Les dones de les fàbriques Encara que les dones representin més de la tercera part de la força laboral a nivell mundial el seu treball sempre ha estat limitat a determinats camps professionals en els que no es requereix una alta preparació i que acostumen a ésser activitats mal remunerades. Al llarg de la història i en tot tipus de cultures, les dones han ajudat a les seves famílies al camp, al mercat o a la casa. De fet la mà d'obra femenina mai s'havia considerat com un problema fins l'aparició del sistema fabril. Desgraciadament la pobresa i la manca dels recursos econòmics obligaren a milions de nens i dones a viure en condicions infrahumanes. Tot i això els seus escassos ingressos eren imprescindibles per a la supervivència de les seves famílies. Molts cops aquestes no podien satisfer les seves necessitats més primàries com ara l'alimentació, habitatge, roba o aigua amb la que mantenir un mínim d'higiene. Durant el segle XIX i principis del XX, quan s'estava gastant la revolució industrial aquí a Catalunya, 54000 persones treballaven com assalariats a les fàbriques i a finals dels segle ja n'eren 144700; on la majoria dels assalariats estava constituïda per dones i nens. Des de sempre les dones ja competien en el mercat laboral amb els homes tot i que la seva tasca era molt menys pesant que la seva. Els empresaris preferien donar feina a les dones en uns determinats sectors per la seva habilitat i perquè el sou que cobraven acostumava a ser un 40% aproximadament menys que el que cobraven els homes. El més habitual era que aquestes fossin explotades a les factories, institucionalitzan− se un sistema en el que predominaven unes condicions laborals pèssimes, llargues jornades laborals i molts abusos, que, juntament amb l'explotació infantil, era una de les pitjors situacions que podien sofrir els treballadors durant el capitalisme industrial. Entre les conseqüències socials negatives que aportà la revolució industrial, a part de l'empitjorament de les condicions de vida; va ser l'analfabetisme, l'empobriment de les famílies i l'escandalosa xifra que mostrava la taxa de mortalitat infantil menors de sis anys sobre el total a mitjans del segle XIX, que era de 104'27%(nens i nenes) molts d'ells morts degut a l'alta sinistralitat de les condicions de treball, poca llum i higiene. A més l'esperança de vida no era molt llarga. La mitjana a la que era normal arribar era a la dels 23 anys i la que hi arribava es podia considerar sortosa però també vella. La legislació relativa al salari mínim i molts altres tipus de mesures legals van intentar ser imposades per tal d' arreglar la humiliant situació dels obrers. Malgrat això la indignació social anar creixent considerablement. La primera llei rellevant sobre l'explotació infantil va ser la que establia la edat mínima per treballar: els 10 anys obligant als patrons de les empreses que els nens i nenes en edats compreses entre els 10 i 14 anys no treballessin més de mitja jornada o bé dies alterns. Aquesta mateixa llei limitava a 12 hores que podien treballar els adolescents en edats compreses entre els 14 i 18 anys, donat− los descans d'almenys de dos hores per menjar o bé per rebre la instrucció primària o religiosa als menors de 14 anys que no l'haguessin 1 rebuda. Però desgraciadament això no fou suficient i els abusos romanien a les fàbriques. Aquest abusos van anar provocant una deterioració del cos social tan important com per veure's reflexada en l'aparició d'unes reglamentacions més sèries i contundents com ara la del 13 de març de 1900; primera reglamentació legal del treball femení i infantil. En aquestes es van establir un seguit d'articles a favor de les dones assalariades com ara que, al vuitè mes d'embaràs tingui el dret d'abandonar la feina i el patró reservarà a l'obrera el seu lloc de treball durant el temps que estigui obligada o autoritzada a deixar−lo sempre i quan presenti el certificat del metge que ho demostri. Un cop ja restablertes a la feina, disposin d'una hora (que podrà ser dividida a conveniència) per poder donar de mamar al seu bebè i assistència gratuïta d'un metge i una indemnització diària suficient com per a poder mantenir la condició d'higiene de la mare i la del seu fill. El treball executat per les dones ha tingut una importància vital des de la prehistòria, tot i que la seva contribució a l'economia ha variat depenent de la estructura, necessitats, costums i valors socials però avui dia totes les cultures, per més diferents que siguin tenen una cosa en comú: la discriminació de la dona en el camp laboral. A finals del segle XX el problema de l'explotació de la mà d'obra femenina segueix essent molt greu en nombrosos països. Una sèrie d'estudis estadístics han rebel·lat que el 70% de que treballes o estan fent en unes condicions infrahumanes. I el més greu de tot és que no només està passant en els països en vies de desenvolupament, sinó que també en les bosses de pobresa de les grans ciutats d'Europa; on les seves condicions de vida són pèssimes i les seves possibilitats d'alfabetització quasi nul·les. Els esforços més destacats per tal d'ajudar a totes les víctimes del sistema fabril provenen d'organitzacions com la Organització Internacional del Treball (OIT) i la Organització de les Nacions Unides (ONU). Malauradament tan la dona com el nen segueixen estan discriminats i aquestes organitzacions no ho poden arreglar del tot, ja que no tenen capacitat per obligar el compliment d'aquests convenis perquè es un acte assumit de forma voluntària pels països membres. 2