Principios mendelianos y extensiones

Anuncio
1/2 A
1/2 a
1/2 A
AA
Aa
1/2 a
Aa
aa
Problemes herència
mendeliana
Razón genotípica
1/4 AA
1/2 Aa
1/4 aa
(del guió de problemes)
Razón fenotípica
3/4 A1/4 aa
Dr. Antonio Barbadilla
1
Problemas resueltos de genética
mendeliana
1
Principios mendelianos y extensiones
1. Quants genotips possibles es poden generar en un
gen amb n al·lels? Deduiu la fòrmula general.
Alelos
1
2
A1
A1
Y
3
A2
A1 , A2 Y A3
Genotipos
A1 A1
A1 A1
A1 A2
A2 A2
A1 A1
A1 A2
A1 A3
A2 A2
A2 A3
A3 A3
Dr. Antonio Barbadilla
2
1
3
6
Problemas resueltos de genética
mendeliana
2
Principios mendelianos y extensiones
1. Quants genotips possibles es poden generar en un
gen amb n al·lels? Deduiu la fòrmula general.
n al·lels
n
Genotips homozigots
Genotips heterozigots
n
2
n
= n (n-1) /2
(n+1) n / 2
És equivalent a la suma d’una progressió aritmètica
n
∑ i = 1 + 2 + 3 + 4+ … + n = (n+1) n / 2
Dr. Antonio Barbadilla
3
Problemas resueltos de genética
mendeliana
3
Principios mendelianos y extensiones
2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament
dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels
individus F2 que expressen ambdues característiques
dominants és heterocigótica pels dos loci.
P
AABB x aabb
F1
AaBb x AaBb
Dr. Antonio Barbadilla
4
Problemas resueltos de genética
mendeliana
4
Segunda ley de Mendel
:
1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab
1/4 AB
AABB AAbB AaBB
1/4 Ab
AABb
AAbb AabB Aabb
1/4 aB
AaBB
AaBb aaBB aaBb
1/4 ab
AaBb
Aabb aaBb
Dr. Antonio Barbadilla
9/16 A-B5
AaBb
aabb
Razón fenotípica
resueltos
de genética
3/16 A-bb 3/16Problemas
aaB1/16
aabb
mendeliana
5
Principios mendelianos y extensiones
2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament
dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels
individus F2 que expressen ambdues característiques
dominants és heterocigótica pels dos loci.
1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab
Dr. Antonio Barbadilla
6
1/4 AB
AABB AAbB AaBB
AaBb
1/4 Ab
AABb
AAbb AabB Aabb
1/4 aB
AaBB
AaBb aaBB aaBb
1/4 ab
AaBb
Aabb aaBb
aabb
Problemas resueltos de genética
mendeliana
6
Principios mendelianos y extensiones
2. Considereu la descèndencia F2 d'un encreuament
dihíbrid mendelià. Determineu quina proporció dels
individus F2 que expressen ambdues característiques
dominants és heterocigótica pels dos loci.
1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab
1/4 AB
AABB AAbB AaBB
1/4 Ab
AABb
1/4 aB
AaBB
AaBb
AabB
AaBb
P = 4/9 = 0,444
Dr. Antonio Barbadilla
7
1/4 ab
AaBb
Problemas resueltos de genética
mendeliana
7
Principios mendelianos y extensiones
3. En els encreuaments de 2 trihíbrids Aa Bb Cc x Aa Bb
Cc, si hi ha dominància en els tres loci,
quina ha de ser la grandària mínima de la descendència
per que puguin apareixer tots els genotips possibles?
Quina és la probabilitat de que apareixin els triples
homozigots
recessius
si
els
gens
segreguen
independenment?
Dr. Antonio Barbadilla
8
Problemas resueltos de genética
mendeliana
8
Principios mendelianos y extensiones
3. ... quina ha de ser la grandària mínima de la
descendència per que puguin apareixer tots els genotips
possibles?
