accessible ha
d’haver-hi el component d’autonomía i no haver de demanar permís fins a dos persones diferents per poder sortir
del metro.
A l’annex 2 s’adjunten alguns dels fragments textuals de la llei.
2-Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de la ONU (2006)
Per les mateixes raons que la llei d’accessibilitat i fins i tot aquí s’apunta que ha de ser un accés en les mateixes
condicions que tothom
3-Estategia Europea
Per les mateixes raons.
En definitiva estemcondemnant i discriminant a un col.lectiu de persones per raó de discapacitatperquè el disseny
de la sortida/entrada no s’hafetpensant en aquestes persones. Se les condemna a no ser autosuficients i poder
entrar i sortirnomésperquè el disseny no està ben fet.
Hi ha diferentspossibilitats per solucionar-ho i la més adecuada és posar una entrada/sortidacom a la resta de
parades que sí que son accesibles que és una entrada que permetalhora entrar i sortir per les 2 bandes.
A més, cal afegir que si algún dia cal fer una avaquaciód’aquella parada amb el minúscolespai que hi ha per sortir
será molt complicada i perillosa de fer.
Una altrapossibilitatésfer una entrada i una sortidamésample. Penseu que per fer el recorrgutcarrer/andana capa
Barcelona has de fer servir fins a 3 assensors. Una inversión de centenars de miles d’eurosperquèresulti que la
porta de sortida li falta un pamd’amplada per sortir.
L’accessibilitat, comsempre, millora la vida a tothom i només a unes persones concretes.
En aquest cas, com en molts:
LES PERSONES NO SON DISCAPACITADES SINO QUE SON ELS DISSENYS DELS ENTORNS ELS
GENERADORS DE DISCAPACITAT
ANNEX 1
RECLAMACIO FETA A TMB registrada amb número 57867 el dia
20 de juliol de 2015.
Sábado a las 22h. Estación de metro de Avda. Carrilet (salida AvdCarrilet). Un chico con silla de ruedas intenta salir
del metro pero la salida es demasiado estrecha. Solo existe la posibilidad de una puerta que alguien tiene que activar
para que se abra. Normalmente no hay nadie en esa salida y además el botón para avisar está ya fuera.
Solo existen dos posibilidades: volar o levantarse de la silla si puedes.
Para la primera opción necesitaría un impulso importante para saltar un metro de altura y otro tanto de distancia
con la silla y uno no siempre lleva una pértiga paralímpica a mano. Así que optó por la segunda opción, se levantó
como pudo y una persona le ayudó plegando la silla para que pudiera pasar.
Una persona había llamado al timbre de “SOS-Info” pero no se obtuvo respuesta (al menos más o menos inmediata).
Para acceder al metro en esa estación con silla de ruedas tienes que utilizar hasta tres ascensores. Una inversión de
centenares de miles de euros pero nadie ha pensado que la silla de ruedas no cabe por la salida (o entrada).
No vale la excusa de que se puede picar al timbre y quizás te contestarán y abrirán la compuerta para “los de silla de
ruedas”. No existe accesibilidad si no supone utilizar el servició de la manera más autónoma o natural posible. Así lo
indica en su definición el artículo 3 de la ley de accesibilidad 13/2014, del 30 de octubre aprobada en el Parlamento
de Cataluña.
Como es habitual, si diseñas desde la accesibilidad universal facilitará la vida a todas las personas. En este caso,
además, asegurará una correcta evacuación en caso de emergencia. En la actualidad si se da una situación de esas
características tendremos que volar o esperar a que nos respondan después de picar al timbre para no
apelotonarnos en la única salida estrecha.
Así pues, insto a TMB a retirar de esa parada de metro la categoría de accesible porque no lo es y a afrontar esta
cuestión desde un modelo de designthinking, es decir diseño con el usuario para que no sucedan estas anomalías.
No hay dificultad ni técnica ni económica. Es una cuestión de actitud de tener en cuenta a todas las personas.
SI
QUIEREN
UTILIZAR
UNA
FOTOGRAFIA
https://twitter.com/oscar_m/status/623148260916641792
LA
HE
COLGADO
EN
ESTE
TWEET:
ANNEX 2
FRAGMENTS TEXTUALS DE LLEI D’ACCESSIBILITAT
iCONVENCIO INTERNACIONAL DRETS PERSONES AMB
DISCAPACITAT (ONU) i Estratègia Europea sobre discapacitat
Convenció internacional drets persones ambdiscapacitat (ONU)