Dr. Antonio Barbadilla
9
Problemas resueltos de genética
mendeliana
9
Segunda ley de Mendel: Cruce trihíbrido
P
AABBCC x aabbcc
F1
AaBbCc x AaBbCc
Solución 1:
Contar en la tabla de
Punnett de un cruce
trihíbrido el número
genotipos distintos
Hay 27, por tanto el
número mínimo es 27
ABC
ABc
AbC
Abc
aBC
aBc
abC
abc
ABC
AABBCC
AABBCc
AABbCC
AABbCc
AaBBCC
AaBBCc
AaBbCC
AaBbCc
ABc
AABBCc
AABBcc
AABbCc
AABbcc
AaBBCc
AaBBcc
AaBbCc
AaBbcc
AbC
AABbCC
AABbCc
AAbbCC
AAbbCc
AaBbCC
AaBbCc
AabbCC
AabbCc
Abc
AABbCc
AABbcc
AAbbCc
AAbbcc
AaBbCc
AaBbcc
AabbCc
Aabbcc
aBC
AaBBCC
AaBBCc
AaBbCC
AaBbCc
aaBBCC
aaBBCc
aaBbCC
aaBbCc
aBc
AaBBCc
AaBBcc
AaBbCc
AaBbcc
aaBBCc
aaBBcc
aaBbCc
aaBbcc
abC
AaBbCC
AaBbCc
AabbCC
AabbCc
aaBbCC
aaBbCc
aabbCC
aabbCc
Dr. Antonio Barbadilla
abc
AaBbCc
AaBbcc
AabbCc
Aabbcc
aaBbCc
aaBbcc
aabbCc
aabbcc
10
Problemas resueltos de genética
mendeliana
10
Gen A (A i a)
Gen B (B i b)
Cruce trihíbrido
Bb
bb
BB
Aa
Bb
bb
BB
aa
Solución 2:
Expandir el
diagrama árbol de
los distintos
Dr. Antonio Barbadilla
genotipos
11
Bb
bb
3
X
3
AABBCC
AABBCc
AABBcc
AABbCC
CC
AABbCc
Cc
cc
AABbcc
AaBBCC
CC
AaBBCc
Cc
cc
AaBBcc
CC
AaBbCC
Cc
AaBbCc
cc
AaBbcc
CC
AabbCC
Cc
cc
AabbCc
CC
Aabbcc
Cc
aaBBCC
cc
aaBBCc
CC
aaBBcc
Cc
cc
aaBbCC
CC
aaBbCc
Cc
aaBbcc
cc
aabbCC
CC
aabbCc
Cc
aabbcc
cc= resueltos
3Problemas
27de genética
CC
Cc
cc
BB
AA
Gen C (C i c) Genotipos
X
mendeliana
11
Los número esperados de
cruces mendelianos
Solución 3:
Utilizar la información
resumen sobre los
números esperados de
cruces mendelianos
Monohíbrido
n=1
Tipos de gametos en la F1
2
Proporción de homocigotos
recesivos en la F2
Número de fenotipos distintos de la
F2 suponiendo dominancia completa
Número de genotipos distintos de la
F2 (o fenotipos si no hay
dominancia)
Dihíbrido Trihíbrido Regla general
n=2
n=3
4
8
2n
1/4
1/16
1/64
(¼)n
2
4
8
2n
27
3n
3
9
Dr. Antonio Barbadilla
12
n
Problemas resueltos de genética
mendeliana
Los número esperados
de cruces mendelianos
Solución 4:
Utilizar la distribución
binomial o multinomial
Probabilidad de fenotipos
en m descendientes:
p(d dominantes + r recesivos)
-> Distribución binomial
Probabilidad de genotipos en m
descendientes:
p(d hom dom + h het + r hom
recesivos)
-> Distribución trinomial
Monohíbrido
n=1
Dihíbrido
Regla general
n=2
n
p(d1 ,r1) p(d2 ,r2)
p(d1 ,h1, r1) p(d2 ,h2, r2)
Dr. Antonio Barbadilla
13
Problemas resueltos de genética
mendeliana
13
Principios mendelianos y extensiones
3. ... Quina és la probabilitat de que apareixin els
triples homozigots recessius si els gens són
independents?
Dr. Antonio Barbadilla
14
Problemas resueltos de genética
mendeliana
14
Segunda ley de Mendel: Cruce trihíbrido
P
AABBCC x aabbcc
F1
AaBbCc x AaBbCc
ABC
ABc
AbC
Abc
aBC
aBc
abC
abc
ABC
AABBCC
AABBCc
AABbCC
AABbCc
AaBBCC
AaBBCc
AaBbCC
AaBbCc
ABc
AABBCc
AABBcc
AABbCc
AABbcc
AaBBCc
AaBBcc
AaBbCc
AaBbcc
AbC
AABbCC
AABbCc
AAbbCC
AAbbCc
AaBbCC
AaBbCc
AabbCC
AabbCc
Abc
AABbCc
AABbcc
AAbbCc
AAbbcc
AaBbCc
AaBbcc
AabbCc
Aabbcc
aBC
AaBBCC
AaBBCc
AaBbCC
AaBbCc
aaBBCC
aaBBCc
aaBbCC
aaBbCc
aBc
AaBBCc
AaBBcc
AaBbCc
AaBbcc
aaBBCc
aaBBcc
aaBbCc
aaBbcc
abC
AaBbCC
AaBbCc
AabbCC
AabbCc
aaBbCC
aaBbCc
aabbCC
aabbCc
abc
AaBbCc
AaBbcc
AabbCc
Aabbcc
aaBbCc
aaBbcc
aabbCc
aabbcc
Dr. Antonio Barbadilla
15
Problemas resueltos de genética
mendeliana
15
Los número esperados de
cruces mendelianos
Solución 2:
Utilizar la información
resumen sobre los
números esperados
de cruces
mendelianos
Monohíbrido
n=1
Tipos de gametos en la F1
2
Proporción de homocigotos
recesivos en la F2
1/4
Número de fenotipos distintos
de la F2 suponiendo dominancia
completa
Número de genotipos distintos
de la F2 (o fenotipos si no hay
dominancia)
Dihíbrido Trihíbrido Regla general
n=2
n=3
n
4
8
2n
1/16
1/64
(¼)n
2
4
8
2n
3
9
27
3n
Dr. Antonio Barbadilla
16
Problemas resueltos de genética
mendeliana
16
Principios mendelianos y extensiones
4. En un dels seus encreument dihíbrids, Mendel
observà 315 plantes llises-grogues, 108 llises-verdes,
101 rugoses-grogues i 32 rugoses-verdes a la F2.
Analitzeu aquestes dades usant un test de chi-quadrat
per provar si:
(a) s'ajusten a una raó 9:3:3:1
(b) les proporcions llises:rugoses son 3:1
(c) les proporcions grogues:verdes son 3:1
Dr. Antonio Barbadilla
17
Problemas resueltos de genética
mendeliana
17
Principios mendelianos y extensiones
Experimentos de Mendel
F2
X
P1
RR ; yy
rr ; YY
F1
Rr ;
Yy
Gen Color
Y (amarillo) > y (verde)
Gen textura
R (liso) > r (rugoso)
Dr. Antonio Barbadilla
18
Problemas resueltos de genética
mendeliana
18
Principios mendelianos y extensiones
Cálculo de p
Dr. Antonio Barbadilla
19
Problemas resueltos de genética
mendeliana
19
Principios mendelianos y extensiones
5. A Drosophila, el caràcter vestigial (ales rudimentàries) és
recessiu i autosòmic. El color d'ulls vermell (normal) o blanc és
determinat per al·lels situats en el cromosoma X, essent el
vermell dominant. Si encreuem una femella homozigòtica d'ales
normals i ulls blancs amb un mascle d'ales vestigials i ulls
vermells, quin serà el fenotip de la F1? I el de la descendència
dels encreuaments de la F1 amb cadascun dels pares?
Dr. Antonio Barbadilla
20
Problemas resueltos de genética
mendeliana
20
Principios mendelianos y extensiones
Cruce dihíbrido, un carácter autosómico y el otro ligado
al cromosoma X
Forma ala: vg+ > vg
Color ojo : w+ > w
vg+/vg+ Xw/Xw
P
vg+ Xw
gametos
F1
vg+/vg Xw+/Xw
Alas y ojos salvajes
vg/vg Xw+/Y
X
vg Xw+
vg Y
vg+/vg Xw/Y
Alas salvajes, ojos blancos (white)
Dr. Antonio Barbadilla
21
Problemas resueltos de genética
mendeliana
21
Hembras F1
X
vg+/vg Xw+/Xw
F1
1/4
vg+ Xw+
1/4
vg+ Xw
1/4
vg Xw+
1/4
vg Xw
Dr. Antonio Barbadilla
22
X
padres
vg/vg Xw+/Y
1/2
vg Xw+
1/2
vg Y
1/8
1/8
vg+ vg
Xw+Xw+
vg+ vg
Xw+ Y
1/8
1/8
vg+ vg
Xw Xw+
vg+ vg
Xw Y
1/8
1/8
vg vg
Xw+Xw+
vg vg
Xw+ Yw+
1/8
1/8
vg vg
Xw+Xw+
50% alas vestigial, ojos salvajes
50% alas salvajes, ojos salvajes
vg vg
Xw+ Yw+
25% alas vestigial, ojos salvajes
25% alas salvajes, ojos salvajes
25% alas vestigial, ojos blancos
Problemas resueltos de genética
22
25% alas salvajes, ojos blancos
mendeliana
Principios mendelianos y extensiones
6. La fragilitat dels ossos i la calvície prematura són dos caràcters de
l'espècie humana que depenen de gens de diferents cromosomes. El
primer caràcter és dominant; el segon és dominant a l'home i recessiu
a la dona. Un home de cabell normal i amb ossos fràgils, el pare del
qual tenia els ossos normals, es va casar amb una dona amb ossos
normals, portadora de l'altre caràcter.
Calculeu la probabilitat de:
a) Tenir fills amb ossos fràgils
½
Dihibridisme.
2ª Llei de Mendel
Caràcteres autòmics,
però un influenciat pel
sexe
b) Que el primer fill sigui un baró amb calvície prematura.
c) Tenir un baró amb calvície prematura i ossos fràgils.
d) Tenir una filla amb calvície prematura
¼
1/8
0
Dr. Antonio Barbadilla
23
Problemas resueltos de genética
mendeliana
23
Principios mendelianos y extensiones
7. A l‘espècie humana, el daltonisme és causat per un
gen recessiu lligat al sexe (al cromosoma X).
a) Dos progenitors normals, poden tenir un fill baró
daltònic?
Sí, via mare portadora XdX+
I una filla que presenti aquest defecte?
No
b) Dos progenitors daltònics, poden tenir un fill normal?
I una filla normal?
Dr. Antonio Barbadilla
24
No , no
Problemas resueltos de genética
mendeliana
24
Principios mendelianos y extensiones
8. Encreuant una gallina de cresta en nou (amb genotip
Rr Gg) amb un gall de cresta en pèsol (rr Gg), obtenim
una descendència de 32 gallines.
Calculeu la probabilitat de que cap d’aquestes gallines
presenti el caràcter atàvic cresta serrada, corresponent
al genotip doble recessiu.
Rr Gg x rr Gg
½ rG
½ rg
¼ RG
¼ Rg
¼ rG
Dr. Antonio Barbadilla
25
¼ rg
1/8
rrgg
Prob (un descendent no
cresta serrada) =
1 – 1/8 = 7/8
Prob (no cresta serrada 32
descendents) = (7/8)32 =
0,014
Problemas resueltos de genética
mendeliana
25
Principios mendelianos y extensiones
9. El color de l'aleurona del moresc (Zea mays) depén
de vàries parelles d'al·lels. Per tenir l'aleurona de color
vermell són necessaris els gens dominants C i R, sense
els quals és blanca. Si, a més, hi ha el gen P dominant
sobre el p, l' aleurona és de color púrpura.
a) Determineu el fenotip i el genotip de la descendència
de l'encreuament Cc Rr pp x cc Rr Pp.
b) Si en encreuar dues plantes, una blanca i l'altra
púrpura, obtenim una F1: l/8 púrpura, l/8 vermell i 3/4
blanc, quin és el genotip d'aquestes dues plantes?
Dr. Antonio Barbadilla
26
Problemas resueltos de genética
mendeliana
26
Principios mendelianos y extensiones
La aleurona del maíz
Dr. Antonio Barbadilla
27
Problemas resueltos de genética
mendeliana
27
Principios mendelianos y extensiones
CRp
1/4
Crp
1/4
cRp
1/4
crp
Dr. Antonio Barbadilla
28
1/4
cRP
cRp
crP
crp
1/4
1/4
1/4
1/4
CcRRPp
CcRRpp
CcRrPp
CcRrpp
1/16
1/16
1/16
1/16
CcRrPp
CcRrpp
CcrrPp
Ccrrpp
1/16
1/16
1/16
1/16
ccRRPp
ccRRpp
ccRrPp
ccRrpp
1/16
1/16
1/16
1/16
ccRrPp
ccRrpp
ccrrPp
ccrrpp
1/16
1/16
1/16
1/16
Problemas resueltos de genética
mendeliana
28
Principios mendelianos y extensiones
10. D. melanogaster pot tenir els ulls vermells o plum i les quetes
normals o stubble. La descendència d’una parella de mosques
plum, stubble va ser: l62 plum-stubble, 80 plum-normal, 84
vermell-stubble i 42 vermell-normal.
Expliqueu aquests resultats.
pl+ ó pl
st+ ó st
plum stubble X plum stubble
368 descendientes
l62 plum-stubble, 80 plum-normal,
84 vermell-stubble i 42 vermell-normal
4 fenotips, 2 gens? pl > pl+
st > st+
Proporcions
162/42=3,9 plum-stubble, 80/43=1,9 plum-normal,
84/42=2 vermell-stubble i 42/42=1 vermell-normal
Dr. Antonio Barbadilla
29
Proporcions 4:2:2:1
Problemas resueltos de genética
mendeliana
29
Recordem la segona llei de Mendel
:
1/4 AB 1/4 Ab 1/4 aB 1/4 ab
1/4 AB
AABB AAbB AaBB
1/4 Ab
AABb
AAbb AabB Aabb
1/4 aB
AaBB
AaBb aaBB aaBb
1/4 ab
AaBb
Aabb aaBb
Dr. Antonio Barbadilla
9/16 A-B-
30
AaBb
aabb
Razón fenotípica
resueltos
de genética
3/16 A-bb 3/16Problemas
aaB1/16
aabb
mendeliana
30
Principios mendelianos y extensiones
10. D. melanogaster pot tenir els ulls vermells o plum i les quetes
normals o stubble. La descendència d’una parella de mosques
plum, stubble va ser: l62 plum-stubble, 80 plum-normal, 84
vermell-stubble i 42 vermell-normal.
Expliqueu aquests resultats.
pl+ ó pl
st+ ó st
plum stubble X plum stubble
pl+ pl st+ st X pl+ pl st+ st
Proporcions cruce dihíbrido 9:3:3:1
pl- st- : pl- st+st+ : pl+pl+ st- : pl+pl+ st+st+
Dr. Antonio Barbadilla
31
Proporcions 4:2:2:1
5 letals pl- stletal pl- st+st+
1 letal pl+pl+ st-
Problemas resueltos de genética
mendeliana
31
Segona llei de Mendel :
1/4 pl st 1/4 pl st+ 1/4 pl+ st 1/4 pl+ st+
1/4 pl st
plpl stst plpl st+st+ plpl+ stst
plpl+ stst+
1/4 pl st+
plpl stst+ plpl st+st+plpl+ st+st+plpl+ st+st+
1/4 pl+ st
plpl+ stst plpl+ stst+ pl+pl+ stst pl+pl+ stst+
1/4 pl+ st+
plpl+ stst+ plpl+ st+st+pl+pl+ stst+pl+pl+ st+st+
Razón fenotípica
9/16 pl- st- 3/16 pl- st+st+ 3/16 pl+pl+Problemas
st- 1/16
pl+pl+
st+st+
resueltos
de genética
Dr. Antonio Barbadilla
32
mendeliana
32
Segunda ley de Mendel
:
1/4 pl st 1/4 pl st+ 1/4 pl+ st 1/4 pl+ st+
1/4 pl st
plpl stst plpl st+st+ plpl+ stst
1/4 pl st+
plpl stst+ plpl st+st+plpl+ st+st+plpl+ st+st+
1/4 pl+ st
plpl+ stst plpl+ stst+ pl+pl+ stst pl+pl+ stst+
1/4 pl+ st+
Homozigot
pl pl
o
st st
és letal
plpl+ stst+ plpl+ st+st+pl+pl+ stst+pl+pl+ st+st+
Dr. Antonio Barbadilla
4/9 pl- st33
plpl+ stst+
Razón fenotípica
2/9 pl- st+st+ 2/9 pl+pl+
st-resueltos
1/9depl+pl+
Problemas
genética
mendeliana
st+st+
33
Principios mendelianos y extensiones
11. Un toro heterozigòtic per un gen completament
recessiu letal engendra 3 vedells amb cadascuna de 32
vaques. Dotze de les vaques tenen un o més
avortaments i, per tant, deuen ésser portadores
d'aquest gen letal. Quantes vaques portadores
inadvertides hi ha probablement en aquest ramat?
1
32
+/letal
12 +/letal -> vaques heterozigotes
32 -12 = 20 poden ser +/+ ó +/letal
Probabilitat mare que és heterozigota tingui 3 vedells normals
(3/4)3 = 0,422
Probabilitat mare que és heterozigota i tingui al menys 1 avortament
1 – 0,4218 = 0,578
Dr. Antonio Barbadilla
34
Problemas resueltos de genética
mendeliana
34
Principios mendelianos y extensiones
Probabilitat mare heterozigota i 3 vedells normals
(3/4)3 = 0,422
Probabilitat mare heterozigota i al menys 1 avortament
1 – 0,4218 = 0,578
N = vaques portadores al ramat = detectades + no detectades
N x probabilitat detectar = 12
N x 0,578 = 12 ->
N = 12 /0,578 = 20,76 ->
21 vacas portadores
Dr. Antonio Barbadilla
35
N = 21 = detectades + no detectades
21 = 12 + no detectades
No detectades = 9
Problemas resueltos de genética
mendeliana
35
Principios mendelianos y extensiones
12. Què podeu deduir de les següents proporcions
corresponents a diferents segregacions fenotípiques:
3:1; 1:2:1; 2:1; 12:3:1; 15:1 ?
3:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus
amb dominància
(A i a)
1:2:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus
amb dos al·les sense dominància
(A1 i A2)
2:1 -> Proporcions F2 d’un creuament monohíbrid, un locus
amb dos al·les amb dominància i letalitat del homozigot
dominant (també podria ser no dominància i letalitat d’un dels
homozigots)
Dr. Antonio Barbadilla
36
Problemas resueltos de genética
mendeliana
36
Tipos de interacción genética según la
modificación de las proporciones mendelianas
9
3
3
1
13:3
9:7
9:3:4
12:3:1
15:1
A-B-
Dr. Antonio Barbadilla
37
A-bb
aaB- aabb
•Mutación supresora 13:3
•Genes en la misma ruta 9:7
•Epistasia recesiva 9:3:4
•Epistasia dominante 12:3:1
•Duplicación génica 15:1
Problemas resueltos de genética
mendeliana
37
Principios mendelianos y extensiones
12. Què podeu deduir de les següents proporcions
corresponents a diferents segregacions fenotípiques:
3:1; 1:2:1; 2:1; 12:3:1; 15:1 ?
•Mutación supresora 13:3
•Genes en la misma ruta 9:7
•Epistasia recesiva 9:3:4
•Epistasia dominante 12:3:1
•Duplicación génica 15:1
12:3:1 -> Proporcions F2 d’un creuament dihíbrid, dos loci
amb dominància i interacció (epistàsia dominante)
15:1 -> Proporcions F2 d’un creuament dihíbrid, dos loci
amb dominància i interacció (duplicació gènica)
Dr. Antonio Barbadilla
38
Problemas resueltos de genética
mendeliana
38
Principios mendelianos y extensiones
13. Un encreuament prova d'una F1 dóna unes
proporcions fenotípiques 1:1:1:1.
a) Quants gens hi ha involucrats?
b) És possible determinar les relacions al·lèliques a
partir d'aquests resultats? En cas contrari, com
obtindríem aquesta informació?
c) Quina altre informació ens proporciona aquests
resultats?
Dr. Antonio Barbadilla
39
Problemas resueltos de genética
mendeliana
39
Cruzamiento prueba:
Genotipos P
AA BB
aa bb
Gametos P
AB
ab
F1
Aa Bb
Gametos
Dr. Antonio Barbadilla
40
X
aa bb
Cruzamiento
prueba
ab
AB
Aa Bb
A- B-
Ab
aB
Aa bb
aa Bb
aa bb
A- bb
aa Baa bb
ab
Problemas resueltos de genética
40
Fenotipos
Genotipos
mendeliana
Principios mendelianos y extensiones
13. Un encreuament prova d'una F1 dóna unes proporcions
fenotípiques 1:1:1:1.
a) Quants gens hi ha involucrats?
2 gens
b) És possible determinar les relacions al·lèliques a partir d'aquests
resultats? No
En cas contrari, com obtindríem aquesta informació?
Comparan si la F1 doble heterozigota és fenotipicament igual a
un dels fenotips parentals
c) Quina altre informació ens proporciona aquests resultats?
Els gens no estan lligats
Dr. Antonio Barbadilla
41
Problemas resueltos de genética
mendeliana
41
Principios mendelianos y extensiones
14. Es presentà en els tribunals de justícia el següent
cas: una família X reclama que el bebè Y, que li van
donar a la maternitat, no es seu i que el bebè Z, de la
família W, és el seu. La família W ho nega, i el tribunal
ordena un examen dels grups sanguinis dels bebès i els
pares, amb els següents resultats:
Mare Pare Bebè
Familia X/Y AB
O
A
Familia W/Z A
O
O
Quina família tenia raó?
La família W té raó, doncs una mare AB no pot tenir un
fill 0.
Dr. Antonio Barbadilla
42
Problemas resueltos de genética
mendeliana
42
Principios mendelianos y
extensiones
15. El següent pedigrí tipifica les característiques de
transmissió del color del pèl en el conillet d'Índies, controlat per
al·lels d'un sol gen.
a) Especifiqueu el nombre d'al·lels implicats.
b) Calculeu la probabilitat de que un descendent de
l'encreuament I1 x I2, en aparellar-se amb III2, tingui un fill de
pèl vermell.
Dr. Antonio Barbadilla
43
Problemas resueltos de genética
mendeliana
43
nv x I2 = tv
Principios mendelianosb) I1
y =extensiones
¼ nt x tv -> no
¼ nv x tv -> síde
¼ = (1/4)2
15. El següent pedigrí tipifica les característiques
¼ vt d'Índies,
x tv -> sí controlat
¼ = (1/4)2per 1/4
transmissió del color del pèl en el conillet
al·lels d'un sol gen.
¼ vv x tv -> sí ½ = (1/8)
a) Especifiqueu el nombre d'al·lels implicats.
b) Calculeu la probabilitat de que un descendent de
l'encreuament I1 x I2, en aparellar-se amb III2, tingui un fill de
pèl vermell.
n>t>v
a) 3 al·lels
nn , nt, nv ->
negre
tt, tv -> tacat
vv -> vermell
Dr. Antonio Barbadilla
44
Problemas resueltos de genética
mendeliana
44
Análisis de genealogías
16. Analitzeu els següents pedigrís, explicant el tipus
d'herència més probable (dominància, recessivitat,
autosòmic, lligat al sexe):
Recesivo (salta
generaciones) y
autosómico
(independiente
mente del sexo)
Aa
aa
A-
Aa
aa
Aa
Aa
aa
Calculeu la probabilitat de tenir un descendent afectat en els
encreuaments següents: pedigrí i) II 6 x IV l6
Aa x Aa => p(aa) = ¼
Dr. Antonio Barbadilla
ii) III l2 x III 15
45
III 12
X III15
Aa (2/3) x Aa (1) => aa (1/4) = 2/3 x ¼ =1/6
resueltos
de =genética
45
AA (1/3) xProblemas
Aa (1) =>
aa (1/2)
1/3 x ½ = 1/6
mendeliana
1/3
Principios mendelianos y extensiones
16. Analitzeu els següents pedigrís, explicant el tipus d'herència més
probable (dominància, recessivitat, autosòmic, lligat al sexe):
aa
Aaa
Aa
AA-
aa
2 ) Autosómico (lo transmiten padres a hijos) y
dominante (no salta generaciones)
Xa/Y
XA/XA
XA/Xa
Xa/Y
XA/Xa
Xa/Y Xa/Y XA/Y
3 ) Ligado al X (patrón de herencia
X) y recesivo
generaciones)
Calculeu la probabilitat de tenir un descendent
mutant(salta
en els
encreuaments següents:
pedigrí 2) III 7 x III ll Aa x aa = ½
aa x Aa = ½
II 3 x II 5
Dr. Antonio Barbadilla
XA / XA x Xa/Y Fenotipo A- ambos sexos
pedigrí 3) I 2 x IV l0
Problemas resueltos de genética
46
III 8 x II 4
XA/Y x XA / Xa Fenotipo A- hembras y machos mitad de cada
46
mendeliana
Descargar